Espases de Llum (XVIII)

Anterior

18

En aquestes altures en Zekk ja considerava la seva espasa de llum com una vella amiga.

No hi havia hagut de dedicar temps o treball a construir la seva pròpia arma, però pràcticament vivia amb el feix carmesí. Sabia com fer-ho ballar contra enemics imaginaris. En Zekk havia lluitat amb tots els monstres simulats que els ordinadors podien fer aparèixer a la sala d'ensinistrament, i els havia derrotat a tots. Hi havia matat mynocks, abissins, dracs Krayt, monstruosos Wampes dels gels i escarabats piranya, i hi havia aniquilat hordes senceres de salvatges incursors tusken.

En una de les batalles fins i tot havia eliminat a un ferotge rancor amb la seva espasa de llum. Després d'obtenir aquesta difícil victòria, en Zekk va desitjar haver pogut veure la reacció del seu rival Vilas, qui semblava estar tan enamorat d'aquelles horribles bèsties.

En Zekk caminava al costat d’en Brakiss mentre el Senyor de l'Acadèmia de l'Ombra anava guiant al jove pels passadissos que conduïen al nucli central de l'estació. En Zekk estava tan ocupat amb el seu ensinistrament que mai se li havia ocorregut aventurar-se per ells. El jove, que ja havia deixat de ser un simple estudiant aclaparat i mancat de confiança en si mateix, avançava ràpidament sense notar el pes de la seva armadura de cuir negre i amb l'espasa de llum al seu costat, gairebé com si fos l'igual d’en Brakiss.

Però el Senyor de l'Acadèmia de l'Ombra semblava inusualment callat i absort en els seus pensaments. Els trets impecablement cisellats del seu bell rostre s'havien tensat fins a formar una màscara indesxifrable, i el seu front mostrava el començament gairebé imperceptible d'un arrufament de celles.

En Zekk, que per fi havia acumulat la curiositat suficient per sentir desitjos de parlar, va estossegar suaument..

- Mestre Brakiss, percebo... una certa inquietud en la vostra ment. No m'heu parlat d'aquest nou exercici. Hi ha res que hauria de saber?

En Brakiss es va aturar i va clavar la seva impassible i penetrant mirada en el rostre del jove.

-Estàs a punt d’enfrontar-te a la teva prova més difícil, Zekk. Tot depèn d'això. Has de demostrar fins a quin punt és realment gran el teu talent.

En Zekk va aixecar el mentó i va fer una profunda inspiració que va dilatar les seves fosses nasals. Les seves mans van anar instintivament cap a la seva espasa de llum.

- Estic preparat per al que sigui.

Van arribar a una gruixuda porta metàl·lica i en Brakiss va teclejar un codi que va obrir els panys pneumàtics. El pesat panell es va anar obrint lentament i va revelar una petita càmera i una segona porta de metall tancada que impedia l'accés a l'altra banda d'aquella mena d'escotilla.

- Confia en les teves capacitats, Zekk -va dir en Brakiss -. Sent la Força.

En Zekk va assentir solemnement.

- És el que sempre faig. Superaré aquesta prova, Mestre Brakiss. Però per què és tan important tot això? A què ve tanta preocupació?

En Brakiss va indicar al jove que entrés a la cambra. En Zekk va entrar i es va aturar, esperant que en Brakiss entrés darrere d'ell, però el seu instructor es va quedar fora.

- Perquè serà un combat a mort -va dir, i després va tancar la porta, deixant tancat a Zekk dins de la càmera.

En Zekk va esperar dins de la cambra plena d'ecos. Les paraules del Mestre Brakiss seguien ressonant en la seva ment. Les portes van romandre tancades, i en Zekk es va obligar a respirar a poc a poc tot i que se sentia atrapat i començava a experimentar una certa claustrofòbia. Va empunyar la seva espasa de llum, aquella arma amb la que tant havia arribat a confiar, i la va aferrar fins que els seus artells es van posar blancs, però encara no va activar la fulla.

Els segons van anar transcorrent, i l'altra porta va seguir sense obrir-se. Les ombres de la por es van anar ennegrint dins d’en Zekk, però el jove es va negar a deixar-se dominar per elles. Un Jedi no tenia lloc per a la por, i tampoc tenia cap raó per sentir por. La Força estava en totes les coses, i el costat fosc era el seu aliat.

Però, i encara que en Zekk havia derrotat ferotges criares a la cambra de simulació, els oponents havien estat mers fantasmes. Sabia que en una batalla real amb un oponent real podien arribar a passar moltes coses més perilloses.

Va tornar la mirada cap a la porta interior i es va preguntar si hauria d’obrir-la a espasades amb la seva espasa de llum i sortir-ne per la força. Necessitava veure què aguaitava a l'altre costat. Seria allò potser una part de la prova? Quant de temps hauria d'esperar?

- Paciència -, es va dir a si mateix. Va començar a comptar fins a cent..., però abans que hagués arribat a deu, els panys automàtics de la porta interior van ressonar amb un cop sord que va vibrar a través de les parets metàl·liques. La porta es va obrir per si sola.

En Zekk va experimentar una desconcertant sensació de balanceig quan va sortir a la claredat de... no-res. Els sòls, sostres i parets van girar al seu voltant en un borrós remolí fins que va acabar comprenent que havia entrat en una cambra on la gravetat artificial havia estat desconnectada. Es trobava a la sorra de gravetat zero del nucli central de l'Acadèmia de l'Ombra! El jove estava surant a la deriva a la càmera esfèrica, sense cap sensació de dalt o baix i sense res que pogués aturar el seu moviment.

Va notar que se li regirava l'estómac, però va respirar profundament i es va concentrar en no vomitar. En Zekk va centrar tota la seva atenció en les imatges que s'agitaven al seu voltant, i va intentar obtenir respostes d'aquells fugaços indicis que amb prou feines duraven una fracció de segon. Aferrant l’empunyadura de la seva espasa de llum, va anar reduint la velocitat dels seus girs ingràvids fins que va aconseguir quedar més o menys equilibrat. Només llavors va ser conscient dels seients i zones per estar dret que cobrien les parets de la cambra, les dotzenes de sorollosos espectadors i els balcons disposats en estranys angles per acomodar al públic en aquelles condicions de gravetat zero.

Els soldats de les tropes d'assalt romanien immòbils en llargues files i s'agafaven a les baranes dels balcons. Els altres estudiants de l'Acadèmia de l'Ombra també hi eren, escampats per la càmera i disposats a presenciar l'espectacle. En Zekk es va encarcarar i es va preguntar fins a quin punt seria difícil aquella prova. Què havia volgut dir en Brakiss? Què se suposava que havia de fer?

Penyals que semblaven asteroides en miniatura van entrar flotant al centre de la gran sorra, juntament amb caixes metàl·liques, petits contenidors de càrrega i estructures geomètriques artificials. Llargues canonades de duracer flotaven a la deriva per l'aire. Al principi en Zekk contemplà aquella estranya barreja d'objectes grans i petits amb ulls plens de perplexitat i es va preguntar quina seria la seva funció.

Però de sobte ho va entendre: eren obstacles.

Un instant després va descobrir la taca transparent d'una cúpula d'observació a la paret corba de l'altre extrem de la sorra. Els seus aguts ulls li van permetre distingir diverses siluetes immòbils dins de la cúpula i les va reconèixer: en Brakiss, envoltat pels plecs platejats de la seva túnica, la temible Germana de la Nit la Tamith Kai, amb la seva voluminosa cabellera color banús i la seva capa solcada per espines negres; i la figura embolicada en una armadura negra d'en Qorl, l'antic pilot de caces TIE.

El Mestre Brakiss es va inclinar cap endavant i va parlar per un amplificador vocal. Les seves paraules van ressonar per tot l'amfiteatre, i tots els sorolls de fons es van esvair a l'instant.

- Esteu aquí per presenciar la selecció d'un líder que dirigirà als nostres nous aspirants a convertir-se en Jedi Foscos..., un líder que serà el primer general de les nostres forces de l'Acadèmia de l'Ombra quan el Segon Imperi llanci el seu gran atac per reclamar la galàxia. Aquí, davant vostre, es desenvoluparà la gran batalla de la qual tots serem testimonis.

A l'altre costat de la càmera, allà on els obstacles que suraven a la deriva reduïen considerablement la visibilitat, es va obrir una altra comporta i una silueta fosca va emergir d'ella. Les restes flotants van impedir que en Zekk pogués veure qui era.

En Brakiss va seguir parlant.

- Anem a presenciar un duel a mort entre en Zekk... - Va fer una pausa, però cap estudiant el va victorejar. Tots sabien que això hauria estat un greu error, ja que haurien d'obeir a qui sortís vencedor d'aquell enfrontament - i en Vilas!

En Zekk girà sobre si mateix i va mantenir l'empunyadura de la seva espasa de llum davant d'ell mentre s'encarava amb el jove d’espesses celles arribat de Dathomir, el més poderós de tots els estudiants de la Tamith Kai. En Vilas ja havia activat la seva espasa de llum i la sostenia davant d'ell, preparat per iniciar el duel.

En Vilas es va apartar de la paret mitjançant una potent empenta i va volar cap als obstacles que suraven al centre de la sorra. En Zekk va activar la seva arma i el va imitar, avançant per enfrontar-se al seu oponent en el buit central. El seu cor estava bategant a tota velocitat i en Zekk va comprendre que, malgrat el seu nerviosisme, feia molt temps que estava anhelant aquella batalla. Quantes vegades havia tingut com a rival a Vilas des de la seva arribada a l'Acadèmia de l'Ombra? Després de la batalla que anaven a lliurar aquell dia, ja no hi hauria cap dubte de quin dels dos era l'estudiant més poderós.

- Si et rendeixes ara, jove recol·lector d'escombraries, potser només et deixi esguerrat! -Va cridar en Vilas amb la seva veu burleta i untuosa, i va riure.

En Zekk va sentir que es posava vermell. Segurament en Norys o algun membre de la banda dels Perduts havien estat parlant amb Vilas, i així era com havia arribat a conèixer el sobrenom insultant amb què es referien a ell. Recol·lector d'escombraries...

En Zekk va arribar a les restes flotants i va trobar una pedra oblonga i plena de senyals, un meteorit tan dur com el ferro. El jove es va agafar a ella.

- Si penses que la victòria serà tan fàcil, Vilas, llavors et derrotaré abans que puguis obrir i tancar els ulls!

En Zekk va llançar la pedra, impulsant-la amb totes les seves forces. L'absència de gravetat va fer que el meteorit sortís disparat cap a l'altre Jedi Fosc..., però la reacció igual i oposada que es va produir després que hagués llançat la pedra va agafar per sorpresa en Zekk, i es va trobar donant tombs pel buit en un veloç retrocés causat per la inèrcia. El seu cap va acabar xocant amb un dels contenidors metàl·lics que suraven per l'aire. Una espurna de dolor cremà dins del seu crani, i li van brunzir les orelles. La seva visió es va aclarir just a temps per permetre-li veure com en Vilas esquivava la roca volant sense cap dificultat.

El jove de Dathomir va riure a riallades.

- Això és el millor que pots fer, recol·lector d'escombraries?

En Zekk va comprendre que s'havia portat com un estúpid. Es va concentrar, i va començar a utilitzar les capacitats que havia adquirit recentment. En Vilas ja no tenia els ulls tornats cap a la pedra, de manera que en Zekk va utilitzar la Força per tornar a llançar-la contra el seu enemic. La roca no estava prou lluny per poder acumular molta velocitat, però així i tot va donar un potent cop a l’espatlla d’en Vilas. El jove va cridar, i l'impacte va fer que sortís acomiadat cap enrere.

En Zekk es va trobar surant en una deriva incontrolable, incapaç d'anar cap a on volia. No podia nedar a través de l'aire, i se sentia totalment desorientat. Els murs van girar bojament al seu voltant. Els seus peus van acabar entrant en contacte amb un contenidor de càrrega, i va tornar a impulsar-se cap al Vilas. La seva espasa de llum va traçar un sender de flames en l'aire mentre es precipitava cap endavant.

Però en Vilas estava preparat per enfrontar-se al seu atac, i la seva fulla d'energia centellejant es va alçar davant d'ell mentre avançava amb una veloç rotació. Els dos oponents van anar l'un cap a l'altre com dues bales de canó condemnades a una violenta col·lisió.

En Zekk girà sobre si mateix, i en Vilas va alçar la seva espasa de llum per rebre l'escomesa de la seva. Les fulles van xocar i guspirejar. Dolls d'electricitat van sortir disparats a l'atzar. Un instant després en Zekk s'estava allunyant en una vertiginosa fugida mentre en Vilas es debatia en el buit, intentant perseguir-lo.

En Zekk va intentar localitzar algun dels obstacles flotants, buscant alguna cosa en el que pogués rebotar..., però de sobte l’instint Jedi li va advertir que havia d’abandonar la trajectòria que havia estat seguint. En Vilas va sorgir del no-res i la seva espasa de llum brunzí mentre fendia l'aire en una veloç espasada. En Zekk es va retorçar, regirant-se com si s'estigués tirant cap enrere per saltar per sobre d'una tanca..., però no va ser prou ràpid. L'arma flamejant del seu enemic va passar massa a prop, esgarrapant l'armadura de cuir de la qual en Zekk estava tan orgullós i deixant un solc fumejant.

Quan en Vilas es va tornar cap a ell i va llançar un crit de victòria, en Zekk va sentir que la ira bullia a les profunditats des de la seva ment, i això li va permetre obtenir més energies del costat fosc de la Força. Va llançar els seus pensaments cap a les restes que suraven a la deriva i va aferrar amb la ment un mòdul hivernacle de forma piramidal, impulsant el colossal objecte cap al Vilas amb la força suficient per fer miques els seus panells de transpariacer.

Mentre en Vilas trontollava, en Zekk va llançar una espasada amb la seva espasa de llum i va partir al mòdul hivernacle per la meitat. Les dues porcions fumejants van sortir acomiadades en direccions oposades.

En Vilas, amb la cara transformada per la ràbia, va usar un dels segments flotants per impulsar-se mitjançant una poderosa puntada i va sortir disparat cap en Zekk, qui l’estava esperant amb l'espasa de llum preparada davant d'ell. En Vilas es va disposar a fer girar la seva fulla d'energia a través de l'espai ocupat per Zekk. En Zekk sabia que si les seves fulles es tornaven a trobar, els dos començarien a girar incontrolablement causa de la inèrcia de l'impacte. En el mateix instant en què en Vilas estava fent retrocedir la seva espasa de llum per donar un terrible cop, en Zekk va usar la Força per empènyer-se..., i allunyar-se d'allà.

En Vilas va atacar amb totes les seves forces..., i la fulla d'energia brunzí a través del buit. No hi havia res que pogués aturar el cop de la seva arma, de manera que en Vilas va girar sobre si mateix com un tornado estranyament lent, donant tombs i quedant-se desorientat.

En Zekk va veure que tenia una oportunitat de guanyar una mica de temps. El seu vol va acabar darrere d'un dels meteoroides de majors dimensions que suraven al centre de la sorra desproveïda de gravetat i el jove es va enganxar a la superfície de la roca, unint l'esquena a aquella pedra plena de senyals i rugositats.

Podia amagar-se allà durant un moment per tornar a lluitar després.

Dins de la cúpula d'observació de la sorra, en Qorl romania dempeus mentre en Brakiss i la Tamith Kai estaven asseguts en butaques encoixinades, contemplant als seus respectius campions i esperant una victòria personal. En Qorl intentava ocultar la seva inquietud, però no podia apartar l'atenció dels dos joves oponents plens de talent que estaven lluitant tan salvatgement dins de la cambra de gravetat zero.

Els ulls de la Tamith Kai cremaven amb centelleigs violetes mentre mantenia la mirada clavada a la batalla. La Germana de la Nit va parlar per una comissura dels seus llavis color vi, i la seva veu va trencar el silenci en un burlesc desafiament dirigit a Brakiss.

-El teu noi no té cap possibilitat -va dir -. En Vilas és molt més implacable. Jo l’he ensinistrat. La Vonnda Ra l’ha ensinistrat. Fins i tot la Garowyn li ha ensinistrat. Aquest jove és la culminació dels nostres esforços a Dathomir. Per què perdre el temps amb aquesta competició que només serveix per consumir inútilment els nostres recursos i el nostre poder? Limita't a lliurar-li el comandament dels nous Jedi Foscos al Vilas.

En Brakiss romania immòbil i tot ell irradiava una calma aparentment incommovible, encara que les expressions subtilment reflexives que apareixien a la cara cada vegada que la batalla arribava un nou cim d’aferrissament li va indicar a Qorl que aquell duel havia omplert de tensió al Senyor l'Acadèmia de l'Ombra.

- Ah, Tamith Kai -va dir -, oblides que sóc jo qui ha ensinistrat el jove Zekk. Això importa més que els ensenyaments de totes les teves Germanes de la Nit juntes.

La Tamith Kai va apartar els ulls de l'enfrontament i fulminà amb la mirada a Brakiss mentre deixava anar un esbufec ​​despectiu.

-Crec que la Tamith Kai té raó -va dir en Qorl -. Aquest tipus de competició només serveix per malgastar els nostres recursos. Sigui quin sigui el desenllaç, perdrem el nostre segon millor estudiant i ens quedarem sense algú que és molt superior a qualsevol dels altres estudiants als quals seguirem ensinistrant.

- Aquesta competició és diferent de totes les altres -va dir en Brakiss, com si estigués explicant algun misteri del costat fosc a un dels seus estudiants -. Aquests altres estudiants saben quin és el seu lloc i obeiran les ordres sense pensar-s'ho dues vegades. Però aquests dos... Cada un pensa que és el millor, però només un pot manar. Només un pot ser el més gran de tots els guerrers. Si permetéssim que el perdedor seguís vivint, sempre odiaria l'altre per haver-li imposat la seva voluntat..., i potser fins i tot intentaria minar la seva autoritat. No, és millor que esbrinem quin és el més fort.

La Tamith Kai estava d'acord amb ell.

-Sí -va dir -. Veure morir un dels seus és bo per als altres estudiants Jedi. Només llavors comprendran la profunditat de les nostres conviccions..., i així entendran que el Segon Imperi també pot arribar a exigir el sacrifici suprem.

En Brakiss va assentir.

En Qorl no va dir res. No desitjava discutir amb els seus dos superiors. Resultava obvi que tant en Brakiss com la Tamith Kai creien en aquell procés, i qui era ell per qüestionar-lo? I fins i tot si un dels dos contrincants es donés per vençut amb l'esperança de salvar la vida, això suposaria un cop terrible per a la moral. La màxima – Rendir-se és traïció - seguia sent veritat després de tot. En Qorl es va inclinar cap endavant per seguir contemplant el combat.

Però continuava pensant que tot allò era un lamentable malbaratament de recursos humans.

En Zekk va intentar recuperar l'alè. No podia ocultar-se durant molt de temps, és clar..., no davant de tants espectadors que cridaven i llançaven crits, i que s'anaven entusiasmant progressivament a mesura que la batalla es tornava més salvatge. Les seves mans estaven cobertes per una relliscosa pel·lícula de suor, i sabia que no podia permetre perdre la seva arma en el moment menys oportú durant aquella batalla. Hauria de mantenir-se alerta i passar a l'ofensiva. No volent córrer cap risc, en Zekk va activar la seva espasa de llum i va intentar concebre un pla que pogués permetre acabar amb Vilas d'una vegada i per sempre.

I llavors va sentir un espurneig que va ressonar darrere d'ell i va arribar fins les orelles a través de la roca. En Zekk va reaccionar de manera instintiva, apartant-se just quan la fulla flamejant d’en Vilas s'obria pas a través de tot el meteoroide i deixava els dos trossos de roca proveïts d'una nova vora llisa tan perfecte que semblava un mirall metàl·lic.

Si no s'hagués mogut en l'últim instant, la fulla d'energia d’en Vilas hauria partit per la meitat en Zekk amb tanta facilitat com havia bisectat al meteoroide!

Va girar per l'aire per veure en Vilas precipitant-se sobre ell i llançant una nova espasada. En Zekk va alçar la seva fulla per rebre l'escomesa de l'altra espasa de llum, i els seus talls es van creuar entre un diluvi d'espurnes. Els dos contrincants es van empènyer desesperadament, però no van aconseguir trobar cap tracció en l'absència de pes. En Zekk i en Vilas van surar a la deriva, amb les fulles unides i les mandíbules tenses mentre cadascun clavava la seva mirada desafiant a les pupil·les de l'altre.

Quan els ulls d’en Vilas van ser atrets durant un segon cap a un punt que es trobava darrere de l'espatlla d’en Zekk, aquest amb prou feines va tenir temps per preguntar-se què estava fent el seu oponent abans que una vara de metall que surava pels aires xoqués amb la seva esquena i escampés una allau de dolor al llarg de la seva columna vertebral. Acabava de ser envestit per un gran tros de canonada. En Zekk va fer un bot, i després va deixar escapar de cop tot l'aire que havia estat contenint dins dels seus pulmons. L'espasa de llum, encara activada, va sortir acomiadada de la seva mà.

La multitud va rugir quan en Zekk va trontollar per l'aire, intentant-se allunyar del seu oponent. En Vilas es va llançar sobre ell amb els llavis corbats en un somriure malèvol. En Zekk no podria arribar fins a la seva espasa de llum a temps d'aturar l'atac: l'arma girava per l'aire com una vareta il·luminadora embolicada en flames, anant cap a un balcó en el qual els espectadors ja s'estaven apressant a apartar-se d'ella.

Sense cap arma disponible, en Zekk va estirar els braços cap enrere per agafar la canonada metàl·lica que seguia surant en el buit. Va aconseguir agafar-la i la va fer girar per l'aire en un arc tan veloç que la canonada va produir una mena de sospir. Però en gravetat zero en Zekk era l'altre extrem del punt de rotació, i va començar a girar sobre si mateix com un bastó impulsat per dits invisibles.

En Vilas va llançar una potent espasada contra la canonada metàl·lica, tallant mig metre de la seva longitud. En Zekk va seguir girant en l'aire, i en Vilas va tornar a atacar. El cop va fallar el seu objectiu. En Zekk va atacar amb la punta superrescalfada del tros de canonada tallada per l’espasada d’en Vilas, i l’abrasadora punta es va obrir pas a través de l'armadura del seu oponent i li va cremar les costelles.

En Vilas va deixar escapar un udol de dolor i va agafar la canonada, llançant-la cap a un costat mentre usava la inèrcia perquè en Zekk sortís acomiadat. En Zekk solcà l'espai en una veloç trajectòria, va acabar rebotant en un dels meteoroides flotants i va desplegar el poder de la seva ment per cridar l’espasa de llum i fer que tornés a ell. La caiguda en espiral que estava portant l'arma cap a la paret de la sorra es va interrompre de sobte, i l'espasa de llum va tornar veloçment per on havia vingut i va lliscar entre els dits d’en Zekk.

Però quan va girar sobre si mateix i va tornar a buscar en Vilas amb la mirada, va descobrir que el seu oponent s'havia esfumat. L’ombrívol jove de Dathomir s'estava amagant, igual que ho havia fet en Zekk abans. En Zekk aclucà els ulls i va obrir la seva ment a la Força, escoltant i intentant percebre la presència d’en Vilas entre els obstacles.

L'estrèpit de la multitud no li va proporcionar cap pista..., però, i sense que pogués explicar com, en Zekk va aconseguir sentir un feble tink - tink - tink procedent de darrere de dos contenidors de càrrega units. En Zekk es va impulsar en aquesta direcció. No sabia què estava fent en Vilas, però no li donaria temps perquè completés el seu pla.

En Zekk va usar la Força per dirigir-se cap el soroll, però quan es va agafar a la vora del contenidor de càrrega i va passar a l'altre costat amb una ràpida estirada de la seva mà, mantenint l'espasa de llum preparada per atacar, només va trobar un trosset de roca que estava colpejant la paret metàl·lica. En Vilas havia aconseguit distreure’l, creant una diversió mitjançant la Força mentre que s'ocultava en un altre lloc i es preparava per atacar...

Una premonició tan sobtada com irresistible va fer que en Zekk girés sobre si mateix. En Vilas havia d'estar anant cap a ell. En Zekk va usar els seus instints i la seva percepció de la Força per actuar sense pensar en el que feia.

Abans que pogués veure res, abans que pogués reflexionar en el que es disposava a fer..., en Zekk va retrocedir per llançar un nou cop amb la seva espasa de llum, invertint totes les seves reserves d'energia en aquella poderosa espasada.

En aquell instant va veure com en Vilas es llançava al buit des del contenidor de càrrega, amb el rostre il·luminat per un ferotge somriure de depredador que en Zekk tot just va aconseguir distingir-lo a través de l’ondulant teló de llum encegadora que surava davant del seu camp visual. En Vilas s'havia emboscat i havia estat ocult, esperant poder acabar amb el seu contrincant quan estigués més desprevingut.

Però en Zekk havia sabut ser més llest que ell.

La fulla d’en Zekk es va moure en un veloç tall, que per fi va trobar resistència quan en Vilas va volar a través de la seva trajectòria. Després, amb un esclat de fum i una terrible pestilència, la resplendent fulla d'energia es va obrir pas a través de la carn i l'os, cauteritzant-los a mesura que avançava. En Vilas va emetre un clapoteig ofegat i va prosseguir el seu erràtic vol pels aires..., però amb la diferència que el que havia estat un sol cos va passar a moure’s sota la forma de dues porcions fumejants.

La ranera agònica d’en Vilas va ser engolit pel rugit triomfant de la multitud.

En Zekk abaixà la mirada cap a la palpitant fulla carmesina de la seva espasa de llum, sentint-se massa horroritzat davant el que havia fet per ser capaç de contemplar el cos d’en Vilas. Els espectadors seguien cridant visques. En Zekk va comprendre que allò no havia estat cap simulació. Allò era real.

En Zekk sabia que havia donat un nou pas de gegant pel camí que acabava portant al costat fosc. Va alçar el cap, sense saber què dir, mentre la veu d’en Brakiss ressonava per tota la cambra de gravetat zero, omplint-la d'ecos i imposant-se a les lloances dels espectadors.

- Excel·lent, Zekk! Sabia que podies fer-ho.

La, una mica, petulant veu de la Tamith Kai va sonar a continuació.

- Et felicito, jove Zekk.

I llavors, per a la més absoluta sorpresa d’en Zekk i dissipant fins i tot la seva perplexitat davant l'acte de violència que acabava de cometre, l'aire va començar a brillar en el centre de la sorra fins que una ominosa imatge va absorbir els obstacles que suraven a la deriva. L’immens cap encaputxat de l'Emperador va oferir les seves ombrívoles felicitacions directament a Zekk.

- Has guanyat aquesta batalla, Zekk -va dir l’Emperador.

La seva veu estava tan plena de gèlid poder que era capaç de gelar la sang. En Zekk va panteixar, espantat i impressionat. Tots els estudiants havien tornat la mirada cap a ells i estaven absorbint amb àvida atenció les paraules del seu Gran Líder.

- Ets el més tenebrós de tots els meus Cavallers Obscurs, Zekk. T'he escollit perquè estiguis al capdavant dels meus Jedi durant la batalla contra l'Acadèmia Jedi de l’Skywalker.

 Següent