Estrella a Estrella 1(XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La Mara preparava polscrepés i nalsitxes, plat típic de Tatooine, en l'única placa tèrmica assignada a les habitacions dels Skywalker, tot i que hauria estat més senzill baixar una safata al menjador i demanar l'esmorzar a un dels processadors de menjar militars d'Eclipsi. No és que fos una gran cuinera en millors circumstàncies, i ja que se les havia arreglat per torrar els polscrepés i rebentar les nalsitxes, però es negava admetre la derrota. Baixar a per l'esmorzar hauria significat obrir-li la porta a la resta de la base, i quan per fi havia aconseguit passar tota una nit completa en companyia del seu marit, cosa inhabitual, una nit en què a més en Ben havia dormit com un beneït, volia retenir-lo al seu costat uns pocs minuts més.

L'R2-D2 va xiular des de l'altre costat de la taula de treball i va passar un missatge urgent per la videopantalla de la sala.

-No hi ha raó per alertar Control d'Emergències -va dir ella-. Això no és un incendi.

L'R2-D2 va taral·lejar una objecció.

-Això no és cuinar, és... escalfar -va grunyir la Mara-. Qualsevol suggeriment que és una altra cosa et costarà un esborrat de memòria. Està clar?

L'R2-D2 trinà desdenyosament i va callar.

La Mara va contemplar com la nalsitxa s'esmicolava en negres engrunes en la improvisada paella. En Luke va triar aquest moment per sortir de l'estació de lavabo, posant-se una túnica per sobre del pèl mullat.

-Això fa bona olor -es va portar a la boca un tros d'ennegrida nalsitxa, evitant d'alguna manera posar mala cara i assentint aprovador-. És com la que fèiem a casa.

-De veritat? -va preguntar la Mara dubitativa-. I jo que sempre vaig pensar que el motiu pel qual vas deixar Tatooine era per unir-te a la Rebel·lió i salvar la galàxia.

En Luke es va mantenir inexpressiu.

-No, va ser pel menjar. Sens dubte.

Va agafar una corretjosa polscrepé i va començar a mastegar-la, posant els ulls en blanc com si gaudís d'un bol de thakitill verd. Desarmada per la bona disposició d'en Luke, com sempre, la Mara va riure i es va tirar cap endavant, recolzant-se en la taula, per petonejar-lo.

Tots els altres a Eclipsi podien considerar-lo l'enigmàtic Mestre Jedi i l'última esperança d'una galàxia en perill, però per a ella era l'estimat marit que sempre sabia el que havia de dir, l'humil granger d'humitat que havia sabut veure en ella una vàlua que ni tan sols ella podia sospitar. Que l'havia acceptat com el seu igual tot i saber tot el que havia fet al servei d'en Palpatine, totes les mentides que havia dit i totes les vides que havia tret, per després convertir-se en un amic i finalment, quant la Mara es va adonar que la Força els dirigia cap a una relació molt diferent a la prevista per l'Emperador Palpatine, en el seu amant i el seu marit.

Es va apartar dels llavis del seu marit i va somriure.

-Per això d'ahir a la nit.

En Luke va mirar a l'altra banda de l'habitació, on Ben dormia al seu bressol, vigilat per una versió actualitzada de la mateixa mainadera droide TDL que havia atès a l'Ànakin i als bessons quan eren petits, i no va necessitar dir el que pensava. La Mara el va agafar de la mà i va començar a portar-li al dormitori.

Gairebé havien arribat a la porta quan l'R2-D2 va xiular reclamant la seva atenció.

La Mara ni es va girar.

-Ara no, R2.

L'R2-D2 va tornar a xiular i va projectar a la videopantalla de la sala una imatge en directe de l'hangar. La Mara va veure l'Ombra i el Falcó estacionats al costat d'una dotzena d'altres naus grans a l'altre costat del cavernós lloc, on tècnics de manteniment apartaven diversos bombarders per deixar lloc a una nau en camí. La zona central estava ocupada per setanta nous Ala-X XJ3 que l'almirall Kre'fey havia anat distraient discretament cap a Eclipsi, mentre que el variat grup de caces de la Saba Sebatyne i els Ala-X castigats en combat d'en Kyp Durron romanien aparcats i desatesos al costat de l'hangar més proper a la càmera.

La imatge va fer un zoom a la zona situada entre els nous Ala-X i els vells caces. En Corran Horn estava envoltat per pilots pertanyents a la Dotzena d'en Kyp, els Cavallers Salvatges i els Commocionadors. Aquest últim esquadró era el d'Eclipsi i estava compost tant per Jedi novells com per veterans no Jedi que portaven l'espai en les venes. Els tres líders, en Kyp Durron, la Saba Sebatyne i el no Jedi Rigard Matl, parlaven alhora mentre un Corran Horn, amb gest impacient, mirava a l'holocàmera del sostre.

En Luke va sospirar i va preguntar a la Mara:

-T'importa?

-M'importarà més si no guanyem la guerra -va dir ella-. En Corran semblarà estricte i moralista, però no és dels que demanen ajuda sense necessitar-ho. R2, dóna'ns so.

Per l'altaveu els va arribar el to impacient d'en Kyp Durron.

-... No sé a què esperem. Potser la Danni sàpiga bloquejar als yammosk i potser no, però mentrestant els yuuzhan vong tenen a l'Ànakin i als altres-. A l'igual que a la majoria dels pilots que no havien promès quedar-se a Eclipsi, a Kyp no se li havia informat que la captura del grup d'assalt no era més que una trampa-. Mentre nosaltres ens entrenem aquí, ells s'endinsen més i més en territori yuuzhan vong.

-Anirem a per ells quan ho digui el Mestre Skywalker -va replicar en Corran-. Fins llavors, ens quedarem quiets i esperarem ordres.

-Ordres? -esbufegà en Kyp-. Això no és l'exèrcit, Corran. Els Jedi no esperen rebre ordres quan l'enemic s'emporta als seus al sacrifici.

-Potser no, però tampoc es precipiten al combat sense anar preparats -va dir en Rigard. Era un antic pilot de TIE amb una cicatriu de guerra a la cara gairebé tan desagradable com les d'un yuuzhan vong, i odiava la guerra amb passió, encara que sempre havia acabat lluitant en un bàndol o un altre, de vegades en els dos, en tots els conflictes galàctics que hi ha hagut des de la Rebel·lió. -Estem preparant més coses a més de les investigacions de la Danni en modulació gravitacional. Volem reservar-nos les cartes fins que estigui tot a punt.

-És aquezt rezervar-ze les cartes el que preocupa en Aquezta -va dir la Saba Sebatyne dirigint-se a l'holocàmera, deixant ben clar que parlava amb Luke-. Aquezta creu que quan algú treu mazza un braç, pot acabar perdent una mà.

-Raigs! -va xiuxiuejar en Luke, repetint una maledicció que la Mara no el sentia des que la Jaina i en Jacen estaven a l'Acadèmia Jedi-. Una altra vegada en Kyp.

-Serà millor que baixem -va dir la Mara buscant el seu comunicador a l'altre costat de la taula-. Faré saber a Corran que anem cap allà.

La Mara i en Luke es van vestir, van donar instruccions al droide mainadera perquè els avisés quan en Ben despertés i es van dirigir a l'hangar. Van haver de posar-se capes tèrmiques perquè ara el sistema de refrigeració de la base funcionava massa bé i els passadissos estaven en constant perill de cobrir-se de gebre.

A mesura que es movien pels passadissos, la Mara va sentir que la discòrdia augmentava en Luke. Encara que el seu llaç no era prou profund com per llegir-li els pensaments en tot moment, sabia que tornava a pensar en les dificultats de ser el líder i tenir una família. Precisament quan més ho necessitaven els Jedi, el que de veritat li preocupava era que la recuperació de la Mara tan misteriosa com la seva malaltia, fos només temporal. I precisament quan més necessitava estar al seu costat aprenent a ser un bon pare, havia de lluitar per mantenir units als dividits Jedi i trobar el millor camí pel qual guiar-los.

Van girar per una cantonada i van començar a baixar pel passadís que portava a la gran escotilla d'emergència de l'hangar, i la Mara li va agafar la mà.

-Skywalker, de vegades crec que hauria de fotre't un cop al cap.

En Luke la va mirar sense semblar molt sorprès.

-De veritat?

La Mara va moure una mà en direcció a l'hangar.

-Tot el que fas amb els Jedi, ho fas per nosaltres -polsà el panell de control i la resclosa d'aire en forma d'iris es va obrir-. En Ben és potent en la Força. Sé que tu també ho has sentit.

-Així és -va assentir en Luke.

-Per això els Jedi han de guanyar aquesta guerra. Si no la guanyem, com podrà estar en Ben fora de perill?

En Luke es va parar i la Mara va sentir que la discòrdia del seu interior s'esvaïa. La va empènyer perquè passés davant.

-No ho havia vist així.

-És clar que no. Ets massa generós -va obrir la porta de l'hangar-. Però jo no. I ara, t'encarregues tu de corregir la Saba i al Kyp, o hauré de fer-ho jo?

Va sentir al clatell el somriure d'en Luke.

-Serà millor que ho faci jo. No seria just deixar-los a la teva mercè.

-Just? Què et fa pensar que m'importa si és just o no?

Van sortir de la resclosa i van caminar fins on estaven els pilots. La Danni Quee també s'havia unit al grup, sens dubte cridada per la Saba quan aquesta va saber que en Luke estava de camí. Estava convençuda que el grup d'assalt no podria resistir la ruptura i portava pressionant al Luke perquè enviés una missió de reforç gairebé des que els Cavallers Salvatges van tornar d'Arkània. En Luke encara no havia descartat aquesta possibilitat, en part perquè temia que la Saba s'emportés el seu esquadró i intentés realitzar aquesta missió pel seu compte, però també perquè li preocupava que la Danni tingués raó.

En Corran es va apartar, cedint al Luke seu lloc al capdavant de la congregació.

En Luke va permetre que a la seva veu tragués un toc d'irritació i es va dirigir només a Corran.

-Què passa aquí, Corran? Per què no esteu analitzant l'exercici del matí?

Els ulls d'en Corran van trair la seva sorpresa pel to en què en Luke li parlava, però va endurir la seva actitud.

-Mestre Skywalker, l'exercici va acabar prematurament quan el Dama Afortunada va entrar en el sistema. Arribarà de seguida.

En Luke va sentir que en Han i la Leia s'acostaven i amb una mirada va enviar a la Mara a interceptar-los. El sentiment de finalitat que va percebre en ella li va confirmar que entenia el que havia de fer.

Va seguir mirant a Corran mentre la Mara s'allunyava.

-No ho entenc -el seu to es mantenia regular però ferm-. Si en Lando té problemes, què feu tots aquí?

La Saba Sebatyne va fer un pas endavant.

-No és culpa del Jedi Horn, Mestre Skywalker. Aquezta va abandonar l'exercici.

En Luke va alçar una cella i va esperar.

-Aquezta volia saber com va anar tot.

-Com va anar què? -va preguntar en Kyp, ignorant per complet el paper que havia jugat en Lando a la «captura» de l'Ànakin-. Serà millor que algú em digui el que passa aquí abans que agafi la Dotzena i me'n vagi.

En Luke va avançar cap a Kyp.

-Com anem a explicar-te res quan sempre estàs disposat a deixar-nos?

En Kyp arrufà les celles, i va mirar per sobre l'espatlla als seus pilots.

-Estàs dient que no pots confiar en nosaltres?

-No és una qüestió de confiança.

En Luke va deixar que l'afirmació pengés en l'aire i va seguir estudiant-lo mentre en Han i la Leia s'aturaven darrere seu. Cap va dir res, i els dos van clavar en Kyp una mirada silenciosa.

Per fi, en Kyp va desplaçar la mirada d'en Luke a la Saba.

-Saba sap el que passa -es va queixar-. I tampoc ha promès quedar-se.

-Saba tenia dret a saber-ho. El seu fill està amb l'Ànakin -va dir en Luke-. I també els seus aprenents.

En Kyp ho va meditar un moment i es va tornar cap a la Saba.

-No tenim per què aguantar això, saps? Nosaltres mateixos podem anar a rescatar-los.

En Han negà amb el cap.

-No, noi, no pots -va assenyalar les comportes hermètiques-. Pots agafar la Dotzena i anar-te'n si vols, però no a rescatar l'Ànakin i els bessons, no si l'amistat significa alguna cosa per a tu.

En Kyp el va mirar amb atordida confusió.

-Són els teus fills, Han. Hauries de voler que anéssim a per ells!

-Això dependrà del que informi en Lando Calrissian -li va corregir la Saba-. Si ha zabut mitjançant el seu víllip que han superat amb èxit la ruptura...

-No hi haurà missió de rescat -va dir en Luke. Va veure com en Han s'encarcarava i a través de la Força va sentir defallir a la Leia, però la Mara els havia preparat prou bé com perquè no mostressin altres senyals de preocupació-. El grup d'assalt tindrà èxit o fracassarà per si sol. I en cas que poguéssim arribar fins a ells, estarem massa ocupats amb altres coses.

-El grup d'assalt? -En Kyp mirà al Han buscant més informació-. Quines altres coses?

-Ho sento, Kyp. Hauràs de preguntar al Luke -En Han, com el jugador que era, va elevar les apostes-. Hi ha massa en joc com perquè parli fora de lloc.

En Kyp va tornar a mirar al Luke.

-Ja sabeu en què consistia la finta d'Arkània? Per fi anem a atacar als yuuzhan vong?

En Luke es va esforçar per mantenir-se inexpressiu.

-No sabia que anéssim a fer alguna cosa junts -mentre parlava, el Dama Afortunada va aparèixer davant la porta de l'hangar i va surar a l'altre costat del camp de contenció magnètic mentre els tècnics apartaven de banda l'última nau, el Pretendent, de la Tendra Risant Calrissian -. Si vols ser part d'això, hauràs de prometre-m'ho.

-Prometre't el què? -va dir en Kyp previngut.

-Fer un jurament d'aliança. A quina mena de promesa creus que em refereixo? -va preguntar en Han, amb to gairebé enfadat-. Prometre obeir al Luke i fer tot el que ell t'ordeni mentre compti amb tu. Si no fas això, fes les maletes i vés-te'n. -Va fer una pausa i va endolcir una mica el to-. Ja va sent hora que et portis com un veritable Cavaller Jedi.

Els ulls d'en Kyp van brillar davant la reprimenda. Per un moment, en Luke va pensar que en Han s'havia passat, però, com sempre, el corellià sabia fins on pujar una aposta. La mirada d'en Kyp es va endolcir, i una cosa paternal en Han va semblar sortir.

Es va tornar cap als seus pilots.

-Què dieu? Ens unim als Jedi i fem veure estar en un exèrcit espacial de veritat?

-Saps el que volem -Etzibà un pilot insectoide verpine, al Luke li va avergonyir admetre que no coneixia el seu nom-. Mentre lluitem amb els yuuzhan vong.

En Kyp va mirar a la resta del seu esquadró. Quan van manifestar tenir sentiments similars, es va girar i va assentir al Han.

-D'acord, ho prometem.

-A mi no, xaval -En Han va assenyalar tranquil·lament al Luke-. Ell és el cap aquí.

En Kyp es va posar molt vermell, però es va empassar l'orgull i es va tornar cap al Luke.

-Tens el nostre jurament, Mestre Skywalker. Ens quedarem mentre ens vulguis aquí.

-I obeiràs les ordres? -va dir en Corran Horn. En Kyp posà una expressió amarga.

-Si és necessari.

-Ho és -En Luke va veure com el Dama Afortunada entrava a l'hangar i es va tornar cap a la Saba Sebatyne-. I els Cavallers Salvatges?

-Per descomptat, si de veritat els Jedi volen combatre als invazors -va dir la Saba-. Has determinat ja quin era el propòzit de la finta del Mestre Bèl·lic a Arkània?

-Encara estem amb això -va dir en Luke-. Però anem a combatre als yuuzhan vong. Si no és així, mai hauria arriscat la vida del teu fill i els teus aprenents.

 Següent