8
Els
compartiments de passatgers de la llançadora real hapaniana Espectre del Tro eren molt espaiosos i estaven
equipats amb totes les comoditats que podia desitjar un viatger de l'espai. Els
elegants adorns de la cabina gairebé fregaven l'ostentació, i el motiu
decoratiu principal de cada paret consistia en una complexa filigrana daurada
que envoltava una gegantina pantalla visora.
Però
la Tenel Ka no estava prestant cap atenció a aquell panorama tan espectacular.
Ja havia vist l'hiperespai amb anterioritat. No sentia cap desig de veure res...,
ni a ningú.
I
tampoc desitjava sentir res. Entumiment. Sí, això era el que sentia. La seva
ment, les seves emocions..., fins i tot el seu braç: tot estava entumit,
insensible.
La
idea que potser hauria de menjar alguna cosa va passar veloçment pel seu
cervell. No havia menjat res des d'abans..., des d'abans...
-
No -va acabar decidint -. Res de menjar -No se sentia capaç d'interessar-se pel
menjar, o per cap altra cosa.
Les
seves trenes daurades vermelloses penjaven desordenadament al voltant del seu
rostre. L'androide metge havia fet un treball excel·lent a l'hora de rentar-la
i desinfectar la ferida abans de cauteritzar-la, però en la seva programació no
hi havia res que pogués indicar el que havia de fer amb els cabells. S'havia
ofert amablement a afaitar-li el cap, però la Tenel Ka havia rebutjat el seu
suggeriment. En Jacen o la Jaina podrien haver estat disposats a ajudar-la amb
la pinta per posar remei al desordre dels seus cabells i tornar a trenar-los.
Però la Tenel Ka era massa orgullosa per permetre que els seus amics la
veiessin en el seu estat actual, i temia el disgust que potser hagués vist en
els seus rostres..., o, i això seria encara pitjor, la compassió.
La
Tenel Ka va pensar que el fet d’haver estat treta tan sigil·losament de Yavin
IV en plena nit almenys tenia una cosa bona: no hi havia hagut de veure ningú,
i en conseqüència s'havia estalviat tant la simpatia com la irrisió.
L'ambaixadora
Yfra va escollir aquest precís instant per aparèixer, com si volgués expulsar
de la ment de la Tenel Ka l'únic pensament capaç de reconfortar-la una mica.
Malgrat tots els seus bondadosos somriures i del refinament dels seus trets, la
fidel sequaç de la seva àvia s'anava semblant cada vegada més a l'antiga reina
a mesura que anaven transcorrent els anys: l’Yfra estava famolenca de poder, i
més que disposada a fer el que fos necessari per augmentar el seu poder
personal. No feia molt de temps l’Yfra havia intentat visitar Yavin IV, però
quan els seus amics van ser segrestats per l'Acadèmia de l'Ombra, la Tenel Ka
havia partit amb el Mestre Skywalker per rescatar-los. La Tenel Ka no havia
lamentat gens ni mica el no poder veure a l'ambaixadora, que havia cancel·lat
la visita. La jove guerrera mai havia confiat en aquella dona, i sentia una
repulsió instintiva cap a ella.
-
Et trobes millor, estimada? -Va preguntar l'ambaixadora amb una repugnant manca
de sinceritat -. Vols parlar?
-
No -va replicar tossudament la Tenel Ka -. Gràcies. -Però un instant després va
començar a sentir un pessigolleig de curiositat en el seu esmussat cervell -.
Per què et van triar a tu perquè em portessis a casa? -Va preguntar.
-
En realitat -va respondre l’Yfra, evitant que la seva mirada es trobés amb la
de la Tenel Ka -, no ha estat tant que fos triada com que era... la més
indicada. Em trobava en un sistema estel·lar proper per ocupar-me de certs
assumptes quan la teva àvia va ser informada del teu... infortunat accident.
-
I ara, estimada -va seguir dient -, sortirem de l’hiperespai d'aquí a unes
hores, així que si hi ha alguna cosa que pugui fer mentrestant...
-Sí
-va dir la Tenel Ka, parlant amb la seva directa sequedat habitual -. Desitjo
estar sola.
Si
l'ambaixadora es va sentir disgustada per la brusquedat de la seva resposta, va
saber dissimular-ho molt bé.
-
I tant que sí, estimada -va dir amb una elegant i educada manca de sinceritat -.
