CAPÍTOL 26
Mentre
el Mort Exquisida accelerava per
l'interior del sistema, alterant la seva velocitat en entrar tentinejant al pou
de gravetat de Myrkr, el planeta es va transformar d'un petit punt grisenc a un
disc maragda de la mida del polze. Tot i que l'Ànakin no recordava que aquell
món tingués lluna, la mota perlada que surava al seu costat era massa brillant
per ser una estrella i massa clara per ser una il·lusió òptica. Va tornar cap a
la zona de sensors, on Lowbacca estava assegut amb el vestit d'emergència posat
sobre el mico, amb el cap ficat dins d'una caputxa de cognició i les enormes
mans premudes a l'interior un parell de guants de control.
-Lowie,
captes alguna cosa? -va preguntar l'Ànakin. El wookiee va llançar un grunyit a
manera de resposta, que M-TD, surant al seu costat, va traduir com:
-L'amo
Lowbacca segueix intentant-ho amb tot el seu afany i li assegura que
l'informarà en el moment que ho aconsegueixi.
L'Ànakin
sabia molt bé el que en Lowbacca havia dit, però no va dir res sobre
l'amabilitat que el droide havia afegit a les seves paraules, ni sobre la
innecessària traducció de les mateixes. No tothom coneixia el llenguatge dels
wookiees, i M-TD insistia que el seu treball era fer que tot l'equip entengués
el que deia en Lowbacca i viceversa.
En Lowbacca
llançà un grunyit curt. M-TD va afegir:
-També
desitja que els hi suggereixi que freqüents peticions d'informació només
aconsegueixen interrompre la seva concentració.
-Ja ho
sé -va dir l'Ànakin-. Ho sento.
Encara
que el grup d'assalt s'havia fet ràpidament amb la majoria dels sistemes del Mort Exquisida, gràcies a l'estudi dels
diferents informes de dades sobre les naus yuuzhan vong, i fins i tot a
experiments realitzats amb una nau d'assalt capturada, els sensors seguien sent
un problema. En contrast amb les tecnologies de la Nova República, totalment
orientades a l'observació exterior, els sistemes yuuzhan vong recollien la
informació analitzant les distorsions infinitesimals que la gravetat dels
objectes distants provocaven sobre l'espai-temps de la nau. Tenint en compte
que els millors científics de la galàxia estaven encara trencant-se el cap per
comprendre el més bàsic de la ciència dels sensors yuuzhan vong, era
comprensible que en Lowbacca tingués dificultats per fer-los funcionar, fins i
tot amb la Tahiri al seu costat traduint-li i donant-li tota la informació
possible sobre la manera de pensar yuuzhan vong.
Quan l'Ànakin
va mirar cap a Myrkr, el planeta havia crescut fins a formar un cercle clapejat
de núvols de la mida del cap de l'Ulaha. La mota de pols grisa que hi havia al
seu costat era ara un petit disc.
-Definitivament,
és una lluna -va dir l'Ànakin.
En
aquella distància no esperava poder percebre res a través del llustrós vidre,
però sí sabia el que estava veient.
-És una
lluna yuuzhan vong.
En Lowbacca
llançà un grunyit victoriós, mentre que M-TD informava:
-L'amo
Lowbacca també pensa que es tracta d'una mónnau yuuzhan vong.
En Lowbacca
va grunyir i udolar un parell de vegades més. El droide va afegir:
-Registrem
la presència de multitud de naus equivalents a corbetes orbitant-la, i el seu
diàmetre, d'aproximadament cent vint quilòmetres, és una mica gran per tractar-se
d'una mónnau.
Era
encara més gran que la primera Estrella
de la Mort. L'Ànakin va xiular lleument per a si i després va utilitzar la
Força per arribar a aquell distant punt. Sense ningú per descartar la
possibilitat d'una coincidència, ho va fer amb totes les precaucions. Va sentir
aquella pertorbació que ja li resultava tan familiar, la fera agitació d'un
voxyn, però també una mica més, la presència del terror absolut, del dolor... i
la sorpresa.
Era
una presència clara, no vaga. Un Jedi, no un yuuzhan vong.
L'Ànakin
no s'havia adonat que estava contenint la respiració fins que l'Alema li va
agafar la mà i li va preguntar què passava. No va obtenir resposta, però ell va
continuar concentrat en la mónnau. La presència va tornar de nou, plena de por
i dolor, però també de pesar, no per ella mateixa, sinó per ell. Va omplir el
seu cor amb sentiments reconfortants per intentar projectar una aura de
confiança i esperança, encara que sabia que els capricis de la Força podien no
ser capaços d'enviar el missatge que ell pretenia. La presència a l'altre
extrem va mantenir el contacte un moment més abans de desaparèixer de cop i
volta, tancant-se a l'Ànakin sense donar-li cap pista de si almenys havia
percebut el que ell li estava intentant comunicar.
La Tahiri
va estrènyer el seu braç.
-Ànakin?
-En aquesta
mónnau hi ha un Jedi -va dir-. I voxyn.
-Bé, això
descarta completament el pla A -va dir en Ganner.
El pla
A consistia en acostar-se sense ser detectats el màxim possible a les
instal·lacions de clonatge i destruir-la amb un míssil de baradi, per després,
aprofitant la confusió resultant, confirmar la mort de la reina i escapar.
-S'haurà
d'intentar alguna cosa diferent.
-És un
gest molt valent -va dir l'Alema. Dempeus al costat del seient del capità, just
davant de la Tahiri, va deixar caure una mà sobre el braç de l'Ànakin i el va
mirar amb autèntica veneració-, però si descartem el nostre millor pla, ens
arrisquem a perdre encara més Jedi dels que puguem salvar.
En
Jacen va arribar de la part posterior del pont, posant els ulls en blanc sentint
el to planyívol característic dels twi'lek.
-Alema,
crec que l'Ànakin sap el que està en joc.
-Puc parlar
per mi mateix, Jacen -va dir l'Ànakin intentant reprimir el to d'irritació en
la seva veu-. No cal que em recordis el Costat Fosc. Comprenc les conseqüències
de matar els nostres.
-Ànakin,
jo només pretenia...
-No hauries
d'estar en el teu lloc de combat? -li va preguntar l'Ànakin, interrompent-lo
deliberadament. Després va llançar una significativa mirada tant a l'Alema com
a la Tahiri -no hauríeu d'estar-hi tots?
La
cara d'en Jacen es va enrogir, i els ulls de la Tahiri es van entretancar, però
els tres van acudir als seus llocs i van deixar a l'Ànakin sol amb els seus
pensaments. Aquella era una d'aquestes ocasions sobre les que tant li havia
advertit en Lando, quan qualsevol opció possible és l'equivocada. Però en Lando
no tenia la Força per guiar-lo, i l'Ànakin encara tenia uns quants minuts per
decidir. Si esperava, potser les coses sortissin millor, o almenys, gairebé
sempre milloraven.
La
Jaina virà el Mort Exquisida en una
maniobra d'aproximació i l'horitzó de l'enorme disc verd que era Myrkr va començar
a passar davant la part d'estribord del pont. Des de l'espai, almenys, no
percebien signes de presència yuuzhan vong a la superfície del planeta. Seguia
sent el mateix bosc cobert de boires dels holovídeos.
La mónnau
va omplir gairebé immediatament la volta de visualització, augmentant de
grandària i passant de ser un petit plat de menjar kuati a una enorme taula de
conferències. Un lleuger halo d'estrelles brillants titil·là rere la calor que
irradiava, mentre diversos cercles tacats de gris i marró començaven a definir
la superfície del planetoide.
Esperant
que el víllip enfront d'ell reaccionés en qualsevol moment, l'Ànakin va fer un
gest a la Tahiri perquè s'acostés, per després utilitzar el mantell hologràfic
del seu arnès d'equipament i tapar la imatge pregravada d'un guerrer yuuzhan
vong. Els tatuatges i cicatrius semblaven els apropiats per a un comandant de
l'anàleg d'una corbeta. El nombre era l'indicat, però els experts del Servei
d'Intel·ligència de la Nova República encara investigaven el significat dels
tatuatges individuals, si és que el tenien.
En Lowbacca
llançà un bram d'advertència des de la consola de sensors, informant a l'Ànakin
que un trio de corbetes yuuzhan vong acabava de sorgir de l'altre costat de
Myrkr, situant-se per fer una maniobra d'aproximació cap al Mort Exquisida. L'Ànakin va ordenar a la
Jaina que continués com si res. Tot i que la cara de la Jedi estava oculta darrere
de la caputxa de pilot que portava per comunicar-se amb la nau, l'Ànakin va
poder sentir la seva aprensió. Com no sabien quina era la manera apropiada per
entrar a la base yuuzhan vong, van optar per fer una aproximació oberta,
confiant que els errors de procediment serien menys alarmants que una maniobra
furtiva.
La
Jaina va virar a estribord, alineant-se darrera d'una estela de petites motes
negres que s'escapaven d'un dels costats de la mónnau, la qual ja ocupava per
complet la volta de visualització. L'Ànakin va fer que l'Ulaha activés una holocàmera
i va començar a transmetre la informació al seu datapad. El llarg viatge entre
les galàxies havia deixat a l'enorme nau dilapidada i desgastada. Diverses
cicatrius negres marcaven diverses bretxes al casc exterior, i la major part
del planetoide eren pegats i pedaços de pols grisa i trossos d'esmolat coral
Yorik. Unes quantes xarxes disperses de conductes recorrien la corbada
superfície, convergint de tant en tant en interseccions o esvaint en el pou
fosc d'un portal d'accés a l'interior.
La mónnau
no els hi va enviar cap missatge. L'Ànakin va sentir un calfred al clatell, una
sensació de perill. Cap base de la Nova República deixaria que una nau
s'aproximés tant sense establir contacte. La Jaina mantenia la distància amb
les altres naus, seguint-les a través de la curvatura del planetoide. Els pics
en forma de cons d'un grup de grashal va aparèixer a l'horitzó, a estribord
d'una llarga fila de naus. Fins i tot a simple vista, l'Ànakin podia veure els
edificis emergint de la superfície del planeta, prop d'un fossat negre
quadrangular de la grandària d'una ciutat.
-Àmplia
això, Ulaha -va dir-. A què s'assembla?
L'Ulaha
girà la seva holocàmera cap al grup de grashal i va augmentar la imatge.
-Sembla
una mena de port espacial -va dir ella.
La bith
seguia feble i pàl·lida tot i que el seu estat havia millorat molt després del
seu tràngol curatiu.
-Hi ha
un enorme pou envoltat per moltes entrades que semblen hangars de càrrega.
-Abandonats?
-Més aviat
buits -va dir l'Ulaha, corregint-lo-. No hi ha naus a la vista, però les zones
d'aterratge estan plenes de caixes i carregament.
L'Ànakin
va inspeccionar la zona amb ajuda de la Força. Ja no sentia l'adolorida
presència d'abans, però la famolenca ira del voxyn seguia allà. El pessigolleig
del seu clatell va anar minvant, i en notar que el seu rumb d'aproximació els
allunyava del complex de sobte va comprendre per què la mónnau encara no havia
contactat amb ells.
-Ens condueixen
a un parany. Jaina, dirigeix-te al complex immediatament! -va dir l'Ànakin
activant el comunicador-. Ganner, tu i en Tesar prepareu el míssil i espereu
que us passem les coordenades de l'objectiu. Que tothom es posi els vestits de
buit. Ens espera un viatge mogudet.
La
Jaina va fer que la nau virés per complet i en Lowbacca va rugir donant la veu
d'alarma.
-Oh, vaja!
-va dir la veu d'M-TD-. L'amo Lowbacca diu que acaba d'aparèixer un creuer.
-Ja ho
he sentit -va contestar l'Ànakin.
Un
tros de corall Yorik va aparèixer en el distant horitzó i es va situar just
entre el Mort Exquisida i el que ara l'Ànakin
sabia amb certesa que era la zona de càrrega del complex de clonatge. En Lowbacca
va avisar que les corbetes que s'acostaven des de Myrkr havien accelerat i es
desplegaven, i que la mitja dotzena de naus a les que estaven seguint giraven
cap al creuer. Quan M-TD va intentar repetir aquesta informació en bàsic, l'Ànakin
el va desconnectar.
Un
dels petits víllip pertanyents al sistema de comunicació de la nau es va bolcar
de sobte sobre si mateix, adoptant la forma del grumollós cap d'un yuuzhan vong
envoltat per una mena d'excrescències circulars i marrons.
-Gadma dar, Ganner Rhysode.
L'Ànakin
es va girar cap a la Tahiri perquè li traduís, però el víllip començà a parlar
en bàsic abans que ella pogués traduir res:
-Toca el
víllip de comunicació perquè puguem parlar, Jeedai.
Abans
de fer-li cas, l'Ànakin va dir:
-Jaina,
mantingues el rumb. Lowie, apunta aquest creuer i passa-li les coordenades a
Ganner i en Tesar.
El
yuuzhan vong començava a impacientar-se.
-És el
disc de pell al costat d'aquest, Jeedai.
L'Ànakin
va tocar el víllip. El seu orifici central es va obrir, i un petit tentacle amb
un ull negre al final es va estendre davant seu. El yuuzhan vong, o millor dit,
el seu víllip, va alçar el front i va començar a fer exigències en el seu propi
llenguatge. Després es va recollir i va somriure.
-Molt bé,
Ganner Rhysode. Veig que no som els únics que realitzem mascarades.
No
veient raó per dissuadir a l'enemic del seu propi error, l'Ànakin va deixar
activat el mantell hologràfic.
-Estic
segur que no s'ha posat en contacte tan sols per xerrar, capità.
-Comandant
-Va dir l'oficial, corregint-lo-. Li comunico que tinc l'obligació de recuperar
la nau que vostè ha robat.
-Robat?
-va preguntar l'Ànakin-. Tan sols l'hem presa prestada. Quant haguem acabat,
pot fer ús d'ella quan vulgui.
El víllip
del comandant es va quedar mut per un moment, després va arrufar les celles.
-Em temo
que la necessitaré ara. Rendeixis a la matalok que tenen davant i vostè serà
l'únic que pagui per la... mala utilització del Mort Exquisida.
L'Ànakin
va llançar una mirada a través de la volta i va veure un ovoide tan gran com el
seu braç. La distància entre les dues naus seria d'una dotzena de quilòmetres
i, tot i així, el creuer seguia sense obrir foc. Potser el comandant tingués el
delirant somni de presentar-se davant Tsavong Lah amb disset Jedi, o que pensés
que el seu creuer no tenia res a témer davant d'una nau tan petita com el Mort Exquisida.
En Lowbacca
va grunyir el seu informe, que indicava que hi havia almenys mitja dotzena de coralites
i un bon munt de corbetes posant-se en posició sobre les instal·lacions de
clonatge.
-Seria
un malbaratament obligar a atacar al meu matalok, Jeedai -va dir el comandant
com avís-. La meva trampa ha estat disposada acuradament, el Mestre Bèl·lic ens
ha dit que si ens veiem obligats a obrir foc, els ostatges de Talfaglio ho
pagaran.
L'Ànakin
va obrir les seves emocions als altres perquè estiguessin preparats per al que
pretenia fer.
-Veig que
no em queda una altra opció.
Amb
l'esperança que en Luke ho tingués tot a punt a l'altre costat de la galàxia, l'Ànakin
es va treure el sabre làser del cinturó, va prémer el botó d'ignició i va
tallar el víllip en dos.
-A tota
potència, Jaina -va dir activant el seu comunicador- Ganner, apunta al creuer.
Que detoni per proximitat, dispara quan estiguis llest.
-Míssil
fora.
Va
rebre l'avís fins i tot abans d'acabar de donar l'ordre, la qual cosa li va
agafar per sorpresa, fins que la resplendor del míssil li va fer adonar-se que en
Ganner sabia des d'un principi el que pretenia. El grup d'assalt havia
realitzat la fusió de combat gairebé de forma inconscient, des del moment en
què la proximitat de la batalla va ser més que evident.
L'aparició
inesperada d'un míssil va confondre als yuuzhan vong només per uns segons. Una
tromba de boles de plasma va sortir disparada per interceptar-lo, obligant al
cervell droide a activar el seu programa de contramesures. El míssil va desviar
part de la seva potència als escuts i va seguir aproximant-se al seu objectiu
amb algunes maniobres evasives. L'Ànakin no va necessitar dir-li a la seva
germana que envoltés l'objectiu. El baradi és la mateixa substància que fa que
els detonadors tèrmics siguin una arma tan perillosa, i aquell míssil portava
suficient per equipar tota una divisió d'assalt.
Els
artillers yuuzhan vong van intentar en va durant diversos segons encertar en
aquest míssil que se'ls acostava traçant una espiral, de manera que van acabar
renunciant-hi i dirigint les energies de la nau al sistema d'escuts. De sobte,
un punt negre va aparèixer a mig quilòmetre, aspirant el míssil cap a la seva
destrucció.
Tan
aviat com el cervell droide del míssil va detectar aquella singularitat, va
utilitzar la seva guia làser per calcular la distància a l'objectiu, obtenint
un resultat que li indicava que el 98% de la massa estava dins del radi de
l'explosió, així que va detonar la tona de baradi del seu interior.
El
creuer es va esvair en una esfera encegadora de foc blanc, com un sol d'un
quilòmetre de diàmetre.
El Mort Exquisida va rebre una forta
sacsejada en ser aconseguit per l'ona expansiva. Al cap d'uns segons, es va
sentir la veu d'en Ganner, a través del comunicador.
-I ara
què? El pla D?
-Alguna
cosa així -va dir l'Ànakin mirant les instal·lacions de clonació per veure una
dotzena de trossos de corall Yorik envoltant els edificis com si fos un eixam
de mosques. No havien sortit a lluitar, així que, semblaven estar reservant les
seves forces, i no obririen foc mentre el Mort
Exquisida no es posés a tir. Donar la sensació d'un atac fallit contra les
corbetes que ara estaven darrere del Mort
semblava una estratègia adequada.
-Això és
el que vull que feu.
Tot
just va descriure el seu pla, l'Ulaha va treure el seu datapad.
-Què fas?
-Sóc la
que ha de quedar-se a la nau -va dir. L'Ànakin va sentir l'alarma de la seva
germana tan clarament com la seva pròpia.
-No t'ofenguis,
Ulaha -va dir la Jaina-, però no crec que estiguis preparada per a una cosa
així.
-Potser
no, però sóc pilot, i el Mort Exquisida
és gairebé un caça.
L'Ulaha
va posar el seu datapad a la mà de l'Ànakin.
-Tal com
he dit, el teu pla té un 21% de probabilitats d'èxit, amb una estimació de
baixes d'un 90%. Sense mi entorpint-vos, les vostres probabilitats d'èxit
ascendeixen fins a gairebé un 50%.
-Tant?
-L'Ànakin ni tan sols va voler escoltar l'estimació de baixes-. D'acord, però
limita't a deixar anar la llançadora de 2-1S i anar-te'n. Necessites alguna
cosa?
L'Ulaha
es va quedar pensativa durant un moment.
-Si hi
hagués temps, m'agradaria que em deixessis al passadís un tub de metall del kit
dels droides.
-Compte
amb això.
L'Ànakin
va sentir desitjos d'abraçar-la, de donar-li la mà o alguna cosa així, però tot
semblava tan irrevocable que, en lloc d'això, va enviar a la Jaina amb la resta
de l'equip, ja reunit a la primera cala. Es va aturar a la porta i es va tornar
per mirar-la.
-Sense
heroïcitats, Ulaha. És una ordre. Limita't a deixar anar a 2-1S, i fot el camp.
La bith
va assentir.
-Molt bé,
Ànakin. Això és el correcte -va dir donant-se la volta i posant-se la caputxa
de cognició-. Ara afanya't. Cada minut de retard redueix en un 0,2% les
possibilitats d'èxit de la missió.
L'Ànakin
va córrer passadís avall sentint una mica sol i buit fins arribar a la primera
cala, on els Jedi havien ficat ja l'equip en cinc embalatges de càrrega yuuzhan
vong. Va deixar al passadís els tubs per a l'Ulaha, i després es va girar i va
segellar la porta de la cala unint-se als altres.
En Zekk
estava ajudant a Tesar a entrar en una balisa amb Ganner, Jovan i la Tenel Ka.
-Segur
que has ficat suficients detonadors tèrmics? -va dir en Tesar -. Anem a
necezitar molts per als voxyn.
-He ficat
quatre caixes -va dir en Zekk, tancant la balisa.
-Només
quatre? -va contestar.
En Zekk
bellugà el cap, va segellar la balisa amb un pegot de gelatina blorash, i va
dirigir a l'Ànakin fins a una altra balisa juntament amb Raynar, Eryl, i la Tahiri.
-Som els
últims. Vaig creure que seria millor separar famílies i equip.
No
calia explicar aquelles precaucions. L'Ànakin va assentir, pujant-se la caputxa
del vestit de buit per ficar-se com va poder al costat de la Tahiri, davant l'Eryl
i en Raynar. En Zekk es va apinyar al costat de l'Ànakin i va encendre una
barra lluminosa. Després va segellar la balisa des de l'interior.
El Mort Exquisida va seguir el seu rumb
sense oposició durant el que els va semblar una eternitat, i, a través de la
fusió de combat, l'Ànakin va poder sentir que l'ansietat de l'Ulaha anava
donava pas a poc a poc a la perplexitat.
-Vénen
al nostre encontre, però no obren foc -va dir l'Ulaha pel comunicador-. Ara
s'estan desplegant, estenent tentacles de tracció des del morro d'algunes de
les naus.
-Encara
intenten agafar-nos vius! -va dir l'Ànakin-. Per què s'arrisquen tant?
-Perquè
són alienígenes -va dir una de les germanes barabel-. No hi ha per què intentar
comprendre'ls.
El Mort Exquisida es va inclinar suaument a
babord, va donar una batzegada i, després de tornar al rumb preestablert, va
començar a fer moviments d'evasió ràpids, com un caça.
-Comenceu
el llançament -va dir l'Ulaha mentre la nau començava a patir sacsejades-. Ens
llancen tentacles.
-La zona
de desembarcament està a dos quilòmetres de l'espaiport, en la coordenada 2-22
-va dir 2-1S des de la llançadora-. L'efecte sorpresa hauria de ser elevat.
L'Ànakin
va donar l'ordre i l'Ulaha va fer ascendir al Mort Exquisida. Al final de la filera de balises de càrrega, 2-4S va
utilitzar el seu canó làser per improvisar una comporta llançabombes, i la cala
es va descomprimir amb un gran rugit. La balisa de l'Ànakin va començar a lliscar
cap a la bretxa.
-Deixant
anar esquer -va dir 2-4S pel comunicador.
La
balisa de l'Ànakin, la número cinc, va lliscar cap a la bretxa amb més
velocitat encara.
-Balisa
U, fora.
Es va
fer un silenci, i després 2-4S informà:
-El
tentacle de retenció enemic ha capturat la balisa esquer.
L'Ànakin
es va quedar sense alè. La seva intenció era detonar la balisa esquer al sòl,
per així convèncer als yuuzhan vong que estaven deixant anar bombes en lloc
d'un grup d'assalt.
Una llambregada
d'estàtica va irrompre a través de tots els comunicadors i es va sentir la veu
a penes audible de 2-1S:
-Detonant
esquer. Danys greus en nau enemiga.
Les
barabeles van xiuxiuejar a través del canal de comunicacions.
-Balisa
2, fora -va dir 2-4S -Balisa 3...
L'Ànakin
no va poder escoltar el següent informe a causa d'un terrible rugit que va
reverberar i va inundar la seva balisa mentre sortien finalment per la bretxa,
en caiguda lliure. El seu estómac es va encongir i els cinc van començar a
surar.
-2-4S,
fora -va dir 2-4S.
La Tahiri
es va agafar al braç de l'Ànakin, i l'Eryl inicià un compte enrere en veu alta.
L'Ànakin va obrir la seva ment a la Força tant com li va ser possible, pendent
de qualsevol emoció que pogués suggerir-li que els altres havien estat
capturats per algun tentacle, o que havien estat blanc de les descàrregues de
plasma de les defenses. Només va sentir una aprensió semblant a la seva,
excepte en les barabeles, de les que rebia l'equivalent emocional al d'un gran
«Yipeeee!».
Finalment,
l'Eryl va dir:
-Cinquanta
segons, i comptant!
D'acord
amb els seus càlculs, estarien a només uns mil metres sobre la superfície de la
mónnau. L'Ànakin va atrapar la seva balisa amb la invisible mà de la Força,
esmorteint el seu descens el just perquè la desacceleració els mantingués
enganxats al terra de la balisa. Els droides de combat havien calculat que no
seria detectable la desacceleració d'aproximadament una gravetat i mitjana
estàndard, i l'aterratge resultant tindria unes possibilitats de supervivència
del 99%.
L'Ànakin
va romandre en silenci tot el descens, desitjant poder veure la superfície o
sentir la presència d'una atmosfera que els sacsegés, qualsevol cosa. Al cap de
diversos segons, va decidir que ja haurien d'haver baixat prou i va començar a
reduir la seva velocitat encara més i llavors l'impacte demolidor de
l'aterratge els va tirar a tots a terra. Va semblar quedar-se sense pes mentre
la càpsula rebotava, caient després a un costat i rodant més vegades que les que
l'Ànakin va poder comptar abans de detenir-se en un confús munt.
L'Ànakin
va utilitzar la Força per treure's als altres de sobre, per després encendre el
sabre làser i tallar el segell de gelatina blorash. Tot just havia obert un
forat de la mida d'un puny quan en Zekk i els altres van activar els encebadors
de quatre granades, usant la Força per expulsar-les pel forat. Dos segons
després, una bola de foc va esclatar a uns cinquanta metres per sobre d'ells.
L'Ànakin
va acabar d'obrir la balisa, esperant que l'explosió resultés prou realista des
de la distància, i va sortir cap a una conca polsegosa de corall Yorik mort. La
conca tenia tres metres de profunditat, tres-cents de longitud i uns cent
d'amplada. No semblava el cràter d'algun impacte, sinó la cicatriu d'algun
antic contratemps. A la extrem més allunyat, quasi davant de l'Ànakin, es veia
la closca trencada d'una balisa de càrrega, amb un grup de minúscules figures
vagarejant a la base. Un dels Jedi va sentir que el mirava, el va saludar amb
la mà, i va començar a caminar cap a ell amb els seus companys. Un moment
després, la balisa va desaparèixer darrera de la brillant resplendor d'una
detonació tèrmica.
Un
moviment en el cel va atreure l'atenció de l'Ànakin. Va mirar cap a dalt a
temps de veure una petita i inidentificable forma arquejada a la cantonada més
propera del camp, que llavors va explotar en una enorme bola de foc. Gairebé es
va tirar cos a terra en creure que eren atacats per una nau de combat yuuzhan
vong, però es va aturar just a temps veient emergir de la pols el camuflatge
fosc i clapejat d'estrelles del droide de combat sèrie CYV-S d'Armaments
Tendrando, que es va dirigir cap a ells a una velocitat impossiblement ràpida.
L'Ànakin
va encarregar a Raynar i l'Eryl descarregar la seva balisa i va enviar a Zekk a
fer un reconeixement de la vora de la conca. Seguidament, es va prendre uns
segons per concentrar-se en els altres. Va sentir un parell de ments confuses,
alguns dolors i molèsties, però el grup d'assalt semblava intacte en un 99%,
tal com van prometre els droides.
L'Ànakin
va agafar els electrobinoculars i va mirar cap amunt. Sense la resplendor blava
dels motors d'ions per localitzar les naus, el va portar un temps trobar la
batalla espacial, que s'havia desplaçat cap a Myrkr. CYV 2-1S acabava de
separar-se de l'Ulaha, a bord de la seva protuberant llançadora negra
descendint en espiral cap a la mónnau, mentre ella es perdia en l'espai profund
a bord del Mort Exquisida.
Per a decepció
de l'Ànakin, els yuuzhan vong només es van empassar l'ham en part. Els coralites
i quatre corbetes més van envoltar la llançadora del 2-1S, utilitzant els
tentacles de tracció per capturar-la, però els altres yuuzhan vong van iniciar
la persecució del Mort.
Unes
pesades petjades van ressonar al costat de l'Ànakin, i en Ganner va parlar pel
comunicador del vestit de buit.
-Estem
a punt per anar-nos, Ànakin. Tenim les coordenades de l'espaiport, i els
sensors de 2-4S no mostren senyals que hagin detectat la nostra presència.
L'Ànakin
va baixar els electrobinoculars i es va girar. Li hauria agradat quedar-se i
veure si aconseguien escapar -s'ho mereixien-, però també sabia que ni a 2-1S
ni a l'Ulaha els hi hagués agradat això. Cada minut de retard reduïa en un 0,2%
les possibilitats d'èxit de la missió.
El
grup d'assalt havia recorregut cinc-cents metres quan van sentir pel canal de
comunicacions la veu metàl·lica de 2-4S.
-2-4S
informa d'un índex de supervivència de zero. Està optimitzant...
Una
bola de foc taronja va il·luminar el cel i va ofegar les dues últimes paraules
del droide en una tempesta d'interferències electròniques. L'Ànakin va alçar
els electrobinoculars a temps de veure tres corbetes enemigues explotar en un
núvol atomitzat de corall Yorik. La quarta nau, una simple estella en la
distància, volava fora de control en una espiral infinita.
-..índex
de pèrdues optimitzat -va dir 2-4S. L'Ànakin va assentir i va dir:
-Eficàcia
màxima.
Per
les sessions d'entrenament amb els 1-1A, sabien que aquesta era la màxima
felicitació que es podia donar als droides d'en Lando, i la majoria dels Jedi
van repetir aquell compliment. Van seguir cap a l'espaiport, usant la Força per
impedir que la pols que anaven deixant s'aixequés en l'espai sense aire.
Uns
minuts després, 2-4S va detectar dos coralites aproximant-se. El grup d'assalt
es va ocultar sota la pols i va esperar que les naus passessin realitzant un
vol de reconeixement a baixa altura. Quan els pilots van arribar al punt de
desembarcament, van trobar quatre cràters immensos de baradi i res que suggerís
que el Mort Exquisida hagués deixat
anar una altra cosa a part d'algunes bombes mal dirigides, així que segurament
tornarien a la seva base en fotent-se per la incompetència dels seus enemics.
Fins llavors, els Jedi haurien d'esperar i ser pacients.
Encara
que ningú va dir res, els pensaments de tots estaven amb l'Ulaha, al Mort Exquisida, perseguida per cinc
corbetes i un grup de coralites. Tot i que la bith seguia present en la fusió
de combat, l'Ànakin podia sentir-la cada vegada més atenta als problemes que tenia
a sobre, cansada i adolorida, però sense por, fins i tot en pau. Tan aviat com
van desaparèixer les naus de reconeixement, l'Ànakin va tornar a mirar la
foscor amb els electrobinoculars, just cap a on hi havia el Mort Exquisida, amb l'esperança que la
tranquil·litat de l'Ulaha signifiqués que estava aconseguint escapar, però era
una tasca impossible. Encara que estigués mirant en la direcció correcta, la bith
i els seus perseguidors havien d'estar ja massa lluny com per poder veure'ls a
través d'uns electrobinoculars.
El
grup d'assalt va reprendre la seva marxa. La presència de l'Ulaha va seguir
dissolent-se, per, finalment, desaparèixer de sobte. L'Ànakin va poder notar,
per l'espetec d'ansietat en la fusió de combat, que la mateixa por havia
assaltat la ment de tots els Jedi.
La Tahiri
es va atrevir a preguntar:
-Està..?
-No -Va
dir en Jacen interrompent-la-. Ho haguéssim sentit.
-Potser
hagi saltat a l'hiperespai-va dir l'Ànakin- Ha saltat, 2-4S?
-Negatiu
-Va contestar el droide-. El Mort
Exquisida segueix dins de l'abast dels meus sensors.
Va ser
llavors quan va començar la música. Una captivadora melodia d'instruments
d'aire va arribar a la ment de l'Ànakin. Tot i tenir un toc lúgubre, el to era
més pausat que trist, i potser fos la melodia més bella que havia sentit mai.
Es va tornar i va veure als altres mirant cap al firmament. Alguns tenien el
cap inclinat, escoltant, les llàgrimes queien per les galtes d'altres.
-El Mort Exquisida i els seus perseguidors
estan disminuint la seva velocitat -va dir 2-4S-. Les anàlisis indiquen la
possibilitat d'un atac de tentacles de retenció.
Cap va
semblar sentir l'informe.
-M'agradaria...
-La Jaina va tornar a guardar silenci mentre la cançó adquiria un aire lleuger
i començava a guanyar vigor-. M'agradaria poder-la gravar.
-Sí -Va
dir en Jacen -. Estic segur que a la Tionne li agradaria tenir-la en els seus
arxius... Quina trista pèrdua per als Jedi.
L'Ànakin
no va poder saber pel to neutre del seu germà si era una crítica o si només
deia el que sentia. No hi havia dubte que l'Ulaha s'estava rendint a la mort.
Encara que sobrevisqués a l'abordatge inicial, no podria suportar un altre
atac.
La
música va repetir la tornada inicial, aquesta vegada amb més vigor i sense cap
mena de tristesa, per després augmentar fins a un fort crescendo.
En el
sobtat silenci, es va sentir un sospir de la Tahiri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada