Enganyats (IX)

Anterior

Capítol 9

En Malgus mirà l'holo transmissor, ara fosc, amb el qual s'havia comunicat amb el vaixell de càrrega, el vaixell de càrrega que tenia un Jedi a bord.

Indecís, va pensar en l'Eleena, en Lord Adraas, en l'Angral, en l'imperfet Imperi que estava prenent forma davant els seus ulls i com se sentia curt davant l'Imperi com hauria de ser, un Imperi congruent amb les necessitats de la Força.

-Ells aclariran el comboi en breu, Comandant Jard -Va dir el Tinent Makk, l'oficial d'armes del pont.

En Malgus va mirar al vaixell de càrrega ballar entre les naus ara separant-se del comboi, intentant acostar-se a les navilis que podia mentre saltava cap a Coruscant.

Va pensar que hauria d'enderrocar-lo i esperar que la mort d'un Jedi sobre Coruscant destruís les converses de pau i reiniciés la guerra.

Ho hauria de fer.

Sabia que havia de fer-ho.

-Crec que intentarà arribar al planeta -Va dir en Jard-. Per què no simplement salten fora d'aquí?

Els membres de la tripulació del pont van moure els seus caps davant la insensatesa del pilot.

-Si fos llest, hauria saltat a l'hiperespai i fugit.

-La seva necessitat d'arribar al planeta supera els riscos de ser enderrocat -Va dir en Malgus, intrigat.

-Tot això per espècia? -Va dir en Jard.

-Potser és la necessitat del Jedi la que els motiva.

-Curiós -Va observar en Jard.

-Hi estic d'acord -Va dir en Malgus. Amb dificultat, va deixar que la curiositat aplaqués la temptació-. Acosta't prou per utilitzar el raig tractor. Hi ha més en això que simple trànsit d'espècia.

-Sí, senyor.

En Malgus va tocar l'auricular i va reobrir el canal amb Darth Angral.

-Què està passant aquí? -Va preguntar l'Angral, el seu to pertorbat.

En Malgus va oferir una mig veritat.

-Un traficant d'espècia està tractant de travessar el bloqueig.

-Ah, ja veig. -L'Angral es va aturar, llavors va dir-. He rebut un comunicat de la nostra delegació a Alderaan.

La mera menció de la delegació li causava a Malgus una espurna de ràbia, una espurna que gairebé li feia reconsiderar la seva decisió de capturar-lo, més que de destruir, el vaixell de càrrega.

L'Angral va continuar:

-Un membre de la delegació Jedi ha abandonat Alderaan sense arxivar un pla de vol i sense informar de les seves intencions als seus superiors. Els Jedi tenen motius per creure que s'estigui dirigint a Coruscant. Les seves activitats no estan autoritzades pel Consell Jedi i ella no ha de ser tractada de forma diferent al traficant d'espècia al qual estàs perseguint ara.

-Ella? -Va preguntar en Malgus, mirant al vaixell de càrrega a la pantalla de vistes, recordant la dona que havia vist a la videopantalla-. Aquesta múrria Jedi és una dona?

-Una dona humana, si. Aryn Leneer. Les seves accions, les que siguin, no estan atribuïdes al Consell Jedi ni a la República. L'Emperador no vol que res afecti les negociacions en marxa. Ho entens, Darth Malgus?

En Malgus ho va entendre tot massa bé.

-La Delegació Jedi li va parlar a Lord Baras d'aquesta múrria Jedi? Van a sacrificar a un dels seus per assegurar-se que les negociacions continuaran de manera suau?

-La Mestra Dar'nala en persona, tal com tinc entès.

En Malgus va moure el seu cap en disgust. Sentia un toc de simpatia per l'Aryn Leneer. Com ell, havia estat traïda per aquells en què creia i servia. Per descomptat, en el que ella creia i servia era herètic.

-Si aquesta Jedi intenta aconseguir arribar a Coruscant i cau a les teves mans, vas a destruir-la. Estic sent clar, Darth Malgus?

-Sí, senyor.

El vaixell de càrrega es va alliberar del comboi cap a l'espai obert i va volar en un camí evasiu cap a Coruscant. Potser el pilot pensava escapar en l'atmosfera del planeta.

-Connecteu el raig tractor -Va dir el Comandant Jard, i en Malgus no va contradir l'ordre.

Va tallar la connexió amb l'Angral.

Hi havia desobeït una ordre, fet el primer pas per un camí que mai havia pres. Encara no estava segur de per què.

No hi havia res entre el Gras i Coruscant llevat espai obert, i això significava que el foc estaria arribant. L'Aryn va veure la distància cap a l'atmosfera del planeta reduir-se al seu escàner. Es va asseure encorbada, agafada contra el foc de plasma que sabia que aviat arribaria. Va pensar que ho aconseguirien fins que el Gras va trontollar i va perdre la meitat de la seva velocitat, tirant-los dels seus seients.

-Què és això? -Va dir l'Aryn, comprovant el panell d'instruments.

-Raig tractor -Va dir en Zeerid, i va baixar amb força la palanca. El Gras es va enfonsar, el seu morro encarant el planeta, i l'Aryn podia veure el costat nocturn de Coruscant, les línies de llum dels paisatges urbans com lletres brillants a la superfície fosca.

La nau no estava accelerant. Les alarmes gemegaven i els motors del Gras cridaven, lluitant contra el raig tractor però perdent decisivament.

El creuer va començar a atreure'ls.

Maleint, en Zeerid va apagar els motors i el moviment invers del Gras va augmentar considerablement. A través de la part superior, l'Aryn va veure les estrelles distants moure's a través d'ells del revés. Ella va imaginar el moll d'aterratge del creuer obrint-se conforme s'aproximaven, una boca que els mastegaria.

Ella va aclarir la seva ment, va pensar en el Mestre Zallow, i es va preparar per encarar al Lord Sith i a qualsevol altra cosa que hauria de trobar en el creuer. Ella va ficar la mà a la seva butxaca, va passar els seus dits sobre l'única pedra que havia portat d'Alderaan, la pedra del braçalet de calma nautolà que el Mestre Zallow li havia donat. El fred toc, suau d'ella li va ajudar a aclarir la seva ment.

-Ho sento, Zeerid -Va dir ella.

-Anava a venir de totes maneres, Aryn. I tu no m'has agafat. Jo t'he agafat. I de totes maneres no ho sentis encara. -Les seves mans volaven sobre el panell de instruments-. Cap raig tractor Imperial subjectarà la meva nau. He de tornar a Vulta i amb la meva filla.

Va ajustar en alt el poder dels motors, encara que no els va encendre encara. La nau va vibrar mentre en Zeerid recolzava el poder i el mantenia abans dels diversos intercanvis, un riu d'energia reunit-se sota un dic.

-Què faràs? -Va preguntar l'Aryn, encara que sospitava que ho sabia.

-Disparar aquest suro fora de l'ampolla -Va dir ell, i va derivar més poder als motors. Ho va fer com si estigués sacsejant una ampolla de soda-. Lliga't, Aryn. No només la faldilla. Els cinc punts.

L'Aryn ho va fer.

-Pots partir la nau en dos -Va dir ella.

-O els motors poden explotar.

Ell va assentir.

-O potser ens deixem anar. Però perquè això passi, he de posar-nos en diagonal fins a l'estirada en el moment exacte. -Ell va comprovar l'escàner.

-No ets tan gran -Va dir ell al creuer.

El seu to normal i les seves mans calmades no van sorprendre-la. Ell semblava créixer sota estrès. Hauria estat un decent Jedi, va imaginar ella.

Ella va comprovar la distància entre el creuer i el Gras, la velocitat a la qual el raig tirava d'ells.

-Tens cinc segons -Va dir ella.

-Ja ho sé.

-Quatre.

-Creus que això ajuda?

-Dos.

Va teclejar una altra sèrie de claus i els motors van xisclar tan alt que es van sobreposar a l'alarma.

-Un segon -Va dir ella.

A l'ull de la seva ment, ella imaginava al Gras partint-se en dos, s'imaginava a ella i en Zeerid perint en el buit, la seva vista moribunda veient parts del Gras en flames com focs artificials mentre trobaven el seu camí a l'atmosfera de Coruscant.

-I... Allà hi anem! -Va dir en Zeerid.

Ell va girar la palanca a l'esquerra en el mateix moment que deixava anar tota l'energia reprimida cap als motors.

La velocitat sobtada va contrarestar el moviment cap enrere de la nau i el Gras es va oposar com un rancor enfadat. El metall va cruixir, va cridar sota l'estrès. En alguna part profunda en la nau, quelcom cremava amb un xiuxiueig.

Per una fracció de segon la nau va penjar a l'espai, perfectament en calma, els motors gemegant, el seu motor en guerra amb l'estirada del raig tractor. I llavors el Gras es va deixar anar i es va alliberar. L'acceleració sobtada va pressionar-los contra el suport dels seus seients.

Les alarmes d'incendis sonaven. L'Aryn va comprovar el tauler.

-Foc en el compartiment de motors, Zeerid.

Ell estava parlant amb ell mateix sota el seu alè, agafant la palanca, mirant l'escàner, i no l'hauria escoltat.

-Està darrere nostre -Va dir en Zeerid.

-Entra en l'atmosfera -Va dir ella-. Aquest creuer no té maniobrabilitat fora del buit. Podem sortir-nos-en del camí en algun lloc, perdre'ns en el trànsit aeri abans que puguin despatxar un caça.

-És cert -Va dir ell, i va baixar de cop la palanca.

El Gras va enterrar el seu morro i Coruscant, un cop més, va sorgir a la vista, seductorament a prop.

El fum surava dins de la cabina de comandaments des de la part posterior, l'olor de l'electrònica socarrimada.

-Aryn!

-Estic en això -Va dir ella, i va començar a deslligar-se.

-Els extintors químics estan ancorats a la paret en cada passadís.

A la pantalla principal, en Malgus va veure els motors del vaixell de càrrega esclatar en blau. La nau es deixava anar agitant al morro del raig tractor i s'enfonsava cap al planeta com un tret blàster. Un murmuri va travessar la tripulació del pont.

-Perseguiu-los, timó -Va dir el Comandant Jard.

El timoner va encendre els motors i va accelerar darrere del vaixell de càrrega.

-El tractor ha fallat, senyor meu -Va dir el Comandant Jard a Malgus, comprovant les lectures de comandament-. Els tornarem a tenir en moments.

En Malgus va veure el vaixell de càrrega obrir certa distància entre ell i el creuer, i va recompondre la seva ment. Hi havia creuat una línia i començat a baixar per un camí quan, en primer lloc, va encendre el raig tractor. Però el temps encara no era l'apropiat per baixar encara més per aquest camí. No podia permetre deixar a la Jedi, Aryn Leneer, arribar a Coruscant, menys si l'Angral començava a percebre motius en Malgus que en Malgus encara no reconeixia.

-No -Va dir ell-. Estaran a l'atmosfera en uns moments. Abateu-los.

-Molt bé, senyor. -En Jard mirà l'oficial d'armes-. Allibereu les armes, Tinent Makk. -En Jard mirà a Malgus-. He d'alertar els caces planetaris, senyor meu?

-Això no serà necessari, en el cas que el Tinent Makk faci la seva feina.

-Molt bé, senyor.

Línies vermelles dels canons de plasma del Valor omplien l'espai entre les naus, el foc tan espès que les línies semblaven sagnar juntes en un pla vermell.

L'Aryn va anar a mig camí del seu seient quan una explosió va balancejar la nau. El Gras va trontollar i l'Aryn va caure a terra.

-Torna al teu seient -Va dir en Zeerid-. Les armes estan calentes en aquest creuer.

L'Aryn s'enfilà al seu seient i es va posar el cinturó de la cintura. En el moment en què la sivella es va enganxar al seu lloc, en Zeerid va començar l'evasiva. Coruscant girava a la pantalla de vistes mentre el Gras girava, rodava, i s'enfonsava. Les línies vermelles del foc de plasma il·luminaven la negror de l'espai. En Zeerid girà fortament a la dreta, cap a baix, llavors a l'esquerra.

La nau va apunyalar l'atmosfera.

-Deriva-ho tot excepte els motors i els suports vitals cap als reflectors posteriors.

L'Aryn va treballar en el panell d'instruments, fent el que en Zeerid ordenava.

Una altra explosió va fer trontollar la nau.

-Els reflectors no suportaran un altre més -Va dir ella.

En Zeerid va assentir. Les flames taronges de l'entrada atmosfèrica eren visibles a través de la coberta. Els rajos de plasma tallaven sobre ells, per sota, a l'esquerra. En Zeerid va retallar amb el Gras a la dreta mentre descendien, arriscant una mala entrada que podia fer-los cremar.

El fum a la cabina de comandaments s'engrossia.

-Màscares? -Va preguntar l'Aryn, tossint.

-Aquí -Va respondre en Zeerid, assenyalant amb el cap un compartiment de la nau sota els seus seients. L'Aryn el va obrir, va treure dues màscares, va llançar-ne una a Zeerid, i es va posar l'altra.

-Tingues la palanca -Va dir en Zeerid mentre es posava la seva màscara.

L'Aryn va agafar la palanca del copilot i va continuar l'espiral descendent del Gras cap a Coruscant.

El foc del creuer va colpejar la nau a estribord i va causar que el vaixell de càrrega girés salvatgement. L'Aryn es va sentir marejada, malalta.

-Agafo la palanca -Va dir en Zeerid, la seva veu esmorteïda per la màscara. Tenia el gir sota control i va portar al Gras gairebé verticalment cap a l'atmosfera. La cabina de comandaments s'escalfava. Les flames envoltaven la nau. Devien semblar com un cometa tallant a través del cel.

-Massa inclinat -Va dir l'Aryn.

-Ja ho sé -Va dir en Zeerid-. Però hem d'entrar.

El foc constant del creuer va colpejar al vaixell de càrrega una altra vegada, l'impacte enfonsant-los a través de l'estratosfera. Les flames van disminuir, es van esvair, i Coruscant estava una altra vegada més a la vista sota ells.

-Estem travessant -Va dir l'Aryn.

Sense advertència, els motors es van apagar i el Gras va coixejar en l'aire, girant, caient, però sense energia.

En Zeerid va maleir, va colpejar la mà contra el panell d'instruments, tractant frenèticament de reencendre'ls, però era útil.

-Encara poden colpejar aquí -Va dir ell, i es va descordar els seus cinturons-. No tinc res excepte els propulsors. Ves a la beina de fugida.

-El carregament, Zeerid.

Ell va vacil·lar, finalment va agitar el seu cap i es va descordar els seus cinturons.

-Oblida't del carregament. Mou-te.

Ella es va aixecar i un altre raig va colpejar al Gras. Una explosió va balancejar la part posterior de la nau. Una altra. Estaven descendint. Les alarmes gemegaven. La nau estava cremant, caient a través del cel. En Zeerid colpejà el tauler de control per encendre els propulsors i mantenir la nau en l'aire.

De moment, almenys.

-Estan morts a l'aire -Va anunciar el Tinent Makk-. Derivant als propulsors.

El comandant Jard mirà a Malgus a l'espera de l'ordre de matar. En Vrath, també, mirava amb interès.

El vaixell de càrrega penjava cap avall sobre l'atmosfera de Coruscant. Coixejava amb els propulsors, deixant un rastre de flames dels seus motors iònics morts. Podien amarrar-lo de nou amb el tractor.

-Abateu-los -Va ordenar en Malgus.

De cua d'ull, va veure a Vrath somriure i creuar els seus braços sobre el seu pit.

Explosions a la part posterior del Gras van començar a sorgir, les explosions secundàries trobant un camí cap endavant en una sèrie d'explosions lleus. Mai arribarien a la beina de fugida.

L'Aryn va activar el seu sabre de llum.

-Agafa't en alguna cosa.

-Què estàs fent?

-Treure'ns d'aquí.

-Què?

Ella no es va molestar a donar explicacions. Enfortint-se i agafant el cinturó del seu seient, va clavar la seva espasa a través del transpariacer de la coberta de la cabina de comandament i va obrir un tall. L'oxigen va sortir de la cabina de comandaments mentre s'igualava la pressió. Les seves màscares els hi permetien respirar, tot i l'escassa atmosfera. El fred va paralitzar a l'Aryn.

Va usar la seva espasa per tallar una porta fora de la coberta. L'aire escàs els assotava, xiulant.

-Estem a cinquanta quilòmetres d'altura, Aryn! -Va dir en Zeerid, la seva veu alçant-se per primera vegada-. Tan sols la velocitat...

Ella li va agafar pel braç i li va agitar per fer-lo callar.

-No et deixis anar de mi passi el que passi. Ho entens? Passi el que passi.

Els seus ulls es van obrir darrere de les lents de la seva màscara. Ell va assentir.

Ella no va dubtar. Es va enfonsar en la Força, els va embolicar en una beina protectora, i va saltar fora de la nau cap a l'aire obert.

El vent i la velocitat els empenyien cap enrere. Van colpejar el fusellatge de la nau i van assotar-lo a través de les flames que sortien dels seus costats. A gairebé el mateix temps, el foc de plasma del creuer sobre ells copejava al Gras dorsalment i la nau va explotar en una bola de flames expansiva. L'ona de l'explosió els va enviar precipitant-se esbojarradament a través del cel i els va posar en un gir com un molinet. Per un moment alarmant, la visió de l'Aryn es va ennuvolar i ella va témer perdre la consciència, però es mantenia alerta amb les dues mans i va lluitar contra això.

En Zeerid estava cridant però l'Aryn no podia esbrinar-ho.

El seu estómac va grimpar fins a la seva gola mentre ells queien en picat, girant salvatgement, cap al planeta de sota. La seva perspectiva alternava esbojarradament des de les parts en flames del Gras, fins a Coruscant a sota, fins al cel amunt i la silueta distant del creuer Imperial, fins al Gras de nou. El moviment estava emportant-se la sang del seu cap. Espurnes brillaven davant seu. Havia d'aturar el gir o ella perdria el coneixement.

Ella va collar la seva adherència al voltant d'en Zeerid i va usar la Força primer per frenar, després per aturar el gir. Ells van acabar mà a mà, passant a través dels núvols, caient a velocitat terminal cap a la superfície de Coruscant.

En Malgus va veure al vaixell de càrrega desintegrar-se en runes flamejants sobre Coruscant. Esperava que el toc feble del senyal de la Força de la Jedi es desintegrés amb ell, però la sentia encara.

-Àmplia -Va dir ell, inclinant-se endavant en la cadira de comandament. La imatge a la pantalla de vistes s'ampliava.

Trossos d'acer escarpat i una gran porció de la secció davantera de la nau cremaven en el seu camí cap a la superfície.

-Va sortir una beina de fugida abans que la nau explotés?

-No, senyor -Va dir en Jard-. No hi va haver supervivents.

Però els hi havia hagut. La Jedi, almenys, havia sobreviscut. Encara podia sentir la seva presència, tot i que s'estava esvaint en la distància, una estella en la pell de la seva percepció.

Va considerar enviar caces, un equip de recerca, però va decidir no fer-ho. Encara no estava segur del que faria amb la Jedi, però el que fos, hauria de fer-ho ell mateix.

-Molt bé, Comandant Jard. Ben fet, Tinent Makk. -Es va girar cap a Vrath-. Has acabat aquí, Vrath Xízor.

En Vrath es va elevar sobre els seus peus, va empassar, es va aclarir la seva gola.

-va mencionar la possibilitat d'un pagament, senyor meu?

En Malgus va reconèixer la seva valentia, però res més. En Malgus es va elevar i va caminar cap a ell. Ell estava dret, vint centímetres més alt que en Vrath, però l'home més petit es mantenia sobre el sòl i va mantenir la major part de la por lluny de les esquerdes dels seus ulls.

-No n'hi ha prou que hagis matat un rival i destruït la ingespècia que el teu ocupador desitjava prevenir que arribés a la superfície?

-Jo no...

En Malgus va alçar una mà enguantada.

-Les insignificants baralles de criminals tenen poc interès per a mi.

En Vrath es va llepar els seus llavis, es va posar recte.

-Li he portat a una Jedi, senyor meu. Era ella a l'holo.

-Això vas fer.

-Seré... Pagat, llavors?

En Malgus va observar-lo amb sang freda, i el petit home semblava retirar-se cap a ell mateix. La por en els seus ulls s'expandia, en saber que era una presa animal solitària envoltada per depredadors.

-Sóc un home de paraula -Va dir en Malgus-. Seràs pagat.

En Vrath va deixar sortir un llarg sospir.

-Gràcies, senyor.

-Hauries de portar la teva nau a planeta. Les coordenades se't proveiran i organitzaré el pagament allà.

-I llavors em podré marxar?

En Malgus va somriure sota el seu respirador.

-Aquesta és una altra qüestió.

En Vrath va fer mig pas enrere. Mirava com si hagués estat bufetejat.

-Què vol dir això? No... m'estarà permès marxar?

-Cap nau no autoritzada ha de deixar Coruscant en aquest moment. Et quedaràs al planeta fins que les coses canviïn.

-Però, senyor meu...

-O puc volar la teva nau a l'espai en el moment en què abandonis el meu moll d'aterratge -Va dir en Malgus.

En Vrath va empassar amb força.

-Gràcies, senyor.

En Malgus va acomiadar-lo amb la mà. La seguretat el va escortar fora del pont.

Després del caos de la cabina de comandaments, la tranquil·litat de la caiguda semblava rarament incongruent. L'Aryn només escoltava la velocitat del vent, el cop regular dels seus batecs a les orelles. La por d'en Zeerid era una cosa tangible per a ella, i va callar amb ells.

Ella es va sentir lliure, entusiasmada, i el sentiment la va sorprendre. A l'est la superfície de Coruscant es corbava lluny d'ells i el sol del matí emergia sobre la línia de l'horitzó, banyant el planeta daurat. La vista li va llevar l'alè. Ella va agitar el braç d'en Zeerid i va assenyalar amb el cap al sol naixent. Ell no va respondre. Els seus ulls miraven just a sota, ferro per a l'imam de la superfície del planeta. L'Aryn es va permetre a si mateixa gaudir les vistes per uns segons abans d'intentar salvar les seves vides.

L'arrossegament augmentava conforme l'aire escàs de l'atmosfera superior donava pas a l'aire més abundant, respirable de la inferior. Sota ells, Coruscant es transformava des d'una bola d'entramat marró i negre amb espirals de llum aparentment aleatòries, fins a una geometria distingible de ciutats ben il·luminades, carreteres, rutes aèries, quadrants, i blocs. Ella podia discernir diminutes formes negres movent-se sobre el paisatge urbà, les antenes dels cotxes aeris, speeders, i swoops, però molts menys dels normals. Columnes de fum traçaven línies negres arremolinades en l'aire. Grans àrees de la Ciutat Galàctica estaven en ruïnes, lesions negres sobre la pell del planeta.

L'Imperi havia d'haver matat desenes de milers. Potser, més.

El vent va canviar el pendent, xiulava a través de l'oïda. Ella imaginava que sentia murmuris en ell, l'ànima del planeta compartint el seu dolor. Les seves robes onejaven audiblement darrere d'ella.

A sota, ella podia distingir més i més detalls dels nivells superiors de Coruscant: les línies dels gratacels, la geometria de les places i parcs, les línies ordenades, rectes de les carreteres.

Es va permetre sentir el descens i va usar el sentiment per caure en la Força. Es va niar en el seu poder, es va armar de valor amb la seva força. Va tirar d'en Zeerid cap a ella. Sense resistir-se, ell se sentia tan feble com una nina de drap a les seves mans. Ella el va atreure cap a ella, sota ella, enrotllant els seus braços i les seves cames al seu voltant.

-Prepara't -li va cridar a cau d'orella-. Assenteix si ho entens.

El seu cap es va moure una vegada, tensa i ràpida.

Els edificis de sota es feien grans, més definits. Ells van baixar cap a una gran plaça, un edifici trapezoide de duracret amb rascaestratosferes ancorades a cada cantonada.

-Ens frenaré -Ella va cridar-. Però encara ens colpejarem amb força. Et deixaré anar abans que ens copegem. Intenta rodar en l'impacte.

Ell va assentir de nou.

Ella va baixar el seu cap, va posar en angle el seu cos, i va tractar d'usar la resistència del vent per crear una mica de moviment lleu cap endavant, en lloc de només cap avall. El sòl corria cap amunt per trobar-los.

Ells van passar a través de l'anell de gratacels, caient en picat entre les teulades, finestres, balcons. Donada l'hora, ella dubtava que algú hagués vist el seu descens.

Ella va aconseguir la Força, va canalitzar el poder en una vasta columna sota ells. Conceptualitzar el poder com una cosa similar al que faria servir quan augmentava un salt, excepte que en lloc d'una allau sobtat de poder per portar-la cap amunt, va usar el poder d'una manera més subtil, passiu. El va imaginar com un globus, tou i flexible al principi, però proveint un augment de resistència mentre queien més sobre ell.

Ells van frenar i en Zeerid va lliscar de la seva adherència. Potser ell no ho creia.

La pressió es va construir darrere dels ulls de l'Aryn, un dolor format al seu cap.

El globus del seu poder els va frenar més. Ella podia veure bancs a la plaça, una font. Podia distingir finestres individuals en els gratacels del seu voltant. Estaven a cinc-cents metres amunt i encara caient ràpid.

La pressió en el seu cervell s'intensificava. La seva visió es tornava borrosa. El dolor en el seu cap es va tornar un ganivet apunyalant de dolor. Ella va cridar però el va retenir, el va retenir.

Quatre-cents metres. Tres-cents.

Va frenar encara més i Aryn témer no poder suportar més.

Dos-cents.

Un segon s'estirava fins a una eternitat de dolor i pressió. Va pensar que havia de cremar.

-Aguanta, Aryn! -Va dir en Zeerid, la seva veu esmorteïda per la màscara. Estava rígid en els seus braços.

Cinquanta metres.

Encara anaven massa ràpid.

Vint, deu.

Ella va furgar profund, va tirar de tot el poder que podia, i ho va gastar en un tret final, una expulsió de poder que va anul·lar completament el seu descens per un moment. Van penjar en l'aire per una fracció de segon, suspesos només pel poder invisible de la Força i l'habilitat de l'Aryn per usar-lo.

I llavors van caure lliures.

Va deixar-lo anar i tots dos van colpejar el terra amb els peus, el xoc de l'impacte enviant sacsejades de dolor sobre els turmells i malucs. Van rodar en el moment de la caiguda en un gir que va fer sortir-li l'aire  i va arrencar una làmina de pell del seu cuir cabellut.

Però ella estava viva.

Es va alçar de quatre grapes, cada múscul cridant, cames estremint-se, sang gotejant del seu cuir cabellut. Es va arrencar la màscara.

-Zeerid!

-Estic bé -Va contestar ell, la seva veu tan crua com el cuir antic-. No puc creure-ho, però estic bé.

Ella es va flexionar cap enrere en el duracret, va rodar sobre la seva esquena, i va mirar cap amunt a la llum de l'alba escampant-se sobre el cel. Els núvols llargs i fins, pintats amb la llum de l'alba, semblaven com venes d'or. Ella simplement va quedar ajaguda allà, exhausta.

En Zeerid va gatejar cap a ella, maleint amb el dolor. Es va treure la seva màscara i va arraulir la seva esquena al seu costat. Ells van mirar cap al cel junts.

-Hi ha alguna cosa trencada? -Ella li va preguntar.

Ell es va girar per mirar-a, va moure el seu cap, va mirar de nou al cel.

-Si sortim d'aquesta, em tornaré un granger a Dantooine. Ho juro.

Ella va somriure.

-No faig broma.

Ella va mantenir el seu somriure; ell va començar a riure entre dents, més fort, i el riure entre dents es va convertir en una riallada.

Ella no podia evitar-ho. Un ampli somriure dividia la seva cara, seguida d'un riure entre dents, i llavors es va unir per complet a ell, tots dos rient histèricament davant el cel de l'alba d'un nou dia.

Les mans d'en Vrath suaven a la palanca de la Navalla. Malgrat que en Malgus afirmava ser un home de paraula, en Vrath sentia la certesa que el creuer Imperial li dispararia des de l'espai després que sortís del moll d'aterratge. Per un moment va considerar virar profundament cap a l'interior del sistema, però no va pensar que pogués fer-ho.

Més important, temia que fins i tot si ho aconseguia, en Malgus li donaria caça en principi. En Vrath sabia que en Malgus ho faria perquè ell hauria fet el mateix. Hi havia mirat als ulls del Lord Sith i havia vist la mateixa implacabilitat que havia tractat de conrear en si mateix. No enutjaria a Malgus.

Va deixar que el pilot automàtic de la nau el portés a les coordenades que li havien estat proveïdes pel Valor cap a l'atmosfera de Coruscant. Li farien baixar en un dels espaiports més petits de la Ciutat Galàctica, probablement un comandat per soldats Imperials.

Immediatament, l'espaiport va contactar amb ell i li va enviar les instruccions d'aterratge. Ell les va confirmar i es va asseure de nou en la seva cadira.

Va decidir que no deixaria la Navalla una vegada que baixés a Coruscant. No volia més interacció amb els conqueridors Imperials. Només volia esperar fins que les negociacions de pau d'Alderaan acabessin, durés el que durés, i llavors sortiria de Coruscant.

En Malgus sabia que l'Aryn Leneer havia sobreviscut d'alguna manera a la destrucció de la seva nau i sospitava que havia sobreviscut al descens a la superfície de Coruscant. No volia que l'Angral sabés de la seva fugida. Això seria... prematur.

Necessitaria rastrejar-la. Per fer-ho, necessitava determinar per què havia tornat a Coruscant en primer lloc.

-Estaré aA la meva habitació -Va dir al Comandant Jard.

-Si alguna cosa requereix la seva atenció, li alertaré immediatament.

Quan va arribar a la seva cabina, va trobar l'Eleena dormint. Els seus blàsters, enfundats en les seves pistoleres, descansaven al llit al seu costat. Ella dormia amb una mà sobre ells. Ell mirava l'alçament i caiguda regulars del seu pit, el mig somriure que tenia fins i tot mentre dormia. Havia perdut el cabestrell del seu braç.

Mirant-la, ell va saber que es preocupava per ella. Profundament.

I això, sabia ell, era la seva debilitat.

Ell la va mirar i va pensar en la servent twi'lek que havia assassinat en la seva joventut...

Es va adonar que els seus punys estaven tancats.

Agitant el seu cap, va tancar la porta de l'habitació on dormia l'Eleena i va iniciar el port d'ordinador del seu escriptori de treball. Volia saber més de l'Aryn Leneer, així que va enllaçar diverses bases de dades Imperials i va introduir el seu nom.

La seva foto va sortir primer. Va estudiar la seva imatge, els seus ulls. Li recordava a l'Eleena. Però semblava diferent a la dona que havia vist a la videopantalla al pont del Valor. El canvi era en els seus ulls. S'havien tornat més durs. Alguna cosa li havia passat mentrestant.

Ell va recórrer l'arxiu.

Ella era una empata de la Força, va veure. Una òrfena de Balmorra, portada a l'acadèmia Jedi quan era una nena. Es va desplaçar per la pantalla més profundament en el seu arxiu i aquí va trobar la seva motivació.

Una imatge del Mestre Ven Zallow mirava des de la pantalla a Malgus, un fantasma d'un dia.

L'Aryn Leneer havia estat la Padawan del Mestre Zallow. En Zallow l'havia criat des de la infància.

Va tornar a posar a la pantalla la imatge de l'Aryn. De nou, els seus ulls verds no retenien l'astúcia, la perspicàcia. Podria dir amb només mirar-la que s'havia deixat massa oberta al dolor. La seva empatia de la força només hauria incrementat la seva sensibilitat.

Ell es va inclinar enrere en la cadira.

Ella havia sentit morir al seu Mestre, havia sentit a Malgus dirigir la seva espasa a través d'ell.

Això va ser el que la va canviar, la va canviar tant que havia abandonat el seu Orde i corregut a través de l'espai fins a Coruscant.

Per què?

Ell va veure el lleu reflex de la seva pròpia cara a la pantalla, superposat sobre el d'ella. Els seus ulls, foscos i profundament fixos en els forats de les seves cavitats. Els ulls d'ella, verds, suaus, i gentils.

Però ja no.

Ells eren el mateix, es va donar compte. Tots dos havien estimat i el seu amor els havia portat dolor. En una espurna d'entesa, sabia per què havia vingut a Coruscant.

-M'està buscant -Va dir ell.

Ella no sabria que l'estava buscant perquè no tenia manera de saber qui havia assassinat al seu Mestre. Però hi havia vingut a Coruscant per esbrinar-ho, per venjar a Zallow.

On aniria ella primer?

Creia que ho sabia.

Ell va inhalar profundament, va colpejar amb el seu dit en la vora de l'escriptori.

Ella l'estava caçant. L'admirava per això. Semblava molt... poc Jedi.

Per descomptat, en Malgus no s'asseuria en repòs mentre ella el buscava a ell.

Ell la caçaria.

Següent