Lluitar fins al final (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

L'electricitat passava de la cadira cap al cos d’en Kanan. Sentia com si li cremessin per dins. Malgrat el dolor, no donava cap resposta directa a les preguntes de l’Inquisidor. Només cridava.

L’Inquisidor va caminar lentament cap als controls de la cadira per apagar el mecanisme d'electrocució. Kanan s'estremia i retorçava. L’Inquisidor rigué.

—Segueixes protegint a la teva preuada tripulació, que admirable. Però jo vull saber sobre els altres rebels, especialment del que criden Fulcrum.

Kanan va repetir el que havia dit durant tots els interrogatoris:

—No sé res d'una rebel·lió més gran. I si ho sabés, donaria la meva vida abans de dir-te alguna cosa.

L’Inquisidor es va acostar a ell.

—Que heroic. Igual que la teva mestra.

Kanan es va sorprendre quan va esmentar a la seva mestra. El record de la seva mort encara li feia mal, més que qualsevol descàrrega elèctrica. L’Inquisidor s’adonà d'això i va tornar a somriure.

—Digues-me, Jedi: com vas sobreviure a l'ordre 66?

Kanan es va quedar en silenci. Aquesta pregunta només tenia la intenció de ferir-li, sentia que l’Inquisidor coneixia la resposta.

—Va ser per la teva mestra, Billaba, que va donar la seva vida per la teva —va contestar l’Inquisidor—. Recordes l'últim que et va dir? El seu últim alè abans de morir?

Kanan no va dir gens. L’Inquisidor es va acostar encara més.

—Ho recordes, no? La veus en els teus somnis. Escoltes la seva veu quan despertes.

L’Inquisidor deia la veritat. El record de la Mestra Billaba perseguia a Kanan encara anys després de la seva mort. Jurava veure el seu fantasma de cua d'ull i escoltar ressons de la seva veu quan meditava.

—Digues-me, Jedi, què va ser l'últim que et va dir?

Els ulls d’en Kanan van començar a omplir-se de llàgrimes. Recordava l'última paraula de la Mestra Billaba com si l'hagués escoltat el dia anterior, aquesta paraula que havia definit tota la seva vida des que ella va morir. No va poder evitar dir-la:

—Corre —va confessar Kanan.

Els ulls de l’Inquisidor brillaven de gust; després va prosseguir amb les preguntes:

—I la teva lleial i preuada tripulació sap que vas córrer mentre la teva mestra queia? Què la vas abandonar a ella i a l'orde Jedi quan més et necessitaven? Què creus que dirien els teus rebels si sabessin que el seu líder va ser un covard?

Kanan es va estremir. Les preguntes no necessitaven resposta, Kanan havia fugit d'elles durant tota la seva vida adulta. L’Inquisidor tenia raó: ell no era un rebel de debò, no era un mestre. Després d'abandonar l'Orde, ni tan sols era un Jedi.

Era una farsa, un frau.

L’Inquisidor va prendre del seu cinturó les dues parts del sabre làser d’en Kanan.

—Tens por fins i tot del teu propi poder. No tens el coratge per usar el teu sabre làser en públic —va dir l’Inquisidor, assenyalant la gola de Kanan amb la punta de l'empunyadura—. Deixa'm dir-te alguna cosa, Jedi: està bé que tinguis por. No vas poder salvar a la teva mestra en aquell llavors, i ara... no podràs salvar als teus seguidors.

Kanan va tancar els ulls, llest perquè l’Inquisidor encengués el sabre làser i acabés amb el seu dolor, i que la seva fraudulenta vida acabés.

Una presència amb prou feines perceptible, però molt familiar, el va fregar. Va obrir els ulls sobtadament.

«Ezra?».

***

—Està aquí. Està viu —va informar Ezra.

Hera va pressionar alguns comandos en la consola del transport.

—Enviant codis —va contestar Hera; la seva veu quequejava, amb prou feines podia contenir les seves emocions.

Ezra es va quedar quiet. Chopper va enviar els codis que Fulcrum els hi havia donat feia setmanes, per si tenien una emergència com aquesta. Els codis havien de poder emmascarar la identitat del transport robat.

No obstant això, existia la possibilitat que no funcionés; en lloc de respondre amb un missatge, el Destructor Estel·lar podia reduir-los a pols d'estrelles, i ells ni s'adonarien.

Una veu pel comunicador va dir:

—Transport sis-tres-tres-set-vuit, té permís per a acoblament. Tenim deu caces TIE de reforç arribant, entrin a la badia cinc.

Hera va somriure, per primera vegada des que havien començat els problemes.

—S’ho han cregut, Chop. Envia el regal de la Sabine.

Chopper va deixar anar un caça TIE que portaven en el Transport i l’envià cap al Destructor Estel·lar. Ezra i Zeb havien robat aquest TIE per usar-ho en una missió i aconseguir fruits meiloorun i, en lloc d'estavellar-lo, com Kanan els havia ordenat, l’havien amagat darrere d'uns monticles de pedra enormes a Lothal. L'Imperi mai el va trobar però Sabine sí, i no va poder evitar posar-li un toc pintoresc.

Ezra esperava que els Imperials admiressin el treball de Sabine prou perquè la següent fase del pla funcionés.

 Següent