CAPÍTOL 9
El
senyal era borrós, però prou clar com per reconèixer un nom familiar quan la
tranquil·la veu del locutor corellià va omplir la cabina de l'Ànakin.
-La
Senadora kuati Viqi Shesh va dir que la Nova República rebrà a l'emissari amb
caut optimisme.
L'Ànakin
va obrir un canal amb la resta de la seva petita flota.
-Esteu
sentint això?
Estaven
en un asteroide als afores del Sistema Froz, amb els motors apagats i vigilant
en silenci el trànsit de la zona. Amb Kyp Durron a la zona, semblava un bon
lloc per buscar els voxyn que necessitava la Cilghal.
-Sembla
que al final els yuuzhan vong envien un emissari.
-Talla
la xerrameca, germanet -va ordenar-li la Jaina. L'Ànakin estava al comandament
de la missió, però la Jaina estava al càrrec de l'aspecte tàctic per ser una
veterana de l'Esquadró Murri. Com havia deixat clar en Luke abans de deixar-los
sortir d'Eclipsi, L'Ànakin decidia el que havia de fer i la Jaina decidia com-.
Estigues passiu. No dispersem per ràdio coses ocioses. Mai se sap qui podria
estar escoltant.
L'Ànakin
va teclejar la seva acceptació, i la veu seductora de la Viqi Shesh va substituir
a la del presentador de les notícies.
-Sóc l'última
persona que acceptaria tractar amb assassins, però crec que tenim alguna cosa
que parlar. Si aconseguim fer entendre als nostres enemics que la Nova
República no té cap control sobre els Jedi, potser els yuuzhan vong es
concentrin en qui deuen.
-I fer-los
entendre això no inclouria ajudar-los a trobar la base secreta dels Jedi? -va
preguntar el locutor-, no és per això pel que han agafat ostatges?
-He estat
amiga dels Jedi des que em vaig unir al Senat, però en aquest cas, en Luke
Skywalker només pensa en els seus seguidors. Els actes imprudents dels Jedi han
posat en perill els ciutadans de tot un món, i ara es nega a assumir la
responsabilitat.
-Què et
sembla això? -va dir en Zekk, ignorant la petició de la Jaina de silenci en les
comunicacions. Encara que va intimar molt amb la Jaina quan eren més joves es
van distanciar quan ella va ingressar a l'Esquadró Murri, i de vegades semblava
gaudir irritant-la -. Els yuuzhan vong amenacen a mil milions de persones, i la
culpa la tenim nosaltres.
-Què he
dit, caça-recompenses?
-Disculpeu
-va dir la Tenel Ka. Estava a la plataforma de sensors, un bombarder convertit
al qual anomenaven Gran Ull, al costat
d'en Lowbacca, en Raynar i l'Ulaha Kore que, a més de ser una músic de talent,
era una gran analista tècnica en la Força-. Tenim un contacte entrant en el
sistema. El seu transponedor l'identifica com el vaixell de càrrega Reina Veloç.
La Tenel
Ka va transmetre les coordenades directament als droides astromecànics, i va
afegir:
-Una segona
nau acaba de sortir de l'hiperespai. Té un rumb convergent amb la primera.
-Un interceptor
enemic? -preguntà la Jaina.
Una de
les tàctiques preferides per les forces interceptores yuuzhan vong era aguaitar
fora del seu sistema assignat, per després capturar el trànsit que entrava en
el sistema amb un ràpid salt per l'hiperespai.
La Tenel
Ka només va necessitar un moment per confirmar la deducció de la Jaina.
-No apareix
en els sensors, no té flux d'ions. I la seva massa equival a una corbeta.
-Germanet?
-va dir la Jaina.
-Dóna'm
un segon.
En ser
el més poderós en la Força de tot el grup, l'Ànakin va buscar, estenent la seva
consciència, procurant no tocar a la població concentrada a Froz. No va sentir
cap voxyn a bord de la corbeta, ni a cap yuuzhan vong pilotant-la. Això últim
no era cap sorpresa. Tot i que el vidre vivent que s'havia emportat de la base
enemiga de Yavin IV li permetia sentir als yuuzhan vong, d'una manera molt
diferent i més borrosa que com els Jedi solien sentir a la majoria dels éssers,
la seva percepció a tanta distància era massa feble per discernir res que no
fos una enorme concentració de gent. Li va sorprendre detectar una presència
corrent en una lluna gelada a la vora del sistema,
-Negatiu
en voxyn -informà-. Hi ha alguna cosa a la lluna de l'òrbita 12, però no sé el
què. Encara que no és yuuzhan vong.
-Cap de
nosaltres tres sentim res famolenc -va admetre la veu ronca d'un dels aprenents
barabels de la Saba Sebatyne. L'Ànakin havia estat reticent a portar als
nouvinguts fins que en Luke li va recordar que havien sobreviscut a més de
cinquanta batalles espacials pilotant antics Ala-Y pels Cavallers Salvatges.
Pel camí havien demostrat també ser bons pilots dels nous XJ3 amb làsers de
tret variable, torpedes de protons amb esquer i escuts a prova de raig tractor,
l'Ala-X més nou i sofisticat que s'havia construït-. Però la presència a
l'òrbita dotze és humana.
Insegur
si el barabel volia mostrar la seva superioritat o si només volia ajudar, l'Ànakin
va assumir el segon.
-Gràcies
pel suport... això... Un?
Es va
sentir un xiuxiueig rítmic que insinuava un riure.
-Sóc
Cua Dos, Germanet.
L'Ànakin
va sentir calor a les galtes.
-Perdó.
Cua Un
era el mascle, en Tesar Sebatyne, Dos i Tres eren la Bela i la Krasov Harà, que
insistien que no eren germanes sinó companyes de niu. Fos el que fos el que
volia dir això, el seu sentit de l'humor produïa calfreds a l'Ànakin. Havien
estat ells els qui van suggerir els nom codi de Cua, que semblaven trobar
hilarants per motius que ningú entenia.
En Raynar
va estalviar a l'Ànakin la vergonya d'un silenci més prolongat.
-Què fem
aquí parats? Fem alguna cosa.
-No podem
interferir, Mercader -va dir l'Ànakin. Estava tan impacient com Raynar per
venjar la mort de la Lusa, però en Luke els hi havia ordenat que es centressin
només en la missió. Amb la Viqi Shesh i els seus aliats suggerint que els Jedi
havien de lliurar-se pel bé comú, el menor incident podia tornar a la resta del
Senat en la seva contra. -I el Reina
Veloç està millor sense nosaltres. Si els yuuzhan vong ens veuen arribar,
dispararan i fugiran. D'aquesta manera podrien deixar-lo passar després de limitar-se
a registrar-la.
-Fet
-va confirmar la Tenel Ka-. Han emprat els Dovin basal per detenir el Reina Veloç, i una petita llanxa es
desprèn del seu casc.
Un
trio de senyals, una marcada amb el vermell de la Nova República i dos amb el
blau dels yuuzhan vong, van aparèixer a la pantalla tàctica de l'Ànakin. Va fer
que el seu droide astromecànic, Cinc, busqués les dades tècniques i no va veure
motiu per estar en desacord amb la Tenel Ka. Ni tan sols els yuuzhan vong
destruïen totes les naus que trobaven; quan la nau no transportava material de
guerra o Jedi, solien alliberar-la amb l'esperança de poder agafar-la a la
volta plena de refugiats.
Una
ronca veu de barabel, l'Ànakin creia que era la Krasov, va dir:
-Germanet,
sentim... algú no obeeix les ordres de l'oncle Mestre.
Un
instant després, en els sensors de l'Ànakin apareixia un eixam de senyals.
-Gran Ull?
-Una
Flota d'Ala-X -va dir la Tenel Ka-. Una dotzena d'XJ3.
-Amb una
probabilitat del noranta-nou coma... -L'Ulaha va fer una pausa i llavors va
dir: Bé, és la Dotzena d'en Kyp. No hi ha dubte.
-Gran Ull, obre un canal subespacial
segur -va dir l'Ànakin-. I descàrrega les coordenades per a un microsalt.
-Germanet
-va avisar la Jaina-, recorda que...
-Per si
de cas -la llum del comunicador subespacial es va encendre i va activar el
micròfon-. Ala-X, ja saben qui sóc.
Els va
tocar amb la Força per identificar-se i va sentir que li responia una presència
gairebé tan forta com la seva.
-Sol·licito
que interrompin l'atac -va dir-. Ens causaran un veritable problema, a tots.
-Problemes,
sí -va replicar la veu familiar d'en Kyp Durron-, però no per a nosaltres.
La nau
transbordadora yuuzhan vong es va esvair en estàtica i va desaparèixer a la
pantalla tàctica de l'Ànakin. Només va desaparèixer, sense senyals d'atac per
part dels Ala-X, sense rastres de propulsors, sense fogonades d'energia ni res.
-Gran Ull? -va preguntar l'Ànakin-. Hi ha
algun problema amb...
La
corbeta va atacar amb canons de plasma i projectils de magma, i la pantalla de
l'Ànakin es va omplir amb ratlles d'energia vermelles. Als sensors de Gran Ull no els hi passava res. En Kyp
havia destruït la nau... Com? Amb la Força? No semblava possible. Només un Jedi
molt poderós podria utilitzar-la d'aquesta manera: només un Jedi Fosc. Matar
amb la Força obria al Jedi a la corrupció, el tornava assedegat de poder.
Almenys això era el que deia en Luke. L'Ànakin sabia que la Mara i el seu oncle
s'havien quedat decebuts amb la seva última trobada amb Kyp; potser fos per
això.
La
Dotzena va començar a donar salts i batzegades, cobrint la pantalla tàctica de
fogonades de trets làser. Boles de plasma enemigues esclataven contra els seus
escuts o passaven de llarg i desapareixien, i llavors el senyal de la corbeta
va quedar engolida per l'estàtica. L'Ànakin va pensar que podia ser un torpede
de protons, però la pantalla no havia mostrat cap rastre de propulsors.
Quan
l'estàtica va desaparèixer, la corbeta seguia allà, però amb el seu foc reduït
a un simple plugim. Els Ala-X XJ3 la van embolicar com un eixam, castigant-la
amb descàrregues làser i rematant-la amb torpedes de protons. Aquesta vegada
els rastres de propulsors van brillar blaus a la pantalla de l'Ànakin.
-Ho veus?
No ha estat problema -va dir la veu d'en Kyp des del subespai.
El Reina Veloç va encendre els motors subllum
i es va allunyar sotragant. Encara que l'Ànakin sabia que aquests atacs
discriminats acabarien resultant perjudicials tant per als Jedi com per a la
Nova República, la mort de la Lusa estava massa recent com per no alegrar-se.
-Bon atac
-va dir.
Estava
a punt de preguntar per les dues estranyes detonacions quan la veu de la Tenel
Ka es va sentir pel canal de comunicacions del seu esquadró.
-Nous contactes
-informà-. Dues... no, tres naus. Semblen una mica més grans.
Cinc
xiulà una alarma en desplegar els senyals a la pantalla de sensors de l'Ànakin.
Les tres naus es desplaçaven en perfecta posició de «triangle tancat», amb una
nau per sobre, a l'altura i sota del pla tàctic de la Dotzena, situades totes
de manera que el seu camp de tir passava sense problemes entre les altres dues.
L'Ànakin estava a punt de sol·licitar una lectura tàctica quan van aparèixer
unes lletres sota de cada nau, identificant-les com fragates d'assalt, lentes i
maldestres, però fortament armades i protegides.
-Una emboscada!
-va cridar l'Ànakin.
-Dada
-va dir la Tenel Ka-. Estan sortint els coralites.
Núvols
de puntets van sortir en eixam del costat de la fragata no exposat al foc
enemic. La majoria va prendre posicions al voltant de la zona d'atac, però mitja
dotzena es va dedicar a perseguir el Reina
Veloç.
La
Dotzena va trencar la formació, però les naus més grans ja havien alliberat una
andanada de giratoris projectils de lava. Un parell dels Ala-X d'en Kyp van esclatar
en flames i van desaparèixer.
L'Ànakin
ja s'estava enlairant de l'asteroide.
-Espera,
Germanet -va dir la Jaina. Malgrat les seves paraules, ja estava elevant el seu
Ala-X juntament amb els altres-. No es pot dir que estiguem seguint ordres.
-Les estem
desobeint -va confirmar l'Ànakin. La veritat era que no sabia que voldria el
seu oncle: S'hagués passat en Kyp Durron al Costat Fosc o no s'hagués passat, en
Luke no desitjaria que el matessin o, el que era pitjor, que el capturessin-.
No podem permetre que un altre de nosaltres... No després d'això de la Lusa.
-Això és
diferent -va dir la Tenel Ka-. Es podria dir que en Kyp Durron s'ha buscat
això.
-És possible
-va dir l'Ànakin.
Es va
prendre un moment per pensar. Des d'allò de Yavin IV, la gent l'acusava de ser
imprudent, i l'últim que necessitava era proporcionar més munició. D'altra
banda, ja havia pres una decisió.
-Vols argumentar
això? -va preguntar.
La Tenel
Ka guardà silenci per un moment, i llavors va començar el bombardeig:
-No.
-Bé.
Anem allà. Jaina, digues-nos com.
Quan
l'esquadró va formar al voltant del Gran
Ull, la Jaina va dir:
-El salt
ens situarà darrere de la fragata inferior. Res de filigranes ni de deixar-se
portar. Limiteu-vos a obrir-li un bon esvoranc i cap a casa. Cues, vosaltres
ens cobrireu. No voldria ofendre-us, però mai hem treballat junts.
-No ens
ofèn, Escuradents -va dir en barabel. A la Jaina li preocupava no respondre
automàticament a un altre nom codi i havia demanat que fessin servir el
sobrenom que tenia a l'Esquadró Murri-. És un honor cobrir-vos les espatlles.
Pot Cua Un fer un suggeriment?
La Tenel
Ka va començar el compte enrere, i la Jaina va dir:
-Tens set
segons, Un.
-Els seus
artillers estaran mirant a l'altre costat quan arribem. Si envies el bombarder
en la primera passada....
-Arriscat,
però podria funcionar -va dir la Jaina-. Quines possibilitats hi ha, Trobador?
-La probabilitat
d'èxit és de... un vuitanta-dos per cent, amb un marge d'error...
En Lowbacca
va rugir el seu acord amb el pla barabel, i la Tenel Ka va dir:
-Dos,
Un, ja!
L'Ànakin
va accelerar i va connectar l'hipersalt. Les estrelles es van convertir en
ratlles. Dos segons després, Cinc refilava anunciant la seva arribada a mig
sistema de distància. Mantenia els ulls tancats perquè la tornada a l'espai
real no el desorientés.
Va
buscar amb la Força i va sentir darrere d'ell al seu esquadró en formació. En Kyp
i la Dotzena estaven a curta distància a la seva esquerra, maniobrant a la zona
de tir, intentant evitar les boles de plasma i els projectils de magma. Ara que
estava prou a prop, també podia sentir als yuuzhan vong en combat, com una
tremolor indefinida, prou poderosa com per distreure la seva atenció en un
moment crucial. Es va sentir temptat a treure el vidre del sabre làser. Una
batalla entre caces estel·lars no és bon lloc on distreure's.
L'Ala-X
es va escorar bruscament a la dreta quan Cinc, actuant conjuntament amb els
altres droides astromecànics, es va alinear amb l'objectiu. L'Ànakin va obrir
els ulls ara que ja no hi havia perill de desorientació i va veure la batalla
davant d'ell com una petita xarxa de brillants colors.
-Tot el
món preparat per actuar? -va preguntar la Jaina.
L'Ànakin
va teclejar en el seu micròfon per respondre afirmativament i va comptar el
nombre de klicks quan els altres van fer el mateix. A través de la Força va sentir
una estranya resignació en la seva germana, en res semblant a l'excitació que
sentia ell, producte de l'adrenalina. Semblava més farta que tensa, gairebé
distanciada. Potser fos així com sobrevivia un gran pilot a tantes batalles
ràpides com llampecs, o potser fos el preu per tornar amb vida, el resultat
físic de la sobrecàrrega d'estrès. Pot ser que la política del Senat no fos
l'única causa per la qual el permís que tenia la Jaina de l'Esquadró Murri fora
indefinit. Potser els metges de la flota li diguessin a Gavin que la Jaina
necessitava un llarg descans.
-Cinc obre'm
un canal privat amb la Jaina.
-Estem
sencers i impacients. Llum verda, Jedi, i dispareu bé -va dir la Jaina abans
que el droide pogués obeir.
El seu
Ala-X es va llançar el primer, entrant en un paisatge embolicat en llums que
ara era tan gran que vessava per tota la pantalla davantera de la cabina de
l'Ànakin. Va deixar al marge qualsevol idea de suggerir-li que es quedés
enrere, va connectar les armes i va triar canons làser. L'objectiu es va
engrandir fins a aparèixer davant seu, primer com una enorme silueta que
ocultava les estrelles i després com una foscor megalítica que escopia magma i
plasma al maelstrom que hi havia més enllà.
La
Jaina va baixar a la recerca de l'únic coralita en posició d'interceptar als
Jedi i que aviat va estar donant salts i batzegades per esquivar els seus trets
làser. El pilot enemic va concentrar les energies del seu dovin basal en
protegir la seva nau en lloc de maniobrar. Era poc intel·ligent. La Jaina va
esquivar les poques boles de plasma que va disparar en la seva direcció i el va
castigar amb descàrregues de poca potència. Quant li va encertar per primera
vegada, va quadruplicar la potència i va descarregar una ràfega.
-Això és
disparar -va dir en Zekk.
-Talla
la xerrameca innecessària, Caça-recompenses -va ordenar la Jaina.
En Zekk
tancà el micròfon.
L'Ànakin
va passar a torpedes de protons, en no haver-hi res entre la fragata i ell, i
va centrar la retícula de mira a la proa de la nau. En Tesar havia encertat:
els nòduls de plasma i els escopidors de roca d'aquest costat de la nau no
estaven actius.
-Cinc,
què passa amb els coralites que persegueixen al Reina Veloç?
Cinc va
canviar l'escala de la pantalla tàctica. Els coralites ja atacaven al Reina.
-Això no
va bé -va gemegar l'Ànakin-. Gens bé. A l'oncle Luke li agradaria això tant com
lluitar amb un rancor.
Cinc
desplegà un càlcul sobre quant trigarien els coralites a tornar. No
participarien en la batalla, però podien tallar-li el pas als Jedi.
-Mantingues-los
vigilats.
Cinc
xiulà en senyal de que l'havia rebut, i la retícula de l'Ànakin es va
il·luminar en entrar dins de l'abast dels torpedes. La fragata omplia tota la
carlinga; l'únic que veia l'Ànakin era una roca que semblava un asteroide
qualsevol.
-Germanet,
Verd -va dir.
-Caça-recompenses,
Verd -va dir en Zekk-. Ens alternem?
-Tu primer.
Una
dotzena de cercles blancs, tres torpedes de protons amb les flamarades dels
seus esquers, es van allunyar per desplegar-se al llarg del flanc de la
fragata. Els yuuzhan vong encarregats dels escuts van activar els seus dovin
basal per concentrar la gravetat i crear una filera de forats negres en
miniatura que es traguessin tot el que anava cap a ells. En Zekk passà a canons
làser i va esquitxar la fragata amb trets intermitents. En els últims dos anys,
el combat espacial entre la Nova República i els yuuzhan vong havia evolucionat
per convertir-se en un joc d'esquer i atac, cada bàndol intentant enganyar a
l'altre perquè malbaratessin la seva limitada reserva d'energia en defenses
innecessàries i atacs inútils. Les millores dels XJ3 estaven concebudes per
guanyar aquest joc.
L'Ànakin
va disparar la seva primera andanada de torpedes, va canviar d'armes i disparà
els làsers. Els equips dels escuts eren massa lents per als seus atacs, i els
fusibles de proximitat van detonar a metres de distància de la nau. Cercles
fosos van marcar el casc. D'una petita esquerda va brollar un guèiser
d'atmosfera. L'Ànakin va atacar la fissura amb dues descàrregues làser i va
brollar una columna de cadàvers i d'equip. En Zekk va contribuir amb una
descàrrega quàdruple i va provocar una successió d'explosions internes, i per
llavors estaven massa a prop i van haver de retirar-se.
L'Ànakin
va sentir que el miraven uns ulls yuuzhan vong -el vidre lambent no era sempre
una distracció- i es va posar a la dreta. Un projectil de magma va passar pel
seu costat provinent d'algun lloc més enllà de la fragata, i va sentir que la
seva alarma li era retornada a través de la Força. Va comprovar la pantalla i
va veure en Zekk posant-se darrere d'ell mentre un altre projectil de roca passava
girant pel seu costat.
-Gràcies
per l'avís -li va dir en Zekk pel comunicador.
Un
parell de coralites van aparèixer per darrere de la fragata i van passar al
costat d'ells amb els canons volcà escopint plasma contra el bombarder.
L'Ànakin
va començar a girar cap enrere.
-A per
ells!
-Deixeu-ho,
nois -el Ala-X de la Jaina es va situar darrere dels coralites, alçant ja el
morro per disparar-. Ocupeu-vos dels dos que vénen per sota.
Va
passar com una exhalació, amb un únic torpede de protons dirigint-lo ja cap a
la popa del coralita. No calia comprovar la pantalla tàctica: els dos yuuzhan
vong podien donar-se per morts tenint a la Jaina darrera d'ells. L'Ànakin i en Zekk
van baixar cap al ventre de la fragata, movent-se per entre una tempesta de
projectils de magma abans que els sorpresos artillers poguessin apuntar contra
ells. A tres-cents metres d'ells, dos coralites es dirigien cap al Gran Ull, intercanviant foc amb els
enormes canons làser del bombarder.
L'Ànakin
va sentir que en Zekk el trobava mitjançant la Força. Va preparar els canons
quàdruples i posicionà la retícula de tret. Van deixar anar els disparadors
alhora. Les seves armes van flamejar alhora. Els coralites es van desintegrar...
alhora.
-Bons trets
-va dir la Tenel Ka-. I ara, si us plau, deixeu pas.
L'Ànakin
va accelerar el motor. Hi hauria d'haver un altre coralita, però no el veia a
la pantalla.
-On està
al tercer? -va dir.
-El vaig
abatre jo -replicà la Jaina-. Volava més baix.
Cinc
llançà una xiulada.
-Sí, porta
quatre -va dir l'Ànakin-. I no està ni emocionada.
El
bombarder va il·luminar la foscor amb una fogonada de color. L'Ànakin va
utilitzar la pantalla posterior per veure com els escuts de l'enemic detenien
la primera andanada. Però se'ls van escapar quatre projectils de la següent, i
la nau es va dividir en trossos. Les seves dues parts van sagnar amb cossos i
vapor.
L'Ànakin
va girar el seu Ala-X per tornar a la batalla i es va trobar amb què una altra
fragata es movia per tallar-li el pas a la Dotzena. El Gran Ull va llançar tots els torpedes que li quedaven i va fugir en
no ser rival per a la major potència de foc de l'enemic. La Jaina va guiar a l'Ànakin
i en Zekk per entre les descàrregues, però pels comunicadors els va arribar la
veu d'en Kyp.
-Ja has
fet prou, Escuradents. Nosaltres ens ocupem a partir d'ara.
-És clar
-la resposta de la Jaina era sarcàstica, potser perquè els torpedes del
bombarder eren desviats per una singularitat gravitacional-. Es limitaran a
deixar-vos passar.
-Bé, deixar-nos
no.
Un
brillant fogonada va il·luminar la proa de la fragata, incinerant el pont de
comandament i deixant a la nau morta en l'espai. Els vuit supervivents de la
Dotzena van llançar una andanada de torpedes a la nau tolida, i van sortir de
la zona de foc amb un còmode avantatge sobre els coralites perseguidors.
-Kyp?
-va preguntar l'Ànakin entretalladament-. Com has...?
-La
Força.
La
resposta era tallant, i fins i tot sense la Força l'Ànakin va sentir la ràbia d'en
Kyp per perdre tants pilots. Els dos grups es van unir en formació i van guardar
silenci. En Kyp ja havia cedit abans davant la seva ràbia i tots els Jedi
coneixien el perill que suposava això.
Però l'Ànakin
començava a dubtar. A Yavin IV, un amargat yuuzhan vong repudiat havia traït als
seus per ajudar-lo a rescatar la Tahiri, i havia après d'ell que el Costat Fosc
existia fins i tot sense la Força, que la força de voluntat comptava tant com
la puresa de cor.
Ara
més que mai creia que la Força era una eina més que podia usar-se per fer el
bé. I si en Kyp Durron havia descobert alguna manera d'usar la Força per
destruir naus enemigues, Eclipsi hauria d'investigar si podia usar-la un Jedi
fort amb força de voluntat i de cor pur, sense passar-se al Costat Fosc.
En Kyp
va permetre que el silenci s'apoderés dels canals de comunicació fins que van
estar lluny de l'enemic, abans de preguntar:
-Ànakin,
no et van recordar res aquestes explosions?
-El seu
senyal espectrogràfic era la d'un torpede de protons -va dir la Tenel Ka-. Però
el seu propulsor no deixava rastre.
-I què
et diu això? -va preguntar en Kyp amb petulància-. Pensa en això. «La mida no
importa», i tot això.
-Telequinesis?
Estàs usant la Força per llançar els torpedes?
-No sóc
tan ràpid com una càrrega propulsora, encara, però els yuuzhan vong tenen
problemes per veure torpedes de protons sense el brillant i lluminós raig dels
motors que els delata.
L'Ànakin
es va sentir gairebé decebut. Esperava una arma secreta, alguna cosa que els
yuuzhan vong cecs a la Força no poguessin combatre. En comptes d'això, tenien
una altra etapa del joc, una altra forma d'enganyar a l'enemic que aviat sabria
combatre.
Si en Kyp
esperava que algú el felicités per la seva astúcia, va quedar decebut. La Tenel
Ka va comentar que, en tot cas, això estalviaria a la Nova República alguns
cilindres de combustible, quan un xiulet urgent desvià l'atenció de l'Ànakin a
la pantalla tàctica. Cinc canvià l'escala mostrant al Reina Veloç convertit en una nau morta a la deriva per l'espai. Els
sis coralites que l'havien destruït s'afanyaven a tallar-los el camí de fugida.
-Em temo
que encara no hem acabat -va dir la Tenel Ka.
Els
sis pilots de coralites estaven molt superats en nombre i no hi havia dubte que
moririen, però també donarien temps a la resta de la flota perquè aconseguissin
arribar fins als Ala-X per darrere. L'Ànakin xiuxiuejà una maledicció, i va
tornar a maleir quan van aparèixer tres Ala-X davant els coralites, precipitant-se
al seu encontre.
-Si us
plau, no et desviïs del camí, Germanet -va dir la ronquera d'un barabel-. Això
no portarà molt de temps. Només són sis.
Els
tres Ala-X es van fondre en un sol senyal i van continuar dirigint-se cap a
l'enemic, obligant als yuuzhan vong a triar entre ser envestits o abandonar
formació. No va ser cap sorpresa que tanquessin files, llançant un regalim de
ratlles rectes i ondulades contra els barabels.
Si
mirava per la finestreta, l'Ànakin amb prou feines podia veure la batalla,
puntets de llum relluint a la distant foscor. Va tornar a mirar la pantalla
tàctica i va veure com les línies ondulades s'apagaven mentre s'acostaven als
Ala-X.
-No poden
fer això! -va exclamar en Zekk.
-Si creus
que estan disparant als projectils i carregant-se'ls, sí que poden -va dir la
Tenel Ka-. L'ampliació òptica indica una correlació del setanta-dos per cent
entre els trets dels seus làsers i la desaparició dels projectils.
L'Ànakin
estava més impressionat pel seu pilotatge que pels seus trets. Per ser un sol
senyal a la pantalla havien de moure's un sobre l'altre, a menys d'un metre de
distància, a una velocitat que bé podia ser el deu per cent de la llum. No se
li ocorria un motiu per exhibir en combat semblant precisió, a part de per
desmoralitzar l'enemic, però estava impressionat.
Per
fi, un dels projectils de magma va aconseguir arribar als Ala-X. L'Ànakin tenia
els ulls enganxats a la pantalla tàctica, esperant l'horrible fogonada que
significaria el final d'un o, en estar tan a prop, els tres barabels.
No
n'hi va haver. El projectil va reaparèixer a l'altra banda del senyal amb una
trajectòria diferent. Algú havia emprat la Força per redirigir el seu vol.
-Necessito
Jedi en el meu esquadró -va dir en Kyp-. Necessito barabels Jedi.
L'Ànakin
va tornar a alçar la mirada. La batalla era ara més lluminosa, com una fosfopuça,
però no hi havia manera d'arribar a temps per ajudar els barabels.
Els
yuuzhan vong van renunciar als projectils de magma i es van concentrar amb les
boles de plasma. Per sorpresa de l'Ànakin, els barabels no van perdre el temps
en esquivar-les. Van encaixar els atacs de front, un darrere l'altre. I van
continuar fins i tot quan els seus escuts havien d'haver cedit ja.
-Com poden
fer això? -va preguntar en Zekk-. Es reforcen mútuament els escuts?
-No estan
tan a prop -la veu de la Jaina estava desmaiada d'admiració. Era el primer senyal
d'emoció que mostrava-. Han d'estar saltant un davant de l'altre, alternant-se
per encaixar el magma mentre els altres recuperen energia.
-Cert
-va confirmar la Tenel Ka-. Hi ha fluctuació en la pulsació dels ions que
concorden amb variacions en el flux dels motors.
-Ara sí
que estic impressionat -va dir l'Ànakin.
Un
dels yuuzhan vong va desaparèixer de la pantalla. Els Ala-X es van dirigir cap
a un altre coralita. També va desaparèixer. A l'Ànakin no li sorprenia la
tàctica, però li impressionava la seva precisió. Els companys de niu estaven
concentrant el seu foc, aclaparant als seus objectius amb un gran volum de
trets làser. Un tercer coralita va desaparèixer. Els supervivents es van
dirigir als flancs dels Ala-X, intentant posar-se darrere d'ells.
El
senyal dels barabels va tremolar i va alentir la marxa. L'Ànakin va saber que
els yuuzhan vong estaven usant els dovin basal contra els escuts dels Ala-X. Va
voler cridar-los que usessin el commutador de seguretat, que alliberaria els
escuts i els deixaria lliures un mil·lisegon més tard. No es va atrevir a
interferir en la seva concentració.
Els
barabels van tornar a sorprendre'l, aquesta vegada apagant del tot els motors
subllum. En estar els coralites tirant dels seus escuts, la distància es va
escurçar en un sospir. Llavors va tornar a haver-hi tres Ala-X, cadascun
enfrontat-se a un coralita. La pantalla tàctica va esclatar en un laberint
indesxifrable d'esteles de propulsors per dissoldre's en estàtica quan les
ràpides descàrregues de protons van sobrecarregar els sensors del bombarder.
L'Ànakin va mirar per la finestra de la carlinga i va veure un esclat de llum
com el d'una nova.
Quan
va tornar a mirar la pantalla, només hi havia estàtica.
-Cinc?
El
droide va xiular i es va posar a filtrar la sobrecàrrega.
-Cues?
-va cridar la Jaina-. Esteu aquí?
No van
contestar.
-Tornem
a recuperar els sensors -va dir la Tenel Ka. Sembla que hi ha tres Ala-X.
-Cues,
esteu aquí? -va repetir la Jaina-. Un? Dos? Tres?
Li va
contestar un llarg esclat de xiuxiuejos, el que passava per riure entre els
barabels.
-Estem
aquí, Escuradents -va dir un dels companys de niu-. Un, Dos, Tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada