CAPÍTOL 17
En
Lando va deixar que el suat palmell de la mà reposés al camal dels pantalons i
es va passar el datapad a la mà una mica més seca per ensenyar-li la pantalla al
subaltern de la partida yuuzhan vong que havia pujat a bord. La imatge mostrava
a disset joves Cavallers Jedi amuntegats en una taula del menjador del Dama Afortunada. Cap dels Jedi estava
menjant tot i tenir els bols plens de thakitill verd, ja que en Lando havia
demanat al xef que en aquest viatge només se servís del millor. La majoria ni
havia agafat els coberts.
-Semblen
preocupats -va dir el subaltern. Un guerrer d'aspecte brutal amb un serrell de
llarg pèl negre que mirava al datapad a un braç de distància, com si no
profanés mantenint-lo apartat-. Segur que no saben que som aquí?
-Són
Jedi -va contestar en Lando, fingint irritació davant d'una pregunta estúpida-.
Per descomptat podrien sentir les aprensions de la meva tripulació, però no
diré que sàpiga el que passa per la seva ment. Només puc dir que he tingut els
miradors tancats durant tot el viatge.
Al cap
d'un moment, el subaltern va assentir per a si mateix i es va tornar cap al
superior desarmat, però molt cuirassat, que esperava davant l'escotilla del Dama Afortunada.
-Eia Dag sabres làser, Duman Yaght. Yenagh doa Jeedai.
El
superior va fer un pas fora del túnel de transbord de vores vermelles. Era una
mica més baix que els seus subordinats, i s'havia esculpit la cara perquè
semblés un enreixat de cicatrius verticals. Igual que el subaltern de la nau
d'abordatge, portava dos víllips a les espatlles, en comptes d'un com era
habitual. Es va aturar davant d'en Lando i va esperar expectant.
-Aquest
és Fitzgibbon Lane, propietari del Somni
Estel·lar -va dir el subaltern, donant els noms falsos amb què viatjava en Lando.
-És qui va enviar el missatge.
En
Lando va mirar al subaltern i va esperar que li presentés al seu cap. Quan el
guerrer es va sentir incòmode i va baixar la mirada, en Lando va clavar els
ulls en el superior i va seguir esperant. Per nerviós que estigués per aquest
bescanvi concret, sabia que no havia d'iniciar negociacions si no era en
qualitat d'iguals.
-Sóc
Duman Yaght, comandant del Mort Exquisida
-va dir el superior al cap d'un moment-. Tens Jeedai per a mi?
-Per
al vostre Mestre Bèl·lic -li va corregir en Lando. Va interpretar la presència
del comandant com a indici d'impaciència i li va allargar el datapad per
ensenyar-li l'esquer. De fet, en tinc disset.
El
subaltern llançà un esbufec i va allargar la mà per apartar el profà
instrument, però el comandant va alçar una mà.
-No.
He de veure-ho per mi mateix.
En Duman
Yaght mirà per la videopantalla, on l'Ànakin i algun altre menjava thakitill
amb desgana. El grup d'assalt no havia estat avisat de l'abordatge, en part
perquè en Lando volia que les seves reaccions semblessin reals, i en part
perquè els yuuzhan vong havien arribat molt aviat. El Dama Afortunada havia estat surant al costat d'un cometa que sortia
del sistema, a l'espera que l'ordinador tracés l'última etapa del viatge, quan
la llançadora d'abordatge va aparèixer per la cua.
Hi
havia anat directament al portal d'atracada, un túnel de transbord cucat que ja
estava estès.
Tot
just hi va haver temps d'alertar a Tendra abans que l'alarma del pont anunciés
el contacte amb la resclosa d'aire. En Lando va autoritzar igualar les
pressions i va córrer a la part posterior per trobar-se amb el subaltern obrint
ja la resclosa externa. Una mirada al datapad li va dir que un coralita de la
mida d'una corbeta havia aparegut des de l'altre costat del cometa per cobrir
l'aproximació de la llançadora, i en Lando es va adonar que la nau ja estava a
l'espera quan ell va entrar en el sistema. Es va sentir gairebé idiota, fins
que es va adonar que aquesta hàbil maniobra delatava la impaciència del
comandant yuuzhan vong.
-Satisfet?
-va preguntar en Lando-.Els demanaria que levitessin però això podria descobrir-me.
-No serà
necessari. Ja hem confirmat la seva naturalesa.
-De veritat?
-al Lando no li va agradar com sonava això, però sabia que no havia de demanar
detalls-. Si els vols, fes que deixin passar els ostatges de Talfaglio.
-Si els
vull, els agafo -va dir en Duman Yaght.
En
Lando va alçar el datapad i pressionà un botó.
-Els dos
sabem el que poden fer disset Jedi avisats. No faci que deixi de prémer aquest
botó.
El comandant
es va acostar més a ell.
-Creus
que això m'importa?
-És clar
que no -En Lando va somriure amb més confiança de la que sentia-. Fins i tot una
roca espacial com el Mort Exquisida
podria destruir aquesta barcassa en tres segons. I a què seria una pena? No hi
hauria sacrificis per Yun-Yammka, ni més lliuraments de Jedi al vostre Mestre
Bèl·lic.
-Més lliuraments
de Jeedai? -el blau dels ulls d'en Duman Yaght es va tornar més brillants-.
Pots portar-ne més?
-Només
si es salva Talfaglio. No faig això perquè em caigueu bé -va dir en Lando-. Si
heu sabut interceptar-me aquí, també sabeu qui sóc. Sabeu que puc fer-ho.
En Duman
Yaght va baixar la barbeta en un vague assentiment.
-Vaig sentir
el teu missatge, si.
En el
missatge que en Lando havia enviat al que l'Esquadró Espectre havia identificat
com un lloc d'escolta yuuzhan vong, va dir que era un nadiu de Talfaglio que
treballava en l'organització Jedi de rescat Gran Riu. Hi havia proporcionat
suficients detalls d'operacions anteriors com per semblar un pilot de baix
nivell, desbarrant a continuació durant diversos minuts sobre que els Jedi
l'havien traït en permetre la destrucció de Talfaglio. Hi havia acabat per
donar una hora i un lloc i prometent una bona recompensa a qualsevol que es
trobés amb ell.
Els
ulls d'en Duman van romandre fixos en el datapad, on els Jedi començaven a
discutir en veu baixa sobre alguna cosa.
-Has de
saber que no puc prometre res en nom del Mestre Bèl·lic.
-Llavors
vés a consultar amb una autoritat més alta i ens veiem en el lloc acordat per a
la cita -va dir en Lando. El següent pas l'havien donar els yuuzhan vong; la
presa havia de creure que portava la veu cantant-. No penso lliurar-los fins
que no tingui la seva promesa.
El
yuuzhan vong ho va meditar un moment.
-No hauràs
d'anar tan lluny -colpejà la imatge de vídeo amb una ungla ennegrida-. Els teus
Jeedai estan nerviosos. Deixa que me'ls emporti ara, i després veurem què
passa. Segur que el Mestre Bèl·lic estarà interessat, això t'ho puc prometre.
-No ho
sé -va dir en Lando, movent l'ham-. No sé com aneu a poder manejar a tants Jedi
a bord d'aquesta roqueta.
-No t'incumbeix
com controlem als esclaus -va dir en Duman Yaght.
-M'incumbeix
quan escapin i em donin caça -va dir en Lando.
-No escaparan.
Pots estar segur d'això.
-Sí, és
clar -es va burlar en Lando. Ara que la presa li pressionava, es podia permetre
córrer algun risc, i volia saber com és que en Duman Yaght havia pogut
confirmar tan de pressa que portava als Jedi-. Igual és millor que els porti al
lloc acordat.
-Això no
ho decideixes tu -el to de veu d'en Duman Yaght es mantenia tranquil-. Pots
entregar-me'ls i saber que arribaran fins al Mestre Bèl·lic, a qui potser li
impressioni o no la teva mostra de fe prou com per perdonar els refugiats de
Talfaglio. O pots acabar de prémer aquest botó i estar segur que, quan morim,
un milió de compatriotes teus morirà amb nosaltres.
En
Lando va abaixar la mirada i es va fregar el llavi, sense necessitat de fingir
que estava pensatiu. Li preocupava la confiança que tenia en Duman Yaght en la
seva habilitat per controlar els Jedi, però no s'atrevia a pressionar-lo més a
la recerca d'informació. Podia apartar el dit del datapad i donar l'alarma
d'anul·lació; el més segur era que morís, però havien previst una emergència
així. L'escotilla interior de la coberta de transbord se segellaria
automàticament i les càrregues de detonita ocultes en l'escotilla externa de la
resclosa explotarien cap a la llançadora de transbord. En Duman Yaght i els
seus homes es veurien expulsats a l'espai, i el Dama Afortunada envoltaria el cometa i saltaria a l'hiperespai
abans que en el Mort Exquisida
s'adonessin del que passava. Però llavors haurien fracassat en la seva missió,
i més Jedi estarien condemnats... i tot per què? Per que en Lando tenia una
sensació incòmoda per alguna cosa que havia dit Duman Yaaght. Va moure el cap
resignat.
-Ja que
ho poses així -va dir en Lando. No li corresponia avortar la missió, no havent
tant en joc, ni tan sols estant en joc els fills del seu millor amic-. Però no
sóc idiota. Sé com funciona això.
-Bé
-va dir en Duman Yaght-. Llavors també sabràs que la vida dels teus
compatriotes depèn de tu. Et donaré un víllip perquè puguis contactar amb mi
quan tinguis llista la següent entrega.
L'única
resposta d'en Lando va ser un sospir de disgust.
-No hi
ha necessitat de fer sorolls grollers -En Duman Yaght agafà a Lando per la part
de darrere del coll en un gest que podia ser de dominació o d'amistat, o
d'ambdues coses-. Això sortirà bé per als dos.
El
yuuzhan vong va fer un senyal al seu subaltern i la seva partida perquè
avancés, però en Lando els va bloquejar seguida el pas.
-No, ho
tinc tot planejat -va dir-. És la meva nau i serà a la meva manera, o ja pots
anar ordenant als canons volcà que es preparin.
El
subaltern arrufà les celles però va mirar al seu comandant esperant ordres.
-Com ell
desitgi -va dir en Duman Yaght somrient-. És la seva nau, serà a la seva
manera.
En
Jacen només havia sentit una única pertorbació en la Força, però tots els
altres l'havien percebut també, i ara havia desaparegut. Es va portar una altra
cullerada de thakitill verd a la boca, però amb prou feines va assaborir el
picant dels grumolls. Hi hauria reconegut l'esclat d'ànsia fins i tot sense la
brusca pal·lidesa de l'Alema i l'agitació del seu lekku. La Cilghal teoritzava
que la pertorbació inicial provenia dels voxyn quan buscaven la seva presa en
la Força, però en Jacen es preguntava si no seria una cosa més senzilla.
L'havia percebut més com crua excitació animal.
Era
una sensació sorprenentment semblant a la que havien sentit els altres. En
l'instant que van sentir els voxyn, es van obrir els uns als altres les seves
emocions i en Ganner, Zekk, els barabels, Eryl Besa, i fins i tot en Raynar, va
poder sentir impaciència per destruir la criatura. En canvi altres, com la
Tahiri, Lowbacca, Tekli i Ulaha estaven sorpresos per com de pressa que
passaven les coses. L'Alema Rar estava aterrida, més de si mateixa que de la
criatura. La Tenel Ka estava decidida, l'Ànakin concentrat i preocupat per tots
els altres, en Jovan Drark impacient per començar el joc. Tot era un joc per
als rodians.
Només la
Jaina, els sentiments de la qual podia percebre sempre a través del seu enllaç
com a bessons, semblava en calma. Fos el que fos el que passés, se'ls avisés o
no, amb voxyn o sense, podrien enfrontar-s'hi, o no. Havien lliurat el seu
destí a la Força, i ja no tenien més remei que confiar que els portés a bon
terme. Era una estranya actitud nascuda del combat, la mort i el sofriment, de
la fosca serenitat del soldat, que era tan causa com a víctima del cataclisme
que ho devora tot.
En
Jacen es va dur a la boca altra cullerada de thakitill. Podia sentir la por de
la tripulació fora de la zona del menjador, l'aprensió d'en Lando per alguna
cosa que desconeixia, la culpa de la Tendra acostant-se a la porta de la sala.
Es va dur la llengua al paladar i va aixafar els grumolls i assaborir la picant
explosió quan es van disgregar.
La
porta del passadís es va obrir amb un xiuxiueig. Yarsroot, cuiner ho'din de la
nau, va entrar al menjador amb el seu ajudant humà, els dos portant pistoles
làser ocultes a l'esquena. Era el senyal per donar inici al pla principal. En Jacen
va arribar fins als altres Jedi, trobant una connexió emocional que anava més
enllà del que els havien ensenyat els barabels, fusionant-se amb els altres
fins que li va semblar que ell era ells, i ells eren ell. Com a coordinador de
la fusió, fins a cert punt confiava el seu cos als altres; havien descobert
que, de vegades, es podia veure tan aclaparat per les sensacions i sentiments
dels altres que s'oblidava de si mateix.
L'alta
dona d'en Lando va entrar al menjador des de la cabina principal, bressolant un
làser G-9 en els braços. En Zekk i en Jovan es van apartar a l'instant de la
taula i es van emportar la mà als sabres làser. La Tendra va disparar una pluja
d'atordidors raigs blaus, llançant contra la paret als dos Jedi i a la pèl-roja
Eryl, tal com estava planejat. Lowbacca i Krasov van intentar aixecar-se i van
ser enderrocats per trets atordidors de Yarsroot i el seu ajudant, també segons
el planejat.
En
Jacen va sentir l'impacte de cada tret a través de la fusió de combat, i va
gemegar i s'hauria caigut de la cadira de no haver-lo subjectat la Tenel Ka.
Això no era part del pla.
La Tendra
va passar la seva arma làser a automàtic-letal.
-Si algú
més es mou, o mira en la meva direcció, morireu tots -clavà els ulls en Ganner,
donant força al paper que interpretava de líder cimbell-. Està clar?
-Com el
transpariacer -En Ganner va mantenir la mirada fixa en el centre de la taula-.
Feu el que ella digui.
-Bé -La
Tendra va fer un gest perquè entressin a la sala els dos tripulants que tenia
darrere-. I ara no us mogueu i ningú sortirà ferit.
Els
dos membres de la tripulació van començar a moure's al voltant de la taula,
agafant els sabres làser del grup d'assalt i llançant-los al tub de deixalles
de menjar, juntament amb M-TD, el rondinaire droide traductor d'en Lowbacca. En
Jacen va percebre un moment de pànic en l'Ànakin i es van adonar que s'havien
topat amb el primer problema. El tub de deixalles encara donava al pou sec, en
comptes de la càpsula amb les seves armes; pensaven fer el canvi després del
dinar de la nit. En Jacen va buscar en la Jaina i va desplaçar a l'Ànakin part
de la serenitat d'aquesta. Ja res no podia fer-se. Seguim en la Força.
-A què
ve això, Tendra? -va preguntar en Ganner. No estava en el guió, però en Jacen va
sentir que en Ganner sabia què era el que faltava. En Ganner sempre ho sabia-.
Tan dolents hostes hem estat?
-Heu estat
molt bons -va replicar laTendra-. Però a Fitzgibbon no li agraden els covards.
En
Jacen va ni sentir com l'ajudant d'en Yarsroot li agafava el sabre làser: només
va veure com queia pel tub amb els altres.
-Covards?
-va preguntar en Ganner-. I què ets tu?
-Sóc de
Talfaglio -es va limitar a dir la Tendra. En ser originària de la propera Sacòrria,
no necessitava esforçar-se per semblar enfadada-. I ara tanca aquest hangar per
mosques que tens per boca i amunt. Hi ha algú que vol veure-us a tots.
Tornaven
al guió. En Jacen va sentir que s'aixecava i es tornava cap a la porta, seguit
de prop per la Tenel Ka. Seria el seu vigilant, el braç fort que els portaria a
tots dos. La Tendra es va apartar i va fer que el grup d'assalt creués la
porta, per recórrer el passadís passant davant les cabines de convidats i pujar
tres trams d'escala fins a la coberta de transbord. Estarien molt atapeïts
entre la resclosa d'aire, les càpsules d'evacuació i qui sap quants yuuzhan
vong. Estaria allà el voxyn? Segurament no, ningú podia sentir-lo encara.
L'Alema
va començar a tremolar, però no espantada dels yuuzhan vong, als quals havia
matat a dotzenes amb les seves pròpies mans i eludit a centenars més, sinó de
si mateixa. No esperava trobar-se amb un voxyn a la nau de trànsit. Podria
enfrontar-se a un sabent el que li havien fet a la seva germana?
En
Jacen li va transmetre els sentiments d'en Raynar, que es consolava pensant que
la twi'lek havia fet això mateix moltes vegades abans. Ja s'havia enfrontat
abans als yuuzhan vong a Nova Plympto, i els trauria d'això. El lekku de
l'Alema va deixar de tremolar i en Jacen va seguir als Jedi inconscients, que
eren levitats per cinc dels seus companys, i van passar davant les estances d'en
Lando.
Una
porta es va obrir darrera de la Tenel Ka, i una cosa roma la va colpejar entre
els omòplats. En Jacen es va deixar caure de genolls i va començar a desmaiar-se,
adonant-se llavors que el que sentia era el cos de la Tenel Ka i va avisar als
altres, recorrent a les seves pròpies forces per mantenir-los conscients a tots
dos. Per quan se li va aclarir la visió, els yuuzhan vong omplien el passadís.
El que
anava davant era en Ganner i es va llançar a per Lando.
-Hipòcrita
traïdor...
La
vora roma d'un amfibastó va agafar l'alt Jedi pel clatell, sumint-lo en un abisme
negre abans que en Jacen pogués recórrer als altres per mantenir-lo conscient.
No estava en el guió, però segurament era per bé.
Punt trenta: la tripulació s'aparta. La Tendra i en Yarsroot
es van retirar a l'interior de la nau, deixant el grup d'assalt en mans dels
Yuuzhan Vong. A la coberta de transbord només hi havia sis guàrdies amb Lando.
Els altres estaven al passadís d'accés que hi havia rere de l'Ànakin,
flanquejant la llarga filera de Jedi. En Tesar Sebatyne, segon a la fila, va
dubtar en arribar a la coberta de transbord i va mirar la forma inconscient d'en
Ganner.
Un
guerrer yuuzhan vong, molt alt amb un serrell de pèl negre va agafar al barabel
i el va empènyer cap a dins.
-Endavant,
tots!
L'Ànakin
va contenir un somriure i va passar sobre el cos inconscient d'en Ganner. En Tesar
havia interpretat el seu paper a la perfecció, obligant al yuuzhan vong a
ordenar al grup d'assalt a fer just el que volia. L'Ànakin va seguir al barabel
fins a l'altre extrem de la coberta i es va situar davant l'armari de les
armes. La Tahiri i els altres Jedi es van amuntegar darrere seu, prou com per
deixar lloc a tot l'equip, i poc més.
Fins en
aquest moment, tot anava més o menys segons el previst. Els sabres làser havien
anat a parar al pou sec, però la Tendra i en Yarsroot havien pres «precaucions»
extra durant el lliurament perquè als droides bèl·lics els hi donés temps per
recuperar les armes. L'Ànakin sentia que la confiança de l'equip augmentava amb
cada èxit. El llaç empàtic enfortia la resolució de tots i els lligava a un fi
comú, com van dir els barabels que passaria, i en Jacen els mantenia en
contacte amb el grup. L'Ànakin va sentir que la fermesa de l'Alema Rar
augmentava i havia compartit la sorpresa de la Tenel Ka quan la van copejar per
darrere, i ara percebia com es despertava la ment d'en Lowie. Tot just havia
començat a preocupar-se per l'impacte que causaria un wookiee atordit en el pla
quan va sentir que en Jacen acudia a ell per tranquil·litzar-lo en el seu
despertar. Això anava a sortir de por.
Un cop
la tripulació va desaparèixer de la vista, en Lando es va tornar cap a la cara
tallada d'un yuuzhan vong per assenyalar una caixa de plastifibra situada davant
la càpsula d'evacuació del Dama
Afortunada.
-Potser
el comandant del Mort Exquisida em permeti
fer-li un petit obsequi?
Era
una subtil variant del punt trenta-u, però bastant útil. Ningú esperava que el
comandant de la nau de transbordament supervisés personalment el lliurament.
Estaven davant d'un oficial impacient.
Quan
el comandant enemic no va posar objeccions, en Lando va treure diverses manilles
atordidores de la caixa. L'Ànakin va expirar aire per calmar-se, usant una
tècnica de relaxació Jedi perquè li abandonés l'ansietat.
En
Lando va sostenir les manilles davant del comandant.
-És una
cosa per mantenir els presoners a ratlla.
En Duman
Yaght mirà les manilles amb desdeny.
-Què és
aquesta impietat?
-És per
als canells -En Lando va obrir una i les va ensenyar orgullós-.He pensat en
tot.
En Duman
apartà les manilles d'un cop.
-Tenim
els nostres propis lligams -Va mirar la forma inconscient d'en Ganner, que el
grup d'assalt havia portat levitant fins allà, deixant-lo en el centre de la
sala amb els altres Jedi. -Lligams que ensenyen a més de retenir.
Punt trenta-dos. L'enemic accepta l'oferta. L'Ànakin va tornar
el palmell contra l'armer i va utilitzar la Força per doblegar la porta cap en
dins. En Lando i el yuuzhan vong es van tornar cap al grinyol del duracer
arrugant-se. L'Ulaha va tancar l'escotilla d'accés a la coberta de transbord, aïllant
a la resta de la partida enemiga al passadís d'accés.
L'Ànakin
va arrencar la porta i va colpejar amb ella al yuuzhan vong al cap. Un guerrer
va sortir en defensa del seu atordit comandant, i els altres, en trobar l'espai
massa estret per usar els amfibastons, van recórrer als coufees. El grup
d'assalt va contraatacar en una taca de puntades i cops de puny, aprofitant la
fusió mental de combat per mantenir l'enemic massa ocupat esquivant i
bloquejant cops com per arribar a treure una arma.
L'Ànakin
va usar la Força per arrencar les pistoles làser de les seves muntures a
l'armer i les va fer volar a través de la sala fins a les mans dels Jedi. Des
de l'altre costat de la porta tancada els hi arribaven els crits ofegats i cops
metàl·lics de la resta de la partida que intentava entrar a la plataforma de
transbord, llavors en Tesar va donar mitja volta colpejant amb la cua en els
turmells a Duman Yaght i el seu defensor, abatent-los a tots dos. Va apuntar la
pistola al cap del comandant.
-Digues
als teus caratallades que se'n vagin -bleixà el barabel.
Els
ulls d'en Duman Yaght van brillar amb ràbia, i la seva guàrdia, ara a terra
darrere d'en Tesar, va buscar el coufee. L'Ànakin va començar a cridar un
advertiment, però en Jacen ja havia sentit la seva alarma i la va transmetre
mitjançant la fusió de combat. El barabel girà sobre si mateix i va baixar el
taló de la bota, desplegant una llarga espina que va clavar la mà del guerrer
al sòl de duracer.
El
tumult a l'altre costat de la porta es va silenciar de sobte, i Ànakin va
suposar que havien comunicat la situació als oficials del Mort Exquisida. Va apuntar la pistola al defensor ferit d'en Duman
Yaght i va començar a comptar. Els droides bèl·lics necessitarien una
distracció d'almenys trenta segons per sortir de la càpsula d'equipament per
l'escotilla de desfets i subjectar-se a la llançadora enemiga. A l'Ànakin li
hauria agradat poder-los donar un marge de seguretat del doble, però seixanta
segons semblaven una eternitat.
En Tesar
es va prendre el seu temps per alliberar l'espina del taló de la mà del guàrdia
i va clavar la pistola a la cara d'en Duman Yaght.
-Digues
als teus guerrers que baixin les armes -va dir amb veu ronca.
El
yuuzhan vong va sorprendre a l'Ànakin i els altres reaccionant amb un somriure
d'admiració.
-Impressionant.
La reputació dels Jeedai és merescuda.
L'única
resposta d'en Tesar va ser un xiuxiueig. Si no fos per la fusió de combat, l'Ànakin
hauria cregut que el barabel estava confús, però a través d'en Jacen va saber
que només estava guanyant temps.
-Aquezt
vol rendició, no compliments -va bordar en Tesar dos segons després.
-Llavors
vas a patir una decepció. Has de saber que destruiria aquesta nau amb tots els
que van a bord, inclòs jo, abans de permetre que escapin disset Jeedai.
-Espera
un moment -va objectar en Lando. Va donar un pas endavant i el compte de
l'Ànakin va arribar als vuit-. No hi ha necessitat d'això.
-Silenci!
Si saps alguna cosa dels yuuzhan vong, sabràs que no temem a la mort -En Duman
mirà a Tesar-. Tens cinc respiracions.
Al
final passava alguna cosa que no havien previst. Desesperat per frustrar el
compte enrere, l'Ànakin va fer un pas endavant i, d'un cop de peu, li va llevar
al comandant el víllip de l'espatlla i el va aixafar amb el peu.
-Això no
et salvarà. Tinc un víllip personal al pont de la meva nau, transmetent totes
les paraules que dic -va tornar a mirar a Tesar-. Tres respiracions.
Encara
que a penes havien passat deu segons segons el recompte de l'Ànakin, sabia que
no havia de desafiar la paraula del comandant. En haver proclamat que estava
disposat a morir ara era una qüestió d'honor arribar fins al final. Va veure
com el pit d'en Duman Yaght s'alçava i baixava dues vegades més.
En
Lando també havia d'haver estat atent, perquè després de la segona respiració,
va llançar un sonor esbufec.
-Ningú
va a destruir la meva nau -creuà la coberta de transbord fins a la porta-. No
quan no hi ha motiu per a això.
L'Alema
Rar li va bloquejar el pas i li va apuntar a la cara amb el làser i va prémer
el gallet quan aquest va seguir movent-se. Es va sentir el sonor espetec disparant
el fiador de l'arma, ella va llançar un crit i va deixar caure la fumejant
pistola.
En
Lando va allunyar l'arma d'una puntada.
-Ho veus?
He pensat en tot -li va treure a Raynar la pistola de la mà, va deixar anar el
carregador, va invertir la bateria, va ajustar el dial de descàrrega i tombà a
Tesar amb un tret atordidor-. Bateries invertides, és una precaució estàndard
de seguretat, almenys quan un pensa trair als Jedi.
L'Ànakin
i els altres van deixar anar els carregadors, però ni tan sols els Jedi eren
tan ràpids. El protector d'en Duman Yaght va atrapar a l'Ànakin en una presa de
tisora amb les cames i el va enderrocar. L'Ànakin es va trobar
mantenint el recompte sota una pluja de cops.
Els
altres yuuzhan vong van atacar també, renunciant a usar els coufees i anant a
per les pistoles que sostenien els seus enemics. Fins i tot en Duman Yaght es
va unir a la batussa, saltant per llançar a la Tahiri contra l'escotilla d'una
càpsula d'evacuació. Pistola i bateria van saltar en diferent direccions i ella
es va deixar caure a la coberta.
El
comandant es va tornar cap al Lando, i va assenyalar a la porta d'accés a la
resta de la nau..
-Obre-la!
En
Lando va fer un pas endavant, i la seva mà va buscar la palanca. Segons el
compte de l'Ànakin, ja estaven en els vint segons. Els dos droides bèl·lics
havien d'estar a la part inferior de la llançadora buscant un lloc on ancorar-se.
En Jacen va sentir la preocupació de l'Ànakin, i l'Ulaha va fer un pas per
bloquejar el pas, i la seva mà Bith de llargs dits va fer un gest com si
s'obrís a la Força.
En
Jacen ser el primer a cridar. L'Ànakin va experimentar un instant de dolor
abrasador i va creure que havien ferit al seu germà, però llavors va sentir el
xiulet de l'Ulaha i la va veure caure cap endavant, amb el mànec d'un coufee
sobresortint de la seva esquena. El xoc va colpejar tot el grup d'assalt com un
tret atordidor. Ningú havia vist venir l'atac, i el sobtat dolor els havia esglaiat
a tots. L'Ànakin va encaixar dos forts cops i va sentir que els altres també
cedien, i llavors van començar a caure cossos.
A
l'altre costat de la coberta, l'Ulaha estava cap per avall, massa adolorida per
cridar, esgarrapant el terra de duracer. En Lando estava parat sobre ella, els
seus ulls foscos atordits per l'horror, però era massa bon jugador com per
evidenciar alguna cosa més. Va doblegar els genolls com si anés a arrencar-li
el coufee. Llavors es va adonar del que feia i va passar sobre la angoixada
Jedi i va obrir la porta.
Un
altre puny va caure sobre l'Ànakin, aquest cop atraient les boiroses ombres de
la inconsciència. Va perdre el compte, però ja havien d'estar en trenta, o el
més proper a trenta que podrien aconseguir. El sòl va començar a reverberar amb
fortes trepitjades, la resta de la partida que entrava a la coberta de
transbord. L'Ànakin va usar la Força per llançar una pistola contra el cap del
seu atacant i va ser recompensat amb un altre cop, i la punta d'un coufee li va
tocar la gola.
-Ja n'hi
ha prou, Jeedai! -va xiuxiuejar el guerrer-. Entesos?
L'Ànakin
no es va atrevir ni a assentir.
En Duman
Yaght va bordar una ordre. Dos yuuzhan vong van aixecar a l'Ulaha del sòl i la
van passar per la resclosa, amb el coufee sobresortint encara de la seva
esquena. Un buit familiar va anar llavors a l'Ànakin, el mateix que havia
sentit a Sernpidal quan es va veure obligat a aixecar el morro del Falcó i anar deixant enrere a Chewie, i
una por gèlida va créixer en ell. Tot just havien establert contacte i ja
tenien un ferit. Pot ser que la missió fos massa per a ells. Potser tots
-Lowie, Tahiri, fins i tot Jacen i Jaina- acabessin assassinats com Chewbacca.
Pot ser que fos per culpa seva.
En
Jacen el va buscar, banyant-lo suaument amb les emocions dels altres. Sentien
por, ira, culpa. L'Ànakin no sabria dir qui sentia què, menys en el cas de
l'Alema Rar, que semblava alleujada. Ningú havia mort encara, i havia
aconseguit arribar-hi sense enfonsar-se de terror. Li semblava que les coses
anaven molt bé.
La veu
d'en Duman Yaght sonava en algun lloc més enllà dels peus de l'Ànakin.
-He d'admetre,
Fitzgibbon Lane, que ara entenc per què vas destruir els seus sabres làser. Si
els haguessin portat a sobre... Bé diguem que m'alegro que els hàgim
desintegrat.
Una
parella de yuuzhan vong va posar a l'Ànakin dempeus, i aquest va veure el
comandant al costat d'en Lando quan la partida va alinear als Jedi per al
transbord. L'Ànakin va mirar fixament al Lando, preguntant-se si hi hauria
alguna manera que el persuasiu jugador pogués mantenir a l'Ulaha a bord del Dama Afortunada.
En
Lando va sorprendre a l'Ànakin mirant i va permetre que la seva mirada es
demorés un moment en ell abans de tornar-se cap a Duman Yaght.
-Tot rau
en una bona planificació, però la propera vegada vull que m'avisi. Si els
agafem durant el cicle de son...
-Tindràs
el teu víllip -li va interrompre el yuuzhan vong-. És tot el que puc prometre.
Els
guàrdies van empènyer a l'Ànakin per la resclosa. Va ensopegar a l'entrada,
però no va deixar de mirar per sobre l'espatlla. Sabia que no hi havia una
manera segura que en Lando recuperés a l'Ulaha, però sempre havia aconseguit
fer coses impossibles. S'havia passat la joventut enganyant als agents
imperials i traficant amb els criminals més perillosos de la galàxia, i portava
rescatant als nens Solo i als seus pares des de feia més anys dels que tenia l'Ànakin.
Segur que en Lando Calrissian podria ser més llest que un ambiciós yuuzhan
vong.
En
Lando va tornar a trobar-se amb la mirada de l'Ànakin. El dolor i la por va treure
el cap als seus ulls, llavors en Duman Yaght va dir una cosa que requeria una
riallada i en Lando va haver de donar-li l'esquena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada