Rogue One NJ (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Jyn, Cassian i K-2SO es van moure al llarg dels carrers del barri sagrat. Tractaven de no córrer per por de cridar l'atenció. Per un moment, Jyn va pensar que aconseguirien passar desapercebuts.

Però llavors van trobar a un caça estel·lar Ala-X bloquejant el seu camí; d'alguna manera s'havia estavellat al carrer. Semblava que l’havien deixat aquí com una causa perduda, doncs era massa problemàtic moure’l.

Aquest mateix dia hores abans, Jyn havia vist soldats d’assalt escortant pilots rebels pels carrers. Es preguntava si algun d'ells havia aconseguit sortir d'aquest garbull.

Jyn mirava al seu voltant buscant una millor forma de sortir quan una altra patrulla de soldats d’assalt (aquesta vegada, una dotzena d'ells) es va acostar.

—Detinguin-se! —va dir el comandant—. Detinguin-se aquí mateix.

Tots es van paralitzar sense saber ben bé què fer. Jyn va començar a calcular a quin soldat d’assalt hauria de disparar primer. O potser seria millor córrer? Va pensar a usar a K-2SO com a escut, però l’androide era tan alt i les seves cames tan llargues que en aquest sentit era pràcticament inútil.

—A on porten a aquests presoners? —va preguntar el comandant.

—Aquests són presoners. —K-2SO amb prou feines va poder dissimular que no estava fent una pregunta.

—Sí. A on els portes?

Jyn volia respondre pel droide, però li va fer por que en fer-ho semblés que no era la seva presonera i, en aquest moment, aquest era el seu avantatge.

—Els estic portant a... —K-2SO començava a adonar-se d'aquest mateix avantatge—. Empresonar-los. A la presó.

En aquest moment, a Cassian se li va acabar la paciència i va tractar de ficar-se.

—Ens està portant a...

Per a la sorpresa de Jyn, K-2SO va bufetejar a Cassian.

—Silenci! O et dono una altra si tornes a obrir la boca.

Pel que sembla l’androide podia dissimular bastant bé una vegada que entenia sobre què estava mentint.

—A partir d'aquí nosaltres ens encarreguem —va dir el comandant. Els soldats d’assalt van començar a prendre les regnes.

K-2SO va intentar dissuadir al comandant el millor que va poder.

—No, està bé, si m'indica cap a on és, jo puc portar-los, estic segur. Ja els he portat fins aquí.

Malgrat les protestes del droide, els soldats d’assalt van emmanillar a Jyn i Cassian.

—Escolta, escolta, droide, espera un segon. —Cassian va intentar que K-2SO insistís amb els soldats d’assalt, però el comandant no ho permetria.

—Emportin-se’ls.

—No poden emportar-se’ls —va dir K-2SO.

Amb la mirada, el comandant va escombrar al droide de dalt a baix.

—Tu et quedes aquí. Hem de revisar el teu diagnòstic.

K-2SO es veia ofès.

—Diagnòstic? Gràcies, però jo puc diagnosticar-me sol.

Des d'una de les ribes, algú va cridar:

—Deixin-los passar en pau!

Jyn es va voltejar, igual que tots al carrer, i va veure al monjo cec amb qui havia parlat abans, assegut en una portalada. «Es deia Chirrut, cert?». Es va aixecar amb el seu bastó a la mà i es va acostar als soldats com si sabés exactament on estaven.

—Deixin-los passar en pau —va dir de nou per confirmar que ell era qui havia cridat moments abans. Després, va començar a recitar una pregària que Jyn mai havia escoltat abans.

—La Força està amb mi. Jo estic en la Força. No li temo a res, doncs tot succeeix per voluntat de la Força.

Al comandant no li importava res d'això.

—Escolti, aturi’s ara mateix!

Un dels soldats d’assalt se li va acostar al comandant per explicar-li la conducta del monjo.

—Està cec.

—També sord? —El comandant va aixecar el seu rifle i va apuntar directament al monjo—. T’he dit que et detinguessis!

Següent