Emissari del buit (II)

Anterior

II

Capítol 2: Notícies Ombrívoles

-Quina forma tan agradable de començar el dia -va comentar la Klin-Fa Gi, clavant en l'Uldir els seus ulls foscos. El seu sarcasme no va passar desapercebut.

-Almenys estem vius -va dir-. La nit passada no va ser precisament un camí de roses.

La boca de la Klin-Fa va quedar fixa en una fina línia. L'Uldir es va preguntar si tornaria a veure somriure a la jove Jedi. Estava pàl·lida, el seu cabell castany curt estava embullat i ple de sediments de la inundació a la qual havien sobreviscut la nit anterior, i la protuberància del seu front tenia un to de morat que fins ara només havia vist en certes nebuloses. Així i tot, sentia que si somreia, estaria bella.

Molesta, gairebé insuportable, però bonica.

-Sí, estem vius -va admetre-. Bravo. Magnífic treball. Ara, si ets tan amable d'ocupar-te'n d'aquesta patrulla de recerca i d'aquests... quants? Vuit voladors de policia? Potser m'oblidi que si no fos per tu jo no estaria en aquest embolic en absolut.

Això va ser la gota que va fer vessar el got.

-L'ASC et perseguia abans que jo et posés els ulls sobre -va dir l'Uldir-. Sense mi, ara mateix ja t'haurien atrapat.

-Ho dubto -va replicar la Klin-Fa. Després sospirà-. I a més és irrellevant. Tens armes?

-No. Vaig perdre el blàster. -Les meves mans estaven ocupades impedint que t'ofeguessis, va acabar per a ell.

-Almenys jo encara tinc la meva espasa de llum.

-Sí -va dir l'Uldir, mirant l'equip de recerca que seguia avançant pel rierol acostant-se a la cova on la Klin-Fa i ell s'estaven amagant-. Mira, he d'admetre que ets molt hàbil amb aquesta cosa, però en contra d'aquestes probabilitats...

-La Força pot prevaler en contra de qualsevol pronòstic -va insistir ella amb fermesa-. De totes maneres, tampoc és que tinguem elecció. Ens trobaran molt aviat. A menys que tinguis un pla.

-De fet, en tinc un. Seure tranquil·lament fins que aparegui la resta del meu equip. Han d'estar a punt d'arribar. Si vols utilitzar la Força, tractar de projectar la idea que estem en una direcció diferent.

La boca de la Klin-Fa es va retorçar com si acabés de mastegar un thom amarg, però va baixar el cap en una reticent semi-afirmació.

-Això podria funcionar; fins i tot en aquesta distància, hauria de ser capaç de projectar un suggeriment. Però no enganyarà a aquest yuuzhan vong d'aquí.

Va assenyalar amb la barbeta a un dels membres del grup de recerca. Fins i tot des d'aquesta distància, l'Uldir podia distingir les cicatrius i els tatuatges que l'assenyalaven com un membre dels invasors extragalàctics obstinats a conquerir la galàxia... i que fins ara estaven fent una feina més que competent al respecte.

-És cert -va admetre-, però ell no sap on som. Haurà de confiar en els seus guies locals.

La Klin-Fa va grunyir una cosa que l'Uldir va suposar que era una mostra d'acord, va respirar fondo i va tancar els ulls. Va allargar el braç i els dits de la mà dreta van oscil·lar lleugerament. L'Uldir va sentir la Força en moviment, el que no va fer sinó augmentar la seva frustració davant la situació. Havia estudiat a l'Acadèmia Jedi, però va resultar ser un fracàs, en no tenir aptitud natural per a la Força. El més important que la seva formació li havia deixat era una lleugera capacitat per sentir als Jedi quan usaven la Força, i una cosa que alguns dirien que era un tipus poc comú de sort. Així i tot, l'experiència li havia ensenyat una cosa important; de vegades no importava el molt que volguessis alguna cosa, perquè no anaves a poder aconseguir-ho. Havies de viure amb el que tenies i enorgullir-te dels teus autèntics recursos, no dels que voldries tenir. Pensava que ja havia acabat de retreure's inútilment a si mateix el seu fracàs, i així havia estat. Realment ho havia fet... almenys fins que la Klin-Fa Gi va saltar sobre el centre de la seva taula en una cantina local, perseguida per les forces de l'ordre de l'Autoritat del Sector Corporatiu. La seva actitud havia aconseguit despertar en ell aquest vell ressentiment. Per què algú com ella tenia aquesta forta afinitat amb la Força, mentre que ell només podia sentir-la xiuxiuejar?

No era just, cosa que li feia enutjar encara més, perquè sabia que l'univers no era just.

Però hauria de ser equilibrat. D'això tractava precisament la Força, no? I hi havia alguna cosa molt desequilibrada en la Klin-Fa Gi. Quan hi havia fet servir la Força per esmorteir la caiguda del seu volador atmosfèric, gairebé creia haver percebut alguna cosa fosca.

Els seus ulls encara estaven tancats, i l'Uldir la va estudiar. No semblava malvada, amb la seva faldilla groga i les seves malles negres fetes miques. Semblava jove i determinada.

Ah, i jo què sé? Es va preguntar l'Uldir a si mateix. Jo no podia distingir a un Sith del mateix Mestre Yoda, no amb els meus insignificants sentits.

Li havia dit que estava en una missió secreta per al Mestre Skywalker. Ell la creuria fins que es demostrés el contrari. De totes maneres, ella era Jedi, i el treball de l'Uldir era rescatar Jedi de les urpes dels yuuzhan vong i els seus agents. Potser no fos capaç d'utilitzar la Força, però mai ningú havia dit que no fos bo en la seva feina. No hi havia millor pilot de rescat en el negoci.

Per descomptat, ara mateix estaria bé tenir alguna cosa que pilotar.

El grup de cercadors estava assenyalant cap a l'altre costat del canó. Es van sentir crits, i després van a córrer.

-Ho has aconseguit. -L'Uldir respirà alleujat.

-Sí -va dir ella-. No els enganyarà per molt temps.

Va començar a avançar, sortint de la boca de la cova.

-Espera -va dir l'Uldir, assenyalant vagament cap amunt-. Encara cal tenir en compte els voladors.

-Tingues-los tu en compte. Tu ets el pilot.

-No. Hem d'esperar a la meva gent, o pensar algun tipus de pla.

Ella es va apartar de la cara un floc de pèl solt.

-Ei, has tingut una bona idea, coets. No ho espatllis pensant massa.

-Escolta, escolta... Eh!

Massa tard. Ella ja havia sortit corrent de l'entrada de la cova i començava a ascendir el vessant del canó en direcció oposada a la que havia enviat al grup de recerca.

-Per tots els Moffs! -va grunyir l'Uldir, i va fer l'únic que podia fer, el que havia estat fent des del principi de tot aquest embolic: córrer darrere seu.

Va arribar a la vora del congost a temps de veure-la desaparèixer descendint per un altre. Bonadan havia perdut la majoria de les seves formes de vida naturals per la brutal industrialització del sector empresarial, i sense arrels ni rizomes per mantenir-la sota control, l'erosió havia solcat ràpidament els sòls de les terres als afores del port espacial, pelant la seva història planetològica, i convertint-les en terres ermes.

En algun lloc, l'Uldir escoltava el brunzit de voladors, però no podia veure'ls. Probablement estaven duent a terme algun tipus de recerca per quadrants. Probablement també tinguessin informació de satèl·lits. La naturalesa trencada del terreny els donava una oportunitat, però només una de petita.

Va aconseguir arribar fins a la Klin-Fa Gi quan aquesta arribava corrent a la part inferior del següent barranc.

-On creus que vas? -va exclamar, tractant a un temps de no alçar la veu i d'igualar el seu pas al d'ella.

-Lluny -va dir ella-. Lluny del vong.

Llavors ho va entendre.

-Els hi tens por. Als yuuzhan vong.

-Por? No. No li tinc por a res. Però els meus poders Jedi són inútils contra els vong. Si lluito, podria perdre, i no em puc permetre això. La galàxia no s'ho pot permetre. La meva missió no pot fallar.

-Ei, ja he tractat abans amb els yuuzhan vong -va panteixar l'Uldir-. No són invencibles.

-M'alegro que pensis així. Per què no vas a contenir-lo per a mi?

-Potser és únicament això el que faci -li va etzibar l'Uldir-. És millor que... a terra!

La va empènyer contra la paret del barranc, just quan l'ombra d'un volador passava als seus peus. El pronunciat angle els protegia en gran mesura, però l'Uldir encara contenia la respiració.

L'ombra va seguir endavant.

-Això ha estat massa a prop -va dir-. Potser no tinguem tanta sort en la següent passada.

-Bé -va dir ella-. Què creus que hauríem de fer? No sembla que arribin els teus amics.

-Puc enviar un senyal -va dir, indicant el seu comunicador.

-I no t'ha passat això pel cap fins ara?

-No -va dir l'Uldir a contracor-. Els vaig trucar ahir a la nit.

-Ahir a la nit? S'estan prenent el seu temps.

-La nostra nau està en dic sec. Potser els hagi costat tota la nit treure-la. A més, jo tampoc tenia unes coordenades exactes per donar-los-hi.

-Potser les tindries si no haguessis comès l'estupidesa de volar en una tempesta escombradora -li va recordar.

-Jo? -va grunyir l'Uldir-. Jo només estava tractant de treure el millor d'una mala situació, i tu no vas ser cap ajuda. Potser si no guardessis semblant mutisme sobre els teus plans...

-No -va dir ella-. No puc confiar en tu.

-Ni tan sols ara?

-No.

-Això és simplement genial.

-Per què no deixes de ploriquejar i truques als teus companys?

-Podria fer-ho, però llavors aquests voladors ens localitzarien. Si els meus amics no estan a prop, només aconseguiríem que ens atrapessin més ràpid.

La Klin-Fa va disminuir la marxa fins aturar-se i li va dirigir una mirada tan dura com el duracer.

-Ràpid o lent, no suposa cap diferència -va dir. O el teu equip ha trobat el camí fins aquí, o no ho ha fet. O ens atrapen, o no ens atrapen. Què passa, tens planejada una jubilació tranquil·la?

L'Uldir li va tornar la mirada, però ella tenia raó. Va activar el comunicador.

-Aquí Falcó de presa U -va dir-. Falcons de presa, m'escolteu?

L'estàtica xiuxiuejà per un instant, i després la veu del seu segon al comandament, Vega Sepen, li va respondre.

-T'escolto, Capitost. Encara ets viu, suposo. -No hi havia res en el to de la dura dona corelliana que suggerís que hagués estat preocupada per ell.

-Estic en mala posició, dos, just entre una supernova i un forat negre. Vas aconseguir trobar cames?

-Ah... Més o menys -va respondre la Vega.

-Molt bé. Em tens localitzat?

-Ho sento. No tinc aquesta classe d'equip a bord, em temo. -Se sentia un guirigall de fons que no podia distingir... La Vega parlant amb una altra persona... i algun tipus de música. Llavors la veu de la Vega va tornar-. En Vook creu que pot triangular amb els nostres comunicadors. Pots seguir transmetent?

-És clar -va dir l'Uldir-. Asyui-ln.

-Entesos. Anem a buscar-te, Capitost, queda't tranquil.

-Què és aquesta música?

-Res.

-Per la Força, què estàs pilotant, dos?

La Vega no va respondre.

-Si segueixes transmetent, seran capaços de rastrejar-nos -li va etzibar la Klin-fa.

-Shh. -Va deixar el comunicador sota una roca propera-. Ho sé.

-Però els teus amics...

-Els meus amics saben que asyui-ln significa "no" en dug -va respondre l'Uldir-. Buscaran en un radi al voltant del senyal. Ara, anem-hi.

-Espera -va dir ella. A l'instant següent, ella va pujar pel costat del barranc, just quan l'Uldir advertia el so del volador que tornava. La Klin-Fa arribava al caire de l'abisme quan la nau patrulla es va acostar. El foc blàster va aixecar pols al voltant dels seus peus, però ella el va esquivar fàcilment, i al seu temps va activar ràpidament el sabre de llum. A l'instant següent, era un brillant disc que girava, travessant el morro del volador. Més foc blàster procedent d'una altra part va crear un pont espectral sobre la part superior del canó, però per llavors la Klin-Fa havia baixat de nou de la vora, amb el letal sabre de llum mortal tornant a la seva mà i apagant-se.

-Per tot el carboni! -va panteixar l'Uldir. Llavors ella va passar corrent al seu costat.

-Mou-te! -va cridar.

Van córrer pel canó, creuant d'una petita elevació a la següent, i després girant en un racó.

Drets cap a una patrulla, quatre humans amb blàsters de policia i un yuuzhan vong. Estaven a menys de dos metres de distància.

-Eh! -va exclamar un dels humans.

L'Uldir no s'ho va pensar. Es va llançar de cap amb totes les seves forces contra un dels humans, sentint la calor dels trets de blàster cremant-li a l'esquena. Va colpejar l'home a la cintura i van caure a terra. L'Uldir esperava que els altres fossin reticents a disparar per por a donar-li al seu camarada. Els dos homes van rodar, i després van rodar una mica més quan l'Uldir es va adonar de sobte que el seu boig assalt els havia conduït a un altre pendent. Les roques es clavaven furioses en la seva esquena mentre el seu oponent tractava, amb èxit moderat, de copejar-li amb la culata del seu blàster. Afortunadament, els cops eren febles, i per quan van donar contra una pedra prou gran com per detenir-los, l'Uldir havia aconseguit alliberar una de les seves mans lliures per clavar-li un fort cop de puny. Va sentir que les dents cruixien, i l'oficial va quedar inert.

Trets de blàster van esquerdar la pedra que els havia detingut. Frenètic, l'Uldir es va apartar, buscant al mateix temps l'arma de l'oficial. La va trobar a un metre de distància, va rodar i la va recollir, i després apuntà amb ella cap amunt del pendent. Un altre tret es va clavar a la sorra a escassos centímetres del seu genoll. L'Uldir va disparar, va fallar, es va posar dret i va córrer cap al pendent sense deixar de disparar. El seu tercer tret va ferir un oficial a l'estèrnum i el va fer caure cap enrere, fora de la vista.

Per quan va arribar al costat de la Klin-Fa, ella s'havia encarregat dels altres oficials i es trobava en un remolí de moviment amb el yuuzhan vong. Com tots els de la seva espècie, el guerrer menyspreava l'ús de dispositius mecànics; es barallava amb un amfibastó, una arma vivent que semblava una serp, a estones rígida, o esmolada, o flexible com un fuet. La Klin-Fa estava tenint dificultats contrarestant el furiós i complex atac. L'Uldir alçà el seu blàster per canviar les probabilitats.

En el mateix moment, un altre volador va arribar sobre la cresta, escopint foc amb els seus blàsters. Maleint amb un jurament ettià que mai havia comprès del tot, però el so li agradava, l'Uldir es va posar a cobert darrere d'un sortint de roca i va contraatacar. El seu tret va rebotar al lateral del volador, i els trets de resposta van miques el seu refugi. Va poder veure el pilot somrient a través del parabrisa. Amb un grunyit, va sortir corrent, disparant al seu pas. No va poder apuntar amb suficient precisió, i tots els seus trets van fallar per molt, o van rebotar en el resistent metall del volador. El pilot no estava tenint aquests problemes per apuntar; surant, els seus blàsters frontals van seguir-lo com un parell de petjades de foc, cada vegada més a prop. Un raig va colpejar tan a prop que li va fer ensopegar, i en un estrany moment, el món va semblar aturar-se per complet. L'Uldir va sentir que el seu dit estrenyia el gallet per última vegada, i llavors l'arma va sortir volant de la seva mà quan la seva cara va colpejar contra el terra. Va escopir el gust de la sang i la brutícia metàl·lica, a l'espera d'allò inevitable.

Allò inevitable no va ocórrer. Cautelosament, va mirar cap amunt. El volador encara es movia, però el pilot ja no somreia; estava desplomat de costat en el seu seient, i hi havia un forat perfecte al parabrisa.

-Vaja -va dir l'Uldir amb un sospir d'alleujament. De vegades la seva sort li sorprenia fins i tot a ell. Va agafar l'arma i es va tornar cap als sons de combat, tement el que podria veure.

La Klin-Fa estava en la seva línia de foc, però mentre observava, es va ajupir sota el fuet de l'amfibastó i va escombrar amb la seva cama el peu del guerrer yuuzhan vong. Li va colpejar de ple, fent-li perdre lleugerament l'equilibri. Va retrocedir diversos passos per recuperar-lo, però la Klin-Fa saltà pels aires, va donar una tombarella sobre el cap del seu oponent, i va colpejar cap avall al mateix temps. Amb gran habilitat, el guerrer va rebre el cop amb una parada per l'esquena i es va girar per contraatacar. La Klin-Fa, però, va aterrar en una fracció de segon, i el cop va xiular per sobre del seu cap mentre ella travessava amb la seva arma flamejant el tors del vong. Ell va obrir la boca i va caure en dues meitats cauteritzades.

Ell encara va llançar un atac contra ella, però la Jedi ja estava de nou dreta, retrocedint fora del seu abast.

-Per Yabeley -va grunyir. L'Uldir es va preguntar qui o què era Yabeley.

El yuuzhan vong la va veure allunyar-se, amb els seus ulls negres brillant amb odi.

-Jeedai -va grunyir-. Els vostres dies estan arribant a la seva fi.

-No tan ràpid com els teus -va dir ella. La seva veu era més freda que la nit al costat fosc d'una lluna sense aire.

El yuuzhan vong va escopir sang.

-El teu cop ha estat hàbil -va dir-. Jo et saludo. Però moriràs. Tota la teva gent morirà. Fins i tot la vostra pròpia gent s'ha tornat contra vosaltres.

La Klin-Fa va fer un gest despectiu als oficials caiguts.

-Aquests cretins no són la meva gent -va dir-. No considero tenir cap relació amb algú tan ximple com per creure que els yuuzhan vong deixareu de conquerir la nostra galàxia, simplement perquè us lliurin als Jedi.

El guerrer va mostrar un somriure estrany.

-No és la vostra galàxia -va dir-. Simplement l'heu infestat per un temps. Hem vingut a posar fi a la infecció, en el nom del gloriós Yun-Yuuzhan.

-La nostra galàxia -va repetir la Klin-Fa amb fermesa. Però el yuuzhan vong ja no la va escoltar. La seva mirada s'havia perdut més enllà de les estrelles.

La Klin-Fa va apagar el seu sabre i se'l va penjar del cinturó.

-Ei -va dir l'Uldir-. Bons moviments. Però encara no hem sortit d'aquesta. Sento més voladors acostant-se.

-Que vinguin -va dir la Klin-Fa, amb gravetat.

Ho van fer, tres d'ells, i aviat la Klin-Fa va estar actuant com un escut vivent, desviant trets mentre l'Uldir tractava de colpejar als voladors o als seus pilots en algun punt crític. Aquests pilots no es van quedar surant, però, sinó que van començar a separar-se per envoltar-los. Un cop ho fessin, tot hauria acabat. La Klin-Fa no podria bloquejar el foc des de totes les direccions.

Un tret va penetrar les seves defenses i va cremar la orella de l'Uldir. La Klin-Fa deixar anar un panteix quan un segon tret li va impactar a la cuixa, i els volants es van preparar per assestar el cop fatal. L'Uldir i la Klin-Fa romandre drets, esquena amb esquena.

-Gràcies per intentar-ho -va dir la Klin-Fa. Sonava com si ho digués seriosament.

-No hi ha problema -va respondre l'Uldir-. És la meva feina.

Va voler dir alguna cosa més, però no se li va acudir exactament què. En lloc d'això, va disparar quatre vegades contra el volador més proper.

-No sents música? -va preguntar la Klin-Fa.

-Ara que ho esmentes, si. Vaig pensar que se m'estava anant l'olla.

Ara, dos voladors els tenien fermament apuntats en els seus punts de mira. Podia tractar d'esquivar-los, però això deixaria l'esquena de la Jedi sense vigilància. Va reprimir l'impuls de tancar els ulls. Observaria com la mort venia a buscar-lo, gràcies, i mantindria la mirada fins a l'últim segon.

Llevat que el volador no va disparar. En canvi, es va veure obligat a girar davant una allau de trets de baixa potència que guspirejaven contra el seu casc. De fet, tots els voladors estaven sota atac. Un no es va tornar prou ràpid per enfrontar-se a la nova amenaça, i va perdre el seu estabilitzador i els seus repulsors de popa en un parell d'instants. Va trontollar i després va caure com una pedra. Un dels altres es va decantar i va rebre un impacte al ventre, va perdre altura i se'n va anar ranquejant, fumejant. L'Uldir va començar a disparar-li en la seva retirada, quan alguna cosa bastant estranya va aparèixer per sobre de la vora del canó.

Un parell d'ulls gegantins els miraven des de dalt, enmig d'un cap d'almenys un metre i mig d'ample. De la seva boca oberta, sonava música a tot volum. Més estrany encara, una figura semblava estar ballant sobre el cap, llançant serpentines de llum verda brillant.

-Què dim...? -va començar a dir, abans que finalment tot comencés a tenir un retorçat sentit per a ell en adonar-se que la llum no sortia acomiadada a l'atzar, sinó que assetjava al volador restant. El ballarí era un dug, en equilibri sobre una de les seves potes davanteres i disparant blàsters amb les seves tres extremitats.

-És en Leaft! -va exclamar.

Una sèrie de trets més potents es va unir al salvatge tiroteig del dug contra el volador, i l'Uldir va poder veure a una dona de cabell platí dreta al costat del cap, que ara podia veure que estava muntat en una mena de plataforma flotant. Era la Vega i el seu rifle desintegrador.

-Anem-hi! -va dir l'Uldir a la Klin-Fa.

-Aquest és el teu genial equip de pilots de rescat? -va preguntar ella amb escepticisme.

-Ja ho crec.

-Per què estan muntant al cap de l'executiu Lounha?

-Estic segur que tenen una bona explicació -va respondre.

Els dos van córrer a través d'un volum decreixent de foc procedent del cel fins que van aconseguir arribar a la carrossa flotant. La Vega va tendir una mà a l'Uldir sense mirar-lo, mentre cosia a esclats vermells el parabrisa de l'últim volador que encara estava a la vista. Aquest va caure, deixant una resplendor de flames a la paret oposada del canó.

-Et guanyo 3-2 -va dir ella a Leaft.

-Hum. Sort humana -va grunyir el dug-. La propera vegada...

La Vega va fer cas omís al seu company.

-Vook -va exclamar cap al gegantí cap-. Tenim al cap. Ara treu-nos d'aquí.

-En això! -va exclamar el dur.

A una velocitat desesperadament lenta, el flotador va començar a derivar de nou cap a l'espaiport.

-Això és una bogeria -va dir la Klin-Fa-. A on anirem amb aquesta cosa?

-Més lluny del que aconseguiries arribar a peu -va dir la Vega, secament-. Estàs bé, cap?

-Estic bé -va respondre l'Uldir-. Però ella té raó. Un dels voladors va escapar i, a més, han d'estar en contacte amb la seva base. No podem lluitar contra una altra mitja dotzena de voladors en aquesta cosa, i no diguem si porten res més gran.

-Ei, ho hem fet el millor que hem pogut -va dir la Vega-. Aquesta va ser l'única cosa que vam poder trobar en tan curt termini.

A pesar seu, l'Uldir va esbossar un somriure.

-Una carrossa de la desfilada? Sempre vas ser bona improvisant, Vega, això he de concedir-t'ho.

-Ja ho crec -va respondre la Vega-. I no he acabat encara.

-Què vols dir?

-He rebut una trucada d'Uuve just abans de recollir-te. Finalment va aconseguir treure la nau del dic sec. Està de camí.

-Uuve? -va preguntar la Klin-Fa-. Un altre dels teus asos?

-El nostre astromecànic -va aclarir l'Uldir.

-Un astromecànic pilotant una nau? Només?

-Ell no és un droide ordinari -va respondre l'Uldir.

-No -va dir la Klin-Fa-. No esperava que ho fos.

Següent