Espases de Llum (IX)

Anterior

9

L'acústica de la gran sala d'audiències de Yavin IV era capaç de transmetre una paraula xiuxiuejada de l'estrada a tots els seients de l'esplanada. Però aquell dia no hi havia cap conferenciant dret al final de la llarga càmera, i els passos de la Jaina eren tan lents i vacil·lants que els seus peus calçats amb botes no produïen cap so. Amb l'excepció d’en Jacen i en Lowie, que estaven asseguts en un banc de pedra prop de l'estrada, la sala d'audiències es trobava totalment buida.

O, millor dit, no estava totalment buida. Imatges d'una jove guerrera de Dathomir orgullosa i plena de confiança en si mateixa omplien el camp visual de la Jaina: la Tenel Ka alçant una copa en un jurament d'amistat; la Tenel Ka trenant-se els seus llargs cabells mentre es preparava per iniciar uns exercicis d'ensinistrament Jedi; la Tenel Ka escalant els murs exteriors del Gran Temple, ascendint sense cap dificultat gràcies a les seves dues fortes mans... La seva connexió a través de la Força va permetre que la Jaina percebés que en la ment del seu germà bessó s'agitaven pensaments similars.

Uns moments després que la Jaina s'assegués al costat d’en Jacen, la instructora i historiadora Jedi Tionne va aparèixer per una porta lateral i va anar cap als tres estudiants. La Jaina va sentir com l'estat d'ànim del seu germà es tornava una mica menys ombrívol quan va veure a la Jedi dels cabells platejats. La Tionne els hi havia ensenyat a cercar múltiples solucions a qualsevol problema, i a descobrir opcions, perspectives originals i noves alternatives. Com sempre, la Jaina es va sorprendre davant la saviesa que hi havia en aquells ulls color mareperla, una saviesa que havia estat obtinguda gràcies a llargs anys d'estudi de les històries i tradicions dels antics Jedi.

La veu de la Tionne era suau i melodiosa.

- El Mestre Skywalker m'ha demanat que us ajudi a... seguir fent progressos en el vostre ensinistrament amb les espases de llum.

La Jaina es va remoure nerviosament, no volent pensar en l'arma letal que penjava d'un cèrcol per eines subjecte al seu mico ataronjat de vol.

La Tionne va cridar als tres estudiants asseguts al banc de pedra amb un gest de la mà.

- Tingueu la bondat de pujar a la plataforma, on disposarem de més lloc per treballar -va dir.

En Jacen i en Lowie van pujar els esglaons, però la Jaina es va quedar on era, no molt segura de si podia expressar la seva reluctància. Però quan la Tionne va tornar a cridar-la amb un gest de la mà, somrient-li amb bondadosa paciència, la Jaina va descobrir que s'havia posat dreta per seguir-los.

La seva espasa de llum colpejava suaument la cama a cada pas que donava, proporcionant-li un ombrívol recordatori de la seva mortífera presència. El cor de la Jaina va començar a bategar més de pressa amb una sobtada por, i gotes de suor freda van aparèixer en el seu front i el seu coll. La jove va comprendre que prosseguir el seu ensinistrament amb les espases de llum resultaria encara més difícil del que havia esperat, i la tensió de les mandíbules d’en Jacen li va indicar que el seu germà estava fent els mateixos esforços que ella per controlar el seu nerviosisme. En Jacen també devia percebre les dificultats de la Jaina, perquè de sobte es va tornar cap a ella amb un somriure tremolós als llavis.

- Vols sentir un acudit?

La Jaina es va obligar a riure.

- Per què no?

La seva rèplica va agafar desprevingut al seu germà, i en Jacen va necessitar uns moments de reflexió abans de continuar parlant.

-D'acord -va dir per fi -. Saps per què un mecànic androide mai està sol?

La Jaina va arronsar les espatlles, sabent per experiències anteriors que seria millor que no intentés respondre.

- Perquè sempre està fent nous amics!

La Jaina no va poder evitar deixar anar una rialleta, i va agrair aquell sobtat alliberament de la tensió acumulada. En Lowie també va deixar anar una aspra riallada wookiee. Un clotet va aparèixer a la galta de la Tionne, i la brillantor d'aprovació que va il·luminar els seus estranys ulls va mostrar que comprenia com de difícil que devia resultar allò per a tots.

Després va col·locar als estudiants amb dos metres d'interval entre cada un i el rostre tornat en la mateixa direcció, i els tres joves van seguir les seves instruccions i van dur a terme una sèrie d'exercicis en els quals només van emprar les empunyadures de les seves espases de llum. La Jaina va deixar la seva ment en blanc i va anar repetint els fluids i enèrgics moviments de la seva instructora, imitant-los com si estigués executant una dansa.

Aparentment satisfeta amb els seus progressos, la Tionne va donar per acabat l'exercici i es va col·locar davant d’en Lowie. Després va indicar a la Jaina que es col·loqués al costat d'ella, voltats de cara al Jacen, i va pressionar un botó de l'empunyadura de la seva arma i un feix platejat brollà d'ella entre un lluminós espurneig d'energia iridescent.

- Activeu les vostres espases de llum, si us plau -va dir.

Un arrufament de dubte va arrugar el front d’en Jacen, però no va trigar a sostenir davant seu una resplendent fulla color verd maragda. La fulla d’en Lowie també va sorgir del no-res amb una barreja d’espetec i xiuxiueig, cremant amb una flamarada daurada que recordava al bronze fos. El jove wookiee va sostenir la fulla al seu costat.

- Oh, amo Lowbacca! Tingueu molta cura -va exclamar TM2 des de la cintura del wookiee -. Ja sap com de delicats que són els meus circuits.

La Jaina es va mossegar el llavi inferior, va tancar els ulls i pressionà un botó de la seva espasa de llum. La seva arma va cobrar vida amb un potent xiulet: la resplendor del seu feix violeta elèctric i la llum de les altres tres fulles d'energia es va obrir pas fins i tot a través de les seves parpelles tancades, portant amb elles una onada de vívids records.

Violeta. El color dels ulls de la Tamith Kai, la malvada Germana de la Nit...

Plata. Els plecs ondulants de la túnica d’en Brakiss. L'Acadèmia de l'Ombra. En Jacen i la Jaina enfrontant-se en un duel sota disfresses hologràfiques. Un error de qualsevol dels dos podria haver significat la mort.

Bronze. Un color gairebé idèntic al daurat vermellós de la cabellera de la Tenel Ka. El braç amputat de la Tenel Ka, amb la seva mà encara sostenint l'empunyadura de l'espasa de llum defectuosa mentre la fulla esclatava. La perplexitat a la cara de la Tenel Ka quan una fulla color maragda es va obrir pas a través del seu braç.

Verd maragda. El color dels ulls d’en Zekk, envoltat per una corona fosca. En Zekk, que en aquell mateix instant estava sent ensinistrat a l'Acadèmia de l’Ombra, on aprenia a servir al Segon Imperi i a utilitzar el costat fosc de la Força. I si el Segon Imperi atacava a la Nova República tal com planejava fer, la Nova República que la Jaina, en Jacen i els altres Cavallers Jedi d’en Luke Skywalker havien jurat protegir, llavors la Jaina es veuria obligada a lluitar amb ell... Com podia no defensar la Nova República, quan la seva mare era la seva líder?

Hauria d’enfrontar-se amb Zekk, brandant una espasa de llum a la mà, per protegir la seva mare?

La Jaina va desactivar la seva arma amb un crit ofegat i la va deixar caure sobre les lloses del sòl, després retrocedí amb pas oscil·lant per allunyar-se d'ella com si s’hagués convertit en un drac Krayt. Les altres espases de llum es van apagar gairebé a l'instant, i la Jaina va sentir un incontenible sotrac d'alleujament.

Els ulls color perla de la Tionne estaven molt seriosos mentre contemplava els seus tres joves pupils. La Jedi dels cabells platejats es va inclinar per recollir l'espasa de llum que la Jaina havia llançat a terra i va prendre seient sobre la freda pedra de la plataforma dels oradors.

- Poseu-vos còmodes, si us plau -va dir després-. He d'explicar una història.

La Jaina, en Jacen i en Lowie van formar un semicercle al seu voltant, enganxant-se els uns als altres i necessitant aquell contacte. La Tionne es va aixecar davant els tres joves i va sostenir les seves delicades mans davant d'ella, i les va anar movent d'un costat a un altre mentre teixia la seva història davant els seus ulls com si fos un tapís invisible.

-Fa milers d'anys, en una època on els grans poders del bé lluitaven amb les grans forces del mal -va començar dient la Tionne amb la seva veu suaument musical -, hi havia una dona anomenada Nomi Sunrider (Genet del Sol) casada amb un home anomenat Andur, que estava ensinistrant-se per ser un Cavaller Jedi.

- Quan la Nomi i el seu marit van anar a lliurar uns valuosíssims cristalls d’Adegan al nou Mestre Jedi de l’Andur, van ser detinguts per un grup de bandits dominats per la cobdícia, que van matar l'espòs de la Nomi i van tractar de robar els vidres. Però quan la Nomi va veure el seu marit mort a terra, va agafar la seva espasa de llum i es va cobrar una venjança mortífera sobre els seus assassins. Després veient el que havia fet, es va sentir tan plena de fàstic que va jurar que mai més tornaria a tocar una espasa de llum.

-La Nomi va dur els vidres a Thon, el Mestre Jedi del seu espòs, per complir l'últim desig que havia sortit dels llavis de l’Andur abans de morir. Es va quedar a viure amb ell juntament amb la Vima, la seva petita, i va començar a estudiar per esdevenir una Jedi. Va aprendre i va anar adquirint saviesa i noves capacitats per a l'ús de la Força, però seguia negant-se a tocar una espasa de llum, encara que fos l'arma dels Jedi.

-Però amb el pas del temps va acabar arribant un dia en què va descobrir que necessitava alguna cosa més que la Força per poder protegir els seus éssers estimats. La Nomi va tornar a empunyar una espasa de llum per salvar el seu estimat Mestre Jedi i per defensar la seva filla, i va lluitar pel que sabia que era just i bo.

-Més per aquell temps la Nomi ja havia comprès el propòsit i el significat de l'espasa de llum..., i a partir d'aquell dia va lluitar amb tot el poder del costat lluminós de la Força. Mai va sentir el desig d'utilitzar la seva espasa de llum, però sabia que hi hauria moments en què caldria emprar-la. Aprendre a acceptar aquesta veritat va fer que pogués arribar a ser una gran guerrera i una gran Mestra Jedi.

Quan la història va acabar, la Jaina va respirar fondo i va sortir de l'estat de concentració molt proper al tràngol en què entrava cada vegada que escoltava les històries de la Tionne. La Jaina es va adonar que una gran part de l'horror que havia sentit abans ja s'havia dissipat, encara que els seus músculs estaven tan cansats i adolorits com si acabés de lliurar totes les batalles en què la Nomi Sunrider havia empunyat l'espasa de llum.

Un instant després va sentir que alguna cosa pesada i sòlida lliscava per entre els seus dits, i va abaixar la mirada per veure l'empunyadura de la seva espasa de llum. La Tionne la hi havia tornat.

- No hi ha cap necessitat d'activar-la de moment -va dir la instructora Jedi amb afectuosa dolçor clavant la mirada en els ulls castanys de la Jaina -. Crec que per avui ja hem avançat prou.

Següent