5
La
Tenel Ka va titubejar durant uns moments i passar els seus dits al llarg de la
superfície ivoriana de la dent de rancor que havia usat per crear l'empunyadura
de la seva espasa de llum. Va sostenir l'arma apagada davant d'ella, i va anar
fent lentes i profundes inspiracions. La jove guerrera es va concentrar en el
seu cos i en el que l'envoltava, i va tensar els músculs perquè estiguessin
preparats i poguessin rendir al màxim. La clariana estava plena de sons de la
jungla, des del murmuri de les brises que agitaven les fulles i la cançó dels
insectes, fins al voleteig dels ocells que anaven i venien pel dosser arbori.
La
Tenel Ka va concentrar els seus pensaments i es va assegurar que els seus
reflexos estaven alerta i llestos per entrar en acció. La jove confiava en el
seu cos i li exigia que donés el màxim de si mateix, però sempre sabia fins a
quin punt podia arribar. Fins ara, els seus músculs mai li havien fallat.
La
Tenel Ka va anar obrint lentament els seus freds ulls color gris granit i van contemplar
el jove que romania immòbil davant d'ella, preparat per al pròxim duel.
En
Jacen li va somriure.
-
Fer-ho bé contra els remots és una cosa. Tenel Ka -va dir en Jacen -, però
sabràs fer-ho igual de bé contra un oponent de veritat? Això és una cosa molt
diferent.
-
És cert: és un fet comprovat.
En
Jacen pressionà un botó i va activar la seva espasa de llum. La fulla color
verd maragda va sorgir del no-res, cremant en un cruixent esclat d'energia.
-
Ei, intentaré no fer-te suar massa.
Els
dits de la Tenel Ka van trobar el botó activador dissimulat dins d'una de les
talles que cobrien la dent de rancor convertit en empunyadura. Una resplendent
fulla blanca grisenca va brollar d'ella com una guspirejant boirina elèctrica
tatxonada de guspires daurades. El color de l'espasa de llum li va recordar la
nebulosa resplendor dels vidres que havia tret del tub de lava.
-
I jo també intentaré no fer-te suar massa, el meu bon amic Jacen -va dir.
La
Tenel Ka va provar la seva arma mitjançant un gir del canell, que va fer oscil·lar
la fulla d'un costat a un altre. El feix d'energia espurnejà i xiuxiuejà trobant-se
amb la humitat de l'aire.
-
Aneu amb compte -va dir el Mestre Skywalker des del seu lloc d'observació sobre
el tronc cremat -. No intenteu jugar a ser grans guerrers. Els dos teniu moltes
coses que aprendre.
-
No et preocupis, oncle Luke -va replicar en Jacen -. Ja sé que ho vaig passar
bastant malament, però vaig aprendre algunes coses quan vaig estar a l'Acadèmia
de l'Ombra. - El jove va somriure -. Però lluitar amb la Tenel Ka serà un
desafiament més seriós que enfrontar-se a monstres hologràfics.
La
Jaina es va escurar la gola i va parlar des del lloc en què s'havia assegut,
suada i esgotada després de la seva sessió d'esgrima amb Lowbacca.
-
I preferible a lluitar amb la teva pròpia germana oculta sota una disfressa
hologràfica?
-
Per descomptat -va dir en Jacen.
La
Tenel Ka va tornar a moure la seva espasa de llum d'un costat a un altre i va
fer un pas cap al Jacen. Després va aixecar les espatlles, sabent que era més
alta que el seu somrient amic. L'espasa de llum palpitava a la mà amb una sorda
vibració de poder contingut.
-
Anem a passar-nos tot el dia parlant, Jacen? -Va preguntar -. O em concediràs una
mica de temps per derrotar-te abans que el matí hagi acabat?
En
Jacen es va posar a riure.
-
Ei, Tenel Ka, no se suposa que hàgim de ser enemics -va dir -. Això només és
una sessió de pràctica.
La
Tenel Ka va assentir.
-
Així és. Però tot i així, som oponents.
Va
moure la seva espasa de llum prou lentament perquè en Jacen no percebés el
vaivé com un veritable atac, però el jove va reaccionar instintivament aixecant
la seva arma. Les seves fulles es van trobar amb un esclat d'energia xiuxiuejant.
En
Jacen va parpellejar, visiblement sorprès, i després va retrocedir i va llançar
un cop contra la nebulosa fulla tatxonada de taquetes daurades, volent posar-la
a prova.
-
Molt bé. En aquest cas... Endavant, Tenel Ka!
La
Tenel Ka va esquivar hàbilment l'estocada fent-se a un costat i va replicar amb
un cop de parada mentre en Jacen trontollava intentant recuperar l'equilibri.
D'haver estat un autèntic enemic, la Tenel Ka hauria pogut acabar amb ell
llavors, però la jove guerrera va apartar la fulla durant una fracció de segon
per demostrar al Jacen que s'havia permès baixar la guàrdia: era una lliçó que
un Cavaller Jedi havia d’aprendre si volia evitar la derrota.
Un
instant després en Jacen va girar en un moviment tan brusc com inesperat i li
va llançar una espasada que va obligar a la Tenel Ka a replicar.
-
Crec que hauríem de fer alguna cosa respecte a aquesta falta de confiança que
pateixes, Tenel Ka -va dir en Jacen, que encara estava somrient.
-
No pateixo cap falta de confiança -va dir la Tenel Ka.
La
jove guerrera va descobrir que tenia el front cobert de suor. Va girar cap a un
costat i en Jacen va rebre el cop amb la seva fulla, rient. La Tenel Ka va percebre
el grau de força que havia emprat en Jacen i la velocitat amb la que acabava de
maniobrar la seva arma. Les seves espases de llum van tornar a xocar. El seu
alegre i jovial amic, que normalment sempre era tan dispers i desorganitzat,
estava resultant ser un contrincant sorprenentment difícil de vèncer.
-
Ei, Tenel Ka -va dir en Jacen mentre li llançava dues espasades més, com si
sempre mantingués converses mentre estava lluitant amb una espasa de llum -.
Saps per què aquests monstres de les neus anomenats Wampes tenen els braços tan
llargs? -En Jacen va guardar silenci durant un moment -. Perquè les mans estan
molt lluny del seu cos!
En
Lowbacca va deixar escapar una rialleta queixosa, i la seva reacció va fer que
el diminut androide que penjava de la cintura decidís fer sentir la seva veueta
metàl·lica.
-
No aconsegueixo percebre el valor de diversió que pugui tancar l'explicació
d'una anomalia zoològica que acaba de donar en Jacen -va dir TM2.
-Els
teus acudits no em poden distreure, Jacen -va dir la Tenel Ka, fent girar la
seva espasa de llum en un nou arc. Realment
creia que podia trencar la seva concentració amb tanta facilitat? -. No els
trobo graciosos.
En
Jacen va sospirar mentre alçava la seva fulla d'energia perquè es trobés amb la
de la Tenel Ka.
-Ja
ho sé -va replicar -. He estat tractant de fer-te riure des de què et conec.
La
Tenel Ka contemplà al seu oponent amb gran atenció, intentant percebre el grau
de tensió dels seus músculs per tal d'esbrinar quan tenia intenció de fer un
moviment per sorpresa i en quina direcció reaccionaria, quan l'avanç de la seva
fulla d'energia era un veritable atac i quan es tractava d'una simple finta.
-
Excel·lent -va dir el Mestre Skywalker des del tronc sobre el qual s'havia
assegut per contemplar l'exercici -. Sentiu la Força. L'espasa de llum és més
que una arma: es tracta d'una extensió de vosaltres mateixos.
En
Jacen va llançar un nou i implacable atac, i la Tenel Ka va haver de retrocedir
un parell de passos. Resultava obvi que el noi estava intentant portar-la cap
un petit promontori rocós que sobresortia del sòl, allà on acabava la clariana.
En Jacen devia pensar que s'havia oblidat de la seva existència, però la Tenel
Ka tenia gravat cada detall de tot el que l'envoltava en la seva ment.
En
Jacen va revelar els seus plans d'una forma encara més clara mitjançant un gran
somriure quan la Tenel Ka va arribar a les roques. El jove es va llançar cap
endavant, esperant que la Tenel Ka ensopegaria i cauria. Però la Tenel Ka va
saltar àgilment per sobre dels penyals en un veloç moviment de retrocés i va
aterrar a l'altre costat, quedant dreta i amb les cames fermament plantades en
una impecable postura de combat. El sobtat fracàs dels seus plans va fer que en
Jacen trontollés i caigués cap endavant, i va faltar molt poc perquè xoqués amb
les roques. El jove va aconseguir incorporar-se i la va mirar fixament.
-
Eh... - Va balbucejar, sentint-se atordit i ple d'incredulitat, i després va
somriure -. Bon truc!
La
Tenel Ka s'havia quedat immòbil i estava esperant-lo. Les trenes en les que
havia recollit la seva cabellera oscil·laven al voltant del seu rostre, i ja
estaven amarades de suor. La jove guerrera es va permetre tenir un moment
d'indulgència amb si mateixa, i es va passar l'espasa de llum a la seva mà
esquerra per demostrar que podia lluitar igual de bé amb l'altre braç. Hi havia
exercitat de la mateixa manera amb la seva mà esquerra i amb la mà dreta,
sabent que així obtindria una habilitat que podia resultar-li molt útil en
algun moment.
-
T'agrada presumir, eh? -Va dir en Jacen.
Després
d'un moment de vacil·lació, el jove també es va passar la fulla d'energia a la
mà esquerra i es va llançar a la càrrega, assestant una potent espasada amb la
seva espasa de llum color verd maragda. La Tenel Ka va alçar la seva nebulosa
fulla blanca i daurada per aturar l'atac, i després va iniciar la seva pròpia
ofensiva. Dolls d'espurnes van volar pels aires quan les dues fulles es van
trobar.
En
Jacen va deixar escapar una rialla de pur goig, i la Tenel Ka també es va
permetre un somriure de satisfacció.
-
Ets un bon oponent, Jacen Solo -va dir.
-Pots
apostar que ho sóc -va respondre el jove.
La
Tenel Ka sabia que les seves habilitats es basaven en les proeses que podia dur
a terme la seva capacitat física. Hi havia construït una excel·lent espasa de
llum, però arribaria a ser una gran guerrera no gràcies a la potència de
qualsevol arma, sense importar com de gran que pogués arribar a ser aquesta,
sinó causa de les seves habilitats de combat.
L'espasa
de llum va començar a exercir pressió sobre la seva, i la Tenel Ka va fer un
pas enrere. Els dos joves van romandre immòbils en un tens enfrontament,
oposant una fulla d'energia impenetrable a una altra. Un flamejant crepitar
d'electricitat va embolicar a les dues espases de llum, i l'acre olor de l'ozó
va anar saturant l'aire. La Tenel Ka va empènyer amb totes les seves forces,
però en Jacen replicà oferint una resistència igual de poderosa.
El
palmell de la mà de la Tenel Ka estava coberta de suor, però els seus dits van
mantenir la seva ferma presa sobre la dent de rancor convertida en empunyadura.
Els components de la seva espasa de llum havien començat a vibrar dins d'ella,
com si estiguessin fent un desesperat esforç per mantenir el nivell d'energia
de la fulla mentre la Tenel Ka l'empenyia tan bravament contra una arma
igualment poderosa. La Tenel Ka va empènyer amb més força. L'empunyadura va semblar
cruixir.
En
Jacen li va somriure.
-
Espero que no pensaràs que sóc dels que es rendeixen fàcilment.
-Potser
hauries de rendir-te -va panteixar la Tenel Ka.
Va
seguir empenyent amb la seva fulla d'energia, ignorant les estranyes i
inquietants sensacions que estaven emanant de la seva arma. La jove guerrera va
serrar les dents fins a fer-les cruixir. Els músculs del seu braç es van tensar.
Les espases de llum brunzien i gemegaven. En Jacen va replicar al seu atac
empenyent amb totes les seves forces. Els seus ulls brillaven a causa de l'
esforç.
El
Mestre Skywalker estava immòbil al límit de la clariana, contemplant la tensa
batalla amb tanta atenció com en Lowbacca i la Jaina.
La
Tenel Ka va aclucar els ulls grisos, mantenint la seva terrible tensió muscular
mentre es preguntava com podia derrotar en Jacen i posar fi a l'enfrontament.
I
de sobte alguna cosa va canviar dins de la seva espasa de llum. La Tenel Ka va sentir
un sec espetec, que va ser seguit per una estrident barreja de xiulet i
espurneig.
En
Jacen va seguir empenyent amb la seva fulla color verd maragda. Durant un
moment tan breu que gairebé no va poder ser percebut, les espurnes daurades que
suraven dins el palpitant feix d'energia blanca de l'arma de la Tenel Ka es van
agitar bojament d'un costat a un altre. Una ombra d'estàtica es va estendre per
la seva fulla d'energia, desenfocant lleument l'alineació del feix.
En
Jacen, que estava totalment concentrat en la batalla, va donar una última empenta
en què va invertir totes les seves forces.
Tot
va passar en el mateix instant.
La
font d'energia de l'espasa de llum de la Tenel Ka es va rendir amb un crit de
sobrecàrrega elèctrica..., i la fulla d'energia es va extingir com una espelma
apagada. Dolls d'espurnes embolicades en fum van brollar de l'extrem de
l'empunyadura en què hauria d'haver brillat una fulla d'energia.
Tot
d'una, no trobant cap resistència mentre en Jacen es llançava cap endavant
emprant les seves últimes reserves de força, l'espasa de llum color verd maragda
es va obrir pas a través de l'obertura que havia estat la fulla de la Tenel Ka
feia tan sols un moment..., i es va precipitar sobre l'única cosa que es interposava
en el seu camí.
La
Tenel Ka va sentir com una línia d'agonia flamejant es movia a través del seu
braç just per sobre del colze. Cremava..., i no obstant això, per sota de la
cremada només va sentir una insuportable i horrible fredor, una sensació tan
intensament gèlida que semblava gelar-la fins a la medul·la dels ossos i que
mai abans havia experimentat.
La
seva espasa de llum va caure a terra amb un cop sord. Un instant després, i tot
i saber que era impossible, la Tenel Ka va veure la seva mà aferrant la dent de
rancor convertit en empunyadura que jeia sobre la mala herba de la clariana.
Espurnes de la mida de raigs van brillar al voltant de l'empunyadura mentre la
seva arma esclatava amb una increïblement potent emissió de llum encegadora.
Resplendor.
Una resplendor tan brillant...
La
Tenel Ka va sentir com una boirina enlluernadora sorgia del no-res i
s'arremolinava al seu voltant per engolir-la. Tot era tan estrany, tan difícil
d'entendre... En Jacen va cridar alguna cosa que no va poder comprendre. La
Tenel Ka esperava no haver-li fet mal.
La
Jaina, en Lowbacca i el Mestre Skywalker van anar cap a ella. Tots cridaven,
però la Tenel Ka no va aconseguir trobar les energies necessàries per seguir dreta.
En Jacen estava allargant una mà cap a ella quan la Tenel Ka va sentir que
queia a terra.
I
després el dolor i la commoció van ser devorats per la negror i van
desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada