Espases de Llum (VII)

Anterior

7

En Jacen no podia evitar que la seva ment estigués plena de pensaments ombrívols mentre vagava sense rumb pels passadissos de l'Acadèmia Jedi, triant els corredors foscos que eren menys utilitzats pels altres estudiants. La Jaina caminava al seu costat sumida en un silenci estupefacte, tal com havia estat fent durant les últimes dues hores. La jove semblava necessitar la companyia del seu germà tant com ell necessitava la d'ella, encara que cap dels dos sabia què dir.

En Jacen seguia sense poder entendre per què l'oncle Luke no havia permès que ningú més estigués al costat de la Tenel Ka mentre l'androide metge atenia la jove inconscient. Tampoc havia permès que ningú estigués present quan va anar al Centre de Comunicacions per posar-se en contacte amb la família de la Tenel Ka per tal d'informar-los de l'accident.

L'oncle Luke havia aixecat del terra el flàccid cos de la Tenel Ka i havia tornat corrent al Gran Temple. Mentre els bessons s'afanyaven a seguir-lo, en Jacen havia percebut com el Mestre Jedi recorria als seus poders amb l'objecte d'ajudar a la jove ferida a conservar les forces, així com per moure’s més de pressa i evitar que patís les sacsejades de la seva veloç carrera. Alhora en Luke havia enviat un raig continu de pensaments tranquil·litzadors dirigits a l'inconscient de la Tenel Ka, omplint-la amb idees de pau i curació.

En Jacen sabia que hagués hagut de tractar de fer el mateix i que hauria hagut d’intentar ajudar a la seva amiga de qualsevol manera que estigués al seu abast, però el caos de pensaments que giraven dins del seu cap era tan violent i incontrolable que temia que els seus intents només servissin per empitjorar les coses. Potser aquesta fos la raó per la qual el Mestre Skywalker no havia permès que cap d'ells es quedés amb la jove guerrera quant van haver tornat al Gran Temple. En Luke Skywalker havia assegurat als seus amics que serien avisats a l'instant si la Tenel Ka preguntava per ells.

Des de llavors els bessons s'havien dedicat a vagar per les escales de cargol i els passadissos sumits en la penombra, i els dos havien estat a soles amb els seus pensaments. Quan en Lowie es va unir a ells sense dir res, cap dels dos li va preguntar on havia estat. Després de tot, el jove wookiee solia anar als grans arbres masassi per gaudir de la solitud de les seves copes i poder pensar en la seva llar de Kashyyyk, els seus pares i la seva germana petita. En Lowbacca estava preparat per tornar a estar amb els amics. Però quan va baixar la mirada cap a TM2, en Jacen no es va sorprendre de veure que el petit androide havia estat desconnectat.

Tots estaven molt afectats pel que havia ocorregut, però en Jacen era el que es trobava més trasbalsat. Va anar repassant l'escena una vegada i una altra en la seva ment mentre caminaven: el xiuxiueig espetegant que acompanyava els xocs de les espases de llum, la mirada de desafiament que hi havia als ulls de la Tenel Ka, la resplendor verdosa de la fulla d'energia d’en Jacen travessant l'arma de la jove... En Jacen va tancar els ulls en un esforç per expulsar de la seva ment la resta del que havia passat, però això va ser un error. La seva memòria conservava un record massa vívid de l'escena. En Jacen va tornar a obrir els ulls.

- No puc esperar per més temps -va dir amb veu entretallada -. He de veure la Tenel Ka per assegurar-me que es troba bé..., i per demanar-li disculpes.

- Anirem amb tu -va dir la Jaina, i en Lowie va emetre un ronc d'assentiment.

Quan els tres joves van arribar a la sala on la seva amiga havia estat atesa, van veure sortir-ne al Luke Skywalker. L’R2 rodava al seu costat.

- Com està la Tenel Ka? -Va preguntar en Jacen immediatament -. Està desperta? Podem veure-la?

En Luke Skywalker va titubejar abans de respondre, i en Jacen va poder veure la preocupació clarament escrita a la cara.

-Encara s'està recuperant de la... commoció -va dir -. Ara ja està desperta, però encara no està preparada per veure-us.

- Però en un moment com aquest és quan més necessita als seus amics -va dir la Jaina.

L’R2 va fer girar la seva cúpula superior cap a la dreta i cap a l'esquerra i deixà anar un emfàtic brunzit de negació.

- Però he de veure-la -va protestar en Jacen -. Necessito fer alguna cosa per ella... Explicar acudits, sostenir la seva mà... Au, per tots els raigs desintegradors! Ara només té una mà, i jo sóc el responsable d'això.

L’R2 va deixar escapar una xiulada plena de malenconia, i en Luke va contemplar el seu nebot amb afectuosa simpatia.

- Sé que això és molt dur per a tu -va dir -, però és encara més dur per a la Tenel Ka. Recordo els pensaments que em van passar pel cap quan vaig perdre la mà a la Ciutat dels Núvols mentre lluitava amb Darth Vader. Acabava de saber que era el meu pare. Vaig sentir com si hagués perdut una part del meu ésser, una part del que era..., i després també vaig perdre la mà.

- Però els metges tenen molts recursos -va observar la Jaina -. La mà es pot tornar a unir el braç, i les ferides es poden curar mitjançant un tanc bacta.

En Luke va moure el cap.

- La meva mà havia desaparegut. No hi havia res a tornar a unir el braç.

-Però la teva mà sintètica funciona tan bé com la que vas perdre -va dir en Jacen.

- Potser -va replicar en Luke, flexionant aquella pròtesi que no es distingia en res de la mà que havia perdut i lliscant el polze artificial al llarg de les puntes dels dits -. Però va ser una decisió que em va costar molt prendre. Recordo haver pensat que potser acabava de fer un altre pas pel camí que acabaria fent que em semblés cada vegada més al meu pare. Vaig pensar que acabaria sent com Darth Vader, en part viu i en part màquina... La Tenel Ka s'haurà d'enfrontar en aquesta mateixa decisió. Quan la seva espasa de llum va esclatar, va destruir qualsevol possibilitat que poguéssim tenir de tornar a unir la seva mà al braç.

- Necessito veure-la, oncle Luke -va suplicar en Jacen -. He de demanar-li que em perdoni.

En Luke li va estrènyer l'espatlla.

- Et prometo que t'avisaré quan estigui preparada per parlar. I ara, intenta descansar una estona.

En Jacen s'havia sumit en un suport agitat i intranquil, i es removia i donava voltes d'un costat a un altre mentre les imatges d'una Tenel Ka ferida omplien els seus somnis.

- Som oponents -li va sentir dir.

- No. Sóc el teu amic -va intentar respondre en Jacen, però la veu va semblar quedar atrapada dins de la seva gola.

No podia emetre cap so. Va tornar a sentir aquella espantosa sacsejada quan l'espasa de llum de la Tenel Ka es va dissoldre sota la seva i l’espeternegant fulla d'energia verdosa es va obrir pas a través del braç de la jove.

L'olor de la carn socarrimada entrà en les seves fosses nasals amb la violència d'una urpada. El terrible so de la dent de rancor que la Tenel Ka havia convertit en l'empunyadura de la seva arma esclatant per esdevenir mil fragments diminuts, es va estavellar contra els seus timpans i el seu camp visual va ser envaït per la imatge dels ulls de la Tenel Ka, que estaven ennuvolats per un impenetrable vel d'acusació.

- Som oponents...

En Jacen va sentir que alguna cosa tirava de la seva ment i va despertar cobert de suor, amb la seva única i prima manta humitejada per la transpiració i enredada al voltant de les seves cames. No estava molt segur de què l'havia despertat, però sabia que es tractava d'alguna cosa que no podia esperar. -És la Tenel Ka. Ens necessita.- El pensament va aparèixer en la seva ment com sorgit del no-res. En Jacen va sentir el feble udol d'un wookiee a través de la seva finestra oberta. El so venia de la jungla.

Es va aixecar d'un salt del seu llit i va tancar a corre-cuita les pinces davanteres de l’arrugada granota de vol ataronjada, que mai es molestava a treure’s quan es ficava al llit. El llunyà udol va tornar a arribar a les seves orelles i en Jacen va comprendre que en Lowie, que estava meditant a la copa d'un gegantesc arbre Massassi, devia estar tractant de dir-li alguna cosa. El jove va sortir corrent de la seva habitació sense molestar-se a posar-se les botes i va trucar a la porta de la seva germana.

- Desperta, Jaina. Alguna cosa va malament.

Després va arrencar a córrer pel passadís sense esperar una resposta. Però alguna cosa- potser la crida d’en Lowie - ja havia despertat a la seva germana, perquè en Jacen ni tan sols havia arribat a girar la cantonada quan ja va poder sentir la Jaina corrent pel passadís darrere d'ell. En Jacen no es va aturar a esperar-la. Va anar corrent fins a la sortida més pròxima, amb els seus peus descalços movent-se veloçment sobre les fredes lloses, i va baixar per una de les escales exteriors del Gran Temple, baixant de tres en tres els esglaons il·luminats per la claredat de les torxes.

Va tornar a sentir la mateixa estirada d'abans en la seva ment i va anar cap a la direcció de la qual havia arribat: l'estirada venia de la pista de descens.

Quan va girar la cantonada del temple, amb la Jaina trepitjant-li els talons, en Jacen es va sorprendre de veure en Lowie venint cap a ells des de la jungla, allà on les fantasmagòriques boirines de la nit cobrien el terra amb una prima manta d'un blanc translúcid. Però quan va tornar la mirada cap a la pista de descens, en Jacen va veure alguna cosa que el va sorprendre encara més.

Una petita llançadora de línies esveltes i elegants que tindria la meitat de la grandària del Falcó Mil·lenari estava pujant lentament sobre la mala herba que cobria la pista, apartant filagarses de la boirina del sòl al seu pas. I allà, banyat per la resplendor blavosa de les llums de situació de la pista i amb els cabells agitant-se bojament d'un costat a un altre sota la brisa, es trobava en Luke Skywalker.

El Mestre Jedi estava tornat cap a la llançadora amb un braç aixecat com en un gest de comiat quan els tres joves Cavallers Jedi van córrer cap a ell. En Jacen i la Jaina van parlar al mateix temps.

- Qui era?

- Què està passant?

El prim i llargarut wookiee va afegir un lladruc interrogatiu a les preguntes dels bessons.

En Luke Skywalker va baixar els ulls cap als seus estudiants.

-Era la Tenel Ka, oi? -Va insistir en Jacen, encara que en realitat no necessitava sentir la resposta.

La seva mirada va travessar la penombra per trobar-se amb la del seu oncle, i el Mestre Jedi va assentir.

-La seva família va insistir venir immediatament per emportar-se-la -va explicar -. Ara hauria d'estar en bones mans... No et preocupis per ella.

En Jacen se sentia com si un bantha acabés d'aturar-se sobre el seu pit, i va haver de fer un gran esforç fins a trobar l'alè suficient per poder parlar. Se sentia traït.

- Se n'ha anat! Vas dir que ens avisaries quan la Tenel Ka estigués preparada per veure'ns.

En Luke Skywalker es va escurar la gola per aclarir-se-la abans de parlar.

- No estava preparada.

En Lowie va deixar escapar un gemec ple de desesperació.

- Però ni tan sols hem tingut una oportunitat d'acomiadar-nos d'ella- va dir la Jaina.

El seu oncle va sospirar.

-Ja ho sé. Però ara està amb la seva família. Ells tindran cura de la Tenel Ka.

La Jaina va veure com el seu germà bellugava el cap en una negativa plena de confusió.

- Però com pot ser veritat això? -La seva pregunta no va semblar tenir cap sentit per al Jacen i el jove la va mirar, esperant que s'expliqués -. El que vull dir -va prosseguir la Jaina -és quina raó pot tenir la família de la Tenel Ka per haver vingut a recollir-la des Dathomir a bord d'aquesta llançadora.

En Jacen va arronsar les espatlles. Tenia la sensació que la seva germana esperava que l’entengués, però no entenia res.

- I què hi ha de tan estrany en això? -Va preguntar per fi.

- Que era una llançadora de la classe Exprés, un model que només és utilitzat pels ambaixadors, i portava les marques d'identificació de la Casa Reial de Hapes -va dir la Jaina.

Tres parells d'ulls plens de preguntes es van tornar cap al Luke Skywalker.

 Següent