Estrella a Estrella 1(XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

La vàlvula de la porta es va obrir i en Nom Anor va entrar a l'aclaparadora resplendor de la Sala de Glòria. Tot just podia veure al Mestre Bèl·lic, lligat al seu tron ​​de la cognició a trenta metres de distància, a causa de tots els insectes brill que caldejaven la sala amb els seus abdòmens carmesins. Algunes de les criatures es movien lentament per l'aire, i unes poques s'apagaven o s'encenien, però la majoria surava al seu lloc, cadascuna representant el parador d'una nau capital o una concentració important de naus més petites. L'escena era confusa a primera vista, però si s'escoltava amb atenció es podia identificar la filiació de cada insecte pel so de les seves ales: un batre greu per a les naus yuuzhan vong, un xiulet per a les de Nova República, un brunzit constant per al romanent Imperial, i un grinyol agut per als altres infidels.

La situació sonava com una mica precària ja que el batre dels invasors estava envoltat per tot arreu pel xiulet de les forces infidels. En Nom Anor s'hauria preocupat de no haver envaït el seu olfacte una olor acre per moure's per entre els insectes brill de l'enemic. La pesta a desorganització i escassa preparació per al combat garantia una victòria ràpida per als yuuzhan vong, i l'èxit que havia tingut en Nom Anor en dividir al Senat de la Nova República era responsable de bona part d'aquesta olor. Per això havia ordenat el Mestre Bèl·lic que es presentés davant seu només arribar, o això esperava. L'alternativa era massa horrible per pensar-hi.

Va travessar les zones infidels fins arribar a la columna invasora yuuzhan vong, on l'amarga olor de confusió donava pas a l'olor a clyriz de l'organització i la finalitat. Allà els insectes, en comptes de girar en confusió en passar ell per la seva banda, com havia succeït quan va creuar entre els de la secció de la Nova República, es van limitar a apartar-se i tornar al seu lloc un cop va haver passat.

A mesura que en Nom Anor s'apropava al centre de la cambra, el tron ​​de la cognició del Mestre Bèl·lic es veia amb més claredat. Era més petit que un lliscant infidel i es movia sobre sis potes rabassudes, i transmetia als insectes brill una sèrie constant d'instruccions a través de les puntes resplendents de les seves cent antenes.

El Mestre Bèl·lic estava assegut en una cúspide neuronal a la part alta del tron, amb el cap embolicat en acucats sensors, les mans ficades en els sacs de control dels reposabraços que tenia al llarg del cos. Encara que en Nom Anor mai havia muntat en un tron ​​de cognició, sabia que un bon genet podia unir-se a la criatura tan completament que experimentava la totalitat de la situació estratègica. El batre d'ales codificat de cada insecte identificava no només la classe i el nom de la nau que representava sinó el seu estat i efectivitat estimada en combat. Les subtils variacions d'olor apuntaven a la moral del seu capità i la seva tripulació calculades amb una complicada fórmula d'experiències conegudes, efectivitat en combats previs i la situació tàctica general. Encara que mai ho diria en veu alta, en Nom Anor sospitava que les estimacions tendien a calibrar a les naus yuuzhan vong de forma indegudament elevada i a les naus infidels de manera absurdament inferior.

L'habitual multitud d'aprenents, subalterns i Lectors es va apartar per deixar-lo passar, però només els aprenents i subalterns van creuar els seus braços sobre el pit. Els Lectors, una amalgama d'endevinadors i analistes militars, eren els responsables de reunir informació sobre la capacitat de l'enemic i traslladar el seu coneixement a l'eixam d'insectes brill. Cada un d'ells era també sacerdot d'un dels molts Déus als quals rendien homenatge els yuuzhan vong, i, com a tals, tècnicament subordinats de la Vaecta, sacerdotessa del Sunulok, en comptes de ser-ho del Mestre Bèl·lic, fet que recalcaven a la menor oportunitat. En Nom Anor sabia que aquest acord era un ullal clavat al costat d'en Tsavong Lah, però era una precaució necessària, almenys per als que creien en aquestes coses, per evitar posar a qualsevol altre Déu en simbòlica servitud davant Yun-Yammka, l'Aniquilador.

En Nom Anor va intentar no interpretar l'absència d'enveja als ulls dels que l'envoltaven, es va aturar davant el tron ​​de cognició i es va colpejar el pit a manera de salutació.

-Vinc directament de la càmera d'atracada, Mestre.

En Tsavong Lah va mirar des de dalt del tron, poc més que ulls i boca visibles a través del seu capoll de palps sensorials.

-Com se t'ha ordenat. Bé.

A Nom Anor se li va assecar la boca. No li oferia paraules de benvinguda, ni indici d'aplaudiment.

-Em sap greu haver trigat tant a unir-me a la flota. El meu viatge es va veure retardat per les dificultats d'abandonar Coruscant.

-No era tasca fàcil tenint a tota la Defensa Planetària buscant-te, suposo -va dir la feble veu de la Vergere. Es va obrir pas entre la multitud i el va mirar entre dos Lectors-. Cal felicitar-te per la teva fugida. Va ser molt enginyosa.

-Sí, la planificació ho és tot -En Nom Anor tenia dificultats perquè la ràbia no se li notés a la veu, doncs estava convençut que la Vergere estava darrere de l'atemptat contra la vida d'en Fey'lya. Havia estudiat la situació des de tots els angles possibles i era qui tenia més que guanyar-. Només lamento que hagi estat necessari decebre't.

-Per què anava a decebre'm la teva escapada? -La Vergere va estendre els braços-. El teu valor per a la nostra causa és conegut per tots.

La subtil burla d'aquesta criatura mig pagana va resultar excessiva per a Nom Anor, per molt acostumat que estigués al joc de la política. No només havia interferit en la seva missió i gairebé havia fet que l'empresonessin sinó que ara el ridiculitzava davant el seu senyor i els seus.

-No hi ha necessitat de fer-se el bunish tímid, Vergere -En Nom Anor va haver de lluitar per mantenir un to fred de veu, i fins i tot així la seva fúria va ser prou tangible com per provocar un murmuri-. Cal aplaudir el teu enginy. No vaig pensar que una simple mascota fos capaç de ser tan astuta, o atrevida.

Si la Vergere hagués estat una yuuzhan vong, aquestes paraules haurien bastat per provocar un desafiament de sang. En aquest cas, la criatura es va limitar a agafar-se les antenes.

-M'acuses del que va passar al Senat?

-Un valent intent d'eliminar un rival -va confirmar en Nom Anor. -Tingués o no èxit, tant els infidels com el Mestre Bèl·lic m'haurien culpat de l'assassinat, -desvià la seva atenció cap a Tsavong Lah-. El meu retorn prova tant la meva importància per a la Gran Doctrina com la meva fe en la capacitat del Mestre Bèl·lic per veure més enllà de trampes tan primitives.

La boca en forma de bec de la Vergere es va obrir com si anés a xiuxiuejar, però es va contenir i va semblar calmar-se.

-No em culpis dels teus fracassos a Coruscant. Això només et fa semblar més...

-Prou.

Tot i que el Mestre Bèl·lic havia parlat en veu baixa, el mer so de la seva veu va ser suficient per fer-la callar i salvar-li la vida. Si hagués acabat de dir el fatídic idiota, en Nom Anor no només hauria tingut dret a matar-la aquí mateix, sinó que s'hauria esperat que ho fes.

-L'assassinat, o intent d'assassinat, d'en Borsk Fey'lya té poc interès per a mi -l'ombra d'un somriure va apuntar als seus llavis. Va manipular alguna cosa al sac del braç i les potes del tron ​​es van plegar, baixant-lo a un nivell de conversa més còmode-. Abans de la teva arribada, estàvem discutint el patètic pla del general Bel Iblis de soscavar la moral dels nostres guerrers amb aquesta estupidesa sobre bessons Jeedai. Com se li va acudir semblant idea?

En Nom Anor sabia el que volia sentir en Tsavong Lah, però no era tan imprudent com per mentir davant el Mestre Bèl·lic, no amb la Vergere esperant per picar cada paraula seva.

-No sé com prepara els seus plans en Bel Iblis.

-Llavors conjectura -va dir en Tsavong Lah-. T'ho ordeno. - A Nom Anor se li va assecar la gola. Els insectes brill, temporalment alliberats de la seva posició per l'ociositat del tron, van començar a baixar cap al grup. El frec dels seus ardents abdòmens era més dolorós que la picada de les seves probòscides, però tal era el preu de la servitud. Ningú va fer altra cosa que apartar-se dels passejos de les famolenques criatures, i dels Lectors ni tan sols això.

-Mestre, els humans no són com els yuuzhan vong. Els bessons no són un succés infreqüent -va dir en Nom Anor. En tota la història yuuzhan vong havien nascut molt pocs bessons, i només quan així ho desitjaven els Déus. En cada cas, un havia matat a l'altre en la seva infància, creixent després per guiar a l'Imperi en temps de gran necessitat. El mateix senyor Shimrra havia assassinat al seu germà bessó abans de créixer per tenir el somni que va profetitzar que trobarien aquesta nova galàxia-. El seu naixement no implica un favor especial dels Déus.

-Llavors afirmes que els nens Solo són bessons? -el Lector que preguntava això era Kol Yabu, de la Flama Eterna, un "meitat i meitat" el cos cremat havia estat modelat amb cura per semblar mascle des d'un perfil i femella des de l'altre. Com apòstol de la Flama Eterna, adorava als bessons Yun-Txiin i Yun-Q'aah, germà i germana, déus de l'amor i l'odi i tot el que és oposat-. Admets que Jacen i Jaina Solo són germà i germana, bessons Jeedai?

En Nom Anor intentà humitejar-se la gola, però al moment d'empassar la va trobar tan seca com la pols d'os.

-No admeto res, Lector -Va mirar cap a Tsavong Lah i va decidir que li venia bé que la cara del Mestre Bèl·lic romangués oculta sota una lluminosa màscara d'insectes brill-. La nostra espia, Viqi Shesh, afirma que els dos Solo són bessons, i que també ho són la seva mare i el seu oncle. Potser és a ella a la que haguem preguntar pel pla d'en Bel Iblis.

En Tsavong Lah va evitar la mirada del meitat i meitat clavant la seva en Nom Anor.

-La Viqi és una traïdora al seu poble o una agent doble infidel. No tinc fe en ella.

-En aquest assumpte només podem confiar en l'opinió d'un yuuzhan vong -coincidí la Vergere. A diferència dels altres, no estava coberta de la rutilant llum dels insectes brill, potser perquè no parava d'eriçar les plomes per mantenir a ratlla a les ardents criatures-. I en Nom Anor era a Coruscant. Segur que es va prendre temps per investigar un assumpte de tanta importància abans de marxar.

A Nom li hauria agradat poder dir que no va tenir temps, però sabia que no podria superar tan fàcilment el parany de la Vergere. Va decidir que la seva única esperança era a dir allò inesperat, va respirar fondo, va mirar al Mestre Bèl·lic als ulls i va dir la veritat.

-Molts registres recolzen l'afirmació de la Shesh, Mestre, i dubto que siguin falses. No vaig trobar res que la contradigués, ni tan sols en fonts molt fosques -quan els insectes brill van començar a abandonar l'enfurismat rostre del Mestre Bèl·lic i a alçar el vol, en Nom Anor va decidir que la seva única possibilitat de redempció jeia en una estratègia arriscada-. És evident que la fortuna ens somreia quan l'anomenat Jacen se li va escapar a Duro.

El tron ​​de cognició va tremolar i va saltar cap endavant, sens dubte en resposta als punys premuts dins dels sacs.

-Digues-me com -la veu del Mestre Bèl·lic era greu i tallant ja que no li agradava que li recordessin la forma en què en Jacen havia fet servir la bruixeria Jedi per robar-li un peu i impedir el sacrifici de la Leia Organa Solo.

En Nom Anor respirà fondo i es va girar cap a Kol Yabu.

-Com haurien vist Yun-Txiin i Yun-Q'aah el sacrifici d'un sol bessó?

El meitat i meitat ho va meditar un moment abans de parlar.

-Els Bessons no exigeixen sacrificis, però l'Equilibri ho és tot.

-Això no és el que pregunta l'Executor -va dir en Tsavong Lah, mirant fixament al sacerdot-. Contesta amb claredat, o demanaré un Lector que ho faci.

Les ulleres d'en Kol Yabu empal·lidiren; ell, o ella, en Nom Anor no s'havia molestat a comprovar el que era, responia davant la Vaecta, però no podia ignorar semblant petició del Mestre Bèl·lic.

-Ofensa no és la paraula, Mestre Bèl·lic. La Gran Dansa s'hauria tornat inestable.

En Tsavong Lah medità això i va assentir.

-Això em va semblar.

-Si pogués suggerir alguna cosa -va dir en Nom Anor, decidit a explotar el guanyadors. Potser el senyor Shimrra vegi amb bons ulls el sacrifici de bessons Jedi. Podria fer que lluitessin entre ells, com el senyor Shimrra va lluitar amb el seu germà, tal com els Déus van ordenar que havien de fer els bessons des de l'alba de la història yuuzhan vong..

-Seria un gran regal per a Yun-Yuuzhan, oi? -va dir en Tsavong Lah, recolzant-se en el tron ​​de cognició.

Cap Lector li va respondre, ja que només el propi senyor Shimrra es comunicava amb Yun-Yuuzhan, el Senyor Còsmic.

-Mai lluitaran entre si -va dir la Vergere, sempre disposada a soscavar a Nom Anor. -Estan tan units com un pilot i el seu coralita.

El mateix Mestre Bèl·lic va estalviar a Nom Anor la necessitat de contrarestar el seu argument.

-Només caldrà sotmetre'ls abans a la ruptura -va dir en Tsavong Lah-. I en Nom Anor ho prepararà tot per retransmetre-ho a la Nova República.

-Com vulgui, Gran Mestre Bèl·lic -En Nom Anor es va permetre un somriure ràpid en direcció a la Vergere-. Estic segur que res podria desanimar més als Jedi.

Següent