Enganyats (IV)

Anterior

Capítol 4

La resta de les forces Sith havien tornat a la flota, però en Malgus es va entretenir. Es va quedar sol entre les ruïnes del Temple Jedi. Va apagar el seu comunicador, posant-se fora de l'abast de les forces Imperials, i va conversar en solitud amb la Força. Caminant pel perímetre de les ruïnes, va passejar sobre la destrucció, complagut per la seva victòria però pla amb la certesa que havia derrotat al seu enemic i no hi havia cap reemplaçament obvi aparent.

Anhelava el conflicte. Sabia això de si mateix. Necessitava el conflicte.

Hi hauria més batalles amb els Jedi i la República, és clar, però amb la captura i la devastació de Coruscant, la caiguda de la República era una certesa, només una qüestió de temps. Aviat la seva visió de la Força es faria realitat, llavors... què?

Hauria de confiar que la Força li presentés un altre enemic, una altra guerra mereixedora de lluitar.

Escalant una pila d'enderrocs, va trobar un punt que li oferia una vista excel·lent de les vistes urbanes del voltant. La cara destrossada de l'estàtua d'Odan-Urr descansava sobre la pila al seu costat, mirant-lo trist.

Aquí, a cavall de les ruïnes del seu enemic, en Malgus va esperar que la flota Imperial comencés amb la incineració del planeta.

Una hora va passar, llavors una altra, i mentre el crepuscle donava lloc a la nit, el nombre de naus Imperials rondant el cel sobre Coruscant va començar a disminuir més que engrossir. Els bombarders tornaven als seus creuers, i els caces no prenien formacions d'atac sinó de patrulla.

Què estava passant? La flota Imperial no tenia els recursos per controlar una ocupació de Coruscant a llarg termini. Les forces Imperials havien de devastar el planeta i moure's abans que les forces de la República poguessin reunir-se per a un contraatac.

I tot i així... no estava passant res. En Malgus no ho entenia.

Va activar el seu comunicador i va contactar amb el seu creuer, Valor.

-Darth Malgus -Va dir el seu segon al comandament, el Comandant Jard-. No hem estat capaços de contactar amb vostè durant hores. Estava preocupat pel seu benestar. Acabo d'enviar un transport a buscar-lo al Temple.

-Què està passant, Jard? On són els bombarders? Quan començarà el bombardeig planetari?

En Jard titubejava en la seva resposta.

-Senyor meu... jo... Darth Angral...

La mà d'en Malgus va prémer el comunicador mentre suposava el significat rere de la resposta tartamudejant d'en Jard.

-Parla clar, Comandant.

-Sembla que les negociacions de pau continuen a Alderaan, senyor meu. Darth Angral ha donat instrucció a totes les forces que es paralitzessin fins que els assumptes d'allà es cristal·litzin.

En Malgus va veure una patrulla de interceptors Mark VI volar.

-Negociacions de pau?

-Això és el que tinc entès, Darth Malgus.

En Malgus treia fum pels queixals, i va mirar a la columna de fum llançada per un gratacels cremant.

-Gràcies, Jard.

-Va a tornar al Valor, senyor meu?

-No -Va dir en Malgus-. Però porta-me'n aquest transport ara. Requereixo una audiència amb Darth Angral.

Els termes per a les negociacions prohibien que tant les delegacions Imperials o de la República posessin seguretat externa al voltant de l'edifici de l'Alt Consell i el recinte. En el seu lloc, tots dos tenien les delegacions esteses assentades a les ciutats properes.

Movent-se amb una velocitat augmentada amb la Força, l'Aryn va evitar fàcilment als guàrdies alderaanians assentats en les terres del recinte. Un caní d'un dels equips de guàrdies va captar la seva olor. Va grunyir mentre ella passava, però abans que els guàrdies poguessin encendre els seus escàners d'infrarojos, l'Aryn ja estava a cent metres d'ells. Ella no va sortir a través de cap dels punts de comprovació. En el seu lloc, es va obrir pas entre els jardins fins que va arribar als murs del recinte, venoses de verdes enfiladisses florint amb flors grogues i blanques.

Sense frenar, va atreure la Força, botà en l'aire, i es va arquejar sobre el mur de cinc metres. Va colpejar el sòl a l'altre costat, lliure.

Per a la seva sorpresa, no va sentir una estrebada per tornar. Ho va prendre com un senyal que havia pres la decisió correcta.

L'edifici de l'Alt Consell es posava sobre un turó boscós. Camins serpentejants, rierols, i pintorescos senders baixaven del turó fins a un petit poble de descans niat al seu peu. Els llums dels edificis del poble parpellejaven a través dels arbres i la resta del fullatge. Els murmuris del trànsit i la vida urbana pujaven per la muntanya.

Era tard, però no tan tard com perquè no pogués aturar un taxi aeri per arribar a l'espaiport abans que es notés la seva absència.

Sense mirar enrere, va accelerar en la nit.

Quan va arribar al poble, va localitzar una línia de taxis aeris automàtics aparcats fora d'un restaurant exterior a l'aire lliure ple de gent jove. Un xef rodià manejava el grill central, els seus braços, un remolí de ganivets i navalles de carnisser. Les olors de carn a la brasa, fum, i una espècia que no podia identificar omplien l'aire. La música sonava amb estrèpit pels altaveus, el baix feia que el sòl vibrés. Va mantenir la seva caputxa cobrint la cara i va saltar al primer taxi de la línia. El droide antropomòrfic conductor va posar un colze en el seient i es va girar per encarar-la. Portava una gorra de vestuari ridícul dissenyat per fer-li semblar més humà. Donades les seves pròpies emocions fràgils, l'Aryn estava encantada de tenir un conductor droide. Els droides eren buits per al seu sentit empàtic.

-Destinació, si us plau.

-L'espaiport d'Eeseen -Va contestar.

-Molt bé, senyora -Va dir.

La porta del taxi es va tancar, el motor es va encendre, i el cotxe va saltar a l'aire. El poble va caure darrere d'ells.

La programació social del droide es notava, i tractava de donar una mica de xerrada dissenyada per posar al passatger còmode.

-És d'Alderaan, senyora?

-No -Va dir l'Aryn.

-Ah, llavors hauria recomanar-li que provés...

-No necessito conversa -Va dir ella-. Si us plau condueix en silenci.

-Sí, senyora.

Una vegada que el taxi va arribar a l'altitud comercial i va caure en una carretera, el droide va accelerar el taxi a uns pocs centenars de quilòmetres per hora. Arribarien  l'espaiport en mitja hora. Va considerar encendre la videopantalla del cotxe però va decidir no fer-ho. En el seu lloc, va mirar fora de la finestra al trànsit, al terreny fosc alderaanià.

-Espaiport davant, senyora -Va dir el droide.

A sota i endavant, l'espaiport d'Eeseen -un dels molts d'Alderaan- va sortir a la vista. L'Aryn no podia no haver-lo vist. Els seus llums brillaven com una galàxia.

Una de les estructures més grans del planeta, l'espaiport era en realitat una sèrie d'estructures interconnectades que s'estenien al llarg de cinquanta quilòmetres quadrats. L'aeroport central principal del port era una sèrie de braços concèntrics, amb grades que giraven al voltant d'un nucli de principalment transpariacer, als que els locals anomenaven -la bombolla-. Era bastant com una ciutat autònoma amb els seus propis hotels, restaurants, instal·lacions mèdiques, i forces de seguretat.

Des de dalt, sabia l'Aryn, l'espaiport semblava similar a una galàxia en espiral amb braços. Podia albergar diversos centenars de naus al mateix temps, per a grans supervaixells de càrrega a les plataformes de carregament dels nivells baixos, per a carregament simple en les plataformes superiors. Una torre de control planetari sobresortia de dalt de la bombolla com una antena grossa.

A causa de l'hora tardana, la majoria de les plataformes d'amarratge superiors estaven a les fosques, però els nivells inferiors estaven brillants i plens d'activitat. Mentre l'Aryn mirava, un gran vaixell de càrrega de carregament descendia cap a una de les plataformes inferiors, mentre que dues començaven el seu lent ascens fora del moll i cap a l'atmosfera. Les empreses d'embarcament normalment feien molt del seu treball de nit, quan el trànsit a l'atmosfera era reduït.

Veient-ho tot, l'Aryn va ser colpejada amb la raresa del fet que la vida de tota la resta del món en la galàxia continués com ho feia, mentre la mateixa República estava en un greu perill. Volia cridar desesperadament a tots ells: Que creieu que és el següent que passarà!

Però en el seu lloc s'ho va guardar dins, una pressió emocional que pensava que aviat faria esclatar una artèria.

Dotzenes d'speeders, swoops, i droides de càrrega volaven, brunzien, reptaven, i rodaven pels molts molls del port i en l'aire sobre les plataformes d'aterratge. Grues automàtiques elevaven els enormes contenidors d'embarcament carregats en els molls dels vaixells de càrrega.

Fins i tot des de mig quilòmetre, l'Aryn podia veure les línies de la gent i els droides muntant en les cintes transportadores i els ascensors dins de la bombolla central de l'espaiport. L'estructura sencera semblava com rusc d'un insecte. Una porció de la bombolla prop de la part superior albergava un hotel de luxe. Cada habitació tenia un balcó amb vista sobre la bellesa natural d'Alderaan. Veient-lo, l'Aryn va pensar en el seu intercanvi amb Syo.

-Un Jedi ha de sacrificar-se -Va dir ella.

Ella estava a punt de fer exactament això.

-Ho sento, senyora -Va dir el droide-. Ha dit alguna cosa?

-No.

-Quina entrada, senyora?

-Necessito arribar al nivell un, subnivell D.

-Molt bé, senyora.

El cotxe aeri va baixar des de la carretera de trànsit per aturar-se en una de les entrades del nivell U de l'espaiport. El droide va oferir la seva mà, que va mostrar un escàner de targetes integrat, i l'Aryn passà la seva targeta de crèdits. L'Orde seria capaç de rastrejar-la pel seu ús, però no tenia altra manera de pagar. Va sortir del cotxe aeri i es va afanyar a través de les portes automàtiques del port.

Un cop dins, es va moure ràpidament, gairebé sense veure als altres conscients en les cintes transportadores i ascensors. Les converses ocorrien al seu voltant, però, perduda en els seus pensaments, només l'escoltava com un brunzit distant. La música era estrident des d'una cantina fosca. Una parella jove -un home humà i una dona cereana- caminaven braç a braç fora d'un restaurant, caps molt junts, rient en compartir un secret. Els droides brunzien passant a l'Aryn, transportant carregament i equipatges.

-Perdoni'm -Van dir conforme van passar brunzint.

Les videopantalles penjaven en llocs estratègics a través de les instal·lacions. Mirà una, va veure una vista de Coruscant, la qual després va donar pas al recinte de l'Alt Consell d'Alderaan. Va evitar mirar a altres vídeos mentre caminava.

Va mantenir els seus ulls centrats en el no-res, esperant que les hores tardanes li evitessin qualsevol contacte amb altres membres de la delegació Jedi que havien d'estar estacionats a l'espaiport. Temia que el so de les seves veus fes esclatar la bombolla del seu control emocional.

Apressant-se pels passadissos, ascensors, i camins, va aconseguir arribar al nivell on havia aterrat el seu Corb i es va permetre relaxar-se. Va alçar el seu comunicador de canell a la seva boca, pensant en contactar a T6, però una veu des de darrere li va cridar i va destrossar la seva calma.

-Aryn? Aryn Leneer?

El seu cor va trontollar a mesura que girava per veure en Vollen Sor, un company Cavaller Jedi, sortint d'un ascensor proper i apressant-se per assolir-la. El Padawan d'en Vollen un rodià anomenat Keevo, el seguia, un satèl·lit en òrbita al voltant del planeta del seu Mestre. Tots dos portaven les seves túniques tradicionals. Portaven els seus sabres de llum a la vista, fora de les seves túniques, com ho farien en un ambient de batalla.

Es va tensar. Potser la Mestra Dar'nala s'havia adonat de la seva absència i va deduir el seu intent. Potser en Vollen i en Keevo havien vingut a detenir-la.

Va deixar caure la seva mà prop de l'empunyadura del seu sabre de llum.

Per quan el transport va aterrar prop del Temple, en Malgus havia seguit les suficients converses de comunicació per entendre el que havia passat. I el que havia après només li va enfurir encara més.

Va saltar al transport i es va quedar dret al petit moll posterior de càrrega.

-Deixa el moll obert mentre voles -Va ordenar al pilot per l'intercomunicador del transport.

-Senyor meu?

-Vés a cent metres cap amunt i dóna una volta. Vull veure la superfície.

-Sí, Darth Malgus.

A mesura que el transport l'elevava de les ruïnes del Temple Jedi, el vent bufava al voltant del moll i maltractava la seva capa. Estava dret a la vora de la rampa i va usar la Força per ancorar-se en el lloc. Des d'aquí, va sondejar Coruscant, el planeta que havia d'haver estat destruït.

La majoria de les vistes urbanes estaven il·luminades, així que la nit no amagava la destrucció. Una boirina de fum romania com una mortalla funerària sobre les ruïnes encara cremant. L'aire portava el dolç sabor intens, vague, malaltís, dels cossos cremats i el plastoide fos. Va tractar d'endevinar el nombre de morts: en les desenes de milers, amb seguretat. Centenars de milers? No ho podia saber. Sabia que haurien d'haver estat bilions.

Pous d'acer encallats com ossos fora de piles de duracret destrossat. Aquí i allà equips d'excavació assistits per droides repassaven la runa, buscant supervivents o cossos. Cares espantades es giraven cap amunt per veure passar al transport.

-Deuríeu estar morts -els va dir en Malgus-. No simplement espantats.

Quadrant rere quadrant de Coruscant havia estat reduït a enderrocs.

Però no prou.

La majoria dels edificis encara estaven drets i la majoria del planeta encara vivia. La República havia estat ferida, però no assassinada.

I no hi havia res més perillós que un animal ferit.

En Malgus tenia dificultat a contenir la ràbia que sentia. Els seus punys es tancaven i s'obrien per reflex.

Hi havia estat mal informat. Pitjor encara, havia estat traït. Una part dels seus guerrers havia mort sense altre motiu que enfortir la posició de negocis de l'Imperi.

Les sirenes cridaven en la distància, amb prou feines audibles sobre el vent. Més lluny, naus mèdiques desarmades de la República brunzien pel cel. Speeders i swoops puntejaven l'aire aquí i allà, el tràfic lleuger i caòtic.

En Malgus havia sabut que Darth Angral havia dissolt el Senat i declarat la llei marcial. Però amb el planeta pacificat, l'Angral havia permès que els rescatadors salvessin a qui poguessin. En Malgus imaginava que l'Angral aviat alliberaria al moviment civil. La vida tornaria a començar a Coruscant. En Malgus no podia entendre el pensament de l'Angral.

No. Ell no entenia el pensament de l'Emperador, perquè havia d'haver estat l'Emperador qui havia decidit perdonar a Coruscant.

Res era com hauria de ser. En Malgus tenia intenció, esperava, de convertir Coruscant en cendres. Sabia que la Força tenia intenció que ell enderroqués a la República i als Jedi corruptes que la lideraven. La seva visió li havia mostrat tot això.

En el seu lloc, l'Emperador li havia donat a la República una lleu cremada i havia començat a negociar.

A negociar.

Un esquadró de deu caces Imperials va passar, les seves naus reflectint la brillantor vermella de la sirena d'una nau mèdica propera. Columnes de fum de diversos focs en marxa serpentejaven cap al cel.

En Malgus havia d'haver-se esperat que l'emperador planegés forçar la República a retre Coruscant a l'Imperi, però ell sabia més encara. La flota havia assegurat el planeta temporalment, però no tenien les forces per mantenir-s'hi per molt temps. El planeta era massa gran, la població massa nombrosa, perquè la flota Imperial ho ocupés indefinidament. Fins i tot una rendició formal no acabaria amb la resistència de la població de Coruscant, i una insurgència entre una població tan gran devoraria els recursos Imperials.

No, havien de destruir-lo o retornar-lo. I semblava que l'Emperador havia decidit el segon, usant l'amenaça del primer com avantatge en les negociacions.

La veu del pilot sonava per l'intercomunicador.

-Haig de continuar amb el sobrevol, senyor meu?

-No. Porta'm a l'Edifici del Senat. Notifica a Darth Angral de la nostra arribada imminent.

Havia vist tot el que necessitava veure. Ara necessitava escoltar una explicació.

-Pau -Va dir ell, la paraula, una maledicció.

