Emissari del buit (XII)

Anterior

XII

-Ho ha aconseguit! -va cridar la Vega-. Hem sortit! Estem fora!

L'Uldir es va adonar que també estava cridant, i que se li havien quedat adormits els dits per haver-la premut amb massa força. Va donar a la Vega un copet a l'esquena, i un instant després va descobrir atordit que d'alguna manera s'havia convertit en una abraçada.

La Vega es va adonar també, i va fer un pas enrere, evitant mirar-lo als ulls.

-No ens deixem portar, eh?

-Sí.

L'Uldir va llançar una mirada a la Klin-Fa i Bey. Ell estava assegut, ara, en una de les coses amb aspecte de cadira, i la Klin-Fa estava dreta, amb la cara enrogida, alleujada... i amb quelcom més. Un cop més, l'Uldir va sentir moviment en la Força, una cosa tan gran que fins i tot els seus sentits disminuïts podien sentir.

Alguna cosa anava malament.

-Què ha estat això? -va preguntar, sense pensar-s'ho dues vegades.

-Què ha estat què?

Alguna cosa en la Força.

-Jo no he sentit res.

L'Uldir la va mirar fixament durant un moment.

-Suposo que em vaig equivocar -va murmurar-. Hi ha d'haver estat simplement l'alleujament.

-Per un instant, vaig creure que la nau es faria miques -va dir en Bey-. Però he d'admetre que el teu home ho ha aconseguit...

-No podria haver-ho aconseguit sense la teva ajuda -va dir l'Uldir-. Gràcies.

El Jedi va somriure dèbilment.

-Tenia l'esperança que funcionaria. Vaig sentir que ho faria.

-Abans que aquest festival de l'amor se'ns vagi de les mans, hauríem de veure com està en Vook -els hi va recordar la Vega.

-Jo... Oh, cert. -L'Uldir va treure el seu comunicador-. Vook, estàs aquí?

-Aquí, Capità -va respondre en Vook amb promptitud.

-Quina és la teva situació?

-No està malament. La nau enemiga es va retirar fa uns moments. Hem rebut només danys menors. Veig que heu fet funcionar el transport.

-Sip. En Leaft l'està pilotant. Pots reunir-te amb nosaltres?

-Sí, senyor, us tinc en els visors. Distància... 555.892 quilòmetres.

-Faré que en Leaft alteri el curs per reunir-nos amb tu.

-Molt bé, senyor.

-Leaft, has sentit això?

Però no van rebre cap senyal del comunicador del dug.

***

-Cap, deixa-ho -va dir la Vega, amb la veu més suau que mai.

L'Uldir parpellejà, amb la mirada perduda a les estrelles.

-Només han passat un parell d'hores. Podia estar en qualsevol lloc.

-Sembla que el coralita en què estava va enlairar. Cap... Uldir... és impossible que un coralita tingui la potència necessària per escapar del pou de gravetat en aquesta distància.

L'Uldir va sentir que se li desencaixava la mandíbula.

-Hauria d'haver-ho fet jo.

-Això és una estupidesa, i ho saps. Va aconseguir fer la feina. Probablement hauria passat el mateix amb qualsevol de nosaltres, amb la diferència que si haguessis estat tu, m'hauria deixat a mi al comandament. Això no seria res de bo en absolut.

-Ho vas fer molt bé quan vas estar al comandament al sistema Wayland.

-Potser, però vaig odiar fer-ho. No m'agrada el comandament.

-De debò? -va dir l'Uldir, sentint molt fred-. Bé, a mi tampoc. M'agrada pilotar. M'agrada la feina. Però ser responsable... -Es va quedar sense alè, lluitant contra les llàgrimes-. Sóc responsable, Vega. He de ser-ho. Jo estic al comandament. Jo ens vaig portar fins aquí.

-En Leaft també era responsable. Ell ho sabia. Tots ho sabem. Vinga, Cap. És realment el primer membre de la tripulació que has perdut? El primer amic?

-No. No. Ni de lluny. Fins i tot vaig haver de matar-ne un una vegada... almenys jo pensava que era el meu amic. Però allò va ser elecció seva. En Leaft va morir a causa de les meves eleccions. -Es va girar cap ella-. I totes han estat equivocades, oi? Cada decisió que he pres des que vaig conèixer la Klin-Fa Gi ha estat equivocada.

-No.

-Què? Has estat en desacord amb mi a cada pas del camí.

-Sí. Però tens raó, jo estava equivocada. Això d'en Leaft t'ha afectat tant que no has mirat el que la Jedi va trobar a Wayland. És dolent, i hem de detenir-lo. Potser no som capaços de fer-ho, però si passem una altra hora buscant a Leaft, és una hora menys que tenim per fer el que puguem. Vols que la mort d'en Leaft signifiqui alguna cosa? Llavors deixa de compadir-te i posa'ns en marxa.

-Cap a on?

-A Thyferra. Han trobat una manera de destruir el bacta... i una cosa pitjor.

L'Uldir es va posar rígid.

-Bé -va dir, amb cansament-. Anem-hi. Però quan això acabi...

-Guarda-t'ho per quan hagi acabat, Cap -va dir la Vega.

-D'acord. -Va tornar la vista cap al panorama estel·lar, on la seva rotació estava fent aparèixer el forat negre de nou a la vista-. Espero que fes mal -va murmurar.

-Què?

-No li agradava la idea de marxar sense sentir res.

Ella va assentir amb el cap.

-Aquest era en Leaft.

Ell es va girar per anar-se'n, i va notar que els ulls de la Vega reflectien la llum del tauler de control. Estaven brillant.

***

Alleujament d'estar de tornada a bord de la Sort Innecessària, l'Uldir va trobar a Bey i la Klin-Fa encorbats sobre alguna cosa que semblava una esfera amb tentacles curts i rabassuts. Els tentacles es retorçaven lleugerament. A la superfície de l'esfera en si, estranys símbols apareixien i desapareixien.

La Klin-Fa va aixecar la mirada.

-Hola -va dir en veu baixa-. Estàs bé?

-Estic bé -va respondre amb brusquedat l'Uldir-. He establert rumb cap a Thyferra. Ara digues-me per què exactament.

-La nau d'esclaus?

-En Vook l'està pilotant. Ha tingut el mateix problema que va haver de tenir en Leaft, però ha descobert la manera de corregir-lo. Quan finalment puguem contactar amb algú, els demanarem que s'ocupin ells de la nau. Ara, digues-me, què teniu aquí?

En Bey va parlar.

-El que els yuuzhan vong van trobar a Wayland era una seqüència bioquímica de bacta. En algun moment l'Emperador devia haver estat considerant neutralitzar-lo, però els seus científics mai van arribar tan lluny. Els yuuzhan vong ho van fer. -Va assenyalar la pantalla-. Han desenvolupat un agent, una mena virus. Ataca la planta alazhi de la qual s'obté el bacta.

-La mata?

-No, una cosa molt més subtil. El virus dels compostos químics actius i els bacteris presents a la planta alazhi i després queda latent. Absolutament imperceptible, llevat que se sàpiga exactament el que s'ha de buscar. Roman allà quan es barreja amb kavam per produir bacta. Però quan el bacta s'introdueix en un subjecte viu, s'activa inadvertidament. És una espècie de bomba d'acció retardada. Unes setmanes després del tractament de bacta, el subjecte cau mort en poques hores. Ja ho han provat en una àmplia mostra d'espècies. No hi ha cura, i no es pot invertir el procés. Un cop infectades, les plantes alazhi transmeten el virus genèticament. Veus el que això significa?

L'Uldir va assentir.

-Tothom utilitza bacta. Portem tant de temps utilitzant-ne que ha reemplaçat a la medicina més convencional.

-Exactament. Si s'haguessin sortit amb la seva sense que ningú ho sabés, imagina el nombre de ferits que haurien estat infectats.

-Milions, potser, si hi hagués una nova ofensiva yuuzhan vong -va dir l'Uldir.

-I les proves apunten a això -va afegir la Vega.

-Sí, això no és bo -va admetre l'Uldir-. Com van a introduir el virus?

-Això és una mica confús -va admetre la Klin-Fa-. Però pel que tenim aquí, la meva millor conjectura és que tindran un agent operatiu. El virus es propaga molt ràpidament. Si fos introduït en una de les principals plantacions d'alazhi, infectaria tot el planeta en qüestió de dies.

-Potser ja ho hagin fet -va observar la Vega.

-Potser sí -va concedir la Klin-Fa-, però no ho crec. Aquí hi ha un calendari. Sembla que tenim prop de quaranta hores.

-Podem arribar a Thyferra en trenta -va dir l'Uldir-. Però encara haurem de trobar l'agent que porta el virus. Tenint en compte la capacitat dels yuuzhan vong per disfressar-se... sona impossible.

-Començarem amb les plantacions més grans, més cèntriques -va dir en Bey-. L'única cosa bona sobre no ser capaç de sentir als yuuzhan vong en la Força és que fa que sigui més fàcil distingir-los quan estan disfressats. És com si no estiguessin aquí.

-Val la pena intentar-ho -va dir l'Uldir-. Mentrestant, fem córrer la veu. Si fracassem, almenys sabran que no han d'utilitzar bacta a partir d'ara.

-La pèrdua del bacta serà un cop dur del qual recuperar-se, sobretot en temps de guerra -va assenyalar la Vega.

-És cert -va dir l'Uldir-. Així que no deixem que això passi. Nosaltres els aturarem. Connecta't a la hiperona i l'HoloRed. Que algú sàpiga el que està passant. Necessitem ajuda en això, i si alguna cosa ens passa, aquest secret no pot morir amb nosaltres.

-Ho faré, Cap -va respondre la Vega.

***

-Estàs ocupat?

L'Uldir va apartar la mirada dels controls i va veure la Klin-Fa dreta a l'entrada del pont. S'estava apartant el fosc serrell dels ulls, i es va sentir estrany al pit.

-On és el teu amic? -va preguntar.

-Dormint. Encara no està en molt bona forma.

-Què li ha passat?

-No sap. Una cosa molt dolorosa, és tot el que recorda.

-Bé, així són els yuuzhan vong que tots coneixem i estimem. "La vida és dolor". A vegades penso que tenen raó.

-La vida és un munt de coses -va dir la Klin-Fa-. El dolor és certament una d'elles, però no és l'única que ho resumeix tot. -Va abaixar la veu-. Lamento això del dug.

-El seu nom era Leaft -va dir l'Uldir, amb més duresa del que pretenia-. I sí, jo també ho lamento.

-No ha estat en va.

-Gràcies, però això realment no ajuda gaire.

-Ja ho sé. Jo també vaig perdre a un amic. -Va fer una pausa. Érem tres, al principi. En Bey, jo, i en Yabaley.

-Et vaig sentir dir aquest nom allà a Bonadan. Quan vas matar al guerrer yuuzhan vong.

-Sí.

-Estaves furiosa.

-Era el meu amic. Ell... -La seva mirada es va apartar, com si busqués el consell d'algú que estigués a la cantonada-. Era més que un amic, en realitat. Els yuuzhan vong el van matar poc després que fóssim capturats. El van torturar fins a la mort. El vaig sentir morir.

L'Uldir va sentir que les seves galtes es ruboritzaven de vergonya.

-Ho sento. Jo sabia que...

-Sé el que penses. Allà a Wayland, vas deixar clar que pensaves que m'havia passat al costat fosc.

L'Uldir va assentir. Havia estudiat a l'acadèmia Jedi del Mestre Skywalker, però no havia mostrat veritable talent per a la Força. Així i tot, de vegades tenia certa sensibilitat davant la Força, i tenia una estranya classe de sort que era difícil d'atribuir a la mera casualitat.

-Vaig sentir alguna cosa fosca a Wayland -va dir-. I a Bonadan. Vaig pensar que eres tu.

-Wayland ha vist moltes coses del costat fosc. Jo també vaig sentir ombres allà. A Bonadan... bé, crec que aquella vegada vaig estar a prop, Uldir. Ho vaig sentir: el poder del costat fosc, la seva atracció. Volia matar-los a tots. Però em vaig allunyar d'ell.

-M'alegro de sentir això.

-Tu vas ajudar.

-No veig com.

-Ets un tipus decent. Pot ser que no siguis poderós en la Força, però hi ha coses més importants que això. Tens moltes d'elles. Estava començant a tornar-me una mica boja. Allà on fos, tothom que trobava acabava sent estúpid o corrupte o un enemic. Tu no. Jo... eh... Suposo que vas renovar la meva fe, o alguna cosa així.

-M'hauria agradat que això s'hagués traduït en confiança una mica abans -va dir l'Uldir.

-Estic intentant donar-te les gràcies.

-Ja ho sé. Ho agraeixo de debò. Jo només... -Va arrufar els llavis amb ràbia-. Per què em vas besar?

Ella va obrir els ulls com plats, i després va riure.

-Això sí que ha estat inesperat. -va creuar els braços sobre el seu pit-. Et vaig besar perquè em venia de gust fer-ho.

-Perquè sóc un tipus decent.

-Per descomptat.

L'Uldir es va posar dret i va fer un pas cap a ella. Ella va semblar abraçar-se a si mateixa amb més força.

-I si jo et besés?

Ella va apartar la mirada.

-Això no és una bona idea, en aquest moment. En Bey...

-És clar -va murmurar l'Uldir, donant-se la volta.

-Si deixes que t'ho expliqui...

-Estem tornant a l'espai real -va dir l'Uldir-. Això haurà d'esperar. I de totes maneres no em deus cap explicació.

Ella estava començant a dir alguna cosa més quan les estrelles van tornar... les estrelles i alguna cosa més.

-Saliva de Sith! -va panteixar la Klin-Fa.

L'Uldir no va dir res; simplement va accelerar el motor iònic al màxim i va fer girar la nau per evitar la fragata yuuzhan vong contra la qual estava a punt d'estavellar-se. Va aconseguir esquivar-la amb prou feines, però l'espai estava ple de naus, foc làser, i regalims de plasma.

-Què està passant? -va dir la Vega, corrent des de la part posterior.

-Sembla que hem aparegut enmig d'una batalla -va grunyir l'Uldir, constatant el que era obvi.

-On som?

-Al sistema Yag'Dhul -va respondre, mentre la nau s'estremia per l'impacte d'un projectil de plasma. Anava a traçar el nostre últim salt des d'aquí. Sembla que l'alto el foc s'ha trencat. Estem en guerra amb els vong de nou.

-Jo diria que sí -va dir la Vega, secament. Va llançar a la Klin-Fa una mirada desagradable -. Fes-te a un costat, dolçor. Necessito el seient del copilot.

La Klin-Fa es va apartar en silenci.

-Calcula l'últim salt, abans que ens fregeixin -va dir l'Uldir.

-Estic en això -va dir la Vega-. Yag'Dhul és un sistema complex. Totes aquestes llunes. Almenys ja no hem de preocupar-nos pel transport.

-És cert. -Havien deixat el transport i els refugiats que anaven a bord en el que l'Uldir esperava que fos espai neutral, per por de poder-se trobar en una situació com aquesta.

Bé, no com aquesta. El que ell temia era un interdictor o alguna cosa així, no tota una maleïda flota.

L'Uldir va obrir foc amb els canons de proa i va activar l'intercomunicador.

-Leaft... -Llavors es va aturar en sec.

-Està bé, Cap -va dir la Vega, sense aixecar la vista-. Jo també em preguntava per què no era a la torreta.

Però llavors la torreta va començar a disparar. No amb l'exactitud infal·lible d'en Leaft, però un coralita va explotar en trossos incandescents.

-Qui hi ha? -va preguntar l'Uldir.

-Jo -va respondre la veu de la Klin-Fa.

-Ben fet. Segueix així. Uuve, com van les coses?

Sistemes deteriorant-se, es va llegir a la pantalla traductora del droide astromecànic.

-Bé, per no variar -va murmurar l'Uldir, mentre una nau yuuzhan vong apareixia davant de la seva vista. Més de cinquanta coralites es van separar i van sortir volant.

-Vega?

-Ja gairebé estem -va dir ella, amb aire absent.

Els coralites es van separar en diverses formacions en forma de falca. L'Uldir va començar a preguntar-se contra qui s'estaven barallant exactament els yuuzhan vong: fins al moment no havia vist cap nau que no fos enemiga.

Els coralites es van acostar a distància de tir.

-El tinc, Cap. Pots saltar.

I va saltar.

***

El seu següent reversió va succeir completament sense incidents. Van aparèixer a uns centenars de milers de clics de Thyferra; just en el lloc, en termes galàctics.

-Encara no hi ha notícies de l'Skywalker o de qualsevol altra persona -li va dir la Vega.

-No és estrany. Hi ha una guerra en curs.

La Vega va negar amb el cap.

-És més que això. Me les vaig arreglar per obtenir un resum de notícies de l'HoloRed. S'ha ordenat l'arrest del Mestre Skywalker. Ha fugit de Coruscant i ha passat a la clandestinitat.

L'Uldir va xiular.

-Sabia que en Borsk Fey'lya era estúpid, però això és realment estúpid. Com pensa la Nova República que pot arribar a guanyar aquesta guerra sense els Jedi?

-Els Yuuzhan vong van prometre que si se'ls hi lliuraven tots els Jedi, la guerra acabaria, recordes?

-Sí, és clar. És per això que mentre parlem estan prenent Yag'Dhul.

Una llum va parpellejar a la consola.

-Els thyferrans pregunten què venim a fer en el seu sistema.

L'Uldir va sospirar.

-Digues-li-ho. Dóna'ls el nostre codi d'accés de major prioritat. Si això no funciona, continuem sense ells. No hi ha temps a perdre. L'operatiu probablement ja estarà aquí.

Següent