Espases de Llum (XIV)

Anterior

14

El iot real, un Drac Aquàtic hapanià, lliscava sobre les ones de l'oceà a la màxima velocitat que eren capaços els seus motors mentre els seus feixos repulsors creaven grans dolls d'escuma. La brillant claror del sol travessava els seus finestrals de transpariacer, i l'olor de l'aigua salada i els bancs d'algues marines impregnava l'aire.

La Tenel Ka estava recolzada en un finestral amb els ulls entretancats i contemplava l'agitació i els centelleigs de les aigües. Sempre havia considerat que l'illa de la Fortalesa de l’Escull era la seva llar de l'estiu, un lloc en el qual gaudir de la calor del sol, l'onatge i les brises de l'oceà. Però en realitat era un baluard, un refugi segur en temps de perill.

- Em trobo malament -va dir la Jaina -. Mentalment i físicament.

La Tenel Ka, que s'havia anat deixant endormiscar pel suau moviment d'oscil·lació del iot mentre accelerava sobre les aigües, es va aixecar i va parpellejar, bastant sorpresa.

- Què passa, Jaina?

- Te n'adones que haurien hagut prou uns minuts de més o de menys perquè aquesta bomba ens hagués fet miques a tots? -Va preguntar la Jaina amb incredulitat -. O potser és només que estic una mica marejada per culpa d'aquestes ones.

La mirada de la Tenel Ka va anar recorrent els rostres dels seus amics. La Jaina no tenia molt bon aspecte. La seva làcia cabellera castanya, que havia perdut la brillantor a causa de la transpiració, penjava en humits flocs al voltant del seu pàl·lid rostre i el seu coll. En Lowie, que estava assegut al costat de la Ta'a Chume mentre l'anciana matriarca pilotava el iot amb despreocupada seguretat, semblava massa interessat en l'ordinador de navegació per a ser afectat per les ones. En Jacen, per la seva banda, semblava estar gaudint de tota aquella experiència amb l'entusiasme d'un nen.

- Et recuperaràs -va dir la Tenel Ka mirant la Jaina.

L'àvia de la Tenel Ka els hi va parlar des de la seva posició darrere del timó. Un grup de guàrdies reals havia vingut a bord amb ells, però l'antiga reina preferia pilotar la nau personalment.

- Ja gairebé hem arribat a la fortalesa -va dir -. Allà estaràs fora de perill.

La Tenel Ka va aclucar els ulls, i una espurna d'astúcia va brillar en les seves pupil·les quan la seva ment va analitzar les paraules de la seva àvia.

- No hauries d'haver dit que allà estarem fora de perill?

- Tu i els teus amics estareu fora de perill, sí -va respondre la seva àvia, d'una manera una mica evasiva.

- I on seràs tu? -Va preguntar la Tenel Ka.

- La major part del temps romandré amb vosaltres, però no estic molt segura de poder confiar la investigació d'aquesta bomba a cap altra persona. Fins que hagi arribat al fons d'aquesta conspiració contra nosaltres, potser hagi d'anar i venir de la Fortalesa de l’Escull al Palau de la Font.

La Jaina va semblar sorprendre’s una mica.

- I ens deixarà sols a l'illa?

- Estareu acompanyats per tot un cos de guàrdia -va dir la Ta'a Chume amb veu tranquil·litzadora -, i l'ambaixadora Yfra romandrà amb vosaltres allà on aneu.

En Lowbacca va esbufegar una pregunta des del lloc de navegació.

- L'amo Lowbacca desitja saber si l'illa que s'albira davant és el nostre destí final -va dir TM2.

En Jacen i la Jaina van anar cap al finestral davanter per contemplar la taca de foscor que brollava de les aigües clapejades pels raigs del sol.

-Sí -va replicar l'àvia de la Tenel Ka -. Aquesta és la Fortalesa de l'Escull.

La Tenel Ka no va anar a proa per contemplar l'illa. Havia estat allà moltes vegades, i ja sabia què veuria. La fortalesa l'Escull mai canviava. Va tancar els ulls i es va imaginar els pinacles rocosos que sorgien de les escumoses aigües de l'oceà. Després es va imaginar l'entrada al nivell de l'aigua que donava accés a la gruta, els llisos murs de pedra de la fortalesa pròpiament dita i la petita caverna d'aigües tan clares com el cristall en les quals tant li havia agradat nedar en el passat, les vertiginoses altures que s'albiraven des dels parapets escampats al llarg d'aquelles muralles inconquistables, on podia caminar o córrer amb el vent bufant entre els seus cabells, i el suau bull de les fonts termals del soterrani, que proporcionaven l’aigua per banyar-se, cuinar i beure.

I de sobte la Tenel Ka es va adonar que en realitat si havia estat sentint nostàlgia d'aquell lloc que tancava tants dels més feliços records de la seva infància, i la memòria d'hores delicioses i lliures de preocupacions passades al costat als seus pares. Les comissures dels seus llavis es van corbar lleument cap amunt. La Tenel Ka va obrir els ulls i es va aixecar per reunir-se amb Jacen.

- Tinc moltes ganes d’ensenyar-vos casa meva.

La matriarca es va oferir a seleccionar les habitacions per als seus convidats, però la Tenel Ka va insistir triar personalment una estança adequada per a cada un dels joves Cavallers Jedi.

L'estada assignada a Lowbacca era enorme, i havia estat construïda en una cantonada on es reunien dos dels murs protectors de la fortalesa. El mobiliari estava reduït a l'imprescindible, i com a únics ornaments hi havia una llança ornamental en un dels murs interiors i un tapís bastant esfilagarsat en l'altre. Però a través de les finestres dels dos murs exteriors, l'habitació oferia un espectacular panorama de la caiguda en picat des de la fortalesa de pedra fins a les roques de l'escull i l'oceà que s'estenia per sota d'ella. En Lowbacca es va quedar immòbil davant de la finestra, mirant a través del camp de força protectora amb una expressió de sorpresa extasiada en el rostre, que la Tenel Ka de seguida saber que no s'havia equivocat a l'hora d'escollir el seu allotjament.

- Tingueu molta cura, amo Lowbacca! -Va cridar TM2 amb veu alarmada -. Si caigués fins allà baix, estic segur que el dany patit pels meus circuits seria irreparable.

Per a la Jaina, la Tenel Ka va escollir la que sempre havia conegut amb el nom de l’habitació dels artefactes. Hi havia pertangut al besavi de la Tenel Ka, un gran aficionat a inventar màquines i jugar amb elles. La meitat de la gran càmera estava plena de bancs de treball, panells il·luminadors d'intensitat ajustable, androides subministradors d'energia, sistemes i aparells elèctrics, i equip d'aspecte molt estrany en diverses fases de muntatge o desmuntatge. La Jaina es va quedar en els seus allotjament per investigar aquell fascinant taller, mentre la Tenel Ka ensenyava al Jacen l'habitació especial que havia escollit per a ell.

Quan van arribar a l'arcada del llindar, la Tenel Ka es va trobar sobtadament envaïda per un inexplicable nerviosisme. I si hi havia jutjat equivocadament al seu amic? I si en Jacen trobava l'habitació tenebrosa i malenconiosa, en comptes de reconfortant i plena de pau? - Doncs, bé -va acabar decidint -, ja que estem aquí potser hauria de tractar d'obtenir l'efecte complet.

- Hauria demanar-te que tanquessis els ulls -va dir, no molt segura de si estava fent el més adequat.

-És clar -va respondre en Jacen -. Has de netejar una mica? -Va preguntar el jove mentre tancava els seus ulls marrons.

La Tenel Ka va obrir la porta amb la mà dreta i després es va estirar per agafar-li el braç amb l'altra mà..., només per recordar que ja no tenia mà esquerra. Encara que en Jacen no podia haver vist el seu gest, la Tenel Ka va sentir que un rubor de vergonya tenyia les galtes mentre li agafava del braç amb la mà que li quedava per guiar-lo a l'interior de l'habitació.

- Eh... Si això farà que et sentis més còmoda, puc tenir els ulls tancats durant tot el temps que estiguem a la fortalesa -va fer broma en Jacen.

-Això no serà necessari. -La Tenel Ka va tancar la porta darrere d'ella i va ajustar la intensitat de les llums. L'habitació seguia estant una mica fosca, però això era inevitable-. Ja pots mirar.

La Tenel Ka va sentir el xiuxiueig de la seva ràpida inspiració d'aire i una exclamació ofegada.

- Per tots els raigs desintegradors!

- És... del teu gust?

La Tenel Ka es va acostar una mica més al Jacen per poder observar millor la seva expressió. El somriure del noi brillava amb un blanc fluorescent sota la suau resplendor de la il·luminació violeta. La Tenel Ka va sentir una gran satisfacció veient el delit que il·luminava la seva cara, mentre en Jacen utilitzava tots els seus sentits per poder experimentar aquella habitació tan especial.

La Tenel Ka va sentir renovar la sorpresa que sempre li produïa aquell lloc mentre la seva mirada el recorria juntament amb la d’en Jacen, veient com si fos la primera vegada que estava en ell. Un aquari corb de quatre metres d'altura s'estenia al llarg dels murs de l'estada circular, cobrint-lo per complet sense més interrupció que la de l'arcada a través de la qual havien entrat. L'aire sabia a sal i produïa un agradable pessigolleig a les seves fosses nasals. El bombolleig i els gairebé imperceptibles xiuxiuejos del sistema de recirculació de l'aigua es combinaven per crear un efecte gairebé hipnòtic, i semblaven estar per tot arreu. Estranyes criatures multicolors de totes les mides i formes s'impulsaven a si mateixes a través de l'aigua de mar, que només estava il·luminada per panells especialment regulats. L’humit calor tropical va embolicar els dos joves com una manta, i la Tenel Ka va reprimir un badall ple de satisfacció.

En Jacen la va imitar, i després va deixar anar una rialleta.

- No crec que hagi de tenir cap problema per dormir aquí -va dir -. És un lloc senzillament perfecte.

La Tenel Ka va percebre com en Jacen estenia el braç, buscant a les palpentes la seva mà fins trobar-la i donar-li una encaixada. La jove va sospirar. Sí, aquella habitació estava realment plena de pau...

Després que haguessin tingut ocasió de rentar-se i descansar una mica, la Tenel Ka va portar als seus amics a un dels seus llocs favorits a la costa rocosa de l'illa, una diminuta cala d'aigües molt tranquil·les que tenien un saborós to de verdor viu. Els quatre companys es van internar en aquelles càlides aigües resplendents i es van dedicar a fer broma i mullar-se els uns als altres, podent oblidar durant un moment els perills que els havien portat fins aquell lloc.

En Jacen i la Jaina només portaven la roba interior sota els seus micos de vol, que també servien admirablement bé com vestits de bany. La Tenel Ka s'havia posat unes malles d'exercici fetes amb escates de llangardaix, i se sentia més ella mateixa que en cap moment anterior des del seu retorn a Hapes.

- Si no necessiteu els meus serveis, amo Lowbacca, puc quedar-me a la vora i desconnectar-me per gaudir d'un cicle de repòs? -Va preguntar TM2 -. No té ni idea del que l'aigua salada li podria arribar a fer als meus delicats circuits.

La Tenel Ka va veure com en Lowie grunyia una rèplica afirmativa i s'internava xipollejant pels baixos per col·locar TM2 damunt d'una gran roca seca. Després que el jove wookiee hagués tornat, els quatre amics es van dirigir cap a aigües més profundes, gaudint de la seva companyia mútua i les agradables sensacions d'aquella aigua tan sedosa que s'agitava suaument a seu voltant.

Quan en Jacen, la Jaina i en Lowie es van donar la volta fins a quedar-se amb l'estómac cap amunt per surar mandrosament sobre la superfície mentre conversaven, la Tenel Ka va nedar-hi gairebé sense adonar-se del que feia i va surar amb ells. En aquell moment va tornar a recordar que li faltava un braç..., però també es va adonar que tenia prou amb introduir un lleu canvi en la seva postura i la distribució del seu pes per poder surar gairebé sense cap dificultat. Uns quants experiments li van permetre descobrir que també podia impulsar-se a una velocitat sorprenent, usant únicament les seves robustes cames.

En Jacen, que s'havia adonat dels seus vacil·lants intents, va nedar fins a ella i la va obsequiar amb el que la Tenel Ka només va poder interpretar com un somriure desafiant. El noi es va quedar immòbil a l'aigua, sostenint-se amb un lent vaivé dels braços i les cames, i va dirigir un alçament de celles a la Tenel Ka. La jove li va sostenir la mirada i va començar a imitar els seus moviments: al principi ho va fer amb escassa coordinació, i després va anar descobrint el seu ritme. Quan en Jacen va aclucar els líquids ulls marrons i va passar a emprar la braça de costat, la Tenel Ka li va imitar.

La Tenel Ka es va anar enfrontant a un desafiament rere l'altre amb diferents graus d'èxit. Va descobrir que era capaç de fer moltes més coses de les que mai podria haver arribat a imaginar, i fins i tot quan el resultat obtingut va estar bastant per sota de l’excel·lent -com quan va tractar de fer un salt mortal sota l'aigua –s’ho va passar molt bé intentant-ho.

Quan va tornar a la superfície tossint i escopint aigua després d'un d'aquests intents, va veure que en Jacen l'estava mesurant amb la mirada i va comprendre que els seus ulls la desafiaven a què s'exigís el màxim esforç possible.

- Et faig una cursa cap a terra -va dir el noi.

La Tenel Ka li va llançar una solemne mirada d'advertència.

- Només si realment tens intenció de vèncer -va dir.

La cara d’en Jacen estava igualment seriós quan va respondre.

- T'asseguro que faré tot el que pugui per guanyar.

La Tenel Ka assentir.

- Bé, llavors... Anem-hi!

La Tenel Ka va recórrer a tota la seva resistència, energies, coordinació i enginy mentre llançava el seu cos a la frenètica carrera cap a la riba. Tota la seva ment estava concentrada en una sola meta, i la Tenel Ka va nedar amb tota la determinació que posseïa.

Abans que pogués entendre el que havia passat, estava dreta a la riba i era rebuda amb sorollosos crits per la Jaina i per un Lowbacca completament moll i amb un aspecte bastant lamentable, que ja l’estaven esperant drets a la platja rocosa.

La Tenel Ka, bastant desorientada, es va tornar a la recerca d’en Jacen i va veure que estava sortint de l'aigua just darrere d'ella. L'expressió de sorpresa de la cara del noi li va indicar amb tota claredat que la seva competició havia estat real: en Jacen no li havia “permès” guanyar.

La Jaina va córrer cap a ells per abraçar-los en el mateix instant en què Lowbacca començava a sacsejar-se, acompanyant el procés d'assecar-se amb un estrepitós crit wookiee i projectant dolls d'aigua salada en totes direccions. En Jacen va cridar, i la Jaina va deixar escapar un petit crit de sorpresa.

Però la Tenel Ka es va alegrar d'aquella distracció, perquè algunes de les gotetes salades que brillaven sobre el seu rostre no eren aigua de mar.

Següent