Espases de Llum (XX)

Anterior

20

La Jaina mirà al seu voltant, recorrent amb la mirada l'habitació sumida en la penombra dins la qual s'havien refugiat i buscant desesperadament alguna manera d'escapar. El martelleig dels assassins amuntegats a l'altre costat de la porta es va anar tornant més i més sorollós, i la jove va descobrir que no podia pensar amb claredat. La pàl·lida llum lunar entrava per la finestra des d'un cel enganyosament tranquil, dissipant tots els colors de l'habitació per convertir-los en matisos de negre, blanc i gris.

- Hem de sortir d'aquí com sigui -va dir la Jaina. La Tenel Ka va assentir amb expressió ombrívola.

- Per descomptat que sí -va murmurar. En Jacen es va tornar cap a la matriarca.

- Ei, si coneix algun passadís secret que ens permeti sortir d'aquí, potser seria el moment que ens parlés d'ell.

- No hi ha cap passadís secret -va respondre la Ta'a Chume -. Aquesta sala de la torre va ser dissenyada com a càmera protegida, sense cap ruta secreta per la qual un assassí pogués arribar fins a ella. Tota la Fortalesa de l’Escull ha estat construïda amb la idea que fos inexpugnable.

La Jaina va deixar anar un esbufec.

- Doncs potser hauria d’acomiadar al seu arquitecte.

La Tenel Ka es va dur la mà al seu cinturó i va despenjar el seu garfi i el seu resistent fibrocable.

- No veig cap manera millor de fer-ho. Hem d’escapar seguint la mateixa ruta que aquestes criatures van utilitzar per irrompre en la fortalesa. No només hem de sortir de la fortalesa, sinó que hem de sortir de la mateixa illa de l'escull.

- On podem anar, Tenel Ka? -Va preguntar en Jacen. -Estem atrapats.

- Ja ho entenc! -Va cridar la Jaina, comprenent el que pretenia fer la seva amiga -. Pujarem a un dels lliscadors d'alta velocitat i fugirem per l'oceà. És la nostra única possibilitat.

La matriarca va anar fins a la finestra i va contemplar amb expressió adusta l'abisme que s'estenia sota d'ella.

- Pretens baixar per aquí?

- Sí, àvia -va dir la Tenel Ka mentre assegurava el ganxo en la pedra de l'ampit -. Llevat que prefereixis utilitzar les teves habilitats diplomàtiques per negociar algun tipus d'acord amb els bartokks, és clar.

Una guspira de determinació va brillar en els vius ulls de la matriarca.

- Mai he permès que ningú controlés el meu destí a part de mi..., així que suposo que precipitar-me cap a la mort mentre escapo serà preferible a quedar-me aquí sense fer res esperant que uns insectes gegants em matin en el meu propi dormitori. Bé, d'acord... Intentarem baixar tal com has suggerit.

La Tenel Ka va moure el cap.

-No -va replicar -. Baixarem pel penya-segat, perquè el fet d’intentar-ho no existeix.

La Jaina va tirar del fibrocable. El garfi no es va moure.

-Bé, sortim d'aquí.

En Lowbacca bordà un comentari que TM2 no va semblar molt disposat a traduir.

- Ai mare... He de fer-ho? -Va exclamar.

El grunyit de resposta del wookiee va fer que el petit androide deixés anar un sospir electrònic.

- L'amo Lowbacca creu que seria el candidat més adequat per anar primer..., i per desgràcia em veig obligat a admetre que té raó. En primer lloc, perquè és un escalador experimentat, i en segon lloc perquè és fort i serà capaç de mantenir la corda fermament subjecta per als altres quant hagi arribat a baix.

- Els teus arguments em semblen indiscutibles -va admetre la Jaina -. Endavant.

Mentre TM2 xerrava amb veu estrident i plena de preocupació sobre el perill que anaven a córrer, en Lowie va passar per damunt de l'ampit i va deixar que el fil lluent del fibrocable suportés tot el seu pes. Després el jove wookiee va usar els seus llargs braços per anar baixant en un ràpid descens mà sobre mà al llarg del mur de pedra. Els gemecs queixosos de TM2 es van anar tornant més i més febles fins que en Lowie va acabar posant els peus sobre les roques del penya-segat, es va apartar del mur i va donar una potent estirada al fibrocable.

- Perfecte -va dir la Tenel Ka.

La insistència dels bartokks, que havien prosseguit la seva implacable ofensiva sobre la porta blindada, va acabar veient-se recompensada. Una frontissa va gemegar i va sortir acomiadada de la paret. Un cantó de la porta es va doblegar cap a dins amb un sorollós cruixit. Els insectes assassins van emetre un estrident grinyol d'excitació i van introduir les seves esmolades urpes en forma de falç per la bretxa.

-El nostre temps s'ha acabat -va dir la Tenel Ka, girant-se cap els bessons -. Ara us toca a vosaltres. El fibrocable podrà aguantar el pes dels dos.

- Serà millor que anem amb compte -va dir en Jacen.

La porta va tremolar sorollosament en el seu marc i el metall va grinyolar, bombant-se una mica més cap a dins.

- Em sembla que no ens podem permetre aquest luxe -va dir la Jaina amb la veu rogallosa per la tensió -. A què estem esperant?

La jove va lliscar sobre l'ampit, va corbar les mans al voltant del fibrocable i va començar a baixar ràpidament per les relliscoses pedres fosques.

En Jacen la va seguir. El fibrocable era prim i el descens molt traïdor, però els bessons van utilitzar les seves capacitats Jedi per conservar l'equilibri i reduir el seu pes. En Lowbacca romania immòbil sota d'ells, amb els peus ben separats sobre les roques del penya-segat mentre sostenia l'altre extrem del fibrocable.

- Un descens magnífic, amo Jacen i mestressa Jaina -els va animar TM2 -. Ja gairebé han arribat... Vinga, poden aconseguir-ho!

Encara no havien arribat al final del fibrocable quan la Jaina va alçar la mirada per veure la Tenel Ka i la seva àvia sortint per l'ampit de la finestra. La matriarca, que no hagués pogut subjectar la prima corda amb les seves velles mans, havia passat un braç al voltant de la cintura de la Tenel Ka per no precipitar-se en el buit. La jove guerrera s'havia envoltat el braç amb una volta de fibrocable per obtenir una mica més de fricció i poder controlar millor el seu descens.

La Tenel Ka es va anar inclinant lentament cap enrere, mantenint fermament subjecte el fibrocable mentre deixava que aquest es llisqués entre els seus dits al mateix temps que els seus peus exercien pressió sobre el mur exterior de la fortalesa. El perillós descens podia resultar més difícil i incòmode a causa del pes extra amb el qual havia de carregar i a la seva mutilació, però la Tenel Ka no va semblar vacil·lar ni un instant. Malgrat la seva habitual reluctància a utilitzar la Força, aquesta vegada la jove guerrera la va emprar sense cap mena de reserves.

- Vinga, Tenel Ka! -Va cridar en Jacen.

Però abans que la jove i la seva àvia haguessin pogut arribar a la meitat del fibrocable, es va sentir un gran soroll per sobre dels seus caps. Un eixam de figures de molts membres va córrer cap a la finestra oberta entre crits de triomf.

La Jaina va sentir com la Tenel Ka cridava - Agafa't! - Mentre doblava la velocitat, lliscant cap avall amb tal rapidesa que la Jaina va estar segura que acabaria amb cremades a la mà i el braç.

Els bartokks van agafar el fibrocable i van començar a tallar-lo amb les esmolades dents de serra de les seves urpes.

La Tenel Ka va seguir baixant, movent-se cada vegada més i més de pressa.

El fibrocable es va partir de sobte. Els assassins insectoides van llançar un grinyol triomfal.

En Lowbacca va rugir i els seus reflexos veloços com el llamp van entrar en acció. El jove wookiee va deixar caure l'extrem del fibrocable tallat, va estendre els braços i va agafar al vol a l'anciana matriarca mentre es precipitava cap a terra. La Tenel Ka va utilitzar la Força per controlar la seva caiguda i va aterrar pesadament sobre els seus peus, però no va patir cap dany.

- Bravo, Tenel Ka! -Va cridar en Jacen -. Ho hem aconseguit!

- Encara no -va dir la Jaina, i va assenyalar cap amunt.

Les negres siluetes dels insectes assassins bartokks que encara seguien amb vida ja havien començat a lliscar pel buit de la finestra i estaven baixant ràpidament amb el cap per davant, descendint sense cap dificultat al llarg dels blocs de pedra de la paret.

- Hem d’afanyar-nos -va dir la Tenel Ka, assenyalant la gruta amb un dit -. Als lliscants!

Al final del penya-segat, la Jaina va veure les línies esmolades i anguloses del vehicle d'assalt del rusc bartokk prop de les restes fumejants en què havia quedat convertida la central generadora de l'escut. Per un moment va pensar de portar aquest vaixell en comptes d'usar un dels lliscants de la fortalesa, però quan va veure els estranys controls plens de protuberàncies i nuositats dissenyades per a l'ús simultani per quatre urpes, no va poder estar segura de si ella o en Lowie serien capaços de pilotar semblant nau. Tindrien més probabilitats si portaven un dels lliscants aquàtics lleugers.

Es van ajupir per passar per sota de les roques cobertes de molsa de l'entrada i es van ficar corrent a la caverna marina. Un lliscant aquàtic amarrat al moll que estava més a prop de l'entrada pujava i baixava suaument sobre les aigües de la gruta.

- Tothom a bord -va dir la Jaina -. En Lowie i jo podem portar els controls. Esperem que la seva velocitat màxima sigui superior a la que pot arribar aquest vehicle d'assalt dels assassins.

- I que l'ambaixadora Yfra no l’hagi sabotejat també! -Va remugar en Jacen.

El sorollós trompeteig d’en Lowbacca va indicar que havia estat pensant el mateix que ell. La fosca i silenciosa matriarca, encara una mica atordida per la seva caiguda, va fer un visible esforç per sortir del seu estupor i va pujar a bord del lliscant mentre en Jacen i la Jaina saltaven per sobre de la barana, seguits per la Tenel Ka.

Els generadors dels feixos repulsors van entrar en acció amb un rugit i van aixecar al vehicle d'assalt sobre les tranquil·les aigües de l'interior de la caverna. La Jaina va apartar l'embarcació del moll abans que la Tenel Ka hagués tingut ocasió de seure i la va fer virar en rodó, llançant-la a través de l'entrada de la caverna i removent l'aigua per davant d'ells fins convertir-la en una massa d'escuma. El lliscant va començar a allunyar-se veloçment, deixant enrere la mola enfosquida i envaïda de la Fortalesa de l'Escull.

En Lowbacca, que s'havia instal·lat a la butaca del navegant, va tornar el seu pelut cap per contemplar la gran ciutadella amb l'excel·lent visió nocturna dels seus ulls de wookiee. Després va grunyir i va estendre un braç cobert de pèls color canyella. La Jaina va apartar la seva atenció del curs el temps suficient per llançar una ràpida mirada cap enrere, i va veure els assassins insectoides. Els assassins bartokks estaven baixant pel mur de la torre i no trigarien a arribar al seu vehicle d'assalt.

- Serà millor que comencem a acumular avantatge mentre puguem -va dir amb veu ombrívola.

La jove va empènyer la palanca dels acceleradors amb totes les seves forces, tot i que ja estaven anant al màxim de velocitat. La petita embarcació va avançar cap a la part de l'oceà en què les aigües s'agitaven amb més virulència.

Uns instants després un eixordador rugit metàl·lic va sorgir del no-res darrere d'ells. En Jacen va cridar, i la Jaina va mirar enrere per veure al vehicle d'assalt dels bartokks allunyant-se de l'escull, el seu angulós casc infestat amb negres insectes assassins.

Els motors del vehicle d'assalt feien tant soroll que semblava com si estiguessin sent perseguits per un Destructor Estel·lar.

- Venint van haver d'utilitzar silenciadors -va dir la Jaina -. Però ara els han posat a màxima potència: ja no hi ha cap necessitat d'evitar que facin soroll.

Va contemplar el panell tàctic que tenia davant i va empassar saliva, intentant desfer el nus de tensió que se li havia format a la gola.

En Lowie va grunyir.

- L'amo Lowbacca calcula que ens hauran arribat en qüestió de minuts -ploriquejà TM2 -. Què farem?

Les dues llunes que suraven al cel nocturn eren l'única font de claredat existent en l'oceà. La Jaina va veure franges d'escuma que tremolaven davant d'ells, indicant la violenta agitació de les aigües al voltant d'un obstacle rocós que sobresortia del mar: estaven arribant a les Dents del Drac.

- Anirem cap allà i intentarem crear-los alguns problemes quan esquivin les roques -va dir -. La nostra nau és més petita i més fàcil de maniobrar.

- Dubto molt que vagin a donar-se per vençuts només perquè aquesta zona sigui perillosa per a la navegació -va dir en Jacen.

- No -va replicar la Jaina -, però sempre ens queda l'esperança que s'estavellin.

Les roques sobresortien de l'aigua com dues torres de pedra. Les onades xocaven amb les seves arestes i corrien per elles com saliva que brollés de la boca d'un drac Krayt per acabar agitant-se al voltant dels esculls submergits a la base de les Dents. El vehicle d’assalt dels bartokks seguia darrere d'ells amb els seus motors udolant a màxima potència.

- Observeu les ones..., i compteu -va dir la Tenel Ka, assenyalant amb un dit en el mateix instant en què un raig d'aigua blanca sortia disparat cap al cel entre els dos esmolats pollegons. Cinc segons després un altre raig d'aigua de la mateixa altura va sorgir de l'oceà -. Saber escollir el moment adequat podria ajudar bastant.

La Jaina va assentir.

- Sí, ja entenc el que vols dir... Lowie, necessitaré que m'ajudis amb els controls.

Van reduir la velocitat just el suficient per permetre que el vehicle d'assalt s'anés aproximant a ells, mentre es dirigien cap a l’estret forat que s'obria entre els traïdors pinacles de roca.

- Si passem serà per un pèl, Jaina -va dir en Jacen.

- Creus que no ho sé? -Va replicar la seva germana -. Bé, Lowie... Dóna-li a fons!

El jove wookiee va posar els acceleradors al màxim en el mateix instant en què el vehicle d'assalt dels bartokks estava a punt d’envestir-los per darrere. Els insectes assassins van agitar les urpes espetegants dels seus braços. Un d'ells va disparar un canó muntat a la coberta i el feix desintegrador va xocar amb les onades, creant un guèiser de vapor al costat del seu lliscant.

- Caram! -Va exclamar la Jaina mentre en Lowie deixava anar un udol ofegat -. No m'esperava això.

Ajupint inconscientment el cap mentre avançaven com una exhalació entre les roques negres, la Jaina va desviar el lliscant el just perquè pogués passar per aquella petita bretxa. El xiuxiueig del seu pas va esdevenir un retruny ple d'ecos, i una cortina d'escuma freda va caure sobre ells.

El vehicle d'assalt els va seguir a tota velocitat. La Jaina no creia que els assassins poguessin passar per l'estreta obertura, però la nau va lliscar per ella amb només uns centímetres d'espai sobrant a cada costat.

L'oceà va començar a bullir just quan el vehicle d'assalt sortia acomiadat de l'estreta esquerda que s'obria entre les roques. Un raig d'aigua va avançar amb una força incontenible per la bretxa, emetent un esclat d'escuma i onades que va catapultar pels aires al vehicle d'assalt dels bartokks i va fer que girés bojament en el buit.

Tres assassins van caure per la borda i van desaparèixer en les tempestuoses aigües de l'oceà abans que el vehicle d'assalt deixés de donar tombs i tornés a caure sobre l'oceà amb un estrèpit ensordidor. El pilot va lluitar amb els controls mentre la Jaina s'allunyava a tota màquina, augmentant la distància que s'interposava entre ells.

Però abans que hagués transcorregut molt de temps, el vehicle d'assalt ja s'estava aproximant novament a la seva estela.

La Ta'a Chume, que havia estat asseguda a la popa, es va recuperar prou per introduir una mà entre els plecs de la seva túnica i extreure'n un diminut desintegrador.

- No ens servirà de molt, però... - Va dir la matriarca -. L’utilitzaré, encara que aquest disseny només permet disparar dues descàrregues.

- De què serveix un desintegrador que només pot fer dos trets? -Va preguntar en Jacen.

- El primer tret és per un atacant -va respondre l'àvia de la Tenel Ka -. El segon tret... Bé, en algunes ocasions és preferible que no et capturin amb vida.

La Jaina empassar saliva i va seguir allunyant el lliscant de l'escull. Les onades xocaven amb la proa del seu vehicle, però la jove no podia obtenir més elevació dels seus feixos repulsors. Per sort per a ells, el vehicle d'assalt dels bartokks havia patit alguns danys durant la seva travessia de les Dents del Drac, i el pilot d'aquell navili es veia obligat a anar bastant a poc a poc.

La Jaina va mantenir els indicadors del nivell d'energia motriu del lliscador fregant els senyals vermells de perill i va aconseguir mantenir el seu avantatge..., però amb prou feines. Una hora més va transcórrer mentre seguien avançant sobre les fosques crestes de les onades sota la pàl·lida llum lunar. El vehicle d'assalt estava cada vegada més a prop seu.

- Hi ha alguna manera de tornar a la civilització i aconseguir ajuda? -Va preguntar en Jacen.

-La nostra fortalesa es troba extremadament aïllada, en teoria per a la nostra protecció, i aquest lliscador va massa a poc a poc -va respondre l'anciana matriarca -. Trigaríem moltes hores a tornar. Em temo que els bartokks ja s'hauran ocupat de nosaltres abans d'aquest moment.

- No si puc evitar-ho -va dir la Jaina.

La jove va serrar les dents mentre alterava el seu curs per dirigir el lliscant cap a una zona d'aigües més blanques que s'estenien per davant d'ells, una mena d’erm aquàtic cobert per una estranya capa de textura aspra que traspuava una forta olor a peix podrit. Les coordenades no s'havien esborrat de la seva memòria, i la Jaina esperava utilitzar aquell coneixement en benefici de tots.

En Lowbacca, que havia endevinat les seves intencions, va deixar anar un gemegós gemec interrogatiu.

- Sé el que estic fent, Lowie -va dir la Jaina.

En Jacen devia haver captat la mateixa olor. El jove es va inclinar sobre la seva germana i la va mirar amb els ulls plens d'alarma.

- No estaràs anant cap a aquest camp d'algues, oi?

La Jaina va arronsar les espatlles.

- Seguir-nos seria una bogeria per la seva banda, no?

- El rusc d'assassins bartokks ens seguirà fins als últims confins del planeta -va dir la Tenel Ka -. No els preocupa quins perills puguin córrer fent-ho.

- Fantàstic -va replicar la Jaina -. Així potser cometran algun descuit.

El so dels motors es va afeblir sobtadament quan van començar a lliscar sobre el convuls bosc d'algues carnívores. Les plantes es van remoure frenèticament sota el casc del seu lliscant. Grups d'ulls/flor vermellosos van sorgir de les profunditats per iniciar una atenta vigilància a la recerca de noves preses, tot i que era negra nit. Les algues tremolaven i s'agitaven, com si recordessin com de prop que havien estat de capturar al grup de joves Jedi feia només uns dies.

-Bé, espero que aquesta cosa segueixi tenint gana -va dir en Jacen -. Què et semblaria si li donéssim una mica d'aliment per plantes?

- Mentre no siguem nosaltres... -Va respondre la Jaina. Els assassins bartokks no van prestar cap atenció a la manera com havia canviat el mar, i tots els insectoides van seguir concentrats únicament i exclusivament en anar disminuint la distància que s'interposava entre ells i la seva presa.

La matriarca es va aixecar a la popa del lliscant i va empunyar el seu petit desintegrador.

- Dos trets -va dir, apuntant la seva arma cap a l'embarcació que se'ls s'aproximava ràpidament.

- Intenti donar-los en els mòduls repulsors! -Va cridar la Jaina -. Són l'únic punt feble d'un vehicle d’assalt de grans dimensions com el que estan utilitzant.

El lliscant es balancejava, però la matriarca va apuntar sense apressar-se i va disparar un feix desintegrador d'alta potència. El doll d'energia va fregar la quilla del vehicle d'assalt llançat en la seva persecució, i no va causar cap dany en els mòduls repulsors. El tret es va reflectir en el casc metàl·lic de l'embarcació dels bartokks i va acabar escampant-se sobre la creixent agitació de la criatura marina, on es va dissipar entre un esclat de guspirejos.

- No els he causat cap dany -va dir la matriarca -. Ens queda una possibilitat.

- No has desaprofitat el teu tret -va dir la Tenel Ka -. Fixa't en la planta.

Les algues marines semblaven totalment despertes..., i molt famolenques. Els seus tentacles espinosos s'agitaven en l'aire i colpejaven el casc de l'embarcació, que passava rugint sobre les seves gruixudes tiges.

Els assassins s'estaven aproximant al lliscant, semblant no sentir cap preocupació davant el fet que una de les víctimes a les quals pretenien eliminar acabés d'utilitzar un desintegrador. L'embarcació dels bartokks van disparar una andanada de resposta amb un dels seus canons làser, però la Jaina, que havia percebut la imminent arribada del feix desintegrador a través de la Força, va desviar el lliscador cap a l'esquerra. El doll d'energia va tornar a escampar-se sobre les aigües, i l'impacte va arrencar un xiuxiuejant rugit de baixa freqüència al monstre vegetal.

La Ta'a Chume es va tornar a alçar, va alçar el seu diminut desintegrador i el va apuntar per segona i última vegada.

- Que la Força t'acompanyi -va murmurar la Tenel Ka.

La matriarca fer el seu últim tret. Aquesta vegada el feix d'energia va donar de ple en un dels mòduls repulsors del vehicle d'assalt dels bartokks. La diminuta arma no tenia la potència suficient per causar grans danys, però l'impacte va ser suficient perquè el vehicle perseguidor comencés a oscil·lar en una brusca sèrie de girs incontrolables.

La popa de l'embarcació dels assassins va pujar pels aires i la proa es va submergir fins a fregar les famolenques algues, mentre els insectes bartokks feien frenètics intents per recuperar el control del vehicle d'assalt. Abans que el pilot pogués tornar a estabilitzar-lo, una dotzena de tentacles recoberts d'arços es van alçar per enroscar-se al voltant de les baranes i van buscar agafadors al casc, els mòduls repulsors i els emplaçaments dels canons làser. Els insectes assassins van emetre un grinyolar col·lectiu en què hi havia més ira que por, perquè la ment-rusc no podia comprendre la seva imminent mort.

Però uns segons després les potes dels assassins bartokks ja s'agitaven d'un costat a un altre mentre els tentacles espinosos anaven arrencant als insectes dels seus llocs al llarg de la borda del vehicle d'assalt i els anaven arrossegant, entre desesperades convulsions, fins que desapareixien sota les ones escumejants. Les algues no van trigar a engolir tota l'embarcació de línies esveltes i anguloses, i tirar d'ella fins submergir-la sota les agitades aigües.

Tentacles acabats en pinces van caure amb una força terrible sobre les dures closques quitinoses, i la Jaina va sentir una llarga sèrie de cruixits ofegats a mesura que el monstre vegetal anava partint els exosquelets per arribar als tous òrgans que hi havia dins d'ells. La jove va clavar la mirada en l'aigua i la va contemplar amb horroritzada fascinació.

-Crec que potser és el moment més adequat per anar-nos -va observar en Jacen, donant un suau cop de colze a la seva germana.

En Lowie va emetre un rugit d'assentiment.

Ulls/flor color vermell sang van parpellejar i van alçar les seves àvides mirades cap a ells.

-Bé, a què estem esperant?

En Lowie va donar gas als motors i després va accelerar mentre la Jaina treia el lliscant de la mortífera extensió d'algues marines.

La Ta'a Chume va anar cap a la proa del lliscador.

- Ara ja puc pilotar l'embarcació fins a un lloc segur -va dir.

La Jaina li va lliurar els controls de bona gana, i l’antiga reina va dirigir l'embarcació cap al continent.

- Un tret excel·lent, àvia -va dir la Tenel Ka.

La Ta'a Chume va assentir i va contemplar a la seva néta amb renovada admiració.

-Hi ha moments en què la diplomàcia no serveix de gaire, oi?

Unes cinc hores després, el quelcom malmès grup de viatgers va entrar al Palau de la Font.

La Ta'a Chume es va enfurismar considerablement descobrint que l'ambaixadora Yfra ja havia pres el control. L'ambaixadora havia declarat la llei marcial i hi havia anunciat que hi hauria diverses hores de dol oficial per la prematura i lamentable mort de l'estimada matriarca.

La Tenel Ka es va posar al costat de la seva àvia, i les dues van entrar a la sala del tron entre els panteixos ofegats i les ganyotes d'horror, delit i sorpresa dels guàrdies. Però l'expressió més sorpresa de totes va ser la que va aparèixer en els durs trets de l'ambaixadora Yfra.

- Ta'a Chume! - Va exclamar, alçant-se i tractant d'ocultar la breu tempesta d'ira que va ennuvolar els seus ulls sense aconseguir-ho -. Esteu... Esteu viva. Però com...?

-La teva conspiració ha fracassat, Yfra. Arresteu aquesta traïdora, guàrdies!

- De què se m'acusa? -Va preguntar l'ambaixadora amb molta calma, convençuda que encara podria sortir amb bé d'aquella apurada situació.

- D’haver intentat acabar amb tota la casa reial. M'alegra que els pares de la Tenel Ka estiguessin absents, ja que estic segura que ells també haurien corregut un gran risc.

-Però Ta'a Chume... Mai us he mostrat res que no fos lleialtat. - La veu de l’Yfra estava plena de dolçor i innocència ofesa, encara que la Tenel Ka ja havia pogut adonar-se que mentia -. Com podeu fer semblant acusació?

- Perquè vas assumir el control. Com podies saber que corríem perill..., llevat que tu mateixa haguessis ordit tota la conspiració?

-Bé, jo... Eh... –L’Yfra va parpellejar. -Em vaig limitar a respondre a la crida de socors enviada des de la Fortalesa de l'Escull, naturalment.

- Ah! -La matriarca va estendre la seva llarga i nuosa mà, i un somriure va corbar els seus prims llavis plens d'arrugues -. Justa la fusta! Però no es va enviar cap trucada de socors. Els teus assassins bartokks van volar la nostra central generadora. Vam escapar. Ningú tenia cap idea del que havia passat fins ara..., però tu ho sabies. -La matriarca va assentir, implacablement segura de si mateixa -. Sí, ho sabies...

Abans que l’Yfra pogués balbucejar cap altra excusa, els guàrdies van anar cap a ella i la van posar sota custòdia.

- Eh, tindràs un judici just -va dir la matriarca -, però em sembla que tenim proves més que suficients... No ho creus així, Tenel Ka? -Va preguntar, enarcant les celles.

-És un fet comprovat -va replicar la jove guerrera -. I crec que també tinc proves més que suficients per a una altra cosa.

La Tenel Ka es va aixecar orgullosament i va clavar la mirada en els ulls de la seva àvia.

- Aquesta aventura m'ha demostrat que estic totalment recuperada de les meves lesions - va seguir dient -. Desitjo tornar a Yavin IV.

Següent