Enganyats (XI)

Anterior

Capítol 11

En Zeerid va dur l'speeder ​​Armin cap a baix, acariciant el paisatge urbà, fins que va arribar a un edifici d'apartaments bombardejat. No hi havia res particularment notable en ell. Simplement semblava un lloc decent per refugiar-se.

La façana havia caigut dels nivells superiors de l'edifici, exposant els pisos i habitacions de l'interior. Semblava com si l'Imperi hagués escorxat la pell de l'edifici per exposar les seves tripes. En Zeerid va suposar que l'Imperi li havia fet això a tot Coruscant: havien vivisseccionat a la República.

La façana en ruïnes de l'edifici descansava en una pila de vidre i pedra a la base de l'edifici, una pila de ruïnes barrejades amb mobles, videopantalles destrossades, i els altres indicis d'habitació.

L'interior va romandre molt temps intacte, encara que la pols de la pedra polvoritzada ho cobria tot. Trossos de vidre destrossat com urpes penjaven de les finestres. Uns pocs cables encesos escopien espurnes. L'aigua es vessava d'alguna part, formava una petita cascada que queia des d'una de les plantes superiors. Ni una sola llum brillava a l'edifici sencer. Semblava abandonat.

-Això hauria de servir -els hi va dir a l'Aryn i T7. Va pilotar l'speeder al voltant i a través de les ruïnes fins que el va portar a prop d'un dels apartaments inferiors exposats.

-Servir per a què? -Va preguntar l'Aryn, i T7 va repetir la seva pregunta amb un bip.

-Vaig a explorar l'espaiport. Vosaltres dos us quedareu aquí.

L'Aryn va moure el seu cap.

-No, jo hauria d'anar.

-Treballo millor sol, Aryn. Almenys quan es tracta de vigilància. Porta algun temps...

-No necessito temps. Necessito arribar a aquest creuer.

-I aquesta és la millor manera de fer-ho. Així que pren-te el teu temps per menjar i... recompondre't. -Ell es va avergonyir quan va dir això últim, pensant que ella s'ho prendria com una ofensa, però amb prou feines semblava afectada-. Estaré de tornada tan aviat com pugui.

Ell li va llançar una altra de les barres de proteïnes que havia agafat del compartiment de la consola de l'speeder.

-Zeerid... -Va dir ella.

-Si us plau, Aryn. Només vaig a fer-li un cop d'ull. No faré res sense tu.

Ella va consentir amb un sospir i va saltar fora de l'speeder. Ella va desenganxar a T7 i el va baixar a terra.

-Tornaré tan aviat com pugui -Va dir en Zeerid-. Fes-li una ullada a ella, T7.

El droide va trinar afirmativament i en Zeerid va accelerar.

Evitant els equips de recerca i rescat treballant en les ruïnes encara cremant, en Zeerid va seguir el seu camí cap al port del quadrant, l'espaiport Liston. Podia veure'l en la distància, emmarcat contra el cel nocturn, els apèndixs corbats de les seves grans plataformes d'aterratge de navilis s'elevaven cap al cel com els braços esperançats d'un penitent. Semblava no tenir danys per l'atac, almenys des de la distància.

Mentre mirava, les portes de sostre cap a una de les moltes plataformes d'aterratge de navilis petits s'obrien en el cos principal del port, una boca escopint llum en l'aire fosc. Ell va apagar els propulsors de l'speeder i el va apartar a un costat.

Al cel sobre el port, els llums corrent de tres llançadores Imperials sorgien a la vista mentre descendien cap al port. La boca de les portes se les va empassar, es va tancar i va apagar la llum un cop més.

Almenys sabia que hi havia naus allà.

En Zeerid es va quedar on era i per un temps va mirar per veure si hi havia més trànsit. No en va veure cap. En moments normals, fins i tot un espaiport petit com el Liston hauria d'estar brunzint d'activitat.

Va encendre el suport de l'speeder i el va conduir, volent fer una ullada més a prop. L'àrea al voltant del port, fins a una distància de diversos quilòmetres, havia estat colpejada durament per les bombes Imperials. Edificis socarrimats s'inclinaven com borratxos en els seus fonaments. Forats abruptes i carbonitzats marcaven el sòl. Les cintes transportadores estaven tortes, formant una xarxa boja de camins que no duien enlloc. Cables encesos escopien espurnes enfadades. Trossos de duracret descansaven aquí i allà, aleatòriament escampats per la força de les bombes.

Va conduir lentament, sense llums, esquivant els obstacles. No va veure ningú a l'àrea, cap moviment en absolut. Se sentia com una ciutat fantasma. La pesta a cremat omplia l'aire. Així, també, la vaga pudor, malaltissament dolça de les restes orgàniques. Les ruïnes eren les tombes de milers. Va tractar de treure-s'ho de la ment, esperant que molts haguessin estat capaços de fugir cap als nivells inferiors abans que el bombardeig comencés de debò.

Va veure una estructura d'aparcament de diverses plantes. La meitat d'ella estava en ruïnes. L'altra meitat semblava prou estable, i només estava a uns pocs blocs des del port. Va conduir l'speeder cap al nivell inferior i el va aparcar allà. Faria la resta del camí a peu. Volia fer una ullada al port sense ser vist i podria fer-ho millor sense un vehicle.

L'escola de vol de la República li havia ensenyat evasió en terra -per preparar-lo en el cas que la seva nau caigués alguna vegada en territori enemic- i va posar les seves habilitats en ús. Tan discretament com un fantasma, es va moure entre les ruïnes de pedra i bigues d'acer i vehicles abandonats, mantenint la cobertura tant com podia per evitar ser vist des de l'aire. Sabia que l'Imperi de vegades usava droides de vigilància aeris.

Al davant, un hotel de deu pisos, La Nébula, sortia del paisatge urbà fumejant, arruïnat. Al contrari que gairebé tot al voltant, semblava majorment intacte excepte per unes poques finestres destrossades a les plantes inferiors. En Zeerid no va veure llums en cap de les habitacions així que va assumir que no tenia energia i estava desocupat. Va córrer a través del carrer cap a l'hotel, va fer palanca per obrir les portes, i va entrar al rebedor. No hi havia droides de benvinguda, ningú a l'escriptori del conserge, foscor profunda.

-Hola! -Va cridar-. Hi ha algú aquí?

No hi va haver resposta.

Amb l'energia apagada, va ignorar els ascensors i es va dirigir cap a les escales. Estava mig sense respiració quan va arribar la porta d'accés a l'àtic. Li va fúmer una puntada de peu per obrir-la, blàster en mà. Res. Es va ajupir i es va dirigir a la vora de la teulada. Des d'allà, tenia una bona vista de l'espaiport. Va treure els macrobinoculars que havia agafat de l'speeder Armin i va apuntar al port.

L'agulla de control era una espina fosca de transpariacer, òbviament desocupada. Totes les entrades semblaven tancades excepte una, i una dotzena de soldats Imperials amb armadura de combat completa la vigilaven. En Zeerid va imaginar que hi havia més tropes Imperials dins del propi complex. Semblava que l'Imperi havia tancat tots els ports excepte unes poques plataformes d'aterratge de navilis petits, probablement per donar a les ja estirades tropes menys terreny que assegurar.

Grans finestres de transpariacer a la paret s'obrien a les plataformes properes. A través d'elles va veure les tres llançadores Imperials que acabaven d'aterrar. Totes elles tenien una designació numèrica escrita sobre la paraula VALOR, el nom del creuer d'en Darth Malgus.

-Sembla que es complirà el teu desig, Aryn -Va mussitar.

Va veure una altra nau allà, també, una nau de lliuraments Imperial modificada, classe Espiadimonis. Va girar un sintonitzador en els macrobinoculars per ampliar la imatge.

No hi havia marques Imperials, i la rampa d'aterratge estava alçada com si estigués preparada per al llançament.

Un parell de dotzenes de treballadors en micos anaven a la feina d'operaris del port, com ho feia mitja dotzena o així de droides rodant entre les naus, línies de combustible, grues de càrrega, i terminals d'ordinador.

Una espurna espígol va omplir el camp de visió dels binoculars i ell va tornar a la modificació alta.

Una dona twi'lek caminava davant de la finestra i temporalment va omplir les lents amb la seva pell espígol.

Pell espígol.

Ell va observar conforme la twi'lek i un esquadró de soldats Imperials uniformats en armadura mitjana portaven a sis pensants encaputxats i emmanillats a una de les llançadores. En Zeerid va tractar de mantenir els binoculars en la twi'lek, que semblava estar donant ordres a les tropes, però necessitava anar saltant amb els binoculars de finestra en finestra conforme es movia, i de vegades la perdia.

Com la twi'lek del vídeo del Temple Jedi, portava blàsters bessons en els seus malucs. Ella també portava els pantalons ajustats i les botes altes.

-Ha de ser ella -Va dir ell. Però volia confirmar-ho, així que va esperar, i va observar, i per fi ella va girar la cara cap a la finestra i ell la va veure, la cicatriu escarpada en la seva gola.

-Et tinc -Va dir ell.

La twi'lek va parlar pel seu comunicador, i la llançadora amb els civils va començar a elevar-se. A mesura que s'alçava amb els seus propulsors, les portes del sostre de la plataforma es lliscaven per obrir-se, una vegada més abocant llum sobre el cel nocturn. Quan la llançadora va sortir per la línia del sostre, va encendre els seus motors i es va enlairar, presumiblement dirigint-se de tornada cap al Valor. Les portes es van tancar darrere seu.

La twi'lek i prop d'una dotzena de tropes es van quedar a la plataforma. Els treballadors, també, i els droides. En Zeerid va veure un equip de treballadors i la caixa aixafada d'un droide de manteniment que començava a omplir el combustible d'una de les llançadores amb una gruixuda mànega connectada a un tanc subterrani.

Veient-lo, en Zeerid va traçar un pla. Es va guardar a la butxaca els binoculars i es va afanyar a sortir de l'hotel, cap a l'speeder, i de tornada amb l'Aryn.

La llançadora va volar en una vigília silenciosa sobre les ruïnes del Temple Jedi. La veu del pilot d'en Malgus sortia del comunicador de la nau. L'avorriment matisava el seu to.

-Haig de deixar-lo aquí, senyor meu?

-Et quedaràs fins que digui el contrari -Va contestar en Malgus-. Els llums interns i externs han de romandre apagats.

-Com vulgui, senyor meu.

La llançadora d'en Malgus va volar sobre les ruïnes del Temple Jedi i sobre tres-cents metres. Des d'aquesta altura, el Temple era poc més que un munt de pedres a la llum de les estrelles. S'havia aturat sobre les ruïnes durant hores, mentre el dia es convertia en nit, i encara l'Aryn Leneer no s'havia mostrat.

Però ella vindria. Ell sabia que ho faria.

L'Aryn va desembolicar i es va menjar la barra de proteïnes que en Zeerid li havia donat. Ella i T7 s'havien protegit en un dels apartaments. Es va asseure en un sofà polsegós, la pesta a planeta cremat en les seves fosses nasals. Ella va repetir en la seva ment la mort del Mestre Zallow, la mirada a la cara. Ella va veure una vegada més les ruïnes del Temple i sabia que el seu cos romania sota la muntanya de runa.

Lluitant contra la marea creixent d'aflicció, va adoptar una postura meditativa, va tancar els ulls, i va tractar de deixar-se portar per la Força.

-Cor tranquil, ment tranquil·la -Entonà ella, però tots dos semblaven impossibles.

Finalment, es va recolzar al sofà i mirà amunt, cap al cel. El fum omnipresent semblava com núvols negres contra les estrelles. Ara i de nou va veure les llums d'una nau en la distància i va assumir que pertanyien a una nau de patrulla Imperial.

En el seu moment, el seu esgotament emocional i físic la van abatre i es va deixar portar per la son.

Va somiar amb el Mestre Zallow. Ell s'alçava davant seu a les ruïnes del Temple Jedi, les seves túniques agitant-se a la brisa. La cara de pedra esquerdada de l'Odan-Urr els mirava. La boca del Mestre Zallow es movia però no sortia cap so. Semblava estar intentant dir-li alguna cosa.

-No puc sentir-te, Mestre -Va dir ella-. Què estàs dient?

Ella va tractar d'apropar-se, agafant un camí a través de la runa, però com més tractava d'apropar-se, més lluny es movia ell. Finalment la seva frustració va treure el millor d'ella i va cridar:

-No sé el que vols que faci!

Ella es va despertar, el cor fent-li mal, i va trobar a T7 dret davant seu. Ell va xiular una pregunta.

-No, estic bé -Va dir ella, però no ho estava.

Ella es va aixecar i es va posar la seva capa per sobre.

Va comprovar el seu crono. En Zeerid se n'havia anat durant una hora. Probablement estaria fora una altra hora com a mínim.

El seu somni l'havia deixat agitada. Va agafar l'empunyadura del sabre de llum del Mestre Zallow a les mans, la va girar, va estudiar la seva artesania. El seu disseny reflectia la seva personalitat: sòlida, sense decoracions, però meravellosa en la seva senzillesa.

Volia tornar al Temple, a l'escena on l'assassinat havia passat. Hi hauria d'haver fet descendir l'speeder quan havien estat sobre ell abans. Volia caminar entre les ruïnes i combregar amb els morts. Va ancorar l'arma del Mestre Zallow al seu cinturó.

-Haig d'anar a un lloc, T7. Tornaré aviat.

Ell va xiular una altra pregunta, una alarma en els seus bips.

-Digues que tornaré. No hi ha res pel que preocupar-se.

Va deixar l'apartament en ruïnes i es va dirigir de tornada cap al Temple Jedi.

Hi havia alguna cosa allà per a ella. Havia d'haver-hi.

Quan en Zeerid va tornar al seu refugi a l'edifici d'apartaments en ruïnes, va descobrir que l'Aryn se n'havia anat. La seva absència li va posar un nus a la gola. T7 va xiular des d'un dels apartaments.

-On és ella, T7? -Va preguntar ell.

El petit droide va deixar anar xerrameca, va xiular i bipejà tan ràpid que en Zeerid escassament podia seguir-lo. Al final, va discernir que l'Aryn havia deixat l'apartament després d'un curt descans, i que no li va dir a T7 on anava.

Però en Zeerid sabia on hauria anat. Estaria on el Mestre Zallow va morir.

-Anem, T7 -Va dir ell, i va carregar al droide a l'speeder.

Les emocions de l'Aryn s'enterbolien, el seu humor tan fosc com la nit. Normalment les llums artificials de centenars de milers de negocis i anuncis encenien el cel nocturn de Coruscant. Però l'atac havia apagat l'energia d'enormes franges del planeta, i el silenci fosc feia sentir el planeta com un mausoleu.

L'Aryn va traçar un camí a través de la foscor negra i es va aproximar al Temple entre l'àmplia avinguda processional, pavimentada en pedra que una vegada havia portat a la gran entrada principal del Temple. En Malgus havia d'haver usat el mateix camí, es va adonar ella, i li horroritzava que l'última persona que va caminar per la processional abans de la caiguda del Temple fos un Sith. Ho va trobar obscè.

Ella imaginava que estava retardant els seus passos, les seves botes esborrant l'equivocació del seu pas.

Ella va frenar, calmant-se a si mateixa, mentre l'estructura en ruïnes es materialitzava fora de la foscor davant seu. L'atac havia convertit les un cop corbades línies i elegants agulles del temple en un munt deforme de ruïnes, un túmul funerari per a l'Orde Jedi.

La vista d'això va esquinçar la crosta de la ferida de la seva aflicció. Mentre ella s'aproximava, els fantasmes del seu passat sortien de les ruïnes... el seu temps al Temple com una jove, com una Padawan, la cerimònia quan va ser ascendida a Cavaller Jedi. El Temple havia estat la seva llar durant dècades, i el seu pare havia estat assassinat en ell.

A l'ull de la seva ment va veure el cop final que havia matat al seu mestre, tan clar com si estigués veient el vídeo una vegada més a la sala de vigilància del Temple. Va veure en Malgus girar, invertir la seva adherència, i dirigir el seu sabre de llum a través del Mestre Zallow. I un cop més va veure la mirada a la cara del Mestre Zallow conforme la llum s'apagava dels seus ulls, la desesperació allà. Hi havia fallat i ho sabia. Potser també havia sabut, com ho feia l'Aryn ara, que l'Orde Jedi havia fallat, també.

El pensament del seu mestre morint amb desesperació en el seu cor va dirigir una espina de ràbia a través de la ferida de la seva pèrdua.

I tot i així... no podia treure la mirada que havia vist en els seus ulls en el seu somni. Hi havia semblat preocupació, un advertiment potser. Volia dir-li alguna cosa...

Ella va agitar el seu cap. Només havia estat un somni, no una visió, només una projecció del seu propi subconscient. Ella ho va rebutjar.

Ella trobaria a Malgus i el mataria.

Va aconseguir arribar al límit de les ruïnes, va enfilar pels escarpats trossos de pedra. Encara se sentien calents, encara radiaven la calor de la seva pròpia destrucció. Va caminar entre ells, les tombes de dotzenes de Jedi, i va plorar a través de la seva ràbia.

Un sentiment l'agafava conforme les cordes de la seva sensibilitat a la Força vibraven amb una nota discordant. El sentiment la va agafar per les espatlles, la va sacsejar, i la va buidar de l'aflicció, deixant-li només ràbia.

Coneixia l'origen del sentiment.

Va activar el seu sabre de llum i va tractar d'ubicar la localització d'en Malgus.

En Malgus Va sentir el senyal d'un altre usuari de la Força, la pressió incòmoda del costat lluminós, i que tirava d'ell fins als seus peus. La pressió li recordava a com s'havia sentit en presència del Mestre Zallow, i va saber que l'Aryn Leneer havia vingut a la fi.

-Descendeix la llançadora a cinquanta metres -Va dir ell, l'adrenalina ja en marxa a través del seu cos-. I quan surti, te n'has d'anar.

-Quan surti, senyor meu?

En Malgus no va respondre. En el seu lloc, es va desfer de la seva seguretat de vol i va prémer el botó per obrir l'escotilla lateral. A mesura que la porta es lliscava per obrir-se, i l'aire nocturn es colava dins, fragant amb la pudor d'un Temple en ruïnes i un planeta abrasat, va deixar que la ràbia li omplís.

La nau va baixar a cinquanta metres. A baix, el Temple en ruïnes era fosc, cobert pel vellut de la nit. Però va percebre la presència de l'Aryn Leneer tan clarament com ho hauria fet sota el sol de migdia.

Va caminar fins a la porta, va empunyar la Força, va activar el seu sabre de llum, i va saltar a la foscor.

Un rugit, pesat d'odi i ràbia, tirava dels ulls de l'Aryn cap al cel. En Malgus baixava com un meteor. La seva capa volava per darrere i sobre ell, una coma de foscor, i empunyava el seu sabre de llum en un adherència a dues mans. El poder anava davant seu en una ona de distorsió visible. La llançadora de la qual havia saltat va volar cap al cel nocturn.

L'Aryn va caure completament en la Força, va elevar les seves defenses, va prendre una postura de combat, i va bloquejar el tall elevat a dues mans d'en Malgus. Tranquil, va aterrar en un capoll de poder, picant a terra en una explosió de poder que va destrossar les pedres al voltant d'ells i les va convertir en una pluja de metralla. Indestructible, l'Aryn les va reflectir amb la Força mentre bloquejava un altre tall d'en Malgus. La força del cop del Sith feia tremolar els seus braços, però no va cedir terreny.

Les espases bloquejades, espurnejant, els seus ulls es van trobar.

Els ulls foscos d'en Malgus cremaven amb una ràbia que l'apunyalava. La ràbia que radiava era tangible per a l'Aryn, feia que l'aire se sentís greixós, contaminat. Però ella sentia alguna cosa més en ella, una cosa inesperada, una ambivalència rara.

-Sé per què has vingut -Va dir ell, la seva veu, un xiuxiueig des de darrere del seu respirador.

Ella va forçar les paraules entre les dents serrades.

-Vas matar al Mestre Zallow.

-I ara et mataré a tu també -Va dir ell-. Al mateix lloc on el vaig matar a ell. -Ell es va inclinar sobre la seva espasa, la va pressionar cap enrere amb un pas, i va deslligar una puntada augmentada amb la Força a les seves costelles.

Però ella va ser més ràpida, i una tombarella la va enviar sobre el seu cap i a cinquanta metres, més profundament a la muntanya de ruïnes on el seu Mestre havia mort. Ella va aterrar ajupida al cim d'una de les columnes trencades sobresortint de les ruïnes.

-Et serà difícil -Va cridar ella, i va contestar a la seva ràbia amb una onada de la seva pròpia-. T'ho asseguro.

En Malgus va fer un gest amb la mà esquerra, i la columna on ella estava va començar a agitar-se. Ella va saltar fora fins a una altra propera, llavors a una altra, saltant un camí a través de les ruïnes, de tornada cap a Malgus.

Quan va aterrar al cim d'un gran tros de pedra a deu metres del Sith, ell va fer un gest de tall amb la seva mà lliure i dos trossos de l'estatuari es van alçar de la runa i van córrer cap a ella des de cada costat. Ella va saltar a l'aire i elles es van aixafar la una contra l'altra darrere d'ella, escampant trossos de pedra. Ella va aterrar al cim de les restes, sabre de llum preparat...

En Malgus va grunyir, va saltar en l'aire des de la seva posició cap a ella. Ella va lliscar cap a un costat del seu tall cap avall i la seva espasa va dividir la pedra als seus peus. Ella va desencadenar un tall creuat que l'hauria decapitat si no s'hagués ajupit sota d'ell.

Ella va donar una tombarella per sobre d'ell cap a un altre tros de runa, a quinze metres. Tenint agafada telekinèticament una gran pedra prop d'en Malgus, ella la hi va llançar. Ell mai es movia, simplement va mantenir el seu terreny i va dividir la roca que s'acostava en dues amb el seu sabre de llum. Espurnes vermelles i trossets de pedra plovien.

L'Aryn no podia trobar la seva calma. Estava lluitant enfadada, però no li importava. Grunyint, pensant en el seu Mestre, ella va saltar sobre la muntanya de runa, saltant d'un tros de pedra a un altre, escurçant la distància amb Malgus. Ell va contestar la seva càrrega amb una altra seva, els dos saltant al llarg de les làpides de l'Orde Jedi fins que es van acostar a una distància de cop.

L'Aryn apunyalar baix i en Malgus va colpejar la seva espasa àmpliament, va invertir el seu moviment i va desencadenar un revés cap al seu abdomen. Ella va saltar sobre ell, tirant de les seves cames premudes, i deixar anar un cop des de dalt a dues mans mentre tornava a baix. En Malgus el va parar transversalment i es va encaminar a una puntada lateral augmentada amb la Força dirigida a les seves costelles. Ella va agafar la puntada amb la seva mà lliure, va tancar el seu braç sobre la seva cama, va girar, i va llançar a Malgus a vint metres d'ella. Ell va donar una tombarella en l'aire i va aterrar sobre la cara esquerdada de l'estàtua de l'Odan-Urr que una vegada s'havia alineat a l'entrada processional al Temple.

Ella va agafar l'empunyadura del sabre de llum del Mestre Zallow amb la seva altra mà, es va ajupir, i va saltar en un salt cap a ell. Ell la va veure venir i en la cimera de l'arc del seu salt, ell va allargar la seva mà esquerra cap a ella, rugint, i venes de raigs de la Força van tremolar cap a ella.

Preparada per a això, ella va activar el sabre de llum del Mestre Zallow, el va usar per formar una X amb la seva pròpia, i va interceptar els raigs amb les dues espases.

El seu poder es va trobar amb la seva voluntat. El raig es va arremolinar al voltant de les espases brillant. La força d'ell va detenir el seu descens i la va mantenir en l'aire durant un moment, suspesa en una columna construïda del costat fosc.

I llavors ella es va sobreposar a ell. El raig es va dissipar al no-res i ella, sense haver estat danyada per ell, va caure directament cap avall, aterrant dempeus en una pila inestable d'enderrocs i desactivant l'espasa del Mestre Zallow.

En el moment que va aterrar, en Malgus estava sobre ella, la seva espasa tallant, apunyalant, girant. Ell va tractar d'usar la seva força superior per forçar-la a caure de la pedra, desequilibrar-la, però ella va contestar a la seva força amb velocitat, apartant-se els seus cops, saltant sobre ells, bloquejant, deslligant les seves pròpies ràfegues. El brunzit de les seves armes a través de l'aire, el xiuxiueig de les espases creuades, es va fondre en una única cançó de velocitat i poder.

En Zeerid va volar en l'speeder ​​amb els propulsors al màxim fins a cent metres d'altura. Va observar una llançadora Imperial accelerar cap al cel des de les proximitats del Temple Jedi. Pensant en l'Aryn, va sentir que l'estómac li donava un tomb. Va volar encara més alt, esperant tenir una vista d'ella prop del Temple.

I ho va fer.

Ella i en Darth Malgus saltaven entre les ruïnes del Temple, les seves espases brillant, bloquejant, la velocitat del seu duel tan ràpida que en Zeerid amb prou feines podia seguir els seus moviments. Malgrat tot, va trobar el combat bonic.

Va frenar l'speeder i T7 bipejà una pregunta.

L'Aryn havia fet el que havia vingut a fer a Coruscant... estava enfrontant-se a Malgus.

I en Zeerid havia vist el que en Malgus havia fet en el Temple. El Sith es mereixia la mort.

Però es preocupava pels motius de l'Aryn. La línia entre buscar justícia i buscar venjança era de per si fina, però en Zeerid podia veure que l'Aryn l'havia sobrepassat. Volia a Malgus mort perquè volia venjança. I això no hi hauria forma de desfer-ho una vegada que estigués fet.

Sabia això millor que la majoria.

Ell va recompondre la seva ment i va accelerar al màxim l'speeder.

L'Aryn i en Malgus van bloquejar les espases.

-Sóc més del que pots, Sith -Va dir sobre les espurnes dels seus sabres de llum units.

-El teu Mestre no ho era -Va dir en Malgus, somrient, i la va empènyer amb una explosió telekinètica de tal força que va volar cap enrere i va xocar contra les roques i runes. Ella va usar la Força per encoixinar l'impacte, però tot i així va aterrar d'esquena i l'impacte li va robar l'alè dels pulmons.

En Malgus va saltar alt en l'aire, cridant amb ràbia, la seva espasa en alt per a un cop mortal. Ella va rodar a un costat mentre baixava i la seva espasa s'enfonsava fins a l'empunyadura a la runa del Temple. Ella va saltar sobre els seus peus i va desencadenar un revés amb un tall creuat a la seva gola. Ell va alliberar la seva espasa i la va posar en vertical per bloquejar, però al mateix temps ella va apuntar l'extrem de l'espasa del sabre de llum del Mestre Zallow i la va activar.

Ell va percebre el perill en l'últim moment per lliscar parcialment a un costat. Tot i això, la línia verda de l'espasa del Mestre Zallow va perforar la seva armadura i el seu lateral i va obtenir un grunyit de dolor i ràbia. Abans que l'Aryn pogués seguir-lo, en Malgus va dirigir una mà oberta al costat de la seva cara.

Ella no estava preparada per al cop. L'impacte augmentat per la Força va explotar en una pluja d'espurnes en el seu cervell i la va enviar donant tombarelles lluny d'en Malgus; ella es va colpejar contra una roca i va aterrar de costat a deu metres. L'adrenalina la va fer posar-se dreta, encara que ella es balancejava irregularment. Va escopir una glopada de sang i va mantenir els dos sabres de llum preparats.

En Malgus es va aixecar entre les ruïnes, la seva espasa xiuxiuejant, mirant al forat fumejant en la seva armadura, el solc en la seva carn.

Veient una oportunitat, ella no va vacil·lar.

Usant la força per guiar-se, li va llançar el sabre de llum del Mestre Zallow. L'espasa va tallar un arc brillant verd a través de l'aire mentre girava extrem contra extrem cap al cap d'en Malgus.

Malgrat la seva ferida, el Sith va colpejar a un costat l'adherència amb la Força de l'Aryn a l'espasa i la va arrencar de l'aire, tan ràpid com un escurçó de les sorres. Ell va desactivar l'espasa, va sostenir l'empunyadura a la mà, la va estudiar. Mirà amunt i per sobre a l'Aryn, els seus ulls cremant. Ella se'l va imaginar somrient sota el seu respirador.

-Aquesta arma no li va ser d'utilitat a ell i no ho serà per a tu.

El so d'un motor va fer girar el cap de l'Aryn. Ella es va girar, la seva espasa preparada, i va veure l'speeder Armin rugint al cel com un cometa, en Zeerid al seient del conductor. T7 assegut a la part posterior. Ell va arribar molt fort i els propulsors no podien parar completament l'speeder per evitar que l'speeder xoqués contra les ruïnes. El metall va cruixir. La pols volava.

-Aryn! -Va cridar en Zeerid-. Puja!

En Zeerid mirà darrere d'ella a Malgus, semblava considerar descarregar un tret de blàster, però s'ho va pensar millor.

-Anem, Aryn! -Va cridar en Zeerid, i T7 li recolzava amb un xiulet d'urgència-. Si us plau. Vas dir que m'ajudaries.

Ella va dubtar.

En Malgus la va mirar, va brandar l'empunyadura del Mestre Zallow, una mofa per mantenir-la allà.

Ella va prendre la seva decisió.

Volia eliminar la petulància que havia escoltat en el seu to, per veure en els seus ulls el que havia vist en els del Mestre Zallow. Matar-lo no era suficient. Volia veure'l en el dolor. Ella només havia d'esbrinar com fer-ho.

Ella va saltar alt en l'aire i va aterrar al costat d'en Zeerid a l'speeder.

-La mort és massa fàcil, Sith -Va cridar a Malgus, el verí en el seu to sorprenent-li fins i tot a ella-. Vaig a ferir-te primer.

Les paraules li van deixar un mal gust de boca. Ella va sentir els ulls d'en Zeerid sobre ella i no es va atrevir a mirar-li la cara.

En Malgus, també, semblava gairebé desconcertat, a jutjar pel seu nas arrufat i la inclinació del seu cap.

-Vinga -Va dir ella.

En Zeerid va accelerar i va començar a girar l'speeder.

La ràbia va anar en augment en Malgus. Ell va reactivar l'espasa del Mestre Zallow i la va llançar cap a ells. En Zeerid va tractar de rodar fora del camí però l'espasa va fer un tirabuixó i va continuar anant cap a ells. T7 bipejà amb alarma.

L'Aryn va veure l'arma girar, la va sentir, i abans que arribés a l'speeder, ella la va aconseguir amb la Força i la va arrencar de l'agafada mental d'en Malgus. L'arma es va girar cap amunt sobre l'speeder i va baixar per l'empunyadura a les seves mans mentre en Zeerid s'alçava cap al cel nocturn i accelerava. Ella la va desactivar.

Ella va mirar enrere una última vegada per veure a Malgus dempeus sobre el temple en ruïnes, la seva espasa en mà, la seva capa onejant al vent. Semblava com un conqueridor victoriós.

I ella l'odiava.

En Zeerid va volar baix i ràpid a través dels carrers de Coruscant, rodant al voltant d'edificis, corrent per carrerons, descendint als nivells inferiors conforme hi anava. Aviat, el cel es va perdre en la densitat de les estructures sobre ells. Ells estaven en un submón industrial, una sèrie de túnels de metall i duracret que cobrien el planeta sencer.

-Algú seguint-nos? -Va dir ell.

L'Aryn no va contestar. Es va asseure al seient de passatgers i mirava l'empunyadura del sabre de llum del seu Mestre com si mai l'hagués vist abans.

-Aryn! Ens està seguint algú?

-No -Va dir ella, però no va mirar enrere.

En Zeerid llançà una mirada darrere, sobre ells, i no va veure a ningú. Es va permetre respirar tranquil.

-Maleïda sigui, Aryn, què estaves fent?

Ella va contestar en un to tan mecànic com un droide de protocol.

-El que vaig venir a fer, Zeerid. Enfrontar-me a Malgus. Què estaves fent tu?

-Ajudant-te.

-No necessitava ajuda.

-No? -Ell la va mirar a través del compartiment de l'speeder.

-No.

En Zeerid pensava d'una altra manera.

-Per què vas pujar a l'speeder, Aryn?

-No volia que et ferissin. I et vaig dir que t'ajudaria a sortir del planeta.

-Mentida -Va dir en Zeerid-. Per què no simplement quedar-te allà i acabar?

Ella va mirar lluny d'ell mentre contestava.

-Perquè...

-Per què?

-Perquè matar-lo no és suficient -Va etzibar ella-. Vull ferir-lo.

Ella va ancorar l'empunyadura del sabre de llum del seu Mestre al seu cinturó i va mirar sobre en Zeerid.

-Vull ferir-lo com ell em va ferir, com va ferir al Mestre Zallow abans que morís.

-Aryn, no he de ser un empata per sentir la teva ambivalència. La venjança...

Ella va alçar una mà per tallar-lo.

-No vull escoltar-ho, Zeerid.

Ell ho va dir de totes maneres. Ell li devia això.

-Això no sona a tu.

-No ens hem vist en anys -Va etzibar ella-. Què saps tu sobre mi?

El to esmolat el va tallar.

-No tant com creia, pel que sembla.

Per un temps, el silenci es va assentar entre ells com un mur.

-Em vaig ficar en L'Intercanvi per una bona raó, crec. Per proveir una bona vida a la meva filla.

-Zeerid...

-Només escolta, Aryn! -Ell va prendre alè per calmar-se -. I aquesta única decisió, que semblava tan correcta, m'ha portat a traficar amb armes, i després a traficar amb espècia. Una decisió, Aryn. Un acte.

Ella va sacsejar el seu cap.

-Allò no és com això, Zeerid. Sé el que estic fent.

Ell no estava tan segur però va decidir no pressionar-la més. Va canviar de tema.

-Crec que puc portar-nos a l'espaiport. Hi ha naus allà, del Valor, i tropes Imperials, però tinc un pla.

Sense mirar-lo, ella es va apropar a través del seient i li va tocar la mà, només per un moment.

-Ho sento per la forma en què he parlat, Zeerid. Jo no...

Ell va moure el seu cap.

-No ho sentis, Aryn. Sé que estàs ferida. Jo només... no vull que ho facis pitjor per a tu mateixa. Sé com això pot passar. Estàs... veient-ho clar?

Ell se sentia ridícul tractant de proveir a una empata, d'entre tota la gent, amb una visió del seu estat emocional.

-Ho estic fent -Va dir ella, però ell va escoltar inseguretat en el seu to.

-Al final, hauràs de viure amb tu mateixa.

Ell sabia bé el difícil que podia arribar a ser.

-Ja ho sé -Va dir ella-. Ho sé. Ara, quin és el teu pla?

Ell li ho va explicar.

Ella va escoltar atentament, va assentir quan va acabar.

-Això hauria de funcionar.

-T7 pot fer-ho?

L'Aryn va assentir, i T7 bipejà afirmativament.

-T'ajudaré a pujar i agafar una nau -Va dir l'Aryn-. Però... no vaig a deixar Coruscant.

-Em vaig imaginar que diries això -Va dir ell, però en la seva ment encara no havia concebut el motiu. Ell va batallar sobre si dir-li res sobre la twi'lek.

-Estàs ocultant alguna cosa -Va dir ella.

Ell es va fregar el clatell, indecís.

Al final, va decidir que havia de ser-li honest, i ell sabia que no podia prendre decisions per ella.

-La twi'lek que vam veure al vídeo en el Temple...

Ell va recular. L'Aryn va agafar el seu avantbraç, el va estrènyer.

-Digues, Zeerid.

Ell va empassar, sentint-se còmplice d'un crim. No era tant el dany a la twi'lek el que li preocupava, sinó el mal a l'Aryn.

-La vaig veure a l'espaiport Liston. Hi era.

Les ungles dels dits de l'Aryn es van enfonsar en la seva pell, però semblava no adonar-se'n. Ell va agrair el dolor. Ella va mirar a través del parabrisa. Ell s'imaginava que podia veure-la sospesant opcions en la balança de la seva ment. Ell tenia esperances que triés la correcta.

-Vull veure-la -Va dir ella-. Anem.

Aquesta no era la resposta que en Zeerid esperava escoltar.

En Malgus es va asseure entre les ruïnes, les estàtues caigudes dels seus antics enemics, i va reflexionar. La brisa nocturna bufava freda sobre la seva cara. Ell va repetir la seva confrontació amb l'Aryn Leneer. El seu poder l'havia sorprès. Així, també, la ràbia que hi havia en ella.

La ràbia l'entenia, fins i tot la respectava, però no entenia com havia arribat a ella. Ella sabia que ell havia matat al Mestre Zallow quan havien lluitat en les ruïnes. Però no ho havia sabut quan es van veure per primera vegada l'un a l'altre a l'holo nau a nau sobre Coruscant, quan el Valor va derrocar al vaixell de càrrega. Estava segur d'això. Hi hauria sentit la punta del ganivet de la seva ràbia si ho hagués sabut llavors.

Així que havia d'haver-ho sabut entremig que ell havia matat al Mestre Zallow.

O l'havia vist d'alguna manera... un enregistrament de vigilància tret de les ruïnes, potser... o si hi havia interrogat un testimoni, un supervivent que hagués escapat, o potser un droide que s'havia escorregut de la destrucció.

De qualsevol manera, ella ara sabia els detalls de l'atac.

Li plaïa que ho sabés. La destrucció del Temple Jedi era el major èxit de la seva vida. Volia que els Jedi -volia que l'Aryn Leneer- sabessin que havia estat ell qui ho va fer, ell qui havia deixat els cossos de tants Jedi enterrats en les tombes en ruïnes del seu un cop Temple.

Però alguna cosa li preocupava en la vora de la seva ment. No hi havia fugit a l'speeder per por. Ho hauria sentit, també.

Vaig a ferir-te, havia dit.

Com podia ella ferir-lo?

I de sobte ho va saber. Ella coneixia els detalls del seu atac al Temple, així que sabia que l'Eleena l'havia acompanyat. Devia fins i tot haver vist en el comportament d'en Malgus el que Lord Adraas també havia vist... els seus sentiments per l'Eleena. Ella li feriria de la mateixa manera que l'Adraas i l'Angral tractarien de manipular-lo.

La comprensió li va enviar una allau d'emocions a través d'ell, un devessall que el va portar un moment reconèixer com a por. Ell va activar el seu comunicador i va tractar de contactar amb la seva amant en la seva freqüència normal.

No hi va haver resposta.

Un nus es va formar en el seu estómac. Ell va contactar amb Jard.

-Jard, ha tornat l'Eleena al Valor?

-No ho ha fet, senyor -Va contestar en Jard-. Una de les seves llançadores ha tornat, però ella no estava a bord.

Un ham de por es va allotjar a la gola d'en Malgus i va estirar-lo dels seus peus.

-Quan va ser l'última vegada que ella es va registrar? -Va preguntar ell.

-Ella no s'ha registrat, senyor meu. Hi ha un motiu de preocupació? Hauria d'enviar a un equip per rescatar-la?

-No -Va dir en Malgus-. La trobaré jo mateix.

Podia haver-hi qualsevol nombre de raons perquè l'Eleena estigués fora de contacte. Podia simplement haver apagat el seu comunicador.

Però en Malgus no es lliurava de la incomoditat que sentia. Va contactar amb el seu pilot personal i el va convocar amb la llançadora que tornés al Temple. Sabia on havien baixat l'Eleena i el seu equip... l'espaiport Liston. La buscaria allà primer.

 Següent