Espases de Llum (XV)

Anterior

15

Dos dies després, la matriarca real estava contemplant amb expressió ombrívola a la seva néta mentre la Tenel Ka llançava desafiadorament de banda la túnica de gala plena de brodats i la resplendent tiara.

La seva reacció no va agradar gens a l'antiga reina.

- Has de vestir d'una manera adequada al teu rang, nena -va dir amb indignació -. I potser podries mostrar una mica més de respecte cap a la teva herència. Recull la teva tiara. És una de les coses que has heretat, i és coneguda arreu del cúmul. - La Ta'a Chume va alçar la delicada corona, en què hi havia incrustat un gran nombre de superbes gemmes iridescents -. Aquestes gemmes arc de Sant Martí de Gallinore són tan valuoses que amb elles n'hi hauria prou per comprar cinc sistemes solars.

-Doncs llavors compra cinc sistemes solars amb elles -va dir la Tenel Ka -. Aquest tipus de riqueses no em serveixen de res.

- No pots defugir els deures sent impertinent. Això no són unes vacances durant les quals no cal pensar en res. Hi continua havent molta feina a fer. Tenim una important reunió diplomàtica que dirigir, i has de preparar-te per a ella.

-La teva important reunió diplomàtica no m'interessa gens ni mica, àvia.

En Jacen, la Jaina i en Lowbacca van romandre sumits en un incòmode silenci, no molt segurs de què havien de dir mentre la Tenel Ka discutia amb la matriarca.

- Mentre segueixis formant part de la Casa Reial de Hapes, Tenel Ka continuaràs rebent instruccions diplomàtiques i aprendràs a convertir-te en un membre útil del nostre llinatge -va dir secament la seva àvia.

La Tenel Ka li va tornar la mirada, amb la seva única mà atapeïda en un tens puny.

- Què et fa pensar que vull romandre aquí com a part de la Casa Reial? Encara m'estic ensinistrant per arribar a ser una Jedi.

La matriarca va riure.

- No m'obliguis a escoltar les teves fantasies, nena, i enfronta’t a la realitat. L'ambaixador mairà està venint cap a nosaltres per sota l'aigua en aquests mateixos instants, i hem de rebre'l a la vora. Posa't la teva túnica. Li vaig prometre que t’encarregaries de donar-li la benvinguda.

- No em vas consultar abans -va dir la Tenel Ka.

- No hi havia cap raó per fer-ho -va respondre la matriarca -. No podies tenir cap altre pla, així que em limito a dir-t'ho ara.

- No tinc cap necessitat d'aprendre l'art de la diplomàcia. Sóc una guerrera, no un líder polític -va dir la Tenel Ka, indicant amb una àmplia passejada de la mà la cuirassa d'escates de rèptil que s'havia posat per subratllar que la seva herència preferida era la de Dathomir.

- Eh... Això... Tenel Ka? - Va balbucejar en Jacen, carrisquejant per aclarir-se la gola -. Jo... Bé, el que vull dir és que... Has de prendre les teves pròpies decisions i tot això, és clar, però... Recordes el que diu el Mestre Skywalker? Em refereixo a això de què els Jedi haurien d'estar oberts a tots els ensenyaments per extreure forces del coneixement..., allà on puguin trobar-lo. Em sembla que encara ets una gran combatent, algun dia potser podries trobar una certa utilitat a les habilitats que la teva àvia vol ensenyar-te.

- No estic d'acord amb la seva manera de fer les coses -va dir la Tenel Ka.

En Jacen va arronsar les espatlles.

- Ningú ha dit que hagis de fer-ho tot tal com ella vol -va replicar.

La matriarca va contemplar amb les celles arrufades l'insolent jove Jedi, i això va acabar de decidir a la Tenel Ka.

- Molt bé. Ho faré -va dir-, però ho faré a la meva manera. No hi ha res més a discutir.

- Oh, excel·lent! -Va exclamar TM2 des de la cintura d’en Lowbacca -. Mestressa Tenel Ka, podria aprofitar aquesta oportunitat per recordar-li que una considerable part de la meva programació consisteix en una adaptació de les subrutines d'un androide de protocol? Si puc ser d'alguna ajuda en les seves obligacions polítiques, li ofereixo els meus serveis amb molt plaer.

L'anciana matriarca semblava horroritzada.

La Tenel Ka va somriure dintre seu.

-Gràcies, TM2. Accepto la teva oferta. Lowbacca, m'agradaria que estiguessis al meu costat quan rebi l’ambaixador mairà.

La Tenel Ka va agafar la túnica i va intentar tirar-se-la sobre les espatlles amb l'única mà que li quedava, però la banda esquerra va relliscar i va deixar al descobert el monyó del seu braç. Quan la matriarca va fer un pas cap a ella per ajudar-la, la Tenel Ka va retrocedir i va estirar ràpidament el braç dret per posar la peça al seu lloc.

- Saber pensar pel teu compte sense deixar-se influir pels altres és bo, néta meva -va dir la matriarca -. Però procura no excedir-te fent-ho.

Un grup de guàrdies reals havien col·locat una magnífica butaca a la vora del penya-segat, allà on les crestes blanques de les onades rosegaven la roca. L'aire humit feia olor de sal i de net. L'anciana matriarca es va quedar en segon terme, i es va dedicar a observar.

La Tenel Ka, embolicada en els ondulants plecs de la seva túnica, va anar cap a la butaca sense esperar que la seva àvia li donés instruccions. Després redreçà la tiara tatxonada de joies arc de Sant Martí sobre la seva abundant cabellera daurada vermellosa i va alçar la cara cap al fort vent que agitava les revoltes aigües.

En Lowbacca, sense prestar cap atenció a la brisa marina que estarrufava el seu pelatge color canyella, va romandre immòbil al costat de la Tenel Ka mentre la jove s'asseia i clavava la mirada en les negres roques i l'infinit blau del mar. L'enlluernadora claredat solar va fer que la Tenel Ka parpellegés mentre escrutava les ones a la recerca d'algun moviment.

Els mairans, una raça de criatures intel·ligents dotades de tentacles que vivia al fons del mar, procedien del món oceànic de maires, un dels planetes del Cúmul de Hapes. Els seus ambaixadors havien establert un consolat al llit de l'oceà del món central de Hapes. Pel que sembla, el fet que el seu consolat estigués sota les aigües no havia impedit que els ambaixadors mairans haguessin aconseguit embrancar-se en una seriosa disputa política amb els seus rivals tradicionals del planeta Vergill.

Els mairans podien abandonar el mar durant curts períodes de temps, però només si les criatures tentaculades eren banyades periòdicament amb un fi ruixat procedent dels tancs d'aigua de bombolles que portaven a l'esquena. Mantenint mullada la seva gruixuda pell d'aspecte gomós, els mairans eren capaços de passar hores en terra ferma, i els ambaixadors havien insistit d’anar personalment fins a la fortalesa de l'illa. No permetrien que l'assumpte fos resolt per ningú que no fos la mateixa matriarca..., o un membre de la Casa Reial que hagi estat designat per ella.

La matriarca havia designat la Tenel Ka.

La princesa va romandre immòbil sense apartar la mirada de les ones. No hi havia portat el seu cronòmetre i es va preguntar si l'ambaixador portava retard..., o si només s'estava impacientant perquè volia acabar com més aviat millor amb aquell desagradable deure.

En Lowbacca, alt i pelut, vigilava el mar al costat d'ella i TM2 brillava amb reflexos platejats sota els raigs del sol. En Jacen i la Jaina, que no havien estat informats del que anava a ocórrer, esperaven darrere d'ells.

- Eh... Què estem fent aquí exactament? -Va preguntar en Jacen.

La Tenel Ka es va tornar per respondre-li, però TM2 se li va avançar.

- Si em permet que li ho expliqui, mestressa Tenel Ka... Gràcies. Bé, crec que puc proporcionar un resum adequat. - El petit androide va emetre un curiós so que va produir la impressió que s’estava escurant per aclarir el seu altaveu -. Bé, vegem... El consolat submarí dels mairans, que consisteix en una estructura coberta per cúpules construïda al seu planeta i transportada fins al món natal dels hapanians, es troba perillosament prop d'un projecte de mineria subsuperficial iniciat pels vergills just després que el consolat mairà fora establert allà.

- Encara que les explotacions mineres dels vergills són terriblement productives, els mairans han presentat una queixa formal a causa dels sorolls i desplaçaments de sediments provocats per les operacions de perforació i excavació. Al·leguen que, atès que els mairans hi eren abans, s'hauria d'exigir als vergills que netegessin les aigües enfangades, cessessin les seves molestes activitats de mineria i es traslladessin a un lloc que estiguessin a un mínim de cinquanta quilòmetres de distància del seu consolat.

La Tenel Ka va assentir.

- Sí, aquests són alguns dels fets. Però hi ha més.

Abans que pogués seguir parlant, la Tenel Ka va veure com una enorme silueta sorgia de l'aigua i iniciava un pesat avanç cap a ella, xipollejant a través de l’onatge. Uns quaranta tentacles negres que, com bé sabia la Tenel Ka, els mairans deixaven surar lliurement sota l'aigua per capturar qualsevol peix que es pogués posar al seu abast, penjaven de les seves espatlles encorbades, i la criatura es tentinejava sobre les seves dues cames mentre caminava. Els paquets esfèrics blanquinosos visibles al seu gran cap corb devien ser membranes oculars. Tot el cos de la criatura tenia un fosc aspecte oliós.

La reacció inicial de la Tenel Ka quan va veure l'ambaixador alienígena va ser de por - estava contemplant un gegantesc monstre primigeni, que tenia gairebé una vegada i mitja la seva alçada, mentre sorgia de les ones i avançava cap a ella -, però de seguida va reprimir aquesta emoció. En aquells moments la por només serviria per enterbolir la seva capacitat de judici.

Les onades van ondular al voltant de les cames del mairà, que eren com troncs d'arbre que s’enganxessin a la platja. L'ambaixador es va aturar entre l'onatge i va alçar una gran petxina plena de circumvolucions en què s'havia trepat una complicada pauta de forats.

L'ambaixador mairà va parlar mitjançant una membrana vibratòria mig amagada sota els seus tentacles, dirigint-se a ells amb una veu bombollant i embolicada en ecos que resultava molt difícil d'entendre.

- Sóc capaç de parlar bàsic si és així com hem de procedir -va dir.

La Tenel Ka va moure el cap.

-Això no serà necessari. Utilitza el teu llenguatge natiu -va dir mentre llançava una ràpida mirada de reüll a l’ovoide platejat del petit androide TM2, que penjava del flanc d’en Lowie -. He portat amb mi el meu propi androide traductor.

- Ai mare -va dir TM2, que s'havia connectat amb els bancs de dades de la fortalesa feia tan sols una hora per carregar el llenguatge mairà en els seus circuits de memòria -. Això és molt emocionant!

L'enorme massa tentaculada es va inclinar en una lenta reverència i va tornar a alçar-se. El mairà va col·locar el costat perforat de la closca sobre el seu orifici expulsor d'aire i el va utilitzar per tocar una complicada i veloç sèrie de notes musicals que van semblar brollar d'una flauta.

- Ah, sí -va dir TM2 -. Aquest llenguatge musical ha estat correctament carregat en els meus bancs de memòria. Lloat sigui el Fabricant! L'ambaixador mairà us presenta les seves salutacions més respectuoses, princesa Tenel Ka.

La criatura tentaculada va emetre una altra sèrie de notes. TM2 es va encarregar de traduir-les.

- I us felicita per la captura d'una mascota tan magnífica i ben entrenada, amb la seva capa de sedoses algues marines marrons... Ai mare! - Va balbucejar l'androide -. Crec que s'està referint a l'amo Lowbacca!

En Lowbacca va deixar anar un grunyit i va ensenyar els seus ullals. La Tenel Ka es va alçar, molt indignada, i va permetre que la seva túnica caigués de les seves espatlles per revelar la seva cuirassa d'escates de rèptil i el monyó del seu braç. La matriarca, que estava immòbil a les roques darrere d'ells, va arrugar les celles en un frunziment de desaprovació davant la reacció de la seva néta.

- Els wookies són una espècie intel·ligent. No són les mascotes de ningú -va dir la Tenel Ka -. Aquest wookiee és el meu amic.

El mairà va semblar sentir-se bastant confós i va moure els seus tentacles en una clara mostra d'agitació, després va produir una altra sèrie de notes.

- L'ambaixador ofereix les seves disculpes per no haver entès correctament la situació, princesa Tenel Ka. Lamenta la pèrdua d'un... tentacle que heu patit -crec que es refereix al vostre braç -, i espera que hagueu exigit una retribució equivalent a deu vegades aquesta pèrdua a l’estúpid responsable de què la patíssiu.

- La pèrdua del meu “tentacle” i el que vaig fer al respecte no són assumptes que concerneixin a l'ambaixador -va replicar la Tenel Ka en un to sec i dur -. Si té una qüestió diplomàtica que tractar, serà millor que ho faci immediatament. Si m’esgota la paciència, me n'aniré. Tinc altres coses a fer.

L'ambaixador mairà va titubejar i els seus tentacles van ondular en un vague vaivé, després va tornar a alçar la closca per extreure'n una llarga i complicada melodia.

- L'ambaixador mairà torna a disculpar-se i diu que comprèn que la matriarca us ha conferit la facultat de prendre aquesta decisió com a part del vostre ensinistrament diplomàtic. Atès que és el vostre primer acte de govern realment important, està segur que voldreu dedicar el màxim de temps i consideració possibles per tal de triar el millor curs d'acció.

La Tenel Ka no es va deixar impressionar per la seva rèplica, i quan va tornar a parlar la seva veu va sonar tan seca com abans.

- L'ambaixador està lamentablement mal informat -va dir -. He pres moltes decisions importants en la meva vida. Encara que aquesta pot ser la primera que li afecti a ell i la seva espècie, pot tenir la seguretat que prendre decisions difícils no és res de nou per a mi.

Algunes d'aquestes decisions anteriors van desfilar veloçment pel seu cervell..., especialment la decisió d'anar a l'Acadèmia Jedi del Mestre Skywalker, i la seva insistència a assumir el costat de Dathomir de la seva herència així com el de la Casa Reial hapaniana.

- Prego a l'ambaixador que exposi la seva reclamació sense més digressions -va dir la Tenel Ka.

La seva única mà estava tensa sobre el braç de la butaca, però la jove va romandre dreta per reduir al mínim el diferencial d'altures existent entre ella i el descomunal ambaixador tentaculat.

- Molt bé, princesa Tenel Ka Chume Ta'Djo. La delegació diplomàtica Mairana suplica la intervenció de la Casa Reial en un assumpte que ens ha afectat enormement. - TM2 va haver de fer un considerable esforç per no quedar endarrerit mentre anava traduint les estridents notes musicals que formaven el discurs de l'ambaixador tentaculat -. El nostre pacífic establiment submarí és la nostra llar en aquest món, i va ser creat per la nostra primera delegació fa tan sols sis mesos. Estàvem encantats amb la bellesa i la pau del nostre consolat subaquàtic. Ah, si els respiradors d'aire poguéssiu venir a veure’l, estic segur que també...

- No sóc una turista -el va interrompre la Tenel Ka -. En què consisteix exactament la vostra queixa?

Ja ho sabia, però volia sentir-li dir al mairà.

- Només un mes després que establíssim el nostre consolat -va xiular l'ambaixador -, un grup d'explotació minera de la sempre grollera i descortesa raça vergill es va presentar allà sobre una plataforma flotant i va començar a perforar el sòl de l'oceà a menys d'un kilòmetre de les estructures del nostre consolat. Ara els corrents sempre estan bruts i en contínua agitació. El soroll vibra a través de l'aigua, interferint amb la nostra concentració i espantant als peixos. Han convertit la nostra llar en un lloc inhabitable.

El mairà alçà els seus tentacles en un gest implorant.

- Havíem establert la nostra morada allà abans que ells arribessin, sapientíssima princesa. Us supliquem que ordeneu als menyspreables vergills que s’emportin la seva contaminació lluny de la nostra llar. Després de tot, disposen de tot l'oceà. No necessiten pertorbar la nostra pau.

- Entenc -va dir la Tenel Ka.

L'ambaixador tentaculat es va inclinar respectuosament davant seu en una gran reverència, però un instant després la Tenel Ka va seguir parlant en un to esquerp i sec.

- També tinc entès que els vergills van dur a terme un examen miner dels oceans mitjançant satèl·lits molt abans que els mairans establissin la seva ciutat/consolat. Quan vaig consultar els registres d'accés, vaig descobrir que els mairans havien rebut una còpia d'aquest informe miner diversos mesos abans que triessin una localització per les cúpules del seu consolat. Finalment, he descobert que els mairans van identificar la veta més rica de ditani detectada en l'examen i van escollir precisament aquest lloc per erigir la seva estructura, sabent molt bé que més tard o més d'hora els vergills iniciarien les operacions mineres en als voltants.

- Sí, ambaixador, tot l'oceà està disponible -va seguir dient la Tenel Ka mentre el vent agitava la seva cabellera al voltant del seu rostre fent que ballés com flames daurades vermelloses -, però són els mairans els que han provocat aquesta discussió. Els mairans van erigir el seu consolat després que sabessin de ben segur que els vergills desitjarien explotar aquest mateix lloc.

La Tenel Ka va esperar en silenci, però el mairà no va dir res.

- Els vergills també han sol·licitat la nostra intervenció -va prosseguir passats uns moments -. En conseqüència, els mairans poden escollir entre canviar la localització del seu consolat, cosa que resulta bastant fàcil de fer, segons tinc entès, a causa de la construcció modular de les seves cúpules, o limitar-se a suportar els sorolls i les molèsties.

Després d'un moment de silenci ofès, l'ambaixador mairà va començar a agitar els seus tentacles i va emetre una estrident nota aflautada.

- No cal que et molestis a traduir això -va dir secament la Tenel Ka a TM2, i després es va girar per encarar-se de nou amb la immensa criatura negra. -Has vingut a demanar-me que prengui una decisió, i l'he pres. En el futur potser intentareu resoldre els vostres propis problemes en comptes d’obligar-nos a malbaratar el nostre temps amb les vostres mesquines disputes. He parlat.

La Tenel Ka es va recolzar en la seva butaca i es va embolicar de nou en els plecs de la seva túnica. Després d'un altre moment de silenci, l'ambaixador mairà va començar a retrocedir per entre l'onatge i va desaparèixer sota les onades.

- Molt bé, Tenel Ka! -Va exclamar en Jacen, posant-se a córrer cap a ella.

En Lowbacca va deixar anar una sorollosa riallada wookiee.

La Tenel Ka va sentir que li donava voltes el cap, i una onada de nerviós goig davant el que acabava de fer es va estendre per tot el seu ésser. Li va sorprendre que el discurs li hagués sortit amb tanta naturalitat després de tot, i va redreçar la tiara plena de gemmes que portava al cap.

Però la veritable sorpresa va arribar quan va mirar cap enrere per veure la seva àvia, la matriarca dura com el ferro a la qual resultava impossible complaure..., somrient.

- Els teus mètodes potser encara siguin una mica toscs -va dir la seva àvia -, però has sabut prendre la decisió adequada.

Següent