CAPÍTOL 2
Només
un quilòmetre més enllà de la paret de transpariacer, l'horitzó eriçat
d'antenes se submergia en un abisme sense fons de rotants asteroides i estels
fugaços. Petits halos blaus naixien amb un parpelleig per créixer lentament
fins a ser il·luminats uns rectangles d'enormes barcasses de càrrega que
tornaven amb duracer procedent de les fàbriques exteriors. Els transports de
personal teixien en la foscor llargues cues d'ions, anant d'una tasca a una
altra en més de cent varadors orbitals, i enormes droides soldadors dibuixaven
l'esquelet de les naus en brillants tempestes d'espurnes.
En
entrar, en Han Solo havia comptat gairebé cinc-centes naus de guerra construint-se
en les velles drassanes de Bilbringi. Eren sobretot naus escorta, corbetes i
altres vehicles petits que podien acabar a corre-cuita, però també hi havia dos
destructors estel·lars de classe imperial. Encara que segurament aquestes enormes
naus no estarien acabades abans que els yuuzhan vong capturessin el lloc, els
cascos ja estaven tancats i muntades les unitats impulsores. Era evident que el
jove general Muun era un sullustà amb un pla, la classe de pilot d'escriptori
que sempre havia impressionat al comandament de Coruscant, i gairebé sempre
aconseguia esgotar la limitada provisió de paciència d'en Han.
En Han
va desitjar poder utilitzar una d'aquestes tècniques relaxants Jedi de les que
sempre parlava el seu fill Jacen i va forçar un somriure gens sincer abans de
dirigir-se al centre de la sala. La Leia estava asseguda en un petit sofà amb
el general. I el seu rostre brillava amb la mateixa intensitat d'ulls marrons
que va atreure al Han tants anys abans, malgrat que mai podria entendre com
aconseguia ella mantenir aquesta intensitat al llarg de trenta anys de servei a
la galàxia, s'havia convertit en un amarrador per a ell, l'única constant que
no semblava haver canviat al llarg de tantes dècades de lluita, pèrdua i mort.
I ara, quan a ella li flaquejaven les cames, recentment curades de l'aventura
gairebé fatal a Duro però encara febles, el dolor d'estar a punt de perdre-la
paralitzava el cor i jurava que mai, mai, tornaria a apartar-se del seu costat.
-...
Cent mil vides en joc, general -estava dient ella-. Els Vray són una espècie
pacífica. Sense una escorta, el comboi d'evacuació estarà indefens contra els
yuuzhan vong.
-I quantes
vides perdrà la Nova República si Bilbringi cau abans que es completi la flota?
-va preguntar en Muun. Les seves papades de sullustà es van agitar suaument
mentre parlava, però va seguir ocultant els seus sentiments darrere de la
màscara llisa de la seva cara-. Mons sencers periran, i això són milions de
vides.
-Només
demana vint naus -va dir en Han.
El
general va clavar els seus ulls negres en Han.
-Demana
cinc creuers i quinze corbetes, la quarta part de les defenses de Bilbringi, i
els yuuzhan vong ja estan sondejant els llocs externs de seguretat.
-Li estem
deixant l'Intrèpid -va dir en Han amb
el seu to més raonable-. I en una setmana estàndard arribaran més naus, en dues
com a molt.
-Ho sento,
però no.
En Muun
negà amb el cap i va començar a aixecar-se.
A
l'estació de comunicació segura de la taula del comandant va sonar un brunzit.
-Vol que
l'agafi per vostè, general? -va dir C-3PO, parat darrere del sofà.
En Muun
va assentir.
-A no
ser que tingui prioritat d'urgència, contestaré en uns minuts.
-Gràcies,
3PO -va dir en Han. Qualsevol interrupció només aconseguiria reduir les
possibilitats d'aconseguir l'escorta. Es va deixar caure en un seient davant d'en
Muun-. Sembla oblidar amb qui està parlant, general.
Els
ulls castanys de la Leia van brillar alarmats.
