9
Com
antic pilot de caces TIE, en Qorl havia estat ensinistrat a la manera imperial,
i l'entrenament havia deixat fermament gravades les lleialtats, deures i
respostes en la seva personalitat. No hi havia preguntes, i només existien les
ordres. La seva ment havia estat programada per convertir en Qorl en una
màquina de combat perfecta per a ús de l'Imperi.
La
disciplina sempre havia estat el bloc sobre el qual se sostenia tot aquell
entrenament..., i en Qorl tenia molt clara una cosa: el jove que estava immòbil
davant d'ell no havia après la lliçó de la disciplina.
Es
va preguntar si potser en Brakiss i la Tamith Kai no s'haurien apressat massa
acceptant en Norys i la seva banda de rufians de Coruscant a l'Acadèmia de
l'Ombra perquè fossin ensinistrats com a pilots i soldats de les tropes
d'assalt. Cert, les batalles per reconquistar la glòria perduda i reclamar els
territoris robats que els esperaven en el futur exigirien emprar totes les mans
capaces disponibles en benefici del Segon Imperi. Però fins i tot suposant que en
Qorl aconseguís convertir a la resta de la colla dels Perduts en soldats i
pilots obedients i eficaços, aquell noi anava a donar-los molts problemes.
En
Qorl va programar una nova sèrie d'objectius en el panell de control de la
càmera de simulació mentre en Norys recarregava el seu rifle desintegrador. En
Qorl s'havia jurat a si mateix que ensinistraria aquell noi, i que seguiria
fent-ho fins que veiés algun autèntic progrés en l'ambiciós combatent.
-
Segueixo dient que haurien d’haver-me enviat a la incursió amb la Tamith Kai
-va grunyir en Norys, agitant la seva arma com si això li fes sentir més segur
de si mateix -. Podria haver eliminat a uns quants enemics i haver-me cobrat
alguns dels deutes pendents que té el nostre bàndol. Sí, podria haver fet
cremar alguns d'aquests arbres wookiees tan grans...
En
Qorl va fer que els objectius simulats comencessin a moure’s ràpidament: negre,
taronja blau per als rebels, i blanc per als soldats de les tropes d'assalt.
-És
una incursió petita -va dir -. En Zekk manarà les tropes. No hi havia cap
necessitat que hi hagués un segon líder.
En
Norys va centrar la mira en un objectiu blau i va fallar el tret. Les
pràctiques de tir sempre li agradaven més quan els objectius eren simulacions
lentes, com els mynocks. Matar-los resultava molt divertit.
-Doncs
llavors haurien d’haver-me enviat únicament a mi, vell. Ja sóc millor líder ara
del que mai arribarà a ser-ho aquest recol·lector d'escombraries.
«Ens
donarà molts problemes -va pensar en Qorl -. Sí, no hi ha dubte d'això...»
-
Per què dius això?
-
Perquè -va dir en Norys, centrant la mira en un blanc de color taronja sense
aconseguir que el tret fes alguna cosa més que passar fregant-lo -els meus
seguidors em tenen tanta por que mai s'atrevirien a desobeir les meves ordres.
-Va tornar a fallar -. Què li passa a la mira d'aquest desintegrador? És que
s'ha tornat a desviar?
-
No t'estàs concentrant en el teu objectiu -va dir en Qorl, i després va
replicar al comentari de l'estudiant emprant un to acuradament neutral -. El
teu exemple és un mètode de lideratge, per descomptat. Però encara et queda
molt per aprendre.
En
Norys es va enfurismar i va fallar un altre tret. El jove es va tornar cap a
l'antic pilot de caces TIE i es va encarar amb ell.
-
Com què, vell? -Va preguntar amb un grunyit amenaçador.
En
Qorl no es va deixar impressionar i es va mantenir impassible. S'havia
enfrontat a adversaris molt més temibles que aquell jove pinxo..., encara que
potser mai s'hagués enfrontat a un tan ple de fúria i brutalitat innata.
-
Podries aprendre a concentrar-te en la teva arma i a no percebre les
distraccions. També podries aprendre a apuntar per encertar a l'objectiu que
pretens eliminar cada vegada que dispares, en lloc de limitar-te a parlar-ne. –En
Qorl va assenyalar amb una mà-. Tal com
estàs disparant avui, només hauries necessitat uns quants segons d'un combat de
veritat per convertir-te en una baixa.
-
De debò, vell?
Els
llavis d’en Norys es van tensar, formant una expressió que estava a mig camí
entre la ganyota i el somriure. Es va tornar cap als objectius i, movent el
rifle desintegrador en un lent semicercle, va inundar la zona amb un diluvi de
feixos desintegradors sense apartar el dit del botó de tret ni un sol instant.
Quan va haver acabat, tots els sensors dels objectius indicaven que havien
patit algun impacte. Havia estat una matança completa. En Norys es va tornar
cap a Qorl amb un somriure de satisfacció als llavis.
-
Quantes hores més de pràctica amb objectius necessito, vell?
-
Les suficients perquè no destrueixis les nostres pròpies tropes durant una
incursió -va replicar en Qorl.
En
Norys va arronsar les espatlles.
-
Tots haurem de fer uns quants sacrificis per assolir les nostres fites. -Va
tornar la mirada cap als objectius -. Em sembla que no és un preu massa elevat
a pagar.
Després
va llançar el rifle desintegrador descarregat al Qorl, qui el va agafar al vol
amb el seu braç biològic.
«Problemes
- va pensar -. No hi ha dubte que tindrem problemes...»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada