La batalla d’Ezra (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

 

El foc enemic colpejava els escuts del Fantasma. Sacsejava tant al vaixell de càrrega, que Ezra va necessitar l'ajuda de Sabine i Zeb per portar a Tseebo a la sala comuna. De sobte, van escoltar a Chopper queixar-se quan una consola en la part posterior de la nau va explotar.

Zeb es va apressar a revisar al droide ferit. Sabine es va llevar el casc i li va seguir.

—Haig d'operar l’artilleria davantera.

—Vaig amb vosaltres —va dir Ezra, però va ser detingut per Tseebo, qui el va subjectar del braç i li va dir:

—Ezra... Ezra Bridger. Ets tu!

—Aquest no és el millor moment per a una reunió —va contestar Ezra, intentant deixar-se anar.

El rodià el va acostar a ell i va balbotejar alguna cosa en huttès. Ezra no podia entendre gens del que deia, però Sabine sí, i estava sorpresa.

—Què diu? —va preguntar Ezra.

—Diu... —Sabine va fer una pausa, com si tingués problemes per traduir—. Diu que sap el que li va succeir als teus pares.

Una altra ràfega de trets van colpejar al Fantasma, sacsejant a tots els que anaven dins. A pesar que Ezra s'havia pogut alliberar de la mà de Tseebo, se sentia més unit a ell que abans. En alguna part dins de l'implant cibernètic del rodià, s'amagava una veritat que atemoria a Ezra.

—Sabine, et necessito en les armes davanteres! Ja! —va cridar Hera pel comunicador; però Sabine va seguir en la porta, esperant a Ezra.

—No vas escoltar Hera? —va preguntar el noi.

Sabine va parpellejar diverses vegades i va contestar:

—No vas escoltar a Tseebo? Ell sap el que li va passar als teus pares!

—Jo ja sé què els hi va passar —va contestar Ezra, inexpressiu—. Van morir. Així que anem-hi.

Sabine va mirar a Ezra per un moment i després va marxar de la sala comuna. Quan s'havia anat, Ezra va agafar a Tseebo i va preguntar:

—Estan...? —Va empassar saliva—. Els meus pares estan morts?

Un tret a la nau va treure a Tseebo del seu silenci.

—Els soldats van arribar. Es van portar a Mira i Ephraim Bridger —va explicar Tseebo.

—A on...? A on els van portar? —va preguntar Ezra amb exigència.

—Perdona a Tseebo, perdona’l.

—Perdonar-lo? Per què?

—Tseebo va fallar. Tseebo tenia por. Tseebo no va poder criar a Ezra Bridger.

Ezra va mirar al rodià. Els seus pares havien confiat en ell, el consideraven un amic proper.

—Covard, vas poder detenir-los. Per què no els vas detenir?

—Jo... jo... —Els ulls de Tseebo es van tornar vidriosos i va tornar al seu estat inconscient.

El Fantasma s'estremia quan els trets colpejaven el seu casc.

—No hi ha escuts! —va sonar la veu de Hera per l'intercomunicador—. Ezra, et necessito en la cabina!

Setmanes enrere, Ezra no hauria fet cas; però ell no era com Tseebo, no era un covard. Ell no s'amagava quan els altres el necessitaven. Ezra si ajudava als seus amics.

Va córrer cap a la cabina i va veure que hi havia espurnes sortint de la consola.

—La computadora de navegació està danyada —va explicar Hera—; sense Chopper; tu has d'arreglar-la.

Ezra es va posar sota la consola, amb l'esperança que Chopper fos reparable; el droide era una peça vital de la tripulació que podria haver reparat els sistemes en qüestió de microsegons. Ezra havia reparat cervells simples de droides i motors de motocicletes, però mai res tan sofisticat com una computadora de navegació.

—Aquesta no és precisament la meva especialitat.

—Fes-la la teva especialitat, i fes-ho ràpid —va contestar Hera—; si no, aquesta nau es tornarà un fantasma de debò.

Van sonar unes alarmes. De reüll, Ezra va distingir les formes triangulars que apareixien en el sensor de la nau: dos Destructors Estel·lars, amb més esquadrons de TIE.

Ezra va començar a connectar cables tan ràpid com podia, però sense el manual, dubtava que algunes de les seves reparacions funcionessin.

—Per viatjar distàncies interestel·lars amb major rapidesa, l’hiperespai és el més òptim —va dir Tseebo.

Ezra va aixecar el cap i va veure al rodià en la cabina. El seu implant va parpellejar un patró i després els hiperimpulsors de la consola es van encendre. Tseebo havia fet que ja no es requerís la computadora de navegació, transmetent les coordenades directament a la nau.

—No m’ho puc creure —va exclamar Hera acostant-se a la palanca—. Subjectin-se!

Els sensors van quedar en blanc quan el Fantasma va saltar a la velocitat llum.

***

L'Almirall Kassius Konstantine va baixar del pont del Destructor Estel·lar Implacable. Amb ell venia el Baró Valen Rudor, un comandant condecorat d'un esquadró de TIE. Conversaven en veu baixa, sense dir gens sobre el recent fracàs, perquè no hi havia res a dir. Perdre la nau rebel era un dels incidents més vergonyosos en la llarga carrera de Konstantine.

No obstant això, no tota la culpa del error era seva; en part, també era la del representant de l'Emperador a bord de l’Implacable, l’Inquisidor; especialment perquè l’Inquisidor havia estat l'únic que havia posat un dispositiu de rastreig en el casc del Fantasma.

Konstantine i Rudor es detenien a poc a poc, mentre s'acostaven a l’Inquisidor, qui estava parat a la vora del pont, mirant l'espai.

—Rebem un senyal del rastrejador, no escaparan per molt temps —va dir Konstantine.

L’Inquisidor no es va girar per respondre a Konstantine.

—Encara sento al Jedi i al seu Padawan a prop.

En Konstantine va contenir el riure. Jedi, Padawan... L'Imperi havia esborrat tot sobre aquesta antiga religió feia anys.

Solament perquè alguns informes parlaven d'un rebel que usava un sabre làser, això no el feia un Jedi.

La mirada centellejant de l’Inquisidor es va posar en Konstantine, plena de malícia i menyspreu. Encara que l'almirall no havia expressat la seva opinió explícitament, l’Inquisidor sabia el que Konstantine pensava.

—Els atraparem, senyor —va afegir Konstantine, adonant-se que si no ho feia, la seva llarga carrera podria acabar.

 Següent