-Han...
- No
fa molt de temps que podria haver exigit aquestes naus -va continuar dient-. Si
algú es mereix...
-Sé el
que es mereix la princesa -En Muun va tornar a seure amb reticència-. A
l'Acadèmia vaig estudiar els vídeos d'història.
-Vídeos
d'història? -va grunyir en Han-. Quant porta en actiu?
-Des
de l'any passat? -Va mirar a través de la cúpula de plastiacer als atrafegats molls.
- Va
haver d'aconseguir molt bona puntuació perquè li donessin un comandament com
aquest.
Un
sotrac d'indignació va recórrer les papades del sullustà, però C-3PO va tornar
a parlar abans que pogués contestar.
-Perdonin
que els interrompi, però un emissari yuuzhan vong demana veure la princesa
Leia.
-Què?
-van preguntar en Han i la Leia alhora.
-Digues
que no -va dir en Han.
-Com m'ha
trobat? -va preguntar la Leia.
C-3PO va
emetre un mil·lisegon de soroll digital pel comunicador, la resposta va arribar
un moment després.
-L'emissari
yuuzhan vong es nega a revelar aquesta informació a l'oficial de la nau guia,
però jura en nom d'en Yun-Yammka que no li farà cap mal. Vol discutir el destí
d'alguns refugiats.
-No
-va dir en Han.
La Leia
el va mirar amb les celles arrufades abans de dirigir-se al droide.
-Digues
que li remetré instruccions en breu.
-Tens bogeria
espacial? -En Han sabia que mai guanyaria la discussió, però havia d'intentar-ho.
Ja havia perdut al seu millor amic a mans dels yuuzhan vong i estava decidit a
no perdre també a la seva esposa-. O és que t'has oblidat d'Elan i els bo'tous,
o el prop que vas estar de perdre les cames l'any passat a Duro?
-No ho
he oblidat -va dir la Leia amb calma. Es va tornar cap al seu amfitrió. -Però
estic segura que el general Muun voldrà saber gairebé tant com jo com és que
els yuuzhan vong coneixen la meva presència aquí.
El
sullustà va assentir.
-És cert.
-Pot
deixar entrar a un yuuzhan vong a Bilbringi! Jo... -En Han, adonant-se que en Muun
era la seva millor esperança d'evitar que la Leia corregués aquest risc-. Només
vol saber quantes naus hi ha...
-Només
servirà als nostres enemics si la xifra és correcta -el sullustà ni es va
molestar a mirar-lo. Les seves papades es van elevar per formar un tens
somriure i va dir a la Leia: - Estàvem esperant una oportunitat així.
-Llavors
serà un plaer proporcionar-la-hi -va dir ella, abans de tornar-se a C-3PO-.
Pots comunicar als yuuzhan vong que li concedirem pas segur.
-Sempre
que es presenti desarmat i desemmascarat -va afegir en Han llòbregament. Els
guardaespatlles noghri de la Leia esperaven al passadís davant la porta d'en
Muun, i això els agradarà encara menys que a ell, però no tenien cap
possibilitat de fer-li canviar d'opinió-. I com faci alguna cosa estranya...
-Ja ha
promès mantenir una conducta honorable -va replicar C-3PO-. Però si vol la meva
opinió, la promesa d'un yuuzhan vong val tant com la d'un jawa.
El
general Muun es va acostar al seu escriptori, va obrir un canal de comunicació
amb el seu cap de seguretat:
-Doni'n
inici a l'Operació Esbarjo. No és un simulacre.
En Han
i els dos guardaespatlles van passar les dues hores convertint les velles sales
d'interrogatoris de la base imperial en una sala de reunions prou segura per a
la seva dona. La principal vàlvula de seguretat era el panell de transpariacer
a través del qual es mantindria la conversa, sense oblidar els biosensors per
controlar l'estat corporal del yuuzhan vong, la pressió negativa d'aire per
confinar qualsevol verí que pogués contenir en la sala de la qual procedís i un
«botó de buit» que obriria la càmera al quasi buit exterior.
Els
preparatius del general Muun van ser igual d'exhaustius i el doble de ràpids.
Tot just havia donat l'ordre quan els varadors orbitals van començar a
enfosquir-se i a quedar immòbils, donant la impressió que la drassana estava
gairebé abandonada. Per quan la nau guia va aparèixer sobre el planetoide,
només hi havia actius tres varadors abandonats, operats per un equip mínim que
s'afanyava en el seu treball com donant-li els tocs finals a mitja dotzena de
corbetes sense importància. La majoria dels varadors no era visible, i els pocs
que es podien veure només contenien naus a mig construir que semblaven
abandonades amb les presses d'una evacuació primerenca. Es mereixés o no el
general aquest comandament amb tan pocs anys, en Han va haver d'admirar la seva
astúcia; a jutjar pel que es veia, els yuuzhan vong no es donarien cap pressa a
atacar les drassanes de Bilbringi.
C-3PO
va anunciar l'arribada de l'emissari, i una dotzena de guàrdies van entrar a la
sala d'interrogatori amb la seva presa. S'havia concedit alguna cortesia
diplomàtica al yuuzhan vong, però se li havia confiscat una cosa que semblava
un ull artificial, i en comptes de la seva roba portava una fina capa de la
flota amb la caputxa tirada per sobre. A la mà portava una criatura esponjosa
semblant als víllip que usaven els yuuzhan vong per comunicar-se a llarga
distància, encara que aquest era més gran i gelatinós. Els oficials científics
de la drassana havien escanejat a la criatura a la recerca de qualsevol forma
coneguda d'atac yuuzhan vong i van confirmar que era un aparell orgànic de
comunicació, però els guardaespatlles noghri de la Leia, l'Adarakh i la
Meewalh, van insistir fer el seu propi examen, ensumant, furgant i prement la
cosa fins que en Han va creure que explotaria. Tot i això, va posar la mà sobre
el botó de buit; no pensava acceptar la paraula de ningú sobre res, mentre no
li expliquessin com era que un protozou hipercregut podia enviar missatges a
través de la galàxia amb la mateixa eficàcia que l'HoloRed.
Un cop
van estar tots satisfets, els escortes van empènyer a l'emissari cap a l'única
cadira de la sala, per després sortir i tancar la porta.
La Leia
es va acostar al transpariacer.
-Sóc la
Leia Organa Solo.
-Sí, ens
hem trobat abans, al planeta Rhommamul -la veu de l'emissari era ronca i
arrogant, i al moment va fer que la Leia empalidís. Va col·locar la seva
criatura a la taula i es va fer enrere la caputxa, descobrint una destrossada
cara yuuzhan vong a la qual li faltava un ull-. I a Duro fins i tot vam treballar
junts per un temps.
-Cree'ar?
-la mà de la Leia es va posar instintivament en el sabre làser, el que li havia
fet en Luke tants anys enrere. Tsavong Lah havia destruït el seu altre sabre
làser a Duro-. Nom Anor!
-Té una
memòria excel·lent -Va mirar-la amb fredor-. Com està el seu fill Jacen? La Mara,
segueix millorant? Ja sabrà que tinc un interès especial per l'estat de la seva
cunyada.
En Han
va sentir que el botó de buit li pessigollejava al palmell de la mà i es va
adonar que estava perillosament a prop de prémer-lo.
-Segueix
parlant, amic -En Nom Anor va tractar de matar la Mara i la Jaina durant la
caiguda de Duro, i va intentar organitzar la mort de la Leia i en Jacen, i
abans d'això havia infectat a la Mara amb una malaltia mortal que només havia
pogut superar al cap de més de dos anys-. Res m'agradaria més que llançar-te al
buit.
El
somriure d'en Nom Anor va continuar sent insidiós.
-Abans
de sentir el que vinc a dir? A més, no crec que la Leia Organa Solo sigui de
les que trenquen una promesa de pas segur.
-La promesa
és meva, no d'en Han -va dir la Leia-. I el seu autocontrol ja no és el que
era. Com vas saber que era aquí?
-Amb l'evacuació
dels Vray, on sinó buscar una escorta per a un comboi? -En Nom Anor va fer un
gest cap a la criatura de la taula-. Puc?
-Fa setmanes
que dura l'evacuació dels Vray -va dir la Leia, pressionant per una resposta. En
Han dubtava que en Nom Anor els digués si hi havia algun espia a Bilbringi,
però el que no digués seria igual d'útil per al general Muun-. Només vam
arribar fa unes hores.
-Estem
vigilant Bilbringi, per descomptat, i això és tot el que diré al respecte
-aquesta vegada sense demanar permís, va despertar a la criatura amb un copet-.
En Tsavong Lah desitja que veieu això.
La
criatura va semblar fondre's per formar un disc pla i va començar a brillar amb
bioluminescència groga. La llum es va coagular per formar una esvelta nau
estel·lar amb una popa voluminosa i el característic pont en forma de martell
d'un dels grans creuers civils de la Corporació d'Enginyers de Corèllia. A
jutjar per la falta d'activitat en els motors d'ions i les portes obertes de la
plataforma d'atracada, la nau estava encallada a l'espai.
-El
creuer estel·lar Caçador de Nebuloses
-va dir en Nom Anor. La imatge és actual.
Al Han
el cor li va fer un salt. El Caçador de
Nebuloses era la nau amb què anaven a trobar-se la Mara i la Jaina. Se
suposava que era una missió senzilla, una trobada ràpida en un sector segur i
tornar a casa, però era evident que alguna cosa havia sortit malament. Va posar
la seva millor cara de sàbacc i es va obligar a mirar la seva dona.
-Molt impressionant
-va dir la Leia. El seu to va continuar sent sec i burleta tot i que havia
d'estar tan preocupada com en Han-. Heu après a transmetre hologrames. Espero
impacient veure els vostres holodrames per la Xarxa.
-Fa segles
que els yuuzhan vong fem llum sòlida -va tallar-la en Nom Anor. T'ensenyo
aquesta nau perquè el Mestre Bèl·lic creu que podria interessar-vos un
intercanvi.
«Ja
està», va pensar en Han. Va apartar la mà del botó de buit, no confiant en
poder resistir si en Nom Anor els hi anunciava que tenien a la seva filla.
-En Tsavong
Lah s'equivoca -va dir la Leia. El seu to era una mica massa fred, única
insinuació de la bola de gel que havia de tenir a l'estómac-. Preferiria
tractar amb un hutt.
-Els
Hutt no tenen el que vols -En Nom Anor va enfonsar un dit urpat a l'holograma-.
A bord hi ha deu mil refugiats, i corren perill per la vostra culpa.
-Ho dubto.
Si això és el que en Tsavong Lah desitjava ensenyar-me, la reunió ha conclòs.
La Leia
li va donar l'esquena a Nom Anor i es va apartar del transpariacer. En Han va desitjar
poder recordar-li que la vida de la seva filla podia córrer perill, però es va
contenir, sabent que només intentava minar la confiança del seu enemic.
Ja
havia arribat a la porta per a quan la va cridar en Nom Anor.
-Pots salvar-los
-es va aixecar per mirar per sobre de la llum vivent-. Només cal que em diguis
on trobar la base Jedi.
La Leia
va mirar al Han, preguntant-se si en Nom Anor volia dir que podia salvar els
refugiats o la Jaina i la Mara.
-No hi
ha cap base Jedi -va dir llavors.
En Nom
Anor sospirà teatralment.
-Princesa
Leia, torna a desacreditar-se a ulls d'en Tsavong Lah -va deixar caure la
barbeta-. Li vaig dir que mai sacrificaria a tants per salvar tan pocs, però
ell la creu disposada a sacrificar-ne més, molts més, per protegir els Jedi.
Mentre
en Nom Anor parlava, una andanada de boles de plasma solcà l'holograma i va
esclatar contra el creuer desprotegit, obrint forats en el casc de duracer. Foscos
núvols de restes de la mida de motes i vapor atmosfèric es van veure propulsats
a l'espai, i una altra andanada de plasma va entrar en el camp de visió.
Moltes
de les boles van entrar pels mateixos forats oberts per la descàrrega anterior
i es van obrir pas per les mampares interiors. Els núvols es van ennegrir quan
més restes van sortir al fred buit, després la imatge va canviar, centrant-se
en els forats i mostrant que les motes eren cossos de passatgers, exànimes i
trencats per la despressurització.
-En veritat
la saviesa d'en Tsavong Lah és tan il·limitada com la mateixa galàxia -En Nom
Anor va posar el seu únic ull en blanc com si estigués explicant un acudit, i
després va fer un gest cap al creuer-. Moren perquè hi havia Jedi a bord. Si
els Jedi no volen que morin més, hauran de rendir-se en el termini d'una de les
vostres setmanes estàndard.
-Més?
-En Han sabia que era just la pregunta que en Nom Anor volia que li fes, però
no va poder contenir-se. Havia de saber el que havia estat de la Jaina-. Quants
més?
-Els
vostres exploradors us confirmaran que la nostra flota ha envoltat el món de
Talfaglio; durant tota la setmana, retindrem en òrbita totes les naus de
refugiats. Si els Jedi es rendeixen i s'entreguen, permetrem que el comboi
continuï la seva marxa. Si els Jedi no es lliuren, els destruirem -En Nom Anor
mirà la mà d'en Han, que es lliscava sobre el botó de buit-. Igual que si no
retorno.
-Esperes
que els Jedi es rendeixin? -va preguntar en Han. Sentia massa alleujament
perquè en Nom Anor no hagués esmentat la Jaina o la Mara com per enfurismar-se
de veritat per la mort de deu mil desconeguts per la que potser havia sentir-se
culpable; només li importava que la Jaina i la Mara estaven sanes i estalvies-.
Això no passarà, amic. Podeu donar-ho per fet.
En Han
clavà la mirada en Nom Anor i va baixar la mà cap al botó de buit, somrient
malèvolament i prenent-se el seu temps per donar a la Leia l'oportunitat de
detenir-lo. El yuuzhan vong va enfrontar la seva mirada amb una rialleta i no
va apartar la vista, ni tan sols quan en Han va tocar el botó. Aquest es va
aturar aquí, esperant que la Leia el detingués, però ella va seguir sense dir
res. La va mirar i va veure que clavava els ulls marrons en l'emissari amb una
ràbia sense pal·liatius.
-A què
esperes? -va preguntar ella.
-De
debò?
La Leia
va assentir.
-Endavant.
El to
de la seva veu va preocupar al Han, i llavors es va adonar que podia haver un
altre motiu perquè en Nom Anor no esmentés la Jaina o la Mara, un motiu que ja
se li havia ocorregut a la seva esposa. Era molt possible que estiguessin a
bord quan es va destruir el Caçador de
Nebuloses, i que els yuuzhan vong no sabessin a qui havien matat.
En Han
pressionà el botó de buit i un segell xiuxiuejà en obrir-se el panell del
sostre. En Nom Anor va obrir molt el seu únic ull.
-Esteu
bojos? -es va aixecar d'un salt-. Aneu a matar milions d'éssers!
La Leia
va allargar la mà i va deixar de pressionar el botó de buit, detenint el panell
del sostre on era.
-Nosaltres
no, vosaltres.
L'aire
continuava xiuxiuejant mentre s'escapava de la càmera, fent que la imatge del Caçador de Nebuloses parpellegés i
desaparegués mentre la criatura víllip s'arrugava sobre si mateixa. En Nom Anor
va mirar al sostre, i després una altra vegada a la Leia, amb el seu espantós
rostre bocabadat per la sorpresa. Ella va esperar que ell es portés els dits a
les orelles, llavors va tornar a prémer el botó i va tancar el panell.
Quan en
Nom Anor es va apartar les mans de les orelles, la Leia va dir:
-Torna
amb el teu Mestre Bèl·lic i digues-li com t'hem tractat. Digues-li que els Jedi
no acceptem cap responsabilitat per les vides que ell amenaci, i que qualsevol
emissari que faci una amenaça similar no tornarà amb ell.
En Nom
Anor va assentir, si no humilment, almenys no amb altivesa.
-Li ho
diré, però això no canviarà res -va anar fins a la porta i va esperar que
s'obrís per afegir-: El Mestre Bèl·lic creu que això funcionarà, i encara no
s'ha equivocat.
En Luke
Skywalker sabia que uns dies al tanc de bacta curarien els danys físics, però en
l'Alema hi havia una angoixa que mai desapareixeria. La hi havia pogut sentir
mentre ella flotava en un desassossegat tràngol curatiu, i el turment només
empitjoraria quan despertés per conèixer el destí del Caçador de Nebuloses. Tindria més sentiment de culpa, més ira, més
por a la... la cosa que havia matat a la seva germana. Ja havia estat
perillosament prop del Costat Fosc quan va liderar la resistència de Nova
Plympto, i ara li resultaria una alternativa irresistible a acceptar qualsevol
responsabilitat per la mort de la seva germana, per la destrucció de Nova
Plympto i pel destí del creuer. No es tractava de si l'Alema Rar es passava o
no al Costat Fosc, sinó quan ho faria i per quant de temps.
La
porta de la infermeria es va obrir darrere d'en Luke amb un murmuri i es va
girar per trobar-se que els ulls líquids de la Cilghal l'estudiaven des del
llindar.
-Em sap
greu interrompre't, Luke, però el teu cunyat exigeix parlar amb tu.
Sembla creure que li ocultem alguna cosa.
En Luke
va somriure.
-El bo
d'en Han. M'alegro que hagi tornat a la normalitat.
L'enorme
boca de la Cilghal es va separar per formar un somriure Mon Calamari.
-Sí, oi?
En Luke
la va seguir per un passadís en corba i es va dirigir a la volta de
conferències. Com a bona part de la nova base, el túnel havia estat tallat amb
làser a la roca sòlida, segellant-la contra fuites al buit amb plastiespuma blanca
que la feia semblar més suau i lluminosa que la típica cova. L'escuma també era
un excel·lent aïllant, i atrapava amb tanta eficiència la calor que generava
l'equip que la majoria de les espècies preferia portar oberts els vestits de
buit d'emergència, encara massa sovint necessaris. Enginyeria intentava
corregir el problema, però la majoria dels habitants ja es referien als
dormitoris com les saunes.
En Luke
va entrar a la volta de conferències i va trobar als seus nebots, Jacen i Ànakin,
esperant al costat de la Danni quee, la Tahiri Veila i un grup d'altres Jedi.
Sobre l'holoprojector que hi havia al centroide la taula de conferències
flotava un petit holograma d'en Han i la Leia. En Han interrogava als seus
fills sobre per què no estava la seva germana present a la sala; la Leia
semblava una mica avergonyida.
En Luke
es va unir als altres en la taula i, amb l'agraïment dels seus nebots, va prendre
el seu lloc davant l'arc d'holosensors.
-Han,
Jaina és al centre de senyals amb l'R2, intentant netejar una transmissió que
van rebre del Caçador de Nebuloses.
Vindrà quan pugui, però no pot deixar de cop el que està fent.
En Han
arrufà les celles, però va semblar acceptar-ho.
-
T'has assabentat de l'amenaça?
En Luke
va assentir.
-Fa uns
minuts.
-I per
què has trigat tant?
-Estava
amb l'Alema Rar. No s'havia posat l'arnès de seguretat quan la càpsula va
sortir ejectada i està molt malmesa. No va poder dir gran cosa quan la van
portar llevat de «voxyn», així que esperava aconseguir una impressió
subconscient del que li havia passat a la seva germana.
En Han
va estrènyer els ulls.
-Una impressió
subconscient?
-Mitjançant
la Força, Han -va dir en Luke, començant a perdre la paciència amb el seu
cunyat. Encara que en Han tornava a ser gairebé el mateix, el seu dolor per la
pèrdua d'en Chewbacca seguia manifestant-se de formes peculiars. L'últim era un
rampell nerviós que tenia tant a la Leia com als seus fills caminant de
puntetes-. La Jaina està bé, igual que la Mara.
En Han
no va agafar la subtilesa.
-I com
és que la Mara no hi és?
-Tampoc
pot deixar el que està fent. Està donant de menjar al Ben.
-Hauràs
de disculpar-nos per estar una mica nerviosos -va dir la Leia, dirigint una
mirada irritada al seu marit-. El que va fer en Nom Anor va ser tota una
demostració. Deu mil persones assassinades, i dubto que haguessin deixat de
fer-ho si els haguéssim dit on trobar Eclipsi. Què farem amb Talfaglio?
-El primer
és recordar que permetre que els yuuzhan vong ens facin responsables d'això és
seguir-los el joc -va dir en Luke-. No hem d'oblidar que aquí els assassins són
ells, no nosaltres.
-Això
no pot ser més cert, Mestre Skywalker -va dir la Cilghal, dirigint-se al Luke
amb més formalitat ara que estaven en un grup gran-. Però no em sento còmoda
tancant els ulls davant la mort de tants. Sigui o no la nostra la
responsabilitat, hem de fer alguna cosa per impedir-ho, si es pot.
-I tampoc
som completament innocents d'això -va dir la Jaina, entrant en la volta seguida
per R2-D2 i diversos Jedi. La notícia de l'amenaça d'en Tsavong Lah s'estava
propagant i el personal de la base acudia a la volta de conferències-. Hi havia
Jedi al Caçador de Nebuloses, els
mateixos que lideraven la resistència a Nova Plympto. Les germanes Rar van
posar en perill al creuer quan van pujar a bord, igual que nosaltres en acudir
a la cita amb elles.
-I com
saps que els yuuzhan vong no se'ls haurien emportat per sacrificar-los? -va
preguntar la Danni Quee, sempre ràpida a assenyalar l'error en qualsevol
discussió. Era una dona petita, d'ulls verds i arrissat cabell ros, de les
primeres persones que van caure presoneres dels yuuzhan vong i la primera a
presenciar les seves tortures-. No podem presumir de saber com pensen aquests
assassins. Així només cometrem errors. I errors molt greus.
Mentre
parlava, la Danni es va apartar a un costat perquè la Jaina pogués unir-se al
Luke en l'arc de sensors de l'holocomunicador.
-Hola,
pare, mare -va dir la Jaina-. Sento haver-vos fet esperar.
-No ha
estat per tant -va dir la Leia.
La
tensió va desaparèixer de la cara d'en Han, que va afegir:
-Sí, no
és problema.
La
calma es va allargar un segon més abans que l'Ànakin Solo, amb el seu cabell
castany tan indòmit com sempre, accelerés la conversa.
-Mireu,
tant és que siguem o no responsables. Hi ha centenars de milers, potser
milions, de vides en perill. I hem de fer alguna cosa.
-Què vols
que fem, Ànakin? -va preguntar en Luke.
La Tahiri
va contestar per ell.
-Trencar
el bloqueig, és clar -Rossa i esvelta, en molts aspectes, la Tahiri semblava
una versió de quinze anys de la Danni Quee, fins i tot va ser presonera dels
yuuzhan vong fins que l'Ànakin la va rescatar d'un laboratori de cuidadors-.
Farem que ho paguin car, perquè no tornin a intentar-ho. És l'única manera en
què podrem tornar això contra ells.
-I potser
és precisament això el que esperen que fem -va dir la Danni-. Si consideren als
Jedi uns guerrers com ells, esperaran una resposta honorable.
En Han
va assentir en l'holograma.
-Volen
fer sortir als Jedi. Seríeu idiotes si ho feu, i més ara que us esperen.
-Llavors
deixem que mori un món? -la veu tranquil·la d'en Jacen contrastava amb la
creixent tensió de la sala. Es va tornar cap a la Tahiri i l'Ànakin-. Anar per vés
a saber on agitant els sabres làser també contribueix a què matin a més gent.
L'Ànakin
va arrufar les celles, com feia últimament cada vegada que parlava el seu germà
gran.
-Potser
tu pots quedar-te al marge i mirar.
En Jacen
va alçar una mà.
-Deixa'm
acabar, Ànakin. Només dic que cap d'aquestes sortides és bona -Va mirar als
reunits a la sala-. Si lluitem, els yuuzhan vong mataran a més gent, si no
lluitem la mataran de totes maneres. No ens podem permetre cap de les dues
coses. Se suposa que els Jedi són els defensors de la vida en aquesta galàxia.
-Què estàs
dient, Jacen? -va exigir en Han-. Que els Jedi s'han de retre? -va tancar els
ulls i va fer una ganyota-. Digues-me que no és això el que dius.
-Ningú
es rendirà, Han -va dir en Luke.
Comprenia
la preocupació d'en Han. De tots els joves Cavallers Jedi que havien anat a
Eclipsi, en Jacen era el més filosòfic, i no aconseguia assimilar la paradoxal
idea que de vegades és necessari destruir per poder conservar. En Luke sabia
que les preocupacions del seu nebot es devien a una visió pertorbadora que
havia tingut al planeta Duro, on va veure com la galàxia s'inclinava cap a la
foscor incapaç d'evitar-ho. Tement alterar encara més l'equilibri, el jove Jedi
havia abandonat per un temps la Força, i encara que havia tornat a usar-la quan
els esdeveniments ho van requerir per salvar la seva mare, seguia insegur sobre
la seva visió i de vegades això l'acostava a la inacció, una situació a la seva
manera tan perillosa com la que aviat acabaria conduint a l'Alema al perill.
-No
anem a rendir-nos -va repetir en Luke-. I no permetrem que els yuuzhan vong ens
arrosseguin al combat sense estar preparats -es va girar cap a la Danni i la
Cilghal-. Pot oferir-nos alguna cosa ja el Programa Eclipsi?
La Danni
va negar amb el cap.
-Res.
Els holos indiquen que hi ha un yammosk coordinant les batalles, però resulta
impossible identificar cap pauta en la forma en què desplega les tropes o
determinar com es comuniquen. Hem d'acostar-nos-en més.
En
Luke va mirar la Cilghal.
-I els
víllips?
-Em temo
que el meu grup ha fet encara menys progressos. És evident que els yuuzhan vong
van deixar d'usar els víllips que vàrem capturar, la qual cosa només ens va
deixar la dissecció. Fins al moment, no tenim ni idea de com funcionen.
En
Luke va assentir amb el cap a les dues científiques.
-És massa
aviat per esperar progressos, però ja n'hi haurà -es va tornar cap als altres,
que ara eren gairebé cinquanta, inclosos la Mara, el seu fill Ben i més d'una
dotzena de voluntaris no Jedi-. Encara no tenim clar quin és el nostre camí,
però estic segur d'una cosa. Seria una bogeria permetre que els yuuzhan vong
ens arrosseguin a la lluita sense estar preparats. Espero que pugueu ser
pacients i que confieu en què la Força farà recaure la culpa de la destrucció
del Caçador de Nebuloses sobre les
espatlles adequades.
El
grup va murmurar el seu assentiment i va començar a disgregar-se, mentre la Mara
anava al seu costat.
-Ben dit,
Luke -bressolava al Ben en un braç mentre es posava de puntetes per fer-li un
petò a la galta-. Però em sentiria millor si la Força no fos cega a les
espatlles dels yuuzhan vong.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada