CAPÍTOL 14
És possible que Cassian hagués estat en llocs pitjors que
aquest, només que no recordava quan. L'única esperança que albergava era que
quan per fi trobessin l'amagatall dels rebels, Jyn no el vengués a Saw Gerrera.
Per a ella seria molt fàcil negar-lo, a ell i la seva
missió, i simplement deixar que Saw el matés. Això seria tràgic de moltes
maneres, no només per a ell.
De qualsevol manera, havia decidit confiar en ella, fora o
no el més savi. Per això va deixar que es quedés amb el blàster i no va dir res
sobre els tanbos que portava.
Ell sabia que tard o d'hora la seva vida estaria en mans
d'ella. Si hauria de confiar en ella en una situació així, no tenia cas
queixar-se que portés armes. No obstant això, això no volia dir que no li
preocupés. Sabia, pels informes que havia llegit sobre Jyn, que es tractava
d'una criminal consolidada, amb una llarga llista de transgressions i no només
en contra de l'Imperi. Ell depenia de l'aspecte més sensible de la Jyn; d'això
i del fet que l'estava ajudant a trobar al pare que fa molt temps havia perdut.
Tenia l'esperança que almenys un d'aquests dos punts
estigués al seu favor.
És clar que als rebels de Saw gens d'això els hi importava.
Cassian havia d'admetre que, en part, això era culpa seva. No havia volgut
matar a cap d'ells, però no li havia quedat cap altra opció; no si volia
protegir a Jyn com necessitava fer-ho.
Una vegada que van arribar a l'amagatall, els rebels li van
llevar la bossa del cap a Cassian. Era un lloc esquerp que semblava com si
l’haguessin esculpit en un dels abundants sistemes de coves de Jedha; la gent
que ho poblava es veia tan esquerpa i malvada com el lloc.
Un dels rebels més cepats va llançar a Cassian a una cel·la,
juntament amb el monjo cec i el seu amic eficientment violent. Aquí, Cassian va
poder veure el lloc amb major deteniment i es va adonar que els rebels havien
establert la seva base dins d'una ossera, un cementiri antic dels monjos de Jedha,
els ossos dels quals estaven alineats al llarg de tots els murs, incloent els
de la cel·la.
Els segrestadors es van retirar, Cassian es va redreçar i es
va repenjar en la reixa de la cel·la per examinar el lloc fins a on aconseguís
veure. Hi havia dos rebels discutint per un joc de dejarik; jugaven amb peces
de fusta i un tauler vell, en lloc de l’holotaula usual.
El monjo es va acomodar i va començar a recitar. Cassian
esperava que aviat ho deixés de fer, però semblava incansable. Després d'una
estona, l'amic soldat de Chirrut finalment va notar la recitació, va mirar al
monjo amb escepticisme i va dir:
—Estàs resant?
Chirrut no va trencar el ritme de la seva recitació, ni tan
sols per un instant.
El soldat va moure el cap de costat a costat.
—Estàs resant.
Va deixar que li sortís una rialleta amarga i després va
girar-se cap a Cassian.
—Està resant perquè s'obri la reixa.
El comentari va cridar l'atenció del monjo.
—Li molesta perquè sap que és possible.
El soldat va deixar anar una forta riallada.
Chirrut va assenyalar amb el cap al seu amic, però li va
parlar a Cassian.
—En altres temps, Baze Malbus va ser el guardià més devot de
tots nosaltres.
El comentari va sorprendre a Cassian. Alguna vegada aquest
soldat havia estat monjo com Chirrut? Hauria estat l'ocupació de Jedha el que
li havia canviat? Si així havia estat, com era que Chirrut mantenia la seva fe,
mentre que Baze l'havia abandonat per complet?
Cassian no volia prendre partit en aquesta discussió. Així i
tot, no va poder evitar comentar:
—Estic començant a pensar que la Força i jo tenim diferents
prioritats.
—Relaxa't, capità —li va dir Chirrut—. Aquesta no és la
pitjor gàbia en la qual hàgim estat.
Cassian va fer un cop d'ull al voltant dels murs i la reixa
de la cel·la.
—Ah, sí? Doncs per a mi aquesta és la primera.
—Hi ha més d'un tipus de presó, capità. Sento que tu portes
la teva on vulgui que hi vagis.
Cassian va desviar la mirada. El comentari li va colpejar
més dur que el que va voler aparentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada