Estrella a Estrella 1(XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

L'enorme droide bèl·lic va rotar dos-cents graus sobre la junta de la cintura i va apuntar a Raynar Thul amb l'extrem funcional del seu braç làser.

-Punt catorze del pla, recluta.

-No sóc un recluta -En Raynar vestia com sempre, amb els colors de la casa comercial de la seva família, en aquest cas bombatxos escarlata, faixí porpra i una túnica daurada que casava amb el color dels seus eriçats cabells rossos-. No estem en l'exèrcit.

-Punt catorze -va insistir 1-1A.

En Raynar va posar els ulls en blanc.

-La tripulació entra a la zona del menjador i captura als Jedi. Punt quinze: els Jedi deposen les armes.

-Els sabres làser -va corregir 1-1A-. I no li vaig demanar el punt quinze, soldat.

-No sóc un soldat -va dir en Raynar pesadament.

L'Ànakin i els setze membres del seu grup d'assalt estaven asseguts als luxosos i còmodes sofàs de la coberta d'observació del iot privat d'en Lando Calrissian, assajant el pla que l'Ànakin havia traçat amb Luke, Lando, el seu pare, la seva mare i la meitat dels Jedi d'Eclipsi. Hi havia mil detallets a memoritzar, però bàsicament consistia en què la tripulació del Dama Afortunada «sorprengués» als Jedi quan els yuuzhan vong pugessin a bord. Mentre els invasors s'emportaven als presoners, dos droides CYV sortirien per l'escotilla de desfets amb una càpsula d'equipament i s'enganxarien a la part inferior de la nau transbordadora enemiga. Quan tornés a la nau nodrissa, els droides els acompanyarien, ocults per la mateixa nau transbordadora. Per assegurar-se que els droides no eren vistos, el grup d'assalt organitzaria una distracció.

-Punt trenta-dos, senyor.

L'Ànakin es va recordar que el droide el considerava l'oficial del grup i va alçar la mirada per trobar-se amb el seu làser apuntant-li a la cara. Com de costum, mirar al negre túnel de la mort li va fer enfocar els seus pensaments.

-Uso la Força per obrir l'armeria i vaig el repartiment de les pistoles làser -va dir l'Ànakin-. Les pistoles estaran emmagatzemades amb la bateria desconnectada.

-Aquesta part em preocupa -va dir la Tenel Ka-. Segur que els yuuzhan vong troben això massa convenient.

-Pensa en l'alternativa -va dir en Lando, entrant a la coberta d'observació-. La meva tripulació s'haurà presentat voluntària, però no vol morir només perquè les coses quedin aparents.

-La qual cosa només prova el seu argument -va dir en Ganner. Com el Cavaller Jedi amb més edat de bord, serviria de comandant esquer perquè l'Ànakin pogués guiar lliurement, en la mesura del possible, al grup en silenci-. Els yuuzhan vong no són estúpids.

-No, no ho són, motiu pel qual puc colar-los això -va dir en Lando-. Desconnectar les bateries és un procediment de seguretat molt corrent, i que per descomptat utilitzaria tot aquell qui trairia una nau plena de Jedi.

-Això va sorgir quan tracem el pla -va dir l'Ànakin-. I al pare li va semblar una bona idea.

En Ganner va arronsar les espatlles i va assentir, per alleujament de l'Ànakin. Servir de cap i esquer havia estat suggeriment del propi Ganner, i la major preocupació de l'Ànakin era que l'ancià tingués problemes per diferenciar els dos papers.

-Tinc una pregunta -va dir en Raynar.

-Per què no em sorprèn? -va mussitar la Jaina.

En Lando va somriure.

-Pregunta. Necessites tenir confiança en el pla.

-Les naus yuuzhan vong estan vives, oi? Com és que aquesta no sentirà que porta els droides subjectes a ella?

-Seria com si un shenbit sentís alguna cosa en la seva petxina -va dir amb veu ronca Bela Harà-. Una cuirassa no serveix de res si sents dolor quan la colpegen.

-Són petxines, no cuirasses -va objectar en Raynar-. I si les naus estan vives...

-No estan vives en aquest sentit -va dir la Jaina-. Tenen cervells, però només controlen certes funcions, com els ordinadors de bord de les nostres naus. I no senten res a la petxina, almenys no ho sentia cap de les naus en les que he estat.

-No poden -va dir en Jacen-. Per sentir alguna cosa necessitarien terminacions nervioses i qualsevol terminació nerviosa de la cara externa de la closca quedaria congelada. Imagineu-vos descalços a Hoth.

Això va semblar convèncer a Raynar. Va fer una ganyota i va assentir en direcció al Lando.

-Gràcies, ara estic convençut.

El CYV 1-1A va rotar cap a Lowbacca.

-Punt trenta-tres, recluta.

En Lowbacca va rugir una cosa llarga i greu que l'Ànakin va reconèixer com una oferta grollera relacionada amb un esborrat de memòria. M-TD, el droide traductor d'en Lowbacca va aletejar fins a situar-se davant ell.

-Segur que vol dir això a un droide bèl·lic, amo Lowbacca?

Quan aquest va respondre amb un grunyit, M-TD va ​​lliscar fins a situar-se darrere d'en Tekli i va emetre un regalim d'estàtica que va fer que a l'1-1A se li il·luminessin els fotoreceptors.

En Landa es va interposar entre Lowbacca i el droide bèl·lic.

-És tot per ara, 1-1A -Va dirigir a Lowbacca una mirada de cansament i es va tornar cap als altres-. Ja hem transferit els dos CYV a la vostra càpsula d'equipament, i la Tendra està en el pont amb la tripulació, calculant la ruta a seguir.

-Estem preparats -va dir la Tahiri confiada-. 1-1A s'ha ocupat d'això.

L'expressió d'en Lando es va tornar més severa.

-1-1A és un droide. Pot ajudar-vos a entrenar i practicar, però no pot preparar-vos, no per a una cosa com això.

-No estic segur d'entendre't -aventurà l'Ulaha Kore-. Els assajos han estat impecables. D'acord que haurem d'estar disposats a improvisar, com qualsevol equip que es preï, però les previsions actuals ens donen... un setanta-dos per cent de probabilitats d'èxit.

L'Ànakin no va voler preguntar quin era el marge d'error. Seguia havent-hi tants imponderables que sospitava que el pèndol podia desplaçar-se tant per augmentar les seves possibilitats per sobre del cent per cent com per sota del cinquanta.

En Lando es va asseure davant la Bith i la va mirar als seus ulls cristal·lins amb la mirada més freda i dura que li havia vist mai a l'Ànakin.

-El que estic dient no es pot calcular -Va mirar als altres-. Les coses sortiran malament. Per moltes vegades que ho assagem, per molt bé que ho planegem tot, res sortirà com esperem. Haureu de reaccionar amb rapidesa.

-Com a qualsevol batalla -va dir en Ganner.

-Això no és una batalla, Rhysode. Fica't això al cap -En Lando el mirà fins que en Ganner va apartar la mirada, i no va deixar de mirar-lo amb fixesa-. No aneu com a guerrers, sinó com a espies. Haureu de fer coses que no us agradaran gaire. I no podreu fer-vos enrere. No podreu ni dubtar.

-No ho farem -va ser l'Alema Rar qui va dir això, i la seva mirada va dir a l'Ànakin que almenys ella sí entenia el que en Lando els estava dient-. Jo no.

En Lando va estudiar a la twi'lek un moment abans d'assentir.

-Tu has passat per això, ho sé -es va tornar cap als altres-. Fixeu-vos en l'Alema. Farà el que calgui, i vosaltres haureu de fer el mateix.

-Què estàs dient? -va preguntar en Jacen-. Que el fi justifica el mitjà?

-Està dient que només han de preocupar-nos dues coses -va dir l'Alema, la suavitat sedosa de la seva veu contradeia l'acer de les seves paraules- La primera, completar la missió. La segona, tornar amb vida.

-Això porta al Costat Fosc -va insistir en Jacen-. Si no ens preocupem pels mètodes utilitzats per assolir els nostres objectius, no serem millors que l'Emperador... o que els yuuzhan vong.

-Potser sigui així -va admetre l'Alema-. Però no podrem fer marxa enrere tot i que el sender que s'obri davant nostre sigui fosc, no pel nostre bé, sinó pel dels que cauran si fracassem.

-I per la Numa i la Lusa i l'Eelysa i tots els que ja han matat els voxyn -va afegir en Raynar.

L'Alema va recompensar el seu suport amb un somriure vagament prometedor.

-Per suposat. Per ells més que res.

-No. La venjança porta al Costat Fosc -va dir en Zekk-. No prendré part en una cosa així.

Tots es van posar a parlar alhora, l'Alema i en Raynar argumentant que destruir els voxyn i derrotar als yuuzhan vong justificava qualsevol acte, en Zekk dient que no sabien el que deien, en Jacen insistint que estava mal anteposar fins a mitjans. Encara que els altres semblaven estar entre un o altre bàndol, també parlaven alçant la veu, atraient a la discussió fins a l'Eryl Besa i en Jovan Drark un rodià impertorbable. Només semblaven controlar els barabels, agrupats en una cantonada, mirant-los amb les seves pupil·les reptilesques estretes fins a ser escletxes verticals.

L'Ànakin va sospirar profundament dintre seu i va notar que en Lando el mirava i es va adonar de com d'intel·ligent que havia estat la seva mare en triar el tractant d'armes perquè els lliurés a l'enemic. Per sincer que fos l'advertiment d'en Lando sobre el fet de no dubtar en el combat, les seves paraules amagaven alguna cosa més. Sabia que el grup d'assalt acabaria tenint aquesta discussió i l'havia provocat intencionadament mentre encara podien aclarir la situació, i ara esperava que l'Ànakin la solucionés.

-Silenci -L'Ànakin va esperar un moment, va tornar a intentar-ho i, en fracassar això, va cridar-. Calleu! És una ordre!

La seva rudesa, i la Força que va usar per augmentar la veu, va acabar arribant als altres. Va parlar abans que la discussió pogués reprendre's.

-Ningú es passarà al Costat Fosc en aquesta missió -Va mirar a Raynar i l'Alema-. Està això clar?

-No vaig voler suggerir que anéssim a fer-ho -va començar a dir l'Alema en veu baixa-. Només que no podem fer-nos enrere...

-Està això clar?

A l'Alema se li va cargolar encara més els lekku per les puntes, però va tirar la mandíbula endavant i va dir:

-És clar, Ànakin.

L'Ànakin va sentir més que veure l'estrany somriure que es va pintar a la cara de la Tahiri. Encara que cap de les dones Jedi del grup li queia especialment bé, l'Alema semblava desagradar-li especialment. Va decidir deixar això per a un altre moment i es va tornar per mirar a Raynar amb les celles arrufades.

-D'acord. Qui voldria fer això, de totes maneres? - Va respondre ella mateixa, assentint.

L'Ànakin va acceptar aquesta resposta i es va girar cap a Zekk i Jacen.

-Però en Lando té raó. Igual cal fer coses que ens desagradaran, i fer-les amb rapidesa. Si no podeu viure amb elles potser hagueu d'agafar el proper vaixell de càrrega rumb a casa.

-Quina classe de coses? -preguntà en Jacen-. Si parlem ara dels límits...

-Jacen! -va xiuxiuejar l'Ànakin-. Pots fer-ho?

En comptes de contestar, en Jacen va buscar suports al seu voltant. Els va trobar, és clar, sobretot en Zekk i la Tenel Ka, però l'Ànakin començava a pensar que fins i tot el talent especial del seu germà per a controlar animals no valia la discòrdia que portaria al grup. Va mirar al Lando a la recerca de guia, però només va trobar el rostre inexpressiu d'un jugador veterà. L'Ànakin hauria de resoldre sol el problema; en el lloc al qual anaven no tindrien el consell dels antics herois de la Rebel·lió.

L'Ànakin va respirar fondo, emprant una tècnica Jedi de relaxació per aclarir la ment i poder concentrar-se. En Jacen i ell s'havien anat distanciant al llarg de la invasió yuuzhan vong, fins arribar a un punt en què tot just podien parlar sense un rerefons de culpa i ressentiment. Eren ferides que només ara començaven a curar-se. L'últim que volia l'Ànakin era apartar el seu germà del grup i reobrir-les, però havia de pensar en la missió, i en tots els que participarien en ella.

Es va tornar cap al seu germà:

-Jacen, potser....

-Ànakin, he estat pensant! -encara que el to de veu de la Jaina era entusiasta, l'Ànakin va poder sentir la seva preocupació gràcies a la Força. Estava gairebé tan preocupada per aquest distanciament com els seus germans i ara es dirigia a ells intentant reduir-lo-. Ja sabeu que em té molt preocupa la ruptura.

-Sí? -va respondre l'Ànakin amb precaució. A Eclipsi sabien quant valoraven els yuuzhan vong el fet de trencar la voluntat dels seus presoners. La seva major preocupació era que els seus "captors" poguessin començar aquesta ruptura en la nau de transbord, que algun del grup no fos capaç de suportar-la i cedís abans de creuar la frontera enemiga-. Què té a veure això amb el que estem parlant?

-Recordes com vam fer servir la unió telepàtica en la Força en el primer atac yuuzhan vong a Dubrillion? -va preguntar la Jaina. Els tres germans s'havien buscat en la Força per compartir les seves percepcions-. I si en Jacen pogués ajudar-nos a tots a fer això? Podríem utilitzar aquesta connexió per donar-nos suport els uns als altres mentalment i emocionalment.

-És un bon pla -va dir la Tenel Ka-. Tots els interrogadors saben que l'aïllament mental és clau per trencar la resistència d'una víctima.

L'Ànakin va veure el potencial de la idea, de la mateixa manera que veia com de desesperadament que la seva germana intentava evitar que augmentés el distanciament entre en Jacen i ell.

-Com podem fer això? -va preguntar, previngut.

-He estat parlant amb Tesar i els seus companys de niu sobre les tàctiques de combat dels Cavallers Salvatges -va dir la Jaina amb confiança, mirant cap als barabels-. Crec que podrem adaptar algunes a la nostra situació.

-Sí, Aquest creu que podem -va dir en Tesar-. Potser finz i tot puguem uzar la connexió per crear una gran Fuzió de combat.

L'Ànakin va alçar les celles. Fusió de combat era com anomenaven els barabels al seu increïble desplegament de cohesió durant la confusa batalla de Froz.

-És una possibilitat interessant.

-Però necessitarem a Jacen -va pressionar la Jaina-. És l'únic amb prou potència empàtica per unir-nos a tots.

«O per separar-nos», va pensar l'Ànakin. Però, a mesura que estudiava els rostres expectants que el miraven, es va adonar que ja s'havia fet bona part del mal. Enviar a Jacen de tornada no només decebria a la seva germana sinó que alienaria a Zekk, la Tenel Ka i molts dels que compartien la seva preocupació pel Costat Fosc. També augmentaria el distanciament entre ells, i l'Ànakin desitjava això tant com que li implantessin al cap una altra llavor esclava yuuzhan vong.

-Jacen, hauràs de fer el que jo et digui quan ho digui -L'Ànakin enfrontà la mirada del seu germà i la va sostenir-. Si alguna cosa et sembla malament, jo seré el responsable d'això, no tu. Si no pots viure amb això, ho sento, però no pots venir.

En Jacen va sentir el prop que havia estat l'Ànakin d'enviar-lo de tornada a casa i sabia que no havia de dubtar. Va assentir i va dir:

-Confio en el teu seny, Ànakin. De veritat que si.

Següent