Espases de Llum (XIII)

Anterior

13

Flanquejada per un parell de vehicles de seguretat hapanians de la classe Vespa que havien acudit a escoltar-la, la Caçadora d'Ombres es va posar suaument sobre la pista principal del Palau de la Font. En Luke Skywalker va deixar escapar un sospir d'alleujament dins de la cabina. Va permetre que els seus ulls es tanquessin durant un moment i va buscar en les profunditats del seu ésser fins a trobar el nucli immutable i tranquil de la Força que s'ocultava en el seu centre, i després va tornar a concentrar la seva atenció en el que l'envoltava.

L’R2 va deixar anar un curt refilet electrònic, i en Luke va obrir els ulls per descobrir que els tres joves Cavallers Jedi ja s'havien tret les tires dels seus arnesos de seguretat i anaven a corre-cuita cap a l'escotilla de sortida, amb prou feines capaços de contenir la seva impaciència. En Jacen donava nerviosos saltirons, recolzant el seu pes primer en un peu i després en l'altre, mentre que en Lowie lliscava els dits a través del seu pelatge color canyella en un esforç per allisar-lo. La Jaina va arronsar les espatlles i el va mirar.

-Bé, oncle Luke... A què estem esperant?

En Luke va riure i va desactivar els bloquejos de vol, i els tres joves van baixar corrent per la rampa quan aquesta va començar a estendre’s. La Ta'a Chume, vestida amb el vel que portava en les seves aparicions públiques, ja estava esperant a la pista amb un seguici de guàrdies i ajudants. Al Luke li va complaure veure que els bessons i en Lowie saludaven a l'anciana matriarca amb respecte i cortesia.

L'antiga reina va contemplar al Luke amb impassible fredor mentre aquest iniciava les seves salutacions.

- Ho lamento, Mestre Jedi, però el seu viatge fins aquí ha estat una completa pèrdua de temps. Veureu, la meva néta no podrà parlar amb...

I en aquest mateix instant la Jaina va deixar escapar un crit de delit.

- Ei, Tenel Ka! -Va exclamar en Jacen -. Ens alegrem molt de veure't!

En Lowie va deixar anar una sorollosa salutació wookiee. Els tres joves visitants van creuar corrent la plataforma de descens per abraçar a la seva amiga, que acabava de sortir de la resplendent estructura del palau. Retalls de la nerviosa conversa van arribar fins al lloc en el qual estava en Luke.

- L'amo Lowbacca desitja fer-li saber que la troba..., eh..., magníficament i amb molt bon color.

- Ens pensàvem que mai tornaríem a veure’t.

- M'alegra que hagueu vingut.

- Vols sentir un acudit?

L'atenció d’en Luke va tornar a centrar-se en la Ta'a Chume quan la matriarca es va tornar cap l'ajudant més proper.

- No he fet venir la princesa -va dir la Ta'a Chuem -. Com ha pogut...?

-Jo la vaig trucar -es va limitar a dir en Luke.

La Ta'a Chume va moure el cap.

- Impossible -va dir -. Hauríem captat la transmissió emesa des de la vostra nau.

En Luke es va permetre un gairebé imperceptible somriure de diversió davant la perplexitat de l'antiga reina.

- No vaig fer servir un transmissor -va replicar -. Vaig parlar amb ella a través de la Força. Potser desitgeu que no fos així, però la Tenel Ka es troba molt més a prop d'arribar a ser una autèntica Jedi del que us imagineu.

La matriarca va arquejar les celles, però els seus ulls van seguir tan enigmàticament indesxifrables com abans.

- Ja ho veurem, Mestre Jedi. Encara existeix la possibilitat que la princesa acabi oblidant aquesta estúpida idea.

- No us importa gens ni mica el que la vostra néta vulgui per a si mateixa? -Va preguntar en Luke, decidint-se a parlar amb la màxima claredat possible -. Sé que als seus pares sí que els hi importa. Quan vaig permetre que deixés d'estar sota la meva protecció a Yavin IV per tornar a Hapes, vaig pensar que els seus pares estarien aquí per rebre-la. Però potser no hauria d'haver-la enviat de tornada tan de pressa... On són la Teneniel Djo i l’Isolder, el vostre fill?

En Luke va veure com una ombra d'indecisió vetllava els ulls de la matriarca, i va comprendre que la Ta'a Chume estava intentant decidir si li convenia més dir la veritat o respondre amb una mentida.

- Encara que ja no governo el Cúmul de Hapes -va replicar per fi -, segueixo tenint les meves fonts d'informació. Vaig saber que anaven a atemptar contra la família reial, de manera que vaig constrènyer al meu fill i la seva dona que emprenguessin una visita oficial a un altre sistema per negociar una liberalització dels nostres acords comercials. Les negociacions exigien la presència d'algun membre de la família reial, i el meu fill i la seva dona es van deixar persuadir amb gran facilitat. Només jo i la consellera en qui més confio sabem quan es van anar o on han anat.

- L'accident sofert per la Tenel Ka va suposar una complicació inesperada que, per desgràcia, pot posar-la en una situació de perill i atreure assassins cap a la seva persona, de la mateixa manera que els escarabats piranya neden cap a l'olor de la sang. La princesa estarà més segura aquí amb mi que en el vostre temple primitiu. El que li passi a la Tenel Ka ja ha deixat de ser assumpte seu, Mestre Jedi.

En Luke va moure el cap, decidit a no deixar-se vèncer tan fàcilment.

-Això és una cosa que li correspon decidir a la Tenel Ka..., quan estigui preparada per fer-ho.

En Jacen va recórrer amb la mirada les estances que li havien assignat i va moure el cap, sentint-se cada vegada més sorprès. Tot just havien transcorregut dues hores des que es va assabentar que la Tenel Ka no només era una princesa, sinó que a més era l'hereva de tot el Cúmul de Hapes. En Jacen encara no s'havia acostumat a la idea..., i a més estava tot allò.

La seva habitació era més luxosa que cap de les del Palau Imperial de Coruscant. Deliciosos aromes exòtics flotaven en l'aire juntament amb els sons de l'aigua en moviment, una feble música i els trinats de moltes criatures alades. Petites fonts decoratives llançaven els seus dolls d'aigua a cada habitació, cada passadís i cada pati, impulsant campanetes d'aigua que produïen delicades notes musicals.

I la Tenel Ka havia crescut en aquell lloc? En Jacen encara no podia creure-s’ho. Per què no ho havia dit a cap dels seus amics? L'oncle Luke ho sabia, naturalment, però quina raó podia haver tingut la Tenel Ka per ocultar la veritat als seus amics durant tant de temps? En Jacen ho trobava tan incomprensible com la seva negativa a dirigir-li la paraula després que l'hagués ferit amb la seva espasa de llum.

Pensar en el dany que havia causat a la seva amiga va fer que tornés a torçar el gest. En Jacen no tenia ni idea de com se les havia arreglat l'oncle Luke per convèncer la temible àvia de la Tenel Ka que permetés que els bessons i en Lowie es quedessin un mes sencer a Hapes. Només sabia que en Luke tornaria en el moment acordat per recollir a tres o -i en Jacen s'aferrava a aquesta esperança -quatre joves Cavallers Jedi.

Un mes sencer. Hauria de parlar de l'accident amb la Tenel Ka el més aviat possible per aclarir les coses, però què li diria? La Tenel Ka ja no era la mateixa persona que en Jacen havia conegut a la lluna de les jungles. La Tenel Ka havia canviat de sobte. Però... Bé, en realitat la Tenel Ka mai havia estat la persona que en Jacen creia que era, oi? Una autèntica princesa hapaniana! Què podia dir?

- Puc entrar?

La veu va fer que tornés bruscament a la realitat, i en Jacen va girar per veure la Tenel Ka immòbil a l'entrada de les seves estances.

-És clar... Vull dir... Eh... Sí, és clar -va respondre, obrint i tancant els ulls en un veloç parpelleig de sorpresa -. Precisament estava pensant en tu.

La Tenel Ka va assentir com si ja ho hagués sabut i va entrar a l'habitació. Portava un vestit llarg de color vi sobre el qual surava una superba capa d'una tela grisa platejada semblant al vellut, i la seva cabellera fluïa lliurement al llarg de la seva esquena en un torrent d’ondulacions daurades vermelloses. En Jacen amb prou feines va poder reconèixer-la, i va descobrir que era incapaç de parlar.

La Tenel Ka el va contemplar en silenci durant un instant que va semblar no acabar mai, com si en Jacen també fos una criatura arribada d'algun món desconegut. Però quan per fi va parlar, en Jacen va sentir a la Tenel Ka de sempre.

- L'habitació... És acceptable?

Un miler de preguntes, disculpes i fragments de notícies cridaven dins de la ment d’en Jacen, esperant el moment de ser expressades en veu alta. Però el noi amb prou feines va aconseguir trobar una rèplica adequada a la pregunta que se li acabava de formular.

- Eh..., és una habitació estupenda. Aquest lloc és sorprenent. Totes aquestes fonts...

La Tenel Ka va tornar a assentir.

-És un fet comprovat que el palau està ple de fonts.

En Jacen va sentir un estrany pessigolleig de plaer sentint allò tan típic de la Tenel Ka. Va clavar la mirada en els seus impassibles ulls grisos, i va intentar calmar-se i posar una mica d'ordre en el veloç remolí dels seus pensaments.

- Sento moltíssim haver-te ferit, Tenel Ka –va aconseguir balbucejar per fi -. Tot va ser culpa meva.

- Jo vaig tenir la culpa del que ha passat.

- No -es va apressar a dir en Jacen -. Em vaig comportar com un estúpid. Estava tan ocupat tractant d’impressionar-te amb les meves grans habilitats de guerrer que ni tan sols em vaig adonar que la teva espasa de llum estava començant a fallar.

-Això no és veritat -va dir la Tenel Ka, arrufant les celles -. Va ser el meu propi orgull el que va causar l'accident. Creia que els meus grans dots de combatent podrien compensar qualsevol possible deficiència de la meva arma. Vaig cometre l'estúpid error de creure que la qualitat de la fulla d'energia era un factor insignificant en comparació amb la qualitat de qui l’empunyava. Això tampoc és veritat.

En Jacen va moure el cap.

- Així i tot, mai hauria d'haver passat. Hauria...

- La responsabilitat és meva -el va interrompre la Tenel Ka, colpejant ferotgement el terra amb un peu.

El seu rostre estava enrogit per l'emoció. La jove es va treure la capa, com si de sobte tingués massa calor, i la va llançar sobre el respatller d'un banc cobert de coixins. El gest va revelar els seus braços nus.

En Jacen va alçar el mentó, decidit a ser tan tossut com ella, i va contemplar el monyó en què s'havia convertit el braç esquerre de la Tenel Ka. En tenia prou amb veure-ho per sentir-se malament, i va haver de reprimir el desig de desviar la mirada. Era la primera vegada en què realment veia la seva mutilació.

-Jo... No permetré que assumeixis tota la culpa. Si hagués estat permetent que la Força dirigís els meus moviments, m'hauria adonat que alguna cosa anava malament.- En Jacen assenyalar el lloc en el que el braç de la jove guerrera acabava d'una manera tan horriblement sobtada -. I llavors això mai hauria ocorregut.

Els ulls de la Tenel Ka van cremar amb fosques espurnes de foc gris. La jove va usar el seu braç dret per pujar-se la faldilla del vestit fins a les cuixes, de manera que es va sentir visiblement més còmoda, i es va deixar caure sobre els coixins del banc.

- I si jo hagués estat utilitzant la Força -va replicar -, de seguida hauria sabut que la fulla de la meva espasa de llum no era prou potent.

-Bé, jo... -En Jacen es va interrompre, incapaç de trobar un argument que pogués convèncer la seva irritantment orgullosa amiga -. Jo... - Mirà frenèticament al seu voltant tractant de trobar alguna cosa que dir, i va acabar donant-se per vençut -. Hum... Vols sentir un acudit?

I en Jacen es va quedar bocabadat de sorpresa quan la Tenel Ka va prorrompre en sorolloses riallades. De seguida es va adonar que allò no era ni histèria ni educada diversió, sinó el riure de veritable alegria que brollava del cor. Era un so meravellós..., i en Jacen havia estat desitjant sentir-la des del dia en què es van conèixer.

-Però... -En Jacen va moure el cap, sentint-se cada vegada més confós -. Ni tan sols t'he explicat el meu acudit.

- Ah! -va panteixar la Tenel Ka, i llàgrimes de pura hilaritat van començar a brollar dels seus ulls -. Ah, sí. M'alegra moltíssim que estiguis aquí.

En Jacen va arronsar les espatlles mentre la Tenel Ka començava a tremolar sota una nova invasió de riallades.

- No és que tingui res a objectar a això, per descomptat. Però... Bé, senzillament és que no ho entenc. Què és el que et sembla tan graciós?

- Tu i jo hem competit molt sovint -va dir la Tenel Ka -. He estat trobant a faltar això. Anem a competir ara per esbrinar qui ha de quedar-se amb la part més gran de la vergonya?

En Jacen va respondre amb un somriure tort.

- No. Suposo que en realitat l'únic que necessito és que acceptis les meves disculpes.

La Tenel Ka va obrir la boca per protestar, però es va contenir. Les seves riallades es van anar esvaint, i es va anar posant seriosa.

- Disculpes acceptades -va dir amb veu una mica tensa i entretallada, com si pronunciar aquelles paraules li estigués exigint un gran esforç -. Jo... Et perdono, si això és el que vols..., Jacen, amic meu -va afegir, i la seva veu va baixar fins a esdevenir un murmuri al final de la frase.

L'alleujament es va apoderar d’en Jacen, com una brisa matinal que eliminés les últimes restes de boirina nocturna. Havia estat contenint la respiració, i la rèplica de la Tenel Ka va desencadenar tal caos d'emocions dins d'ell que gairebé es va quedar sense alè. No hi havia paraules capaces d'expressar l'onada de sentiments que es va agitar en el seu interior, de manera que es va limitar a seure al costat de la Tenel Ka i la va envoltar amb els braços.

La Tenel Ka li va tornar la seva abraçada, tan bé com podia fer-ho, amb els dos braços. Va recolzar el seu rostre ple de llàgrimes sobre la seva espatlla, tremolant incontrolablement..., i en Jacen va pensar que aquelles llàgrimes no eren d'alegria.

Quan van haver recuperat les bones formes, la Tenel Ka i en Jacen van anar a la recerca de la Jaina i en Lowbacca. Després la Tenel Ka va guiar els companys en un vertiginós recorregut pel Palau de la Font, que va acabar a les seves habitacions. Xerrar anava en contra de la naturalesa de la jove, de manera que les descripcions que els hi va proporcionar van ser breus i succintes.

Quan van estar a soles a les seves habitacions, la Tenel Ka els hi va mostrar el seu lloc favorit, i el més privadament secret, del Palau de la Font, una terrassa enjardinada que ocupava el centre de les seves estances. L'edifici tenia tres pisos d'alçada i estava cobert per una cúpula, i els seus sistemes de control podien ser ajustats perquè simulessin qualsevol classe de clima i qualsevol moment del dia o de la nit.

El jardí tenia uns cinquanta metres de diàmetre, i les seves parets corbades estaven adornades amb escenes de Dathomir. Enormes testos contenien matolls i arbres, i tota la vegetació havia estat astutament disposada perquè semblés formar part dels paisatges primitius pintats a les parets.

Al centre del jardí, uns bancs de pedra envoltaven un diminut llac artificial. Meticulosament centrada en aquelles aigües tan transparents com el vidre, com un volcà en miniatura emergint d'un mar primordial, s'alçava una petita illa sobre un dels costats, a on fluïa una cascada.

- Vinc aquí quan em sento trista, o sempre que trobo a faltar el món natal de la meva mare -va dir la Tenel Ka.

-És molt bonic -va murmurar la Jaina.

Animada per l'aprovació dels seus amics, la Tenel Ka va asseure en un dels bancs de pedra i els va convidar a seure amb un gest de la mà.

- Aquí podem parlar amb tota llibertat -va dir -, i respondré a les vostres preguntes.

I així els amics van parlar, molt més francament del que s'havien atrevit a fer abans d'aquell moment, fins que l'àvia de la Tenel Ka va anar al jardí per dir que ja era hora de sopar.

- La sala de banquets està preparada -va anunciar la Ta'a Chume.

La mandíbula de la Tenel Ka es va tensar en una tossuda ganyota de decisió. Se sentia viva per primera vegada des del seu retorn a Hapes... I la seva àvia havia d'escollir precisament aquell instant per interrompre la seva conversa!

- Preferiríem sopar en privat - va dir.

Sabia que estava cometent una imperdonable infracció de les regles de la cort, però li era igual.

La matriarca va contemplar la seva néta i va corbar els llavis en un sarcàstic somriure de satisfacció.

- Ja me n'he ocupat d'això -va dir -. He acomiadat a tots els meus ajudants i consellers, i cap d'ells estarà present durant la vetllada.

Era un vell joc que la jove i la seva àvia solien practicar, l'objectiu era esbrinar qui podia maniobrar més astutament fins sortir-se amb la seva, i la Tenel Ka va acceptar el desafiament.

- Llavors no hauria de suposar cap problema que escollim sopar aquí -va dir.

- Oh, però els androides de servei ja han anat a la sala de banquets -va protestar l'antiga reina -. El sopar serà servit quan sigui l'hora.

La Tenel Ka va veure que la Jaina feia una ràpida ullada al seu cronòmetre.

- Però només falten cinc minuts -va dir la Jaina, amb els ulls plens de sorpresa -. Necessitaré una mica de temps per rentar-me abans.

En Lowie va deixar anar un grunyit per indicar que estava totalment d'acord amb ella.

- Ei, jo també -va intervenir en Jacen -. Crec que tots ens sentiríem molt més còmodes si poguéssim prescindir d'unes quantes formalitats durant la nostra primera nit aquí. - El somriure que va dirigir a la Ta'a Chume no podia ser més encantador i contagiós -. I el viatge ens ha deixat bastant cansats.

La matriarca, després d'indicar a la Tenel Ka amb la mirada que la propera vegada no es rendiria tan fàcilment, va acabar assentint.

- Molt bé -va dir -. Faré que els androides de servei portin el sopar.

L'anciana matriarca es va retirar del santuari privat de la Tenel Ka i tots es van anar tranquil·litzant a poc a poc, alegrant-se d'aquell petit respir. La Tenel Ka va contemplar als seus amics amb els ulls plens de gratitud.

- Permeteu-me que us ensenyi les unitats de neteja abans que arribi el nostre sopar -va dir.

Acabava d'aixecar-se per acompanyar-los fins a la porta quan les lluents lloses de pedra van tremolar sota els seus peus. Un rugit ensordidor va fendir l'aire, i el retruny ofegat que el va acompanyar va fer que la Tenel Ka caigués a terra.

En Lowbacca va deixar anar un xiscle d'alarma.

- Ai mare! -Va exclamar TM2 -. L'amo Lowbacca desitja saber quin és l'origen de tot aquest soroll i commoció.

-Sí -va dir en Jacen -. No ens vas advertir que tinguéssiu tremolors subterranis a Hapes.

La Tenel Ka va tornar el cap, i va veure que el jove wookiee s'estava incorporant i ajudava als bessons a aixecar-se.

-Això no ha estat cap tremolor subterrani -va dir amb expressió ombrívola mentre arrencava a córrer cap a la porta -. Veniu amb mi.

El cor de la Tenel Ka estava bategant a tota velocitat, encara que no a causa de l'esforç físic, quan els quatre companys van anar corrent pel passadís que portava a la sala de banquets privada. Una espessa fumarada brollava del final del passatge voltat. La Tenel Ka va sentir que se li formava un nus a l'estómac.

La seva por va començar a dissipar-se quan un parell de guàrdies van emergir d'entre els negres núvols de fum que giraven pel passadís, sostenint a la seva àvia entre ells. Quadrilles dels serveis d'emergència van anar corrent a extingir els petits incendis que encara cremaven dins la sala de banquets. La Ta'a Chume va tossir unes quantes vegades i després va indicar imperiosament als guàrdies que ja podien permetre-li caminar per si sola,

- Ningú ha sofert danys -va grallar.

- Ha estat una bomba? -Va preguntar la Tenel Ka.

La seva àvia va agitar la mà, demanant-los que tornessin per on havien vingut.

-Sí. A la sala de banquets -va dir -. Heu d’anar-vos immediatament.

- Se suposava que tots havíem d'estar a la sala de banquets! -La Jaina havia empal·lidit -. Així que aquesta bomba...

La matriarca va assentir.

-... era per a la princesa i per a mi.

Següent