CAPÍTOL 16
El
coufee va caure i el lloc es va omplir de l'estranya olor de la sang alienígena
i d'un gemec ondulant i interminable. En Tsavong Lah va esperar que els
sacerdots comencessin el seu veritable treball, i es va apartar de la fossa de
les esquitxades per poder concentrar els seus pensaments en el frustrat intent
d'assassinat.
-No vols
conèixer la voluntat d'en Yun-Yammka? -va preguntar la Vergere, amb un ull
encara fix en l'udolant esclau.
-La
Voluntat de l'Aniquilador no és cap misteri. Com fer-la realitat... això és una
altra qüestió -va fer un gest cap als sacerdots i el seu sacrifici-. Ells serveixen
a la seva manera, jo a la meva.
-Dubtes
de la precisió dels Vidents de la Vaecta? -va dir la Vergere obrint la seva
boca en forma de bec d'una manera que en Tsavong Lah havia arribat a reconèixer
com un somriure burleta.
-Només
els Déus són infal·libles -En Tsavong Lah va mirar al fossat i va somriure
davant del que succeïa en ell-. Els sacerdots són fidels servidors, però jo
seguiré fent la meva feina mentre no em diguin com es troben els Jeedai la seva
màgia.
-Dones
massa importància en aquests Jedi.
La Vergere
mirà a la fossa de les esquitxades i es va fixar en el sacrifici que cridava.
El cap en forma de T de l'ithorià es va moure cap a ella, i la va mirar mentre
els seus ulls es tornaven vidriosos i distants. Els seus crits van disminuir
molt abans del que devien, i es va sumir en l'estranya tranquil·litat que de
vegades s'apoderava dels esclaus fins en els moments més angoixants. Un
sacerdot es va posar davant de l'ithorià i va intentar infructuosament fer-lo
tornar a sentir dolor.
-Llàstima
per la invasió -el to de la Vergere era el d'un nen frustrat-. Els sacerdots
estan segurs que la seva visió d'ella és limitada.
En Tsavong
Lah la va mirar per descobrir que tenia les plomes caigudes en senyal de
decepció. A vegades li semblava més yuuzhan vong que els seus propis guerrers.
-Va ser
un esquadró Jeedai el que va interceptar la invasió d'Arkània -va dir, tornant
al seu comentari anterior-. I només eren dos els Jeedai que ens van obligar a
sacrificar Nova Plympto.
-Doncs
destrueix els combois de Talfaglio -va dir la Vergere-. Això els farà sortir a
la llum.
En Tsavong
Lah va alçar una cella.
-I sacrificar
en Nom Anor?
-No seria
tal sacrifici.
En Tsavong
Lah va somriure dèbilment.
-Tens moltes
ambicions per ser una criatura tan poc pretensiosa.
La Vaecta
es va acostar al seu costat de la fossa de les esquitxades i va alçar la
mirada. Era una femella carregada d'espatlles amb un rostre ancià i arrugat,
que no es va inclinar davant Tsavong Lah ni creuar els braços esquitxats de
sang a manera de salutació. Durant un ritual, la sacerdotessa només responia
davant el senyor Shimrra en persona i moriria encantada abans de mostrar
deferència davant de qualsevol altre.
-El silenci
de l'esclau no satisfarà a l'Aniquilador. No hauríeu de continuar amb l'atac.
En Tsavong
Lah va apartar la mirada d'ella.
-La decisió
és meva.
-El
Senyor Shimrra ha deixat això clar -va admetre ella-. També m'ha dit que el Senyor
Shimrra també va deixar clar que hauries de tenir en compte la voluntat dels Déus
en tot.
En Tsavong
Lah va seguir sense mirar-la.
-Però la
decisió és meva.
La Vaecta
no el va contradir.
-Bé -En
Tsavong Lah va tornar a mirar la sacerdotessa-. Demanaràs a Yun-Yammka que
castigui els comandants que van permetre que l'esquadró Jeedai s'escapés.
Ordenaré als seus substituts que facin un atac poc entusiasta al planeta i
després es retirin.
-Si provoques
a Yun-Yammka, voldrà vides a canvi -va avisar-lo la Vaecta-. Moltes vides.
-És clar
-encara que en Tsavong Lah estava segur que el Déu de la guerra comprenia el
valor d'un bon fals atac, era millor assegurar-se amb aquestes coses-. Tindrà
vuit mil.
-Vint mil
seria millor -va replicar la Vaecta.
-Que siguin
vint.
En Tsavong
Lah va donar mitja volta i va deixar la sala, ajustant ja els seus plans per
tenir en compte el ritual. Els sacrificis extra requeririen una escorta extra
en comptes d'una sola nau, causant tensions innecessàries en una logística que
ja abastava massa.
La Vergere
va caminar al seu costat.
-Per què
acceptes això de la Vaecta? Ni tan sols amb reforços podria la Nova República
conservar Arkània. Captura-la i deixa-la en ridícul.
En Tsavong
Lah va girar per enfrontar-s'hi.
-Qüestiones
la meva decisió? -va alçar un peu com si anés a donar-li una puntada de peu-. Creus que
saps millor que jo com es guanya una batalla?
La Vergere
mirà amb desdeny la cama, va estarrufar les plomes i es va acostar més a ell.
-Si tens
una idea millor que aquesta només has de dir-la.
En Tsavong
Lah va fer tot el que va poder per no esclatar en riallades.
-Amb
tu aquí? Crec que no -els comandants suprems i els prefectes tremolaven quan li
veien arrufar les celles, però la Vergere, aquest ocellet lleig, ignorava la
seva fúria com si no fos res-. A tu t'he vigilar. Si més no perquè em
diverteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada