divendres, 11 de desembre del 2015

Estrella a Estrella 1(II)

Anterior



CAPÍTOL 2

Només un quilòmetre més enllà de la paret de transpariacer, l'horitzó eriçat d'antenes se submergia en un abisme sense fons de rotants asteroides i estels fugaços. Petits halos blaus naixien amb un parpelleig per créixer lentament fins a ser il·luminats uns rectangles d'enormes barcasses de càrrega que tornaven amb duracer procedent de les fàbriques exteriors. Els transports de personal teixien en la foscor llargues cues d'ions, anant d'una tasca a una altra en més de cent varadors orbitals, i enormes droides soldadors dibuixaven l'esquelet de les naus en brillants tempestes d'espurnes.
En entrar, en Han Solo havia comptat gairebé cinc-centes naus de guerra construint-se en les velles drassanes de Bilbringi. Eren sobretot naus escorta, corbetes i altres vehicles petits que podien acabar a corre-cuita, però també hi havia dos destructors estel·lars de classe imperial. Encara que segurament aquestes enormes naus no estarien acabades abans que els yuuzhan vong capturessin el lloc, els cascos ja estaven tancats i muntades les unitats impulsores. Era evident que el jove general Muun era un sullustà amb un pla, la classe de pilot d'escriptori que sempre havia impressionat al comandament de Coruscant, i gairebé sempre aconseguia esgotar la limitada provisió de paciència d'en Han.
En Han va desitjar poder utilitzar una d'aquestes tècniques relaxants Jedi de les que sempre parlava el seu fill Jacen i va forçar un somriure gens sincer abans de dirigir-se al centre de la sala. La Leia estava asseguda en un petit sofà amb el general. I el seu rostre brillava amb la mateixa intensitat d'ulls marrons que va atreure al Han tants anys abans, malgrat que mai podria entendre com aconseguia ella mantenir aquesta intensitat al llarg de trenta anys de servei a la galàxia, s'havia convertit en un amarrador per a ell, l'única constant que no semblava haver canviat al llarg de tantes dècades de lluita, pèrdua i mort. I ara, quan a ella li flaquejaven les cames, recentment curades de l'aventura gairebé fatal a Duro però encara febles, el dolor d'estar a punt de perdre-la paralitzava el cor i jurava que mai, mai, tornaria a apartar-se del seu costat.
-... Cent mil vides en joc, general -estava dient ella-. Els Vray són una espècie pacífica. Sense una escorta, el comboi d'evacuació estarà indefens contra els yuuzhan vong.
-I quantes vides perdrà la Nova República si Bilbringi cau abans que es completi la flota? -va preguntar en Muun. Les seves papades de sullustà es van agitar suaument mentre parlava, però va seguir ocultant els seus sentiments darrere de la màscara llisa de la seva cara-. Mons sencers periran, i això són milions de vides.
-Només demana vint naus -va dir en Han.
El general va clavar els seus ulls negres en Han.
-Demana cinc creuers i quinze corbetes, la quarta part de les defenses de Bilbringi, i els yuuzhan vong ja estan sondejant els llocs externs de seguretat.
-Li estem deixant l'Intrèpid -va dir en Han amb el seu to més raonable-. I en una setmana estàndard arribaran més naus, en dues com a molt.
-Ho sento, però no.
En Muun negà amb el cap i va començar a aixecar-se.
A l'estació de comunicació segura de la taula del comandant va sonar un brunzit.
-Vol que l'agafi per vostè, general? -va dir C-3PO, parat darrere del sofà.
En Muun va assentir.
-A no ser que tingui prioritat d'urgència, contestaré en uns minuts.
-Gràcies, 3PO -va dir en Han. Qualsevol interrupció només aconseguiria reduir les possibilitats d'aconseguir l'escorta. Es va deixar caure en un seient davant d'en Muun-. Sembla oblidar amb qui està parlant, general.
Els ulls castanys de la Leia van brillar alarmats.
-Han...
- No fa molt de temps que podria haver exigit aquestes naus -va continuar dient-. Si algú es mereix...
-Sé el que es mereix la princesa -En Muun va tornar a seure amb reticència-. A l'Acadèmia vaig estudiar els vídeos d'història.
-Vídeos d'història? -va grunyir en Han-. Quant porta en actiu?
-Des de l'any passat? -Va mirar a través de la cúpula de plastiacer als atrafegats molls.
- Va haver d'aconseguir molt bona puntuació perquè li donessin un comandament com aquest.
Un sotrac d'indignació va recórrer les papades del sullustà, però C-3PO va tornar a parlar abans que pogués contestar.
-Perdonin que els interrompi, però un emissari yuuzhan vong demana veure la princesa Leia.
-Què? -van preguntar en Han i la Leia alhora.
-Digues que no -va dir en Han.
-Com m'ha trobat? -va preguntar la Leia.
C-3PO va emetre un mil·lisegon de soroll digital pel comunicador, la resposta va arribar un moment després.
-L'emissari yuuzhan vong es nega a revelar aquesta informació a l'oficial de la nau guia, però jura en nom d'en Yun-Yammka que no li farà cap mal. Vol discutir el destí d'alguns refugiats.
-No -va dir en Han.
La Leia el va mirar amb les celles arrufades abans de dirigir-se al droide.
-Digues que li remetré instruccions en breu.
-Tens bogeria espacial? -En Han sabia que mai guanyaria la discussió, però havia d'intentar-ho. Ja havia perdut al seu millor amic a mans dels yuuzhan vong i estava decidit a no perdre també a la seva esposa-. O és que t'has oblidat d'Elan i els bo'tous, o el prop que vas estar de perdre les cames l'any passat a Duro?
-No ho he oblidat -va dir la Leia amb calma. Es va tornar cap al seu amfitrió. -Però estic segura que el general Muun voldrà saber gairebé tant com jo com és que els yuuzhan vong coneixen la meva presència aquí.
El sullustà va assentir.
-És cert.
-Pot deixar entrar a un yuuzhan vong a Bilbringi! Jo... -En Han, adonant-se que en Muun era la seva millor esperança d'evitar que la Leia corregués aquest risc-. Només vol saber quantes naus hi ha...
-Només servirà als nostres enemics si la xifra és correcta -el sullustà ni es va molestar a mirar-lo. Les seves papades es van elevar per formar un tens somriure i va dir a la Leia: - Estàvem esperant una oportunitat així.
-Llavors serà un plaer proporcionar-la-hi -va dir ella, abans de tornar-se a C-3PO-. Pots comunicar als yuuzhan vong que li concedirem pas segur.
-Sempre que es presenti desarmat i desemmascarat -va afegir en Han llòbregament. Els guardaespatlles noghri de la Leia esperaven al passadís davant la porta d'en Muun, i això els agradarà encara menys que a ell, però no tenien cap possibilitat de fer-li canviar d'opinió-. I com faci alguna cosa estranya...
-Ja ha promès mantenir una conducta honorable -va replicar C-3PO-. Però si vol la meva opinió, la promesa d'un yuuzhan vong val tant com la d'un jawa.
El general Muun es va acostar al seu escriptori, va obrir un canal de comunicació amb el seu cap de seguretat:
-Doni'n inici a l'Operació Esbarjo. No és un simulacre.
En Han i els dos guardaespatlles van passar les dues hores convertint les velles sales d'interrogatoris de la base imperial en una sala de reunions prou segura per a la seva dona. La principal vàlvula de seguretat era el panell de transpariacer a través del qual es mantindria la conversa, sense oblidar els biosensors per controlar l'estat corporal del yuuzhan vong, la pressió negativa d'aire per confinar qualsevol verí que pogués contenir en la sala de la qual procedís i un «botó de buit» que obriria la càmera al quasi buit exterior.
Els preparatius del general Muun van ser igual d'exhaustius i el doble de ràpids. Tot just havia donat l'ordre quan els varadors orbitals van començar a enfosquir-se i a quedar immòbils, donant la impressió que la drassana estava gairebé abandonada. Per quan la nau guia va aparèixer sobre el planetoide, només hi havia actius tres varadors abandonats, operats per un equip mínim que s'afanyava en el seu treball com donant-li els tocs finals a mitja dotzena de corbetes sense importància. La majoria dels varadors no era visible, i els pocs que es podien veure només contenien naus a mig construir que semblaven abandonades amb les presses d'una evacuació primerenca. Es mereixés o no el general aquest comandament amb tan pocs anys, en Han va haver d'admirar la seva astúcia; a jutjar pel que es veia, els yuuzhan vong no es donarien cap pressa a atacar les drassanes de Bilbringi.
C-3PO va anunciar l'arribada de l'emissari, i una dotzena de guàrdies van entrar a la sala d'interrogatori amb la seva presa. S'havia concedit alguna cortesia diplomàtica al yuuzhan vong, però se li havia confiscat una cosa que semblava un ull artificial, i en comptes de la seva roba portava una fina capa de la flota amb la caputxa tirada per sobre. A la mà portava una criatura esponjosa semblant als víllip que usaven els yuuzhan vong per comunicar-se a llarga distància, encara que aquest era més gran i gelatinós. Els oficials científics de la drassana havien escanejat a la criatura a la recerca de qualsevol forma coneguda d'atac yuuzhan vong i van confirmar que era un aparell orgànic de comunicació, però els guardaespatlles noghri de la Leia, l'Adarakh i la Meewalh, van insistir fer el seu propi examen, ensumant, furgant i prement la cosa fins que en Han va creure que explotaria. Tot i això, va posar la mà sobre el botó de buit; no pensava acceptar la paraula de ningú sobre res, mentre no li expliquessin com era que un protozou hipercregut podia enviar missatges a través de la galàxia amb la mateixa eficàcia que l'HoloRed.
Un cop van estar tots satisfets, els escortes van empènyer a l'emissari cap a l'única cadira de la sala, per després sortir i tancar la porta.
La Leia es va acostar al transpariacer.
-Sóc la Leia Organa Solo.
-Sí, ens hem trobat abans, al planeta Rhommamul -la veu de l'emissari era ronca i arrogant, i al moment va fer que la Leia empalidís. Va col·locar la seva criatura a la taula i es va fer enrere la caputxa, descobrint una destrossada cara yuuzhan vong a la qual li faltava un ull-. I a Duro fins i tot vam treballar junts per un temps.
-Cree'ar? -la mà de la Leia es va posar instintivament en el sabre làser, el que li havia fet en Luke tants anys enrere. Tsavong Lah havia destruït el seu altre sabre làser a Duro-. Nom Anor!
-Té una memòria excel·lent -Va mirar-la amb fredor-. Com està el seu fill Jacen? La Mara, segueix millorant? Ja sabrà que tinc un interès especial per l'estat de la seva cunyada.
En Han va sentir que el botó de buit li pessigollejava al palmell de la mà i es va adonar que estava perillosament a prop de prémer-lo.
-Segueix parlant, amic -En Nom Anor va tractar de matar la Mara i la Jaina durant la caiguda de Duro, i va intentar organitzar la mort de la Leia i en Jacen, i abans d'això havia infectat a la Mara amb una malaltia mortal que només havia pogut superar al cap de més de dos anys-. Res m'agradaria més que llançar-te al buit.
El somriure d'en Nom Anor va continuar sent insidiós.
-Abans de sentir el que vinc a dir? A més, no crec que la Leia Organa Solo sigui de les que trenquen una promesa de pas segur.
-La promesa és meva, no d'en Han -va dir la Leia-. I el seu autocontrol ja no és el que era. Com vas saber que era aquí?
-Amb l'evacuació dels Vray, on sinó buscar una escorta per a un comboi? -En Nom Anor va fer un gest cap a la criatura de la taula-. Puc?
-Fa setmanes que dura l'evacuació dels Vray -va dir la Leia, pressionant per una resposta. En Han dubtava que en Nom Anor els digués si hi havia algun espia a Bilbringi, però el que no digués seria igual d'útil per al general Muun-. Només vam arribar fa unes hores.
-Estem vigilant Bilbringi, per descomptat, i això és tot el que diré al respecte -aquesta vegada sense demanar permís, va despertar a la criatura amb un copet-. En Tsavong Lah desitja que veieu això.
La criatura va semblar fondre's per formar un disc pla i va començar a brillar amb bioluminescència groga. La llum es va coagular per formar una esvelta nau estel·lar amb una popa voluminosa i el característic pont en forma de martell d'un dels grans creuers civils de la Corporació d'Enginyers de Corèllia. A jutjar per la falta d'activitat en els motors d'ions i les portes obertes de la plataforma d'atracada, la nau estava encallada a l'espai.
-El creuer estel·lar Caçador de Nebuloses -va dir en Nom Anor. La imatge és actual.
Al Han el cor li va fer un salt. El Caçador de Nebuloses era la nau amb què anaven a trobar-se la Mara i la Jaina. Se suposava que era una missió senzilla, una trobada ràpida en un sector segur i tornar a casa, però era evident que alguna cosa havia sortit malament. Va posar la seva millor cara de sàbacc i es va obligar a mirar la seva dona.
-Molt impressionant -va dir la Leia. El seu to va continuar sent sec i burleta tot i que havia d'estar tan preocupada com en Han-. Heu après a transmetre hologrames. Espero impacient veure els vostres holodrames per la Xarxa.
-Fa segles que els yuuzhan vong fem llum sòlida -va tallar-la en Nom Anor. T'ensenyo aquesta nau perquè el Mestre Bèl·lic creu que podria interessar-vos un intercanvi.
«Ja està», va pensar en Han. Va apartar la mà del botó de buit, no confiant en poder resistir si en Nom Anor els hi anunciava que tenien a la seva filla.
-En Tsavong Lah s'equivoca -va dir la Leia. El seu to era una mica massa fred, única insinuació de la bola de gel que havia de tenir a l'estómac-. Preferiria tractar amb un hutt.
-Els Hutt no tenen el que vols -En Nom Anor va enfonsar un dit urpat a l'holograma-. A bord hi ha deu mil refugiats, i corren perill per la vostra culpa.
-Ho dubto. Si això és el que en Tsavong Lah desitjava ensenyar-me, la reunió ha conclòs.
La Leia li va donar l'esquena a Nom Anor i es va apartar del transpariacer. En Han va desitjar poder recordar-li que la vida de la seva filla podia córrer perill, però es va contenir, sabent que només intentava minar la confiança del seu enemic.
Ja havia arribat a la porta per a quan la va cridar en Nom Anor.
-Pots salvar-los -es va aixecar per mirar per sobre de la llum vivent-. Només cal que em diguis on trobar la base Jedi.
La Leia va mirar al Han, preguntant-se si en Nom Anor volia dir que podia salvar els refugiats o la Jaina i la Mara.
-No hi ha cap base Jedi -va dir llavors.
En Nom Anor sospirà teatralment.
-Princesa Leia, torna a desacreditar-se a ulls d'en Tsavong Lah -va deixar caure la barbeta-. Li vaig dir que mai sacrificaria a tants per salvar tan pocs, però ell la creu disposada a sacrificar-ne més, molts més, per protegir els Jedi.
Mentre en Nom Anor parlava, una andanada de boles de plasma solcà l'holograma i va esclatar contra el creuer desprotegit, obrint forats en el casc de duracer. Foscos núvols de restes de la mida de motes i vapor atmosfèric es van veure propulsats a l'espai, i una altra andanada de plasma va entrar en el camp de visió.
Moltes de les boles van entrar pels mateixos forats oberts per la descàrrega anterior i es van obrir pas per les mampares interiors. Els núvols es van ennegrir quan més restes van sortir al fred buit, després la imatge va canviar, centrant-se en els forats i mostrant que les motes eren cossos de passatgers, exànimes i trencats per la despressurització.
-En veritat la saviesa d'en Tsavong Lah és tan il·limitada com la mateixa galàxia -En Nom Anor va posar el seu únic ull en blanc com si estigués explicant un acudit, i després va fer un gest cap al creuer-. Moren perquè hi havia Jedi a bord. Si els Jedi no volen que morin més, hauran de rendir-se en el termini d'una de les vostres setmanes estàndard.
-Més? -En Han sabia que era just la pregunta que en Nom Anor volia que li fes, però no va poder contenir-se. Havia de saber el que havia estat de la Jaina-. Quants més?
-Els vostres exploradors us confirmaran que la nostra flota ha envoltat el món de Talfaglio; durant tota la setmana, retindrem en òrbita totes les naus de refugiats. Si els Jedi es rendeixen i s'entreguen, permetrem que el comboi continuï la seva marxa. Si els Jedi no es lliuren, els destruirem -En Nom Anor mirà la mà d'en Han, que es lliscava sobre el botó de buit-. Igual que si no retorno.
-Esperes que els Jedi es rendeixin? -va preguntar en Han. Sentia massa alleujament perquè en Nom Anor no hagués esmentat la Jaina o la Mara com per enfurismar-se de veritat per la mort de deu mil desconeguts per la que potser havia sentir-se culpable; només li importava que la Jaina i la Mara estaven sanes i estalvies-. Això no passarà, amic. Podeu donar-ho per fet.
En Han clavà la mirada en Nom Anor i va baixar la mà cap al botó de buit, somrient malèvolament i prenent-se el seu temps per donar a la Leia l'oportunitat de detenir-lo. El yuuzhan vong va enfrontar la seva mirada amb una rialleta i no va apartar la vista, ni tan sols quan en Han va tocar el botó. Aquest es va aturar aquí, esperant que la Leia el detingués, però ella va seguir sense dir res. La va mirar i va veure que clavava els ulls marrons en l'emissari amb una ràbia sense pal·liatius.
-A què esperes? -va preguntar ella.
-De debò?
La Leia va assentir.
-Endavant.
El to de la seva veu va preocupar al Han, i llavors es va adonar que podia haver un altre motiu perquè en Nom Anor no esmentés la Jaina o la Mara, un motiu que ja se li havia ocorregut a la seva esposa. Era molt possible que estiguessin a bord quan es va destruir el Caçador de Nebuloses, i que els yuuzhan vong no sabessin a qui havien matat.
En Han pressionà el botó de buit i un segell xiuxiuejà en obrir-se el panell del sostre. En Nom Anor va obrir molt el seu únic ull.
-Esteu bojos? -es va aixecar d'un salt-. Aneu a matar milions d'éssers!
La Leia va allargar la mà i va deixar de pressionar el botó de buit, detenint el panell del sostre on era.
-Nosaltres no, vosaltres.
L'aire continuava xiuxiuejant mentre s'escapava de la càmera, fent que la imatge del Caçador de Nebuloses parpellegés i desaparegués mentre la criatura víllip s'arrugava sobre si mateixa. En Nom Anor va mirar al sostre, i després una altra vegada a la Leia, amb el seu espantós rostre bocabadat per la sorpresa. Ella va esperar que ell es portés els dits a les orelles, llavors va tornar a prémer el botó i va tancar el panell.
Quan en Nom Anor es va apartar les mans de les orelles, la Leia va dir:
-Torna amb el teu Mestre Bèl·lic i digues-li com t'hem tractat. Digues-li que els Jedi no acceptem cap responsabilitat per les vides que ell amenaci, i que qualsevol emissari que faci una amenaça similar no tornarà amb ell.
En Nom Anor va assentir, si no humilment, almenys no amb altivesa.
-Li ho diré, però això no canviarà res -va anar fins a la porta i va esperar que s'obrís per afegir-: El Mestre Bèl·lic creu que això funcionarà, i encara no s'ha equivocat.

En Luke Skywalker sabia que uns dies al tanc de bacta curarien els danys físics, però en l'Alema hi havia una angoixa que mai desapareixeria. La hi havia pogut sentir mentre ella flotava en un desassossegat tràngol curatiu, i el turment només empitjoraria quan despertés per conèixer el destí del Caçador de Nebuloses. Tindria més sentiment de culpa, més ira, més por a la... la cosa que havia matat a la seva germana. Ja havia estat perillosament prop del Costat Fosc quan va liderar la resistència de Nova Plympto, i ara li resultaria una alternativa irresistible a acceptar qualsevol responsabilitat per la mort de la seva germana, per la destrucció de Nova Plympto i pel destí del creuer. No es tractava de si l'Alema Rar es passava o no al Costat Fosc, sinó quan ho faria i per quant de temps.
La porta de la infermeria es va obrir darrere d'en Luke amb un murmuri i es va girar per trobar-se que els ulls líquids de la Cilghal l'estudiaven des del llindar.
-Em sap greu interrompre't, Luke, però el teu cunyat exigeix ​​parlar amb tu. Sembla creure que li ocultem alguna cosa.
En Luke va somriure.
-El bo d'en Han. M'alegro que hagi tornat a la normalitat.
L'enorme boca de la Cilghal es va separar per formar un somriure Mon Calamari.
-Sí, oi?
En Luke la va seguir per un passadís en corba i es va dirigir a la volta de conferències. Com a bona part de la nova base, el túnel havia estat tallat amb làser a la roca sòlida, segellant-la contra fuites al buit amb plastiespuma blanca que la feia semblar més suau i lluminosa que la típica cova. L'escuma també era un excel·lent aïllant, i atrapava amb tanta eficiència la calor que generava l'equip que la majoria de les espècies preferia portar oberts els vestits de buit d'emergència, encara massa sovint necessaris. Enginyeria intentava corregir el problema, però la majoria dels habitants ja es referien als dormitoris com les saunes.
En Luke va entrar a la volta de conferències i va trobar als seus nebots, Jacen i Ànakin, esperant al costat de la Danni quee, la Tahiri Veila i un grup d'altres Jedi. Sobre l'holoprojector que hi havia al centroide la taula de conferències flotava un petit holograma d'en Han i la Leia. En Han interrogava als seus fills sobre per què no estava la seva germana present a la sala; la Leia semblava una mica avergonyida.
En Luke es va unir als altres en la taula i, amb l'agraïment dels seus nebots, va prendre el seu lloc davant l'arc d'holosensors.
-Han, Jaina és al centre de senyals amb l'R2, intentant netejar una transmissió que van rebre del Caçador de Nebuloses. Vindrà quan pugui, però no pot deixar de cop el que està fent.
En Han arrufà les celles, però va semblar acceptar-ho.
- T'has assabentat de l'amenaça?
En Luke va assentir.
-Fa uns minuts.
-I per què has trigat tant?
-Estava amb l'Alema Rar. No s'havia posat l'arnès de seguretat quan la càpsula va sortir ejectada i està molt malmesa. No va poder dir gran cosa quan la van portar llevat de «voxyn», així que esperava aconseguir una impressió subconscient del que li havia passat a la seva germana.
En Han va estrènyer els ulls.
-Una impressió subconscient?
-Mitjançant la Força, Han -va dir en Luke, començant a perdre la paciència amb el seu cunyat. Encara que en Han tornava a ser gairebé el mateix, el seu dolor per la pèrdua d'en Chewbacca seguia manifestant-se de formes peculiars. L'últim era un rampell nerviós que tenia tant a la Leia com als seus fills caminant de puntetes-. La Jaina està bé, igual que la Mara.
En Han no va agafar la subtilesa.
-I com és que la Mara no hi és?
-Tampoc pot deixar el que està fent. Està donant de menjar al Ben.
-Hauràs de disculpar-nos per estar una mica nerviosos -va dir la Leia, dirigint una mirada irritada al seu marit-. El que va fer en Nom Anor va ser tota una demostració. Deu mil persones assassinades, i dubto que haguessin deixat de fer-ho si els haguéssim dit on trobar Eclipsi. Què farem amb Talfaglio?
-El primer és recordar que permetre que els yuuzhan vong ens facin responsables d'això és seguir-los el joc -va dir en Luke-. No hem d'oblidar que aquí els assassins són ells, no nosaltres.
-Això no pot ser més cert, Mestre Skywalker -va dir la Cilghal, dirigint-se al Luke amb més formalitat ara que estaven en un grup gran-. Però no em sento còmoda tancant els ulls davant la mort de tants. Sigui o no la nostra la responsabilitat, hem de fer alguna cosa per impedir-ho, si es pot.
-I tampoc som completament innocents d'això -va dir la Jaina, entrant en la volta seguida per R2-D2 i diversos Jedi. La notícia de l'amenaça d'en Tsavong Lah s'estava propagant i el personal de la base acudia a la volta de conferències-. Hi havia Jedi al Caçador de Nebuloses, els mateixos que lideraven la resistència a Nova Plympto. Les germanes Rar van posar en perill al creuer quan van pujar a bord, igual que nosaltres en acudir a la cita amb elles.
-I com saps que els yuuzhan vong no se'ls haurien emportat per sacrificar-los? -va preguntar la Danni Quee, sempre ràpida a assenyalar l'error en qualsevol discussió. Era una dona petita, d'ulls verds i arrissat cabell ros, de les primeres persones que van caure presoneres dels yuuzhan vong i la primera a presenciar les seves tortures-. No podem presumir de saber com pensen aquests assassins. Així només cometrem errors. I errors molt greus.
Mentre parlava, la Danni es va apartar a un costat perquè la Jaina pogués unir-se al Luke en l'arc de sensors de l'holocomunicador.
-Hola, pare, mare -va dir la Jaina-. Sento haver-vos fet esperar.
-No ha estat per tant -va dir la Leia.
La tensió va desaparèixer de la cara d'en Han, que va afegir:
-Sí, no és problema.
La calma es va allargar un segon més abans que l'Ànakin Solo, amb el seu cabell castany tan indòmit com sempre, accelerés la conversa.
-Mireu, tant és que siguem o no responsables. Hi ha centenars de milers, potser milions, de vides en perill. I hem de fer alguna cosa.
-Què vols que fem, Ànakin? -va preguntar en Luke.
La Tahiri va contestar per ell.
-Trencar el bloqueig, és clar -Rossa i esvelta, en molts aspectes, la Tahiri semblava una versió de quinze anys de la Danni Quee, fins i tot va ser presonera dels yuuzhan vong fins que l'Ànakin la va rescatar d'un laboratori de cuidadors-. Farem que ho paguin car, perquè no tornin a intentar-ho. És l'única manera en què podrem tornar això contra ells.
-I potser és precisament això el que esperen que fem -va dir la Danni-. Si consideren als Jedi uns guerrers com ells, esperaran una resposta honorable.
En Han va assentir en l'holograma.
-Volen fer sortir als Jedi. Seríeu idiotes si ho feu, i més ara que us esperen.
-Llavors deixem que mori un món? -la veu tranquil·la d'en Jacen contrastava amb la creixent tensió de la sala. Es va tornar cap a la Tahiri i l'Ànakin-. Anar per vés a saber on agitant els sabres làser també contribueix a què matin a més gent.
L'Ànakin va arrufar les celles, com feia últimament cada vegada que parlava el seu germà gran.
-Potser tu pots quedar-te al marge i mirar.
En Jacen va alçar una mà.
-Deixa'm acabar, Ànakin. Només dic que cap d'aquestes sortides és bona -Va mirar als reunits a la sala-. Si lluitem, els yuuzhan vong mataran a més gent, si no lluitem la mataran de totes maneres. No ens podem permetre cap de les dues coses. Se suposa que els Jedi són els defensors de la vida en aquesta galàxia.
-Què estàs dient, Jacen? -va exigir en Han-. Que els Jedi s'han de retre? -va tancar els ulls i va fer una ganyota-. Digues-me que no és això el que dius.
-Ningú es rendirà, Han -va dir en Luke.
Comprenia la preocupació d'en Han. De tots els joves Cavallers Jedi que havien anat a Eclipsi, en Jacen era el més filosòfic, i no aconseguia assimilar la paradoxal idea que de vegades és necessari destruir per poder conservar. En Luke sabia que les preocupacions del seu nebot es devien a una visió pertorbadora que havia tingut al planeta Duro, on va veure com la galàxia s'inclinava cap a la foscor incapaç d'evitar-ho. Tement alterar encara més l'equilibri, el jove Jedi havia abandonat per un temps la Força, i encara que havia tornat a usar-la quan els esdeveniments ho van requerir per salvar la seva mare, seguia insegur sobre la seva visió i de vegades això l'acostava a la inacció, una situació a la seva manera tan perillosa com la que aviat acabaria conduint a l'Alema al perill.
-No anem a rendir-nos -va repetir en Luke-. I no permetrem que els yuuzhan vong ens arrosseguin al combat sense estar preparats -es va girar cap a la Danni i la Cilghal-. Pot oferir-nos alguna cosa ja el Programa Eclipsi?
La Danni va negar amb el cap.
-Res. Els holos indiquen que hi ha un yammosk coordinant les batalles, però resulta impossible identificar cap pauta en la forma en què desplega les tropes o determinar com es comuniquen. Hem d'acostar-nos-en més.
En Luke va mirar la Cilghal.
-I els víllips?
-Em temo que el meu grup ha fet encara menys progressos. És evident que els yuuzhan vong van deixar d'usar els víllips que vàrem capturar, la qual cosa només ens va deixar la dissecció. Fins al moment, no tenim ni idea de com funcionen.
En Luke va assentir amb el cap a les dues científiques.
-És massa aviat per esperar progressos, però ja n'hi haurà -es va tornar cap als altres, que ara eren gairebé cinquanta, inclosos la Mara, el seu fill Ben i més d'una dotzena de voluntaris no Jedi-. Encara no tenim clar quin és el nostre camí, però estic segur d'una cosa. Seria una bogeria permetre que els yuuzhan vong ens arrosseguin a la lluita sense estar preparats. Espero que pugueu ser pacients i que confieu en què la Força farà recaure la culpa de la destrucció del Caçador de Nebuloses sobre les espatlles adequades.
El grup va murmurar el seu assentiment i va començar a disgregar-se, mentre la Mara anava al seu costat.
-Ben dit, Luke -bressolava al Ben en un braç mentre es posava de puntetes per fer-li un petò a la galta-. Però em sentiria millor si la Força no fos cega a les espatlles dels yuuzhan vong.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada