dimarts, 1 de desembre del 2015

Espases de Llum (VI)

Anterior



6

L'Acadèmia de l'Ombra havia trobat un nou amagatall en els confins del cor no explorat de la galàxia, a prop de les closques flamejants de dues estrelles que havien estat agonitzant durant els últims cinc mil anys.
Sense el mantell protector generat pel seu sistema de camuflatge, el fosc centre d'ensinistrament imperial flotava en el buit com una corona d'espines banyada per les onades de foc de la radiació solar. Els senders xiuxiuejants dels gasos emesos per les estrelles ocultarien l'estació als ulls dels rebels.
En Zekk estava immòbil davant dels grans finestrals de la torre d'observació més alta i contemplava l'enlluernador remolí del foc estel·lar. El transpariacer enfosquit del finestral filtrava les radiacions letals, però la fúria de l'univers podia deixar sense alè a Zekk fins i tot quan estava reduïda a una petita fracció del seu veritable poder.
En Brakiss, el Jedi alt i bell com una estàtua que dirigia l'Acadèmia de l'Ombra, estava al seu costat. Com espia imperial, en Brakiss havia estudiat a l’acadèmia de la Nova República, però quan el Mestre Skywalker va intentar convèncer-lo que donés l'esquena al costat fosc de la Força, en Brakiss havia fugit per tornar a l'Imperi. Després hi havia reunit un grup d'estudiants que posseïen el potencial necessari per arribar a convertir-se en Jedi Foscos i els havia sotmès a un potent condicionament perquè servissin al gran líder del Segon Imperi, el ressuscitat Emperador Palpatine.
En Brakiss va alçar el seu bell i serè rostre i va absorbir àvidament el terrible panorama dels sols dobles.
- Aquesta realitat fa que les imatges del meu despatx semblin un pàl·lid reflex. No et sembla, Zekk?
En Zekk va assentir, però va descobrir que s'havia quedat sense paraules.
- La nova dels Denarii va esclatar fa més de cinc mil·lennis, i l'ona expansiva es va obrir pas a través d'aquestes estrelles i les va reduir a cendres -va seguir dient en Brakiss -. El poderós bruixot Sith Naga Sadow va causar aquest esdeveniment cataclísmic per poder escapar de les naus de guerra de la República que havien estat perseguint-lo. En Naga Sadow va usar l’inimaginable poder del costat fosc per fer miques aquestes dues estrelles, i després va emprar els esclats de foc solar com si fossin dues mans colossals per aixafar la flota que anava seguint els seus passos.
En Zekk va tornar a assentir, i per fi va trobar paraules amb les quals replicar.
-Un altre exemple del poder del costat fosc.
En Brakiss li va dirigir un somriure ple d'orgull.
-És un poder que els teus amics Jacen i Jaina mai t'haurien mostrat..., i molt menys ensenyat a utilitzar.
- No -va admetre en Zekk -. Mai ho haurien fet.
Durant anys havia estat amic dels fills bessons d’en Han Solo i la Leia Organa Solo. Però en Zekk no era més que un noi dels carrers, un ningú que sobrevivia gràcies al seu enginy recuperant restes d'equip utilitzable en els perillosos nivells inferiors de la ciutat planetària de Coruscant. Les seves esperances d'una vida millor havien estat molt poc més que somnis fins que la Germana de la Nit Tamith Kai va segrestar-lo per portar al noi fins a l’Acadèmia de l'Ombra com a part d'una nova operació de reclutament.
En un intent previ per obtenir candidats amb el talent suficient, en Brakiss havia comès l'error de segrestar a tres estudiants tan coneguts i importants com en Jacen, la Jaina i en Lowbacca. Quan això va fracassar, va decidir que l'Acadèmia de l'Ombra tindria més sort amb un tipus diferent de persona. En Brakiss va començar a buscar joves rebutjats per la societat que no serien trobats a faltar, però que tenien el mateix potencial adquirit de poders Jedi..., i que tenien molt a guanyar jurant lleialtat al Segon Imperi.
Al principi en Zekk s'havia resistit a la transformació i havia tractat de seguir sent lleial als seus amics. Però en Brakiss va anar seduint a poc a poc al jove i li va mostrar com utilitzar la Força per obtenir un petit efecte primer, i després un altre i un altre més. En Zekk va descobrir que tenia grans capacitats per a l'ús de la Força, i va anar aprenent molt de pressa.
L'experiència va alterar els seus sentiments cap als bessons, i va fer que passessin de l'amistat al ressentiment. La Jaina i el Jacen mai els hi havia passat pel cap la idea d'incloure al Zekk en les proves per descobrir candidats a convertir-se en Jedi, tot i que en Zekk sempre havia tingut la sensació de posseir un talent innat tan gran com el de qualsevol dels seus amics d'alt bressol. El que més lamentava d'haver abandonat la seva vella vida era que trobava a faltar al seu company, el vell Peckhum. Però per fi tenia un veritable futur. En Zekk estava començant a entendre els poders Jedi, i ja havia fet coses que mai havia somiat.
En Brakiss va mantenir els ulls clavats a les tempestuoses masses dels sols i va alçar els braços, estenent els dits cap amunt. La seva túnica platejada va fluir al seu voltant tan gràcilment com si estigués teixida amb fils de teranyina. En Brakiss contemplà els remolins flamejants de la nova dels Denarii.
- Observa, Zekk..., i aprèn.
El Senyor de l'Acadèmia de l'Ombra va tancar els ulls i va començar a moure les mans. Els verds ulls d’en Zekk que estava contemplant la gran nova a través del finestral d'observació, es van anar omplint de sorpresa.
L'oceà de gasos incandescents rarificats que s'estenia entre les dues estrelles agonitzants va començar a girar com un remolí de braços de foc. Els gasos es van retorçar i van canviar de forma, ballant al compàs dels moviments de les mans d’en Brakiss. El Mestre Fosc estava manipulant el mateix foc estel·lar!
En Brakiss li va parlar en murmuris al jove Zekk, sense obrir els ulls i sense observar l'efecte del que estava fent.
- La Força està en totes les coses -va dir -, des del còdol més diminut fins l'estrella més gran. Això no és més que un petit indici de com el poder d’en Naga Sadow es va introduir fins al cor de les estrelles i li va infligir una ferida mortal fa cinc mil anys.
- Podries fer esclatar el sol? -Va preguntar en Zekk, molt impressionat.
En Brakiss va obrir els ulls i contemplà al seu jove estudiant. La llisa perfecció del seu front es va omplir de petites arrugues.
- No ho sé -va dir -. I crec que mai voldré intentar-ho.
En Zekk es va recordar de com en Brakiss havia aconseguit convèncer-lo que fes el primer experiment amb els seus poders Jedi lliurant una vareta d'ignició i ensenyant-li com de senzill que resultava dibuixar formes en les flames mitjançant la Força. En Brakiss acabava de fer el mateix en la nova dels Denarii..., només que aquesta vegada havia operat a una escala immensament superior que tenia la mida d'un sistema estel·lar.
- Podria intentar-ho? -Va preguntar en Zekk, inclinant-se cap endavant amb nerviós entusiasme.
El jove va recolzar les puntes dels dits sobre el finestral que filtrava la llum i va contemplar l'estrella doble i la seva brillant corona, que ondulava com un infern contingut amb prou feines.
En Brakiss va tornar a somriure.
- Tan ambiciós com sempre, jove Zekk. - Va posar una mà robusta i ferma sobre l'espatlla del seu millor estudiant -. Però no siguis impacient. Hi ha més coses que has d'aprendre, moltes més... Has estat un estudiant voraç, i has sobrepassat les meves majors esperances sobre la teva capacitat per utilitzar el poder amb el qual vas néixer. Portes a terme amb gran facilitat tots els exercicis que preparo per a tu..., però arriba un moment en què cada aspirant a convertir-se en Jedi ha de ser sotmès a una prova que exigeixi el màxim d'ell. -En Brakiss va arquejar les celles -. La Tamith Kai segueix presumint del seu millor estudiant, en Vilas, que porta més d'un any ensinistrant-se aquí. Però tu estàs aprenent molt més de pressa que ell. Crec que has arribat a aquesta fase, Zekk.
En Brakiss va introduir una mà entre els plecs de la seva túnica platejada i va agafar quelcom ocult sota d'ells, però després va titubejar. La seva mirada es va trobar amb la del noi de cabells foscos.
- Sé que estàs preparat per això -va dir -. No em decepcions.
- De què es tracta, Mestre Brakiss? -Va preguntar en Zekk.
En Brakiss va extreure d'entre els plecs de la seva roba un cilindre fosc recobert de complexes talles.
- Ha arribat el moment que tinguis la teva pròpia espasa de llum.
En Zekk va agafar l'antiga arma Jedi i la va contemplar amb els ulls plens de sorpresa. Fins i tot desactivada, l'espasa de llum estava envoltada per una aurèola de poder que la seva mà percebia amb tota claredat. En Zekk va estrènyer l'empunyadura i la va fer girar d'un costat a un altre mentre s'imaginava una espetegant fulla d'energia. La sensació era deliciosa..., tremendament deliciosa.
- Normalment hauria suggerit que construïssis la teva arma -va dir en Brakiss -. Però es necessita temps i una intensa concentració per unir els components i comprendre com funcionen, i no disposem d'aquest temps. Quan s'actua a través del costat fosc, moltes coses són més fàcils i poden fer-se d'una manera més eficient. Accepta aquesta espasa de llum com el regal que et faig, i fes-la servir bé al servei del Segon Imperi.
- Puc activar-la? -Va murmurar en Zekk, que encara estava molt impressionat.
- Per descomptat.
En Brakiss va retrocedir mentre en Zekk connectava l'espasa de llum. Un feix escarlata que brillava amb la intensa resplendor de la lava va sorgir de l'empunyadura.
-És una arma supèrbia -va dir en Brakiss -. Ja ha estat preparada per a l'ús pel costat fosc.
En Zekk va fer girar el seu canell, movent l'espasa de llum cap a l'esquerra i cap a la dreta per poder escoltar el brunzit d'aquell potent tall.
- De fet, aquesta espasa de llum és molt similar a la que feia servir en Darth Vader -va observar en Brakiss.
En Zekk clavà una ganivetada a l'aire.
- Quan podré entrenar-me amb ella? – Va preguntar -. Com aprendré a utilitzar-la?
En Brakiss va sortir de la sala d'observació, seguit pel jove.
- Disposem de diverses càmeres de simulació -va dir -. Fa uns mesos vaig dedicar un temps a ensinistrar als teus amics Jacen i Jaina. Va ser una experiència molt decebedora... Van aprendre a fer servir les espases de llum, però em van oposar una gran resistència durant cada etapa del procés.
-Però tu, en canvi... Bé, espero que obtindràs uns resultats magnífics en cada exercici. Tu, Zekk, sobrepassaràs ràpidament tots els èxits dels teus amics, i conec molt bé el Mestre Skywalker i els seus temors: és massa pusil·lànime per entrenar als seus estimats i valuosíssims estudiants en l'ús de les seves pròpies espases de llum. Considera que les fulles d'energia són massa perilloses. -En Brakiss va riure -. Els seus temors no poden estar més equivocats. El veritable i màxim perill és un Jedi Fosc que empunyi semblant arma.
Mentre en Zekk acompanyava al seu mestre al llarg del passadís, va desactivar l'espasa de llum i va sostenir la seva pesada empunyadura entre els dits. El jove va abaixar la mirada cap a la llegendària arma Jedi i lliscar un dit sobre l'empunyadura.
L'espasa de llum estava calenta, preparada per a entrar en acció... Era com si estigués suplicant ser utilitzada. La imatge residual de la fulla escarlata encara cremava en el seu camp visual.
En Zekk la va intentar eliminar parpellejant, però la cegadora línia de llum va seguir allà.
-Sí -va dir per fi -. No em costa gens imaginar el perquè una arma semblant podria arribar a ser molt perillosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada