El Jedi més Fosc (V)

Anterior

5

- I tant que sí, amo Lowbacca. M'encantaria poder prestar aquest servei- va dir TM2 mentre s'aproximaven a Kashyyyk -. El càlcul d'aquesta trajectòria és realment molt senzill de fer.

En Lowie va acceptar la informació del petit androide i la va introduir manualment al tauler de control de la Caçadora d'Ombres. El seu oncle, que estava assegut al costat d'ell, va fer una profunda inspiració d'aire quan el planeta de color verd i marró va aparèixer al visor, produint un so tan ple de felicitat com si ja estigués imaginant els sabors, olors i sons de la llar. Malgrat les moltes preocupacions que oprimien el seu cor durant aquell retorn, en Lowie també va sentir una onada d'excitació i plaer. Aviat estaria gaudint de la tranquil·la seguretat de les copes dels arbres de Kashyyyk.

- Excel·lent, amos Lowbacca i Chewbacca! -Va cantussejar TM2.

En Lowie, que encara estava captivat per la visió del planeta, va acceptar distretament la seva felicitació amb un grunyit. Kashyyyk oferia un aspecte molt semblant al que havia tingut el dia en què es va anar d'allà a bord del Falcó Mil·lenari amb el seu oncle i en Han Solo per esdevenir un estudiant Jedi. Quant de temps havia transcorregut des de llavors?

Massa. L'anhel de veure a la seva família que sentia en Lowie es va tornar gairebé insuportable. Els dos wookiees van seguir manejant els controls de pilotatge amb una urgència que naixia de l'alegre expectació. Mentre la Caçadora d'Ombres s'anava aproximant al gruix dosser de vegetació que s'estenia per sota d'ells, en Chewbacca va assenyalar amb un gest lleument malenconiós la ciutat arbòria en la qual havien crescut ell i la mare d’en Lowie. Amb tots els viatges per la galàxia que havia arribat a fer en Chewie, en Lowbacca es va preguntar si hi hauria algun moment en què el seu oncle sentís tanta nostàlgia de la llar com la que sentia ell ocasionalment a Yavin IV. Sabia que en Chewbacca se les arreglaria d'alguna manera per trobar una mica de temps i fer una visita la seva ciutat i la resta de la seva família durant els propers dies.

Els bessons i la Tenel Ka, que estaven darrere d'ell, van deixar escapar exclamacions d'admiració davant la bellesa de Kashyyyk i la mida dels arbres.

- Encara que he estat aquí abans, sempre m'oblido de com de grans que són -va murmurar la Jaina, posant els dits sobre la finestreta.

-És impressionant -va assentir la Tenel Ka -. Però, on són les ciutats?

En Chewbacca va permetre que la nau baixés una mica més, i en Lowie va assenyalar un lloc en el qual massissos d'aquells arbres altíssims estenien les seves copes per sobre dels dossers de vegetació inferior. Encunyades en les masses de gruixudes branques eren visibles plataformes i torres resplendents, signes de vida intel·ligent que s'adaptaven a les formacions naturals dels arbres.

- Ah -va dir la Tenel Ka, semblant una mica sorpresa -. Justa la fusta.

- Un bon truc, eh? -Va dir en Jacen, acostant-se una mica més a la jove guerrera -. Els hi agrada unir la naturalesa a la tecnologia perquè una ajudi a l'altra.

En Lowie va emetre un grunyit d'assentiment.

- L'amo Lowbacca s'observa que la tecnologia i la naturalesa no s’han d’excloure mútuament -va traduir TM2 -. Fondre l'una amb l'altra pot resultar més agradable que separar-les.

Quan va albirar per fi la seva ciutat natal, en Lowie va sentir una renovada impaciència. El jove wookiee va haver de fer un considerable esforç de voluntat per no treure’s de sobre les tires del seu arnès de seguretat mentre en Chewbacca guiava la seva malmesa nau cap a la plataforma de descens més propera.

En Lowbacca es va aixecar d'un salt del seient del copilot en quan la Caçadora d'Ombres es va haver posat, i va anar corrent cap a l'escotilla de sortida. Va mirar per la finestreta i va poder veure la seva família esperant-lo sobre la plataforma: el seu pare, Mahraccor, la seva mare, Kallabow, i Sirrakuk, la seva germana petita, ja hi eren.

En Lowie va obrir l'escotilla i va romandre immòbil sota la llum del sol durant una fracció de segon, absorbint tots els detalls i olorant l'aire mentre permetia que els seus ulls fossin bombardejats pels intensos tons marrons i verds de les copes dels arbres. Després ell i la seva família van rugir un cor de salutacions. Els seus pares semblaven estar bé i molt contents de veure'l, encara que donaven la impressió d'estar una mica cansats. Els bondadosos ulls blaus de la mare, envoltats per flocs de pelatge daurat vermellós, brillaven d'orgull. La franja fosca al pelatge del seu pare no mostrava cap senyal de tornar-se gris per l'edat.

Només la seva germana estava diferent: era més alta, esvelta i bonica de com la recordava el jove wookiee, però hi havia una expressió de profunda tristesa a la cara. La Sirra s'havia retallat el pelatge seguint patrons que se sortien de la norma, i havia rasurat algunes parts del seu cap i els seus braços per formar dibuixos decoratius. Però els seus ullals eren blancs i esmolats, i el pèl dels voltants del seu musell i la seva boca estava molt llarg i ben cuidat. No hi havia dubte que la Sirra estava creixent.

El seu pare va alçar els dos braços per sobre del cap i va emetre una altra sorollosa benvinguda. En Lowbacca la hi va retornar amb un rugit i va córrer cap a ells.

En Jacen va contemplar la taula amb els ulls plens de consternació i va desitjar per desena vegada poder entendre millor el llenguatge dels wookiees. Incrustat entre en Lowie i la Sirra, la seva mirada va anar cap a l'altre costat de la taula, on la Jaina i la Tenel Ka estaven assegudes flanquejant en Chewbacca. El noi es va preguntar si se sentirien tan confuses i aclaparades com ell, i si també tindrien la impressió d'estar perdudes en el centre de la sorollosa i incomprensible conversa del sopar.

Gàbies fetes amb una fina reixeta transparent que contenien eixams de diminuts insectes luminescents penjaven de les branques del sostre, proporcionant una càlida llum lleument nebulosa. El fum de l'encens i les espècies exòtiques surava en l'estada i sortia per la finestra oberta per impregnar l'aire humit de la nit. L'atmosfera estava saturada pels deliciosos olors del banquet de benvinguda que havien preparat els pares d’en Lowie.

La taula consistia en una enorme planxa de fusta, una llesca tallada d'un arbre de tronc gegantí: els hipnòtics anells concèntrics indicaven durant quant de temps havia viscut l'arbre. Totes les cadires i el mobiliari de la llar d’en Lowie semblaven excessivament grans, ja que havien estat construïts per a cossos més grans que el d'un humà normal. En Jacen es va remoure incòmodament sobre el banc col·locat al costat de la taula.

Una cosa va encaixar per fi dins del seu cap.

- Ei, on és TM2? -Va preguntar -. Les seves habilitats de traducció ens anirien realment molt bé aquí.

La Jaina es va posar vermella i la seva boca va formar un petit «oh» de sorpresa.

-Jo... Eh... Bé, suposo que és culpa meva -va balbucejar -. Vaig prendre prestat a TM2 i el vaig connectar als sistemes de diagnòstic de la Caçadora d'Ombres perquè pogués proporcionar-nos una lectura de les parts de la nau que necessitem reparar-se. - La jove es va mossegar el llavi inferior -. Suposo que hauria estat més cortès esperar que haguéssim tingut ocasió de xerrar una estona amb la família d’en Lowie.

En Jacen va arronsar les espatlles i va tancar els ulls. Va intentar concentrar-se en aquell nou entorn i anar captant algunes paraules. Però amb cinc wookiees bordant, cridant, grunyint i rugint, resultava molt difícil entendre el que estaven dient. El noi va respirar fondo i va intentar relaxar-se, i va decidir utilitzar la Força per esbrinar si podia trobar algun sentit a la conversa.

En Jacen podia sentir com la pluja càlida del capvespre que queia a l'exterior lliscava com dits suaus i delicats a través de les fulles dels majestuosos arbres wroshyr. Dins prosseguia la batalla de tons, veus estranyes barrejant-se amb altres veus familiars. El noi es va concentrar en els matisos més subtils d'aquelles veus i percebre alegria i aprensió, esperança i pena. Va sentir...

Llavors va sentir el frec d'una mà peluda en el seu braç. En Jacen, una mica avergonyit, va alçar la mirada per trobar-se que la Sirra, la germana d’en Lowie, li estava oferint un plat ple de carn rostida i verdures. La Sirra va deixar escapar un lladruc cortès però impregnat de curiositat.

- Per tots els raigs desintegradors! Ho sento. Aquest plat és per a mi?

En Lowie va riure, i després va moure la mà en un gest que va abastar tota la taula per indicar que tots els altres ja havien estat servits. Els plats de tots els wookiees estaven plens de carn fresca acabada de tallar i petites muntanyes de verdures crues. La Jaina tenia un gran plat de menjar similar al d’en Jacen, mentre que el de la Tenel Ka contenia una barreja de verdures i carns, tant crues com cuites. Al Jacen li va divertir una mica veure que la gana de la Tenel Ka reflectia les preferències en conflicte mutu de la seva educació primitiva i la seva criança refinada. La Kallabow i en Mahraccor havien fet un gran esforç per satisfer les preferències dietètiques dels seus convidats humans. En Jacen va acceptar el plat que li oferia la Sirra i li va donar les gràcies.

Després tots els wookiees van callar de sobte i es van tornar cap a Lowbacca amb una visible expectació. En Lowie va alçar una mà peluda sobre el seu plat de menjar mentre cantussejava en veu baixa unes quantes frases no gaire llargues. En Jacen va reconèixer el discurs d'agraïment cerimonial wookiee que havia sentit amb tanta freqüència de llavis d’en Chewbacca.

A continuació en Lowie es va aixecar, va alçar els braços i va estendre les mans com si estigués formant un dosser de vegetació protector sobre la família i els amics, i va repetir el seu breu discurs. La mare d’en Lowie va deixar escapar un ronc gemec musical ple de tristesa.

Un instant després, tant els wookiees com els humans van atacar els seus plats tan impacientment com si cap d'ells hagués gaudit d'un dinar decent en diverses setmanes.

L'endemà la Jaina va murmurar alguna cosa inintel·ligible i va contemplar amb expressió una mica dubitativa la llista que TM2 havia introduït en el seu quadern de dades. En Jacen i la Tenel Ka estaven asseguts al seu costat a l'espaiosa habitació d’en Lowie, que havia estat creada buidant una part del tronc d'un gegantesc arbre wroshyr. En Lowie va desconnectar els cables de la consola de diagnòstic, els va introduir a la carcassa de TM2 i la va tancar amb un espetec. Mentre la Jaina i en Lowie intentaven catalogar les avaries sofertes per la Caçadora d'Ombres, en Chewbacca havia aprofitat aquesta oportunitat per anar a l'altre costat del planeta a visitar la resta de la seva família, a la qual no havia vist des de feia algun temps.

Les últimes gotes de pluja d'un altre curt xàfec estaven acabant de caure a l'altra banda de la finestra oberta. La Sirra també hi era, amb el seu pelatge desigualment retallat i ple de zones rasurades eriçat. Pel que sembla no volia estar sola, però tampoc participava gaire en la conversa.

- Fes una ullada a això, Lowie -va dir la Jaina, alçant el quadern de dades.

El wookiee va estudiar la llista de components avariats amb un grunyit pensatiu. En Jacen i la Tenel Ka també es van acostar per veure-la. En Jacen va dirigir un somriure maliciós a la seva germana.

- És difícil creure que una tempesteta iònica de res pugui causar tants danys, eh?

La Jaina va fulminar al seu germà amb la mirada.

- Si aquesta mascota peluda teva no hagués rosegat tots els circuits...

- Ei, això no és just! Mai l'havia vist abans que ens enlairéssim de Yavin IV. –En Jacen va treure a la criatura que semblava una pilota de pèls de la gàbia provisional que havia fet per a ella i les seves cries. El rosegador de vuit potes semblava sentir-se molt a gust en el seu nou niu, que era molt tou i còmode -. Ella no volia causar cap problema. Oi que no, Ion?

Va sostenir la boleta peluda davant del seu rostre i la va acariciar amb un dit. La diminuta criatura va emetre un feble so musical. En Jacen deixaria en llibertat el rosegador quan tornessin a Yavin IV, però fins llavors cuidaria el millor possible de la mare i les seves cries.

-En Jacen no va tenir la culpa -va dir la Tenel Ka en veu baixa i suau -. I culpar la criatura del que ha passat no serveix de res.

La Jaina va encongir una espatlla.

-Sí, ho sé. Ho sento. Tingues ben amagat a aquest bitxet ficat perquè en Chewie no el vegi quan torni aquesta nit.

En Lowie li va tornar el quadern de dades amb un lladruc ple de ferma seguretat en si mateix.

- L'amo Lowie creu que podem obtenir la major part d'aquests components en les instal·lacions locals, o crear substituts raonablement adequats -va dir TM2.

La Jaina va començar a sentir una nova esperança.

- Et refereixes a la fàbrica en la qual treballen els teus pares?

- Raigs desintegradors! -Va exclamar en Jacen -. Estàs segur? Hi ha munts de coses en aquesta llista. I, de tota manera, què fabriquen allà?

Lowie va moure les mans i va grunyir una resposta. La Jaina va poder percebre vagament el que estava dient.

- La fàbrica en la qual treballen els pares de l'amo Lowbacca, així com la majoria d'habitants d'aquesta ciutat arbòria, produeix una àmplia gamma d'ordinadors molt sofisticats que són utilitzats en un gran nombre d'aplicacions per al transport.

L'interès de la Jaina es va anar aguditzant davant la idea d'una fàbrica plena de sistemes complicats i exòtics.

- Com ara quines? -Va preguntar en Jacen.

El noi va tornar a col·locar la Ion dins de la seva gàbia. El petit rosegador va inspeccionar les seves cries, i després es va dedicar a furgar entre les fibres i restes que formaven el seu tou niu.

TM2 va tornar a parlar després d'una nova sèrie de grunyits i gesticulacions per part d’en Lowie.

- Entre altres coses, la fàbrica produeix sistemes de control per a les torres de control planetari, subsistemes i equips de suport navegacionals, sistemes tàctics, generadors de codificació de comunicacions, transductors multifàsics...

- Ei, crec que ja ens fem una idea. Gràcies, TM2 -el va interrompre en Jacen.

La Jaina va intentar reprimir el riure. El seu germà, sempre tan curiós, havia obtingut moltes més explicacions de les que esperava.

- Lowie, hi ha alguna manera de poder apropar una mica més la Caçadora d'Ombres a casa perquè ens resulti més fàcil treballar-hi? L'hangar on la vàrem deixar es troba gairebé a l'altra banda de la ciutat. No és una situació molt convenient per a nosaltres, no et sembla?

En Lowie va moure el cap, però va grunyir un suggeriment.

- L'amo Lowbacca proposa... -Va començar a dir TM2.

- Sí, crec que ho he entès -va dir la Jaina, tractant de comprendre algunes de les paraules del dialecte dels wookiees -. Podem anar traient els subsistemes danyats d'un en un, portar-los a casa d’en Lowie i treballar-hi. -Els seus llavis es van corbar en un gran somriure -. És una idea realment magnífica -. Bé, a què estem esperant?

Següent