2
La
Jaina es va adonar que estava somrient com una talossa mentre abraçava al seu
pare.
-
Què estàs fent aquí? -Va preguntar -. Ni tan sols sabíem que anaves a venir.
En
Jacen, que estava al costat d'ella, contemplava amb gran sorpresa les malmeses
teles i pells que constituïen el gens usual abillament del seu pare. En Han Solo
portava els cabells molt curts, i tenia un aspecte general molt més dur i
temible que de costum.
-
Per tots els raigs desintegradors, pare! Per què vas vestit així?
La
Jaina va mirar darrere d'ell abans que en Han Solo tingués una oportunitat de
contestar. Estava bastant fosc, però tot i així va poder veure que algunes
planxes del Falcó Mil·lenari havien
estat substituïdes per trossos de fosc metall anoditzat, i que hi havia nous
mòduls d'emmagatzematge i un segon plat de transmissió instal·lats a la popa. La
jove es va quedar tan sorpresa que va notar com se li afluixava la mandíbula.
-
I què li has fet al Falcó? Sembla tan...
Tan diferent!
-
Procureu fer les preguntes d'una en una, nois -va dir en Han, rient i estenent
les mans amb els palmells cap amunt a l'altura del pit, com si intentés repel·lir
un atac imminent -. Darrerament hi ha hagut alguns problemes en la Vora
Exterior, així que la Cap d'Estat de la Nova República, en l'exercici del seu
càrrec...
-
Et refereixes a la mare -va dir en Jacen.
-
Exacte. - El somriure d'en Han estava tan ple de travessa malícia com la d'un
noi -. Bé, el cas és que la Leia ha estat insistint que en Luke i jo havíem de
fer algunes investigacions en nom seu. Diu que he de mantenir-me ocupat per no
envellir massa de pressa. I des que el vostre oncle va posar en marxa aquesta
Acadèmia Jedi, ha adquirit el costum de passar algun temps lluny de Yavin IV
per assegurar-se que totes les seves habilitats Jedi segueixen en plena forma.
Així i tot, pensem que seria bona idea passar el més desapercebuts possible, de
manera que...
-
T’has disfressat i has disfressat al Falcó
Mil·lenari -va dir en Jacen, acabant l'explicació per ell.
La
Jaina seguia amb la mirada clavada a totes les aparatoses modificacions
d'aspecte altament improvisat que s'havien fet al vaixell de càrrega lleuger.
-
I en Luke també s’ha de disfressar -va dir en Han Solo, girant el cap i
inclinant en un assentiment dirigit a l'oncle dels bessons, que portava una
granota de vol marró plena d'arrugues i acabava de sortir de la base del temple.
-
Ei, Han! -Va cridar en Luke -. Has portat els últims components per a aquests
nous generadors d'escut?
El
Mestre Jedi es va passar una mà tacada de greix per la pitrera del seu brut
vestit de vol. Semblava un pilot de reputació dubtosa que acabés de desertar.
-Pots
apostar que sí, Luke -va replicar en Han-. El Segon Imperi va fent de les seves
i la Leia està bastant preocupada per la teva Acadèmia Jedi, així que hem
d'instal·lar aquests generadors nous i aconseguir que proporcionin l'energia
suficient per aturar un atac.
-
Segueixo pensant que els meus Cavallers Jedi sabrien defensar-se prou bé per si
sols si haguessin de fer-ho –va dir en Luke, somrient als estudiants que
romanien immòbils al voltant del temple -. L'Acadèmia de l'Ombra cometria un
gran error si ens subestimés.
En
Han va arronsar les espatlles.
-
És igual el que diguis, Luke: fes-me cas encara que només sigui per una vegada,
o la Leia passarà la nit del lloro.
En
Luke va riure i va cridar als estudiants Jedi perquè descarreguessin els pesats
components de l'hangar d'emmagatzematge del Falcó.
-
Faré que alguns dels meus estudiants instal·lin els sistemes mentre tu i jo
recorrem l'espai.
El
Mestre Jedi disfressat va anar cap a la parella de wookiees, que estaven
absorts en la seva conversa. En Luke va semblar acomiadar-se d’en Chewbacca. La
Jaina va creure sentir-li dir que ja faltava molt poc, però el seu germà va
parlar abans que la jove pogués preguntar què volia dir amb això.
-Però
què hi ha d’en Chewie? -Va preguntar en Jacen -. No serà el teu copilot aquesta
vegada?
La
pregunta va semblar fer que el seu pare se sentís una mica incòmode.
-
Bé, ja passaré sense ell. Es podria dir que en Chewie i en Lowie tenen una mena
d'emergència familiar a Kashyyyk.
-
Una emergència? -Va exclamar la Jaina -. Algú es troba malament?
-
No, no és res tan senzill. No, coneixeu la Sirra, la germana d’en Lowie, oi? –En
Han va aixecar el mentó per assenyalar al seu copilot wookiee, que seguia
absort en la seva conversa amb Lowbacca -. Bé, abans hem de donar-los una
oportunitat de parlar. Després... Bé, tinc el pressentiment que en Lowie us ho
explicarà tot. Mentrestant, he portat missatges de la vostra mare i de l'Ànakin...,
i tinc un parell de sorpreses per a vosaltres a bord del Falcó.
-
Ep, ep! -va dir la Jaina -. Més sorpreses a bord del Falcó?
En
Han va deixar anar una rialleta i va passar els braços sobre les espatlles dels
bessons.
-
Sí, i són regals per a vosaltres.
-
Si, això em recorda una cosa! -Va exclamar en Jacen -. Tinc un acudit nou.
Voleu sentir-lo? - Abans que la seva germana o el seu pare poguessin tractar de
convèncer-lo que no calia que els ho expliqués, en Jacen ja estava parlant a
tota velocitat -. Què tenen els jawes que no té cap altra criatura de la
galàxia? Us rendiu? -Va arquejar les celles -. Jawes petits!
Fins
i tot el seu pare va tenir certa dificultat per fer veure que l'acudit li havia
fet gràcia. La Jaina va contemplar al seu germà en silenci durant uns instants,
i després es va tornar cap al Han per seguir parlant del tema que més
l'interessava.
-
Bé, què estaves dient d'aquests regals que ens has portat?
-
He portat un company per a aquest llangardaix tan rar d’en Jacen, juntament amb
uns quants capolls d'aquesta flor estel·lar que tant els hi agrada menjar, així
com un micromotivador remodelat que encara necessita uns quants ajustos.
Naturalment, haureu de lluitar entre vosaltres per decidir qui es queda amb
cada regal -va afegir, regirant-los els cabells mentre pujaven per la rampa
d'abordatge caminant l'un al costat de l'altre.
La
Jaina va deixar escapar un potent esbufec.
-
Au, no crec que necessitem molt de temps per decidir-ho.
La
Tenel Ka estava asseguda a la seva habitació, fascinada per la diminuta imatge
hologràfica del petit Ànakin Skywalker en la qual el nen de cabells foscos
sostenia un grapat de fibres multicolors. No tenia ni idea de quina raó podia
haver tingut el germà petit dels bessons per enviar-li un missatge. Només havia
vist a l’Ànakin en una ocasió, a Coruscant no feia molt de temps.
-
Ja sé com d’independent que ets, Tenel Ka, així que espero que no et molesti
que faci això -va dir la veu gravada de l'Ànakin -. Però quan en Jacen i la
Jaina em van explicar la dificultat que tens trenant-te els cabells des que vas
tenir aquest accident, m'ho vaig prendre com un problema a resoldre. Potser una
gran part d'això ja t'hagi passat pel cap sense necessitat d'ajuda... -Un lleu
somriure va corbar els llavis de la cara hologràfica de l'Ànakin -, però tot i
que ja sàpigues com fer-ho, era tot un desafiament, i ho vaig passar molt bé
resolent-ho.
Els
bessons Solo, que havien lliurat el missatge hologràfic a la Tenel Ka després
d'haver passat una bona estona parlant amb el seu pare, estaven asseguts al
costat d'ella a terra de la seva habitació. La Jaina va posar els ulls en blanc
i va deixar anar una rialleta.
-Aquest
és el meu germà petit.
-Això
és un fet comprovat -va dir la Tenel Ka, i va tornar a concentrar la seva
atenció en l'holograma que lluïa en l'aire davant d'ells.
La
imatge del nen va alçar les fibres multicolors en una mà i va anar lliscant els
dits de l'altra mà per entre elles, separant pulcrament els colors en diferents
grups. La Tenel Ka es va dur la mà al cap sense adonar-se del que feia i va
ficar els dits per entre alguns flocs per trenar de la seva cabellera daurada
vermellosa.
Movent-se
amb deliberada precisió, l’Ànakin va anar baixant les mans al llarg de les
fibres de vius colors, entrellaçant-les amb els dits d'una mà mentre parlava.
-
Veus? Es pot fer, sempre que enfoquis la tasca des d'una perspectiva diferent.
- La seqüència va tornar a repetir-se, aquest cop a càmera lenta, i l’Ànakin va
seguir parlant -. He provat diverses maneres d'afegir adorns, però sempre vaig
obtenir els millors resultats posant-me les granadures o la ploma a la boca
abans de començar. D'aquesta manera no havia de deixar anar la trena per agafar
l'adorn.
-
Ah! -La Tenel Ka va assentir, aprovant la lògica del petit -. Justa la fusta.
Els
seus dits van començar a experimentar, trenant uns quants flocs de cabells
mitjançant la tècnica d'una sola mà que l’Ànakin havia inventat.
L'holograma
va passar a mostrar una escena diferent en la qual l’Ànakin estava dret al
costat d'una cascada de llargs i llustrosos cabells castanys, que havien estat
recollits en una dotzena de les trenes típiques d'una guerrera de Dathomir i
estaven adornades amb plomes i granadures. L'enquadrament de l'holograma va
retrocedir i l’Ànakin va assenyalar la seva obra amb una mà, semblant tan
complagut com una mica incòmode.
-
Com pots veure, la mare m'ha permès practicar amb ella.
La
diminuta imatge hologràfica de la Leia Organa Solo, la Cap d'Estat de la Nova
República, es va tornar cap a ells amb un càlid somriure als llavis, i després
girà en una gràcil pirueta per oferir una millor visió de les seves trenes.
La
Tenel Ka va assentir solemnement mentre l’hologravació arribava a la seva fi,
pensant en la nova tècnica i dient-se que podria acabar dominant-la amb una
mica de pràctica.
Un
potent grunyit d'interrogació va ressonar a l'entrada de les seves estances. La
Tenel Ka va alçar la mirada per veure en Lowbacca immòbil sota l'arc de la
porta.
-
Entra, amic -va dir la Tenel Ka, assenyalant un lloc a terra al seu costat -.
Seu amb nosaltres si ho desitges.
-
Va tot bé, Lowie? -Va preguntar la Jaina, visiblement preocupada.
El
desmanegat wookiee de pelatge color canyella va anar cap a ells i es va asseure
a terra, entre la Tenel Ka i la Jaina. Cap dels companys va parlar durant una
bona estona. Després en Lowbacca allargà la mà cap al seu cinturó i va moure un
petit interruptor a la part de darrere de TM2.
-
Ah, gràcies, amo Lowbacca -va dir TM2 -. Aquest cicle de desconnexió m'ha
deixat realment molt descansat, encara que ha estat notablement més llarg del
que m'havia esperat. Oh, vaja... Tenim companyia.
En
Lowbacca va interrompre al petit androide amb un grunyit i un curt lladruc.
-
I tant que sí, amo Lowbacca. M'encantaria proporcionar-li una traducció.
Aquesta és la meva funció primària, sap? Domino amb gran fluïdesa més de sis
formes de comunicació.
En
Lowbacca estava tan preocupat que ni tan sols es va molestar a renyar
l'androide traductor. El wookiee va començar a parlar, al principi bastant a poc
a poc i en to vacil·lant, i TM2 va anar traduint el que deia.
-
L'amo Lowbacca sap que la seva recent... inquietud ha resultat òbvia per a tots
vostès, i que els ha causat una considerable preocupació..., compartida per mi,
hauria d'afegir.
La
Jaina va posar una mà sobre l'espatlla d’en Lowbacca.
-
Bé, la veritat és que ens tenies bastant preocupats. Volíem que poguessis
parlar amb nosaltres.
-
Som els teus amics -va afegir en Jacen.
La
Tenel Ka es va limitar a assentir i va esperar que en Lowbacca seguís parlant.
El
jove wookiee va aixecar les espatlles i va continuar amb la seva explicació.
-
Durant els últims mesos ha sorgit un assumpte familiar que ha fet que l'amo Lowbacca
es preocupés enormement per la seguretat de la seva germana Sirrakuk.
»
Com potser recordin, ocasionalment els joves wookiees decideixen dur a terme
una gesta que tanca gran perill i dificultat, ja sigui en solitari o
acompanyats per amics. Això fa que siguin molt respectats, especialment en un
moment en què estan triant el camí a seguir en la vida.
»
L'amo Lowbacca va decidir demostrar la seva vàlua amb un d'aquests actes de
bravura, atès que sabia que a molts wookiees els hi resultaria difícil acceptar
la seva decisió d'entrenar a l'Acadèmia Jedi en comptes de seguir una crida més
convencional. Estava tan orgullós de les seves capacitats intel·lectuals que va
decidir confiar únicament en el seu enginy, i va descendir als nivells
inferiors de la selva de Kashyyyk sense dir-ho a cap dels seus amics. Allà, sol
i sense l'ajuda de ningú, va obtenir aquestes fibres de la perillosa planta
Syrena. Encara que l'amo Lowbacca va tornar il·lès i amb el trofeu que volia
aconseguir, ara admet que aquesta expedició en solitari va ser una bogeria i
una temeritat. I tem que la Sirrakuk sigui considerablement més impulsiva i
impetuosa que ell.
En
Lowbacca va fer una pausa per acariciar les lluents fibres del seu cinturó
trenat. El complicat entrellaçament va fer que la Tenel Ka es recordés del
missatge que li havia enviat l’Ànakin, i de la seva tècnica per trenar-se amb
una sola mà.
La
Jaina va mirar fixament en Lowie.
-
Ah. Així que ara tems que la teva germana pugui tractar d'anar sola merament
perquè tu ho vas fer, no?
En
Lowbacca va clavar la mirada a terra i va deixar escapar una sèrie de grunyits
i lladrucs ofegats. Amb els dos colzes recolzats en els seus peluts genolls, el
jove wookiee es va sostenir el cap amb les mans mentre parlava.
-
Em temo que la situació és bastant més seriosa del que se suposaria si només es
tractés d'això, i l'amo Lowbacca creu que la responsabilitat és principalment
seva -va dir TM2 -. Veuran, Raabakkysh, o Raaba, com l'anomenava la família de
l'amo Lowbacca, havia estat la millor amiga de la Sirra des de la infància: era
intel·ligent, decidida, bella i amant de les aventures. De fet, l'amo Lowbacca
sempre havia tingut la impressió que... Bé, segueixi! -Va exclamar el petit
androide amb veu urgent -. Què havia pensat? No pot aturar-se a meitat d'una
frase!
En
Lowie va deixar anar un suau gemec i va tornar a parlar. La franja de pèls més
foscos que tenia sobre de les celles es va estarrufar, indicant amb això com de
nerviós i preocupat que estava.
-Fa
aproximadament un mes, la Raaba es va preparar per demostrar què era capaç de
fer davant d'aquesta mena de perills, ja que volia entrar en una escola de
pilotatge molt selecta i rigorosa, amb l'esperança d'arribar a convertir-se en
capitana de la seva pròpia nau algun dia. La Sirra i la Raaba havien acordat
acompanyar-se l'una a l'altra..., però la nit anterior a aquella en què
planejaven anar a la jungla, la Raaba va decidir anar sola en un impuls sobtat.
»
Va descendir en secret als nivells inferiors de la jungla durant la nit,
deixant darrere d'ella només un breu missatge per explicar-li a la Sirra el que
havia fet i per què. Segons la seva nota, la Raaba esperava que repetir la
proesa de valor d’en Lowbacca podria arribar a impressionar prou perquè algun
dia la considerés una companya digna d'un Jedi..., quan fossin prou grans. Però...
En
Lowbacca va fer una altra pausa i va deixar anar un llarg sospir abans de
continuar.
-Però...
ai mare! Em temo que la Raaba mai va tornar d'aquella prova -va seguir dient TM2
-. Quan la seva família la va anar a buscar, només van trobar la motxilla de
les seves eines tacada de sang. No van trobar res més. La Raaba havia
desaparegut.
-
Ai, Lowie... -Va murmurar la Jaina, i va recolzar el cap a l'espatlla del seu
amic wookiee.
La
Tenel Ka va mirar al seu amic i va percebre el seu dolor.
-
Ei! -va dir -. I per això et sents responsable.
En
Lowbacca va tornar a parlar, aquesta vegada amb veu ofegada.
-
Des de la... pèrdua de la Raaba -va anar traduint TM2 -, la Sirra s'ha anat
tornant cada vegada més temerària i imprudent, com si amb prou feines li
importés si viu o mor. La Sirra ha rebutjat totes les ofertes d'altres amics
que estaven disposats a acompanyar-la en el seu ritu d'iniciació, i ha insistit
que la Raaba era l'única en qui confiava prou perquè fos amb ella. Fa algun
temps l'amo Lowbacca va acabar sentint-se tan desesperat que li va enviar un
missatge preguntant-li si l’acceptaria com a substitut adequat. En Chewbacca
acaba de portar la seva resposta. - TM2 va guardar silenci durant un moment -. Ah,
lloada sigui la galàxia! Ha acceptat.
-
Ei, això és fantàstic -va dir en Jacen, sentint-se molt alleujat.
-
Oh, certament -trinà la veueta de TM2.
En
Lowbacca no va respondre immediatament. El jove wookiee semblava estar absort
en la contemplació d'una diminuta esquerda en les lloses del sòl.
-
Hi ha alguna cosa que et segueix preocupant, Lowie -va dir la Jaina.
La
Tenel Ka va abaixar la mirada cap al monyó del seu braç esquerre amputat, i
després els seus ulls plens de comprensió es van posar en Lowie.
-
Tems enfrontar-te a la teva pèrdua -va dir -. Tems enfrontar-te a la pèrdua de la
Raaba.
-És
això, oi? -Va preguntar la Jaina -. Tornar a Kashyyyk serà molt dolorós per a
tu perquè la teva amiga Raaba no hi serà, i et sents responsable perquè ella va
morir intentant imitar una cosa que tu vas fer.
Després
de la resposta d’en Lowie, TM2 va tornar a parlar.
-A
l’amo Lowbacca també li preocupa que la seva pena per la pèrdua de la Raabakyysh
pugui tornar-lo menys capaç d'ajudar a la seva germana en aquest moment tan
difícil. Comprèn que potser no és factible, però albergava l'esperança que
podria convèncer a algun dels seus companys perquè assumís la pesada
responsabilitat d'acompanyar-lo al seu món natal.
La
Tenel Ka va respondre immediatament.
-
Tu vas venir quan et necessitava després del meu accident. Jo no puc fer menys,
amic meu.
La
jove va allargar la mà fins a tocar la d’en Lowbacca.
-
Ei, jo també vindré -va dir en Jacen, posant la seva mà sobre les dels seus dos
amics -. Junts som més forts. Tots som més forts quan estem junts.
La
Jaina va posar la seva mà sobre les dels altres.
-
Suposo que llavors anirem tots -va dir -. Sí, junts som més forts...
En
Lowbacca s'havia quedat una mica enrere i estava al costat del Falcó Mil·lenari disfressat mentre els
bessons Solo s'acomiadaven del seu pare.
En
Han solo va obsequiar als seus fills amb un dels seus habituals somriures torts.
-
Bé, la veritat és que tenia el pressentiment que tots us oferiríeu voluntaris
per anar amb Lowbacca -va dir -. Quant Chewie em va explicar la situació, vaig
parlar amb la vostra mare i ho vaig arreglar tot. A més, això hauria de ser una
bona oportunitat perquè feu alguns progressos en la comprensió del llenguatge
dels wookiees.
En
Luke Skywalker va sortir en aquell precís instant de l'hangar, portant la
mateixa granota de vol arrugada d'abans i amb Chewbacca caminant al seu costat.
En Lowie va poder captar l'olor de les taques de greix i dissolvents escampades
sobre la vella tela.
-
Tot a punt? -Va preguntar el Mestre Skywalker.
-Bé,
per molt que fem mai arribarem ha estar més preparats que ara -va replicar en Han
Solo amb un altre somriure -. Suposo que tu i Chewie ja haureu acabat de
preparar la Caçadora d'Ombres per a
l'enlairament, no?
En
Luke es va girar cap al Chewbacca, que s'havia detingut al seu costat.
-
La Caçadora és una bona nau -va dir -.
No permetis que li passi res.
L'enorme
wookiee va arronsar les espatlles i va emetre un lladruc d'assentiment.
En
Han Solo va anar cap a ell i li va donar un potent copet a l'esquena.
-
Cuida't molt, Chewie. Et confio als meus nois, ja saps... Procura que segueixin
sencers, d'acord? Us veurem d’aquí a un parell de setmanes.
Després
en Han va donar una última abraçada als bessons i va pujar al Falcó Mil·lenari.
Abans
de pujar per la rampa, el Mestre Skywalker es va tornar cap als joves Cavallers
Jedi per llançar-los-hi una mirada plena de tranquil·la confiança.
-
No oblideu que junts sou forts -va dir -. Que la Força us acompanyi.
Quan
el Falcó va haver partit i no va ser
més que un puntet llunyà embolicat en la resplendor blanca dels seus motors sublumínics,
en Lowbacca va deixar escapar un sospir i va dirigir un grunyit d'interrogació
a la Jaina.
La
jove va riure.
-
Tens tota la raó -va dir -. A què estem esperant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada