4
En
Zekk es mantenia orgullosament dret a una sala de reunions secreta de
l'Acadèmia de l'Ombra mentre feia grans esforços per ocultar qualsevol senyal
de nerviosisme. El jove va alçar el mentó, anhelant aquella recompensa que
portava tant de temps esperant. El moment per fi havia arribat.
L'aire
estava impregnat per una tonificant olor de fred i metall. Feixos de potent
claredat queien del sostre metàl·lic, obligant-lo a aclucar els ulls color verd
maragda: els iris estaven envoltats per una corona més fosca, que semblava
reflectir el contorn d'ombres que envoltava la seva personalitat. En Zekk va tirar
cap enrere la seva abundant cabellera, tan fosca que fregava el negre absolut,
i va alçar la mirada, parpellejant, mentre el gran Brakiss avançava cap a ell
sota l'aspra llum.
El
senyor de l'Acadèmia de l'Ombra anava embolicat en una ondulant túnica
platejada d'una tela que bé podria haver estat teixida per enormes aranyes
mortíferes. Immòbil al costat d'una paret, vestida amb la seva lluent capa
negra adornada amb punxes, estava la Tamith Kai, la temible i orgullosa
comandant de les noves Germanes de la Nit. Els seus ulls violeta cremaven sota
una generosa cabellera de cabells color banús.
Al
costat de la Tamith Kai esperaven dues de les Germanes de la Nit més poderoses:
La Garowyn, atractiva i no molt alta, i la musculosa Vonnda Ra, ambdues del
planeta Dathomir. Amb les seves capes proveïdes de punxes i nervadures negres i
les seves cuirasses de pell de llangardaix, les tres Germanes de la Nit li
recordaven unes famolenques aus de presa.
Al
costat de les Germanes de la Nit estava en Qorl, el veterà pilot de caces TIE,
immòbil en posició de ferms i envoltat per una escorta de soldats de les tropes
d'assalt escollida entre els seus estudiants imperials més prometedors. A sota
de l'armadura blanca, un dels més corpulents d'aquells soldats era en Norys,
que no feia molt temps havia estat líder de la banda dels Perduts a Coruscant.
Mentre els altres soldats estaven rígidament immòbils en posició de ferms amb
les armes a l'espatlla, en Norys semblava estar irritat i donava la impressió
de no sentir-se molt a gust formant part d'aquella cerimònia. Amb els sentits
aguditzats pel seu propi nerviosisme, en Zekk va poder captar els aspres
murmuris que ressonaven darrere del casc blanc del perdonavides.
-
Recol·lector d'escombraries... Sempre té sort encara que no s'ho mereixi.
En
Qorl va alçar la seva potent mà protèsica en un moviment silenciós i discret i
la va posar sobre l'espatlla de l'armadura del soldat de les tropes d'assalt,
en un gest ple de fermesa que estava clarament calculat per fer callar el
perdonavides. En Zekk sabia que el braç androide d’en Qorl era prou poderós per
aixafar l'armadura blanca com si fos la closca d'un ou. En Norys va guardar
silenci, tot i que resultava obvi que seguia estant bastant enfadat.
Al
Zekk tant li feia. Aquell era el seu moment de glòria, i va somriure lleument
pensant en com havia canviat en només uns mesos..., i en què per fi havia
arribat al cim del seu triomf.
En
Zekk s'havia posat el seu nou uniforme de cuir per assistir a aquella barreja
de presentació i iniciació; gruixuts reblons rodons adornaven les muscleres
reforçades, creant una espècie de pell blindada. Les seves mans estaven
recobertes per gruixuts guants negres, que produïen un cruixit molt
satisfactori i agradable cada vegada que obria i tancava els punys.
Un
somriure d'orgull va il·luminar la blanca perfecció de porcellana del rostre
d’en Brakiss. El senyor de l'Acadèmia de l'Ombra li va allargar un regal, una
ondulant capa negra amb un folre de color carmesí tan fosc com la sang
recentment vessada.
-
Jove Zekk, t'ofereixo aquesta capa com a símbol de la importància que ets per a
l'Acadèmia de l'Ombra -va dir en Brakiss -. Has demostrat ser un alumne
entusiasta i àvid d'aprendre, i t'has convertit en un valuós recurs del Segon
Imperi. Els nostres esforços es veurien considerablement obstaculitzats si no
t'haguessis unit a la nostra lluita. En el teu duel a mort amb Vilas, el nostre
altre poderós candidat, vas demostrar ser el nostre campió i la nostra nova
esperança, ets el més tenebrós de tots els nostres Cavallers Foscos.
En
Zekk parpellejà i va intentar contenir les ardents llàgrimes d'orgull i
felicitat per aquell gran èxit mentre en Brakiss col·locava la gruixuda tela
sobre les seves espatlles encoixinades i subjectava la capa a la seva gola amb
un fermall que tenia la forma d'un temible escarabat platejat.
En
Zekk va tornar la mirada cap a la Tamith Kai, una silueta immòbil i tan
intensament plena d'energia mortífera com un androide assassí incontrolat. Va
veure com l'alta Germana de la Nit s'encongia una mica davant la menció d’en
Vilas, qui havia estat el seu estudiant i el seu candidat al lloc de campió de
l'Acadèmia de l'Ombra. Però en Zekk havia derrotat aquell jove tan esquerp i
excessivament segur de si mateix, i era ell qui portava la capa negra..., mentre
que en Vilas havia quedat reduït a un grapat de pols espacial expulsat per la
comporta d'eliminació de deixalles.
En
Brakiss va retrocedir i va ajuntar les mans davant d'ell. Les mànigues
platejades van fluir sobre els seus canells, engolint fins amagar les mans
impecablement arreglades.
-
Ha arribat el moment que portis a terme la teva primera missió d'importància
per a nosaltres, Zekk -va dir -. Se't concedeix el comandament d'un contingent
de soldats perquè demostris les teves capacitats.
En
Zekk va sentir que el cor li feia un tomb. No creia poder suportar més emocions
en un sol dia.
-
Què...? - Va balbucejar -. Què voleu que faci?
-
Com a última etapa en els preparatius per al nostre atac contra les
fortificacions rebels, hem de fer una altra incursió a fi d'obtenir
subministraments de vital importància. Dirigiràs un equip d'assalt que anirà al
món wookiee de Kashyyyk. Allà, en una de les ciutats tecnològiques dels arbres,
es troben les instal·lacions que fabriquen els ordinadors més sofisticats
utilitzats per les naus del nostre enemic.
-
Si la teva incursió té èxit i aconsegueix obtenir els sistemes de guia i
direcció tàctica, comptarem amb un enorme avantatge en el nostre conflicte
global. Llavors podrem sembrar la confusió entre la flota rebel i utilitzar els
seus propis ordinadors contra ells per transmetre senyals disruptors. També
podrem utilitzar aquests sistemes per reproduir les pautes d'identificació
secreta de les seves naus, per tal que els caces del Segon Imperi puguin
viatjar amb tota llibertat pel territori enemic identificant-se com a naus
rebels.
-
La importància d'aquesta missió és enorme, raó per la qual se t'assignarà un
equip molt poderós. Et permetré utilitzar les noves disfresses hologràfiques
que hem desenvolupat precisament amb vista d’aquest tipus d'intents
d'infiltració. Tot depèn de tu, Zekk. Et sents a l'altura de la tasca?
En
Zekk va assentir entusiàsticament.
-
Sí! Sí, puc fer el que em demaneu.
La
Tamith Kai va fer un pas cap endavant i va entrar al bassal de brillant
claredat que queia sobre en Zekk. El jove es va girar per contemplar aquella
dona tan alta i ominosa. Els llavis color vi de la Germana de la Nit es van
corbar cap avall en una ganyota plena de serietat. La Tamith Kai va parlar en
un to tan solemne com si estigués pronunciant la condemna a mort d’en Zekk.
-
El pla té una altra banda -va dir -. Una transmissió que vam interceptar ens ha
permès assabentar-nos que aquests joves mocosos Jedi que tants problemes ens
han causat es dirigeixen cap a Kashyyyk. Van enviar un missatge per
acomiadar-se de la seva mare, però per sort en Qorl havia estat vigilant tot el
trànsit de comunicacions entre els voltants de Yavin IV i el món capital.
La
Germana de la Nit va clavar la mirada en les seves ungles, tan llargues que
semblaven urpes, com si hagués trobat alguna cosa molt interessant en elles.
-El
nostre pla original era esperar unes setmanes més abans de llançar aquesta
incursió, però ara... El moment no podia ser més adequat. -Un centelleig de
plaer va il·luminar els ulls violeta -. La teva segona missió consisteix a
assegurar-te que en Jacen, la Jaina i els seus molestos amics són... eliminats,
perquè així puguem prosseguir la nostra conquesta de la galàxia sense haver de
preocupar-nos per les seves intromissions.
En
Zekk va empassar saliva quan va sentir les noves ordres, però no va dir res. En
Jacen, i especialment la seva germana Jaina, havien estat molt bons amics seus
durant una gran part de la seva joventut. Però els seus camins s'havien separat
quan els bessons van anar a l'Acadèmia Jedi, deixant abandonat al Zekk a la
seva vida de misèria en el submón de Coruscant. El noi no havia tingut ni la
més petita esperança de poder millorar la seva existència fins que va ser trobat
per l'Acadèmia de l'Ombra.
-
Molt bé -va dir en veu baixa i una mica enronquida. En Zekk va intentar parlar
més alt, no volent que se li notessin els dubtes que sentia. Hi havia pres una
decisió, i havia de mantenir-se fidel a ella tot i les dificultats amb què
pogués trobar la seva consciència -. Molt bé -va repetir -. Quan marxem?
-
El més aviat possible -va respondre la Tamith Kai.
La
Tamith Kai i les altres dues Germanes de la Nit estaven aprovisionant la nau
per a la seva missió d'assalt a l'hangar exterior de l'Acadèmia de l'Ombra. El
navili, que lluïa insígnies neutrals, era un petit vaixell de càrrega robat a
un comerciant que havia comès l'error d'acostar-se excessivament als Sistemes
del Nucli. La Tamith Kai es va preguntar sense gaire interès si el comerciant
seguiria llanguint en una presó imperial..., o si els guàrdies ja l'haurien
executat, atès que el Segon Imperi mai es podria permetre deixar en llibertat en
aquest home que havia adquirit tots aquests coneixements sobre els Sistemes del
Nucli i el vaixell de càrrega requisat.
En
Qorl estava immòbil al costat dels controls del camp de camuflatge en la
bombolla d'observació instal·lada sobre l'hangar i supervisava els preparatius
per al llançament de la missió. El vell pilot no prendria part en ella, però
havia triat un grapat dels caces TIE i bombarders acabats de construir pel
Segon Imperi perquè fossin introduïts en el compartiment de càrrega de la nau.
-
Aviat sabrem si en Brakiss es va equivocar dipositant la seva confiança en
aquesta jove mascota seva -va murmurar la veu greu i melodiosa de la Tamith Kai
-. Segueixo sense confiar en ell. Com diu en Norys..., recol·lector
d'escombraries? Tinc la sensació que en Zekk encara no s'ha lliurat per complet
al costat fosc.
La
Vonnda Ra va arrufar les celles, i una expressió de perplexitat es va estendre
per la cara de trets toscs i molt marcats.
-
Però després de tot el que s'ha esforçat i treballat... Fixa't en com ha
progressat durant el seu ensinistrament. Com pots dubtar de les capacitats d’en
Zekk?
-
Són els seus motius els que m'inspiren dubtes, no les seves capacitats. No
tenia aquest tipus de dubtes sobre la lleialtat del meu Vilas, i...
La
Garowyn la va interrompre.
-
Potser, Tamith Kai. Però en Vilas és mort. En Zekk va demostrar ser millor
lluitador que ell. Potser el que passa és senzillament que no saps perdre.
Els
ulls de la Tamith Kai van cremar com dues estrelles violetes a punt d'esclatar.
-Sé
acceptar la derrota -va grunyir.
-
Òbviament no -va replicar la Garowyn, donant-li l'esquena amb un somriure
irònic als llavis.
La
Tamith Kai va estrènyer els punys, visiblement enfurismada.
-
Em sembla que en Zekk segueix sentint alguna cosa per aquests molestos bessons
Jedi. La seva amistat no és una cosa a la que es pugui renunciar tan fàcilment.
-Va aconseguir calmar-se. Els seus llavis, tan foscos com una fruita massa
madura, es van arrufar en un somriure -. Per això m'he assegurat que aquesta
missió sigui més que una simple incursió. Vegem com porta a terme aquest altre
deure.
La
Vonnda Ra va col·locar una caixa d'armes dins de la llançadora de càrrega i va
anar a recollir els pesats cinturons en els quals estaven instal·lats els
generadors de les disfresses hologràfiques.
-Em
pensava que els sistemes tàctics i de guia per ordinadors eren els nostres
objectius més importants.
-
Potser ho siguin per a tu i per al Segon Imperi -va dir la Tamith Kai,
assentint distretament -, però no per a mi.
La
Garowyn va creuar els seus nerviüts braços sobre els seus petits pits.
-Potser
siguis la meva superiora, Tamith Kai, però jo també sé fixar les meves pròpies
prioritats. T'ajudaré en la incursió, però la raó principal per la que vaig a
prendre part en ella és la de recuperar... el que ens van robar.
-
De què estàs parlant? -Va preguntar la Vonnda Ra, amb els cinturons i els
sistemes de control hologràfics encara penjant dels seus braços.
-
De la nostra millor nau, la de disseny més ambiciós, la que tenia armadura
quàntica i un armament molt potent..., de la Caçadora d'Ombres. Aquesta nau representa el cim dels progressos
tècnics del Segon Imperi, i és el que més estimo en tot l'univers. Però l’Skywalker
i aquesta jove traïdora de Dathomir van aconseguir ficar-me en un mòdul
d'escapament i em van robar la meva nau davant dels meus nassos! L'Acadèmia
Jedi l'ha estat utilitzant des de llavors. Ja gairebé havia perdut l'esperança
de recuperar el que em pertany, però acabo d'assabentar-me que el wookiee i els
mocosos Jedi han anat a Kashyyyk en la meva nau. És l'ocasió ideal per
recuperar el que és nostre.
-
Bé, si recuperes la Caçadora d'Ombres,
llavors tindrem més espai disponible quan tornem a la llançadora d'assalt -va
dir la Vonnda Ra.
La
Tamith Kai va dirigir una mirada gelada a la Germana de la Nit dels cabells
color bronze. Després va acabar somrient amb una ombra gairebé imperceptible de
diversió.
-
Ja. Veig que cadascuna de nosaltres té les seves fites particulars d'assolir -va
dir -. Esperem que totes ho aconseguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada