Espases de Llum (XVII)

Anterior

17

El líquid clapoteig de les petites ones que llepaven els molls de pedra i les embarcacions atracades en ells omplia la caverna. Amb cada inspiració d'aire que feia, la Tenel Ka extreia un nou consol de les olors salades i la fresca solidesa de la roca que l'envoltava. La jove, que s'havia assegut i mantenia creuades les seves cames nues, estava utilitzant una tècnica de relaxació Jedi per ajudar-se a pensar amb claredat mentre permetia que la seva mirada fos posant-se sobre cadascun dels seus amics.

La Jaina tenia el cap ficat sota del panell de control i els peus en l'aire, i estava inspeccionant el cablejat dels controls direccionals del lliscador aquàtic. En Lowbacca s'ocupava de l'ordinador de navegació des de dalt, i li anava passant les eines a la Jaina a mesura que aquesta les hi demanava. La Tenel Ka va experimentar una inesperada i dolorosa sensació de pèrdua mentre veia com els seus dos amics treballaven amb tanta agilitat i seguretat en si mateixos, sent completament inconscient en com de fàcil que els resultava utilitzar una mà o l'altra.

En Jacen jeia de cara sobre una lleixa al costat de la Tenel Ka, amb la mà dreta submergida en l'aigua mentre dels dits de la mà esquerra fregaven la superfície de l'oceà i intentaven atraure una lluminosa criatura amfíbia fins que estigués prou prop per poder atrapar-la.

- Et faria res passar-me aquesta clau hidràulica, Lowie? -Va preguntar la Jaina, amb la seva veu ofegada pel metall -. He de treure aquesta planxa d'accés.

El wookiee, sense apartar la mirada del que estava fent, va treure l'eina de la caixa que hi havia darrere d'ell amb una mà d'àgils dits i la hi va passar.

- Què senzill és tot quan es tenen dos braços... -, va pensar la Tenel Ka. Després es va afanyar a reprimir la gelosia tan ràpidament com havia sorgit en el seu interior, i es va retreure d'estar sent tan irracional. Tot i que encara tingués les dues mans, no podria fer les coses que en Lowbacca era capaç de fer amb els seus llargs i flexibles braços de wookiee. En Lowbacca estava utilitzant el que posseïa, cos i ment, fins al límit de les seves capacitats. Igual que feien en Jacen i la Jaina, per descomptat, i...

I tal com sempre havia fet la Tenel Ka.

La Tenel Ka es va preguntar si seguia sent aquesta persona decidida i segura de si mateixa que aprofitava els seus dots i habilitats al màxim, o si aquesta persona havia desaparegut després que perdés el seu braç esquerre.

Aquells pensaments van fer que arrufés les celles. Si el membre perdut era l'únic que la preocupava, llavors segurament podria haver acceptat el substitut biosintètic que li havia ofert la seva àvia... Així doncs, hi havia la possibilitat que la lesió no fos el veritable gran problema després de tot.

Un instant després la Tenel Ka es va adonar que en Jacen s'havia alçat sobre els colzes i que s'havia tornat cap a ella. El jove estava molt seriós.

- Ei, ahir vas lluitar realment bé contra aquestes algues assassines.

- Per ser una noia que només té un braç, vols dir? -Va replicar la Tenel Ka amb amargor.

-Jo... No, jo... - Les galtes d’en Jacen es van tornar de color carmesí. El jove es va afanyar a desviar la mirada, i quan va tornar a parlar ho va fer en un to més baix i suau que abans -. Ho sento. L'únic que recordo és com vas lluitar amb aquesta planta. Ni tan sols vaig pensar en el braç que havies perdut... Segueixes sent igual de ràpida i temible.

La Tenel Ka torçà el gest com si en Jacen acabés de bufetejar-la, però un moment després va comprendre que tenia raó: no havia lluitat com si fos una feble invàlida digna de compassió. Hi havia reaccionat de manera instintiva i havia emprat tots els seus recursos, utilitzant tots els trucs i mètodes de lluita que coneixia. Havia estat realment ella mateixa, i havia utilitzat totes les armes que es trobaven a la seva disposició.

- No ho sentis, Jacen -va dir -. La teva intenció era bona, i has estat sincer. Sóc jo qui ha de demanar disculpes. -La Tenel Ka va tornar a pensar en la batalla, i reflexionà en silenci durant uns moments sobre el que havia estat capaç de fer -. Però podria haver lluitat millor si...

-... si haguessis tingut dos braços en comptes de només un? - Es va apressar a dir en Jacen, acabant la frase per ella -. Ei, jo també podria haver lluitat millor si hagués tingut un canó desintegrador a mà, però no el tenia. Vaig fer el que vaig poder.

- No. -La Tenel Ka el va mirar, sentint-se una mica sorpresa -. El que volia dir és que podria haver lluitat millor si hagués utilitzat una espasa de llum.

En Jacen va tornar a alçar la mirada cap a ella amb un somriure titubejant als llavis.

-Sí... Saps gestionar bastant bé l'espasa de llum. No m'estranya, perquè... Bé, en realitat hi ha un munt de coses que saps fer molt bé.

I la Tenel Ka, sorpresa, va comprendre que en Jacen tenia raó. Era realment bona amb una espasa de llum. Sí, encara ho era. I també era una bona nedadora, corredora i combatent. Però havia deixat de creure en si mateixa, i havia deixat d'utilitzar les diferents porcions del seu cos i de la seva ment al màxim de les seves capacitats. Aquelles coses formaven part integral de la persona que la Tenel Ka sempre s'havia enorgullit de ser..., i això era el que havia estat trobant a faltar des de l'accident.

-Gràcies, amic meu -va dir -. Havia començat a oblidar qui era.

En Jacen la va enlluernar amb una dels seus famosos somriures torts.

- Ei, si ser jo resultés tan perillós com ser tu, potser jo també intentés oblidar qui era.

-Bé, crec que ja està tot arreglat.

La veu de la Jaina va ressonar a la caverna amb una sobtada claredat i una nova potència quan va baixar del lliscador aquàtic.

En Lowbacca va grunyir i va agitar les mans.

- Sí, per descomptat -va assentir la Jaina -. No hi ha dubte que estem davant d'un cas de sabotatge. -Després es va girar cap a la Tenel Ka i li va parlar amb la seva directa franquesa habitual -. Hi ha alguna possibilitat que la teva àvia pugui estar darrere de tot això?

En Jacen empassà saliva. Era una idea que mai se li havia arribat a passar pel cap.

- La teva àvia? Però ella mai intentaria...!

La Tenel Ka es va prendre molt seriosament la pregunta i va reflexionar durant uns moments abans de contestar.

- No -va dir per fi -. D'haver tingut aquestes intencions, la meva àvia es..., s'hauria ocupat de mi molt abans que arribéssiu. -En Lowbacca va emetre un grunyit interrogatiu, i la Tenel Ka va seguir parlant -. No m'entengueu malament. Crec que la meva àvia és capaç de matar..., però també percebo que vol mantenir-me fora de perill, de tot perill. Vol protegir-me tant si em converteixo en una Jedi com si arribo a ser reina.

En Lowbacca va grunyir una ràpida rèplica gutural que TM2 es va encarregar de traduir.

- L'amo Lowbacca acaba d'observar, i potser hauria d'afegir que d'una manera molt encertada, que amb la Ta'a Chume desplaçant-se contínuament entre aquest lloc i el Palau de la Font, tal com ha fet avui, molt difícilment pot comptar amb ella per què li proporcioni una protecció eficaç.

-Bé... Ens ha deixat uns quants guàrdies -va dir la Jaina.

- I l'ambaixadora Yfra -va afegir en Jacen, posant els ulls en blanc -. Au, noi.

La Jaina es va mossegar el llavi inferior.

- Suposo que recordeu que va ser l’Yfra qui ens va suggerir aquesta sortida amb el lliscant aquàtic.

En Lowbacca va bordar un comentari.

- Per no esmentar el fet que va afirmar haver programat personalment els controls del lliscador - va traduir TM2 -. Ai mare!

La Tenel Ka, que mai havia confiat en l’ambaixadora Yfra, no va fer cap comentari mentre els seus amics expressaven les seves sospites en veu alta. Ja podia sentir els encara distants sons dels motors del gran Drac Aquàtic hapanià que s'aproximava.

- De moment potser seria més prudent no confiar en ningú -va suggerir.

La Jaina i en Lowbacca es van mostrar d'acord.

- I potser seria millor que ens mantinguéssim el més allunyats possible de l'ambaixadora Yfra -va afegir en Jacen.

El iot real va entrar a la gruta surant sobre un prim matalàs d'aire. L'àvia de la Tenel Ka manejava el timó. La Ta'a Chume va detenir el Drac Aquàtic hapanià al costat d'un dels molls de pedra i va baixar a l’atracador mentre els guàrdies s'ocupaven de les amarres.

La Tenel Ka va anar cap a la seva àvia per donar-li la benvinguda i va intentar percebre qualsevol intenció de fer-los mal que pogués albergar la matriarca. Però només va captar vagues emocions de cansament i frustració, i una ombrívola determinació.

- Avui hem capturat a una de les conspiradores que posar aquesta bomba -va dir la seva àvia amb veu cansada -, però va ser enverinada abans que tingués ocasió d'interrogar-la. - La Ta'a Chume va moure el cap -. Va estar estretament vigilada en tot moment. No entenc com el seu assassí va poder arribar-hi tan de pressa.

- Em sembla que necessites descansar, àvia -va dir la Tenel Ka, intentant no semblar indegudament preocupada davant el visible esgotament de l'antiga reina -. Potser no hauries de dirigir personalment aquestes investigacions.

L'anciana matriarca va aclucar les parpelles, i una espurna d'astúcia li va il·luminar els ulls.

-He governat tot el Cúmul de Hapes durant dècades sense l'ajuda de ningú. -Després la seva àvia va sospirar i va semblar cedir -. Però potser tinguis raó. Enviaré a l'ambaixadora Yfra de tornada al continent perquè prossegueixi amb les investigacions.

La Tenel Ka es va mossegar la llengua per no exposar en veu alta les seves sospites que l’Yfra podia dedicar-se a sabotejar la investigació en comptes de fer-la progressar. Però almenys això allunyaria a la possible assassina de la Fortalesa de l'Escull, i la seva nova missió la portaria molt lluny d'allà.

Següent