Estrella a Estrella 1
El Nou Orde Jedi # 9
Troy Denning
La crueltat dels
yuuzhan vong arriba
a cotes inimaginables amb la creació d'una
criatura capaç de trobar i matar els Jedi
allà on es trobin.
Alhora, els yuuzhan
vong presenten un ultimàtum: exigeixen la localització de la base secreta Jedi, en cas contrari s'executaran a milions de
refugiats. Podran els Jedi
desbaratar els plans dels yuuzhan vong?
Van
arribar per sorpresa, des de més enllà dels confins de l'espai galàctic. Era
una raça de guerrers anomenada yuuzhan vong, armada amb la sorpresa, la traïció
i una estranya tecnologia orgànica que va demostrar estar a l'altura (i de
vegades molt per sobre) de la Nova República i dels seus aliats. Fins i to els
Jedi, liderats per Luke Skywalker, es van descobrir privats de la seva major
basa i lluitant a la defensiva, ja que alguna raó inexplicable feia que els
yuuzhan vong semblessin no tenir cap connexió amb la Força.
L'atac
alienígena va agafar desprevinguda la Nova República, i abans que pogués
reagrupar-se i contraatacar, ja havien destruït diversos mons i acabat amb
incomptables vides, entre elles la del wookiee Chewbacca, lleial amic i company
d'en Han Solo.
La
Nova República va acabar guanyant la batalla, la primera victòria de tot un
seguit de costoses victòries. Després de la primera flota alienígena, va
arribar una riuada interminable de naus i guerrers. La destrucció del planeta
Ithor va suposar una pèrdua devastadora per a la Nova República i una pèrdua
personal per al Jedi Corran Horn, que va assumir la responsabilitat.
Cada
revés que patia el govern de la Nova República també revelava una cosa més dels
atacants. Fins i tot els Cavallers Jedi van començar a dividir-se sota la
pressió. I mentre en Luke Skywalker buscava la manera de dirigir als Jedi, la
seva estimada esposa Mara estava a la vora de la mort víctima d'una
desconcertant malaltia que la consumia a poc a poc, i que l'obligava a dedicar
totes les seves energies només a mantenir-se amb vida. En no haver-hi un fort
lideratge entre els Jedi, alguns van caure sota la influència d'en Kyp Durron,
que propugnava emprar tots els mitjans possibles per derrotar l'enemic, inclosa
l'agressió descontrolada que només podia conduir al Costat Fosc. Fins i to els
fills d'Han Solo, tots ells Cavallers Jedi, es van trobar en costats oposats de
la dissensió.
Consumit
pel dolor i la culpabilitat en no haver pogut salvar a Chewbacca, en Han Solo
es va distanciar de la seva família, buscant expiació en la lluita, frustrant
un complot yuuzhan vong per eliminar els Jedi. Va tornar amb el que semblava un
antídot per a la malaltia degenerativa de la Mara Jade Skywalker, però ni tan
sols aquesta victòria va aconseguir aplacar la pèrdua del seu estimat amic, ni
arreglar el seu matrimoni amb la Leia.
A la Leia
també li consumia la culpa. Hi havia tingut una visió del futur i l'havia
ignorat, per la qual cosa es culpava de la destrucció de la flota hapana a
Fondor, devastació causada pel poder incontrolable de Centràlia, una arma disparada pel seu fill Ànakin.
En Jacen,
fill gran dels Solo, també havia tingut una visió en la que va veure com la
galàxia se sumia en la foscor. Tement desequilibrar encara més la balança, el
jove Jedi va renunciar temporalment a la Força. Només decidiria tornar al seu
si quan la seva mare va estar a punt de morir. Però per salvar-li la vida havia
hagut de derrotar ni més ni menys que a Tsavong Lah, gran Mestre Bèl·lic
yuuzhan vong. En represàlia, aquest va declarar una treva temporal amb la Nova
República, a condició que els hi lliuressin a tots els Jedi, i molt
especialment a Jacen.
I ara
els Jedi s'havien convertit en un objectiu militar. Quan els nens de l'Acadèmia
Jedi de Yavin IV van córrer perill, l'Ànakin Solo va córrer a ajudar,
infiltrant-se entre les castes inferiors dels yuuzhan vong per rescatar la seva
amiga Tahiri Veila. Va acabar convertit en un heroi, però no va poder salvar el
temple Jedi de Yavin IV.
La
Nova República va declarar traïdors al Luke i a la Mara. I mentre una
embarassada Mara s'enfrontava a una recaiguda en la seva malaltia, en Luke començava
a reafirmar el seu lideratge sobre els Jedi. Kyp Durron, ajudat per la Jaina
Solo, va convèncer al Luke i als militars que li permetessin dirigir una missió
per destruir una superarma yuuzhan vong. La missió va ser un èxit... però la Jaina
va descobrir massa tard que el que havien destruït no era una arma, sinó una mónnau
en formació plena de civils, destinada a albergar als nens yuuzhan vong. Un cop
més, la balança semblava inclinar-se cap a la foscor. L'únic raig de llum va
ser el naixement d'en Ben Skywalker, fill d'en Luke i la Mara.
Destruïda
la seva nova mónnau, i frustrats els seus intents de capturar als Jedi, els
yuuzhan vong van declarar trencada la treva. Mons sencers tornarien a caure a
mesura que les forces alienígenes es dirigien inexorablement cap al Nucli. I
els Jedi podien acabar sent l'última esperança d'una galàxia que ja no els vol...
CAPÍTOL 1
Davant
ella va aparèixer sigil·losament la fosca estella d'un distant creuer
estel·lar, l'agulla blava de la seva estela d'ions l'empenyia a través de
l'immens arc d'un brillant sol ataronjat. El sol, igual que un milió de sols
semblants de la regió del Nucli, no tenia mons amb alguna civilització o
espècie intel·ligent, i era molt poc important per merèixer un nom que no fos
un obsolet nombre de classificació imperial. La Jaina Solo va pensar que no
hauria d'haver cap necessitat de lluita amb tant buit i tants planetes verges,
que hauria d'haver lloc per a tots. Però, com deia la seva mare, sempre va ser
més fàcil robar la comoditat que guanyar-se-la, més fàcil trencar la pau que
mantenir-la, i els yuuzhan vong havien envaït una galàxia que hauria pogut
acollir-los amb braços oberts. La Jaina sabia que els alienígenes seguien sense
entendre el seu error, però un dia... Un dia els Jedi els ho ensenyarien.
L'R2-D2
refilà una pregunta des del seu lloc droide a la part posterior del pont de vol
de l'Ombra de Jade.
-Segueix
connectat, R2 -va dir la Jaina sense girar-se-. Encara no han enviat el senyal,
i la Mara necessita descansar.
El
droide va xiular una llarga objecció,
La
Jaina mirà les lectures de la interfície, i va alçar les mans al cel.
-D'acord.
Si això és el que et va dir, vés a despertar-la.
L'R2-D2
es va desconnectar i va rodar grinyolant fins la cabina del passatger, deixant
a la Jaina sola a la carlinga de l'Ombra
de Jade. Fins i tot estant en òrbita estacionària, amb tots els sistemes
apagats i els motors iònics freds i en repòs, seguia sentint la nau més com una
armadura de combat ajustada al cos que com una nau estel·lar de setanta tones.
El seient de forma adaptable, el timó vertical i l'àmplia pantalla visora li produïen la sensació
d'estar flotant en ple espai, mentre el nou localitzador retinal mantenia les
dades hologràfiques de la nau centrades just sota la seva visió frontal. Les
comunicacions i contramesures podien controlar-se des d'una panòplia de
palanques al regulador de potència, mentre un conjunt similar al timó s'ocupava
de sensors, armes i escuts. Fins i tot el sistema de suport vital podia regular-se
amb la veu gràcies a una unitat astromecànica connectada al lloc droide de la
coberta de vol. Era la carlinga perfecta, i la Jaina pensava duplicar-la fins a
l'últim detall de la mateixa quan arribés el moment de tenir nau pròpia,
sobretot la disposició dels seients, amb el pilot aïllat i més al front, i el
navegador i el copilot asseguts colze amb colze darrere d'ella. Això era el que
més li agradava.
El
somni de la Jaina va ser interromput per una sensació sobtada de profunda
inquietud, una inesperada pertorbació en la Força que va augmentar de seguida
fins a ser una estranya sensació de frenesí. Es va obrir encara més a ella i va
experimentar un instant de terrible enyorança i d'ànsia aclaparadora, no
malvada, però sinistra i animal, prou brutal com per sobresaltar-la i fer que s'encongís
davant el seu contacte.
Una
suor freda li va recórrer el front, i la Jaina lliscà la palanca del
comunicador situada al regulador i trucà a la Mara perquè es presentés al pont.
Va estudiar els sensors mentre esperava. No hi havia res inesperat, però sabia
millor que ningú que no havia de dipositar molta fe en els instruments. Havien
posat l'Ombra en l'òrbita del planeta
més proper al sol taronja, una bola de magma amb un anell de runa a poc més de
vint milions de quilòmetres de l'estrella. Sense tenir a l'R2-D2 en el seu lloc
ajustant constantment la resolució, només aconseguia distingir la descàrrega
electromagnètica.
Va captar
un indici de moviment en els reflexos de la pantalla visora i va
mirar la retícula d'activació de la part central de la carlinga. Una petita
secció de plexialeació es va enfosquir per fer-se mirall, i va veure l'esvelta
forma de la Mara Jade Skywalker entrant al pont. La cabellera d'or vermellós de
la Mara era un embull de cabells enredats, però no tenia la pell tan ventafocs
ni moltes ulleres als ulls verds. La Jaina es va aixecar, sentint-se com una
nena a la qual l'han enxampat amb la mà al dispensador de dolços, i es va
tornar per cedir el lloc de pilot. La Mara va fer un gest de la mà perquè
s'assegués.
-Seu.
És el teu lloc -va dir, deixant-se caure a la cadira del navegant, endolcint
l'aire filtrat amb un toc de talc i esterinet que semblava seguir-la
acompanyant encara que el seu fill estigués a milers d'anys llum de distància.
Va alçar el mentó cap al distant creuer-. Aquests són els nostres esvalotadors?
-El transponedor
l'identifica com el Caçador de Nebuloses
-va dir la Jaina. R2-D2 va tornar a connectar-se al lloc del droide i va
confirmar la identitat amb un trinat-. Però no ha emès cap senyal de trobada, i
fa un moment vaig sentir alguna cosa... estranya, en la Força.
-Encara
segueix aquí -va assentir la Mara-. Però no crec que siguin els nostres
passatgers. És una sensació peculiar.
-Tot això
és peculiar -va dir la Jaina. El Caçador
de Nebuloses era un creuer corellià de mil metres d'eslora amb un motor subllum
Hoersch-Kessel fabricat a mida que ja havia recorregut la meitat de la
superfície del sol. Ara era tan gran com el dit de la Jaina, amb una cua de
flux blau tres vegades aquesta longitud-. Segueixen sense enviar el senyal.
Igual hauríem de concedir-los una altra òrbita, per després amagar-nos darrera
del planeta i sortir tirant ions.
La Mara
va negar amb el cap.
-En Luke
té raó sobre aquestes dues. Amb tant presumir de sabre làser estan aconseguint
que matin a la gent. Serà millor emportar-nos-les mentre necessiten que les
portin -es va tirar la xarxa antimpacte sobre les espatlles i va tancar la sivella-.
Però anem-hi preparades. Endavant.
-Jo?
-encara que la Jaina ja havia pilotat abans l'Ombra de Jade, havia estat la seva tia qui havia pilotat fins allà,
potser per ser la primera oportunitat que tenia de pilotar la seva estimada nau
des que va donar a llum a Ben, o potser només fos perquè necessitava tenir la
ment ocupada en el seu primer viatge lluny del seu fill-. És la teva nau.
-Vull dormir
una mica més. Fins que no es té un fill ni t'imagines el luxe que suposa això -La
Mara guardà silenci per un moment, abans d'afegir amb severitat:
- I no
és que suggereixi que ho descobreixis.
-Entesos!
-la rialla de la Jaina tenia un punt de nostàlgia. Amb dinou anys, havia sortit
amb nois, però la guerra l'havia mantingut massa ocupada com per mantenir una
relació seriosa. En aquests moments estava amb un permís temporal de l'Esquadró
Murri, fins que disminuís el sentiment en contra dels Jedi del Senat-. Com si
tingués temps.
La
Jaina va allargar la mà per activar els motors iònics, però es va aturar davant
d'un xiulet d'alarma de l'R2-D2. L'holodesplegament de control es va distorsionar
en una successió embogidora de formes i colors, assentant-se després en la
imatge d'una petita nau en forma de tub que es dirigia cap a ells molt per sota
de la lluminosa resplendor de la corona ataronjada del sol.
-Això explica
el seu silenci -va dir la Mara. Encara que el lloc de navegador mancava
d'hologrames de control, estava envoltat per una bateria completa de pantalles
convencionals-. Podem amb ella, R2?
En les
dues pantalles va aparèixer un mateix missatge, informant a la Jaina i la Mara
que la representació no era a escala. Una sèrie de lectures dels sensors van
començar a mostrar el veritable mida, velocitat i probable composició del casc
de la nau. La Jaina va llançar una xiulada suau i va mirar a través del vidre
tintat de la finestreta, on la clapada silueta del nouvingut s'acostava al Caçador de Nebuloses.
-Sembla
l'equivalent a una de les nostres fragates -va dir la Jaina-. Què vols que fem?
-L'únic
que podem fer -en la veu de la Mara hi havia una nota de precaució que hauria
estat aliena a ella abans que naixés en Ben-. Reduir els sistemes al mínim i
esperar.
A bord
del Caçador de Nebuloses, les
germanes Rar estaven en les estances privades del capità Pollux, dempeus davant
la videoconsola del pont, espatlla amb espatlla, les seves llargues cues del
cap -lekku- retorçant-se nervioses mentre veien com un gran tros de corall
Yorik es desprenia de la fragata i es dirigia cap a ells. La nau petita era basta
i foradada, més semblant a un asteroide excavat que a una nau de transbord,
però els sensors indicaven que transportava almenys cent guerrers. També hi
havia una altra criatura més gran i freda, però les germanes no necessitaven la
lectura dels sensors per saber-ho. En buscar-la amb la Força van poder sentir
la mateixa presència famolenca que les havia tocat quan la fragata va aparèixer
darrere del sol. Fos el que fos el que portaven els yuuzhan vong a bord, estava
sintonitzat amb aquesta galàxia com mai ho estarien els seus amos.
L'Alema
va aïllar la signatura de calor de la criatura i va demanar a l'ordinador que
trobés un equivalent, i després es va tornar per veure la Numa traient les
seves disfresses del bagul del capità: uns diàfans vels de ball, una mica de
maquillatge i poc més. S'havien passat tot l'any anterior dirigint un ferotge
moviment de resistència al món ocupat de Nova Plympto, i estaven segures de ser
l'objectiu de la partida de recerca que anava en aquesta nau. Afortunadament,
el seu enemic estaria buscant una sola dona humana, en comptes de dues
ballarines twi'lek; com a caps de la resistència, havien pres la precaució de
no aparèixer mai juntes i sempre disfressades, amb els lekku ocults sota la
caputxa de la túnica Jedi.
Per
quan les germanes es van despullar del mico de pilot i van tornar davant la
videoconsola, els yuuzhan vong ja desembarcaven dins del Caçador. Eren mig cap més alts que els humans normals i molt més
amples, amb celles sense celles i ulls caiguts rivetejats per membranes blaves.
Les seves brutals cares havien estat alterades per semblar estireganyoses
màscares de cartílags separats i carn arrencada, i els seus poderosos cossos
estaven adornats amb tatuatges religiosos i desfiguracions rituals. La majoria
d'ells portaven armadures vivents de petxines de crancs vonduun, i portaven
l'ubic amfibastó, una serp que podia convertir-se a voluntat en porra, bastó de
lluita o fuet d'enverinats ullals.
El més
horrible dels guerrers un bèstia d'amples esquenes que només tenia fosques
cavitats on havia d'haver-hi un nas, es va obrir pas, empenyent amb arrogància,
entre els guàrdies que envoltaven el capità Pollux.
-Teniu
Jeedai a bord?
-No
-va mentir en Pollux amb convicció-. Ens heu detingut per això?
El
guerrer va ignorar la pregunta del capità.
-Veniu
de Talfaglio... o de Sacòrria?
-No pensaràs
que vaig a dir-t'ho -va dir en Pollux-. Que jo sàpiga, tota la nostra galàxia
està en guerra amb vosaltres.
La
rèplica va aconseguir un reticent somriure de respecte.
-Només
som una nau guia, capità, i vostè transporta refugiats. No té res a témer de
nosaltres... Sempre que em digui ara mateix si hi ha Jeedai entre els seus
passatgers.
-No en
tenim -En Pollux no va apartar la mirada en contestar, i la veu no se li va
trencar. Fins i tot els capitans de les nau estel·lars civils sabien que els
yuuzhan vong eren cecs a la Força-. És lliure de cercar.
El
guerrer va somriure.
-Ho sóc
capità, ho sóc -Va mirar cap a la seva nau d'embarcament i va ordenar a la seva
pròpia llengua-: Duwin tur voxyn.
A la
part posterior de la nau va començar a obrir-se una esquerda, el corall Yorik
es va arrufar cap a fora com si tingués llavis. En la foscor van aparèixer dos
ulls ovalats i grocs, i l'Alema va sentir que l'ànsia en la Força es feia més
clar. Llavors, quan l'obertura va aconseguir el mig metre, un raig de banús va saltar
per ella i va aterrar a la coberta en un remolí de negror.
-Núvols
de foc! -va exclamar la Numa.
La
criatura -el voxyn, va suposar l'Alema pel que havia après del llenguatge
yuuzhan vong- va començar a passejar-se per la coberta sobre vuit arquejades
potes. Encara que no era més alta que una cintura humana, tenia més de quatre
metres de llarg, un cap pla i onejant cos cobert d'escates negres. Una filera
d'aspres crins sensorials li recorria la columna vertebral, i una punta blanca
sobresortia de l'extrem del espetegant fuet que tenia per cua. La bèstia va
donar una sola volta al voltant del capità i els seus espantats guàrdies, i
després es va dirigir cap a la part posterior de la coberta d'atracada.
A la
videopantalla, en Pollux va mirar de fit a fit al guerrer yuuzhan vong-.
-Per què
han portat aquesta... aquesta cosa a la meva nau?
El
guerrer va derrocar a terra a Pollux amb un revés de la mà.
-No podries
creure-t'ho encara t'ho digués -va dir rient.
Encara
que no semblava haver perill que els guàrdies d'en Pollux ataquessin, aquest
els va fer un senyal perquè no es moguessin i es va aixecar amb tota la
dignitat que li va ser possible.
L'Alema
va fer rotar l'estret feix de l'antena en direcció al fosc planeta on els
estaria esperant la nau de trobada, va teclejar un canal de comunicacions
secret Jedi i va començar a transmetre el que estaven veient. La proximitat del
sol taronja interferiria el senyal, però els senyals podien filtrar-se, i això
sempre seria millor que res si ni la Numa ni ella aconseguien escapar.
El
voxyn va envoltar les llançadores i va recórrer durant uns minuts més la
coberta d'atracada, per entrar després en un passadís. Les germanes el van
perdre de vista fins que l'Alema va trobar l'escàner adequat i per llavors ja
es passejava pel bulevard principal com si portés tota la vida usant cintes
lliscants. A l'altra banda del passadís corria una companyia de yuuzhan vong,
la seva desconfiança per la tecnologia sense vida els feia anar per la banda
estacionària contigua. Amb el temps van acabar renunciant a mantenir la marxa i
es van dispersar en grups per la nau.
L'Alema
va fixar l'escàner de vigilància al voxyn i durant la següent hora tant la Numa
com ella el van veure vagar per la coberta d'activitats principals del Caçador de Nebuloses, de vegades donant
voltes al voltant d'un refugiat petrificat o inclinant el cap, davant d'alguna
erupció de soroll d'alguna màquina. Al final, va saltar a una decorativa font
d'aigua i va començar a donar voltes al voltant de l'estàtua d'un eriçó
estel·lar Mon Calamari, amb les crins sensorials estarrufades i els ulls grocs
fixos al sostre. L'Alema va tornar a l'holoconsola amb aire desemparat i va
buscar un pla tridimensional de la nau. Després d'uns pocs ajustaments, va
tenir clar que la cabina del capità Pollux estava just a sobre de la criatura,
deu nivells més amunt.
-Què desagradable
-va dir la Numa. Les puntes dels seus lekku es van sacsejar-. Sembla saber quin
és el nostre parador.
-Això no
té sentit -L'Alema va buscar amb la Força i va sentir la mateixa agitació
ansiosa d'abans, però aquest cop molt més fort i clarament sota ella-. A no ser
que usi la Força per localitzar-nos.
Un
sotrac va recórrer els lekku de la Numa, mentre aquesta mirava a l'Alema de cua
del seu ull esquinçat.
-Tens un
do per trobar l'explicació més alarmant, germana.
-Alarmant,
però no improbable -va dir l'Alema assenyalant a la videopantalla, on el voxyn
corria passadís avall cap a l'ascensor més proper.
La Numa
va estudiar l'escena un moment.
-Sembla
que amb motius. Igual hauríem de desaparèixer.
Van
dedicar un moment a meditar, per recollir-se en el seu interior i anul·lar la
seva presència en la Força. Quan no van poder sentir-se l'una a l'altra, l'Alema
va tornar a mirar la videopantalla. El voxyn acabava d'arribar al
turboascensor. Va colpejar el panell activador amb una urpa davantera i va
introduir en el buit cilíndric la part davantera del cos, deixant que el
corrent repulsor fiqués la resta del seu cos a l'ascensor. L'Alema va seguir el
recorregut de l'ascensor fins a una zona situada a menys de cent metres d'ella,
potser el doble de distància, per quan la criatura trobés el camí per entre la
xarxa de passadissos.
-És inútil,
germana, segueix percebent-nos -es va tornar cap al sarró que contenia les
seves robes i els sabres làser-. Podem sorprendre'l quan surti de l'ascensor.
-I després
què? -va preguntar la Numa-. Aquests caratallades sabran que el capità Pollux
els va mentir.
-Ho sabran
de totes maneres quan això comenci a esgarrapar la porta de la seva cabina
-lamentant no tenir temps per vestir-se més adequadament, l'Alema va treure el
sabre làser del sarró de viatge i va activar la fulla platejada-. I prefereixo
poder emportar-me uns quants yuuzhan vong per davant.
-No.
No penso permetre-ho, no després d'allò de Nova Plympto -la va interrompre la Numa,
apagant-li el sabre làser.
Els
yuuzhan vong, frustrats per la tossuda resistència del planeta, havien
alliberat en ell una plaga destructora que havia despullat tot el planeta de
vida. Les germanes i uns quants milers de supervivents més van contemplar la
destrucció des d'una petita flota de vaixells de càrrega de mineral, fugint a
l'espai tot just l'enemic va abandonar el món mort.
-Són yuuzhan
vong, germana. De debò creus que perdonaran al capità que els mentís?
-Difícilment
-La Numa tornà a la consola-. Hem de fer-los creure que la seva criatura
s'equivoca.
Va
buscar un holograma que mostrava la fragata yuuzhan vong surant a mig
quilòmetre de la coberta d'atracada del Caçador
de Nebuloses. A només dos-cents metres, la nau enemiga no era sinó una
petita fracció de la mida del creuer estel·lar, però els nòduls d'armament que
estarrufaven el seu flanc no deixaven cap dubte sobre les seves capacitats
destructores.
L'Alema
va comprendre de seguida el que pensava la seva germana.
-Agafarem
la nau d'escapament pel camí.
Va
retornar el sabre làser al sarró de viatge i va llançar aquest a la Numa, i
després agafà un datapad de la taula i el va connectar amb la videoconsola del
pont. Van sortir de les estances del capità i van córrer cap a l'altre extrem
de la coberta d'oficials. Un cop davant l'ascensor, l'Alema va consultar el
datapad per descobrir que el voxyn xipollejava per una coberta humida dos
nivells més avall. Tenia els ulls grocs fixos al sostre, seguint els seus
moviments.
-Sap que
ens movem -va dir.
-Però el
seu sentit de la distància és dolent -La Numa sempre va ser l'optimista-. On
anem?
L'Alema
va buscar un gràfic dels punts d'evacuació dels nivells mitjans i va triar el
que era al costat més allunyat de la fragata yuuzhan vong.
-Coberta
d'enginyeria, mampara quaranta-dos -realitzà un escaneig transversal de
seguretat i va trobar un grup de yuuzhan vong destrossant un droide en control
gravitacional-. Caldrà enganyar a un grup de caratallades.
-Ruta alternativa?
L'Alema
va buscar en les altres estacions d'evacuació i va negar amb el cap.
-Cap, llevat
que abandonem el paraigua antisensors del Caçador.
-Això està
fora de qüestió -va dir la Numa, les puntes dels seus lekku es van corbar cap endins-.
Caldrà anar nues[1].
- Nues?
-era com deien a Nova Plympto a amagar les armes i disfressar-se d'esclaves-. A
tu no t'ha donat força l'aire. No penso abandonar el sabre làser!
-Prefereixes
arriscar la vida de tots els que viatgen a bord? -La Numa va treure el sabre
làser del sarró de viatge i girà el mànec fins a obrir-lo, després va treure el
vidre d'Adegan de la seva muntura i se'l va posar al melic amb unes poques
gotes de colacarn. A través de la vaporosa tela, la joia daurada semblava part
de la decoració d'una ballarina-. Creus que semblant egoisme és digne de la
memòria de la Daeshara'cor?
L'Alema
va tensar els lekku i va permetre que li colpegessin l'esquena. Encara que la Daeshara'cor
no hagués estat exactament la seva Mestra, si havia estat la seva descobridora.
La Jedi havia identificat els talents innats en la Força de les germanes Rar
durant una de les seves infreqüents visites a Ryloth i les havia rescatat d'un
dels antres de ryll més sinistres de Kala'uun, disposant després el seu
transport a l'Acadèmia d'entrenament Jedi. L'Alema va sospirar i va allargar la
mà.
-Si no
hi ha més remei.
La Numa
li va posar el sabre làser a la mà. L'Alema li va treure el vidre d'Adegan i se'l
va enganxar també al melic. Van llançar a un tub desintegrador les túniques
Jedi i el que quedava de les seves armes, i van entrar en un ascensor per
baixar vint nivells fins a la coberta d'enginyeria, deixant el sarró tirat al
terra del llindar de l'ascensor. No era un sabotatge tan evident com destruir
el panell activador, però igual d'efectiu. El circuit que evitava col·lisions
mantindria l'ascensor paralitzat fins que es tragués l'objecte de risc.
-És hora
d'aparentar frivolitat -va dir l'Alema.
Va
buscar un emotidrama banal al datapad i es van dirigir cap a la mampara
quaranta-dos. A mesura que recorrien el passadís miraven a les habitacions per
les quals passaven cridant a plens pulmons a algú anomenat Travot. Quan van
arribar a la sala de control, un guerrer yuuzhan vong els va sortir al pas.
Només tenia tres llargues cicatrius a cada galta i una única orella
desfigurada, pel que era evident que es tractava d'un guerrer d'escàs rang. Les
germanes es van enganxar a la paret del passadís i van començar a passar pel
seu costat, fent el possible per semblar sorpreses i fastiguejades.
Ell les
va bloquejar el pas amb l'amfibastó abaixat.
-On aneu?
-A...
A veure a Travot? -La Numa va fer que el seu to semblés espantat i dubtós-.
Treballa a la sala de bobines.
-La sala
de bobines? -va repetir el yuuzhan vong. L'Alema va arronsar les espatlles i va
tornar a mirar el datapad, com si no pogués deixar de mirar l'emotidrama.
-És on
treballa.
Al
passadís va aparèixer un altre yuuzhan vong, aquest amb el nas trencat i la
cara plena de cicatrius d'un oficial de rang menor. Va examinar breument a les
germanes i, en veure que no tenien on amagar un sabre làser sota el seu vestit
de ballarines, va assenyalar per on havien arribat.
-Aquesta
nau està sent confiscada. Torneu a les vostres cabines.
Numa i
Alema van posar cara de por i confusió i no es van moure d'on eren.
-Obeiu!
-va dir el subordinat.
-No, no
podem -va dir l'Alema.
-Han precintat
la coberta de personal -va dir la Numa-. I han tancat la nostra estada.
-Ho veus?
-L'Alema va buscar un plànol de la nau i va ensenyar el datapad a l'oficial-.
No tenim on anar.
-No em
contaminis amb les teves màquines profanes! -l'oficial va colpejar l'instrument
que sostenia l'Alema, tirant-lo a terra i destrossant-lo després amb el taló.
Llavors, li va fer un gest a algú de la sala contigua-. Porteu a l'infidel de
màquines.
Al
llindar va aparèixer un tercer yuuzhan vong portant una femella humana
clapejada de cardenals. Tenia una ferida a la parpella que li tacava un costat
de la cara amb sang que feia olor de coure.
-Tens a
la teva brigada algú anomenat Travot?
La Numa
va veure com la seva germana mirava a l'enginyera als ulls i li donava una
empenta a penes perceptible amb la Força, implantant-hi la idea que coneixia a Travot.
Va aprofitar la insensibilitat dels yuuzhan vong a la Força per sentir la
presència de més d'un centenar d'éssers a la zona immediata, la majoria
espantats, uns pocs furiosos o adolorits. No va percebre als invasors, és clar;
els yuuzhan vong seguien sent tan invisibles per a la Força com aquesta per a
ells, però sí va sentir la presència famolenca del voxyn descendint cap a ella.
Hi havia trobat un altre ascensor.
L'enginyera
va parlar per fi, després d'un moment de confusió.
-A enginyeria
hi ha un Travot, però no està en el meu equip.
L'oficial
va mirar a les dues germanes, segurament intentant inferir quin era el
procediment adequat per a tractar amb elles. L'Alema va decidir ajudar-se a
assumir que ja tenia la resposta que buscava, una forma subtil d'incentivar que
tant la seva germana com ella havien après a utilitzar en els antres de ryll a
Rala uun.
-A enginyeria
es va per aquí, oi? És en la mampara quaranta-dos?
-Així és
-va dir l'enginyera-. Mampara quaranta-dos.
L'Alema
es va posar a l'altura de la seva germana i va mirar l'amfibastó que els
bloquejava el pas. El subordinat mirà al seu oficial, que va arrufar les celles
i va fer gestos cap al passadís.
-Vés amb
elles i torna.
No
volent que el guerrer fos davant, les germanes van sortejar l'amfibastó i van
caminar passadís avall. Les mampares eren simples arcades estructurals que apareixien
cada deu metres, però cadascuna contenia una porta de fi duracer que es tancava
al menor indici de descompressió. Les portes també podien baixar-se amb la veu,
però la tripulació havia tingut el bon sentit de no fer servir el codi per
aïllar així a les partides de cerca yuuzhan vong.
A
mesura que recorrien el passadís, l'Alema va buscar amb la Força per confirmar
que sí que tenien al voxyn darrera d'elles, en el mateix nivell i apropant-se
de pressa. Estaven en la mampara trenta-tres, a noranta-nou metres de la
càpsula d'evacuació.
-Tinc fred,
germana - L'Alema es va fregar els braços nus-. Sents el fred?
-Silenci
-va ordenar el seu guàrdia-. Les teves queixes són un insult per als Déus.
La mà
de l'Alema anhelava el seu sabre làser.
La
llunyana repicadissa de les urpes sobre el metall va reverberar al passadís
darrere seu. Va mirar per sobre l'espatlla i va veure una cosa de tenebres
avançant per túnel estèril.
-Què és
això? -va dir amb un sobresalt, trobant molt difícil fer veure que no ho sabia-.
Què fa això?
La Numa
va mirar cap enrere, va deixar anar un xiscle molt convincent i va córrer
passadís avall agitant els braços. L'Alema va cridar i va córrer darrere seu,
deixant que el sorprès guàrdia corregués darrera d'elles cridant que s'aturessin.
Quan van creuar la mampara trenta-vuit, primer va cridar sorprès i després va
llançar un crit enfurismat en la seva llengua quan el voxyn el va enderrocar.
L'Alema
no va mirar enrere.
-Tancar
mampara trenta-vuit! -va cridar-. Codi d'autorització: nébula rubantine!
La
porta de la mampara es va tancar darrera d'elles amb un cop i es va segellar
hermèticament amb un xiuxiueig, ressonant amb força quan el voxyn xocà amb
ella. L'Alema sabia que tancar la porta atrauria l'atenció del comandant
yuuzhan vong, però evitaria que les agafés el voxyn. Esperava que aquesta cosa
s'hagués partit el coll, però no van tenir aquesta sort. Va tornar a colpejar
el duracer gairebé a l'instant.
Van
arribar a la mampara quaranta-dos. La Numa es va tornar cap a la paret exterior
i va colpejar el panell de la coberta de salvament amb el palmell de la mà.
-Atenció:
Ha sol·licitat entrada a una càpsula d'evacuació de la coberta de salvament -va
dir l'ordinador amb la mateixa veu alegre de dona que emprava per anunciar els
llocs per comerç. Està segura que voleu continuar?
-Sí!
-va dir la Numa.
-Si continua,
una alarma sonarà en Seguretat.
-Anul·lar
alarma. Codi: Pollux vuit nou sis -va dir l'Alema-. Sortida confidencial.
-Anul·lació
acceptada.
Quan
l'iris de la coberta de salvament va girar obrint-se, es va sentir un espetec
suau provinent de la mampara trenta-vuit i l'Alema va saber que acabava de
trencar el segell hermètic. El primer que va pensar va ser que algú aixecava la
porta des del pont, però llavors va sentir la veu ofegada de l'enginyera.
La
porta es va elevar i el voxyn es va arrossegar passadís avall, amb els sensors
eriçats i la cua blanca assotant endavant i enrere. Els ulls grocs de la
criatura estaven fixos a terra mentre llepava l'aire amb una llarga llengua
bífida, i la mà de l'Alema va anhelar més que mai poder empunyar el sabre
làser.
-Prepara
la càpsula d'evacuació -va ordenar la Numa, empenyent-la cap a la llum blavosa
de la plataforma de llançament-. Vinga, germana.
Aquesta
es va trobar mirant el morro del primitiu motor de coets de la càpsula. Tot
just tenia un metre de llarg, just el necessari per llançar cap al planeta
habitable més proper la càpsula amb capacitat per albergar a cent persones.
-Tanca
la mampara quaranta-dos! Codi d'autorització: nébula rubantine -va cridar la Numa
des del passadís.
-El codi
d'emergència de la mampara està suspès temporalment -va dir l'ordinador amb la
seva veu suau-. Si us plau, informeu de qualsevol emergència vàlida a un
enginyer supervisor.
-
Anul·lar! -va ordenar la Numa-. I desconnecta els sensors de seguretat! Codi:
Pollux...
Mentre
la Numa acabava de recitar el codi d'autorització, l'Alema va arribar al costat
de la càpsula. Va sentir un dolorós cruixit procedent del passadís de fora,
però ja no podia veure el que passava fora de la plataforma. Va pressionar amb
el palmell de la mà el panell d'activació de la càpsula. L'escotilla es va
obrir, mostrant un interior fortament il·luminat i atestat amb deu estretes
fileres de cadires d'acceleració. No tenia carlinga o finestretes, només tenia
un droide pilot aturat davant l'únic panell de control de la nau.
El
droide va assenyalar el seient més allunyat de la porta.
-Benvinguda
a la càpsula d'evacuació 4-20-1. Si us plau, seieu i espereu als altres
passatgers. No hi ha necessitat de...
-Preparat
per a un llançament en fred -hi hauria preferit la velocitat d'un llançament en
calent, però llavors localitzarien les toveres des del pont i havien d'intentar
escapar sense ser vistes, per molt que les possibilitats es reduïssin per
moments-. Al meu senyal. Codi d'autorització: Pollux...
-Ja s'ha
donat el codi d'autorització per a l'anul·lació -va dir el droide, tornant a
embrancar-se en la seva tasca-. No hi ha necessitat de repetir el codi
d'anul·lació un cop s'entra a la plataforma de llançament.
Del
passadís li va arribar un so com d'un rot i un crit de la Numa. L'Alema va
sortir de la càpsula d'evacuació per veure com la seva germana intentava entrar
trontollant a la plataforma, amb els braços aixecats per tapar-se la cara. No
va encertar a creuar l'escotilla i va ensopegar amb la llinda, per caure en el
llindar. Tenia la cara i el pit coberts per una xiuxiuejant mucositat marró, i el
seu lekku colpejava embogit el sòl de duracer.
L'Alema
no va sentir el dolor de la seva germana, com havia sentit que passava de
vegades entre germans sensibles a la Força, però va rebre una clara impressió
del que pensava: temia quedar cega, però més que això temia que les
descobrissin com a Jedi i provocar així la mort de més innocents. I estava furiosa,
furiosa davant el seu propi descuit en permetre que la sorprengués la criatura.
- Germana!
L'Alema
va saltar cap a ella i va veure el voxyn atrapat sota la mampara quaranta-dos,
forcejant per passar. El va sorprendre veure que seguia movent-se tot i tenir
el tors gairebé aixafat. Les portes de les mampares tenien sensors de seguretat
precisament perquè es tancaven amb massa força, sensors amb codis d'anul·lació
perquè de vegades podia resultar necessari que aixafés alguna cosa per salvar
la nau.
Es va
acostar a la seva germana, i la criatura va agitar el morro pla en la seva
direcció i va projectar un raig de saliva marró a través de l'escotilla. L'atac
a la seva germana l'havia preparat i es va obrir a la Força per, amb un gest
gairebé inconscient dels dits, desviar el raig de tornada contra el seu
atacant. El voxyn, ràpid com el llamp, va tancar els ulls i es va apartar abans
que el moc el toqués.
A l'Alema
no li va importar. Els pensaments de la Numa eren cada vegada més incoherents i
distants, els seus crits es convertien en grunyits. L'Alema va agafar a la seva
germana per sota dels braços, tocant l'ardent moc amb els dits, procurant no
pensar en el que aquesta cosa li estaria fent a la cara i els ulls de la Numa.
-Busca
el teu centre, germana -tirà de la Numa fins a la plataforma de llançament-.
Deixa que la Força flueixi en tu.
La Numa
es va quedar completament en silenci, i la seva ment alarmantment en calma,
però llavors la calma es va esvair deixant en el seu lloc una pau perllongada i
un vague sentiment de buit. L'Alema va cridar i va començar a baixar la mirada,
però va sentir que el moc li cremava els ossos dels dits i va saber que no
tenia valor per mirar.
L'Alema
va carregar amb el cos de la seva germana fins a l'entrada de la càpsula
d'evacuació i va mirar cap a la porta, on el voxyn seguia mirant en la seva
direcció, atrapat sota la mampara. Tenia un costat del cap cobert pel residu
del seu moc àcid, i les seves escates s'inflaven i fumejaven mentre es
dissolien. En l'estreta obertura al costat del cap de la criatura van aparèixer
els caps de diversos amfibastons que van començar a fer palanca inútilment.
Una
part de l'Alema, la part que no plorava la seva germana, la part que encara era
un Cavaller Jedi, es va adonar que ja havia desaparegut la vaga esperança de
fugir sense ser vista. Els yuuzhan vong sentirien el brunzit de l'escotilla al
tancar-se i sentirien l'impacte de la càpsula al separar-se de la nau. Tot i
això, no podia fer res sinó seguir endavant. La vida d'en Pollux estava perduda
encara es rendís; coneixia als yuuzhan vong prou com per saber que no li perdonarien
les seves mentides. Però els portaria un temps destruir una nau tan gran com el
Caçador de Nebuloses. Potser si sortia
de pressa, la fragata es veuria obligada a perseguir la càpsula d'evacuació en
comptes d'atacar al creuer estel·lar. Era la seva millor esperança, la seva
única esperança.
Va
mirar cap enrere, cap a la escotilla.
-Tancar
plataforma de llançament.
El
morro del voxyn, que era tot el que Alema podia veure de la criatura, es va
tornar cap a ella i es va obrir mig metre. Un xiscle eixordador li va omplir
les orelles, i el cop de puny d'una potent ona de compressió li va colpejar
l'estómac. De sobte, es va sentir marejada i desorientada, i un segon després
es desplomava contra la paret de la càpsula d'evacuació, sense deixar de
bressolar en els seus braços el cadàver de la seva germana. Va sentir que
alguna cosa càlida li queia des de l'oïda i la va tocar amb un dit sense carn;
quan va baixar la mà, va veure que la punta de l'os estava vermell per la sang.
L'Alema
va intentar aixecar-se, gairebé va vomitar, i va tornar a caure de genolls, amb
el cap donant-li voltes i l'estómac regirat. Sense deixar de sostenir la Numa
contra la falda, va creuar l'entrada de la càpsula d'evacuació.
-Llançament!
-va panteixar l'Alema-. Llançament ja!
La
càpsula es va tancar, els llums es van reduir, i això va ser tot. La càpsula va
romandre sinistrament silenciosa i immòbil. Desconcertada, l'Alema es va
arrossegar més enllà d'una filera de seients antiacceleració i va mirar cap
endavant. El droide pilot la mirava. El seu vocalitzador centellejava amb
rapidesa mentre s'esforçava per explicar-li el procediment de llançament
adequat. L'Alema no podia sentir res.
-Anul·lat!
-cridà-. Llançament ja!
La
càpsula d'evacuació va sortir disparada, llançant-la contra l'arnès de duracer
d'un seient. Ja havia donat el codi d'autorització.
La
Jaina no va veure el llançament. Estava mirant el panell superior, intentant
alinear les antenes comunicadores de l'Ombra
amb les antenes del Caçador de Nebuloses.
La tasca hauria estat difícil en les millors circumstàncies, atès que el creuer
estel·lar estava parat a només vint milions de quilòmetres d'un sol taronja. La
presència de la fragata yuuzhan vong l'obligava a usar només les toveres d'aire
per posicionar-se, i la tasca resultava gairebé impossible.
Després
de diversos minuts d'intentar-ho, per fi va aconseguir alinear el senyal del
comunicador dins de la retícula i va igualar la rotació de l'Ombra amb la del Caçador de Nebuloses, a mesura que aquesta es desplaçava sobre el
sol taronja.
-Què et
sembla això?
L'R2-D2
va introduir un missatge a la pantalla superior.
-No, no
crec que pugui -va deixar anar la Jaina-. Si estàs rebent alguna cosa, posa-me-la!
Dins
de la cabina van aparèixer mitja dotzena de borrosos vídeos bidimensionals,
bellament col·locats en filera al llarg de la plexialeació. La meitat de les
imatges mostraven a guerrers yuuzhan vong fent de guerrers yuuzhan vong,
destrossant droides, llançant aparells electrònics en tubs desintegradors,
colpejant a refugiats indefensos. Una pantalla va mostrar una espècie de rèptil
de vuit potes, si és que era un rèptil, atrapat sota la porta d'una mampara,
amb el cap molt cremat per un àcid i un ull rebentat per una descompressió
sobtada. Una altra imatge mostrava una escotilla de càpsula buida, però va ser
l'última pantalla la que va captar l'interès de la Jaina.
Mostrava
el pont del creuer, amb el capità Pollux i tota la seva tripulació envoltats
per guerrers yuuzhan vong. La Jaina no hauria reconegut a Pollux encara que l'hagués
conegut en persona i la imatge fos millor. Tenia la cara reduïda a una pasterada
informe.
Un
yuuzhan vong sense nas li va tallar l'orella al capità.
-Ho preguntaré
per última vegada: On va recollir als Jeedai?
D'alguna
manera, en Pollux va trobar forces per riure.
-Quin
Jedi?
El
yuuzhan vong va llançar una rialleta.
-És un
home graciós, capità -va dir. Va doblegar l'orella desmembrada a la mà del
capità i es va tornar cap als seus subordinats-. Mateu a la tripulació.
Descoratjada,
la Jaina es va tornar cap a la Mara.
-Podem
fer alguna cosa?
La Mara
mirava fixament l'ordinador de navegació.
-Per la
tripulació, no. Però mira això.
Va
teclejar una ordre i dins de la cabina va aparèixer una línia daurada marcant
una trajectòria. Partia del Caçador de
Nebuloses, passava més o menys a l'altura de la proa de l'Ombra i després traçava un revolt molt
tancat en direcció al planeta.
-Una càpsula
d'evacuació? -La Jaina mirà al creuer estel·lar i va descobrir la fragata
yuuzhan vong encara ociosament parada davant la plataforma d'atracada del Caçador-. Posen en perill milers de
refugiats i s'enlairen en una càpsula? Un Jedi ha fet això?
-Això sembla,
no? -La Mara va començar a traçar un rumb d'intercepció-. Anem a recollir-les
abans que facin més mal.
[1]
La traducció
correcta de l'expressió seria: anar a plena lluna o a les clares, però em va
semblar millor pel fet que es vesteixen d'esclaves i van desarmades dir
senzillament: nues. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada