Emissari del buit (III)

Anterior

III

La Sort Innecessària va arribar uns deu minuts més tard, volant de manera una mica erràtica i aterrant amb un cop que va fer cruixir les dents de l'Uldir. No havia volgut dir-ho davant de la Jedi, però havia tingut els seus dubtes sobre si alguna vegada tornaria a veure la seva nau després de l'informal anunci de la Vega; encara que havia modificat el droide UV-002 per pilotar la nau en situacions d'emergència, la realitat era pura teoria fins ara.

Encara que l'aterratge va ser una mica brusc, el droide semblava haver-ho fet bé, i era agradable poder veure l'abonyegada nau. Van abandonar la carrossa flotant i es van llançar cap a la rampa d'aterratge. L'Uldir va anar directe als controls, on anava apareixent el text del que l'Uuve li estava dient des de la seva estació d'amarratge.

Hola Capitost. Com ho vaig fer?, deia la traducció de les paraules del droide.

-Ho vas fer molt bé, Uuve -va dir l'Uldir, prenent una nota mental per mantenir la Vega lluny de l'astromecànic en el futur. Odiava que diguessin "capitost" -. Perfecte.

He portar-nos en òrbita?

-No, gràcies -va respondre l'Uldir ràpidament-. Pren-te un descans. Jo ens trauré d'aquí.

-Voladors, a quatre clics -va dir en Vook, des de l'estació tàctica.

-Perfecte -va dir l'Uldir-. Podran mossegar-nos l'estela.

Va activar el motor, va dirigir-se cap al cel, i va abandonar Bonadan en un núvol florent d'ions.

Només molt més tard -a dos salts de Bonadan- van poder-se relaxar, i no massa.

-Encara no tenim escuts -va advertir.

-No -va dir en Vook-. I la hipervelocitat és... poc fiable. Les reparacions no es van poder completar.

L'Uldir va deixar escapar un sospir i va assentir.

-Bé, ens arreglarem amb el que tenim -va dir-. Almenys tenim una mica de capacitat d'impulsió. On podem aterrar per acabar les reparacions?

-Bé, està el refugi -va dir la Vega-. És a prop.

-Sí. I a les Goles. No intentaré aquest viatge amb un hiperimpulsor delicat.

-Ben vist. Què tal Mon Calamari?

-Sembla raonable.

-No! -va interrompre-li la Klin-Fa-. No tenim temps per això. Cal traçar un curs a Wayland, immediatament.

-Wayland? -va dir l'Uldir-. De què dimonis estàs parlant?

-I a propòsit, qui ets tu? -va preguntar la Vega, recorrent la figura de la Jedi amb expressió poc amigable.

-I, per totes les estrelles, què et fa pensar que pots donar-nos ordres? -va afegir en Leaft, apropant-se a ella, mostrant les seves dents.

La Klin-Fa es va tensar, però d'altra banda va ignorar l'amenaça del dug.

-Suposo que s'imposa una presentació -va concedir l'Uldir-. Gent, us presento la Klin-Fa Gi. És una Jedi, si no us heu adonat d'això encara. Klin-Fa, aquest és el meu equip; Vega Sepen, Leaft i Vook Gehu.

La Vega va agitar la seva cabellera platí de manera tallant. En Leaft continuà grunyint, i en Vook tornà la seva cara plana cap a ella i va assentir amb aire absent.

-Encantat de conèixer-te -va dir el duro. No semblava estar encantat; sonava trist. En Vook sempre sonava trist.

La Klin-Fa no es va distreure.

-Haig d'anar a Wayland -va dir-. És molt important.

L'Uldir va somriure sardònicament.

-Però no em diràs per què.

-No puc. Ja t'he explicat això.

-Vols que la llanci a l'espai, cap? -va preguntar en Leaft, en to servicial.

-Sí -va respondre l'Uldir-, però serà millor que no ho facis. Klin-Fa, Wayland està en espai ocupat pels yuuzhan vong, en cas que no t'hagis assabentat. No portaré allà la meva nau en aquestes condicions a menys que tingui una raó de pes. No m'has donat tal motiu.

-Estic en una missió per al Mestre Skywalker. Això hauria de ser raó suficient.

-És clar. Si et cregués, però no estic segur de fer-ho. La confiança funciona en tots dos sentits. Vols que et porti a Wayland? Digues-me per què.

-No puc.

-Està bé. Llavors anem a Mon Calamari. Mentrestant vaig a tractar de contactar amb el Mestre Skywalker i veure el que ell ha de dir sobre això.

-Estàs cometent un error.

-He estat fent errors des del primer moment en què et vaig veure. Per què haurien de ser les coses diferents ara?

-Perquè el destí de la galàxia depèn del que fem ara, per això. No hi ha temps a perdre.

-Això és el que tu dius -va dir l'Uldir, arronsant les espatlles.

La cara de la Klin-Fa mostrà una fúria tot just dissimulada, i de nou l'Uldir va sentir una cosa una mica preocupant en la seva presència. La sensació es va esmorteir quan es va recompondre i es va esvair quan va arquejar un petit somriure, el primera que li havia vist. Tenia raó; la feia més bufona.

-Suposo que jo tampoc em creuria -va admetre, a contracor-. Bé. Quan contactis amb el Mestre Skywalker, ell confirmarà el que he dit. Però ho has de fer ràpid.

L'Uldir va aixecar les celles amb sorpresa.

-Això sona gairebé massa raonable.

Ella va arronsar les espatlles.

-Quina altra opció em deixes? Estic a la teva mercè.

-Genial -va dir l'Uldir. Va donar un cop d'ull a les seves robes brutes-. M'alegro que això hagi quedat clar. Tenim un llarg salt hiperespacial per davant; per la meva part, em vindria bé utilitzar la unitat sanitària. Suposo que tu voldràs fer el mateix.

-Suposo -va admetre ella.

-Pots anar tu primer. La Vega et trobarà roba per canviar-te.

***

Una hora més tard, sentint-se molt més humà, l'Uldir va tornar a reunir-se amb la Klin-Fa en el petit saló de la nau. Ella semblava més petita en un mico negre de la Vega, i més jove també.

-Potser vam començar amb el peu esquerre -va dir l'Uldir. Li va allargar la mà-. Sóc Uldir Lochett. Encantat de conèixer-te.

Ella va somriure amb ironia i li va agafar la mà.

-Un plaer -va dir.

-Serà millor que vagis amb compte amb això -va dir ell.

-Amb què?

-Ja és la segona vegada que somrius. Podria arruïnar el teu look.

-Si haguessis passat pel mateix que... -va començar a dir, però va deixar la frase a mitges, amb la mirada pensativa, perduda en un passat del qual l'Uldir no en sabia res.

-Ja -va dir ell-. Bé, si mai tens ganes de parlar-ne, sóc bo escoltant.

-Segur. La imatge de la compassió. -Ella va canviar de postura. -Així que això és una nau per rescatar Jedi.

-Sip. El meu petit regne.

-Sembla una mica feta pols.

-Bé, no ens agrada cridar l'atenció. Però compleix amb la seva comesa, quan està en bones condicions.

-Estàs orgullós d'ella -va advertir la Klin-Fa.

-Per descomptat. I de la meva tripulació. No trobaràs una millor.

-No puc negar que vosaltres quatre sembleu compenetrar-vos molt bé, d'alguna manera.

L'Uldir no va poder distingir si es tractava d'un compliment o no. Ho va deixar passar.

-Vols fer una ullada? -li va preguntar.

-Bé, quan has vist un transport...

-Nah. Anem-hi.

-No hauries d'estar tractant de contactar amb el Mestre Skywalker? -va preguntar ella.

-La Vega està treballant en això. Hem de fer rebotar el senyal en diversos llocs i protegir-la amb diverses capes de xifrat. Porta el seu temps.

-No gaire, espero.

-No. Espero una resposta dins d'una hora, més o menys.

Ella va sospirar.

-Bé. Suposo que acceptaré aquesta visita.

-Està bé. -Es va posar dret i va començar a guiar-la per l'interior de la nau-. El xassís és d'un vell transport mitjà corellià -va explicar-, però hem fet alguns canvis.

La va conduir pujant pel pou a la torreta turbolàser.

-Bonic -va dir ella, quan va veure les armes.

-El turbolàser és de tecnologia punta -va respondre ell-. De vapor de cesi, i causa danys realment importants. També podem apuntar torpedes de protons des d'aquí, així com des del panell central. I hi ha una capa addicional de blindatge.

-Però només una torreta?

-Sip. Vaig sacrificar l'altra per una cosa millor.

-De què es tracta?

-La millor part. Vine, puja amb mi.

Ella el va seguir fins a una escotilla d'accés.

-Això solia ser el celler de càrrega -va explicar, teclejant en el panell per obrir l'escotilla-. Entre això i la segona torreta que falta, vam fer espai per això.

Finalment, va tenir el plaer de tornar a veure com es sorprenia.

-Caces! -va exclamar.

-Sí -va dir l'Uldir, assenyalant les petites i esveltes naus. Hi havia quatre d'ells, ubicats en una plataforma giratòria-. Només podem llançar-ne un alhora, però així i tot podem llançar-los tots ells en menys d'un minut, si cal.

-Ales-A -va assenyalar ella, sonant decebuda, d'alguna manera.

-Coneixes bé les naus -va dir l'Uldir-. Van sortir de les drassanes com ales-A. Ara són quelcom una mica especial; cada un té espai per a un passatger i equips mèdics d'emergència. A vegades hem d'entrar en llocs estrets als quals la Sort Innecessària no pot accedir.

-Els utilitzeu per evacuar Jedi?

-I per dipositar-los en terra. No només ens dediquem al salvament; de vegades transportem Jedi a l'espai yuuzhan vong, quan una missió ho requereix.

-Interessant. Les coses han canviat una mica des que vaig perdre el contacte.

-Suposo que sí.

-Veig que també vas sacrificar les càpsules d'escapament -va murmurar-. Però suposo que els ales-A poden servir per al mateix propòsit.

-Sí. Mai s'ha arribat a això, però forma part del pla. Aquest d'aquí, el número u, fins i tot és capaç de saltar a l'hiperespai, així que si hem de dividir la missió o demanar ajuda, tenim cames addicionals per fer-ho.

-Bé -va dir ella-. M'has impressionat. -Com per desmentir això, badallà-. Ara, amb tot això, tens una llitera lliure? No he dormit en... bé, suposo que una setmana. Crec que vaig a dedicar la resta de l'hora a fer una migdiada.

-No hi ha problema -va dir l'Uldir.

Després de mostrar-li la llitera, l'Uldir va tornar fins on la Vega estava asseguda als comandaments.

-Quina amiga tan agradable t'has fet -va comentar la corelliana.

L'Uldir va assentir.

-No està malament amb un sabre de llum.

-Pel que jo vaig veure, jo diria que espectacular -va corregir la Vega-. I a més és mona.

-No m'havia fixat en això.

-No, és clar que no. Vas reconèixer a l'instant que era una Jedi necessitada d'ajuda i li vas anar al darrere.

-Vaig pensar que era una lladre -va dir l'Uldir, a la defensiva-. Vaig pensar que podria ajudar a les autoritats locals a atrapar-la. Jo no sabia que ells eren els dolents.

-Ja -va dir la Vega-. A propòsit d'això, crec que ja podem marcar tot el Sector Corporatiu com a hostil. Vaig fer algunes comprovacions sobre aquest nou executiu, aquest de qui vàrem prendre el cap prestat. Pel que he pogut deduir, sembla que porta negociacions secretes amb els yuuzhan vong des de fa dues setmanes.

-Tenint en compte que hi havia un vong en l'equip de recerca, no em sorprèn. I la Klin-Fa va dir que hi havia un executor a Bonadan.

-Bé, les coses es tornen cada vegada millor i millor, no?

-Només posa les coses més interessants -va dir l'Uldir.

-Això ho diràs tu. I probablement ho diràs més vegades. Cada dia hi ha més sistemes calents.

-Amb el temps, les tornes canviaran -va dir l'Uldir-. Ara que el Mestre Skywalker té plans en marxa.

-Poses una tremenda quantitat de fe en ell -va dir la Vega.

-No és fe. La fe és una cosa que s'accepta sense proves. El Mestre Skywalker i els Jedi s'han demostrat a si mateixos una vegada i una altra. És el govern de la Nova República qui entorpeix la seva feina.

-No estiguis tan segur -va dir la Vega-. Els Jedi estan molt bé, però no són invencibles.

El seu to es va tornar d'alguna manera més caut... i més seriós. Coneixia la Vega, i va saber que estava a punt de fer algun tipus de comentari, probablement un de desagradable.

-Què? -va dir.

-Els Jedi. Si tan sols un d'ells es convertís al costat fosc, podríem tenir problemes més grans que els yuuzhan vong.

-Això és cert, però no crec que sigui probable. -Decantà el cap amb suspicàcia-. Hi ha una raó perquè mencions això ara?

-És clar. Quant saps sobre aquesta Klin-Fa Gi?

Ell va dubtar.

-I bé?

-És només que... vaig obtenir algunes sensacions inquietants d'ella, allà a Bonadan.

-Què vols dir?

L'Uldir va arrufar les celles.

-No estic segur. Probablement res.

La Vega va fer una ganyota.

-Escolta -va dir-, sé que tens una mica d'aquesta cosa de la Força...

-Molt poc. El que tinc no és fiable.

-Potser no. Però no deixis que una cara bonica et distregui del que et podria estar dient.

Es va tornar cap a ella, seriós.

-Què estàs dient?

-Bé, jo també he obtingut una sensació d'ella. No una d'aquestes místiques teves... només la sospita que alguna cosa no quadra en ella. I Wayland... Per què Wayland? Ara mateix, se m'ocorren dues opcions per explicar per què un Jedi voldria anar a Wayland.

-No he tingut temps per pensar en això -va admetre l'Uldir-. Il·lustra'm.

-Wayland és on hi havia el bagul de joguines secret de l'Emperador Palpatine. Hi ha tota mena de coses desagradables del costat fosc a Wayland.

-Ja no és així -va dir l'Uldir.

-Error. He llegit els informes. Alguns dels dispositius de l'Emperador encara hi són... enterrats, sí, però encara hi són.

-Enterrats sota una muntanya -va corregir l'Uldir.

-Sí. Però els yuuzhan vong hi són ara, i tenen formes d'excavar, no?

L'Uldir va reconèixer això amb una inclinació de cap.

-Però els yuuzhan vong no existeixen en la Força -va assenyalar-. Fins i tot si trobessin algun tipus d'arma del costat fosc, no serien capaços d'usar-la.

-Probablement no; però podrien ser capaços d'aprendre alguna cosa sobre els Jedi que pogués ser d'utilitat per a ells. -Va aixecar un dit-. Així que aquesta és una possibilitat: han estudiat l'antiga tecnologia de l'Emperador i estan desenvolupant algun tipus d'arma anti-Jedi. D'alguna manera, la nostra nova amiga ha descobert això i es dirigeix ​​a frustrar el seu malvat pla.

-Has esmentat dues possibilitats.

La Vega va aixecar un segon dit.

-L'altra possibilitat és que hagin trobat alguna cosa que la Klin-Fa Gi pensi que pugui usar ella mateixa.

-Estàs dient que s'ha passat al costat fosc.

-Estic dient que està furiosa. Fins i tot jo puc veure això. I no em dius tu sempre que la ira pertany al costat fosc?

-Crec que ha perdut a algú -va dir l'Uldir-. Va esmentar un nom, quan va matar a aquell guerrer yuuzhan vong. I jo també estaria furiós si el meu planeta natal estigués donant el millor de si mateix per oferir-me en sacrifici.

-Realment importa el motiu pel qual estigui furiosa? De manera que sembla tenir justificació per al que sigui que estigui planejant. Això ho faria menys greu?

-Però si el Mestre Skywalker li va ordenar anar a Wayland...

-Bé, aquest és el problema -va dir la Vega-. No ho va fer.

-Què?

Ella li va mostrar unes lectures.

-Això va arribar just abans que tu. La Klin-fa Gi va resultar morta, o donada per morta, fa dos mesos, a Gyndine. I el Mestre Skywalker no sap res de cap missió a Wayland.

-Oh, per tot el carboni...

-Sí. Ara ho entens.

-Què vol el Mestre Skywalker que fem?

-Portar-la perquè la interroguin, tan ràpid com puguem.

L'Uldir va assentir ombrívol.

-Llavors suposo que això serà el que farem.

-On és ara?

-Fent una migdiada. O almenys... -Es va detenir-. No notes una olor rara en l'aire?

La Vega va obrir els ulls com plats, mentre l'Uldir sentia que se li taponaven les orelles.

Es va tornar ràpidament als instruments.

-Maleïts siguin els Moffs! Estem perdent pressió atmosfèrica.

En aquest moment, la nau es va estremir com si l'haguessin colpejat, i els llums es van apagar. Maleint, l'Uldir va activar l'energia d'emergència.

-Hem sortit de l'hiperespai! -va dir.

-Un Interdictor?

-No. Ha fallat el motor.

-M'hi jugo que no ha fallat sense més -va dir la Vega.

-Suposo que tens raó -va convenir-. Vega, vine amb mi. No tinguis por de disparar.

-Ja és massa tard -va dir la corelliana.

Però l'Uldir també ho va veure. L'ala-A U acabava de creuar el seu camp de visió, accelerant al màxim. Un instant després es va esvair a l'hiperespai.

-Vook! -va cridar l'Uldir-. Aconsegueix el seu vector!

-Ho tinc, cap -va respondre la veu del duro-. Però tenim els nostres propis problemes.

L'aire començava realment a escassejar.

-Ens ha deixat oberts a l'espai -va grunyir l'Uldir-. Aquesta maleïda...

-I ha sabotejat l'hipermotor -va afegir el duro-. No podem anar enlloc, senyor. Som aquí encallats.

-I el planeta més proper a velocitat sublumínica? -va preguntar l'Uldir, amb to ombrívol.

-A dos anys de distància, senyor. Les estrelles estan disperses en aquesta zona.

-Com deia -va declarar la Vega-, les coses es posen cada vegada millor.

Següent