Enganyats (II)

Anterior

Capítol 2

En Malgus va deixar que el seu odi creixés amb cada pas que donava cap a l'entrada del Temple. La Força responia al seu estat emocional, es va veure embolicat en el seu poder fins que va estar ple d'ella. Va percebre la llavor de la por creixent a les entranyes dels soldats.

-T'he dit que t'aturis -el soldat líder va dir de nou.

-No facis res -Va dir en Malgus a l'Eleena per sobre de la seva espatlla-. Aquests són meus.

Ella va deixar que les seves mans s'afluixessin als seus costats i caiguessin darrere d'ell.

Els tres guàrdies es van dispersar en un arc mentre s'aproximaven a ell, els seus moviments cauts, rifles blàster preparats. L'entrada al Temple, un obertura de quinze metres d'alt en la façana de l'edifici, s'acostava rere d'ells.

-Qui ets? -Va preguntar el guàrdia.

L'última paraula penjava en l'aire, congelada en el temps, mentre en Malgus desfermava la Força i augmentava la seva velocitat. L'empunyadura del seu sabre de llum omplia la seva mà i la seva línia vermella dividia l'aire. Va tallar transversalment al guàrdia davant seu, gravant un canó negre en el seu pit, va continuar el balanceig a través del guàrdia de la seva esquerra, i amb la mà esquerra va usar una explosió de poder per dirigir al tercer guàrdia contra la paret del Temple prou durament com per fer cruixir els seus ossos i matar-lo.

En Malgus va sentir la rauxa sobtada de terror en els dos soldats de la lleixa de la seva esquerra, els va sentir apuntar amb les mans suades, començar a serrar les gallets. Ell els hi va llançar el seu sabre de llum, el va guiar amb la Força en un arc vermell parpellejant que els va tallar als dos, llavors va tornar a cridar l'espasa a la seva mà. La va desactivar i la va penjar del seu cinturó.

El rugit d'una motxilla-coet li va cridar l'atenció. En una lleixa sobre l'entrada del Temple, la Mandaloriana va dirigir el foc de la seva esquena a una finestra elevada d'una de les grades superiors del Temple i va desaparèixer en el seu interior. Ell confiava que ella s'uniria a ell en el combat de l'interior.

Va comprovar el seu crono, va mirar als números evaporar-se. Vint segons.

L'Eleena es va col·locar a la seva dreta, i van entrar en el Temple.

El sol ponent en la seva esquena els arribava a través de l'enorme porta i estenia les seves ombres davant d'ells, heralds gegants, foscos, marcant el camí davant d'ells. Dins del Temple hi havia una tranquil·litat, una pau que aviat seria destruïda.

Les botes d'en Malgus colpejaven contra el terra de pedra polida. La sala s'estenia davant seu per diversos centenars de metres. Dos grups de columnes elegants arribaven des del terra fins al sostre a banda i banda, emmarcant una baixada processional al centre de la sala. Cartel·les i balcons, també, s'alineaven en ambdós costats.

En Malgus va sentir la presència de més guàrdies i Jedi a la seva dreta, la seva esquerra, i davant seu.

Va comprovar el seu crono. Dotze segons.

El moviment amunt i a la dreta, llavors a la seva esquerra, atreia la seva mirada. Padawans curiosos miraven avall des de les lleixes de dalt.

Endavant, mitja dotzena de Jedi tunicats i encaputxats queien dels balcons i es col·locaven a la sala. Un altre Jedi descendia de la gran escala al final de la sala. La seva signatura de Força radiava poder, confiança... un Mestre.

Com un, els set Jedi es van moure cap a Malgus i l'Eleena, i en Malgus i l'Eleena es van moure cap a ells.

Més i més Padawans es reunien als balcons i passadissos per sobre, espurnes de blasfèmia del costat lluminós per a la percepció d'en Malgus.

Les firmes de Força més poderoses dels Jedi que s'aproximaven pressionaven contra ell, i ell contra ells, el poder de cada un distorsionant l'altre per la seva presència.

En la seva ment, el compte enrere continuava.

L'espai entre ell i els Jedi disminuïa.

El poder en ell augmentava.

Es van detenir a dos metres. El Mestre Jedi es va treure la caputxa per revelar el seu pèl ros grisenc a les temples, una cara atractiva, rubicunda. En Malgus coneixia el seu nom de les seves instruccions d'intel·ligència: Mestre Ven Zallow.

En aparença, en Zallow era tot el que en Malgus -amb la seva pell pàl·lida, cicatrius, i coroneta sense pèl- no era. Pel que fa a la Força, en Malgus era tot el que en Zallow no era.

Els sis Cavallers Jedi acompanyant a Zallow es van escampar al voltant d'en Malgus i l'Eleena, per minimitzar l'espai de maniobra. Els Jedi el miraven amb cautela, de la manera que mirarien a un depredador atrapat.

L'Eleena va ajuntar la seva esquena amb la d'en Malgus. En Malgus va sentir la seva respiració, profunda i regular.

El silenci dominava la sala.

En algun lloc, un Padawan aclaria la seva gola. Un altre tossia.

En Zallow i en Malgus es miraven als ulls però no van intercanviar paraules. No era necessària cap. Tots dos sabien que es desenvoluparia després, el que havia de desenvolupar-se.

El crono al canell d'en Malgus va començar a xiular. El lleu so va sonar com una explosió en el vast silenci de la sala.

El so semblava alliberar els Jedi a què entressin en acció. Mitja dotzena de línies verdes i blaves perforaven la penombra mentre tots els Cavallers Jedi encenien els seus sabres de llum, donaven un pas enrere, i assumien una postura de lluita.

Tots excepte en Zallow, que mantenia el terreny davant Malgus. En Malgus li va reconèixer el mèrit per això i va inclinar el seu cap a manera de respecte.

Potser els Cavallers Jedi van pensar que el xiulet del crono indicava una bomba d'algun tipus. En certa manera, en Malgus suposava, ho feia.

Des del darrere, un altre so va trencar el silenci. El grinyol dels motors d'una nau de lliuraments segrestada aproximant-se.

En Malgus no es va girar. En el seu lloc, va observar els esdeveniments darrere seu observant els esdeveniments davant seu.

Els Cavallers Jedi van donar un altre pas enrere, mirant darrere d'en Malgus, incertesa en les seves expressions. L'Eleena pressionà la seva esquena contra ell. No hi havia dubte que ella podia veure la nau de lliuraments ara mentre rugia cap avall, cap al Temple.

En Zallow no va fer un pas enrere i els seus ulls romanien en Malgus.

El so dels motors de la nau de lliuraments creixia més fort, més agut, un crit prolongat, mecànic.

En Malgus va veure que els ulls dels Cavallers Jedi s'obrien com plats, va escoltar els crits d'alarma a través de la sala. Llavors, els crits, tots ells, van ser aviat superats pel rugit d'una nau de lliuraments reforçada colpejant veloçment la part frontal del Temple.

La pedra es va destrossar i el terra del Temple va vibrar sota l'impacte. El metall es va doblar, torçar i va grinyolar. La gent també, es va doblar, es va torçar, i va grinyolar. L'explosió va acolorir la sala de taronja -En Malgus podia veure-ho reflectit en els ulls d'en Zallow- i la flamarada sobtada que va portar l'oxigen cap a ella en un vent poderós, com si la conflagració fos un gran parell de pulmons prenent alè.

En Malgus no es va girar. Havia vist l'atac milers de vegades en models d'ordinador i sabia exactament què estava passant pels sons que escoltava.

L'enorme velocitat i massa de la nau de lliuraments li va permetre retenir l'impuls i patinar pel terra del Temple, furgant la pedra, deixant un rastre de foc, esfondrant columnes, col·lapsant balcons, demolint cossos.

Tot i això en Malgus no es va moure, ni en Zallow.

La nau de lliuraments patinà a prop, més a prop, el so del metall molent la pedra encara més fort a les orelles d'en Malgus. Més columnes es col·lapsaven. L'Eleena es va pressionar contra ell mentre el navili en flames, fet esquinçalls, lliscava cap a ells. Però ja estava perdent velocitat i aviat es pararia.

Pols, calor, i fum omplien la sala. Les flames crepitaven. Crits de dolor i sorpresa penetraven en el silenci sobtat.

-Què han fet? -Va dir algú.

-Metge! -Va cridar algú més.

En Malgus va escoltar els rajos explosius del compartiment de passatgers, especialment reforçat de la nau de lliuraments, explotar cap a fora i colpejar el sòl com una pluja de metall, va escoltar l'escotilla xocar contra el terra.

Per primera vegada, en Zallow mirà darrere d'en Malgus, el seu cap s'inclinava en una pregunta. La incertesa va arribar a la seva expressió. En Malgus la va assaborir.

Un brunzit prolongat, irregular va sonar conforme els cinquanta guerrers Sith de dins del compartiment de la nau de lliuraments activaven seus sabres de llum. El so pregonava la caiguda del Temple, la caiguda de Coruscant, la caiguda de la República.

En Malgus va tenir una espurna de la visió que havia vist a Korriban, d'una galàxia en flames. Es va treure la caputxa, va somriure, i va activar el seu sabre de llum.

En Zeerid va deixar que el Gras volés lliure i sortís disparat lluny de la superfície d'Ord Mantell. Va mantenir els seus escàners escombrant l'àrea, conscient que els pirates havien de tenir aliats en una altra nau en qualsevol part, però no va veure senyals de persecució. En el seu moment, es va permetre relaxar-se.

El rosa dels núvols d'Ord Mantell i l'atmosfera superior aviat van obrir pas al negre de l'espai. El control planetari no va contactar amb ell perquè s'identifiqués, i no hauria contestat de qualsevol forma. No va respondre. Va respondre davant L'Intercanvi, encara que mai es trobaria amb cap jugador seriós en el sindicat cara a cara.

Rebent les seves instruccions a través d'un encarregat al que ell només coneixia com Oren, va volar a cegues la majoria del temps. Rebia els seus encàrrecs de forma remota, recollia el carregament on li deien, llavors el lliurava on li deien. Ho preferia així. Li feia sentir que era menys personal, el que li feia sentir-se menys brut.

Es va encarregar de fer èmfasi en la privadesa, assegurant-se que L'Intercanvi sabia poc sobre ell a part del seu passat com a soldat i pilot. Per a ells, ell no tenia amics ni família. Sabia que si sabessin de l'Arra, la usarien com a avantatge contra ell. No podia permetre-ho. I si alguna vegada li passés alguna cosa a ella...

Una vegada més, es va adonar que estava agafant la palanca molt fort. Es va relaxar, va respirar profundament, i va recompondre els seus pensaments. Quan es va sentir preparat, va teclejar el codi per al canal subespacial segur que utilitzava per comunicar-se amb Oren. Va esperar fins que va escoltar el so buit d'una connexió oberta.

L'Oren no va perdre el temps amb una salutació.

-El lliurament ha anat bé, suposo?

Per la seva veu, en Zeerid feia a l'Oren com un home humà, probablement en els seus quaranta o cinquanta recents, encara que podia estar usant una tecnologia de disfressa de veu.

-No -Va dir en Zeerid, exhalant un núvol de fum-. El lliurament era una emboscada.

Un moment de silenci, llavors:

-Els agents compradors et van emboscar?

En Zeerid sacsejà el seu cap.

-No ho crec. Aquests eren homes que no havia vist abans. Pirates, crec. Potser mercenaris. Crec que van matar als homes del comprador i van dirigir la seva nau.

-Estàs segur?

La ràbia es va incorporar al to d'en Zeerid.

-No, no estic segur. Què és segur en aquest treball? Alguna vegada n'hi ha?

L'Oren no va respondre. En Zeerid va reprimir les seves emocions i va continuar.

-Només estic segur que el pilot que esperava, un company anomenat Àrigo, no hi era. Però la seva nau sí que hi era. Només estic segur que vuit homes amb blàsters i actitud hostil van intentar omplir-me de forats.

-Vuit homes. -La veu de l'Oren era tensa. No era un bon senyal-. Què els ha passat?

En Zeerid tenia la impressió que l'Oren estava prenent nota de tot el que deia, arxivant-lo en la memòria perquè pogués buscar qualsevol inconsistència després.

-Estan morts. Vaig ensumar-me l'atac abans que l'iniciessin.

-Això sembla... convenient, Zeta.                          

En Zeerid mirà fora de la part superior a l'estrella d'Ord Mantell i va controlar el flaix de temperament. Sabia que si l'Oren sospitava que ell estava fent un doble tracte, o simplement no creia la seva història, una paraula de l'home convertiria a l'Arra a òrfena.

-Convenient? Deixa'm explicar-te el que és convenient Oren. La paraula és que munts de negocis s'han estat tornant amargs perquè L'Intercanvi no jugarà net amb els altres sindicats, incloent-hi als Hutts. I res explica que un munt de negocis es tornin amargs excepte una filtració. Això em diu que L'Intercanvi està donant curs a l'O dos.

L'Oren no va perdre ni un batec. En Zeerid gairebé l'admirava.

-Si només un dels meus voladors pensés que hi hagués una filtració, també pensaria que és un moment ideal per fer una estratagema per treure beneficis. Especialment si tingués deutes molt forts. Fer-ho veure com una emboscada, diguem, vuit homes. Després de tot, hi ha una excusa preparada a mà: aquest conflicte amb els altres sindicats que has esmentat.

-Ho faria -Va dir en Zeerid-. Però només si fos estúpid. I estúpid no és el que sóc. Escolta, em vas donar les coordenades de lliurament a Ord Mantell. Envia algú allà, un droide de vigilància. Veuràs el que vaig deixar allà. Però fes-ho ràpid. Algú netejarà aquest desastre aviat, apostaria.

-Així que... com te les vas manegar per matar vuit homes?

La discussió estava a punt de donar un gir a pitjor.

-Estaven massa a prop d'un dels contenidors d'embarcament ple de granades quan la vaig fer explotar.

L'Oren es va aturar.

-Un dels nostres contenidors d'embarcament va explotar?

En Zeerid va empassar fort.

-El vaig perdre a la fugida. La resta del carregament està intacte.

Li va seguir un llarg silenci, un abisme de quietud. En Zeerid va imaginar a l'Oren donant voltes a l'armari d'arxius de la seva ment, contrastant la història d'en Zeerid amb qualsevol altre fet pertinent que l'Oren ja sabia o creia que sabia.

-No va ser culpa meva -Va dir en Zeerid-. Troba la teva fuita, trobaràs qui té la culpa.

-Vas perdre el carregament.

-Vaig salvar el carregament. Si no m'hagués adonat d'això, l'embarcament sencer s'hauria perdut en mans dels pirates.

-Hauria estat recuperat. És difícil recuperar granades explotades. No estàs d'acord?

-Estaria mort.

-Ets reemplaçable. Pregunto de nou: Estàs d'acord?

En Zeerid no podia forçar-se a respondre.

-Escullo interpretar el teu silenci com que estàs d'acord, Zeta.

En Zeerid va mirar al comunicador mentre l'Oren continuava:

-En el millor dels casos, se't pagarà només per la meitat de la feina. La quantitat del carregament perdut es posarà contra això i s'afegirà al teu compte. Ja sobrepassa els dos milions de crèdits, si recordo bé. El compte de la nau i alguns avenços pel teu joc.

L'Oren sempre recordava bé. El treball sumaria en negatiu per a Zeerid. Volia colpejar alguna cosa, a algú, però no hi havia ningú a la cabina de comandaments amb ell.

-Això em fa semblar dolent, Zeta -va dir l'Oren-. I em desagrada molt que semblar dolent. Arranjaràs això per a mi.

A Zeerid no li agradava com sonava això.

-Com?

Una pausa, llavors.

-Passant espècia.

En Zeerid sacsejà el seu cap.

-No passaré espècia. Aquest era el nostre acord...

La veu de l'Oren mai perdia la calma, però el límit d'ella podia estar arribant.

-L'acord ha canviat, contingent, com era en la teva terminació reeixida de les tasques. Ens deus una gran suma de crèdits i em deus una gran suma de béns. Arranjaràs dos passant una mica d'espècia. Aquí és on hi ha els crèdits. Així que és on tu estaràs.

En Zeerid no va dir res, no podia dir res.

-Està clar, Zeta?

En Zeerid va rondinar però va dir:

-És clar.

-Torna a Vulta. Estaré al tant aviat. Ja tinc alguna cosa en ment.

Apostaria a què sí, en Zeerid ho va pensar però no ho va dir.

El canal es va tancar i en Zeerid el va deixar volar amb una tempesta d'aiguaneu de renecs. Quan finalment es va haver desfogat, va aconseguir el pou de gravetat d'Ord Mantell i les seves llunes, va traçar una ruta a Vulta, i va activar la hiperconducció.

-Sóc traficant d'espècia, ara -Va dir, mentre l'espai negre es convertia en el blau de l'hiperespai.

La roda sota els seus peus havia agafat velocitat.

L'Aryn se sentia marejada. Una allau d'emoció la va inundar. No podia nomenar-lo, categoritzar-lo. Era només una onada de sentiments incomplets, crus. Estava nedant en ells, enfonsant-se.

-Alguna cosa està passant, Syo -Va dir ella, la seva veu tensa-. No sé el que és, però no és bo.

El Mestre Zallow i els sis Cavallers Jedi prop d'en Malgus van botar enrere i amunt donant-se la volta a la part alta de l'arc dels seus salts, i van aterrar ajupits a vint metres.

-Que la Força us acompanyi a tots -Va cridar en Zallow als seus companys Jedi, i va encendre la seva espasa.

Més dotzenes de Jedi van sorgir del vestíbul darrere seu i van fluir sota les escales, les espases dels seus sabres de llum visibles a través del fum i la pols, un bosc de flames verdes i blaves. Els Jedi no van cridar mentre carregaven, però el soroll de les seves botes i sandàlies a terra sonava com un tro ondulat.

-Queda't al meu costat -Va dir en Malgus sobre la seva espatlla a l'Eleena.

-Sí -Va dir ella, els seus blàsters ja en mà.

Els Sith d'en Malgus van carregar fora de la carcassa de la nau de lliuraments, el seu rugit col·lectiu sonava com una bèstia famolenca, plena de ràbia. Les línies vermelles de les seves espases tallaven l'aire cobert de pols. Lord Adraas, un favorit polític de Darth Angral i constantment irritant per a Malgus, els liderava. Com tots els guerrers Sith llevat d'en Malgus, una màscara fosca enfosquia la seva cara per complet.

En Malgus va utilitzar el seu desgrat per Adraas per alimentar encara més la seva ràbia. Hi havia sol·licitat que Darth Angral li permetés liderar l'atac sol, però l'Angral va insistir que l'Adraas liderés l'equip de la nau de lliuraments.

Descartant la seva capa, descartant les limitacions restants de la seva ràbia, en Malgus es va unir a la càrrega Sith, prenent posició davant d'Adraas. L'emoció alimentava el seu poder, i el seu increment gairebé l'elevava sobre els seus peus. Sentia el poder del costat fosc al seu voltant, dins d'ell.

Raigs de blàster s'entrellaçaven el camp de batalla des d'esquerra i dreta mentre dos escamots de soldats de la República emergien des d'algun lloc per sobre i al costat i disparaven al nivell dels Sith.

En Malgus, niat en el profund de la Força, va percebre les dotzenes de llamps i les seves trajectòries amb perfecta claredat. Sense trencar el pas movent la seva espasa a esquerra, dreta, la va inclinar deu graus, i va tornar tres raigs cap als soldats que els van disparar, matant-ne als tres. Un soldat havia fet explotar una granada en la seva cara en la Batalla d'Alderaan, així que gaudia de matar soldats quan podia. Darrere d'ell, els blàsters bessons de l'Eleena contestaven a esquerra i dreta amb els seus propis llamps, derrocant dos soldats més.

Les forces Sith i Jedi es van acostar, l'ànsia de batalla Sith encarant la calma dels Jedi, el sòl del Temple seria la sorra on segles de conflicte indeterminat aconseguiria per fi una conclusió. Aquells poderosos en la Força sobreviurien i el seu enteniment de la Força evolucionaria. Aquells febles en la Força moririen.

En Malgus va buscar al Mestre Zallow però no podia trobar-lo entre la multitud de cares, pols, flames, i espases brillant. Així que va escollir un Jedi a l'atzar de la multitud, un home humà amb una espasa blava i barba curta, i va apuntar cap a ell.

Ones de poder distorsionaven l'aire i van duplicar el so conforme les forces Jedi i Sith xocaven la una contra l'altra i es barrejaven en un embolic caòtic, rugent de cossos, sabres de llum, i crits.

En Malgus va augmentar el seu poder en la Força, va agafar la seva espasa amb les dues mans, i va deslligar un tall per la part alta dissenyat per dividir el Jedi per la meitat. El Jedi va fer un pas a un costat del cop i va anar a tallar transversalment amb la seva espasa blava la gola d'en Malgus. En Malgus aixecà la seva espasa a temps, el va bloquejar i li va donar una puntada a la secció mitjana del Jedi. El cop va fer doblar al Jedi per la meitat, el va enviar retrocedint enrere cinc passos. En Malgus botà en l'aire, va donar la volta, va aterrar darrere d'ell, i va dirigir la seva espasa a través del Jedi. Rugint amb l'ànsia de la batalla, en Malgus va buscar un altre oponent.

Una resplendor de pell espígol va atreure la seva mirada... Eleena. Ella es va ajupir sota un tall de sabre i va caure al seu costat, disparant una dotzena de trets de blàster mentre ho feia. La Padawan que va intentar matar-la, una dona zabrak, les banyes del seu cap banyats amb pigments acolorits, reflectien els trets a mesura que s'acostava per un altre cop. L'Eleena va donar la volta sobre els seus peus, encara disparant, però la Padawan va reflectir cada tret i es va acostar més.

En Malgus va atreure la Força i amb un cop de poder va dirigir a la Padawan a través de la sala i cap a una de les columnes de pedra, on ella es va col·lapsar, la sang gotejant pel seu nas. L'Eleena continuà disparant, els seus ulls anant aquí i allà sobre el camp de batalla mentre buscava objectius.

La batalla es va tornar encara més caòtica. Jedi i Sith botaven, saltaven, rodaven i donaven tombarelles mentre línies vermelles es creuaven amb aquelles blaves i verdes. Explosions de poder enviaven als cossos volant per l'aire, contra els murs, tirant de les roques soltes del sostre i les enviaven xocant fins a tocar carn. La sala era una cacofonia de so: crits, xiscles, el brunzit dels sabres de llum, el so intermitent del foc de les armes. En Malgus caminava enmig d'això, revelant-se en això.

Va veure a Lord Adraas botar enmig d'un esquadró de soldats de la República i puntualitzar el seu aterratge amb una explosió d'energia de la Força que va fer saltar als soldats com fulles seques.

En Malgus, per no ser menys, va agafar un Cavaller Jedi a l'atzar, una dona humana a deu metres de distància, va aixecar la seva mà esquerra, i va descarregar venes de raigs blaus de les puntes dels seus dits. Les línies escarpades d'energia tallaven una franja a través de la batalla, agrupant dos Padawans conforme hi anaven, fins que van agafar a la Cavaller Jedi i la van elevar sobre els seus peus.

Ella cridava conforme els raigs la partien, la seva carn feta temporalment translúcida des del poder fosc que corria a través d'ella. En Malgus va assaborir el seu dolor mentre moria.

Va agafar a l'Adraas fent-li una ullada i li va donar una salutació burleta amb el seu sabre de llum.

El so de to alt dels blàsters de l'Eleena va atreure la seva atenció. Ella va saltar darrere seu i a sobre del destrossat cos de la dona Cavaller Jedi, una taca d'espígol disparant ràpidament. Posant la seva esquena contra una columna, es va ajupir i va buscar objectius per als seus blàsters. Ella va trobar la seva mirada, li va fer l'ullet, i va assenyalar darrere d'ell. Ell va girar per veure una marca o més soldats de la República corrent cap a dins de la sala des d'una habitació lateral, els rifles blàster traçant línies calents a través del camp de batalla. L'Eleena va contestar amb els seus propis trets.

Abans que en Malgus pogués despatxar als soldats, la Mandaloriana va emergir d'algun lloc darrere d'ells, el seu jetpack escopint foc, la seva armadura completa platejada i taronja brillant al foc de la sala. Surant en l'aire com un esperit venjador, va descarregar dos petits míssils dels seus augments de canell. Va colpejar el sòl a prop dels soldats de la República i van florir en flames. Cossos, crits, i pedres soltes volaven en totes les direccions. Encara surant, va dibuixar un cercle en l'aire mentre els llança-flames muntats en el seu braç atrapaven a un altre grup de soldats.

En Malgus sabia que la batalla s'havia donat la volta, que aviat s'hauria acabat. Va mirar al voltant, encara buscant a Zallow, l'únic oponent en el camp mereixedor de la seva atenció.

Abans que pogués localitzar el Mestre Jedi, tres Jedi més es van amuntegar sobre ell. Va parar el cop d'un home humà, va botar sobre el tall sota d'una dona togruta de pell taronja, va seccionar la mà de la tercera, una dona humana, desarmant-la, llavors la va agafar per la gola amb la seva mà lliure i la va aixafar contra el terra amb la seva força augmentada amb la Força.

-Alara! -Va dir l'home humà.

Botant alt sobre el tall creuat de l'home, en Malgus va aterrar darrere de la togruta, que va parar el seu cop de sabre de llum però no podia defensar-se contra un cop de Força que li va enviar patinant a través de la sala i cap a una pila de runa.

En Malgus va rugir, l'ànsia de la batalla era tan pronunciada que hauria matat els seus propis guerrers si no hi hagués Jedi per massacrar. Volia, necessitava, matar un altre i fer-ho amb les mans.

Ell es va ajupir sota un tall de l'home, va carregar endavant, i va agafar al Jedi per la gola. El va elevar sobre els seus peus i el va mantenir suspès en l'aire, ennuegant-lo. Els ulls marrons del Jedi no mostraven por, però sí dolor. En Malgus rugia, estrenyia fort, llavors va deixar anar el cos i es va posar dret sobre ell, espasa a un costat, respirant fort. La batalla encara s'agitava al seu voltant i ell romania en el seu centre, l'ull de la tempesta Sith.

En Malgus finalment va albirar el Mestre Zallow a deu passos de distància, arremolinant-se, girant, la seva espasa verda en una taca de precisió i velocitat. Un guerrer Sith va caure davant seu, un altre. Lord Adraas va aterrar davant seu, tractant de quedar-se amb la matança d'en Malgus per a si mateix. L'Adraas es va ajupir cap a baix i va tallar al nivell dels genolls d'en Zallow. En Zallow va botar sobre el cop i va desencadenar una explosió d'energia que va llançar a l'Adrass patinant d'esquena a través de la sala.

-És meu! -Va cridar en Malgus, carregant a través del camp de batalla. Va repetir-ho per si mateix mentre passava a l'Adrass-. Zallow és meu!

En Zallow va haver d'haver-lo escoltat, perquè es va girar trobant la seva mirada. L'Eleena, també, va haver d'haver escoltat el crit d'en Malgus. Va emergir de darrere de la columna, va deduir l'intent d'en Malgus, i va fer diversos trets cap a Zallow.

En Zallow, mantenia els seus ulls en Malgus mentre reflectia els raigs amb la seva espasa i els enviava de tornada cap a l'Eleena. Dos la van copejar, i conforme ella es col·lapsava, en Zallow va usar una explosió de força per dirigir el seu cos contra una columna.

En Malgus es va aturar a mig cop, la seva ràbia temporalment abatuda. Es va girar i va mirar a la forma caiguda de l'Eleena per un llarg moment, el seu cos espígol arrugat contra el terra, els seus ulls tancats, dos cercles negres danyant el camp morat suau de la seva carn. Semblava com una flor marcida.

La ràbia el va tornar a omplir, el va sobrecarregar. Un crit d'odi, cru i abrupte, va cremar des de la seva gola. El poder va ser amb ell, destrossant una columna propera i enviant una pluja de trossos de pedra a través de l'habitació.

Va retornar la seva mirada cap a Zallow i aguaità cap a ell, la seva ràbia i poder sorgint davant seu en una ona palpable. Un altre Jedi va fer un pas davant seu, espasa blava en alt. En Malgus amb prou feines el va veure. Simplement va estendre una mà, va empènyer a través de les defenses insuficients del Jedi, va estrènyer la seva gola amb la Força, i la hi va entravessar fins a la mort. Llançant el cos a un costat, es va moure cap a Zallow.

En Zallow, per la seva banda, es va moure cap a Malgus. Un guerrer Sith va saltar cap Zallow des de la seva esquerra, però en Zallow va botar sobre l'espasa del Sith, va girar, va tallar, i va tallar al Sith.

En Zallow i en Malgus es van acostar. Es van parar a un metre, es van estudiar l'un a l'altre per un moment.

Un home humà Cavaller Jedi es va separar del remolí de la batalla i es va plantar davant Malgus. En Malgus va fer un pas a un costat per evitar la línia blava de l'espasa, va donar un cop de puny a l'home a l'estómac doblegant-lo, i va elevar la seva pròpia espasa per a un cop mortal.

En Zallow saltà endavant i va interceptar el cop. Es van mirar a la cara l'un a l'altre i la resta de la batalla es va esfumar.

Només estava en Malgus i la seva ràbia, i en Zallow i la seva calma.

Les seves espases xiuxiuejant en oposició, cadascun feia servir la Força per pressionar contra la força de l'altre, però cap tenia un avantatge obvi. En Malgus cridà amb ràbia a la cara d'en Zallow. Només un nas arrufat i la fina línia de la seva boca traïen la tensió darrere de l'expressió d'una altra manera tranquil·la d'en Zallow.

Alimentant la ràbia per l'Eleena, en Malgus el va empènyer i va desencadenar una massacre de talls i cops creuats per sobre. En Zallow va retrocedir, bloquejant, incapaç de respondre amb cops propis. En Malgus va tractar de partir el cap d'en Zallow, però en Zallow el bloquejava una vegada i una altra.

En Malgus girà en un cop de peu alt, augmentat amb la Força que el va colpejar al pit i el va enviar volant cap enrere deu metres. En Zallow va donar una tombarella i va aterrar cap endavant ajupit prop de dos dels guerrers Sith d'en Malgus.

Ells van carregar contra ell i en Zallow va parar un cop, va botar sobre el segon, i girà en un cercle ràpid, tallant als dos Sith.

En Malgus, cremant amb odi, li va llançar el seu sabre de llum. Va guiar la seva trajectòria amb la Força, i el va fer girar en un camí xiuxiuejant a través de l'aire cap al coll d'en Zallow. Però en Zallow, en l'ímpetu del seu atac al segon Sith, va botar en l'aire i per sobre de l'espasa.

Mentre en Zallow encara estava en l'aire, en Malgus va deslligar una explosió d'energia que va agafar al Jedi desprevingut i el va enviar colpejant-lo cap a baix contra una pila de runa. Ell va caure allà, estès cap per avall.

En Malgus no va dubtar. Va augmentar la columna de la seva ràbia, cridant amb odi i va fer un bot de vint metres en l'aire cap a Zallow. A mig salt, va usar la Força per fer tornar la seva espasa a la mà, la va agafar del revés amb les dues mans, i es va preparar per clavar a Zallow al terra del Temple.

Però en Zallow rodà fora del camí en l'últim moment i l'espasa d'en Malgus es va enfonsar fins a l'empunyadura a la pedra del terra del temple. En Zallow botà cap amunt i per sobre d'en Malgus, va aterrar ajupit, va reactivar el seu sabre de llum, i va tirar enrere per terra cap a Malgus.

Renunciant a la velocitat i l'elegància pel poder, en Zallow va afluixar una ràfega de cops ràpids, talls, i envestides. En Malgus va aturar un cop rere l'altre però no podia trobar una obertura per fer el seu propi contraatac. Arremetent endavant, en Zallow va fer un tall transversal, Malgus el va parar, i en Zallow va colpejar amb l'empunyadura del seu sabre a un costat de la mandíbula d'en Malgus.

Una dent es va desplaçar i el seu respirador va ser torçat d'un cop. En Malgus va assaborir la sang, però estava massa en el profund de la Força perquè el cop li fes veritable mal. Ell va fer un pas enrere estupefacte, com si el cop li hagués atordit.

Veient una obertura, en Zallow va fer un pas endavant i va anar a tallar transversalment la gola d'en Malgus.

Com Malgus sabia que faria.

En Malgus posà la seva espasa verticalment per aturar el cop i va girar pel bloqueig de l'espasa. Invertint el seu sabre de llum durant el gir, el va capgirar en una estocada que va perforar l'abdomen d'en Zallow i va sortir per l'altre costat.

L'expressió d'en Zallow va caure. Ell va quedar penjat, empalat per la línia vermella. Va mantenir la mirada d'en Malgus, i en Malgus va veure les flames del Temple cremant reflectides en els iris verds dels seus ulls.

-Tot cremarà -Va dir en Malgus.

Les celles d'en Zallow es va arrufar, potser amb dolor, potser amb desesperació. De qualsevol manera, en Malgus ho va gaudir. Va esperar que la llum desaparegués dels ulls d'en Zallow abans que sacsegés la seva espasa fins alliberar-la i permetent que el cos caigués a terra.

El shock va copejar a l'Aryn amb poca advertència, la sensació tan sobtada i poderosa com un tret d'un blàster. El seu cos es va convulsionar. El braçalet de la tranquil·litat a la mà, el braçalet que li havia donat el Mestre Zallow, trencat en el seu puny premut i els comptes de corall amb forma de llàgrima plovien a terra.

Ella es va doblegar, va gemegar. El seu estómac es va enfonsar. La seva visió es va tacar. L'habitació va girar. Les seves cames es dissolien sota ella i se sentia lliscant, caient, enfonsant-se. Un puny format en la seva gola, escanyant el plor que volia alliberar i permetent que s'afluixés només com un gemec avortat, d'aflicció.

A través de la seva connexió amb la Força, va sentir la punyalada esmolada d'agonia que va experimentar el Mestre Zallow, va sentir el seu propi alè pujant en compassió mentre ell va exhalar el seu últim alè i va morir. La línia de la seva vida, normalment tan brillant a l'ull de la seva ment quan el sentia en la Força, normalment tan a prop de la seva pròpia línia, esvaïda de la seva percepció.

Al seu costat, la presa de l'alè brusc d'en Syo, sorprès li deia que havia sentit alguna cosa també.

Malgrat el seu dolor i la desesperació en augment, la realitat s'assentava en ella immediatament. L'havia vist en els ulls de l'home Sith.

-Què era això? -Va preguntar en Syo, la seva veu semblava llunyana, però la seva pregunta plena de lletges possibilitats.

Ella va elevar el seu cap, el seu pèl llarg penjant davant la seva cara, i va mirar al llarg de l'habitació. Tots dos Sith estaven dempeus, els seus cossos tensos, coneixement en els seus ulls.

-Ens han traït -Va contestar ella, la seva veu un murmuri.

Ella va deixar sense dir que el seu Mestre, l'home que havia estat un pare per a ella, era mort.

Estava sorpresa de trobar les seves cames fortes sota ella conforme es posava dempeus. Un grup de gent es va posar dempeus prop d'ella. No, no gent. Eren estàtues, estàtues Alderaanianes. Estava a Alderaan per a les negociacions de pau amb els Sith.

I els Sith els havien traït. Hi havia lluitat abans amb els Sith a Alderaan, durant la batalla pel planeta. Ho faria de nou. Ara.

-Com ho saps, Aryn?

Però la veu d'en Syo, el seu dubte, no va erosionar la seva certesa.

-Ja ho sé -Va escopir.

Els Sith ho sabien, també. Ho havien sabut tota l'estona. Podia veure-ho en les seves cares.

Les seves vistes es destil·laven fins que consistien únicament en els dos Sith i res més. Un rugit va omplir les orelles, la marea xocant de pena i ràbia creixent. Va escoltar una veu cridant el seu nom des d'algun lloc distant, repetint-lo com si fos una invocació, però no li va prestar atenció.

Tots dos Sith la miraven, les seves postures preparades per al combat. L'home tenia el mateix desdeny despectiu, la corba dels seus llavis fins i tot més lletja que les cicatrius que marcaven la seva cara.

-Aryn! -Era en Syo dient el seu nom-. Aryn! Aryn!

Ho sabien. Els Sith ho sabien.

-Ells ho sabien tot el temps -Va dir ella, parlant tant per a ella com per a Syo.

-Què? Saber què? Què ha passat?

Ella no es va molestar a contestar. Ella va caure en la Força, atraient el seu poder.

El temps semblava alentir-se. Va sentir com si existís fora de si mateixa, observant. El seu cos es va moure a través de l'avantcambra, les seves botes dispersant el corall del seu braçalet. La violència va omplir la seva ment conforme es movia entre les estàtues dels homes i dones de pau.

-Aryn! -Va cridar en Syo-. No ho facis.

Ella no va aconseguir el seu sabre de llum. La seva necessitat no permetria aquesta justícia antisèptica. Venjaria la mort del Mestre Zallow amb les seves mans nues.

-No hi haurà una mort neta per a tu -Va dir ella a través del mur de les seves dents premudes.

Alguna part distant d'ella va reconèixer la seva relliscada emocional, va reconèixer de passada que el Mestre Zallow no ho hauria aprovat. No li importava. El dolor era massa profund, massa ferotge. Volia expressar-ho en violència i els dos Sith a l'habitació es van tornar al centre de la seva necessitat.

L'home Sith va aconseguir el seu sabre de llum. Abans que ell pogués activar-lo, l'Aryn va desencadenar una explosió de poder que va elevar a dos Sith dels seus peus i els va colpejar contra la paret. Dues estàtues Alderaanianes, agafades en l'efecte del seu poder, van colpejar contra el mur a cada costat dels Sith i es van destrossar a trossos.

Els Sith van haver d'haver utilitzat la Força per encoixinar el seu impacte, perquè cap semblava ferit. Tots dos van grimpar en els seus peus i es van separar per al combat. Les empunyadures els hi van venir a les mans i els sabres de llum van fer línies vermelles en l'aire. L'home va dirigir la seva espasa alta sobre el seu cap en un estil poc convencional, esperant la seva càrrega, lleuger sobre els coixinets dels seus peus. La dona mantenia la seva baixa, en una variació de l'estil mitjà.

Darrere d'ella, l'Aryn va escoltar el brunzit d'en Syo activant la seva espasa. Ella no va frenar el seu avanç. Usant la Força, va sacsejar l'empunyadura de l'home de la seva mà i el va atreure volant fins a la seva pròpia adherència. Llavors el va llançar a un costat, i el seu desdeny es va fondre en la calor de la seva sorpresa.

Ella va avançar sobre ell, sense prestar atenció a la dona, imaginant com se sentirien les seves mans en la seva gola. Ell va contestar el seu acostament amb una explosió de poder, però ella va fer una V amb les seves mans, va formar una falca amb la seva voluntat, i va reflectir l'explosió a cada costat d'ella. Més estàtues es van bolcar, es van destrossar. La dona Sith, atrapada en l'explosió reflectida, va ser llançada d'esquena deu passos.

Es va apropar a cinc passos, quatre. L'home Sith va prendre una postura de combat. No lluitarien amb sabres de llum si no amb les seves mans... un treball proper, sagnant.

L'Aryn va usar la Força per augmentar la seva força, la seva velocitat. La va sentir fluint dins i al voltant d'ella, convertint el seu cos en una arma...

-Aryn Leneer! -Va dir una veu comandant, la veu de la Mestra Dar'nala-. Cavaller Jedi Aryn Leneer!

En Syo, també, la va cridar.

-Aryn! Para!

La combinació de les veus de la Dar'nala i en Syo van penetrar en la boirina del seu estat emocional. Ella va titubejar, va frenar, es va aturar. La raó es va obrir pas a través del seu remolí emocional, i ella li va donar veu als seus pensaments. Sense treure els ulls de l'home Sith, va dir:

-Els Sith ens han traït, Mestra Dar'nala. Les negociacions eren un ardit.

La Dar'nala no va parlar per un moment. Llavors.

-Tu... Ho vas sentir?

Les llàgrimes lluitaven per caure dels ulls de l'Aryn però ella va forçar que no ho fessin. Ella va assentir, incapaç de parlar.

Les següents paraules de la Dar'nala van colpejar-la com un cop de puny a l'estómac.

-Escolta'm, Aryn. Ho sé. Ho sé. Però escolta'm ara... Coruscant està en mans de l'Imperi.

L'alè de l'Aryn va sortir d'ella. L'afirmació no tenia sentit. Coruscant, el cor de la República, havia caigut davant l'Imperi?

-Què? -Va preguntar en Syo-. Com? Vaig pensar...

-No pot ser -Va dir l'Aryn. Va haver d'haver escoltat malament. Ella li va donar l'esquena a l'home Sith, que havia recuperat el seu desdeny, per encarar la líder de la delegació Jedi.

La Mestra Dar'nala es va quedar dreta a l'arcada, la seva pell d'un vermell més profund del normal. El Senador Am-ris i una Cavaller Jedi adulta, Satele Shan, la flanquejaven. El Senador un cereà amb un collaret de pèl llarg que li coronava el cingle del seu nas arrufat, s'alçava sobre els altres dos. Els seus ulls preocupats miraven cap a fora des d'una cara arrugada però no se centraven en res. Semblava perdut.

La Satele, d'altra banda, semblava tan estretament ferida com un bucle iònic, la seva mirada fixa endavant, el seu pèl caoba desordenat, el revestiment de la seva expressió neutral incapaç d'emmascarar l'emoció bullint per sota.

Ni l'Am-ris ni la Satele semblaven adonar-se de la destrucció a la sala. Tots dos semblaven marejats -refugiats amb els ulls en blanc deambulant a través de les ruïnes dels esdeveniments. Només la Dar'nala semblava composta, les seves mans tancades davant seu, els seus ulls percebent els detalls de l'habitació- les escultures trencades, la posició de l'Aryn relativa als dos Sith.

L'Aryn es va preguntar què havia transpirat a la sala de negociacions. Per un moment fugaç, l'esperança va emergir en ella, l'esperança que els seus companys Jedi haguessin percebut la traïció Sith i arrestat o matat als negociadors Sith, però aquesta esperança es va esvair a mesura que el negociador Sith líder, Lord Baras, emergia d'una de les càmeres i es quedava dret prop de la Dar'nala.

La seva cara arrugada no podia contenir la petulància que sentia. Es filtrava per les vores elevades de la seva boca. El seu pèl fosc, pentinat cap enrere amb un pic de vídua, encaixava amb les seves robes fosques i els seus ulls. En un baríton altiu, va dir:

-Pot ser, Cavaller Jedi. I és. Coruscant ha caigut.

La Satele visiblement tensa; la seva mà esquerra tancada en un puny. L'Am-ris enfonsat. La Dar'nala va tancar els seus ulls per un moment, com si lluités per mantenir la calma.

-Ara mateix -Va continuar Lord Baras-, Coruscant pertany a l'Imperi.

-Com...? -Va començar l'Aryn, però la Dar'nala va aixecar una mà.

-No diguis més. No diguis més.

L'Aryn es va empassar la pregunta que desitjava fer.

-Desactiva el teu sabre de llum -Va dir la Dar'nala a Syo, i ell ho va fer. La dona Sith va fer el mateix.

-Què ha passat aquí? -Va preguntar Lord Baras, els seus ulls en el germà i germana Sith, les ruïnes a l'habitació.

L'home Sith va fer una reverència, va usar la Força per atreure l'empunyadura del seu sabre de llum a la seva mà, i la va ancorar al seu cinturó.

-Un lleuger desacord, Lord Baras. Res més. Si us plau perdoneu el tumult.

En Baras va mirar l'home Sith per un moment, llavors a la dona.

-Està bé que el desacord no porti a un vessament de sang. Estem, després de tot, aquí per discutir la pau.

Semblava gairebé a punt d'esclatar en rialles. L'Am-ris es va agitar amb ell. La Satele va agafar la capa del Senador, com si fos una corretja, per mantenir-lo evitant que s'acostés massa a Baras.

-Pau! Tot aquest procediment era una farsa...

-Senador -Va dir la Dar'nala, i va agafar a l'Am-ris pel braç. Però l'Am-ris no tindria res d'això. La seva veu guanyava volum mentre ventilava la seva ràbia.

-No heu vingut aquí a discutir la pau! -Heu vingut aquí per emmascarar un atac encobert contra Coruscant. Sou uns mentiders deshonorables, us mereixeu...

-Senador! -Va dir la Dar'nala, i el seu to va haver d'arribar a l'Am-ris, perquè ell es va quedar en silenci, la seva respiració anant ràpida i forta.

Lord Baras semblava impertorbable per l'explosió de l'Am-ris.

-Estàs equivocat, Senador. L'Imperi és aquí per discutir la pau. Simplement desitjàvem assegurar-nos que la República seria més flexible als nostres termes. Hauria d'entendre que la teva explosió vol dir que la República no està interessada en negociar?

Mentre en Am-ris es posava vermell i escopia, la Dar'nala va parlar.

-Les negociacions continuaran, Lord Baras.

-Sempre ets la veu de la saviesa, Dar'nala -Va dir en Baras-. L'Imperi esperarà un retorn a la taula de negociacions en aquesta hora demà. Si no, els assumptes continuaran... malament per a la gent de Coruscant.

La pell de la Dar'nala es va enfosquir encara més però la seva veu romania plàcida.

-La nostra delegació discutirà els assumptes i contactarà amb tu demà.

-He d'esperar això. Descanseu.

L'Am-ris va maleir a Baras en cereà i en Baras va pretendre no escoltar.

A mesura que el seguici de la República va prendre el seu camí a través de la runa a la sala, entre la runa en els seus cors, l'Aryn va sentir els ulls burletes de l'home Sith sobre ella i amb prou feines podia contenir un crit de ràbia. Abans de deixar l'habitació, es va agenollar i va prendre un dels comptes de corall del seu braçalet destrossat.

Següent