En Zeerid finalment es va donar compte del so del control planetari de Vulta. El va veure parpellejar, mig atordit, sense tenir ni idea de quant temps havia estat donant senyal. Va sacsejar el seu cap per aclarir els seus pensaments, va buscar el registre de vaixell de càrrega fals que l'Oren li havia demanat que fes servir, el va introduir a l'ordinador del Gras, i el va usar per a auto-respondre al so. En moments va rebre l'aprovació per aterrar i les instruccions d'amarratge.

-Benvingut a Vulta, Nan Roig -va dir el controlador-. Descendeix a la plataforma d'aterratge Llac Yinta 1-11 B.

En Zeerid va tractar de deixar que la calor de l'entrada atmosfèrica cremés els pensaments de l'Oren, L'Intercanvi, de la ingespècia. Va tractar en el seu lloc de centrar-se només en els cent mil crèdits que li estarien esperant i el que podria fer amb ells.

Quan la nau va aconseguir arribar a l'estratosfera i va entrar en el tràfic aeri de Vulta, va haver de distanciar-se una vegada més del treball i el personatge que en depenien.

Però treure's de sobre el traficant de vicis s'estava tornant més difícil de fer cada vegada. El forat s'estava tornant massa profund, la disfressa massa enganxosa. Estaria avergonyit si la seva filla mai sabés com s'havia guanyat la vida.

Va posar al Gras en pilot automàtic i va anar a l'habitació petita darrere de la cabina de comandaments que s'havia convertit en la seva cambra.

El seu temps en l'exèrcit li havia ensenyat el valor de l'organització, i la seva habitació ho reflectia. El seu prestatge estava fet amb cura, encara que ningú podia veure-ho excepte ell. Les seves robes penjaven acuradament d'una paret amb taquilles darrere de la finestra de visualització. Mantenia blàsters extra de diverses fabricacions emmagatzemats a l'habitació, i una caixa amb pany guardava prou packs carregadors extres per mantenir-se disparant durant un any estàndard. La part superior del seu escriptori de treball petit de metall estava neta, sense res a sobre excepte un port d'ordinador i una pila de factures fraudulentes. Integrat a terra per darrere hi havia una caixa forta oculta. Ell la va treure, va introduir la combinació, i la va obrir. A dins hi havia una targeta de pagament al portador amb el grapat de crèdits que havia estat capaç de reunir, i, més important, un petit holo de la seva filla.

Veure l'holo li va invocar un somriure.

Ell la va agafar. Sempre es fixava en les mateixes tres coses de la imatge: els cabells arrissats llarg de l'Arra, el seu somriure, tan brillant com una nova malgrat la seva discapacitat, i la cadira de rodes en la qual s'asseia.

Podia haver escollit un holo que no inclogués la cadira, però no ho va fer. Li feia mal veure-la en ella i seguiria fent-li mal fins que la tragués d'ella.

I aquest era el motiu.

L'holo li recordava el seu propòsit. Mirava l'holo abans d'anar a dormir a la seva habitació i el mirava quan s'aixecava.

Odiava la cadira de rodes. Era el pecat que necessitava expiar.

La Val i l'Arra havien estat anant a veure'l marxar a la vora del planeta. Encara estava en l'exèrcit llavors. La Val havia estat patint de problemes de mareig però havia insistit en anar de totes maneres i ell, desesperat per veure la seva dona i filla, no havia fet res per descoratjar-la. Va tenir un episodi mentre conduïa i es va precipitar contra un altre cotxe aeri.

L'accident va matar-la i va deixar a l'Arra prop de la mort. Les seves cames havien estat picades per l'impacte, i els doctors estaven forçats a llevar-les-hi.

S'havia donat de baixa de l'exèrcit per afligir-se per la dona i tenir cura de l'Arra, sense pensar molt més enllà de simplement deixar passar un dia i després el següent. No tenia pensió, ni propietats, i aviat va aprendre que fins i tot amb les seves habilitats de pilotatge no podia trobar una feina legal que pagués res proper al que necessitava i al que anaven a necessitar. No només era que les cures immediates de l'Arra després del xoc resultessin en unes enormes factures mèdiques, sinó que la rehabilitació que estava en marxa costava per igual.

Desesperat, abatut, havia fotut un bot, saltant a l'atmosfera i esperant colpejar l'aigua profunda. Va cridar a alguns antics coneguts que va conèixer abans del seu període en l'exèrcit, i ells li van posar en contacte amb L'Intercanvi. Quan van escoltar la seva oferta, ell va saltar a la roda, pensant que podria fer-ho.

Els seus deutes només havien crescut des de llavors. S'havia endeutat amb una companyia propietat de L'Intercanvi pel Gras, i pretendre tenir problemes de joc contra els que de vegades demanava préstecs addicionals. En realitat els crèdits pels préstecs anaven per les cures de l'Arra.

Però ell estava caminant per l'aigua aquí, també. Tot just podia pagar els interessos i mentre tractava de mantenir el seu cap sobre l'aigua, l'Arra romania en una cadira de rodes sense energia, prehistòrica. En Zeerid no va aconseguir prou per comprar-li ni tan sols la cadira flotant més bàsica, molt menys les cames protèsiques que mereixia.

Ell va escoltar una vegada parlar d'una tecnologia en l'Imperi que podia realment fer recréixer extremitats, però rebutjava pensar molt en això. Si existia d'alguna manera, el preu ho posaria molt lluny del seu abast.

Només volia aconseguir-li una cadira flotant, o cames si pogués trobar un gran treball. Es mereixia almenys això i planejava veure-ho complert.

El tràfic d'ingespècia a Coruscant era el principi, el punt d'inversió. Només amb els diners per avançat podia aconseguir-li una cadira flotant, i amb els seus deutes nets després d'això, realment podia començar a fer crèdits reals sense que tot anés a pagar els deutes.

Crèdits per a pròtesis. Crèdits per fer recréixer cames, potser.

Ell la veuria córrer de nou, jugar a la gravitació-bola.

Va tornar l'holo a la caixa forta i es va treure la seva roba de... «treball», descartant a Zeta el traficant d'espècia per revelar a Zeerid el pare, i la va llançar a un cistell. Després que aterrés, va activar el petit droide de manteniment que mantenia a bord; netejaria i escombraria la nau i rentaria la seva roba.

Va llançar uns pantalons, una samarreta interior, i la seva armilla d'armadura ablativa, llavors va agafar una samarreta de coll alt de la seva cistella i la va olorar. Feia una olor raonablement neta.

Va intercanviar les seves pistoleres amb els seus GH-44 per una pistolera penjant que portaria sota la seva jaqueta i ompliria amb una E-11, llavors es va assegurar dos blàsters E-9, un en una pistolera de turmell, un altre a la petita de la seva esquena.

L'Arra mai li havia vist portant un blàster des que s'havia donat de baixa, i, voluntat del destí, mai ho faria. Però en Zeerid mai anava enlloc desarmat.

Abans d'abandonar la seva cambra, es va asseure al port de l'ordinador, va iniciar sessió, i va comprovar el balanç en el compte fictici que usava amb L'Intercanvi.

I aquí estava: cent mil crèdits, recentment dipositats.

-Gràcies, Oren.

Va transferir els crèdits a una targeta al portador irrastrejable. Era més del que havia tingut a les seves mans mai abans.

En Vrath es va asseure en un dels molts bancs de metall que es trobaven a l'espaiport de Llac Yinta. Els droides passaven ràpidament. Els pensants anaven en grups de dos, tres i quatre. La veu d'algú sonava amb estrèpit en un altaveu.

Com en cada espaiport de cada planeta de la galàxia, el lloc estava ple d'activitat: droides, holovídeos, vehicles, converses. En Vrath va desconnectar de tot.

Una gran videopantalla penjant del sostre mostrava les últimes notícies al costat dret, i les últimes arribades i sortides de naus a l'esquerra. Només mirava les arribades. El tauler rastrejava cada nau per a la qual el control planetari donava instruccions d'amarratge, el desplegament movent-se tan ràpid com l'activitat al port. En Vrath estava esperant un nom en particular.

Un exercici de voluntat, el tret de certes neurones, feia que els seus ulls artificials veiessin amb una ampliació de tres vegades. Les paraules a la pantalla creixien més clares.

El talp dels Hutts a L'Intercanvi li havia donat a Vrath el nom d'una nau, el que significava que tenia un pilot, el que significava que podia trobar la ingespècia i guardar-se que mai arribés a Coruscant.

Els Hutts volien que els addictes de Coruscant s'alliberessin de la seva dependència de la ingespècia dels seus competidors, així podien enganxar-se a la ingespècia Hutt, un nou mercat per als Hutts, tal com en Vrath entenia l'assumpte.

En realitat va trobar sorprenent que L'Intercanvi fos capaç de trobar un pilot prou boig per traficar a Coruscant, un món en aïllament Imperial. L'Intercanvi havia d'haver tingut un pilot amb una habilitat poc comuna.

O una estupidesa poc comuna.

La videopantalla de dalt mostrava el mateix metratge de notícies que cada videopantalla i holovídeo havia d'estar mostrant: una altra història de les negociacions de pau a Alderaan. Una dona togruta -En Vrath sabia que era una Mestra Jedi però no podia recordar el seu nom- estava donant una entrevista. Semblava severa, indoblegable mentre parlava. En Vrath no podia captar les seves paraules. El so dels motors i la gent ho feien impossible d'escoltar. Podia haver activat l'implant auditiu en la seva orella dreta per captar el so del vídeo, fins i tot a través del soroll, però a ell realment no li importava el que la Jedi havia de dir. No li importava com anava la guerra entre l'Imperi i la República, mentre que ell pogués enfilar l'agulla entre ells i fer els seus crèdits.

Esperava retirar-se aviat, potser a Alderaan. Si pogués treure-li la ingespècia, els Hutts li compensarien bé. Qui sap? Potser aquest seria el seu últim treball, després del qual s'emborratxaria, engreixaria, i envelliria, en aquest ordre.

Va alternar la seva atenció entre les notícies i al tauler d'arribades fins que va veure el nom que estava esperant: Nan Roig.

Va penjar-se la bossa que tenia el seu equip sobre la seva espatlla, es va posar dret, i va caminar cap a la plataforma d'aterratge del Nan Roig. Continuant entre el bullici, va mirar discretament mentre el vaixell de càrrega bastonejat descendia a la plataforma d'aterratge. Es va adonar que albergava motors modificats. Sospitava que el Nan Roig era ràpid.

Va agafar el seu pack i va treure el dispensador de nanodroides a la mà. Normalment preferia usar una versió en aerosol dels nanos de rastreig, però el port estava molt atapeït per això.

Preparat, va esperar.

L'edifici del senat va sorgir a la vista, una cúpula de transpariacer amb una torre sobre el seu centre que apuntava com el tall d'un ganivet al cel. La majoria de les finestres eren fosques. El transport es dirigia a la plataforma d'aterratge a la part alta de l'edifici. Els halògens banyaven la teulada de llum. En Malgus va veure un esquadró de guàrdies Imperials, grisos com ombres en la seva armadura completa, i un únic oficial naval uniformat prop de la plataforma d'aterratge. L'oficial va alçar la mà cap al barret per evitar que el vent el tirés.

En Malgus no va esperar que la nau toqués terra. Quan el transport estava encara a dos metres, va saltar fora del moll de càrrega obert i va aterrar davant l'oficial, els ulls es van obrir com plats davant la vista del mètode d'en Malgus per desembarcar.

L'oficial jove, el seu uniforme gris impecablement ajustat, el seu pèl impecablement pentinat sota el seu barret, probablement no havia fet molt més que disparar un blàster en uns anys. En Malgus no es va molestar a dissimular el seu menyspreu. Tolerava l'oficial i la seva classe només perquè proveïen del suport necessari per a aquells que feien la lluita real per l'Imperi.

-Darth Malgus, benvingut -Va dir l'agregat-. El meu nom és Roon Neele. Darth Angral...

-Parla només quan sigui necessari, Roon Neele. Els compliments em molesten en el millor dels casos. I aquest no és el millor dels casos.

La boca d'en Neele va quedar oberta per un moment, llavors es va tancar.

-Excel·lent -Va dir en Malgus, mentre el transport aterrava i el seu pes feia vibrar la plataforma d'aterratge-. Ara porta'm amb Darth Angral.

-Per descomptat.

Van caminar sobre la teulada cap al turboascensor. Tropes armades Imperials flanquejaven la porta a cada costat. Tots dos van saludar a Malgus. En Neele i en Malgus van baixar amb l'ascensor diverses plantes en silenci. Les portes es van obrir per revelar un gran vestíbul, ampli, alineat amb les portes d'oficines a dreta i esquerra, i acabant en un parell de grans portes dobles a les que estaven gravades les paraules:

L'OFICINA DEL CANCELLER DE LA REPÚBLICA

Dos soldats Imperials més, armats i amb armadura, estaven drets en guàrdia a les portes.

L'escriptori de recepció amb forma d'arc immediatament davant l'ascensor -presumiblement el domini de la secretària del Canceller- amb el seient buit, la secretària se n'havia anat feia temps.

En Roon va indicar cap a l'oficina del Canceller però no es va moure per sortir.

-Darth Angral ha requisat l'oficina del Canceller. L'està esperant.

En Malgus va sortir de l'ascensor i va caminar per la sala. Les oficines a banda i banda d'ell romanien buides, totes elles mostrant signes d'una evacuació precipitada... copes escampades de caf, papers solts pel terra encatifat, una cadira bolcada. En Malgus imaginà el xoc que els ocupants deurien haver sentit mentre veien les forces Imperials ploure del cel. Es va preguntar el que havia fet l'Angral amb els Senadors i les seves coses. Alguns, sabia ell, havien estat assassinats en l'atac inicial. Altres probablement havien estat executats després.

Quan va arribar al final de la sala, els soldats Imperials li van saludar, es van apartar, i van obrir les portes per a ell. Va caminar a l'interior i les portes es van tancar darrere seu.

L'Angral s'asseia a l'escriptori del Canceller de la República, a l'extrem allunyat d'una oficina extensa. El seu pèl negre, travessat de gris, estava impecablement pentinat, reminiscent del d'en Roon Neele. Brodats elaborats decoraven el color de la seva capa. La seva cara angulosa, suaument afaitada li recordava a Malgus a una destral.

Art de diversos mons penjava de les parets o s'assentava en pilars d'exposició... talles d'os de Mon Calamari, una pintura a l'oli d'un paisatge d'Alderaan, una escultura de fusta d'una criatura que en Malgus no podia identificar però que li recordava a una de les mítiques bèsties Salzillo de Malastare. Una ampolla oberta de vi de germinació s'assentava a l'escriptori de l'Angral en un decantador de vidre. Dos calzes s'assentaven al seu costat, tots dos mig plens amb la beguda rara, pàl·lida groga. L'Angral sabia que en Malgus no bevia alcohol.

Dues grans cadires, amb el suport de cuir s'assentaven rere de l'escriptori, d'esquena a la porta. Qualsevol podria estar assegut en elles. Darrere de l'escriptori, una finestra de transpariacer des del terra fins al sostre mirava cap al paisatge urbà. Columnes de fum negre anaven en espiral cap al cel nocturn gairebé buit de naus i il·luminat per baix pels molts focs que cremaven al voltant del planeta. Per a Malgus, les línies negres de fum semblaven com escriptures de gegants. Un laberint d'edificis de duracret s'estenia a l'horitzó.

-Darth Malgus -Va dir l'Angral, i va assenyalar a una de les cadires-. Si us plau asseieu-vos.

Les paraules cremaven en Malgus abans que les pogués aturar.

-Mantenim a Coruscant en el nostre puny i només necessitem prémer. Tot i això tinc entès que les negociacions de pau continuen.

L'Angral no semblava sorprès per l'explosió. Va xarrupar del seu vi de germinació, va posar el calze baix de nou.

-El teu enteniment és correcte.

-Per què? -En Malgus va posar una acusació en la pregunta-. La República està de genolls davant nostre. Si l'apunyalem, mor.

-Usant-lo com avantatge en les negociacions de pau...

-La Pau és per als buròcrates! -Va etzibar en Malgus, massa dur, massa fort. -No és per a guerrers.

Tot i així la cara de l'Angral va mantenir la calma.

-Qüestiones la saviesa de l'Emperador?

Les paraules van refredar la calor d'en Malgus. Va contenir el seu temperament.

-No. No qüestiono l'Emperador.

-M'alegra sentir-ho. Ara seu, Malgus. -El to de l'Angral no deixava dubtes de què les paraules no eren un suggeriment.

En Malgus va iniciar el seu camí a través de les peces d'art. Abans que arribés a la meitat de l'oficina, l'Angral va dir:

-Adraas t'ha derrotat aquí.

En Malgus es va aturar.

-Què?

L'Adraas es va alçar d'una de les cadires davant l'escriptori, revelant-se a si mateix, i girant-se per encarar-lo. Ell ja no portava la seva màscara, i la seva cara -intacta i atractiva, com la del Mestre Zallow, i amb una barbeta de boc retallada impecablement- portava la petulància amb comoditat.

En Malgus va recordar l'aspecte de la cara d'en Zallow quan el Jedi va morir, i va imaginar reemplaçar l'expressió actual de l'Adraas amb la ganyota que havia recordat de la mort d'en Zallow.

-Darth Malgus -Va dir l'Adraas, el seu fals somriure més amb desdeny que una altra cosa-. Sento no haver-me anunciat abans de la seva... explosió.

En Malgus ignorà a l'Adraas i es va dirigir a l'Angral directament.

-Per què està ell aquí?

L'Angral va somriure, tot innocència.

-Lord Adraas estava donant-me el seu informe complet de l'atac al Temple.

-El seu informe?

-Sí. Va parlar molt bé de tu, Darth Malgus.

L'Adraas va agafar l'altre calze de l'escriptori de l'Angral, hi va xarrupar.

-Ell? Va parlar bé de mi?

En Malgus no jugava bé a la política Sith, però de sobte es va sentir com si hagués caminat cap a una emboscada. Sabia que l'Adraas era un dels favorits de l'Angral. Estaven tendint-li un parany? Amb seguretat podien usar la seva condemna de les converses de pau en contra.

Amb esforç es va posar sota control i es va enfonsar al seient al costat de l'Adraas. L'Adraas també es va asseure. En Malgus es va esforçar per escollir les paraules amb cura.

-L'atac al Temple no podia haver anat millor. El pla que vaig desenvolupar va funcionar a la perfecció. Els Jedi van ser agafats completament inadvertits. -Es va girar per encarar a l'Adraas-. Però el teu informe hauria d'haver estat aprovat per mi abans que arribés a Darth Angral. -Es va girar de nou cap a l'Angral-. Disculpes, senyor meu.

L'Angral va moure una mà despectivament.

-No calen les disculpes. Jo vaig sol·licitar el seu informe directament.

En Malgus no sabia què fer amb això i no li agradava no saber-ho.

-Directament? Per què?

-Creus que et dec una explicació, Darth Malgus?

En Malgus havia ensopegat de nou.

-No, senyor.

-Tot i així et donaré una -Va dir l'Angral-. La raó és simple. Era incapaç de localitzar-te.

-Vaig apagar el meu comunicador mentre...

L'Adraas el va interrompre i en Malgus va haver de retenir l'impuls de donar-li un revés a la cara.

-Vàrem assumir que estaves comprovant el benestar de la teva dona -Va dir l'Adraas.

-Vàrem assumir? -Va dir en Malgus-. Pretens parlar per Darth Angral, Adraas?

-És clar que no -Va dir l'Adraas, el seu to despreocupat de manera irritant-. Però quan no vam poder localitzar-te, Darth Angral em va demanar que parlés per tu.

I aquí estava, íntegre i en camp obert. Ni tan sols en Malgus podia no veure-ho. L'Adraas havia admès essencialment que desitjava la posició d'en Malgus en la jerarquia, i la participació de l'Angral suggeria que ell aprovava el cop de poder.

La veu d'en Malgus es va tornar baixa i perillosa.

-Farà falta més que paraules per parlar per mi, Adraas.

-No hi ha dubte -Va dir l'Adraas, i va contestar a la mirada fixa d'en Malgus amb la seva pròpia. Els seus ulls foscos no s'acovardien davant la ràbia d'en Malgus.

L'Angral va veure l'intercanvi, llavors es va inclinar cap enrere en la seva cadira.

-On estaves, Darth Malgus? -Va preguntar l'Angral.

En Malgus no li treia l'ull a l'Adraas.

-Avaluant la situació després de la batalla al voltant del Temple, senyor meu. Tractant d'entendre...

Es va aturar a si mateix. Gairebé va dir, Tractant d'entendre per què l'Imperi no havia devastat Coruscant.

-Tractant d'entendre la situació del planeta de forma més clara.

-Ja veig -Va dir l'Angral-. Què hi ha d'aquesta dona que l'Adraas va esmentar? Tinc entès per l'informe de l'Adraas que va ser un llast per a tu durant l'atac al Temple?

En Malgus mirà l'Adraas. L'Adraas li va somriure darrere la vora del calze mentre bevia el seu vi.

-L'Adraas està equivocat.

-Ho està? Llavors aquesta dona no és un llast per a tu? És una alien, no? Una twi'lek?

L'Adraas esbufegà amb menyspreu, es va apartar d'en Malgus, i va xarrupar el seu vi, els gestos perfectament capturant la visió de l'Imperi dels aliens com -en el millor dels casos- pensants de segona classe. L'Angral compartia aquesta visió i només va deixar que en Malgus ho sabés.

-Ho és -Va dir en Malgus.

-Ja veig -Va dir l'Angral.

L'Adraas va posar el seu calze de vi a l'escriptori de l'Angral.

-Una excel·lent collita, Darth Angral. Però just al final de la seva vida en el celler.

-Això penso, també -Va dir l'Angral.

-Deixa que les coses romanguin al voltant massa temps i es poden tornar ràncies.

-Hi estic d'acord -Va dir l'Angral.

En Malgus no es va perdre res, però no podia dir res.

L'Adraas va fer petar els dits com si acabés de recordar alguna cosa.

-Oh! Darth Malgus, em temo que vaig haver de rebutjar el tractament de la teva dona a bord de l'Usràpid.

Un tic causà que l'ull esquerre d'en Malgus es tornés espasmòdic. Els seus dits s'enfonsaven en els braços de la cadira i perforaven el cuir.

-Què vas fer què?

-Se li dóna prioritat a les forces Imperials -Va dir l'Adraas-. Forces humanes. Estic segur que ho entens.

En Malgus havia tingut prou. Cap al'Angral, va dir:

-Què és això? Què està passant aquí?

-A què et refereixes? -Va preguntar l'Angral.

-La dona twi'lek està a la vora del planeta -Va dir l'Adraas, com si ningú més hagués parlat-. Estic segur que la cura que rep serà... adequada.

-Em refereixo a què està passant aquí, ara, en aquesta habitació -Va dir en Malgus-. Quin és el teu propòsit en això, Angral?

L'expressió de l'Angral es va endurir, i va baixar el seu got amb un dring audible.

-El meu propòsit?

-Què és aquesta dona per a tu, Darth Malgus? -Va pressionar l'Adraas-. La seva presència en la batalla pel Temple Jedi et va provocar cometre errors.

-Les passions poden portar a errors -Va dir l'Angral.

-Les passions són poder -va dir en Malgus a l'Angral-. Els Sith ho saben. Els guerrers ho saben. -Fixà la seva mirada en Adraas, i les paraules van sortir com un grunyit-. A quins errors et refereixes, Adraas? Numera'ls.

L'Adraas va ignorar la pregunta.

-Et preocupes per ella, Malgus? L'estimes?

-Ella és una serventa i tu ets un imbècil -Va dir en Malgus, la seva ràbia augmentant-. Ella satisfà les meves necessitats quan ho requereixo. Res més.

L'Adraas va somriure com si hagués marcat un gol.

-Ella és la teva esclava, doncs? Una prostituta sense raça que et satisfà perquè ho ha de fer?

La calor ardent de la ràbia fermentant d'en Malgus va explotar en una flama oberta. Grunyint, va enfilar-se sobre la seva cadira, va activar el seu sabre de llum, i va deslligar un revés per partir el cap de l'Adraas en dos.

Però l'Adraas, anticipant l'atac d'en Malgus, saltà sobre els seus peus, va activar el seu propi sabre de llum, i va parar el cop. Els dos homes van empènyer les seves espases contra l'altre davant l'escriptori de l'Angral, l'energia xiuxiuejant, les espurnes volant.

En Malgus va posar a prova la força de l'Adraas.

-Has estat ocultant el teu poder -va dir ell.

-No -Va contestar l'Adraas-. Simplement estàs massa cec per veure les coses davant els teus ulls.

En Malgus invocà una reserva de forces i el va empènyer d'esquena a pas llarg. Ells es miraven l'un a l'altre amb odi en els seus ulls.

-Això serà tot -Va dir l'Angral, dempeus.

Ni Malgus ni Adraas van apartar la mirada l'un de l'altre ni tampoc van desactivar les seves espases.

-Això serà tot -Va dir l'Angral.

Com un, els dos homes van fer un pas enrere. L'Adraas va desactivar el seu sabre de llum, llavors en Malgus.

-Hauries d'haver-la enviat a la meva nau per què la cuidessin -Va dir en Malgus, referint-se al comentari de l'Adraas, però amb intenció per a tots dos.

L'Angral semblava decebut.

-Després de tot això segueixes dient aquestes coses? Molt bé, Malgus. La dona està en unes instal·lacions mèdiques de la República a prop d'aquí. Enviaré la informació al teu pilot.

En Malgus inclinà el seu cap en un agraïment a contracor.

-Quant a tu, Lord Adraas -Va dir l'Angral-. Accepto el teu informe de la batalla.

-Gràcies, Darth Angral.

L'Angral es va posar sobre la seva altura completa.

-Vosaltres, tots dos, seguireu les meves ordres sense qüestionar-les ni vacil·lar. Tractaré amb fermesa qualsevol desviació d'aquesta ordre. Enteneu?

L'Angral havia dirigit la reprimenda a tots dos, però en Malgus va entendre que estava dirigida a ell.

-Sí, Darth Angral -van dir a l'uníson.

-Sou servents de l'Imperi.

En Malgus, ansiós, no va dir res.

-Deixeu-me tots dos, ara -Va dir l'Angral.

Encara traient fum, en Malgus caminà cap a la porta. L'Adraas li seguia el pas darrere d'ell.

-Darth Malgus -Va cridar l'Angral.

En Malgus es va aturar, es va girar. L'Adraas també es va aturar, mantenint certa distància entre ells.

-Sé que creus que el conflicte perfecciona l'enteniment d'un respecte la Força. -El va fer esperar una mica abans d'afegir-. Estaré impacient per veure si els esdeveniments validen el teu punt de vista.

-Quins esdeveniments? -Va preguntar en Malgus, i llavors ho va entendre. L'Angral deixaria que l'Adraas actués en la posició d'en Malgus en la jerarquia. Pretenia veure qui prevaldria en un conflicte entre ells dos, un conflicte organitzat en les ombres, en representació, d'acord a totes les ridícules regles polítiques dels Sith.

El conflicte subtil, de dobles intencions no era el fort d'en Malgus. Va mirar l'Adraas, qui li va tornar la mirada.

-Això serà tot, llavors -Va dir l'Angral, i en Malgus va caminar cap a les portes.

-Adraas, queda't un moment -Va dir l'Angral, i l'Adraas es va aturar.

En Malgus mirà sobre la seva espatlla per veure'l mirant-lo.

En Malgus caminà fora de l'oficina sol, de la mateixa manera que havia entrat. Hi havia fet l'imbècil i estaven jugant amb ell per diversió de l'Angral.

Pitjor encara, la victòria que tant havia guanyat seria per a res, un simple avantatge per a l'Emperador per portar les negociacions de pau. Després que concloguessin les negociacions, l'Imperi deixaria Coruscant.

A la sala de fora, va colpejar amb un puny a l'escriptori de la secretària, fent una esquerda a la coberta de marbre.

Següent