Has passat per una prova tan terrible... -Va llançar una mirada bastant significativa
al braç de la Tenel Ka i va fingir reprimir un calfred de repugnància -. Oh,
has de sentir-te terriblement malament.
L’Yfra
es va retirar després d'haver pronunciat aquelles paraules, aconseguint deixar la
Tenel Ka en un estat d'ànim encara pitjor que abans..., el que en realitat
potser fos justament el que desitjava l'ambaixadora. La implacable sequaç de
l'anciana reina era una excel·lent manipuladora.
La
Tenel Ka va abaixar la mirada cap al seu braç esquerre..., o el que havia
quedat d'ell després que la seva espasa de llum defectuosa esclatés. No hi
havia hagut cap possibilitat de salvar el membre i permetre-li que es guarís
dins d'un tanc bacta. La jove ja no estava completa.
Com
podria arribar a ser una veritable guerrera després del que ha passat? Ni tan
sols podia dir que la seva mutilació fos el resultat honrós d'una batalla. De
fet, havia estat causada pel seu propi orgull..., i el seu apressament i la
seva estupidesa. Si hagués seleccionat amb més cura els components de la seva
espasa de llum, si hagués estat una mica més meticulosa quan muntava l'arma...
La
Tenel Ka estava tan segura que el seu èxit o el seu fracàs en la batalla
dependria de les seves capacitats físiques, que no s'havia molestat a utilitzar
al màxim els seus talents mentre construïa la seva arma. Fins i tot durant el
seu ensinistrament Jedi, la Tenel Ka sempre s'havia deixat portar per l'orgull
i havia intentat confiar únicament en les seves habilitats naturals, negant-se
a emprar la Força llevat que no hi hagués cap altra forma d'assolir els seus
objectius.
Però
què seria de les seves proeses guerreres en el futur? Com podria tornar a
escalar un edifici sense utilitzar res a part del seu fibrocable, el seu ganxo
i els seus recursos físics? Com grimparia a un arbre? Com caçaria o nedaria?
Però si ni tan sols podia trenar-se els cabells! I qui respectaria a una Jedi
que només tingués un braç?
La
Tenel Ka es va anar adormint a poc a poc, absorta en aquells pensaments tan
ombrívols. El següent que va sentir va ser un copet a la porta de la seva
cabina.
-
Estàs descansant, estimada? -Va preguntar l’ambaixadora Yfra amb la seva veu
calculadament melodiosa -. Ja va sent hora que surtis. Gairebé som a casa. Ens
trobem molt a prop de Hapes.
La
Tenel Ka va sacsejar el cap per acabar de despertar-se, es va aixecar i va
contemplar les pantalles supervisores que s'alçaven al seu voltant. L'Espectre del Tro ja no estava viatjant
per l'hiperespai. Les estrelles i planetes del Cúmul de Hapes s'estenien allà
on mirés, flotant en el buit com grapats de gemmes arc de Sant Martí de
Gallinore escampades sobre un immens drap de llustrós vellut negre.
-
M'has sentit, estimada? -Va tornar a preguntar la veu de l'ambaixadora a través
de la porta -. Estàs a casa.
-
A casa -va repetir la Tenel Ka.
El
temor que havia estat sentint es va congelar sota la forma d'una bola de gel al
centre del seu estómac quan va pensar que aquell lloc molt bé podia ser la seva
llar a partir d'aquell moment.
Immensos
navilis de guerra, Dracs de Combat hapanians, van semblar sorgir del no-res per
escortar la diminuta llançadora fins a la seva zona de descens. Quan l'Espectre del Tro es va haver posat per
fi sobre la pista i la Tenel Ka va desembarcar, va mirar al seu voltant i va
sentir la primera ombra d'interès que havia experimentat des de l'accident amb
l'espasa de llum mentre buscava als seus pares. Però es va sorprendre descobrint
que la seva àvia, la Ta'a Chume, era la seva única parent present.
L'antiga
reina, que havia vingut acompanyada per una nombrosa guàrdia d'honor vestida
amb totes les gales cerimonials, va fer un pas cap endavant per donar la
benvinguda a la seva néta. La Tenel Ka va suportar una abraçada i una aparatosa
exhibició d'afecte -encara que la seva àvia mai l'abraçava quan estaven a soles
-, i la va mirar fixament.
-
Per què no han vingut els meus pares? -Va preguntar.
-
Van partir per ocupar-se d'un assumpte diplomàtic de naturalesa molt urgent i
secreta -va respondre la seva àvia sense immutar-se -. Només jo i els meus
confidents de major confiança coneixem el seu parador. - Va fer un senyal a un
dels integrants del seu seguici, que va avançar per posar-li una túnica real
sobre les espatlles de la Tenel Ka. Els gruixos i suaus plecs van ocultar el
braç que li quedava i el monyó en què s'havia convertit l'altre, i la jove no
disposava de les energies necessàries per protestar -. Però t'asseguro que els
teus pares tornaran el més de pressa possible -va seguir dient la seva àvia.
Quatre
parelles de servents succintament vestits van aparèixer davant seu, portant amb
ells enormes i tous coixins per a la princesa i la seva àvia. La Tenel Ka es va
asseure, i només llavors es va adonar que almenys dues dotzenes més d’atractius
servents havien entrat a la zona de descens. Va tancar els ulls i va sospirar
hauria d'haver-s’ho imaginat. Pel que sembla la Ta'a Chume havia aprofitat
l'absència dels seus pares per decidir que rebria la Tenel Ka amb tota la
fanfàrria i l'espectacle possibles..., potser per demostrar a aquesta néta que
aspirava a esdevenir una Jedi com de meravellós que era ser membre de la
família reial.
La
Tenel Ka va pensar que no havia pogut tenir una idea pitjor.
Tres
robustos joves que només portaven tapalls van avançar fins al centre de la
pista de descens i van iniciar una rítmica exhibició de les seves habilitats gimnàstiques.
Altres servents que havien estat més allunyats van portar instruments de corda
i flautes i van començar a proporcionar un acompanyament musical. L'antiga
reina es va inclinar cap a la seva néta mentre contemplaven l'espectacle.
-Ets
molt afortunada, Tenel Ka... -Va murmurar.
La
Tenel Ka va parpellejar, bastant sorpresa.
La
seva àvia va moure la mà en un gest que va abastar el que havia al seu voltant.
-Tot
el que veus, Hapes i els seus seixanta-tres mons..., està sotmès a la teva
voluntat i les teves ordres. -La seva veu va adoptar un to persuasiu -. No és
molt habitual que els qui han intentat convertir-se en Cavallers Jedi i han
fracassat disposin d'una alternativa tan agradable. Després de tot, i a diferència
del que passa amb les armes de la batalla, emprar el poder polític no requereix
l'ús dels dos braços.
La
Tenel Ka va torçar el gest, no només davant la gens justa afirmació que hagués
fracassat en el seu ensinistrament Jedi feta per la seva àvia, sinó també
perquè un dels acròbates acabava d'executar una doble tombarella a l'aire...,
una pirueta que ella mateixa havia fet incomptables vegades, i que sempre havia
donat per fet que seguiria fent. La Tenel Ka havia inclòs les tombarelles, els
salts mortals i els girs per l'aire en els seus exercicis quotidians a
l'Acadèmia Jedi. L'Acadèmia Jedi... Ja la trobava a faltar.
Quan
els gimnastes van haver acabat, un jove es va avançar i va començar a fer
malabarismes amb una fenomenal habilitat. La Tenel Ka es va anar sentint més i
més incòmoda mentre contemplava com el jove passava vidres de foc, cèrcols i
torxes enceses d'una mà a una altra, llançant-los a gran alçada a un ritme
constantment accelerat.
-
Una altra cosa que mai seré capaç de fer -, va pensar la Tenel Ka, i va
estrènyer els llavis fins a convertir-los en una línia de tensa malenconia.
Va
intentar concentrar-se en la cara del jove malabarista. No hi havia dubte que
era molt guapo, però en aquest moment la Tenel Ka hauria canviat a tots els
servents i guàrdies de la plataforma de descens per un fugaç besllum d'un
rostre amic: en Jacen, la Jaina, en Lowbacca, i fins i tot el Mestre Skywalker...
-
Saps una cosa, estimada? -Va murmurar la seva àvia, tornant-se a inclinar cap a
ella com si el pensament acabés de creuar per la seva ment -. La teva lesió
potser hagi estat la manera escollida per la Força per demostrar-te que no
havies nascut per ser una Jedi, i que el teu destí sempre ha estat el de
governar Hapes.
L'aire
va sortir dels pulmons de la Tenel Ka en una expulsió tan brusca com si un
rancor acabés de trepitjar-li l'estómac. La jove es va preguntar si, encara que
només fos per una vegada, la seva àvia no tindria raó després de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada