Capítol
3
En Malgus va fer un sondeig per les
ruïnes. La closca de la nau de lliuraments encara fumejava i cremava en algunes
parts. Zones de metall ennegrit puntejaven la sala. Murs i columnes havien
estat reduïts a piles de runa abruptes. Esquerdes venoses a les parets i el
sostre. La llum del sol moribund del dia traçava línies plenes de pols des de
la teulada fins a terra. Cossos, molts d'ells Sith, però més encara Jedi i
militars de la República, reposaven escampats sobre el sòl, entre la runa. Uns
pocs gemecs sonaven aquí i allà. La Mandaloriana estava drets a l'entrada
destrossada del Temple. Mantenia el seu casc sota el seu braç i el sol
centellejava en el seu llarg pèl. Els seus ulls es movien per la destrucció, la
línia dura de la seva boca sense mostrar emoció. Devia haver sentit els ulls d'en
Malgus sobre ella. Va trobar la seva mirada i va assentir. Ell li va tornar el
gest, un guerrer agraint a un altre. Es va tornar a posar el casc, es va girar,
va encendre el seu jetpack, i es va elevar cap al cel de Coruscant. L'Imperi
veuria el seu pagament.
Dels cinquanta guerrers Sith que
havien assaltat el Temple, potser una marca romania dempeus. En Malgus estava
descontent però no sorprès de veure a Lord Adraas entre els vius. Ells, també
van compartir una mirada a través de les ruïnes, però cap gest mutu va agrair
la seva afinitat com a guerrers. Ni pagarien l'un a l'altre amb res.
Amb la batalla acabada, els guerrers
Sith restants es van unir al costat de la nau de lliuraments i van elevar els
seus punys per saludar-lo, cridant un plor de victòria enmig dels seus enemics
caiguts. Per un moment, l'Adraas va romandre entre ells i no va fer res,
simplement mirava a Malgus, llavors ell, també, reticent es va unir a la
salutació. En Malgus va deixar passar la seva tardança.
Per ara.
En Malgus va agrair la salutació amb
un assentiment.
-Sou servents de l'Imperi -Va dir
ell-. I de la Força.
Van cridar una altra vegada més en
resposta.
En Malgus va donar una puntada a
l'empunyadura de l'arma d'en Zallow fora del seu camí, va desactivar el seu
propi sabre de llum, va caminar sobre el cos d'en Zallow, i va caminar sobre la
runa, entre els focs, entre els morts, fins que va arribar fins a l'Eleena. Va
sentir els ulls dels seus guerrers en ell, els ulls de l'Adraas, va sentir
arribar el canvi en els seus sentiments. No li va importar.
Ell es va agenollar i va bressolar-la
en els seus braços. Ella encara estava calenta, respirant. Les ferides
frunzides de blàster que en Zallow li havia donat semblaven com boques negres a
la pell de la seva espatlla i pit. Semblava no tenir ossos trencats.
-Eleena. Obre els teus ulls. Eleena.
Els seus ulls van tremolar fins
que es van obrir.
-Veradun -Va murmurar.
Escoltar pronunciar el seu nom davant
d'altres Sith li va sorprendre, i la seva mà es va tancar en un puny tan premut
que va fer que els seus artells li fessin mal. Ella mai hauria -mai- de comportar-se
tan familiarment amb ell davant d'altres Sith.
Ella va haver de sentir la seva ràbia
perquè va empal·lidir, es va cobrir, mirant al seu puny tancat, els seus ulls
ben oberts.
Que ella entengués la seva
transgressió va diluir la seva ràbia. Va desenrotllar el seu puny i va allargar
la mà.
-Pots posar-te dreta?
-Sí. Gràcies, Mestre.
Ell la va elevar bruscament en els
seus peus, sense prestar atenció a les seves ferides. Ella es va doblar de
dolor i es va inclinar sobre ell. Ell li ho va permetre. El seu alè sonà a
panteixos adolorits.
-Convoca un equip mèdic d'Usràpid -Va
ordenar a l'Adraas.
Els ulls de l'Adraas es van
empetitir. No hi havia dubte que va pensar que la tasca estava per sota d'ell.
-Ja has sentit a Darth Malgus -Va dir
l'Adraas a un guerrer Sith proper-. Convoca un equip mèdic.
-No -Va dir en Malgus-. Tu ho faràs,
Adraas.
L'Adraas va mirar per un moment amb
ràbia en els seus ulls, abans que corregués una cortina sobre la seva irritació
i girés la cara inexpressiva.
-Com vulguis, Darth Malgus.
Des de l'exterior, explosions com
trons sonaven, el cop de tambors regular de l'intens bombardeig. La flota de l'Angral
havia començat el seu atac a Coruscant.
-Li vaig donar el senyal a Darth
Angral que el Temple era segur -Va dir l'Adraas, el més vague indici de
desafiament en el seu to-. Semblaves... preocupat amb altres coses en aquest
moment.
La mirada de l'Adraas va caure sobre l'Eleena,
llavors va tornar a Malgus.
En Malgus el mirà, un puny premut, i
lluità contra el centelleig de ràbia. No permetria que el límit d'insubordinació
de l'Adraas disminuís l'allau que va sentir de la seva victòria.
-Perdonaré la teva usurpació de poder
per aquesta vegada, però no tornis a excedir-te -Va dir en Malgus-. Ara
desapareix de la meva vista.
L'Adraas es va posar vermell d'ira,
la seva boca una línia fina de ràbia, però no va gosar dir una altra paraula.
Va fer una reverència a mitges i va marxar.
En Malgus va fer la seva adherència
sobre l'Eleena més gentil mentre es giraven a mirar a l'exterior. L'entrada en
ruïnes del Temple, ampliada per la nau de lliuraments xocant a través d'ella,
oberta cap al cel clar. Junts, ell i l'Eleena van mirar als bombarders
Imperials sortir fora dels núvols taronja i vermells i calar Coruscant en
flames.
-Vés a veure-ho, Mestre -Va xiuxiuejar
l'Eleena-. És la teva victòria. Estic bé. Vés.
Ella no estava bé i ell ho sabia.
Però ell també sabia que havia de veure-ho.
Ell la va deixar i va caminar per la
sala fins que va arribar a l'entrada destrossada. Les estàtues dels Jedi que feien
una processó alineada estaven tombades, trencades pels seus peus. Va veure la
culminació de la seva vida.
Les naus imperials escalfaven l'aire.
Les bombes queien com pluja i explotaven en plugims de vermell i taronja i
negre. Gotes de fum es vessaven al cel. Els pocs speeders nadius que quedaven
en l'aire eren perseguits per caces imperials i enderrocats. Centenars de focs
omplien el camp de visió d'en Malgus. Un gratacels cremava, un pilar de flames
aconseguint el cel. Explosions secundàries enviaven vibracions profundes
gemegant a través del sòl. En Malgus ocasionalment captava els sons dels crits
distants, en pànic. Un grapat de caces de la República van sortir a l'aire però
van ser ràpidament eixamenats pels caces imperials i colpejats des del cel.
Ell va obrir un canal de
comunicacions a la Foscor, el creuer
de comandament de l'Angral.
-Darth Angral, ha sentit que el
Temple Jedi està assegurat?
El so d'un pont ocupat servia com a
soroll de fons per a la resposta de l'Angral.
-Ho he sentit. Ho has fet bé, Darth
Malgus. Quants guerrers van morir en l'assalt?
-L'Adraas no us ho va explicar?
L'Angral no va contestar, merament
esperava que en Malgus contestés la pregunta original.
-Potser trenta -Va dir en Malgus a la
fi.
-Excel·lent. Enviaré un transport per
recollir-te a tu i als teus homes.
-Preferiria que esperéssiu.
-Oh?
-Sí. Desitjo veure cremar Coruscant.
-Ho entenc, vell amic. M'asseguraré
que els bombarders evitin el Temple. Per ara.
El canal es va tancar i en Malgus es
va asseure amb les cames creuades a la porta del Temple. Aviat, diversos dels
guerrers Sith es van col·locar al seu voltant. Junts, testificaven el foc.
A menys de mitja hora estàndard, un
transport metge imperial va tallar a través del fum i les flames i altres naus imperials
que omplien el cel per baixar en un núvol de pols en la gran processó de fora
del Temple Jedi. Els dos pilots, visibles a través del transpariacer de la
cabina de comandaments, van saludar a Malgus.
Una porta del ventre es va obrir i
dos homes de la Corporació Mèdica Imperial gris i blau van baixar per la rampa.
Tots dos portaven maletins de subministraments i instruments i tots dos tenien
el físic tou dels homes que -malgrat el seu entrenament de guerrers- no havien
vist el treball dur en molt de temps. Droides metges bípedes, els seus cossos
polits platejats reflectint els focs cremant a les vistes de la ciutat,
caminaven darrere, cadascun tirant d'un carro de tractaments amb una llitera de
tres nivells darrere seu.
En Malgus es va alçar i es va
aproximar a ells. Els ulls dels doctors es van obrir amb la seva aparença -l'aspecte
cicatritzat era el que més alarmava- i van fer una salutació vigoritzant.
-Hi ha diversos ferits dins -Va dir
en Malgus-. La dona twi'lek és el meu servent. Tingueu cura com ho faríeu amb
mi.
-Una alien, senyor meu? -Va preguntar
el major dels dos homes, les seves galtes puntejades amb una barba grisa d'un
dia-. Com estic segur que sap, les instal·lacions mèdiques Imperials a la sala
d'operacions estan restringides a...
En Malgus va fer un pas cap a ell i
la boca del doctor es va tancar de cop.
-Cuida d'ella com ho faries amb mi.
Ho has entès?
-Sí, senyor meu -Va dir el doctor, i
l'equip mèdic es va afanyar darrere d'ells.
Més explosions colpejaven el paisatge
urbà. Una bomba va colpejar una estació d'energia, i una enorme flamarada de
plasma va volar mig quilòmetre sobre el cel. Un vol dels interceptors CEI[1],
perceptible per les seves ales doblegades, va colpejar sobre el Temple. Els
Sith al seu voltant animaven.
L'Eleena va sortir del Temple, la
seva boca premuda amb dolor. El doctor va anar darrere d'ella, la preocupació
arrugant el seu front.
-Si us plau, senyora -Va dir el
doctor, mirant a Malgus amb terror-. Si us plau.
Els ulls de l'Eleena es van obrir mentre
s'assimilava l'escala del bombardeig, la destrucció. En Malgus va fer un pas
davant seu.
-Vés amb els doctors -Va dir ell-. Hi
ha una nau mèdica Imperial, Usràpid, en òrbita amb la resta de la flota del
creuer. Espera'm allà. Aniré quan acabi aquí.
-No requereixo cures, Mestre.
-Fes el que et dic -Va dir ell,
encara que la seva veu no era dura.
Ella va empassar, va somriure, i va
assentir.
-Gràcies, senyor -Va dir el doctor a
Malgus-. Anem, senyora. -Va agafar a l'Eleena gentilment pel braç i la va
escortar a bord del transport mentre les bombes queien i la República moria.
Després que l'equip mèdic rebusqués i
carregués als ferits, els Sith van carregar els seus propis morts a bord. Els
cossos serien portats a Dromund Kaas o Korriban per als ritus apropiats. En Malgus
desitjaria que l'Adraas estigués entre ells.
Després que el transport s'enlairés,
Adraas, emmascarat una vegada més, va venir al costat d'en Malgus.
-Què hi ha dels cossos dels Jedi? -Va
preguntar l'Adraas.
En Malgus ho va considerar. Els Jedi
havien lluitat bé, especialment Zallow. Havien malinterpretat la Força, però
ell, tot i així, desitjava tractar-los de manera honorable.
-Convertiu el Temple en la seva tomba.
Tireu avall tot això.
-Requeriré d'un bombarder per...
En Malgus sacsejà el seu cap i es va
girar sobre l'Adraas. Ells van romandre a la mateixa altura, i l'Adraas no
s'acovardia davant l'aparença d'en Malgus.
-No -Va dir en Malgus-. Hi ha
explosius més que suficients encara a la nau de lliuraments. Fes-los servir.
-És una ordre... senyor meu?
En Malgus va mantenir la calma amb
dificultat.
-Els Sith han de destruir el Temple
Jedi, no els pilots Imperials. Discrepes, Adraas?
L'Adraas semblava no haver-ho
considerat. En Malgus no estava sorprès. L'Adraas, també, malinterpretava la
Força, i tenia molt poc sentit de l'honor. Tot i això, va fer com li van dir.
-Es farà, senyor meu.
Immediatament, les càrregues es van
col·locar i en Malgus sostenia un detonador remot a la mà. Mirà al Temple una
última vegada, les seves torres, les grades apilades de l'estructura central,
les estàtues tombades, la gran entrada semblava una burla abrupta i rude pel
pas de la nau de lliuraments. La resta de les seves forces Sith romanien
reunides al voltant d'ell.
-hauríem d'apartar-nos a una
distància segura? -Va preguntar l'Adraas.
En Malgus li va compensar amb
desdeny.
-Aquesta és una distància segura.
-Estem a vint metres de distància de
l'entrada -Va dir l'Adraas.
Mirant a la cara de l'Adraas, en Malgus
va activar el detonador. Una sèrie d'explosions baixes van sonar, començant a
les profunditats del Temple i arribant més a prop conforme les càrregues
explotaven seqüencialment i minaven els fonaments del Temple.
Una forta ràfega de pols i runa solts
van sortir de l'entrada. Les explosions en els nivells superiors van començar,
es van tornar més sorolloses, més feres. La pedra cruixia. Grans trossos queien
de la façana del Temple i xocaven contra el terra. Les flames eren visibles a
través de l'entrada. Una sèrie sencera d'explosions van seguir en una ràpida
successió, el so de trencar la columna de l'Orde Jedi.
L'enorme edifici, un símbol dels Jedi
durant segles, va començar a caure sobre si mateix. Les torres col·lapsaven en
el seu deixant, les grans agulles esfondrant-se com a càmera lenta. Un coet de
foc i punts de pedra movent-se més ràpidament que la velocitat del so explotant
fora de l'entrada ara col·lapsant-se.
En lloc de cobrir-se, en Malgus va caure
en la Força, va elevar dues mans, palmes cap a fora, i va formar un mur
transparent de poder davant ell mateix i els seus guerrers. El seu company Sith
es va unir a ell, imitant el seu gest, imitant el seu poder. Les roques i runes
s'acumulaven contra la barrera compartida, la metralla de les ruïnes
accelerant. El rastre de les flames els va copejar i es va dividir al seu
voltant, com aigua sobre la pedra.
El Temple va continuar la seva lenta
defunció, caient cap a dins, reduint-se a un monticle sense forma de runes i
ruïnes. I llavors es va acabar.
Un núvol gruixut de pols penjava com
un vel funerari sobre la muntanya de pedra destrossada i acer que havia estat
el Temple Jedi. Podia haver hagut supervivents Jedi en els nivells inferiors
del Temple. A Malgus no li importava. Estaven aixafats o atrapats per sempre.
-I així cau la República -Va dir en
Malgus.
Els Sith al seu voltant victorejaven.
Ningú d'entre la delegació de la
República a Alderaan va parlar fins que van arribar a la sala. Ningú semblava
saber què dir. L'Aryn va lluitar per mantenir el seu remolí col·lectiu
emocional a ratlla. Com ella, estaven saltant a l'atzar entre la pena, la
ràbia, i la decepció. Fins i tot la Dar'nala lluitava per mantenir-se centrada,
encara que en el seu exterior semblava en calma.
La Dar'nala finalment va trencar el
silenci, el seu to, almenys, tot negocis.
-Necessitem arribar al Mestre Zym tan
aviat com sigui possible. Necessito el seu consell.
-Com podem estar segurs que és viu? -Va
preguntar la Satele-. Si Coruscant ha caigut...
Com una la delegació va titubejar. En
Syo i l'Aryn van compartir una mirada de xoc. No se li havia ocorregut a l'Aryn
que el Mestre Zym, també, l'haguessin perdut.
-Ho hauria sentit si estigués... mort
-Va dir la Dar'nala, assentint com per assegurar-s'ho a si mateixa-. Prepara un
enllaç de comunicacions segur, Satele.
-Sí, Mestra Dar'nala.
-Ningú se'n va d'aquí -els hi va dir
a tots la Dar'nala. L'Aryn va veure que els ulls de la Mestra estaven injectats
de sang-. Quan arribin paraules de l'atac al públic, la premsa voldrà fer
comentaris. No en donarem cap fins que ens hàgim assentat en la nostra tasca.
Parlaré per aquesta delegació per ara. D'acord?
Tots van assentir, fins i tot el
Senador Am-ris.
-Aquesta serà una decisió definitiva
per a la República, Senador -Va dir la Dar'nala-. Els Jedi donaran consell, és
clar.
L'Am-ris es va encorbar quan va parlar,
aixafat pel pes dels esdeveniments.
-Discutiré els assumptes amb el cap
d'acció del Senat -Va dir ell.
-Potser el Senat no n'hi hagi ara per
ara -Va dir la Dar'nala-. Potser hagis d'actuar en el seu lloc. Els teus
consellers d'aquí poden assistir-te. Et donarem suport a tu i a qualsevol
decisió que definitivament facis.
Línies de preocupació solcaven el
front de l'Am-ris. Ell va empassar, va assentir.
Van caminar a través dels passadissos
buits, descoratjats. L'edifici de l'Alt Consell havia estat evacuat per a les
negociacions. Fins i tot els guàrdies alderaanians típicament estacionats en
l'estructura havien estat relegats a llocs exteriors. Encara que les finestres
donaven a patis d'herba i arbustos tallats, fonts fluint de forma suau, i
elegants escultures, l'Aryn, tot i així, se sentia com si estiguessin caminant
en una tomba. Una cosa havia mort a l'interior de l'edifici.
Els seus pensaments s'agitaven. Tots
ells semblaven estar a punt de dir alguna cosa, encara que ningú va dir res. L'Aryn
finalment li va donar veu al que imaginava que tots ells estaven pensant.
-No podem deixar que aquesta agressió
continuï, Mestra.
La Satele i en Syo van donar petits
assentiments estan d'acord. La Dar'nala mirà fora d'una finestra al camp alderaanià.
-Temo que no tinguem opció. El
Canceller és mort...
-Mort? -Va preguntar l'Aryn.
- Vam veure com passava -Va dir la Satele,
assentint, la seva veu tensa-. Va dir que una flota Imperial va atacar
Coruscant. Sembla que l'atac se centrava al Senat i al Temple Jedi.
-Dubto que s'aturessin aquí -Va dir l'Am-ris.
-Hi havia Padawans al Temple -Va dir en
Syo.
La Satele va continuar.
-No tenim ni idea del nombre de les
forces imperials o de quins altres danys hagin pogut portar amb ells.
-No podem lliurar Coruscant -va dir l'Aryn.
L'afirmació va fer que tots empal·lidissin
en silenci.
-Hi estic d'acord -Va dir a la fi la Dar'nala-.
No hauríem d'arribar a això.
-No hauríem? -Va preguntar en Syo.
L'Aryn no podia a penes creure el que
estava escoltant. Els Jedi havien estat entabanats, havien fallat en el seu
càrrec de protegir la República. El Mestre Zym devia d'haver previst el pla
Sith. Ella mirava fora de les finestres mentre caminaven, tot just veient les
vistes alderaanianes, el riu proper.
Hi havia lluitat contra les forces
Imperials a Alderaan, els havia derrotat fins a una retirada. No volia res més
que lluitar contra ells de nou ara.
La veu de la Dar'nala la va portar de
nou al present.
-Com sabies que els Sith havien
atacat Coruscant abans que sortíssim de l'habitació de negociacions, Aryn?
-No ho sabia -Va admetre l'Aryn-. No
amb seguretat. Només sabia que... -Tractà de contenir l'emoció de la seva veu
però sentencià-. El Mestre Zallow havia estat assassinat. I quan vaig veure la
mirada en els ulls dels Sith...
En Syo va fer un pas a prop seu, com
si la protegís de la seva aflicció.
-El Mestre Zallow és mort, llavors -Va
dir la Dar'nala, posant-se rígida. Les seves paraules sonaven tenses, el dolor
filtrant a través del seu control-. Estàs segura?
L'Aryn va assentir però no va dir res
més, simplement va construir un mur en la seva voluntat per contenir les
llàgrimes. En Syo semblava voler-li oferir consol, però en el seu lloc no va
fer res.
-Tots ho lamentem, Aryn -Va dir la Dar'nala-.
I les altres pèrdues d'avui.
L'Aryn no podia contenir la ràbia en
la seva veu.
- Així i tot ens fas tornar a
negociar amb aquells que ho van fer.
La Dar'nala parà els seus passos, es
va girar per encarar-la. L'Aryn sabia que s'havia excedit. La veu de la Dar'nala
romandre a baix nivell, però en la calor dels seus ulls podria haver calat foc
a l'Aryn.
-Hi ha bilions de persones a
Coruscant. Nens. Les seves vides depenen que nosaltres actuem amb seny, no
precipitadament. Les teves emocions controlen la teva llengua. No els deixis
controlar el teu pensament.
-Té raó, Aryn -Va dir el Senador
Am-ris i va posar una mà sobre l'espatlla de l'Aryn-. Hem de pensar en el bé de
la República.
L'Aryn sabia que tots dos tenien raó,
però no li importava. Faria justícia pel Mestre Zallow, d'una manera o altra.
-Perdona'm, Mestra -Va dir ella-.
Senador.
-Ho entenc -Va dir la Dar'nala, i el
grup va començar a caminar de nou-. Ho entenc tot massa bé.
En Zeerid va intentar dormir a la
seva cadira durant unes hores i no ho va aconseguir mentre que el Gras era llançat a través del túnel blau
de l'hiperespai. En el seu lloc, es preocupava pel seu següent treball. Més
encara, es preocupava per la feina després d'aquesta, i el de després d'aquesta.
Es preocupava per la seva filla, per com tindria les cures que necessitava quan
ell -ell ho veia inevitable ara- morís en un dels seus treballs. El forat en
què vivia semblava estar-se tornant més i més profund tota l'estona, i no
s'acostava a cavar la seva sortida.
La instrumentació va xiular amb un
senyal per indicar la fi del salt. Ell va fer transparent la part superior de
la cabina de comandaments conforme la nau sortís de l'hiperespai i el blau
donava lloc al negre.
L'esfera de l'estrella de Vulta
cremava en la distància. Vulta era visible a través de la part superior, el seu
costat diürn brillant com una joia verda i blava contra la foscor de l'espai.
Arribar al sistema Vulta li feia
sentir immediatament més lleuger. La part d'ell que es mantenia treballant al
moll es reafirmava. El pensament de veure l'Arra sempre li feia el mateix.
Va encendre els motors i el Gras va accelerar a través de l'espai
buit entre ell i la seva filla. Quan es va acostar al planeta, va canviar la
nau a pilot automàtic i va esperar que el control planetari li contactés.
Mentre esperava, va encendre un canal
de notícies de l'HoloRed. La seva petita videopantalla de la cabina de
comandaments li mostrava imatges de les negociacions de pau a Alderaan. S'havia
oblidat d'elles. Des que es va donar de baixa, la guerra entre l'Imperi i la
República s'havia convertit en poc més que un soroll de fons per a ell. Sabia
que l'Esquadró Caos s'havia reportat bé a Alderaan, però no gaire més.
Metratge de la delegació Sith entrant
a l'edifici del consell omplia la pantalla, comentaris, llavors metratge de la
delegació Jedi fent el mateix. Va pensar que havia vist una cara familiar entre
els Jedi.
-Congela la imatge i amplia a la
dreta.
La videopantalla va fer com li va
ordenar, i aquí estava: Aryn Leneer. Ella encara portava el seu cabell llarg,
sorrenc solt, encara tenia els mateixos ulls verds, la mateixa postura
encorbada, com si s'estigués abraçant a si mateixa contra una tempesta.
La qual cosa estava fent, va suposar en
Zeerid, donada l'agudesa amb què sentia les emocions d'aquells al seu voltant.
No l'havia vist en anys. S'havien fet
amics durant els mesos que havien servit junts a Balmorra. Hi havia esbrinat
que ella podia volar bastant bé i lluitar molt bé. Respectava això. I pel fet
que ell lluitava bastant bé i volava encara millor, pensava que ella l'havia respectat.
Mai havia begut amb Zeerid i els comandos, però ella sempre era a la cantina
amb ells. Només mirant.
En Zeerid havia assumit que anava amb
ells perquè li agradava la temperatura emocional dels comandos quan bevien...
alleujament i alegria d'haver sobreviscut a una altra missió. Ella sempre tenia
una franquesa a la cara, una expressió en els seus ulls que deia que ella l'entenia.
La seva franquesa havia atret als soldats borratxos com mosques dolços al
nèctar de la mel. Havien volgut mirar els seus ulls i confessar alguna cosa. En
Zeerid imaginava que hauria d'haver estat esgotador per a ella. I tot i així
ella sempre havia estat aquí per a ells. Cada vegada.
El vídeo es va tallar cap a una
imatge de Coruscant i un comentador va dir:
-Fins avui, quan un atac...
La unitat de comunicació de la nau va
sonar amb un senyal i en Zeerid va apagar el vídeo. Esperant el control
planetari, el va acceptar però es va aturar a mig camí quan es va adonar que
era el canal subespacial encriptat que usava amb L'Intercanvi.
Va considerar ignorar l'alto. Parlar
a l'Oren tan a prop de Vulta embrutaria la reunió amb l'Arra. No volia tenir
negocis en ment quan veiés la seva filla.
El parpelleig regular, vermell de
l'alto va continuar.
Ell va transigir, maleir, i va colpejar
el botó per obrir el canal, el va colpejar tan fort que va fer cruixir el
plastoide. Es va tensar pel que escoltaria.
-Què? -Va bordar ell.
Per un moment l'Oren no va dir res,
llavors...
-Si l'anàlisi de veu no digués que
ets tu qui parla, hauria assumit que havia parat a una altra persona.
-Tinc altres coses en ment ara
mateix.
-Oh? -Es va detenir l'Oren, com si
esperés una explicació més acurada. En Zeerid no va oferir-ne cap, així que l'Oren
va continuar-: Com al·ludia abans, tinc una cosa urgent. El lliurament
requereix d'algú amb habilitats de pilotatge extraordinàries. Algú com tu,
Zeta.
-Acabo d'acabar un treball, Oren.
Necessito temps...
-Aquest treball esborrarà els teus
deutes.
En Zeerid es va aixecar a la cadira,
sense estar segur d'haver escoltat correctament.
-Pots repetir-ho?
-M'has escoltat bé.
En Zeerid l'havia escoltat; només que
no podia creure-ho. Feia merament unes hores, imaginava que mai es lliuraria de
L'Intercanvi. Ara l'Oren li estava oferint just això. Va tractar de mantenir la
seva veu regular.
-És només un lliurament?
-És un lliurament.
-Què és el carregament? -Va intentar
no ennuegar-se amb la paraula-. Espècia?
-Sí.
-On va?
Pensava que havia d'estar-se dirigint
a algun forat ardent d'un planeta perquè l'Oren li hagués ofert netejar el seu
deute.
-Coruscant. -L'Oren pronuncià el nom
de mala gana, com si esperés que en Zeerid refusés.
-Això és tot?
-Has sentit el que he dit?
-Ho he fet. Vas dir «Coruscant». Així
que on és la trampa?
-La trampa?
-Coruscant no és exactament una ZA cremant.
Són unes vacances en comparació al que estic acostumat a fer. Així que on és la
trampa?
-No has vist l'holo?
-He estat a l'hiperespai.
-Per descomptat. -Va remugar l'Oren-.
L'Imperi ha atacat Coruscant.
En Zeerid es va inclinar a prop, un
cop més sense estar segur d'haver escoltat bé. L'afirmació simple de l'Oren i
el to planer en què ho va dir no semblava tenir els mitjans per implicar amb la
importància de les paraules que en Zeerid pensava que havia escoltat.
-Repeteix? Estaven tenint lloc les negociacions
de pau a Alderaan. Ho acabo de veure a l'holo. A què et refereixes amb
«atacat»?
-Em refereixo a atacat. Una flota
Imperial està en òrbita al voltant del planeta. Forces Imperials ocupen
Coruscant. Ningú sap molt més perquè l'Imperi està interferint en les
comunicacions de Coruscant.
Els pensaments d'en Zeerid encara no
podien assimilar la idea. Com podia l'Imperi haver atacat qualsevol dels Mons
del Nucli, molt menys la capital?
-Com poden haver-se obert pas a
través de la xarxa de defensa? No té sentit.
-Jo tampoc ho sé ni m'importen els
detalls, Zeta. Encara que jo ho veig com un atac sorpresa que va ocórrer enmig
de les negociacions de pau. Si fos d'una altra manera, un podria apreciar la
gosadia de l'Imperi. Vas lluitar contra l'Imperi, no, Zeta?
En Zeerid va assentir. Havien
intercanviat trets amb les forces Imperials diverses vegades, originalment com
un comandament a l'exèrcit de la República, i després com... el que fos que era
ara. Per un moment, va tenir una espurna de les nocions ridícules que va haver
realçar amb l'exèrcit. Es va reprendre a si mateix per estúpid.
-Pots veure la resta de l'holo -Va dir
l'Oren-. Mentrestant, comença a planejar aquest lliurament.
El lliurament. Cert.
-Vols que faci volar una nau plena
d'espècia dins d'un món recentment conquistat ocupat per l'Imperi? Dius que han
bloquejat el trànsit de comunicacions. Tindran el trànsit orbital al mínim,
també. No puc colar-me a través d'això, fins i tot volant a cegues. Em
llançaran a l'espai.
-Trobaràs la forma.
-Estic obert a suggeriments.
-Tinc fe que trobaràs alguna cosa.
-Almenys hauríem d'esperar que els
assumptes s'assentin. L'Imperi probablement permetrà que el trànsit de naus
comercials regulars es reprengui en una setmana o més. En aquest punt...
-Això no funcionarà.
-Ha de funcionar.
-No. El carregament necessita moure's
immediatament.
A Zeerid li començaven a agradar les
coses menys i menys. El seu sentit de l'olfacte captava alguna cosa podrint-se.
-Per què?
-No necessites saber-ho.
-Ho necessito si vaig a implicar-me
amb això. La qual cosa ni tan sols he decidit encara.
L'Oren va caure en silenci per un
moment. Llavors...
-Aquesta és ingespècia.
En Zeerid va deixar anar un sospir.
No li estranyava que el treball li netegés els deutes. L'espècia d'enginyeria
química no només era especialment addictiva, també alterava la química del
cervell dels usuaris de tal manera que només més de la mateixa marca, la ingespècia podia satisfer la seva necessitat. La simple espècia no ho faria.
Els traficants anomenaven a la ingespècia -la corretja- perquè els hi donava el
monopoli sobre els seus usuaris. Podien carregar un suplement, i ho van fer.
-Tenim un comprador a Coruscant amb els
subministraments baixos. Necessita que aquesta comanda arribi a Coruscant
ràpidament, de l'Imperi o no de l'Imperi. Ja saps per què.
En Zeerid sabia per què.
-Perquè si els usuaris no podien
aconseguir la seva marca d'ingespècia, s'anirien en retirada. I si ells
passaven per això...
-Trencarien la seva addicció per la
marca i el nostre comprador perd el seu mercat. La seva preocupació per sobre
de la seva grandesa, comprensible.
-El que vol dir que L'Intercanvi posa
el preu.
-La qual cosa funciona bé per a tu,
Zeta. No semblis tan desdenyós.
En Zeerid es mossegà la cantonada del
seu llavi. Va sentir una petita nàusea. D'una banda, podria ser lliure amb
només aquest lliurament. D'altra banda, havia vist un cau d'ingespècia una
vegada a Balmorra, servint a l'exèrcit. No era bonic.
-No -Va dir en Zeerid. Per agafar
força, va mirar a través de la part superior de la cabina de comandaments a
Vulta, on vivia la seva filla, i va moure el seu cap-. No puc fer-ho. L'espècia
ja és prou dolenta. La ingespècia és massa. Em guanyaré la meva sortida d'aquí
d'una altra manera.
La veu de l'Oren es va endurir.
-No, no ho faràs. Pots morir
intentant fer aquest lliurament, o pots morir no fent aquest lliurament. Entens
el que vull dir?
En Zeerid serrà les dents.
-Sí. Ho entenc.
-M'alegro. Mira-ho d'aquesta manera.
Si fas el lliurament, estàs en pau amb L'Intercanvi. Potser fins i tot te'n
vagis, huh? Si no fas el lliurament, estàs mort, i a qui li importa?
L'Oren va riure entre dents per la
seva pròpia intel·ligència, i en Zeerid no desitjava res més que ofegar el
bastard.
-Llavors necessito més -Va dir en
Zeerid. Si anava a embrutar-se, volia crèdits suficients en les mans per
comprar una dutxa per a la seva consciència-. No només una neteja de deutes.
Vull dos-cents mil crèdits a més de cobrir el deute, i vull cent d'ells pagats
abans que aterri a Vulta, el que significa que tens un quart d'hora.
-Zeta...
-Això no és negociable.
-Necessites una mica de diners per al
joc, huh?
-Alguna cosa així.
-Molt bé. Fet. Els primers cent
arribaran al teu compte abans que arribis a baix.
En Zeerid es mossegà el seu llavi de
ràbia. Hi hauria d'haver demanat més.
-On vaig?
-El carregament es dirigeix a Vulta ara mateix. I quan dic que és hora d'anar-se'n, tu mous la cua.
-Està bé. -En Zeerid agafà alè de
forma profundament. -Has acabat de parlar, Oren?
-Ja estic.
-Llavors tinc una cosa més a dir-te.
-Què és?
-Com més et conec, més vull disparar-te
a la cara. Només volia que ho escoltessis de mi almenys una vegada. Amb
dos-cents mil o sense dos-cents mil.
-Això és pel que m'agrades, Zeta -va
dir l'Oren-. Baixa la teva nau a l'altura del Nan Roig i segueix les
instruccions d'atracada. Contactaré amb tu quan el carregament estigui
preparat.
-Ho carregaràs en el Gras, o volaré en una altra cosa?
-No ho sé encara. Probablement
carregarem al Gras de la manera
habitual... un droide de manteniment modificat. Ho sabràs quan ho sàpiga.
-Si no és el Gras, estigues kríffidament segur que sigui una altra cosa ràpida.
-Estaré al corrent.
-Està bé -Va dir en Zeerid, encara
que no estava bé. Va tancar el canal, es va asseure de nou en la seva cadira, i
va mirar fora l'espai.
La Dar'nala va acomiadar a l'Aryn i en
Syo, presumptament de manera que ella, la Satele, i el Senador Am-ris poguessin
tenir un consell privat amb el Mestre Zym. Sense res a fer i res més a dir, l'Aryn
va tornar a les seves càmeres per...
Per a què?
Ella no sabia què fer. Sentia com si
hagués d'estar fent alguna cosa, però no tenia ni idea de què. Així que va
menjar sense assaborir, caminar d'un costat a l'altre per terra, i meditar,
tractant de contenir el dolor a ratlla mantenint-se ocupada.
Quan això no va funcionar, va
comprovar l'HoloRed a la recerca de notícies. Com era d'esperar, els informes
estaven plens d'especulacions sense alè sobre l'atac Imperial a Coruscant i el
que significava per a les negociacions de pau. Ella no podia aguantar el to
dels presentadors, així que va treure el so a la videopantalla.
No hi havia metratge del post-atac a
Coruscant així que l'Aryn va assumir que l'Imperi devia d'haver interferit les
comunicacions. En el seu lloc, el metratge mostrava antigues imatges de la
capital de la República. Milions d'speeders, swoops, i cotxes aeris es movien
en línies organitzades sobre les vistes de duracret i transpariacer. Milers de
vianants caminaven per les cintes transportadores i les places.
La imatge va canviar a una vista del
Temple Jedi presa des d'una gravadora aèria. L'Aryn no podia treure els ulls de
la imatge, les torres, les capes de grades de l'estructura. Les estàtues com
torres dels Mestres antics, sabres de llum apuntaven al cel, i s'alineaven en
l'àmplia avinguda que portava a les enormes portes del Temple.
Va recordar la sensació de meravella
que va sentir caminant entre aquelles estàtues per primera vegada, costat a
costat amb el Mestre Zallow. Era una nena i el Temple i les estàtues semblaven
impossiblement grans.
-Aquesta serà la teva llar ara, Aryn
-havia dit el Mestre Zallow, i li va somriure en el seu camí.
Es preguntava com es veuria el temple
ara, després de l'atac, preguntant-se si encara romania dempeus.
Va imaginar al Mestre Zallow,
comandant als Cavallers Jedi i els Padawans, lluitant contra els guerrers Sith
en les ombres d'aquelles estàtues, just com ella havia lluitat contra els
guerrers Sith enmig de les estàtues alderaanianes. Es va imaginar la seva
caiguda, morint.
Les llàgrimes van sortir a borbolls
de nou. Va tractar de lluitar contra elles però va fallar. No podia controlar
el seu estat emocional, no estava tan sols segura de voler. El dolor per la
mort del Mestre Zallow era tot el que li havia quedat d'ell.
Un pensament la va colpejar, i el
pensament es va transformar en una necessitat urgent. Una idea s'arrelava en la
seva ment, en els seus budells, i ella no podia treure-se-la del cap.
Volia saber el nom i la cara de
l'assassí del Mestre Zallow. Volia veure'l. Havia de veure'l. I si ella pogués
veure el Sith, saber el seu nom, llavors podria venjar al Mestre Zallow.
Com més reflexionava en la noció, més
necessària es tornava.
Però no podia saber res a Alderaan,
com a part de les negociacions de pau. Sabia el que en Zym, la Dar'nala, i l'Am-ris
decidirien, el que havien de decidir. Farien un xou de la negociació, llavors
acceptarien qualsevol terme que li oferissin els Sith. Trairien la memòria del
Mestre Zallow, i de tots els Jedi que havien lluitat i caigut en el Temple.
Era obscè, i l'Aryn no seria part
d'això.
Incapaç de contenir la seva emoció,
va cridar en un rierol d'insults, un rere l'altre, un ampli i llarg riu de
profanitats del tipus de les que no havia utilitzat des de la seva
adolescència.
Moments després, un cop urgent sonà a
la porta.
-Qui és? -Va cridar, la seva veu
encara dura i irritable.
-Sóc Syo. Estàs... bé? Vaig escoltar...
-Era el vídeo -Va mentir, i va apagar
la videopantalla-. Vull estar sola ara, Syo.
Un llarg silenci, llavors...
-No tens per què carregar amb això
sola, Aryn.
Però havia de carregar amb això sola.
El record del Mestre Zallow era el seu pes que carregar.
-Ja saps on trobar-me -Va dir en Syo.
-Gràcies -Va dir ella, massa fluix
perquè ho sentís.
Va passar les hores en soledat. El
dia donava pas a la nit i cap paraula va venir de la Mestra Dar'nala o la Satele.
Va tractar de dormir però va fallar. Temia el que el matí portaria.
Es va recolzar al seu llit, en la
foscor, mirant al sostre. La lluna d'Alderaan, gibosa i boirosa, s'alçava i
pintava l'habitació en una llum estrident. Tot semblava rentat, fantasmal, irreal.
Per un moment es va permetre sentir com si hi hagués caminat cap a un somni. De
quina altra manera podien els problemes transpirar així? De quina altra manera
podien els Jedi fallar així?
La veu de la Mestra Dar'nala es
repetia en la seva ment, una vegada i una altra: temo que no tinguem opció.
El dolor de les paraules venia del
fet que eren certes. Els Jedi no podien sacrificar Coruscant. La República i el
Consell Jedi acceptarien un tractat. Havien de fer-ho. Tot el que quedava era
negociar els termes, termes que havien de ser favorables per a l'Imperi. Al
final, la traïció de l'Imperi, la traïció Sith, seria recompensada amb una
rendició Jedi.
Mentre que l'Aryn reconeixia la
raonabilitat dels fets, tot i així no podia evitar el sentiment que estava equivocada.
La Mestra Dar'nala estava equivocada. El Senador Am-ris estava equivocat.
Aquest pensament no havia entrat en
la seva ment abans. Això, també, li feia mal. Tot havia canviat per a ella.
Els seus punys tancats amb ràbia i
dolor, i va sentir més crits lluitant per enfilar-se per la seva gola.
Respirant profundament, de manera regular, va buscar reprimir la seva pèrdua de
control. Sabia que el Mestre Zallow no ho hauria aprovat.
Però el Mestre Zallow estava mort,
assassinat pels Sith.
I aviat l'Orde li fallaria, la seva
memòria assassinada per la necessitat política.
La seva ment caminava a través de
records del Mestre Zallow, no dels seus ensenyaments, sinó dels seus somriures,
les seves reprimendes severes però afectuoses per les seves rebel·lies, l'orgull
que sabia que ell sentia quan va ser ascendida a Cavaller Jedi.
Aquelles eren les coses que els
havien unit, no la pedagogia.
El forat que havia estat obert en
ella quan va sentir la seva mort va badallar tranquil. Ella temia que pogués
colar-se per ell. Sabia el nom del forat.
Amor.
Hi havia estimat al Mestre Zallow.
Havia estat un pare per a ella. Mai ho havia dit i ara mai podria. Perdre una
cosa que ella estimava l'havia trencat d'una manera que no esperava. El
sofriment feia mal, però el patiment estava bé.
L'Orde havia originat una galàxia en
què el bé es rendia davant el mal, on els sentiments humans -els sentiments de l'Aryn-
eren aixafats sota el pes de la no afecció dels Jedi.
Quin bé hi havia en això si portava
problemes?
Els seus pensaments corrent la van
aixecar del llit. Estava massa inquieta per dormir. Va posar els seus peus al
terra encatifat, va aixecar el cap, va tractar de reunir els pensaments saltant
caòticament en el seu cervell.
Es va adonar que encara portava la
seva túnica, no les seves robes de nit. Va creuar l'habitació i va caminar a
través de les portes corredisses cap al seu balcó. El vent brusc li va regirar
el pèl. L'olor de les flors salvatges i la marga saturaven l'aire. Els insectes
cantaven. Un ocell nocturn amanyagava.
Hauria estat pacífic sota altres
circumstàncies.
Cent metres cap avall, les vistes alderaanianes
es desplegaven davant seu, un camp d'herba alta, arbustos, i prims arbres apo
que murmuraven i es balancejaven a la brisa. No podia veure els murs del recinte
a través de la vegetació.
Era bella, va admetre l'Aryn. Encara
que ella encara tenia la sensació que estava dreta a l'escena d'un crim. El
fred aire de la nit i la calma no feien res per mitigar el sentiment que els
Jedi havien fallat catastròficament. Va agafar la part superior de la balconada
amb tanta força que va fer que els seus dits li fessin mal.
Més enllà del recinte, en la
distància, la superfície d'un ampli riu, sinuós brillava a la llum de la lluna.
Els llums corrent d'uns pocs vaixells puntejaven la seva superfície. Va veure
la seva travessia lenta, hipnòtica sobre les aigües. El cel, també, estava
puntejat de trànsit.
Va trobar irritant que la vida
continués com sempre per a tothom, mentre que per a ella, tot havia canviat.
Sentia com si hagués estat buidada per dins.
-Pensant en saltar? -Va dir una veu,
un somriure gentil en el to.
Es va sobresaltar abans d'identificar
la veu com la d'en Syo. Per un moment, havia sonat exactament com el Mestre
Zallow.
En Syo estava dret al balcó de les
seves pròpies càmeres, a cinc metres a la seva dreta. Havia d'haver estat aquí
tot el temps. Potser no podia dormir, tampoc.
-No -Va dir ella-. Només pensant.
La seva expressió normal de calma
estava marcada per un nas arrufat i ulls preocupats.
-En el Mestre Zallow? -Va preguntar.
Escoltar a algú més dir el nom del
seu mestre en aquest moment la va perforar. L'emoció es va colar per ella, va
posar un puny en la seva gola. Ella va assentir, incapaç de parlar.
-Ho sento per tu, Aryn. Es trobarà a
faltar al Mestre Zallow.
Ella va trobar la seva veu.
-Per a mi era més que només un
mestre.
Ell va assentir com si ho entengués,
però sospitava que no ho feia, no realment.
-Parlar de no tenir afecció, entendre-ho,
això és una cosa. Però posar-ho en pràctica... -Ell la va mirar-. Això és una
altra cosa.
-M'estàs llegint, Syo?
-Estic recordant, Aryn. Tots els Jedi
han de sacrificar-se. De vegades sacrifiquem els vincles emocionals que
normalment enllacen a la gent l'una amb l'altra. A vegades sacrifiquem... més,
com va fer el Mestre Zallow. Aquesta és la naturalesa del nostre servei. No
perdis de vista en el teu dolor.
Es va adonar que hi havia més que el
separava d'en Syo que cinc metres d'espai. El seu dolor li permetia veure-ho
per primera vegada.
-No ho entens -Va dir ella.
Per un moment gens, llavors...
-Potser no. Però estic aquí per si
necessites parlar. Sóc el teu amic, Aryn. Sempre ho seré.
-Ja ho sé.
Ell va estar en silenci per un
moment, llavors va fer un pas enrere des de la lleixa del seu balcó.
-Bona nit, Aryn. Et veuré al matí.
-Bona nit, Syo.
Ell la va deixar sola amb els seus
pensaments, amb la nit.
Sacrifici, havia dit en Syo. L'Aryn
ja havia sacrificat molt en la seva vida, i el Mestre Zallow ho havia
sacrificat tot. No s'oposava al sacrifici, però el sacrifici havia de tenir
sentit. I ella va veure ara que tot havia estat per res. Sempre havia silenciat
les seves necessitats, els seus desitjos, sota el pes del sacrifici, el fet de no
tenir afecció, el servei. Però ara la seva necessitat era massa gran. Li devia
massa al Mestre Zallow perquè deixés que la seva mort quedés sense ser venjada.
Dar'nala, Zym, Am-ris, i la resta
d'ells podien accedir als termes onerosos per salvar Coruscant. Era un problema
polític. El problema de l'Aryn era personal, i ella no devia eludir-lo.
Ella va tornar a la seva habitació i
va encendre la videopantalla. Més comentaris de l'atac, un comentarista cerean
oferint la seva anàlisi de com havia canviat l'equilibri de poder a les
negociacions de pau. L'Aryn va veure els vídeos per distreure's, tot just els
va veure.
Vídeos.
-Vídeos -Va dir ella, asseient.
El sistema de vigilància del Temple
hauria gravat l'atac Sith. Si ella pogués aconseguir-lo, podria veure l'assassí
del Mestre Zallow.
Assumint que el Temple seguís dempeus.
Assumint que la gravació no hagués
estat descoberta i destruïda.
Assumint que els Jedi no rendissin
Coruscant a l'Imperi.
No hauríem d'arribar a això, havia
dit la Mestra Dar'nala. No hauríem.
L'Aryn no abandonaria la seva
necessitat de tenir una oportunitat, no aquesta vegada.
Estava pensant en saltar després de
tot.
Havent pres la decisió, sabia que
havia d'actuar immediatament o deixar que el dubte afligís la seva seguretat.
Ella es va alçar, sentint-se lleugera en els seus peus per primera vegada en
hores. Va reunir el seu equipatge, va estirar la seva túnica, i va fer un pas
enrere cap al balcó. El vent s'havia aixecat. Les fulles xiuxiuejaven a la
brisa. El proper pas, una vegada donat, era irrevocable. Ella ho sabia.
Li va dirigir una mirada a
l'habitació d'en Syo, va veure que estava fosca.
Amb el cor accelerant, es va girar i
va botar en l'aire, seguint els seus pensaments cap a terra, deslligada de
l'Orde, de no tenir afecció, de tot excepte la seva necessitat de fer correcte
un error.
Usant la Força per desaccelerar el
seu descens, va colpejar el sòl ajupida i frenant. Ningú l'havia vist anar-se'n
i ningú notaria la seva absència abans de l'alba. Estaria en la seva nau i
s'hauria anat molt abans d'això.
Necessitaria trobar un camí per
entrar a Coruscant, i tenia una idea de qui podia ajudar-la. Volia aquells
vídeos de vigilància. I llavors volia trobar al Sith que havia assassinat al
Mestre Zallow.
L'Orde podia ser forçada a trair pel
que existia, però l'Aryn no trairia la memòria del seu mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada