Estrella a Estrella 1(XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

Les tiges dels senalak semblaven més estalagmites de gel que un sistema de seguretat sota la tènue resplendor maragda del planeta Myrkr. Aquelles tiges rígides i dures arribaven tan sols a l'altura del genoll, i no eren més gruixudes que un dit, però quan en Jovan Drark va crear un solc amb la Força pel qual passar amb seguretat al llarg de tot el camp, els seus capolls blaus van escopir un grup d'espines amb filaments d'un metre de llarg aproximadament. Aquell filferro espinós va quedar surant en el buit espacial durant uns segons, enredant i capturant, o fins i tot matant, qualsevol cosa que passés pel seu costat.

Si l'Alema no els hagués avisat, el grup d'assalt hauria entrat en aquell camp de seguretat completament desprevingut. Després de l'anterior parany a bord del Mort Exquisida, l'Ànakin havia començat a preguntar-se si realment estarien preparats per a una missió com aquella. L'Ulaha els hi havia donat menys d'un 50% de possibilitats d'èxit i, pel que veia, les coses no estaven millorant, així que també va començar a preguntar-se si, després de tot, era tan bona idea anar a per la reina voxyn.

-Ànakin, hem de fer això vulguem o no, i no estàs sent de gran ajuda amb tanta negativitat -va dir la Tahiri mentre avançava darrera de l'Ànakin, amb el seu pèl ros sobresortint per la part inferior de la protecció facial del seu vestit de buit.

-Ens estaven esperant, tu vas saber enfrontar-te a la situació, i ara anem a agafar-los per sorpresa.

-Perdona. Creia que tenia tot això controlat.

-I ho tens -va dir la Tahiri posant els ulls en blanc-. Escolta, que sóc jo, Ànakin.

L'últim dels senalak va caure davant un embat de la Força obra d'en Jovan, i per fi van arribar al perímetre del port espacial. Bàsicament, consistia en un enorme fossat de trenta metres de profunditat i un quilòmetre de llarg, les parets estaven compostes per una cavernosa filera de columnes segellada amb una membrana transparent que només es podia creuar mitjançant un anell de vàlvules. Vint biomolls d'atracada s'estenien al llarg del sòl de la fossa, tots coberts per closques retràctils de mida suficient per allotjar els anàlegs de les corbetes.

Al costat més proper de l'espaiport, estava atracant l'últim transport de rescat que tornava de la batalla espacial. Les dues meitats de la closca del moll d'atracada es van aixecar per enganxar-se al grumollós casc. Tot i que l'Ànakin i els altres no havien estat capaços de veure la batalla, el continu fluir de les naus de rescat procedents de l'espai els indicava que almenys els seus camarades havien plantat cara en la batalla. També coneixien el seu resultat. 2-1S havia enviat un informe final a 2-4S abans d'explotar, i tots van témer llavors per la vida de l'Ulaha, una de les raons de la «negativitat» de l'Ànakin.

Uns cinc quilòmetres més enllà de la fossa d'aterratge s'alçaven les cúspides en forma de bresques dels grashal que havien vist des de l'espai. L'Ànakin no necessitava fer cap prospecció amb la Força per saber que allí es trobaven els voxyn. Podia notar amb tota claredat la seva fam procedent d'aquella direcció. No obstant això, la situació del presoner Jedi era, per contra, ben diferent. No podia sentir-lo, sentir-la o sentir-los en absolut, per molt que s'esforcés.

-Ysalamiris? -va preguntar l'Alema.

Va avançar lentament fins a situar-se al seu costat, just al costat oposat d'on es trobava la Tahiri i es va aturar en el punt en què les espatlleres dels seus vestits de buit es van tocar.

-Si tenen un Jedi, necessitaran ysalamiris.

A l'Ànakin no li va sorprendre que la twi'lek se li s'anticipés. Durant el trajecte des de la zona d'aterratge, el grup d'assalt havia estat actuant amb tal harmonia que de vegades semblaven compartir pensaments.

-No crec que estigui mort -va dir la Tahiri -. Ja sé que no sabem qui és i tot això, però, tot i així, crec que ho sabríem.

L'Ànakin no pensava el mateix, però només hi havia una manera de descobrir-ho. Es va donar la volta per agafar les feromones d'aparellament d'ysalamiri que la Cilghal li havia donat. Va somriure en veure que en Jacen ja l'esperava amb la mà oberta perquè li passés la càpsula.

-Això és molt rar -va dir-. En Tesar hauria d'haver dit alguna cosa.

En els ulls d'en Jacen es va veure un indici amb un aire divertit.

-Mira-ho des del meu punt de vista -va dir en Jacen. De sobte es va posar més seriós, mentre una aura de nerviosisme li envoltava.

-Mira, Ànakin, abans que això comenci de veritat, hi ha una cosa que...

-Ara no, Jacen -va dir l'Ànakin apartant la vista i mirant a la llunyania. L'últim que necessitava ara era ferir els sentiments d'en Jacen, però ja havia comprovat a l'estació Centràlia el que passava quan feia cas al seu germà-. Ho he de fer a la meva manera.

-Jo només volia...

-Si us plau.

L'Ànakin va llançar la càpsula cap a la part més allunyada de la fossa d'aterratge, on ja hi havia un grup de servei ocupat a treure provisions d'una resclosa d'aire oberta. La càpsula va desaparèixer de seguida del seu camp de visió en la resplendor verdosa de Myrkr, però va sentir que s'aturava en travessar la resclosa i xocar amb la vàlvula interior. Uns minuts després, el grup de servei acabava la seva tasca i entrava a la resclosa. L'Ànakin va començar a dir-li als altres que es preparessin, però després s'ho va pensar millor. Ja ho estaven.

La vàlvula exterior s'estava tancant quan va parlar 2-4S.

-Nau aproximant-se, enemiga, anàleg de fragata.

Els deia que l'arribada de la nau era imminent. Malgrat el magnífics que eren els droides de combat CYV, el seu paquet de sensors no tenia potència per detecció en l'espai profund. La notícia va fer que un calfred de perill li recorregués l'espina dorsal, però es va negar a afanyar-se. Fins que sabés on es trobava el Jedi, entrar a l'espaiport només posaria al captiu, i a ells, en perill.

Un eixam de figures amb prou feines distingibles va sortir corrent d'una de les arcades, situada aproximadament a un terç del recorregut de la columnata. Més d'una dotzena de yuuzhan vong va sortir darrere d'ells, es van aturar i mig van ensopegar intentant detenir els fugitius. Un dels guerrers va agafar una forma que es retorçava, va tirar la mà enrere i va trepitjar la criatura. Els ysalamiri tenien les dents esmolades.

No va passar molt temps fins que tots els ulls, o almenys tots els que es veien a través de la membrana es fixessin en l'enrenou. L'Ànakin es va apartar del perímetre i es va quedar mirant. Quan es va tornar per ordenar que activessin els mantells hologràfics, ja hi havia una llarga fila de yuuzhan vong davant seu.

-Sabeu quin és el pla, no?

-Directes al niu d'ysalamiri -va contestar la Bela, o potser fora la Brasov.

-I tornar després...

-Per robar la nau de rescat -va acabar en Ganner-. Ens ho sabem al peu de la lletra, Jedi. 2-4S i jo cobrirem el vostre descens.

-Bé.

L'Ànakin va activar el seu mantell hologràfic i va tornar al perímetre per deixar-se caure al costat de la paret, usant la Força per esmorteir la caiguda. Quan no va sentir als yuuzhan vong a través del vidre lambent, es va girar per descobrir que estava davant d'una resclosa d'aire de la mida d'un rancor que donava a un cau de llòbrecs i tenebrosos túnels a penes visible a través de les translúcides vàlvules porta. Podia sentir un grup de yuuzhan vong en algun lloc de la foscor, però la seva percepció era massa difusa per dir-li si s'havien alertat per la seva sobtada aparició o si tan sols eren conscients d'ella.

L'Alema, en Tesar i els altres van començar a arribar. Sabent que la twi'lek era la que més experiència tenia a l'hora d'infiltrar-se darrere de les línies enemigues, l'Ànakin li va encarregar que dirigís al grup a través de la resclosa, mentre ell vigilava.

El fossat d'aterratge semblava més gran des del sòl que des de dalt. En aquella llòbrega resplendor verda, el tràfec que hi havia a l'altra banda només era visible com una massa d'ombres que corrien a corre-cuita d'un costat a un altre. Era impossible discernir res a través de la finestra de la membrana, llevat que quedés dibuixada la seva silueta per la resplendor d'algun tros de liquen bioluminescent de la paret.

Tan sols la nau de rescat, totalment assentada en el seu biomoll d'atracada, era distingible i fàcil de veure.

Quan l'Ànakin va acabar de fer la inspecció, en Ganner i 2-4S ja estaven darrere d'ell. Van seguir als altres per la resclosa d'aire i van deixar que els seus protectors facials i màscares de respiració pengessin de la part superior del vestit, mantenint connectats micròfons i auriculars per poder comunicar-se sense aixecar la veu. L'Ànakin es va posar al capdavant i va començar a avançar el més ràpidament que va poder a través de la columnata, intentant no cridar l'atenció; les bateries dels mantells hologràfics només durarien dos minuts abans de deixar de funcionar i necessitar que les canviessin.

Mentre es dirigien a la nau de rescat, van passar al costat d'una rampa que conduïa cap a un bulliciós nivell inferior situat per sota de la fossa d'aterratge. Un yuuzhan vong sense armadura va començar a inclinar-se, fent-los gestos i parlant en el seu propi llenguatge.

Una onada de nerviosisme va travessar a tot el grup d'assalt, però es va retirar ràpidament quant en Jacen usà la fusió de combat per dirigir l'atenció de tot el món cap a la postura inalterada de l'Alema. Els yuuzhan vong van arribar a la porta dient-los alguna cosa amb més insistència.

La veu de la Tahiri va sonar a través dels auriculars de tot el món, en els quals van poder escoltar la resposta apropiada. En Ganner, que tenia la veu més semblant als yuuzhan vong, va sortir del grup i va parlar amb el caratallada:

-Pol dwag, kane a bar.

-Kanabar? -va contestar el yuuzhan vong.

Es va fer una pausa mentre la Tahiri li donava la resposta correcta. Després en Ganner va dir:

-Dwi, kane a, bar!

-Tadag dakl, ignot!

Els yuuzhan vong van alçar les armes en un gest brusc i després van desaparèixer per la rampa.

-Què volien? -va murmurar l'Ànakin.

-En Ganner li ha cridat «cub de llimacs morts» -va dir la Tahiri-. Li vaig dir que li contestés kanabar, no kane a bar.

-Kane a bar ha estat millor -va dir en Tesar-. Com es diu «brutícia sota les meves escates»?

Això va fer que ressonés tot un cor de xiuxiuejos procedent de les germanes Harà i una ordre de l'Ànakin perquè cessessin els acudits. 2-4S informà que la nau enemiga que s'aproximava era, efectivament, una fragata, i que ja estava orbitant la mónnau.

L'Ànakin va tornar a sentir un pessigolleig al clatell, i aquesta vegada no es va apaivagar. Amb una fragata en l'òrbita de la mónnau, haurien de tenir molta cura quan els toqués sortir corrents d'allà.

Van arribar a la fosca arcada que conduïa al niu dels ysalamiri. L'Ànakin va saber instantàniament que estaven en el bon camí, ja que l'aire feia pudor a brutícia, sang resseca i coses pitjors. La fusió de combat es va esvair quan van entrar al túnel. Van veure que més endavant el passatge estava vorejat per arbres ambulants semblants als que havien vist al Mort. La majoria tenien trencades les arpes que sobresortien dels seus troncs, però un grup d'ells encara tenien ysalamiris penjant. Un parell de guerrers yuuzhan vong esperava rere d'una mena de taulell de corall Yorik, inserint amb destresa un cordó viu en un fuet entrellaçat i ignorant els angoixants crits procedents del final del corredor.

Mentre l'Ànakin s'aproximava, tots dos guerrers van deixar de fer la seva feina i es van quedar mirant-lo amb els braços creuats sobre el pit.

-Remuga corlat, migan yam? -va preguntar el guàrdia més alt.

L'Ànakin es va dirigir directament cap a la porta d'entrada.

-Remaga Corlat? -va preguntar el guàrdia més alt de nou, traient l'amfibastó del cinturó i interposant-se en el camí de l'Ànakin.

La resposta de l'Ànakin va ser més tallant que furiosa.

-Kane a bar.

Els enfonsats ulls del yuuzhan vong el van mirar més confosos que enfadats, però, tot i així, va posar el seu amfibastó al pit de l'Ànakin.

-Yaga?

L'Ànakin li va apuntar amb el seu sabre làser i el va encendre. La fulla escarlata va travessar la gola del guàrdia i va sortir per l'altre extrem del coll, fregant al guàrdia que hi havia darrere seu. El segon yuuzhan vong va rodar cap enrere i va obrir la boca per donar la veu d'alarma, però va ser interromput pel so del sabre làser platejat de l'Alema, que li va tallar netament el cap.

L'Ànakin va apagar el mantell hologràfic i va donar algunes ordres, enviant a Jacen, en Ganner i 2-4S a vigilar l'entrada, i a la Jaina, Raynar i l'Eryl a ocupar-se dels altres ysalamiri. La resta va anar corredor avall, cap als crits de tortura. Quan van arribar a la porta d'entrada, es van topar de cara amb el peto de l'armadura de crancs vonduun d'un yuuzhan vong.

El guerrer va intentar cridar mentre treia l'amfibastó, però l'Ànakin se li va anticipar i li va travessar la gola amb el seu sabre làser. Després va empènyer el cos cap a l'habitació d'on venia. Llavors va escoltar el brunzit delator de diversos insectes atordidors volant cap a ell, així que es va ajupir i va rodar sobre l'espatlla alhora que intentava inspeccionar l'habitació. Hi havia un arbre d'ysalamiris en una cantonada, dues figures penjades de la paret més propera i dues movent-se a la seva dreta. Es va aixecar amb el sabre làser en guàrdia per tirar el cos a terra quan les descàrregues del minicanó d'en Tesar van començar a passar sobre el seu cap.

L'arbre d'ysalamiris va explotar en mil estelles i quan va quedar totalment vaporitzat l'Ànakin va sentir com tornava la Força. Va tornar a sentir el brunzit d'un insecte atordidor volant cap a ell. L'Ànakin va deixar que els seus sentits Jedi guiessin el seu sabre làser per defensar-se de l'atac i va girar immediatament per descobrir l'origen del mateix i veure un yuuzhan vong corrent cap a ell, amfibastó en mà. Abans que l'Ànakin pogués esquivar-lo, una descàrrega del minicanó d'en Tesar llançà al guerrer a l'altra banda de l'habitació, i l'Alema es va avançar per traspassar-li la destrossada armadura amb el seu sabre làser platejat.

Ja només quedava un yuuzhan vong, el més petit i prim, amb un espectral rostre de trets femenins i diverses arpes serrades i tallades sobresortint-li dels vuit dits, els canells i fins i tot dels colzes. Una cuidadora. L'Ànakin es va aturar i va començar a caminar cap a ella, però una teranyina d'enlluernadores línies d'energia li va embolicar el cos abans que pogués donar tan sols dos passos. L'Ànakin va pensar que seria alguna mena d'escut personal, fins que els ulls d'ella es van desorbitar i va dir alguna cosa furiosa.

L'Ànakin va centrar els seus pensaments en la teranyina i va sentir la familiar energia de la Força, però molt més freda i amb certs tocs de foscor. Va mirar cap a la paret del fons, on els dos presoners romanien penjats amb els braços oberts i sagnant per múltiples ferides. Un era una fornida dona de pèl fosc i ulls més foscos encara que mirava la cuidadora vocalitzant en silenci unes paraules que l'Ànakin no va aconseguir a comprendre.

La yuuzhan vong va intentar arrencar del seu cos un bri d'energia de la Força, però només va aconseguir tallar tres dits. La dona de cabell fosc va somriure quan la teranyina va començar a tancar-se al voltant de la cuidadora, tallant lentament el seu cos en trossos.

A l'Ànakin li va envair una profunda sensació d'injustícia, d'odi, d'ira... i de maldat. Aquella dona estava actuant no només més enllà de les circumstàncies de la guerra, si no més enllà de la venjança o de la set de sang.

-No! Atura't!

Ella el va ignorar, i la yuuzhan vong cridà d'angoixa. La sang va començar a vessar sobre el sòl, acompanyada d'altres coses. L'Ànakin va tornar la cara veient que diversos trossos de carn amb forma de cub queien a terra.

-Atura't!

L'Ànakin va alçar la base del seu sabre làser i va fer un pas endavant per reafirmar la seva ordre, però els crits de la yuuzhan vong es van aturar de sobte, amb un so humit i clapotejant. Quan l'Ànakin la va mirar, va veure que tot el seu cos estava escampat per terra, tallat a daus. L'olor era horrible, i va haver d'esforçar-se per no vomitar.

La veu d'en Jacen va sonar en el seu auricular.

-Germanet, acaba de sortir una llançadora de la fragata.

-D'... acord. Mantingues-me... informat... -va dir gairebé sense alè.

Es va fer una pausa, i en Jacen va preguntar:

-Passa alguna cosa?

-Estem bé -va dir l'Ànakin-. Una sorpresa. Després t'explico.

Pel comunicador es va sentir un "clic" que va prendre com un acord i un comiat, just quan l'Ànakin va veure l'Alema a la paret del fons, alliberant a la dona de pèl fosc dels ceps de gelatina blorash que la mantenien penjada.

-Quina tècnica tan fascinant! -va dir la twi'lek-. Creus que podria aprendre?

-No, no pots -va contestar l'Ànakin -. Aquest atac va ser d'una crueltat innecessària.

L'Alema aclucà els seus pàl·lids ulls de twi'lek, freds i durs com un llac hothià.

-Podràs parlar-me de la crueltat quan un voxyn li hagi cremat la cara a la teva germana -va dir girant-se cap a la dona de pèl fosc, ara lliure dels seus lligams de la paret -. Potser ara vulgui ser cruel.

La dona li va regalar un somriure encoratjador.

-No hi ha res dolent en la venjança, és una emoció molt noble, al mateix temps que poderosa.

-Parles com una veritable Germana de la Foscor -va dir en Zekk entrant a la sala.

Mirà primer a la dona de pèl fosc i després al jove, que encara estava penjat darrera d'ella.

-Hola, Welk.

Welk, un humà de cabell ros un o dos anys més gran que l'Ànakin, va llançar una amarga mirada a Zekk.

-Hola, traïdor.

-Us coneixeu? -va preguntar l'Ànakin. En Zekk afirmà amb el cap.

-De l'Acadèmia de les Ombres. En Welk era el millor estudiant de Tamito Kai. Després de morir Vilas, és clar.

-Després que tu el matessis -va corregir-li en Welk mirant a Zekk-. En Zekk ostentava el rang de cavaller més fosc, el nostre líder, fins que va trair al Segon Imperi a Yavin IV.

L'Ànakin va arrufar les celles en sentir allò. Tot i que aleshores era massa jove com per participar en la defensa de l'Acadèmia Jedi, quan el Jedi Fosc Tamito Kai va atacar, molts dels Cavallers Jedi del seu grup d'assalt, incloent els seus deixebles, Lowbacca, Tenel Ka i Raynar, van lluitar valentament en aquella batalla. No estarien molt contents en saber que havien arriscat les seves vides per salvar la d'un enemic.

En Tesar, que mai havia estat a Yavin IV, va ser el primer a oposar-s'hi.

-Hem arrizcat les noztres vides per zalvar un Jedi Fosc? -va dir el barabel apuntant a la parella de presoners amb el seu minicanó-. Tragueu dizpars làzer!

-Baixa això, Tesar -va dir l'Ànakin empenyent el canó cap avall, per després girar-se cap a la dona de pèl fosc-. Hi ha algun Jedi?

-Nosaltres som Jedi -va contestar ella. Tot i que la sang rajava de moltes de les seves ferides, el dolor no semblava preocupar-la més del que li preocuparia a un yuuzhan vong -però, contestant a la teva pregunta, no, no hi ha cap Jedi. Almenys amb vida. Quan vas entrar en el sistema ens vas sentir a nosaltres.

-De totes maneres tampoc ens farà cap mal fer una ullada -va dir l'Ànakin assentint a Tesar i als seus companys. - Aneu amb compte.

-Com vulguis, jove Solo-va dir la dona somrient-, però no hi ha raó per dubtar de nosaltres. Estarem més que feliços si deixes que t'ajudem a destruir els voxyn.

-Com saps..?

-No crec que hagis vingut a rescatar-nos -deixant a Welk penjat darrere d'ella, va començar a caminar cap a la porta-. El meu nom, de tota manera, és Lomi Pio. Potser podria començar a explicar-te el que sé d'aquest lloc.

L'Ànakin va aixecar una cella.

-No et guardes la informació per després poder negociar? Què et fa pensar que si ens comptes el que saps no et deixarem aquí?

La Lomi li va llançar una freda mirada.

-I llavors, qui seria el Jedi Fosc, Ànakin?

L'Ànakin encara intentava deduir com coneixia la seva identitat aquella dona, quan del seu auricular va sorgir novament una veu.

-Tenim problemes, Germanet -aquesta vegada era en Ganner qui parlava-. Te'n recordes de la llançadora? No et creuràs qui ve en ella.

-Jo no m'ho crec -va dir en Jacen-. Sembla en Nom Anor!

Següent