CAPÍTOL 4
A trenc d'alba, va arribar una altra nau imperial; d'ella va
baixar un home prim com un ganivet. Kanan el va reconèixer, a pesar que aquest
portava un casc posat: era el Gran Moff Tarkin, governador dels territoris de
la Vora Exterior.
Tarkin va caminar cap a ells, tenia un somriure en els seus
prims llavis.
—Ben fet, Inquisidor. Aquests són els resultats que esperava
—va dir Tarkin; després va mirar a Kanan—. Així que... tu ets el famós «Jedi».
—El que sigui que vulgui de mi, no ho obtindrà —va afirmar
Kanan.
—Senyor tenim un problema —va informar Kallus acostant-se a
Tarkin—. Sembla que els rebels van prendre el control de les comunicacions de
la torre.
Kallus va sostenir el seu comunicador, que rebia una
transmissió amb la veu d’Ezra. El noi no sonava de cap manera com el sarcàstic
alumne d’en Kanan, semblava l'home fort i segur que Kanan veia en el seu
alumne.
—Ens han dit criminals, però no ho som. Som rebels, lluitant
per les persones, lluitant per tu. —Kanan va somriure, mentre Tarkin arrufava
les celles; després, la veu d’Ezra va continuar—. Vegin el que l'Imperi ha fet
amb les seves vides, amb les seves famílies, amb la seva llibertat...
Tarkin li va fer senyals a un capità i li va dir:
—Que totes les naus properes obrin foc contra la torre.
—Governador —va interrompre Kallus—, sap que un atac
d'aquesta magnitud destruirà la torre.
—Precisament —va contestar Tarkin. Kallus i l’Inquisidor els
van seguir amb Kanan com a presoner entre ells.
Quan els trets van començar a arribar a la torre, Tarkin li
va dir a Kanan:
—No saps el que es necessita per guanyar una guerra. Però jo
sí.
Kanan va mirar a Tarkin amb enuig. De l’Inquisidor emanava
el Costat Fosc, però el Gran Moff Tarkin era un home més fred, purament malvat.
Tarkin havia de ser detingut costi el que costi o la galàxia
sofriria.
***
Durant anys, Ezra havia imitat les veus que escoltava,
especialment, les de l'Imperi, per fer-los burla. Mai, en cap moment, va creure
que aquesta habilitat li seria útil algun dia. Però quan es va dirigir a
l’holotransmissor en la cabina principal del Fantasma, va confiar en aquesta habilitat per parlar amb seguretat,
a pesar que no se sentís així.
—Les coses només es posaran pitjors tret que ens aixequem i
lluitem. No serà fàcil. Hi hauran perdudes —va dir Ezra respirant profundament,
recordant a Kanan— i hi hauran sacrificis. Però no podem retrocedir només
perquè tenim por. És en aquests moments quan tenim encara més raons per
aixecar-nos.
Hera va sortir de les ombres per unir-se a Ezra davant la
càmera. Chopper va avançar després; després, Zeb es va acostar també. Sabine va
ser l'última, i es va parar al costat de l’Ezra.
—Aixequem-nos junts. Així som més forts —li deia Ezra al seu
públic invisible—, units.
L'estàtica va interrompre sobtadament la comunicació i la
càmera es va apagar. Els Imperials havien d'haver trobat la forma de tallar
connexió amb la torre.
—Va valer la pena? —Va preguntar Ezra—. Creus que algú ho
hagi escoltat?
—Tinc el pressentiment que sí —va contestar Hera.
Ezra va exhalar i va mirar als seus companys... a la seva
família. Es veien més petits sense Kanan.
—Això no s'ha acabat —va dir ell.
L'imperi podia haver-se emportat als seus pares, però no
s’emportarien al seu Mestre Jedi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada