Enganyats (XIII)

Anterior

Capítol 13

L'odi pur i la ira crua sorgien d'en Malgus cap a l'Aryn com una explosió física. Ella es protegia contra ella com ho faria davant d'una pedregada. Es va adonar de com de forts que eren els seus sentiments per la twi'lek, com sublimava tota la seva emoció per ella en odi i ira.

Va encendre el seu sabre de llum i els seus ulls i les places de la seva armadura reflectien la seva brillantor vermella. Va portar una mà darrere seu, va fer un gest agut, tallant, i les portes de l'hangar van colpejar tancant-se. Un altre gest i els tancaments d'emergència es van col·locar al seu lloc.

-Només nosaltres -Va dir ell, la seva veu tan dura com un grinyol. No li havia tret els ulls de sobre a l'Eleena.

L'Aryn assenyalà la twi'lek.

-Està viva, Sith. I sé dels teus sentiments per ella.

-No saps res -Va dir en Malgus, i va fer un pas lent cap a ella.

-Deixa que se'n vagi la nau de lliuraments. Dóna l'ordre, o la mataré.

-Menteixes.

L'Aryn posà l'espasa del Mestre Zallow sobre el coll de l'Eleena.

L'emoció crua sorgia d'en Malgus, una ràfega d'ira.

-Et prometo que ho faré -Va dir l'Aryn.

La mà lliure d'en Malgus es va tancar en un puny.

-Si l'has ferit permanentment, et veuré patir. Jo et prometo això.

L'Aryn entenia menys i menys d'en Malgus amb cada paraula que deia. Tot i això, ella va mantenir el seu farol.

-Dóna l'ordre, Malgus!

En Malgus la va mirar, va grunyir, va parlar pel seu comunicador.

-Jard, anul·la la meva ordre anterior. La nau de lliurament té permís per deixar el sistema.

-Senyor?

-Fes-ho, Jard!

-Sí, senyor.

En Malgus caminà cap a l'Aryn, els lents moviments d'un caçador que ensumava la seva presa.

-I ara, Jedi? No pots sortir d'aquí.

-No vull sortir, Malgus.

Els seus ulls somreien.

-No. Vols matar-me. Ho necessites, no? Pel teu mestre?

Els sentiments que les paraules van extreure de les parts fosques de la seva ànima se sentien incòmodament prop de la ira que fluïa d'en Malgus. Un dia abans i els seus sentiments haurien reflectit els d'ell. Que no ho fessin li ho devia a l'Eleena.

I a Zeerid.

I al Mestre Zallow.

-Volia ferir-te, Sith. Ferir-te ferint-la a ella. Però no afegiré més al seu dolor. Ella ja pateix prou.

En Malgus va detenir el seu avanç. Els seus ulls van anar a la twi'lek, i per la seva sorpresa, l'Aryn va sentir una cosa similar a la llàstima radiant d'ell, només una espurna, ràpidament substituïda per l'odi.

-Suficients paraules -Va dir ell, tornant la seva mirada a l'Aryn-. Fes el teu intent, Aryn Leneer. Sóc aquí.

Ell va rebutjar la seva capa, es va aixecar, i la va saludar amb el seu sabre de llum.

Ella va alçar el seu sabre de llum, el sabre de llum del Mestre Zallow, va sentir el pes de tots dos a les mans. Va callar en les línies de la Força, en pau, calmada.

Cor tranquil. Ment tranquil·la.

Ella havia entrenat en el combat amb dos sabres de llum quan havia estat una Padawan, però rarament lluitava amb dues espases en una situació de combat genuí. Ho faria ara, aquí, avui. Va pensar que encaixava que ho fes.

No va esperar a Malgus. Ella va saltar al llarg de l'hangar, la seva velocitat augmentada per la Força, les línies de les seves espases deixant una taca de llum en el seu alçament. En Malgus va mantenir la seva posició, l'espasa preparada.

Ella va apunyalar baix amb la seva espasa primària, alt amb la secundària. En Malgus va botar sobre les dues, va donar una tombarella, va aterrar darrere d'ella, i va donar un tall creuat cap al seu coll.

Ella es va ajupir sota ell mentre girava una traveta invertida que li va agafar dels peus i el va fer ensopegar. Quan va colpejar el sòl, ella es va alçar, va girar, va elevar les dues espases, i les va dirigir avall en un revés de tall paral·lel. En Malgus va donar una tombarella cap enrere, i les espases de l'Aryn van tallar apunyalant el sòl de l'hangar. Espurnes volaven.

En Malgus saltà des de la tombarella i va deixar anar una explosió telekinètica que la va elevar dels seus peus i la va fer volar per l'hangar. Ella va colpejar contra la maçoneria d'una de les llançadores, però va usar la Força per esmorteir el cop de manera que no li fes mal. Saltant del fred metall, ella va carregar contra Malgus. Mentre corria, ella va llançar primer el seu propi sabre de llum cap a Malgus, llavors el del Mestre Zallow, usant la Força per guiar-los a tots dos.

L'atac va agafar a Malgus per sorpresa, i l'espasa de l'Aryn mossegà la seva armadura. Espurnes van volar i en Malgus es va doblar del dolor, grunyint amb dolor. Ell es va ajupir sota l'espasa del Mestre Zallow i l'Aryn els va recuperar tots dos mentre corria. En el moment en què els va tenir, els va tornar a llançar tots dos cap a Malgus.

Però aquesta vegada ell estava preparat. Augmentant la seva velocitat amb la Força, va donar una tombarella alta en l'aire i fora del camí de tots dos. Ella va anticipar el seu moviment, de tota manera, va saltar endavant per tallar-li el pas i va aterrar amb un cop de peu volador en el seu pit. Ell va usar la Força per disminuir l'impacte del cop però li va fer retrocedir un pas i ella va escoltar la seva respiració complicar-se a través del so del seu respirador.

Ell es va recuperar, va rugir, va elevar alta la seva espasa per tallar-la en dos, i la va fer baixar. Però ella ja havia convocat de tornada la seva pròpia espasa a la mà i la va interposar en un bloqueig.

La força d'en Malgus li va portar sobre els seus genolls. Ella va treure la seva altra mà i va tirar de l'espasa del Mestre Zallow cap a la seva mà, va apunyalar cap al seu estómac amb ella.

En Malgus va fer un pas a un costat de la punyalada, encara que va esquinçar la seva armadura i va fer ploure espurnes. Ell va empènyer la seva espasa a un costat amb la seva i la va donar una puntada a la cara. La força darrere del cop va travessar les seves defenses, li va fer veure les estrelles, deixar-se anar les dents, i la va enviar de cap cap enrere. Ella va aterrar de genolls, atordida, veient doble.

Ella es va alçar, es va balancejar en els seus peus, veient quatre espases en les seves mans en comptes de dos. Hi tenia alguna cosa a la boca i ella ho va escopir... una dent, l'arrel bifurcada i sagnant.

-Ets una nena per a l'odi -Va dir en Malgus, el seu to incongruentment suau mentre caminava cap a ella-. La teva ràbia tot just crema. Ets una fracció del que podries ser.

Ella necessitava temps per recuperar els sentits, certa distància d'en Malgus. Ella va donar una tombarella enrere alta en l'aire i va aterrar sobre la llançadora Imperial. La seva ment estava començant a aclarir-se.

-El teu Mestre també estava mal enfocat. Pensava aturar-me amb calma, però va fallar. Tu vas pensar derrotar-me amb ràbia, però tenies massa poca, malgrat la teva pèrdua.

La visió de l'Aryn va començar a aclarir-se. Ella se sentia més en si mateixa.

-Estigues agraïda per això, Jedi. La ràbia exigeix ​​el preu.

De nou va sentir l'estranya sensació de compassió o llàstima adulterant l'odi d'altra banda pur que fluïa d'en Malgus. Els seus ulls van anar a l'Eleena, el seu cos arrugat al terra de la plataforma d'aterratge.

Mentre l'Aryn es preparava per saltar cap a Malgus, ell va alçar endavant una mà, gairebé amb normalitat, i els raigs van xiuxiuejar a través de l'espai entre ells. L'Aryn va interposar els seus sabres de llum, però el poder en els raigs excedia qualsevol cosa que hagués sentit d'en Malgus abans. Va travessar les seves defenses i els dos sabres de llum li van volar de les mans. El raig la va agafar, la va elevar i la va llançar contra la part superior de la llançadora.

Mentre volava cap a la coberta, feia olor de carn cremant, escoltava cridar, es va adonar que era la seva carn, els seus crits. Ella va colpejar el sòl fort i el seu cap va colpejar el sòl. Espurnes sortien en el seu cervell, dolor, i tot es va tornar fosc.

L'entrenament militar d'en Zeerid va respondre més ràpid que els seus pensaments. Va fer un ganivet de la mà dreta i el va dirigir a la gola de l'home més petit. Però en Vrath, també, havia d'haver estat entrenat. Un bloqueig d'escombrat lateral amb la mà esquerra va fer apartar el braç d'en Zeerid, llavors en Vrath va agafar-li el braç pel puny, va lliscar els seus peus per apropar-se a Zeerid, i rotà per a un llançament de malucs. En Zeerid el va veure venir, va agafar el llançament, va colpejar el sòl en una volta, i es va aixecar amb el seu E-9 desembeinat i apuntant.

Una puntada d'en Vrath envià el blàster volant i va descarregar contra la maçoneria. En Vrath va seguir a la puntada lateral amb una puntada giratòria però en Zeerid la va anticipar, aturà el cop lateral per agafar-li la cama, es va aixecar, i va dirigir el seu puny contra el nas de l'home.

Els ossos van cruixir i la sang va explotar cap a fora.

En Vrath es va sacsejar salvatgement amb la mà esquerra, dirigint els seus dits rectes cap a la gola d'en Zeerid un cop que l'hauria matat si l'home hagués estat capaç de posar més en ell. Mentre va ser, el cop va fer que en Zeerid deixés anar la cama d'en Vrath i es posés en guàrdia.

En Zeerid va aconseguir arribar darrere de la seva esquena el seu segon blàster i va començar a afluixar-lo. Però en Vrath carregà contra ell abans que en Zeerid pogués agafar-lo, va portar-lo contra una de les caixes de carregament. La punta esmolada de la cantonada de la caixa pressionava contra l'esquena d'en Zeerid i ell va grunyir pel dolor. La mà d'en Vrath serpentejà al voltant d'en Zeerid, el va agafar pel puny, el va desequilibrar, i li va colpejar contra la caixa. El segon blàster va caure a terra i l'home li va fúmer una puntada.

En Zeerid va grunyir amb esforç i el va empènyer lluny d'ell.

Ells es van allunyar tres passos l'un de l'altre, tots dos panteixant. Els ulls d'en Vrath estaven entelats. La sang gotejant del seu nas. En Zeerid tenia problemes per respirar a través de la seva tràquea danyada.

-Era d'esperar que arribaríem a això -Va dir l'home, la seva veu nasal pel seu nas trencat. -No és així, Zeerid Korr?

Ell va cobrir primer una fossa nasal, després l'altra, expulsant la sang i mocs alhora.

-De totes maneres, sóc Vrath. Vrath Xízor.

En Zeerid tot just l'escoltava. Es va prendre el temps que havia usat en Vrath per aclarir el seu nas per recuperar el seu propi alè i mirar el terra a la recerca de cada blàster. Les dues armes van desaparèixer sota les caixes durant la baralla.

En Vrath va sentir el dany a la cara amb una pinça de dos dits.

-Què ets? Harrier? Comando?

La respiració d'en Zeerid es va aclarir i els dos homes van començar a caminar en cercles.

-Esquadró Caos -Va dir en Zeerid avaluant l'home petit.

-Primer dins -Va dir Vrath, recitant un dels lemes de l'esquadró.

-Tu? -Va preguntar en Zeerid.

-Companyia de franctiradors Imperials.

-Un Sotjador -Va dir en Zeerid.

En Vrath va perdre el somriure davant l'insult.

-Vaig matar prop de cinquanta homes en uniforme de la República, Korr. Tu series només un altre nombre per a mi.

-Ja veurem -Va dir en Zeerid, tan calmat com els moments tranquils abans d'una tempesta.

En Vrath va fer una finta, esperant la resposta d'en Zeerid. En Vrath va somriure, les seves dents sagnant per la sang del seu nas.

-Saltador, No?

En Zeerid buscà una obertura mentre donaven cercles. Quan en va veure una, va fer una finta alta i va carregar baix, pensant llençar a Vrath on la mida d'en Zeerid li donaria l'avantatge. En Vrath es va estendre per evitar el tiratge, però en Zeerid usà el seu pes per dirigir-se contra la maçoneria. En Vrath llançà un petit cop de colze, fregant el cap d'en Zeerid, un altre, donant-li a la galta.

Grunyint, en Zeerid es va empènyer lluny de l'home petit per tenir una mica d'espai per treballar. Quan el va tenir, encara subjectant els braços d'en Vrath, va posar un cop de peu en el seu abdomen, un altre, un altre. En Vrath va grunyir, va girar el seu cos per mantenir els malucs al seu lloc.

Els dits d'en Vrath van lliscar des de l'espatlla d'en Zeerid fins a la seva cara, cap als seus ulls. En Zeerid sacsejà el seu cap però els dits d'en Vrath van trobar les fosses, va començar a furgar.

En Zeerid el va empènyer i va retrocedir, parpellejant, cobrint la seva retirada amb un cop de peu frontal.

En Vrath carregà contra ell, el va agafar per les cuixes, el va elevar del sòl, i el va llançar d'esquena. El cap d'en Zeerid va colpejar la coberta fortament i va veure les estrelles. En Vrath es va retorçar sobre d'ell, ràpid, elusiu, els seus braços i cames per tot arreu, embolicant-lo. Aviat va tenir el seu cos sobre el d'en Zeerid. Cops de colze i punys queien, un darrere l'altre. En Zeerid va rebre un cop a la galta, la templa, un altre a la galta, al cap. L'últim li va obrir i la sang va córrer calenta i relliscà per la seva coroneta, va tacar la seva cara, enfosquida amb pel cop de colze d'en Vrath.

Desesperat, va arribar als braços d'en Vrath però l'home era massa ràpid i la sang feia la seva pell relliscosa, més difícil d'agafar. En Zeerid atrapà els seus braços al voltant de l'esquena d'en Vrath, va estirar per apropar-lo, per llevar-li l'espai que necessitava per als seus cops de colze.

I llavors en Vrath va cometre un error. Tractant d'allunyar-se per deixar anar més cops de colze, va posar la seva cara sobre la d'en Zeerid amb només uns pocs centímetres entre ells. En Zeerid va llançar el seu cap amunt i colpejà el seu front contra el nas ja trencat d'en Vrath.

En Vrath plorà del dolor, instintivament es va encongir. Prenent avantatge de l'oportunitat, en Zeerid agafà un dels punys d'en Vrath, el va enrotllar per sobre, va posar les seves cames a banda i banda de l'espatlla d'en Vrath, va estendre el braç d'en Vrath, llavors va estendre el seu propi cos per portar el braç al front.

En Vrath va cridar conforme la hiperextensió es convertia en un trencament audible. El braç es va afluixar en l'adherència d'en Zeerid, la unió destrossada.

Ell va alliberar el colze d'en Vrath, va rodar, i va saltar sobre els seus peus. En Vrath, la seva cara retorçada de dolor, es va arrossegar cap a on havia desaparegut l'E-9 sota una caixa. En Zeerid el va tallar, va tirar-lo a terra, i el va empènyer fort contra la maçoneria. En Vrath va córrer cap a la paret de metall, en males condicions. Va tractar de sostenir-se amb el seu braç trencat però simplement era una extremitat penjant de la unió i ell va agafar l'equilibri amb el lateral del seu cap. Els seus ulls van girar i va caure.

En Zeerid saltà sobre ell, li va pegar a l'ull, pensant que només estava atordit, però l'home va romandre fluix sota ell. La sang degotava des del cap d'en Zeerid cap a la cara d'en Vrath.

Panteixant, en Zeerid comprovà el pols d'en Vrath. Encara era viu.

Un cop l'adrenalina que l'havia alimentat durant el combat es va drenar fora d'ell, el seu cos sencer li va començar a fer mal. La seva respiració es va tornar irregular i no tenia forces. Punxades de dolor a la cara i cap feien ressò amb cada batec del seu cor. El combat sencer havia durat potser quaranta segons. Sentia com si hagués estat copejat durant hores.

Es va quedar mirant a Vrath, pensant què fer amb ell. Va buscar en els pantalons de l'home, jaqueta, abric. Va trobar diverses IDs i altres objectes personals. També va trobar lligams de plàstic. Va aixecar-lo i va posar els seus braços darrere seu.

Sentia els ossos al braç trencat moldre's i en Vrath gemegà.

-Ho sento -Va dir en Zeerid. No hi havia res que pogués fer amb el braç.

Quan tenia els braços de l'home assegurats, el va carregar sobre les seves espatlles i el va portar amb les cames agitades a través de la nau cap a la cabina de comandaments. Un Espiadimonis no tenia calabós i de cap manera en Zeerid anava a deixar-lo fora de la seva vista.

En el moment que va aconseguir arribar a la cabina de comandaments, la nau va sortir de l'espaiport i es va inclinar cap amunt cap a l'atmosfera. En Zeerid estudià la instrumentació. La seva cara estava inflamada i el seu ull estava danyat pels dits d'en Vrath així que va haver d'aclucar els ulls. Es va treure la samarreta i la va usar per aplicar pressió sobre la ferida del seu cap. No volia dessagnar-se sobre els controls.

Un cinturó d'armes amb un blàster GH-22 i diversos ganivets descansaven sobre el seient del pilot. Les armes d'en Vrath, presumiblement. En Zeerid se les va cordar i es va asseure.

Mai havia volat en una nau de lliuraments de classe Espiadimonis, però podia volar qualsevol cosa que caminés entre les estrelles. Necessitava passar el bloqueig Imperial i arribar a la pista de l'hiperespai.

-Hora de ballar entre la pluja -Va dir ell, i desconnectà el pilot automàtic.

Mirà sota de la coberta cap a l'espaiport ben a baix, pensant què hauria passat amb l'Aryn. Hi hauria pagat un munt de crèdits per tenir-la al seu costat en aquest moment.

L'Aryn va obrir els seus ulls. En Malgus estava dret sobre ella, els seus ulls injectats en sang fixos a la cara. Ell sostenia la twi'lek, encara inconscient, en els seus braços. Ell també sostenia els dos sabres de llum de l'Aryn. L'empunyadura del seu propi sabre de llum penjava del seu cinturó.

No l'havia matat. No tenia ni idea de per què.

Ell va mirar avall cap a ella i ella va sentir la seva ambivalència. Estava lluitant contra alguna cosa.

-Emporta-te'ls i vés-te'n -Va dir ell, i va deixar anar els dos sabres de llum. Ells van colpejar el terra amb una dringadissa-. Agafa la llançadora. M'asseguraré que tinguis un passeig segur lluny de Coruscant.

Ella no es va moure. Els sabres de llum estaven a centímetres de la seva mà.

Els ulls d'ell es van encongir.

-A no ser que la teva necessitat de venjar al teu Mestre requereixi que moris, hauries de fer el que et dic, Jedi.

Ella es va empènyer amb una mà, va agafar els dos sabres de llum amb l'altra. El metall estava fred a la mà.

-Per què?

-Perquè tu l'has perdonat -Va dir ell, la seva veu suau rere del respirador-. Si fos al revés, jo no hauria fet el mateix. Perquè la teva presència m'ha fet adonar-me d'una cosa que hauria d'haver sabut fa molt de temps.

L'Aryn es va alçar, encara amb cura, i va enganxar els sabres de llum al seu cinturó.

-Deixarem Coruscant, ja saps -Va dir ell, gairebé amb tristesa-. L'Imperi, em refereixo. Tot el que queda és signar el tractat. Llavors tindrem pau. Això et plau?

-Si em plau? -Ella encara no ho entenia. Va fer inventari de les ferides. Munts de blaus i laceracions. Res trencat. Va fer inventari de la seva ànima. Res trencat allà, tampoc.

Ella va mirar a la cara d'en Malgus. No sabia què dir.

-Potser ens trobarem de nou, sota altres circumstàncies.

-Si ens trobem de nou, Aryn Leneer -Va dir en Malgus-. Et mataré com vaig fer amb el teu Mestre. No confonguis les meves accions amb misericòrdia. Estic saldant un deute. Quan te'n vagis, estarà saldat.

L'Aryn llepà els seus llavis, el va mirar a la cara, i va assentir.

-Saps que el teu propi Orde et va trair, Jedi? -Va dir ell-. Ells ens van informar que vindries aquí.

L'Aryn no estava sorpresa, però la traïció encara feia mal.

-Ja no pertanyo a cap Orde -Va dir ella, la seva gola atapeïda.

Ell va riure, el so com una tos seca.

-Llavors tenim més en comú que la ràbia -Va dir ell. -Ara, ves.

Ella no ho entenia i es va resignar a si mateixa a no entendre-ho mai. Es va girar, encara incrèdula, i es va dirigir cap a la llançadora. T7 va sortir d'un amagatall prop de la nau i bipejà una pregunta. No tenia resposta. Junts, van abordar la llançadora. Quan ella va aconseguir la cabina de comandaments i va seure, es va adonar que estava tremolant.

-Cor tranquil, ment tranquil·la -Va dir ella, i es va sentir més en calma.

Exhalant, va encendre els propulsors. No tenia ni idea d'on hauria d'anar.

Conforme el blau del cel de Coruscant va donar pas al negre de l'espai, en Zeerid va començar a suar. Mirà els sensors per les naus Imperials. Li haurien detectat en aquest moment. Un creuer es va mostrar a la pantalla, potser el Valor, potser un altre. Va rodar la nau de lliuraments lluny d'ell, va accelerar cap a la hipercarretera més propera. Només volia saltar a algun lloc, qualsevol.

Només un xiulet del panell va atreure la seva atenció. Li va portar un moment adonar-se que estaven contactant-li. Li va portar un altre moment esbrinar com operar. Va colpejar el botó, obrint el canal. En qualsevol cas, maleiria als Imperials abans que l'enderroquessin.

-Nau de lliuraments Navalla, té permís per enlairar-se.

En Zeerid va assumir que havia de ser un ardit, una mala broma. Però no va veure res a l'escàner, i el creuer no es va moure per interposar-s'hi.

Va volar cap a la hipercarretera. Va deixar que l'ordinador de navegació calculés una ruta i va tractar de creure en la seva sort. La veu d'en Vrath li va sorprendre.

-No està malament, Comando. Estic impressionat.

-Impressionar-te no és res que m'importi, Sotjador.

En Vrath va riure entre dents, però es va convertir en una tos i una ganyota de dolor.

-Hi ha pastilles per al dolor a la nau mèdica. Et faria res?

-Després -Va dir en Zeerid.

-Fa força mal, Marine.

-Bé.

-Només són negocis, Korr.

En Zeerid pensà en l'Arra, la Nat, l'Aryn.

-És cert. Negocis.

Ell havia fet tot el que podia pel que fa a negocis.

-Estem en pau per la meva part -Va dir en Vrath-. Vaig ser contractat per detenir aquesta ingespècia en el fet d'arribar a Coruscant. Ho vaig fer. El que vol dir que estem en pau. Dono el meu informe i mai ens veurem més l'un a l'altre. M'agradaria que em tornessis la meva nau, tot i així.

En Zeerid va resistir la urgència de colpejar a un home lligat. Estava comportant-se com si haguessin acabat un partit amistós de baralla, i que anirien a per unes begudes després.

-L'Intercanvi probablement no serà tan del tipus que perdona, eh? -Va dir en Vrath-. He escoltat que no toleren que es perdi la mercaderia. Tu i la teva família aneu a tenir una bona bronca allà.

Les paraules d'en Vrath van fer que a Zeerid se li tallés la respiració. Escoltar-li dir-ho ho havia canviat tot. Els seus punys es van tornar blancs en la palanca conforme les opcions passaven per la seva ment. L'adrenalina li omplia fins als ulls. Mirà fora a la finestra de la cabina de comandaments.

-No saben que tinc una família.

-Encara no -Va dir en Vrath-. Però ho faran. Ells sempre ho fan...

Massa tard en Vrath semblà adonar-se que havia trepitjat una mina. Va tractar d'apartar-se amb un riure entre dents però en Zeerid escoltà la por darrere del riure.

-O potser no ho facin. Jo només estic parlant.

-Tu parles massa -Va dir en Zeerid mentre enduria la seva expressió, enduria la seva ment. L'alquímia de la necessitat destil·lava la seva llista d'opcions només a una.

Ell va posar el pilot automàtic i es va aixecar.

-Dempeus, Vrath.

Quan l'home no es va posar dempeus. En Zeerid va estirar-lo durament cap amunt. En Vrath va grunyir amb dolor.

-Tranquil, Marine. Medicines per al dolor ara, no?

Ell sonava dubtós.

-Camina -Va dir en Zeerid.

-On?

En Zeerid va enganxar-li el GH-22 a l'esquena.

-Mou-te.

De mala gana, en Vrath va deixar que en Zeerid l'empenyés a través dels passadissos de la nau. L'home es va moure lentament, com si conegués les intencions d'en Zeerid, i en Zeerid va haver de pressionar-lo a seguir. Uns pocs girs, uns pocs passadissos, i en Zeerid va veure una escotilla d'aire. Va conduir-lo fins a ella, es va parar davant seu.

-Gira't.

En Vrath ho va fer. La seva cara estava tacada, però si era per la derrota o per la por en Zeerid no podia saber-ho.

-Això és per la teva filla, no? Bé, ja l'hi he dit a la meva gent, Korr. Ells ja ho saben.

En Zeerid escoltà el to alt d'una mentida en el to d'en Vrath.

-Una mentida. Ja m'has dit que no ho vas fer. Vas dir, «Encara no».

Va apartar a Vrath del camí amb el blàster i activà les portes internes de l'escotilla d'aire. Van lliscar per obrir-se amb un xiuxiueig. Un llum vermell posat al sostre s'encenia i començava a girar.

En Zeerid el va empènyer amb el blàster.

-Això és el que vols? -Ell va assenyalar a l'escotilla d'aire. -O això?

En Vrath mirà l'arma, l'escotilla d'aire, va empassar amb força.

-No té per què ser així, Korr. No li diré a ningú res sobre tu o la teva família. Pots fins i tot quedar-te amb la nau.

-No puc córrer aquest risc.

En Vrath va tractar de somriure, però semblava la ganyota d'un mort.

-Vinga, Korr. Si et dic que no parlaré, no parlaré. No sóc res més que un home de paraula.

En Zeerid pensà en la promesa que li havia fet a la Nat, que no prendria riscos innecessaris.

-Sí. Jo, també.

La desesperació va grimpar per la veu d'en Vrath. Es va balancejar sobre els seus peus.

-Hauràs de carregar amb això, Korr. Això et farà un assassí. Matar un home amb la seva pròpia arma. Vols aquest pes?

En Zeerid sabia el que estava fent. O almenys això pensava.

-Puc carregar amb ell. I no necessito un sermó sobre assassinat d'un Sotjador.

La por va entelar els ulls d'en Vrath.

-Era la guerra, Korr. Pensa en això. Pensa-ho bé.

-Ho he fet. Tria, o jo trio per tu. Només un altre número, oi?

En Vrath mirà a la cara d'en Zeerid. Potser va veure el buit, la determinació.

-A l'infern amb tu, Korr. A l'infern amb tu.

En Zeerid el va empènyer cap a l'escotilla d'aire.

-Hauria pogut matar-la, Korr. A ambdues. Abans al parc a Vulta. Saps que podria haver-ho fet. Però no ho vaig fer.

-No -Va dir en Zeerid-. No ho vas fer.

Ell va activar el segellat i les portes van començar a tancar-se.

-Desitjaria haver-les matat ara! Hauria d'haver-ho fet!

En Zeerid va detenir la porta, una espurna sobtada de ràbia revifant la seva força. Va arribar a l'escotilla d'aire i agafà a Vrath per la samarreta, el va sacsejar.

-Si l'haguessis fet mal, això vindria a tu amb una espasa esmolada i un toc lent. M'escoltes, Sotjador? Ho fas?

Ell li va fotre una coça a l'estómac, doblant l'home amb el cop. Mentre en Vrath panteixava per respirar, en Zeerid reactivà la porta i es va segellar. En Vrath va mirar a través de la diminuta finestra de transpariacer, tot ulls salvatges, grunyits, i dents.

En Zeerid colpejà el botó per evacuar l'escotilla d'aire. L'alarma d'advertència va gemegar.

Li va donar una mirada més a Vrath, va veure la por en ella, llavors es va girar i va caminar enrere cap a la cabina de comandaments.

Assassí.

Això és el que era.

La sirena es va aturar i va sentir una suau vibració conforme l'escotilla d'aire externa s'obria.

Un forat es va obrir en el seu estómac.

L'emoció, sense nom i crua, va fer que els seus ulls s'entelessin. Els va fregar per aclarir-los.

Era un assassí, i ja se sentia pesat.

Però podria carregar amb això... per la Nat, per l'Arra. Esperava que carregaria amb això la resta de la seva vida i el pes mai disminuiria. Hi havia matat homes abans, però no així, no com havia matat a Vrath.

Per primera vegada, va entendre, va entendre realment, per què l'Aryn havia tornat a Coruscant.

Va resar als déus en els quals no creia que reconsiderés el que ella havia anat a fer. Ella sentia les coses massa intensament per sentir el que ell sentia. Ella mai podria carregar amb això. La destruiria. Estaria millor morta.

Tot d'una, només volia dormir.

Va reescriure la ruta aleatòria de l'ordinador de navegació i va introduir les coordenades de Vulta. Les seves mans tremolaven tota l'estona.

En uns moments, la Navalla va saltar a l'hiperespai.

Sempre havia volat sol, però mai s'havia sentit sol a la cabina de comandaments, no fins en aquest moment.

Asseient-se de nou a la cadira, va tractar de dormir.

I tractar de no somiar.

En Malgus observà la llançadora pilotada per l'Aryn Leneer elevar-se en els seus propulsors. Va contactar amb Jard al comunicador.

-Una llançadora s'està enlairant de Liston -Va dir ell-. També té permís per abandonar l'espai de Coruscant.

-Sí, senyor -Va contestar en Jard.

En Malgus podria haver trencat la seva paraula a la Jedi, podria haver disparat a l'Aryn Leneer al cel. Però no ho faria. Ell mantenia les seves promeses.

Però es va adonar, més que mai, que els Jedi eren massa perillosos perquè ell els hi permetés existir. Eren per als Sith el que l'Eleena era per a ell... un exemple de pau, de comoditat, i per tant una temptació per a la debilitat. L'Angral no ho veia. L'Emperador no ho veia. Però en Malgus ho va veure. I sabia el que havia de fer. Ell havia de destruir als Jedi per complet.

Es va agenollar al costat de l'Eleena, va bressolar el seu cap en el seu braç esquerre. Va estudiar la seva cara, la seva simetria, la línia de la seva mandíbula, els ulls profunds, el nas perfectament format. Li recordava la primera vegada que l'havia vist, una esclava acovardida, derrotada a penes en la seva adolescència. Hi havia matat al seu propietari per la seva brutalitat, l'havia portat a casa, l'havia entrenat en el combat. Ella havia estat la seva companya, la seva amant, la seva consciència des de llavors.

Els seus ulls es van agitar per obrir-se, es van centrar. Ella va somriure.

-Veradun, ets el meu rescatador.

-Sí -Va dir ell.

-On és la dona? -Va preguntar l'Eleena-. La Jedi.

-Se n'ha anat. Mai et tornarà a fer mal.

Ella va inclinar el seu cap enrere sobre el seu braç, va tancar els ulls, i va sospirar amb satisfacció.

-Sabia que m'estimaves.

-Ho faig -Va admetre ell, i el seu somriure es va ampliar. Sentia les llàgrimes formant-se en els seus ulls, la seva debilitat feta manifest.

Ella va obrir els ulls, va veure les llàgrimes, va alçar un braç per posar-li una mà a la galta.

-Què passa, amor meu?

-Que t'estimo és el que passa, Eleena.

-Veradun...

Ell es va tranquil·litzar a si mateix, es va posar dret, va encendre el seu sabre de llum, i el va dirigir a través del seu cor.

Els seus ulls es van obrir, mai va abandonar la seva cara, li perforava. La seva boca es va obrir en un panteix sorprès. Ella semblava com si volgués dir alguna cosa, però cap so va sortir de la seva boca.

I llavors es va acabar i ella se n'havia anat.

Ell va desactivar la seva espasa.

Ja no es podia permetre una consciència, o una debilitat, no si anava a fer el que havia de fer. Ell només podia servir a un mestre.

Es va parar dret sobre el seu cos fins que les llàgrimes es van assecar.

Va decidir que mai vessaria una altra. Hi havia hagut de destruir el que estimava. I ell sabia que hauria de fer-ho de nou. Primer els Jedi, després...

Darrere d'ell, en Kerse i els seus soldats estaven preocupats a les portes del moll d'aterratge, tractant de tallar el seu camí cap a l'interior.

En Malgus es va agenollar i va agafar el seu cos flàccid. Ella se sentia tan lleugera com una gasa a les mans. Li donaria un funeral amb honor, i llavors començaria.

La seva visió a Korriban li havia mostrat una galàxia en flames. Però no era només la República la que requeria que es purgués amb foc.

Següent