CAPÍTOL 28
Talfaglio
romania immòbil al centre de la pantalla de la cabina d'en Han, un punt a just
tres anys llum de distància. Això volia dir que la llum que els seus ulls
estaven veient havia estat creada tres anys abans, abans que els Jedi
s'haguessin convertit en una espècie en perill d'extinció i abans que els
yuuzhan vong haguessin llançat una lluna contra Chewbacca Encara que poques
vegades es permetia pensar en el passat, en Han hauria donat la seva vida per
viatjar per aquesta lluminosa línia taronja i seguir-la fins al dia en què va
brollar d'una estrella, per poder afegir un altre ésser als milers d'éssers que
va salvar aquell dia a Sernpidal. Ja no es culpava ni culpava a ningú per la
mort del wookiee, però en el passat havia arribat fins i tot a desitjar que no
se li hagués ocorregut salvar ningú. Només volia al seu amic de tornada. Només
volia una galàxia més segura per als seus fills del que ho havia estat per a
ell, una galàxia on un home i la seva dona poguessin anar a dormir cada nit
raonablement tranquils, amb la seguretat que el món seguiria sent el mateix
quan s'aixequessin.
Però
era massa demanar.
La
Leia, que s'havia arraulit al seient del Falcó
apte per la mida del wookiee, va obrir els ulls i es va asseure, de sobte molt
tensa. No hi havia rastre de somnolència ni confusió en els seus moviments. No
hi havia dormit, no de veritat, des que el grup d'assalt de l'Ànakin va partir
cap a Myrkr. En Han tampoc ho havia fet. Ella es va passar els cinturons de
seguretat per sobre de les espatlles, ajustant-se'ls.
En Han
va activar una rutina per escalfar els circuits del Falcó.
-Què passa?
Has sentit alguna cosa procedent d'en Luke?
-No és
d'en Luke -va dir la Leia tancant els ulls, mentre romania en contacte amb els
seus fills d'una manera que en Han mai podria fer.
-L'Ànakin
i els bessons. Estan enmig d'alguna cosa, una cosa molt perillosa. Crec que
aviat ens arribarà el moment d'actuar.
En Han
va començar a activar els comunicadors. Després va recordar qui estava al
comandament de l'armament de la nau i va mirar per sobre de la seva espatlla.
Tal com s'esperava, els noghri estaven drets a la part de darrere de la cabina.
-Poseu-vos
als canons, i digueu-li a C-3PO que s'autodesactivi -va dir en Han-. Anem a
ajudar a Lando i als Cavallers Salvatges a caçar un yammosk, així que les coses
es posaran divertides quan en Corran ens enviï cap allà.
Els
dos noghri van assentir amb el cap i es van retirar caminant pel passadís. En Han
els va veure allunyar-se, una mica nerviós per la mirada que els seus ulls
completament negres reflectien quan un gran combat s'aproximava, però en
realitat agraïa que hi fossin. En els darrers quinze anys, els noghri li havien
salvat la vida a la Leia incomptables vegades, i poques vegades la deixaven
desprotegida. Era més del que es podia dir d'ell. Li costava comprendre el que
li passava des de la mort d'en Chewbacca i per què plorar la pèrdua del seu
amic havia d'implicar allunyar-se cada vegada més de la Leia i dels nens.
-Recorda'm
que els hi doni les gràcies -va dir.
-Ja ho
has fet -va dir la Leia-, almenys una dotzena de vegades.
En Han
li va llançar un mig somriure.
-Sí, però
mai diuen «de res».
La
Leia va riure per primera vegada en molts dies. Gairebé a l'instant, la veu d'en
Corran Horn va sonar pel comunicador.
-És hora
de despertar-se, amics. Els sensors de llarg abast indiquen que la flota
yuuzhan vong entra en el sistema de Talfaglio.
La
Leia va allargar un dels seus braços i va activar el sistema de seguretat
contra la despressurització del vestit d'en Han.
-Tinc por,
Han.
-Jo també
-va dir en Han agafant el seu visor-, però què podem fer? Ja són adults. Han de
lliurar les seves pròpies batalles.
Eclipsi
havia aconseguit pilots per cinquanta dels seus nous Ala-X XJ3 i la meitat
d'ells eren Jedi. Dues dotzenes de Jedi pilotaven bombarders i naus de suport. En
Luke havia d'estar molt nerviós, ja que estava arriscant la meitat dels Jedi de
la galàxia i la majoria dels mestres en una única operació. No obstant això, no
era així. La Força estava amb ell d'una manera que mai havia experimentat, com
una presència tan tangible que gairebé podia veure resplendir contra aquell
mantell de vellut que eren les estrelles.
«No
baixis la guàrdia, Skywalker».
La veu
de la Mara era tan clara en la ment d'en Luke que va trigar un instant en
adonar-se que no li havia parlat a través del comunicador. Va mirar cap al seu
Ala-X, surant tan a prop que els seus alerons-S gairebé es tocaven. Volia
dir-li que no hi havia res del que preocupar-se, que en Ben no perdria els seus
pares en el dia d'avui, però aquest pensament podria haver implicat una visió
del futur que evitava tenir. Si la Força volia mostrar-li el futur, bé, i si
no, seria millor confiar en això i afrontar el que succeís. Fos el que fos,
aquell atac era el correcte. Podia sentir-ho.
«I jo
també», va afegir la Mara.
En
Luke va alçar una cella. A través del seu vincle, cada un podia sentir el que
l'altre sentia en aquell mateix instant, i no era rar rebre pensaments curts i
sense acabar d'articular, però allò havia estat una cosa nova. Les visions d'en
Luke tot just arribaven al nivell de la consciència quan la Mara les sentia.
Pot ser que la presència de tants Jedi tan poderosos hagués concentrat la
Força, retenint-la de la mateixa manera com un núvol de gas pot arribar a
formar una estrella.
-Més aviat
com una lent reté la llum -va dir la Mara-. És l'efecte de la presència de
tants Jedi concentrats amb una única finalitat.
-Això vol
dir alguna cosa -va afegir en Luke. Seguidament, va formular una pregunta
bastant llarga per comprovar els límits del seu enllaç mental, i quan la
resposta va ser una sensació de curiositat, va dir:
-Em pregunto
si els antics Concilis Jedi concentraven la Força d'aquesta manera.
-Els hi
hauria ajudat a veure-ho tot més clar, però potser també hi hagués tingut els
seus inconvenients.
En
Luke va sentir un moment de vergonya en la ment de la seva dona, cosa que
poques vegades passava, quan la Mara va passar de la unió congènita que estava
experimentant a una cosa més física. En aquest moment es va adonar que
compartia amb ella el desig que no hi hagués ningú més al tant d'aquella
connexió.
I si n'hi
havia, que tinguessin el sentit comú de no dir-ho.
Els
dos van somriure, tant interiorment com exteriorment. En Luke va mirar la
pantalla tàctica i va veure l'enemic entrant en el Sistema Talfaglio. Aquella
aproximació deliberada, tal com sospitava, tenia menys a veure amb la por a les
mines espacials i les emboscades que amb mostrar a les víctimes qui serien els
seus botxins. Hi havia quatre anàlegs de creuer, un anàleg de destructor, un
portacoralites i vint fragates. El portacoralites podia portar uns dos-cents coralites,
i les cinc naus grans també portarien els seus propis esquadrons.
«Ouch»,
va pensar la Mara.
En
Luke no estava preocupat. Els Jedi hi eren per trencar el bloqueig i donar
temps al comboi de refugiats perquè escapés, no per destruir la flota sencera.
No obstant això, hi havia un aspecte de la missió que necessitava un
replantejament. Pensant en això, en Luke va demanar a R2-D2 que obrís un canal.
-Aquí
Granger -el seu nom en clau se l'havia triat la Mara-. L'operació «Salvar al
passatge» segueix en marxa, però hi ha massa forces hostils per a realitzar la
maniobra yammosk. Repeteixo, la maniobra yammosk és...
-Espera
un moment, Granger -va dir en Corran.
Com a
coordinador de batalla dels Jedi, viatjava a bord del vaixell de càrrega dels
Cavallers Salvatges, usant un nou equip subespacial per monitoritzar els
sensors de Talfaglio.
-Tenim
companyia sortint de l'hiperespai.
-Companyia?
-va dir en Luke sense que se li alterés el cor, ja que no hi havia res en la
Força que indiqués una emboscada -Qui?
-Un vell
Murri -va dir la veu d'en Wedge Antilles.
-I un
vell rebel.
Encara
que aquella veu era molt familiar, en Luke no la va reconèixer fins que l'R2-D2
va realitzar una anàlisi i la va identificar com la del general Garm Bel Iblis.
En Luke va canviar la seva pantalla tàctica per tenir una vista de l'espai
proper, i va veure dos destructors estel·lars desconeguts. El microxip els va
identificar com el Mon Mothma i l'Elegos A'Kla mentre se situaven en
posició darrere de la flota. Cada un anava acompanyat d'un creuer i dues
fragates. D'ambdues naus estaven enlairant esquadrons d'Ala-X XJ3 i Ala-E de la
sèrie 4.
-Benvinguts,
cavallers! -els va dir en Luke a manera de salutació-, però si no els importa,
he de preguntar per...
-Diguem
que ens hem perdut -va dir en Bel Iblis, tallant-li.
-Tan a
prop de Talfaglio? -va dir la Mara, els anys de servei a càrrec d'en Palpatine
li feien desconfiar sempre dels regals inesperats-. No ho crec.
-Un vell
empleat vostre ens va recomanar aquesta ruta -va dir en Wedge.
Es
referia a Talon Karrde, de vegades rei del contraban, broker de la informació,
i fins i tot ocasional agent d'Intel·ligència. Quan es parlava amb ell, ningú sabia
exactament amb quin Talon Karrde estava tractant.
-Va pensar
que per aquí tindríem oportunitat de provar algunes armes noves.
-És possible.
En
Luke no es va preocupar de preguntar com sabia en Karrde el moment i
l'emplaçament d'aquella operació. En Karrde sempre protegia les seves fonts.
-Control
us posarà al dia de la missió.
-Ja ho
va fer en Karrde -va dir en Bel Iblis-. Pensem en deixar-te començar per
després assentar-nos a banda i banda de la via d'escapament. Hauríem assumit el
lideratge, però no sabem molt bé com funcionaran les novetats que anem a
emprar.
-I aquesta
és una operació Jedi -va acabar en Luke, llegint entre línies. Semblava que
algú intentava millorar la seva imatge en els videonoticiers-. Gràcies.
-Voldríem
enlairar un esquadró per donar suport als Cavallers Salvatges en aquesta missió...
Et sembla bé l'Esquadró Murri? -va dir en Wedge-. Volem treure'ls del dic sec.
Tot i
que l'enllaç d'en Luke amb la seva germana Leia no era tan fort com el que
tenia amb la Mara, va ser prou potent com per fer-li arribar les seves
sospites. Tot allò començava a fer pudor a influència d'en Borsk Fey'la, la
qual cosa va fer aflorar immediatament la pregunta de què seria el que voldria
a canvi i, sobretot amb qui més hauria parlat d'aquella missió. El que era una
simple batalla començava a complicar-se més del compte, però l'oferta d'en
Wedge era massa generosa per rebutjar-la.
-Murmuris,
tu que dius?
-Què més
dóna? -va dir la Saba -. Serà un honor caçar al costat del coronel Darklighter.
-Vosaltres
dos ocupeu-vos dels detalls -va dir en Luke -. Tots els altres, feu una doble
comprovació de les coordenades de salt i dispareu sobre qualsevol cosa que
sembli una roca. Estem preparats, Control.
-Envio
les coordenades de les rutes d'escapament de Talfaglio -va dir en Corran.
-Esquadró
Dotze, saltin al meu senyal. Tres, dos, salt.
La
Dotzena d'en Kyp va sortir disparada cap endavant amb una espurna blava, per
després desaparèixer en l'hiperespai. En Luke va canviar la seva pantalla
tàctica de nou a una imatge del sistema de Talfaglio per comprovar, un minut
més tard, que l'esquadró apareixia en el sistema, avançant sobre els punts
grocs que marcaven a les tropes yuuzhan vong que retenia en òrbita a la flota
de refugiats.
A la
part més allunyada del sistema, la flota enemiga va començar a desplegar-se en
formació d'atac, per després accelerar, sens dubte per realitzar un microsalt
en l'hiperespai fins al planeta. L'atracció gravitatòria de Talfaglio els
impediria saltar directament a la batalla, però en Luke sabia que en Corran
hauria de calcular amb compte l'arribada de la seva pròpia flota.
Com la
Dotzena va sortir prop de la zona de bloqueig, en Kyp portà al seu esquadró en
un angle precís respecte al creuer lleuger. Mitja dotzena de corbetes enemigues
van abandonar el bloqueig per defensar la nau més gran, mentre diverses
llengües de plasma traçaven arcs des del creuer. La Dotzena es va unir per ser
un únic senyal a la pantalla tàctica, i va seguir endavant, pujant i baixant
com un de sol, mentre els pilots canviaven de formació movent-se uns davant
dels altres mantenint sempre un bon parell d'escuts intactes encarats cap a
l'enemic.
L'esquadró
d'en Kyp disparava ràfegues de làser blau sobre el vaixell de càrrega lleuger.
Més corbetes enemigues van accelerar per atacar la Dotzena, abandonat així el
seu lloc en el bloqueig. Per ara la cosa anava bé. Els yuuzhan vong semblaven
creure que només era un altre intent desesperat de salvar els refugiats.
Dos
torpedes de protons van brillar allunyant-se de la Dotzena per després esvair-se
en xocar contra el sistema d'escuts del creuer. El va seguir un altre
intercanvi de ràfegues de làser i trets de plasma, i una inesperada onada
d'electricitat estàtica quan la bomba ombra dels Jedi va fer explosió. Bàsicament,
la variant respecte a la tàctica que en Kyp solia utilitzar contra els escuts
de l'enemic consistia a usar bombes ombra, que no eren sinó torpedes de protons
als quals se'ls havia sostret el propel·lent per després armar-los amb baradi.
Anaven proveïts de detectors de proximitat que els feien esclatar a la
distància adequada i eren guiats usant la Força. Aquelles armes eren molt més
poderoses que els torpedes normals, difícils de detectar en el fragor de la
batalla i un dels nous trucs de l'arsenal Jedi.
L'esquadró
d'en Kyp va acabar amb el creuer usant un parell de torpedes de protons
estàndard, i va emergir d'entre les restes per girar al voltant com si preparés
la via d'escapament. Un riu continu de naus de refugiats va començar a
abandonar l'òrbita per dirigir-se a tota velocitat al punt de sortida. El
bloqueig no va trigar a enfonsar-se, a mesura que les naus yuuzhan vong
responien a l'atac.
-Control,
és el moment d'esgrimir el martell -va dir en Luke.
-D'acord,
Granger -Semblava com si en Corran s'encongís de vergonya cada vegada que deia
aquell nom en clau-. La nova força d'atac de la República, els Commocionadors,
i els Sabres saltaran a la meva ordre a les coordenades preestablertes.
L'Esquadró
Sabre era l'esquadró personal d'en Luke. Estava compost per ell mateix, la Mara,
set veterans que no eren Jedi i mitja dotzena de nous pilots Jedi en
entrenament. La seva tasca era fer vols de cobertura mentre els Commocionadors,
amb més experiència, atacaven la flota d'assalt.
-Tres,
Dos, salt.
En
Luke va prémer a fons el seu accelerador i va veure com les estrelles es
convertien en primes línies.
-Vés amb
compte, nen -va dir en Han pel comunicador-. Acabem de criar tres Jedi. No
volem haver de carregar amb un altre.
-Han, això,
això...
El
punt taronja que era Talfaglio es va esvair en la boira incolora de l'hiperespai,
i la protesta de la Leia va quedar muda després del salt. En Luke estava segur
que la Mara ja anava al seu costat, fent comprovacions d'última hora per
mantenir els circuits calents i amb tota l'atenció centrada en la batalla. No
hi havia temps de discutir com d'intel·ligent que havia estat acudir a la
batalla junts. Formaven equip com en Han i la Leia mai podrien, i ja s'havien
demostrat multitud de vegades que les seves possibilitats de supervivència
augmentaven estant l'altre present.
La
boira de l'hiperespai es va dissoldre formant estrelles i Talfaglio va aparèixer
just a l'altre costat de la cabina d'en Luke, en semipleniluni, penjant al
costat del brillant disc vermell del sol del sistema. Tot i que la flotilla
havia saltat tan a prop possible del camp gravitacional del planeta, la batalla
seguia emmarcada per una fina teranyina de trets làser i ràfegues de plasma
brillant en la foscor entre ells i el planeta. La flota enemiga seguia sense
ser visible a simple vista, però en Luke la va trobar ràpidament a la pantalla
tàctica. Ja havia realitzat el seu microsalt i estava situada a l'altra banda
del bloqueig, just en direcció oposada a la flotilla Jedi, virant cap a la via
d'escapament.
En Rigard
Matl dirigia als seus Commocionadors cap al bloqueig gairebé a velocitat llum,
una de les seves tàctiques d'atac favorites i que havia atorgat a l'esquadró el
seu nom. Els Sabres van aconseguir la velocitat justa per assumir la seva
posició de suport. La pantalla tàctica mostrava als destructors estel·lars de
la Nova República desaccelerant al costat de la via d'escapament i
col·locant-se en dues posicions, cadascun acompanyat per una escorta d'una
fragata i dos esquadrons de caces de curt abast. La resta de la flotilla es
dirigia cap a Talfaglio darrere de l'Esquadró Sabre.
A la
cabina d'en Luke, aquella petita teranyina es va convertir en boles de plasma
de la mida d'una lluna i eixams de trets làser. Les naus del bloqueig seguien
centrant-se en la Dotzena d'en Kyp, disparant des de totes direccions. La
Dotzena va retrocedir i avançar dins de la seva esfera d'acció, compartint
escuts i reservant-se el potencial de foc per als grutchins i els projectils de
magma. Tan sols hi havia nou Ala-X visibles, però quan en Luke va estendre els
seus sentits a través de la Força, va sentir que els tres pilots que no veia
estaven dispersos pel camp de batalla sols, espantats i amb els vestits de buit
posats. Va fer que l'R2-D2 enviés un missatge a l'equip de rescat i va intentar
no pensar en el que passaria si s'interposaven en la trajectòria d'un tret de
plasma o en el deixant d'una nau.
Les
naus del bloqueig més properes van sortir en estampida per enfrontar-se als Commocionadors,
mentre aquests llançaven una andanada de torpedes de protons sense reduir el
seu avanç. Dues corbetes enemigues es van partir en dos quan els seus escuts
van fallar en detenir els torpedes, vuit més van començar a alliberar al buit
cossos i atmosfera quan els detectors de proximitat van fer detonar les
càrregues al costat del seu casc. Després els Commocionadors van passar de
llarg al costat de la Dotzena d'en Kyp per dirigir-se cap al costat oposat del
bloqueig que s'ensorrava.
En
Luke va dirigir al seu esquadró a través del forat deixat pels Commocionadors.
No malgastarien energia augmentant els compensadors d'inèrcia. Els dovin basal
eren prou poderosos com per fer miques els seus escuts. Quan un parell de
corbetes es va acostar a tota velocitat per aturar el seu avanç, massa de
pressa per posar els alerons-S en formació d'atac, en Luke va deixar anar una
bomba ombra i va utilitzar la Força per conduir-la fins a la segona nau. No hi
va haver necessitat d'assignar la primera a la Mara. Sabia que seguiria la
mateixa tàctica. Un instant després, dues detonacions simultànies de protons
partien en dos l'espina dorsal de les dues naus.
«Uahu»,
va pensar la Mara.
El dovin
basal d'una corbeta va acabar amb els escuts d'en Luke. Un munt de senyals i
avisos d'alarma van sonar i van omplir la cabina. La Mara lliscar el seu caça
sobre la nau d'en Luke per protegir-li just en el moment en què l'R2-D2
activava l'energia d'emergència. El tercer membre del seu trio d'escuts, el
jove Tam Azur-Jamin, va desintegrar a un atacant amb la seva pròpia bomba
ombra.
-Gràcies,
Silenciós -va dir en Luke pel comunicador.
En Tam
va respondre amb un clic del comunicador, un efusiva resposta per procedir
d'aquell reticent Jedi.
Just
llavors van creuar la zona on Kyp havia quedat «atrapat». Dotzenes de naus de
refugiats sortien com podien per aquesta via. En la seva pressa per escapar
eren prou agosarats com per ficar-se enmig de la batalla. Sense abandonar la
seva velocitat parcialment lumínica, els Sabres van passar al costat d'un trio
d'Ala-X.
L'entusiasmada
veu d'en Kyp Durron va sonar a través de la xarxa tàctica:
-Vinc
amb tu, Granger!
-Negatiu,
Caçador de Cabelleres -va dir en Luke. Si en Kyp sabia que havia perdut tres
pilots no semblava demostrar-ho.- Ja has perdut a tres. Queda't aquí i cobreix
els refugiats.
-Cobrir-los?
Però si som els que més experiència tenim.
-Caçador
de Cabelleres -va dir en Luke amb una veu fèrria-. Tens les teves ordres.
Es va
fer un moment de silenci.
-Rebut.
El
ressentiment d'en Kyp va quedar flotant a la Força com la pudor que queda en
l'aire després d'una cremada per tret làser. En Luke estava una mica preocupat
per aquelles contínues mostres de falta de compassió. Si algun dia en Kyp es...
«Skywalker
-el pensament de la Mara va ser com un crit a l'interior del cap d'en Luke -Què
tal si ens centrem en la batalla?»
«Perdó».
Una
cosa a l'interior d'en Luke li va dir que havia de deixar anar tres bombes
ombra i així ho va fer. S'estava deixant-se portar completament per la Força.
La batalla semblava transcórrer a càmera lenta. Un trio de corbetes negres va sorgir
de diferents angles, omplint l'espai amb projectils de magma i grutchins. En Luke
va seguir volant directament cap al seu objectiu i va sentir que el dubte i la
preocupació sorgien en la ment de la Mara. Després aquesta preocupació va
canviar a un pensament d'aprovació quan va desviar amb la Força un dels
projectils de magma per fer-lo xocar contra un grutchin.
Tot
d'una, en Luke va sentir la sobtada necessitat de tenir més protecció a la part
frontal i va demanar a l'R2-D2 que passés davant tota l'energia dels escuts.
Una petita mota vermella va sorgir del morro de la corbeta més propera i, a la
velocitat d'aproximació que anava l'esquadró, es va convertir gairebé
instantàniament en una bola de plasma. Veient que tenia el camp de visió
bloquejat, en Luke va tancar els ulls i va arribar a la resta de l'esquadró
usant la percepció dels seus homes per conduir les bombes ombra fins al seu
objectiu. Uns segons després, va veure l'encegadora resplendor de la detonació
a través dels ulls dels altres, i va sentir com el seu Ala-X patia una empenta
quan la bola de plasma de l'enemic va impactar sobre els seus escuts davanters.
Una
onada de temor li va arribar des del cor de la Mara, per donar després pas
gairebé instantàniament a una esmolada sensació de retret.
«La
pròxima vegada esquiva-la!»
L'R2-D2
va donar l'alarma a través d'un xiulet i va apagar el sobrecarregat generador
d'escuts per iniciar una refrigeració d'emergència. En Luke es va situar entre la
Mara i en Tam, més per la tranquil·litat mental de la seva dona que per la seva
pròpia. Tal i com se sentia avui, podria haver seguit fins i tot sense escuts.
Van passar al costat d'un grup de corbetes a la deriva -En Luke no era l'únic
del seu esquadró que estava obrint forat-, i van travessar el bloqueig seguint
als Commocionadors.
La
flota d'assalt enemiga desplaçà les seves fragates cap endavant per crear una
línia defensiva, però va seguir mantenint als seus coralites en rereguarda,
decidida a arribar a la bretxa per la qual escapaven els refugiats en lloc de
detenir-se a lluitar. En Luke va portar la batalla a l'enemic, amb vuit
esquadrons de caces de la Nova República, dos creuers i un parell de fragates
darrere seu, demanant foc de suport a distància.
Els
creuers i fragates de la Nova República van omplir la foscor de ràfegues de
turbolàser. L'enemic va respondre a l'atac amb boles de plasma i projectils de
magma. Els esquadrons Jedi van seguir el seu avanç, confiant en la seva
habilitat de pilotatge, el seu sentit del perill i el seu control dels escuts
per obrir-se camí a través d'aquell amenaçador poti-poti de naus. Un parell de
Commocionadors van donar mitja volta quan van patir danys greus. Un dels pilots
d'en Luke va perdre un aleró-S per un grutchin i va saltar quan la seva nau va
estar fora de control. Així i tot, els Commocionadors van travessar la línia
defensiva de les fragates.
L'Ala-X
d'en Rigard Matl es va esvair en una bola de foc.
La
formació dels Commocionadors es va disgregar en un confús eixam d'esteles
d'ions mentre els confosos pilots contemplaven la mort del seu veterà líder. En
Luke va buscar amb la Força la bola de foc, experimentant un moment d'insuportable
picor, per després sentir una estranya sensació de calma. Es va concentrar en
aquesta calma prou per confirmar el que havia cregut. En Rigard havia
sobreviscut a l'atac i havia saltat.
Abans
que en Luke pogués donar la bona notícia, la veu embolicada en estàtica d'en
Rigard va cruixir a través del canal d'emergència:
-Aguanteu,
Commocionadors! -va dir adolorit, però amb confiança-. Esteu avergonyint...
La
seva veu es va perdre en un espurneig quan l'esquadró va sortir de l'abast del
sistema de comunicacions del seu vestit. Així i tot, els represos Commocionadors
van formar els seus grups de trios d'escuts i van seguir endavant. La Força
estava en veritat amb ells aquell dia. Fins al moment, els Jedi no havien
perdut a ningú.
Ja
tenien davant el cor de la flota yuuzhan vong: mitja dotzena de còdols de
corall Yorik brillant a la llum del sol escarlata del Sistema Talfaglio. El
portacoralites i un dels creuers es van situar rere del destructor, mentre tres
naus abandonaven la formació per desplegar els seus esquadrons de coralites. En
Luke va fer que l'R2-D2 enviés les coordenades del creuer als destructors
estel·lars perquè l'hi retransmetessin a la Saba, i va obrir un canal per
comunicar-se amb Sabres i Commocionadors.
-Oblideu
als coralites, poseu els compensadors d'inèrcia al màxim i travesseu el seu
camp tot el de pressa que pugueu. El que volem és el portacoralites -de totes
les naus de la flota assaltant, el portacoralites era la més perillosa per al
comboi de refugiats i per als seus amics de la Nova República-. Que sembli que
anem a pel creuer de l'esquerra i després dispareu tot el que pugueu contra el
veritable objectiu quan el tingueu a l'abast.
Quan
tots dos esquadrons van donar per rebut el pla d'atac, els creuers ja s'havien
acostat prou per veure com blocs de corall negre de la mida d'un braç. Aviat
els trets de plasma van passar fregant-los o impactaven en els escuts dels
Ala-X, mentre els petits punts, que eren els primers coralites que sortien a
l'espai, brillaven entre les resplendors de la batalla.
-Dividiu-vos
en trios -va ordenar en Luke-. Feu tot el possible per mantenir els escuts
intactes.
El
primer grup de coralites es va posar a tir escopint plasma contra els escuts.
Un parell es va desintegrar en travessar la línia de tir del seu propi creuer,
i llavors els Ala-X van superar la primera onada i, com continuaven anant
gairebé a velocitat llum, massa ràpid perquè els coralites poguessin girar i
perseguir-los. Els Commocionadors es van moure cap al creuer de l'esquerra. El
capità yuuzhan vong va fer que la seva nau tracés una corba molt tancada,
buscant desesperadament mostrar el flanc per disposar del màxim nombre d'escuts
i de la major potència de foc possible.
L'R2-D2
informà al Luke que havien arribat a l'abast màxim dels torpedes de protons
respecte al portacoralites, però que el destructor s'interposava entre ells i
l'objectiu. Les bateries del costat de la nau van obrir les comportes, omplint
la foscor amb núvols d'energia blanca i espirals de foc.
-Tots els
trios, trenqueu formació!
En
Luke va girar cap a la dreta, va mirar la pantalla tàctica i va veure que el
destructor seguia cobrint el portacoralites, i que aquest es dirigia cap a la
via d'escapament.
En
Luke va serrar les dents, frustrat, i tot seguit va sentir com el brot d'una
idea floria al cap de la Mara.
«Bona
idea, Mara».
-Tots els
pilots, apuntin al creuer -va dir la Mara-. Dispareu tots els torpedes de
protons i poseu-vos fora de perill. En Luke està amb mi. Repeteixo, l'objectiu
principal és el creuer, disparin tots els torpedes de protons.
En
l'instant de vacil·lació que va seguir a l'ordre de la Mara, un grutchin es va
agafar a un Ala-X dels Commocionadors i va començar a menjar-se una ala. El
veterà pilot va obrir la cabina, va saltar i, un moment després, el caça estel·lar
va explotar.
-Ara!
-va cridar la Mara.
Les
esteles blaves dels retropropulsors es van creuar davant del creuer mentre
dotzenes de torpedes impactaven en el blanc. Una filera de singularitats van aparèixer
per tot el flanc de la nau i va començar a devorar els projectils, però
resultava molt evident que les seves defenses serien àmpliament superades.
Una
llarga estela del que semblava ser foc blanc va aparèixer rere d'un dels motors
de la Mara, i el seu Ala-X va sortir de la batalla, sense rumb, traçant
espirals en l'espai. En Luke la va seguir, experimentat un moment de pura
preocupació, fins que va sentir que ella utilitzava la Força i va comprendre el
que estava fent.
«Quin
bon truc -va dir en Tam aquesta vegada, en lloc d'en Luke mantenint encara la
formació de trio-. Ho vas aprendre de l'Izal?»
«Sí
-va contestar la Mara. Estava una mica agitada, segons va sentir en Luke, per
la idea que en Tam també pogués compartir els seus pensaments-. Des de quan
tens posada l'orella?»
En Tam
va respondre amb l'equivalent mental a encongir-se d'espatlles.
«No ha
estat a propòsit».
El
Jedi Daye Azur-Jamin, jove navegant reconvertit en pilot de caça i pare de Duro,
havia desaparegut un any abans a Nal Hutta, i des de llavors en Tam tenia
problemes per apartar del seu cap els pensaments dels altres. «Estàveu... CRIDANT».
La
conversa va durar el just perquè la salva de torpedes de protons procedent dels
dos esquadrons impactés en el creuer i detonés. Una brillant llum blava va
il·luminar tot el cel amunt i darrere del trio, moment en què la pantalla
tàctica d'en Luke va ballar amb l'estàtica i l'R2-D2 va haver de combatre el
pols electromagnètic.
La
resplendor de Força que brollava dels motors de la Mara va formar una espècie
de bola brillant que va embolicar als tres Ala-X.
-Bé, nois,
apagueu els vostres motors sublumínics.
En
Luke ja estava prement l'interruptor, quan va sentir un alarmant xiulet de l'R2-D2.
-No et
preocupis, R2 -va dir donant-li al commutador-, és part del pla de la Mara.
L'R2-D2
va xiular de nou amb certa reticència. En Luke va llegir la transcripció.
-És clar
que no saps res d'un pla -li va explicar-. No m'ho ha explicat pel sistema de
comunicacions.
L'R2-D2
trinà amb to de dubte.
-Confia
en mi, R2, tenim un pla.
-És el
moment d'actuar -va dir la Mara pel sistema de comunicació-. Seguiu-me.
En
Luke va sentir com la Mara concentrava la Força, i va veure com el seu Ala-X
sortia lentament de la bola de llum. Va desplaçar la seva nau darrera de la
d'ella i va mirar cap enrere per veure que en Tam feia el mateix. A
continuació, la Mara va deixar que l'esfera de llum es dissolgués.
En
Luke va mirar cap amunt i va veure que estaven a menys de mil metres sota el
portacoralites. Un esquadró complet de coralites penjava encara d'un dels seus
quinze braços, i l'enorme anàleg a destructor seguia davant d'ell, sense
prestar-los cap atenció.
En
Luke va començar a felicitar-la pel seu pla, però ella el va interrompre
bruscament.
-Què esperaves,
Skywalker? El subterfugi és la meva especialitat.
L'R2-D2
trinà de nou amb urgència, mostrant un avís que advertia de la presència de
sensors no òptics.
-Sé que
encara poden detectar-nos -va contestar en Luke-, però estaran molt confusos
durant un segon, i un segon és tot el que necessitem.
La Mara
va deixar anar les bombes ombra i després va usar la Força per guiar-les a
través de l'espai fins al cor de la monstruosa nau. En Tam la seguia de prop. En
Luke encara estava deixant anar les seves quan es va produir la primera
explosió a la part central del portacoralites.
La Danni
es va incorporar a la xarxa anti-impacte intentant que l'esmorzar romangués on
devia, mentre es preguntava si la decisió d'anar en aquell bombarder havia
estat bona o mala idea.
En Wonetun
pensava que aquella cosa volaria tan bé com els nous Ala-X de l'esquadró,
gràcies a totes les soldadures que havien realitzat en cada junta els droides
de manteniment d'Eclipsi, a més de la revisió estructural que havien fet els
tècnics espacials, per la qual cosa va insistir a mantenir el compensador
d'inèrcia per sota del 92%. El brubb va realitzar un gir accelerat tan tancat
que a la Danni se li va amuntegar la sang en el tou dels dits. Va haver de
prémer els ulls perquè seguissin en les seves conques.
Definitivament,
havia estat una mala idea.
Una
resplendor distant va brillar més enllà de la cabina. La Danni va mirar en
aquella direcció i va veure les esferes blanques de tres detonacions de protons
parpellejant fins a desaparèixer en el no-res. Els Cavallers Salvatges van emergir
de l'hiperespai bastant per sobre del pla orbital de Talfaglio, girant per
situar-se en posició invertida, el que els hi donava la sensació de «baixar» a
la batalla. Una altra explosió de protons va il·luminar la foscor i va desintegrar
la part central del portacoralites. Els braços de la nau van sortir projectats
cap a l'espai, mentre multitud de coralites volaven escampats sense control en
totes direccions.
-Ah, el
Mestre Skywalker dizfruta de la seva cacera.
La Saba
va activar la retícula d'objectius i la va desplaçar per la finestra de
transpariacer fins a l'estela d'un creuer yuuzhan vong visible darrere les
restes.
-Aquí està,
Dan. Mira a veure si és el que estem buscant.
La Danni
va enllaçar els seus sensors amb la retícula. Una dotzena de fletxes
gravitatòries va aparèixer de sobte i van començar a ballar al voltant de les
marques enemigues.
-Afirmatiu
-Va contestar ella-. Aquesta nau té un yammosk.
-No per
molt temps -va dir la Saba xiuxiuejant amb fúria, per després transmetre les
coordenades als Murris i la resta dels Cavallers Salvatges.
-Aquí eztà
el noztre objectiu. Compte amb el seu amic el ganàpia.
Un
destructor enemic s'havia situat al costat del creuer del yammosk, disparant
una andanada contínua de plasma i projectils de magma contra la flotilla de la
Nova República que li bloquejava el pas cap a la ruta d'escapament.
Afortunadament, el Mon Mothma i l'Elegos A'Kla van tenir pocs problemes a
travessar el bloqueig yuuzhan vong, i ja s'acostaven a tota velocitat per donar
suport a les forces de la Nova República.
Un
remolí de gràfics de dades va saltar davant els ulls de la Danni en la seva
holopantalla.
-Ens han
vist.
Tres
paquets amb forma de llavor de corall Yorik van sortir del creuer enemic i van
girar per enfrontar-s'hi, mentre els seus nòduls d'armament començaven a
escopir plasma i projectils de magma. La Danni es va sentir com si volessin
directes cap a una estrella.
En Wonetun
va fer que el bombarder realitzés una agosarada maniobra seguint el moviment
d'un llevataps, i va seguir a la resta de l'esquadró al combat, mentre l'Izal
Waz obria foc amb el seu quadri-làser pesat. La Danni es va agafar als braços
del seient, intentant evitar que els bruscos cops de volant d'en Wonetun l'estampessin
contra la xarxa anti-impacte. Les fletxes gravitacionals de la seva holopantalla
es van tornar boges.
-Prepareu
els mízzils d'impacte i els esquers.
-Llestos.
La
resposta procedia tant del Falcó
Mil·lenari d'en Han Solo com del Dama
Afortunada d'en Lando Calrissian, que en aquest moment volaven just a sobre
i sota del bombarder.
-Ala-X,
preparin tots els torpedez -va dir la Saba -. L'objectiu és el creuer, ignorin
als coralitez.
-Cavallers
Salvatges preparats -va dir en Drif Lij pel comunicador.
Aquella
comunicació era més per als Murris que per a la Saba. Estant la Força tan
present en el dia d'avui, els Cavallers Salvatges podien sentir tot el que
feien els seus companys pilots. Els Murris havien de valer-se de mitjans més
convencionals.
-Murris
preparats -va confirmar en Gavin Darklighter.
La veu
d'en Luke Skywalker va sonar per la xarxa tàctica:
-Els
Commocionadors i els Sabres s'estan reagrupant darrere del creuer. Ens hem
quedat sense torpedes, però servirem de molèstia quan el destructor comenci a
deixar anar coralites.
-Gràciez,
Granger.
Tots
els gràfics de dades de la Danni van baixar fins a la cota zero.
-El
Yammosk s'ha aturat.
Va
veure que el creuer començava a virar per orientar el seu flanc cap a les naus
que estaven saltant des de dalt. Com podria tenir en aquella part encara més
armes de les que tenia en la part superior? Era impossible.
-Alguna
cosa està passant.
-Sí, el
destructor s'està desaccelerant i deixant anar coralites -va dir en Wonetun.
-Els hem
convençut perquè es quedin a lluitar -va dir la Saba obrint un canal de
comunicacions amb la xarxa tàctica. Aquí Murmuris.
-No, no
és això -va dir la Danni, interrompent. Va tancar els ulls, usant la tècnica de
concentració Jedi per ajudar-la a veure els gràfics, per comprendre com
encaixaven. Estaven massa a prop de Talfaglio com per realitzar un microsalt, i
amb dos destructors estel·lars desplaçant-se per donar suport a la Nova República,
el yammosk havia d' adonar-se que qualsevol esperança de sortir d'allà cap a la
via d'escapament era impossible. Finalment, va parlar per la xarxa tàctica. -Estan
preparant-se per realitzar un microsalt i allunyar-se de la batalla.
La Saba
va girar un dels seus reptilians ulls cap a la Danni.
-Els
Yuuzhan vong mai fugen.
La veu
preocupada d'en Corran Horn va sonar a través de la xarxa tàctica.
-A totes
les unitats, trenquin files -va ordenar.
L'Home Alegre estava en un pla orbital
superior, usant els sensors de llarg abast per monitoritzar i coordinar la
batalla.
-Intenten
arrossegar-nos amb ells. Dóna'ns un minut, Control -va dir en Wedge Antilles-.
Hi ha alguna cosa que m'agradaria provar. Murmuris, si us plau, fes que el teu
esquadró llanci els seus projectils.
A la Saba
no li va fer falta que li ho diguessin dues vegades. Va donar l'ordre i
immediatament els brillants cercles de vint esteles propulsores van sorgir cap
al seu objectiu, multiplicades tantes vegades com esquers van ser llançats.
El
creuer va acabar el viratge i va començar a accelerar, mentre els gràfics de
dades de la Danni arribaven al cim més alt i els indicadors gravitatoris
volaven fins a la flotilla de la Nova República. Tot l'equip va vibrar i
espurnejar per després desprendre una filagarsa de fum espès i acre, abans
d'apagar-se completament. La Danni va prémer amb força la desconnexió manual de
potència, encara que l'olor li deia que els circuits s'havien cremat i ja era
tard per salvar les plaques de procés, així que es va girar per contestar la
pregunta que va intuir que li faria la Saba:
-Sobrecàrrega
de gravetat, alguna cosa s'ha cremat.
-Això
sembla.
La Saba
va corbar els seus rodons llavis i va fer un xiuxiueig. Després va tornar a
mirar cap endavant. Amb Wonetun anant girant d'un costat a l'altre, el creuer
enemic saltava enrere i endavant en la pantalla. Havia deixat de disparar, i
semblava pivotar sobre el seu eix.
La
primera salva de míssils els va passar de llarg, amb les seves esteles d'ions
traçant una corba tancada mentre els seus sistemes de guia intentaven ajustar
el rumb.
La Danni
va pensar que seria alguna estranya tàctica evasiva dels yuuzhan vong, fins que
la segona andanada no va trobar resistència i va impactar en el casc.
-Desarmeu
els projectils! -va cridar la Danni. Va mirar la pantalla tàctica de la Saba i
va veure que el destructor també començava a donar voltes sense control-.
Desarmeu-los ja anem a desintegrar el nostre yammosk!
-Serà millor
que tinguis raó -va dir la Saba, transmetent el codi de desactivació-, o aquezta
es menjarà el teu braç.
La Danni
no va tenir la impressió que la barabel estigués exagerant.
-La tinc.
El
creuer es va partir en tres trossos i va començar a expulsar cossos a l'espai.
La següent onada de míssils va traçar una corba i va impactar al casc, però no
va explotar, així que la Danni es va atrevir a respirar de nou i va obrir un
canal amb el Mon Mothma.
-General
Antilles, no era una de les seves naus un classe Interdictor?
-Aquesta
informació és classificada -va rebre com a resposta-, però podria vostè suposar
que sí, que estem esperant que facin aquest microsalt.
Mentre
el general Antilles responia, la flotilla de la Nova República va començar a
castigar la indefensa nau amb els seus turbolàsers, suavitzant una mica l'atac
just abans d'intentar realitzar un abordatge. En Luke, la Mara i els altres
Ala-X d'Eclipsi es van apartar de les explosions i es van dirigir a ajudar a
escortar al comboi de refugiats a deixar el sistema.
Amb el
seu objectiu tan indefens com el destructor enemic, en Wonetun va començar a
volar en línia recta, mentre en Han, la Leia, en Lando i la Tendra volaven al
seu costat en el Falcó i el Dama.
La Saba
es va tornar a la seva cadira per encarar-se amb la Danni.
-Ara podem
saber per què ha explotat el teu equip?
La Danni
va assentir. La tecnologia d'interdicció no era cap novetat; els imperials
l'havien utilitzat durant la Rebel·lió per projectar pous de gravetat
artificials i així evitar que les flotes rebels fugissin a l'hiperespai. La
novetat era que els nous destructors estel·lars no tenien les delatores cúpules
de projecció de la majoria de naus Interdictor. En sorprendre als yuuzhan vong
i cronometrant el seu atac per fer-lo coincidir amb el microsalt, van
aconseguir posar a les dues naus enemigues fora de control.
La Danni
va obrir un canal amb el Dama Afortunada.
-Escolta,
Jugador, pots enviar als teus droides al creuer? M'agradaria saber si queda
alguna cosa del nostre yammosk.
Un cop
en Lando va donar per rebut el missatge, la Saba li va dir a la Danni:
-El
Yammosk eztarà allà, t'ho puc azegurar, Danni Quee, congelat i llezt per al seu
enviament.
Es va
palmejar la cama i, rient entre dents per alguna raó que només un barabel podia
entendre, es va tornar per veure com en Wonetun se situava darrere del Dama i el Falcó.
-Avui la
Força resta amb nosaltres.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada