X
Aquest passadís
estava tan buit i silenciós com l'anterior, excepte per l'ocasional cop distant
que testificava que en Vook i l'Uuve encara estaven allà fora disparant.
Esperava que el duro estigués bé; ell i l'Uuve haurien de poder-se ocupar de
quatre coralites, i les defenses del transport probablement eren massa lentes
com per enderrocar-lo. No obstant això, podien sortir malament tantes coses...
El passadís va donar
un brusc gir a l'esquerra, just com la Klin-Fa havia dit que faria. La manca de
guàrdies i personal realment estava començant a posar-lo nerviós; seguia
recordant-se a si mateix que això era només un transport, i igual que el
vaixell de càrrega del seu pare, no necessitava una gran tripulació. A més, els
yuuzhan vong s'havien dispersat força en els últims mesos. Tot i que
teòricament estaven en pau amb la Nova República, encara havien de controlar
els planetes que havien conquistat... i havien conquistat una gran quantitat de
planetes. I si la Klin-Fa tenia raó, i s'estaven preparant per a una gran
maniobra militar, potser no hi hagués ni un sol guerrer en tota la nau.
Encara estava
pensant en això quan va sortir al passadís auxiliar i va veure un yuuzhan vong.
Ni tan sols va tenir l'oportunitat de veure a quina casta pertanyia; en Leaft va
disparar gairebé simultàniament amb els seus tres blàsters, i el vong es va ensorrar,
fumejant.
-Podria no haver
estat un guerrer, Leaft -va dir l'Uldir.
El dug el va mirar
com si acabés de suggerir una colònia nudista a Hoth.
-Cap: No m'importa
-va dir en Leaft-. Som quatre contra tota una nau. Si ens aturem per fer
preguntes, ens convertirem en aperitiu per a un dels seus lletjos déus.
-És cert -va dir
l'Uldir-. No obstant això...
Va ser interromput
pel brunzit d'insectes atordidors. Dos yuuzhan vong -clarament guerrers, pels
seus tatuatges i mutilacions facials- acabaven de sortir d'algun lloc davant
d'ells i llançaven les letals armes insectoides. L'Uldir girà de costat i va
disparar la seva arma. En Leaft es va unir a ell, omplint el passadís amb una
xarxa de llum coherent. Un dels insectes atordidors va colpejar a l'Uldir a l'espatlla,
però ja estava carbonitzat i amb prou feines li va doldre. Els guerrers es van
precipitar cap endavant, aixecant els seus amfibastons. Els raigs de blàster guspirejaven
i rebotaven en l'armadura de cranc vonduun, però els guerrers no portaven màscares.
L'Uldir va dirigir els seus trets a la part davantera del vong que anava en cap
fins que va arribar a la seva cara. En Leaft colpejà les articulacions dels
genolls de l'altre, fent que trontollés. No va caure, però, sinó que va seguir
avançant, aixecant l'amfibastó en un arc, i a continuació deixant-lo caure en
un cop que aixafaria fins i tot el dur crani d'en Leaft. En Leaft va disparar
fredament a boca de canó a l'aixella que va quedar exposada llavors.
L'experiència havia ensenyat que aquest era el punt més vulnerable de tal
armadura, i l'experiència no va defraudar al dug. El guerrer es va ensorrar, la
seva arma va caure lluny amb estrèpit, sense causar dany. En Leaft va saltar
sobre el cos caigut i va fer girar el blàster al voltant del seu dit.
-Bon tret -va dir
l'Uldir.
-Tinc molts més en
la reserva -va dir el dug.
-Això és bo, perquè
hi ha molts més d'ells -va advertir l'Uldir, disparant pel passadís sobre cinc
guerrers que carregaven cap a ells.
-Genial! -va rugir
el dug, i va saltar de sobte, enfundant el blàster de la mà que usava per
caminar i disparant amb els altres dos com mentre avançava. L'Uldir va seguir-lo
més a poc a poc, triant els trets, desitjant que el dug tingués una mica més de
disciplina i sentit comú. De sobte va tenir un insecte atordidor just a la
cara. Es va ajupir per esquivar-lo, i gairebé ho va aconseguir, però li va
fregar el front. La sang va començar a rajar de la ferida, i va maleir; els seus
trets van començar a sortir desviats per la sang que li encegava l'ull esquerre
i afectava greument la seva percepció de la profunditat. Per davant, en Leaft i
els guerrers estaven en rang de lluita cos a cos; el dug saltava per sobre i al
voltant de tres d'ells. Mentre l'Uldir mirava, va saltar per sobre d'un amfibastó
i sobre el cap del seu portador, disparant una descàrrega de blàster cap avall
a través de la coroneta del crani del yuuzhan vong, cridant com si estigués
completament boig.
Els altres dos
encara estaven apropant-se a l'Uldir. Tractant de netejar-se la sang del seu
ull, va disparar a un de ple al cap, però l'altre li va llançar un insecte
atordidor. L'Uldir va intentar disparar-li, però només va aconseguir interposar
l'arma entre ell i l'insecte. Va colpejar el blàster, l'hi va arrabassar de la
mà, i va caure lliscant pel passadís. Udolant de satisfacció, el guerrer va
seguir avançant, amb l'amfibastó preparat a la mà.
L'Uldir parpellejà
un cop davant el guerrer fortament cuirassat, després va córrer rere de la seva
arma tan ràpid com va poder.
L'amfibastó es va
relaxar, va donar una fuetada, es va enrotllar al voltant d'un dels seus
turmells, i va tirar-lo a terra. Va caure colpejant-se a la coberta amb la cara
i el ventre. Atordit, va esgarrapar la superfície orgànica, però alguna cosa es
va tancar sobre el seu coll com unes tenalles i el va aixecar de terra,
donant-li la volta. Va picar de peus feblement en l'aire mentre el rostre del
guerrer yuuzhan vong apareixia davant la seva vista.
-Prega a la teva
herètica Força -va grunyir el guerrer.
Per sobre de
l'espatlla del guerrer, l'Uldir va veure que en Leaft encara estava ocupat. Els
raigs de blàster volaven, i el dug era un petit cicló, però encara li quedaven
dos enemics. No rebria ajuda per part seva.
-Deixa'm ara mateix,
i és possible que surtis d'això amb vida -li va advertir l'Uldir.
El guerrer va obrir
els ulls com plats. Va riure amb aspror i, a continuació, va començar a tancar
l'espai entre els dits. L'únic que el detenia era el coll de l'Uldir, el que no
semblava ser un gran impediment. L'Uldir va forcejar amb les gegantines mans
del yuuzhan vong, però sense èxit. O això creia. Però a mesura que l'univers es
fonia en negre, la pressió de sobte va remetre. El guerrer el va posar gairebé
amb suavitat sobre els seus peus, i després, lentament, es va ensorrar. L'Uldir
va caure amb ell, notant distretament que el yuuzhan vong ja no tenia cap.
En Leaft arribava
cap a ell saltant pel passadís, amb la resta dels seus oponents caiguts i
immòbils. L'Uldir va bellugar el cap i es va aixecar, atordit.
-Estàs bé, cap? -va
preguntar en Leaft.
-Sí. Gràcies per
l'ajuda.
El dug decantà el
cap.
-Què? A què et
refereixes?
-Aquest gairebé
acaba amb mi -va explicar, assenyalant al guerrer sense cap.
-Sembla que et vas
ocupar bastant bé d'ell -va observar en Leaft.
L'Uldir arrufà les
celles.
-No li has disparat?
-Hmm? Negatiu,
Capità.
Va ser llavors quan l'Uldir
es va adonar del forat al sostre, i d'una zona carbonitzada en la coberta que
coincidia amb ell. Un moment abans el cap del yuuzhan vong havia estat en la
línia traçada entre els dos punts. En Leaft va seguir aquesta línia amb la
mirada.
-Vook ha d'haver
aconseguit travessar el casc d'un tret -va murmurar l'Uldir-. No havia de
disparar al transport.
-Estàs de broma -va dir
en Leaft.
-És l'única
explicació que se m'acut.
-No -va dir en Leaft-.
No en el meu univers. Aquesta és la bogeria més gran que he escoltat mai, fins
i tot amb la teva sort. Vull dir, ja sé que era un enemic, però això no em
sembla just.
-Bé, tampoc és que
ho hagi fet a propòsit -va grunyir l'Uldir, recuperant el seu blàster. Mentre
ho estava dient, va tenir una incòmoda sensació de formigueig. La seva sort
sempre havia estat estranya i, sovint, inversemblant. La majoria de la gent
pensava que tenia alguna cosa a veure amb el seu entrenament Jedi, però l'Uldir
sabia que aquest no podria ser el cas; mai havia estat capaç d'aixecar tan sols
un còdol amb la Força.
No obstant això,
havia d'admetre que en Leaft tenia raó; això era ridícul. I no disposava del
temps necessari per pensar-hi, de la mateixa manera que tampoc tenia temps per
pensar en els llavis de la Klin-Fa sobre els seus, i aquests ulls, tan a prop
dels seus...
No tenia temps per
pensar-hi.
-Anem -va dir-. Tenim
feina a fer. La sala de comandament ha d'estar per allà davant.
***
En Vook va reprimir
una ganyota quan el tret que pretenia adreçar al coralita va fallar per molt,
doblegant-se en un angle tancat al passar prop d'una de les petites
singularitats que generaven les naus per protegir-se, i travessant el casc
exterior del transport. Realment havia estat tractant d'evitar danyar els
sistemes vitals del transport, ja que els altres encara estaven a bord. Es va
confortar amb el coneixement estadístic que les probabilitats que un tret
perdut copegés a un dels seus amics eren gairebé les mateixes que l'estrella
blanc-i-blavosa sota ell es convertís en nova en els propers dos minuts. Però
no tenia massa temps per pensar en allò improbable. Va llançar a un dels quatre
coralites girant sense control cap al Mausoleu de Joor, però els altres tres
seguien acostant-se amb força.
Però ell també era
fort. El tacte dels controls a les seves mans era agradable, i es va adonar que
últimament no havia pilotat prou. Pilotar li feia sentir-se bé, encara que
hagués relegat aquesta tasca a altres, tancant-se en el seu paper de mecànic de
la nau.
Per
què?
Va fer una pirueta
amb la nau i va activar la marxa enrere dels impulsors. Un dels coralites que
el perseguien va arribar tan a prop del seu casc que va vibrar amb la
ressonància magnètica. Es va distanciar una mica, va llançar un míssil
d'impacte, i va activar els làsers davanters. Van aparèixer els buits,
absorbint la llum en el no-res... i després els hi va engegar un míssil, més
lent. Un altre buit va aparèixer per engolir-lo també... i llavors el míssil va
esclatar, tal com estava programat per fer. El coralita va realitzar un
dramàtic i involuntari canvi de rumb quan l'ona de xoc el va colpejar, i en
Vook va disparar el làser de nou. Aquesta vegada un dels raigs el va travessar,
i per un moment la irregular nau va semblar un urt rostint-se en un espet.
-Això pel meu oncle
Tyro -va murmurar. Va fer girar la nau-. Acosteu-vos, vosaltres dos -va dir-.
Encara em queden molts parents morts.
***
La "porta"
que conduïa al pont s'havia dilatat tancant-los el pas, però en Leaft la va
tallar amb la seva vibrodaga i es va llançar per l'obertura, disparant els seus
blàsters. A l'altra banda van trobar dos soldats; un assegut sota una caputxa
cognitiva, òbviament pilotant la nau. L'altre els estava esperant al costat de
la porta. Va llançar un ràpid cop de sabre amb el seu amfibastó en direcció al
Leaft mentre el dug passava rodant, va veure l'Uldir i va tractar de colpejar-lo
amb la part posterior del seu amfibastó. L'Uldir li va disparar dues vegades a
l'aixella. El vong va retrocedir trontollant, amb aire ofès, i va carregar de
nou contra l'Uldir.
Quatre trets van
impactar a l'uníson, i va xocar contra la paret amb un grunyit. El segon
guerrer -el pilot- es va retirar la caputxa i va agafar el seu amfibastó. Es va
trobar davant d'en Leaft. El dug es mantenia en equilibri sobre una de les
seves mans i li estava apuntant amb tres blàsters.
-Intenta-ho -va dir
en Leaft-. Si us plau.
El guerrer va
aixecar el seu amfibastó i el va fer girar sobre el seu cap, tallant la caputxa
cognitiva al seu pas mentre llançava l'extrem esmolat cap al Leaft.
Els blàsters d'en
Leaft van brunzir a l'uníson.
-Leaft, vigila la
porta -va dir l'Uldir, després d'assegurar-se que cap dels dos guerrers tornaria
a aixecar-se mai.
-A les seves ordres,
cap.
L'Uldir va activar
el seu comunicador.
-Vega? Com va tot?
-Sense problema, Capitost
-va assegurar la veu metàl·lica de la corelliana-. Els presoners no tenen ni
una rascada. Bé, almenys no n'ha mort cap; ja saps com tracten els yuuzhan vong
als seus convidats.
-Està allà l'altre
Jedi? En Bey?
-La nostra noia
preferida l'està buscant. Fins ara no hi ha hagut sort.
-Això no és bo.
-No, jo diria que
no. Però estic segura que no perd l'esperança. Suposo que ja heu pres el pont.
-Sóc l'amo de tot el
que veig -va respondre l'Uldir-. Seguiu buscant. I mantingues els ulls ben
oberts. Crec que ens hem ocupat de tots els guerrers, però aquesta nau encara
pot guardar unes quantes sorpreses.
-Sense cap dubte.
Va canviar de
freqüència i va cridar a la Sort
Innecessària.
-Vook?
-Sí, senyor?
-Estàs ocupat?
-No, senyor. He
acabat fa uns moments amb l'últim dels coralites. Suposo que has pres el
control de la nau enemiga, ja que ha deixat de disparar.
-Sí, tenim el pont.
Bon treball, Vook. Sabia que podies fer-ho.
-Gràcies, senyor. Ha
estat un plaer. -Hi va haver una petita pausa-. Senyor?
-Sí?
-Gràcies. Per
l'oportunitat... i pel consell.
-No hi ha de què,
Vook.
-I, senyor...
-Sí?
-Estic segur que ja
t'has adonat i estàs treballant per corregir...
-De què m'estàs
parlant, Vook?
-Potser t'interessi
canviar de rumb. El transport està accelerant cap al forat negre. Tens temps de
sobres, 15,02 minuts, però com més aviat millor.
-Ah, vaja...
Gràcies, Vook
-Em semblat escoltar
alguna cosa d'un forat negre? -va preguntar en Leaft des de l'entrada.
L'Uldir va passar
per sobre del cos del pilot.
-Sí. El pilot deu
haver canviat el rumb cap a ell. Leaft, què saps de pilotar naus yuuzhan vong?
-No més que tu,
probablement. S'enllacen amb les seves naus telepàticament, usant aquestes
caputxes.
-Saps si hi ha algun
sistema de reforç? Controls manuals?
-Si n'hi ha, mai he
sentit a parlar. Per què?
L'Uldir va aixecar
les restes de la caputxa que havia estat portant el pilot. Havia estat tallada
més o menys per la meitat, i el cable -o el nervi, va suposar- també havia
estat llescat. Pus groguenc traspuava d'ambdós extrems de la connexió tallada.
-Perquè si no n'hi
ha, potser estiguem en un petit problema.
-No. Deixem que el
forat se l'empassi; una nau vong menys és una cosa bona. Tornem a la Sort.
L'Uldir va activar
el seu comunicador.
-Vega, em reps?
-És clar que sí. Ens
hem muntat una petita festa aquí baix. I a més hem trobat al Jedi. Està en una
mena de coma.
-Què bé. Que l'hagueu
trobat, vull dir. No vull dir que m'alegri que estigui en coma...
-Capitost, sembla
que estiguis mig ximple. Què passa? Creus que aquest tipus pot competir amb la
teva retòrica i la teva bellesa natural?
-Vega, parla de debò
per un instant i digues-me quants presoners teniu aquí.
-Sembla que uns
dos-cents. Per què?
-Això són uns cent
vuitanta més dels que podem pujar a bord de la Sort Innecessària.
-Sí, sorprenentment
ja sabia això -va replicar la Vega-. Pensava que el nostre pla era capturar
aquesta nau i usar-la per portar els presoners fins a l'espai segur.
-En efecte. Ho era.
-Es va fregar el front-. Per què res pot ser simple mai com s'espera?
-Crec que tu sí ets
bastant simple de vegades, cap -va dir la Vega amb dolçor-. Quin és el
problema?
-No gran cosa.
Simplement estem caient en un forat negre.
-Que estem què...?
L'Uldir va tallar la
comunicació i va passar de nou a Vook.
-Vook? Tenim un
petit problema. No podem pilotar aquesta cosa. Necessito que vegis si la Sort té la potència suficient per
remolcar-nos. I necessito que ho vegis ràpidament.
-Sí, senyor. Crec
que... oh, no.
-Vook?
-Cap, potser jo
també tingui un problema. Acaba d'arribar una nau yuuzhan vong. -Hi va haver un
moment de silenci-. Sí -va dir en Vook després de la pausa. Decididament és un
problema. M'està disparant.
***
En Tsaa Qalu es va
permetre una ganyota de plaer en dirigir les seves armes cap al transport. Hi
havia caçat sovint des que van entrar en la galàxia infidel, però mai havia
estat una caça semblant. Clarament Yun Harla li era favorable.
L'infidel va començar
a tornar el foc. Això era encara millor, ja que una presa indefensa no
proporcionava glòria alguna.
I aquesta caça li
proporcionaria molta glòria, si tot seguia anant segons el previst.
El seu somriure es
va esvair. Les morts es comptaven després de la batalla, no abans. Un caçador
confiat era un caçador estúpid, i en Tsaa Qalu no era cap estúpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada