Emissari del buit (I)

Emissari del buit

El Nou Orde Jedi # 8.5

Greg Keyes

I

Capítol 1: Batalla sobre Bonadan

Vaja, això és interessant, va pensar l'Uldir Lochett, mentre un parell de cames femenines amb mitges negres van saltar sobre la seva espatlla esquerra. Per sobre de les mitges, va percebre vagament una faldilla de color groc fosc i, encara més amunt, un rostre jove, decidit, emmarcat per cabell curt i fosc. Però van ser els peus els que van captar la seva atenció quan van aterrar just al centre de la taula a la qual ell i els seus companys estaven asseguts, llançant les seves begudes en breus trajectòries suborbitals. A continuació, els peus van desaparèixer, juntament amb les cames que els impulsaven, la faldilla groga, i tota la resta, en un salt d'uns dos metres d'altura i un altre de longitud cap a la balconada que es trobava sobre ells. Els abrasadors centelleigs d'uns trets van passar xiulant, i l'Uldir es va trobar temptejant amb la mà una pistolera buida.

-Deteniu-la! -va cridar algú darrere de l'Uldir.

L'Uldir va veure com dos dels seus tres companys també estaven intentant desenfundar unes armes que no hi eren. La tercera, una dona humana amb un sorprenent pèl platí, es va netejar una esquitxada de whisky corellià de la llarga cicatriu sota del seu ull esquerre.

-Necessito una altra copa -va assenyalar, mentre una altra andanada de llances d'energia grogues passava cremant l'aire, impactant contra la balconada de sintefusta que la noia havia aconseguit agafar. Els parroquians de la cantina "Al Roig" van sortir fugint fora de la recentment declarada zona de guerra, però la música de la banda va continuar ressonant alegrement sobre el so dels trets de les armes.

-No m'agraden els vilatans -va grunyir en Leaft, colpejant la taula amb el seu peu tancat en un puny i arrufant les celles com només un dug era capaç de fer-ho.

Un cop d'ull per sobre l'espatlla va confirmar el que l'Uldir ja sospitava: els perseguidors de la noia eren agents de la llei de l'Autoritat del Sector Corporatiu, les úniques persones amb permís per portar armes a Bonadan. Pel color i la intensitat dels seus raigs, va deduir que estaven usant un ajust d'atordiment, i en qualsevol cas el seu objectiu era sens dubte la noia, que ara estava molt per sobre d'ells, deixant a l'Uldir als seus companys decididament fora de la línia de foc. Es va relaxar una mica, posant la seva mirada ambre en la noia mentre ella s'impulsava cap amunt, preguntant-se què hauria fet per provocar una reacció tan forta de la policia local.

-Molt mal educats -va dir en Vook, aparentment d'acord amb el dug. El seu rostre de duro, llis i sense nas, era inescrutable, però el seu to de veu, com de costum, era malenconiós, com si fins i tot aquesta circumstància li fes pensar en el seu món perdut.

-Odio les vacances -va dir en Leaft, colpejant la taula de nou.

No eren exactament unes vacances. Un petit contratemps amb un interdictor yuuzhan vong a la Via Hydiana havia deixat el transport que l'improbable quartet compartia amb un hiperimpulsor ranquejant i sense escuts en absolut. Havien aconseguit arribar amb prou feines al Sector Corporatiu, un territori de la vora que seguia sent essencialment neutral en el conflicte entre el que quedava de la Nova República lliure i els ferotges yuuzhan vong extragalàctics, que anaven engolint sistema rere sistema en la seva croada religiosa de conquesta. Sense res a fer mentre es realitzaven les reparacions, l'Uldir va suposar que a tots els hi vindria bé una mica de temps lliure, i per tant els quatre aviat es van trobar a la Cinta Galasol, una acolorida col·lecció de cantines cares i casinos prop de l'espaiport.

La noia que fugia anava vestida com els assistents que l'Uldir havia vist aquella mateixa tarda al casino Canvi de Sort, però si era realment era una jugadora, era una de molt àgil. Mentre l'observava, va saltar sobre la balconada, esquivant hàbilment les diverses línies de foc dirigides cap a ella, i es va ajupir darrere d'una taula ara abandonada. Els agents de la llei de l'ASC es van agrupar sota de la balconada, disparant cap amunt.

-Deu tractar-se d'un error -va comentar la Vega Sepen, la dona de cabell color platí.

-Una tàctica molt poc sòlida -va dir seriosament en Vook.

-Una humana d'escassa alçada i desarmada contra quatre pallassos corporatius -va dir en Leaft amb una ganyota-. No val el preu de l'entrada.

-La seva alçada no és tan escassa -va corregir l'Uldir, creuant els braços i aixecant la punta quadrada de la seva barbeta cap a la balconada-. És una noia.

-Oh, oh -va murmurar la Vega.

-No parlem del gènere humà -va grunyir el dug-. La sola idea em posa malalt. -Eh... Capità. -va afegir amb una mica de mal humor, probablement recordant una de les moltes amonestacions formals que havia rebut últimament dels seus superiors.

En aquest moment, la taula darrera de la qual s'amagava la noia va caure de sobte sobre la barana de la balconada. Va impactar de ple en tres dels homes de seguretat i va fregar al quart. Amb un somriure ferotge, la noia es va girar i va arrencar a córrer a través del nivell superior cap a una sortida.

-Està escapant -va assenyalar en Vook.

-Sí -va dir l'Uldir-. O potser no.

La Vega devia veure l'expressió en el rostre de l'Uldir.

-No és la nostra lluita -li va advertir-. Som pilots de rescat, no caçadors de recompenses.

-Bé, no podem pilotar res si no tenim nau, i m'avorreixo -va dir l'Uldir-. De totes maneres, em deu aquestes begudes.

Amb aquestes paraules, va tirar cap enrere la seva cadira, es va cordar la jaqueta de vol, i va saltar sobre la taula.

-Això acabarà malament -va sentir com predeia en Vook amb tristesa.

L'Uldir va seguir l'exemple de la noia, saltant sobre la taula. Atrapant la balconada, va pujar-hi ràpidament, i va córrer cap a la sortida per la qual ella havia desaparegut.

La sortida conduïa a un pis superior, un pati a l'aire lliure. Allà, sota un cel vespertí del color de l'òxid, va trobar que la seva presa havia deixat un rastre de clients enfadats i confosos maleint, i s'estava enfilant al cable de sortida de l'escut d'ions que filtrava el contaminat aire de Bonadan en alguna cosa gairebé agradable. L'opinió de l'Uldir sobre la destresa atlètica de la jove es va elevar una altra osca, acompanyada per la creixent sospita que probablement era una mena de lladre o espia. Potser havia robat alguna cosa del casino, o ho havia intentat. Fos el que fos, estava decidit a esbrinar-ho.

Va esquivar cap a la seva dreta per evitar ensopegar amb un rodià caigut, però això el va portar a enfrontar-se amb un immens mascle barabel que va fer cruixir unes dents molt esmolades a gairebé mig metre per sobre de la seva pròpia alçada de metre i mig.

-Ho sento -va murmurar l'Uldir davant la torre escamosa.

El negre rostre reptilià del barabel va fer una ganyota.

-M'estàs insultant? -Flexionà les seves urpes, i l'Uldir es va adonar que la policia de Bonadan no podia confiscar les armes naturals.

El barabel tenia dents, urpes i seixanta quilos més que ell. L'Uldir tenia els seus punys i el millor entrenament en combat sense armes que el Cos de Recerca i Rescat podia proporcionar.

Així que va sortir corrent, amagant-se darrere d'una togoriana borratxa que anava donant tombs mentre el barabel es llançava contra ell. El gran llangardaix va tractar de corregir el sobtat moviment de l'Uldir i en el seu lloc va donar contra la humanoide de pelatge blanc, que va udolar i va trontollar cap al seu adversari. L'Uldir va pensar que, en circumstàncies normals, no li hauria importat quedar-se a veure com acabava això, però havia perdut de vista a la lladre un cop més.

Va enfilar-se pel cable amb les seves mans nues, tirant d'ell cap terrat. Des d'allà no podia veure la Cinta Galasol, però podia escoltar-la en un baluern de música: l'Uldir i els seus companys havien arribat durant una mena de festa local organitzada per un dels nous executius del sector corporatiu. Havien hagut d'obrir-se pas a través d'una desfilada dominada per carrosses voladores amb la imatge dels diferents líders de l'ASC, que distribuïen vals d'apostes gratuïtes per a adults i joguines i llaminadures per als nens. Des de la seva posició, ara dominava el costat més lleig de Bonadan, el districte de magatzems que hi havia darrere de la cridanera façana de la cinta.

-Com ha...? -va començar a dir l'Uldir, però després es va adonar que estava parlant amb si mateix, cosa que considerava un mal senyal. Però, com havia fet aquest salt? Hi havia cobert els quatre metres que el separaven de la via aèria per la qual transitaven les barcasses com si hagués estat un centímetre.

Estava corrent cap a la barcassa immediatament superior, que estava només a un metre més o menys de la seva companya, i la línia de barcasses prosseguia fins a on arribava la vista.

-Per tot el carboni de la galàxia -Jurà. Si no podia fer el salt, la perdria, però per descomptat no valia la pena arriscar-se a veure si podia fer el salt, així que aquí era on acabava tot.

Va sentir un xiuxiueig darrere d'ell i es va tornar per veure el barabel acostant-se ràpidament i va decidir que, després de tot, valia la pena descobrir-ho. Va prendre deu passos de memòria i va saltar amb totes les seves forces. En l'últim instant, el seu ànim va decaure amb la sobtada sensació que no ho aconseguiria, i a continuació va ser ell qui va caure ràpidament amb la sensació que la gravetat li estava gastant una broma. Hi havia saltat prou lluny, però no prou alt. En la seva caiguda, ni tan sols va poder esgarrapar el costat de la barcassa.

Per poc no va veure el cable multi-sensor que penjava davant d'ell, però en l'últim moment ho va fer, i el va envoltar amb les seves mans, fent una ganyota per la cremada de fricció que produïa mentre frenava el seu impuls. Jurant un agraïment silenciós al destí que protegia als ximples i als pilots espacials, va començar a enfilar-se cap amunt, ignorant la sibilant cadena d'inintel·ligibles malediccions amb què el barabel li obsequiava entre udols.

Quan va arribar a dalt, es va prendre un moment per recuperar l'alè, i per un instant es va quedar sorprès pel capvespre. El sol primari de Bonadan era un gegant rovell d'ou vermell dibuixat contra un horitzó de banús marcat per turons erosionats i enderrocs. En la resplendor decreixent d'aquesta llum, les torres de plexiacer del port espacial semblaven estar modelades de lava encesa. Columnes de fum negre suraven des de les refineries distants, reunint-se en núvols il·luminats per la somorta llum del sol, estirant els seus ombrívols dits cap a l'horitzó de la nit. A les profunditats del cel, els centelleigs actínics dels motors d'ions guinyaven aquí i allà conforme les naus anaven i venien. El tren de mineral sobre el qual es trobava s'estenia al lluny, com una mena de camí màgic sobre el paisatge estèril.

No hi havia res admirable en el desastre ecològic que l'Autoritat del Sector Corporatiu havia causat en un planeta una vegada exuberant, però hi havia bellesa en tot, fins i tot en la devastació. La Força era present fins i tot en un terreny erm.

Les barcasses eren estrictament planetàries, amb el sostre obert. No va poder reconèixer el mineral (esperava que no fos radioactiu), però certament no era una bona superfície per córrer, així que quan va sortir en persecució de la noia ho va fer al llarg de la vora de metall que sobresortia de la barcassa. L'estretor de la mateixa no li molestava: quan era un nen, els espaiports de Coruscant i de gairebé tota la resta de la galàxia havien estat els seus patis d'esbarjo, i havia passat moltes hores fent coses molt més ximples en superfícies molt més precàries.

Per a la seva satisfacció, la seva presa no semblava haver-lo detectat encara. Ella s'estava prenent el seu temps, segura que havia perdut els seus perseguidors. Va saltar al metre que el separava de la següent barcassa, i es va llançar la següent, acostant-se cada vegada més a ella, confiant que el brunzit constant dels repulsors emmascararia la seva arribada. A més, la noia ara s'havia detingut, aixecant el seu vestit per revelar alguna cosa enganxada a la cama. Va començar a retirar l'adhesiu, esquinçant-lo en tires.

Justa la fusta!, va pensar. Ara veurem el que has robat.

No obstant això, quan es va acostar a cinc metres de distància, la noia va deixar el que estava fent i va girar per enfrontar-s'hi.

-Atura't aquí! -va cridar per sobre de la repicadissa de les barcasses-. Em defensaré si t'acostes.

-Oh, estic segur d'això -va dir l'Uldir-. -Ja vaig veure el que vas fer amb els agents de la llei, allà a la cantina.

Ella va aixecar la barbeta, i de sobte va poder veure que era bastant bonica, amb els seus ulls foscos i els seus curts flocs castanyers. I jove; potser més jove que ell. Certament no semblava l'ideal de glamur d'una jugadora de la Galasol; més aviat semblava la germana petita d'algú jugant a disfressar-se.

-I a tu això què t'importa? -va preguntar ella, mirant-lo-. Això no és un uniforme de l'ASC.

-Em deus quatre begudes -va dir-. A més, tinc aquesta estranya sensació que el que estàs fent no és bo.

-Aquí t'equivoques -va respondre la noia-. No tens ni idea de com d'equivocat que estàs.

-Explica'm el meu error, llavors. Estaré encantat d'escoltar-lo.

Ella va somriure dèbilment.

-No necessites cap explicació -va dir.

A l'Uldir se li va ocórrer que en realitat no la necessitava. Ara que s'havia trobat amb ella, semblava una noia honesta. Qualsevol problema que tingués amb l'ASC probablement seria un malentès. Va arronsar les espatlles, i estava començant a allunyar-se quan va caure en el compte.

-Ei! -va dir, tornant.

Un tros de mineral va colpejar-li a l'espatlla amb força suficient per derrocar-lo. Ràpidament, va tornar a aixecar-se, però ella ja hi era. Ara que sabia el que era, no estava sorprès.

Tampoc va tenir l'oportunitat per més conversa. Ella estava en l'aire, dirigint un cop de peu al seu plexe solar.

El seu entrenament va prendre el control. Les puntades voladores eren bones per fer caure oponents dels seus lliscants, o potser si estaven paralitzats, però no servien de res contra algú que estava dempeus, en equilibri, i amb una mica de presència d'ànim. Girant a un costat i li va colpejar al clatell mentre ella passava de llarg... tret que ella no va passar de llarg. En canvi, va aterrar i va girar, convertint la puntada en un remolí que li va arribar en el mateix objectiu que ell havia estat apuntant en ella. Ell va caure girant pesadament sobre el mineral, i quan es va voler incorporar ella ja estava sobre ell. No obstant això, en el seu apressament s'havia tornat descurada, i ell va poder bloquejar la seva següent puntada i li va colpejar el ventre amb els dits rígids. Ella va panteixar i va caure pesadament sobre el mineral.

-Escolta... -va començar, però abans que pogués dir més, ella va fer un gest amb la mà esquerra, i un altre tros de roca va saltar del voltant d'un metre de distància i li va colpejar al front. Va caure assegut, amb força.

-Ai -va dir, fregant-se el cap-. No tenies per què fer això. Jo...

Es va adonar abans que ella, potser perquè ella estava atordida pel seu cop i potser perquè ella estava concentrada en ell. Es va llançar cap a ella. Ella va posar les mans cap amunt en postura defensiva, però ell les va agafar i la va posar dreta just quan diversos centelleigs candents fonien forats en el mineral sobre el qual havia estat tombada.

-Voladors! -va cridar.

Efectivament, cinc voladors atmosfèrics de seguretat estaven descendint cap a ells, escopint foc làser. L'Uldir es va trobar de sobte cara a cara amb la noia, subjectant encara les seves dues mans. Ella va semblar estudiar-lo durant un nanosegon, després es va alliberar i va començar a córrer de nou. L'Uldir la va seguir, amb els trets làser escalfant els seus talons.

La noia va córrer fins a la vora de la barcassa, la va seguir durant uns segons, i després va saltar cap a l'espai.

-Espera! -va cridar l'Uldir. Massa tard. Va derrapar fins aturar-se, i va donar un cop d'ull per la vora, esperant que ella s'hagués deixat caure en un edifici alt, però no hi havia res més que una caiguda a plom de seixanta metres fins als monòtons edificis d'un sol pis de duraplàstic als afores l'espaiport.

Un tret es va acostar prou per arrissar-li les celles, i ell va deduir que s'havia convertit en un objectiu substitut. Diversos trets més es van estendre per la vora de la barcassa, i amb una maledicció sense paraules es va posar de nou en moviment, deixant-se caure de nou en la barcassa per poder utilitzar la vora aixecada com a cobertura limitada. La seva mà anhelava poder agafar el seu desintegrador, però seguia estant en la seva nau.

Els pilots eren intel·ligents. Quatre es van quedar enrere, establint una mena de perímetre de foc que el va mantenir atrapat en la barcassa. El cinquè va baixar, apropant-s'hi, centrant-se en colpejar-lo. Va tractar d'aclarir la seva ment, de sentir arribar els trets abans que ho fessin, però el seu entrenament Jedi havia estat pràcticament en va; no tenia talent natural per a la Força. Així i tot, de tant en tant, la seva sort era prou estranya com per suggerir que l'acadèmia del Mestre Skywalker havia deixat algun pòsit en ell.

Aquesta vegada, no creia que fos a ser tan afortunat com de costum. Quan un sisè volador es va alçar des de sota de la barcassa, a només dos metres a la seva dreta, va estar segur d'això. Va fer una ganyota quan els blàsters van disparar.

Però els trets van passar ardents sobre el seu cap i van colpejar al volador que l'assetjava a curta distància, i la seva atenció va canviar de sobte, concentrant-se en la figura vestida de groc i negre als comandaments de la nau nouvinguda. La figura estava fent un gest d'impaciència.

-No cal que m'ho diguis dues vegades -va murmurar l'Uldir. Esquivant encara el foc més distant, va córrer cap al volador i va saltar. En l'instant en què es va trobar a bord, la noia va prémer l'accelerador, creuant entre d'una xarxa de trets blancs.

-Gràcies -va dir l'Uldir.

-Si això és un truc, et penediràs -va dir secament la noia-. Per què em persegueixes?

-No sabia que eres Jedi.

La noia va decantar la nau i va baixar bojament cap al paisatge.

-Crec que realment t'interessaria guanyar altitud -va afegir.

-Ah, sí? Vols pilotar tu?

-Eh... D'acord.

-Genial. -Ella va deixar anar els comandaments, deixant que l'Uldir es llancés a per ells abans que el volador s'estavellés contra una torre de transmissió. Mentrestant, ella va tornar a treballar en el que estava lligat a la seva cama.

-No sabies que era Jedi? És per això que tothom m'està perseguint.

-Vaig pensar que eres una lladre -va explicar l'Uldir, baixant el morro de la nau a temps per evitar una greu ofensa de la llum coherent i partícules carregades-. Per què et persegueixen ells?

-Perquè sóc Jedi. Estàs borratxo d'estimulants? No saps que tots els planetes de la galàxia es barallen per entregar-nos als yuuzhan vong?

-Sóc conscient d'això -va dir l'Uldir, secament-. Gairebé em lliuren a mi també.

Ella es va posar a riure.

-Tu no ets un Jedi.

Això li va coure més del que l'Uldir voldria admetre.

-Ei, sigues una mica amable amb mi. T'he salvat el cul... eh, la pell.

-I jo t'he tornat el favor -li va recordar-. Ara estem en pau. Així que, per què anava algú a tractar de lliurar-te?

L'Uldir es va apartar dels ulls un floc dels seus cabells castany.

-Sóc un pilot de rescat -va dir-. Un excompany meu va resultar ser de la Brigada de la Pau, i va saber que un cop vaig assistir a l'Acadèmia Jedi. Va organitzar una emboscada i vaig tenir la sort de poder escapar d'ella. Això va ser just després que el senyor de la guerra yuuzhan vong anunciés que si tots els Jedi li eren lliurats, deixaria de conquerir la galàxia. -Sacsejà el cap-. Com si algú pogués realment creure's això.

-Vas assistir a l'acadèmia del Mestre Skywalker? -va preguntar la noia amb escepticisme.

-És que hi ha cap altra?

-No.

-No obstant això, no tenia cap aptitud per a la Força -va afegir l'Uldir.

-Això és obvi -va dir la noia.

-Sí, crec que ja has esmentat això -va dir l'Uldir, virant bruscament a babord, on els voladors de la policia estaven intentant flanquejar-los, i estaven fent un treball força bo-. Espera un segon -va dir-. Haurem de lluitar una mica, aquí. -Va fer un cop d'ull per sobre de l'espatlla-. Em dic Uldir, per cert.

-Klin-Fa Gi, al teu servei -va dir ella amb gravetat-. Gairebé fas que em matin, Uldir. No ho facis de nou.

-Tractaré de no fer-ho, Klin-Fa Gi. Ajup-te. Anem a rebre alguns impactes.

-No si jo tinc alguna cosa a dir sobre això.

Per segona vegada en la nit, ella va saltar per davant d'ell, aterrant amb gràcia felina a la proa del lliscant. Es va quedar allà, un blanc perfecte per als dos voladors que s'acostaven girant cap a ells. Llavors, va ressonar un xiuxiueig en el vent, i una petita porció d'energia groga va aparèixer a la mà esquerra, traçant ràpidament un vuit en l'aire i fent que un parell de trets làser sortissin rebotats, brunzint cap als erms.

Així que això és el que estava enganxat a la cama, va concloure l'Uldir. La Klin-Fa devia haver travessat un d'aquests sensors d'armes dels que Bonadan estava ple.

-Suposo que ara tinc escuts -va murmurar l'Uldir, prement en la seva palanca els controls del canó blàster i virant a estribord. El seu tret va donar de ple en el seu objectiu, fregint l'estabilitzador del volador atacant. Se'n va anar donant tombs. L'Uldir va esperar que el pilot pogués recuperar el control del volador abans de xocar contra el terra.

Aquí hi va un, va pensar, mentre la Klin-Fa executava una altra boja sèrie de bloquejos que va deixar el seu volador il·lès pel foc enemic.

Com havia notat abans, els pilots no eren estúpids. Contràriament a les tàctiques habituals de combat aeri, ara estaven intentant posar-se per sota d'ells, on no hi havia el sabre làser de la Jedi. Ell va deixar caure el volador, amb l'esperança que la Klin-Fa pogués mantenir l'equilibri, temorós de realitzar algun gir massa ajustat.

L'erm ombrívol es va alçar davant seu, una infinitat d'hectàrees de terra cremada pels agents químics, tallada en patrons fractals per la violenta erosió. El sol primari de Bonadan era ara una fina lent vermella a l'horitzó, i una mica més al nord un llampec serpentejar dins d'un núvol en forma d'enclusa. El vent feia gust d'aigua, sorra, i a perjudicials compostos de carboni.

No obstant això, la tempesta li va donar una idea, pel que va dirigir el seu rumb cap al núvol de tempesta. La pluja podria obstaculitzar la vista, i els llamps confondrien els instruments. Potser fins i tot confondrien als droides sonda que la patrulla estava sens dubte usant. Si ell i la Klin-Fa aconseguien travessar això, potser podria donar mitja volta i trobar la Sort Innecessària abans que els voladors de seguretat recuperessin el rastre. Si la nau estava reparada, llavors podrien ser capaços de sortir del planeta abans que l'autoritat portuària els tanqués el pas. Si...

Va somriure amb força, recordant el que solia dir la Vega: "Si" és només una manera curta de dir "estem condemnats".

-Aquests tipus són de la Brigada de la Pau? -va preguntar l'Uldir a la noia.

-Abans els has esmentat -li va dir ella-. Mai havia sentit parlar d'ells.

L'Uldir arquejà una cella. Això era sorprenent.

-Són una organització col·laboracionista -li va dir-. Creuen que no podem vèncer els yuuzhan vong, de manera que tracten d'unir-se a ells, de congraciar-se amb ells mentre encara sigui possible. A vegades s'infiltren en la policia local.

La Klin-Fa va esbufegar.

-Ningú a l'Autoritat Corporativa ha necessitat mai que l'animin quan hi havia alguna possibilitat de guany, i als Corpos no els hi agrada tractar amb intermediaris, llevat que sigui necessari. Hi ha un executor yuuzhan vong en aquest planeta, mentre parlem. Segur que els Corpos han fet el seu propi tracte.

-Què? Però això viola el pacte de neutralitat.

-M'hi jugo a què no ho fa. Els advocats de l'ASC poden trobar una llacuna on ni tan sols hi ha aigua.

El núvol planava sobre ells, però els voladors s'estaven acostant massa. Va descendir encara més, deixant-se caure en un dels canons que descendien turó cap a l'espaiport.

-Sembla que saps pilotar -va admetre la Klin-Fa a contracor, saltant per sobre de la cabina del pilot per aterrar a la seva popa, que era ara la part més amenaçada de la nau.

-No em diguis? -va replicar l'Uldir-. Vatua l'olla, m'alegro que m'ho hagis dit. Jo mai me n'hauria adonat. Ara estic tot radiant i segur de mi mateix. Ja no tinc cap dubte que puc treure'ns d'aquesta.

Ella va ignorar el sarcasme.

-Pilot de rescat, eh? -va reflexionar ella-. A qui rescates?

-Jedi, sobretot.

La Klin-Fa va bloquejar un tret dirigit contra el seu estabilitzador posterior i li va llançar una mirada d'estranyesa.

-Què? -preguntà-. Per a qui treballes?

-Els pagaments vénen del Cos de Recerca i Rescat de la Nova República, però això és una espècie de tapadora. En última instància, les ordres vénen del Mestre Skywalker. Ha estat durant mesos organitzant una xarxa per portar els Jedi fora de perill.

-Jo no sabia res d'això -va dir-. He estat... fora de contacte. Ni tan sols vaig saber sobre l'ultimàtum del senyor de la guerra fins ahir.

Això explicava per què tampoc sabia res de la Brigada de la Pau.

-On estaves, que no vas saber d'això? -va preguntar l'Uldir.

Els seus ulls es van estrènyer.

-Entendràs que no ofereixi voluntàriament aquesta informació, així, sense més.

-Ei, aquí la Jedi ets tu. No pots distingir si estic mentint, o si sóc una amenaça?

Ella va vacil·lar.

-Ja m'han enganyat abans -va admetre-. L'única cosa que has d'entendre és que estic en una missió, també per al Mestre Skywalker. He descobert una cosa de la major importància, una greu amenaça per a la Nova República.

-Però no em diràs el que és?

-No.

L'Uldir va quedar impressionat per com d'impassible que va romandre. Encara que la seva esbojarrada cursa pels canons els havia lliurat temporalment dels trets làser, no havia de ser fàcil per a ella mantenir l'equilibri; però, ni tan sols havia parpellejat. Tenia heli líquid en les seves venes, aquesta noia.

-Estem a punt d'entrar directament en una tempesta -va dir ell-. Potser hauries de tornar a la cabina.

-Tempesta? Potser hauries de... Compte!

L'Uldir tirà de la palanca, retraient-se mentalment a si mateix per haver-se distret. Un dels voladors de seguretat havia trobat d'alguna manera un camí per un canó lateral i ara de cop i volta estava enfront d'ell. Foc blàster va cremar el ventre del seu vehicle, i la nau es va sacsejar com un toukfin arponat. El sistema d'energia va gemegar, i tots els indicadors del tauler es van apagar. El volador va començar a caure mentre l'Uldir premia frenèticament l'activador que canalitzava l'energia dels sistemes d'emergència.

El tall d'energia va durar només un instant, però va ser una caiguda vertiginosa, i ara estava a punt de xocar amb el volador atacant. Es va decantar a babord, oblidant momentàniament que tenia una passatgera en equilibri sobre la seva proa. A la Klin-Fa no va semblar importar-li; va saltar hàbilment per col·locar-se en l'estreta banda que el volador presentava ara cap al cel, es va ajupir, i va llançar un tall cap a l'altre vehicle. L'Uldir va veure una pluja d'espurnes abans de l'impacte. Va ser un cop oblic, i el seu oponent es va allunyar girant faltant-li bona part del morro. L'Uldir va ser vagament conscient del cruixit que es va escoltar quan es va estavellar contra una paret del canó, però la major part de la seva atenció se centrava en evitar el mateix destí. Els repulsors van guspirejar de nou, i amb una maledicció silenciosa van sortir fora del canó, en no sentir-se capaç ja de maniobrar el vehicle allà dins.

Va ser llavors, en mirar al mur negre de la tempesta, quan es va adonar que no veia la Klin-Fa. Les seves últimes maniobres devien haver-la fet caure.

Es va llançar en un viratge tancat -esperant veure-la i esperant també que les seves habilitats Jedi l'haguessin ajudat a sobreviure a la caiguda- quan un crit des de baix va cridar la seva atenció. Va veure a la jove Jedi aferrant-se amb els dits d'una mà als amarratges magnètics de la nau.

-Aguanta! -L'Uldir va fixar el curs cap a la tempesta i va buscar a la guantera del quadre de comandament, extraient un blàster especial de les forces de l'ordre. Després va sortir de la cabina cap al morro de la nau, estenent els braços per mantenir l'equilibri.

Els tres voladors restants van anar guanyant terreny ràpidament, i l'aire ara guspirejava amb mort ionitzada. L'Uldir es va deixar caure sobre el seu ventre i es va acostar a la vora, agafant-la pel canell. Ella va tancar al seu torn els seus dits al voltant del canell de l'Uldir, i va quedar penjant a l'espai, girant el seu sabre de llum per desviar un tret làser que l'hauria tallat per la meitat. L'Uldir es va posar dret, aixecant-la a pols, mirant amb sorpresa com continuava defensant-se dels atacs. Amb la seva mà lliure va disparar fredament contra la nau de policia que anava al capdavant, apropant-se amb massa rapidesa. La va fregar dues vegades, i després va impactar a la cabina amb un cop oblic que deuria d'haver ferit al pilot, ja que la nau es va desviar de sobte. Llavors dues sacsejades seguides van agitar el seu volador de tal manera que l'Uldir gairebé va perdre l'equilibri. Va aconseguir fer pujar a la Jedi fins a la proa just quan les primeres gotes de pluja van esquitxar al seu voltant.

-Tornem a la cabina! -va cridar. La nau estava començant a escorar-se estranyament cap a estribord, el que probablement indicava un mal funcionament fatal en un dels estabilitzadors.

Un altre tret va colpejar la seva nau mentre arribaven als seients de seguretat, i després, com si haguessin passat per sota d'una cortina, la pluja va començar a caure amb tal força que l'Uldir no podia veure res. Va encendre l'escut climàtic i l'aigua va començar a separar-se en làmines en contra del seu camp, però la visibilitat no va augmentar en el més mínim.

Un llampec en forma de drac de divuit caps va udolar al seu voltant, i els pèls del clatell de l'Uldir es van posar de punta. El so era com la implosió d'un planeta.

-Monstre Sith! -va cridar la Klin-Fa-. Què ens has fet?

-Ja no pots veure els nostres amics, oi?

-No. No són tan ximples com per volar dins d'una tempesta escombradora.

-Una què?

-Bonadan té estacions de control climàtic per tot arreu. No creuràs que això és natural, oi? Generen això als afores quan l'aire es torna massa càustic per als miners. La pluja i els llamps precipiten part de la porqueria que envien al cel cada dia.

-Ah. Què vols dir amb això?

-El que vull dir és que és més concentrada i violenta que una tempesta normal, cervell de coet. L'embut al voltant de l'ull està dissenyat per crear màxima ionització.

-Màxima... oh-oh.

Cada vegada s'estava posant més fosc, però no tan lluny va poder veure cortines de raigs ballant com els vels d'una nebulosa.

-Llavors no ens interessa anar-hi, oi? -va grunyir l'Uldir, tirant frenèticament de la palanca cap a estribord. No va passar res. La nau no els portava enlloc excepte al cor de la tempesta.

-No. Així que treu-nos d'aquí ja -va cridar la Klin-Fa. Fins i tot a través del parabrisa, el so de la tempesta era gairebé ensordidor.

-No puc. Vaig bloquejar els controls quan vaig anar a per tu. Encara estan bloquejats.

-Bé, doncs desbloqueja'ls, cap buit!

L'Uldir continuà prement interruptors.

-No funciona -va dir.

-Bé, i llavors?

-Agafa't fort, suposo.

Va apuntar amb el desintegrador al conjunt repulsor posterior i va disparar.

-Estàs boig? -va cridar la Klin-Fa.

-No ho estava abans de conèixer-te -va respondre l'Uldir-. Ara potser necessiti una opinió professional.

Va tornar a disparar, i el volador va semblar enfonsar-se contra el vent. La proa va començar a caure gairebé perpendicular a terra.

-Com he dit -va comentar l'Uldir, mentre una altra xarxa de llampecs crepitava a tot el seu voltant-, agafa't fort.

Llavors va sentir un pessigolleig que no procedia dels llampecs, i ho va reconèixer com un moviment en la Força. Potser no fos prou sensible com per dominar-la realment, però havia estat al costat dels Jedi més poderosos de la galàxia, i havia après a reconèixer el seu ús.

Sobretot ara, quan sentia que d'alguna manera estava malament. Va mirar-la i la va trobar amb els ulls tancats i el seu rostre completament en calma. Per alguna raó, això li va resultar momentàniament aterridor. Llavors ja no va tenir més temps per pensar-hi, perquè van xocar contra el terra, van rebotar, van caure i van xocar de nou. El parabrisa es va fer miques, i la pluja va caure sobtadament, asfixiant, sobre ells. Després d'això, la foscor.

***

L'Uldir va despertar escopint aigua per la boca i sentint la dolorosa picor de la mateixa en els seus pulmons. Una de les llums de posició del volador brillava feblement sota la superfície. A part d'això, la foscor només era trencada per les terribles flamarades blanques i vermelles dels llampecs que es tornaven més extrems a cada segon. La pluja estava ara barrejada amb calamarsa, que colpejava dolorosament contra la pell nua del seu rostre, i el tro era un rugit gairebé ininterromput. Els torrents deslligats des del cel seguien esculpint el canó en el que s'havia estavellat, com ho havien estat fent des que la vegetació natural de Bonadan havia renunciat al seu tènue control sobre l'existència. El volador havia xocat contra alguna cosa i s'estava omplint ràpidament d'aigua.

A la tènue llum, va distingir la Klin-Fa Gi, desplomada i inconscient, amb la cara sobresortint a penes de l'aigua. Li va buscar el pols i, per al seu alleujament, el va trobar fort. En no poder despertar-la, la va subjectar com un socorrista aquàtic, sostenint-la per l'esquena perquè el cap es mantingués per sobre de la superfície. Mentre ho feia, el nivell i la velocitat de la inundació augmentaven, i ràpidament. Havia d'arribar a un terreny més alt; això era obvi. Encara que no molt alt; els raigs tenien una punteria infal·lible, i l'Uldir ja se sentia com si estigués a la diana d'una força d'assalt tàctic aire-planeta.

El corrent el va empènyer, i era massa fort per lluitar contra ell. Va col·locar els peus corrent a baix, usant les seves botes per protegir-se de les roques i altres obstacles. Això era incòmode, ja que deixava la Klin-Fa sobre d'ell, i havia d'enfonsar el cap freqüentment. No obstant això, havia estat entrenat per a aquest tipus de situació, com a part de la seva preparació per al cos de rescat, i la petita veu de pànic que amenaçava amb convertir-se en un crit es va mantenir relativament tranquil·la. Tot el que havia de fer era no perdre el cap, es va dir. Ni els braços, ni les cames...

Quan va començar a sentir la sacsejada dels llampecs, això es va fer més difícil d'aconseguir. Imatges de malson de pedra i l'aigua tèrbola apareixien de forma estroboscòpica cada pocs segons, de manera que ara gairebé tenia una visió contínua del seu entorn. Empenyent-se amb les cames contra una roca que sobresortia, va tractar d'impulsar-se cap al que semblava un pendent que li podria portar per sobre del nivell de la inundació. Va estar a punt de no aconseguir-ho, però se les hi va arreglar per aferrar-se a una roca i -lluitant contra el corrent immensament fort- tirar de si mateix i de la Jedi fins al pendent. Es va quedar allà panteixant per un moment fins que un llamp va caure tan a prop que va sentir el doll calent de pedra estellada a la galta. Amb un grunyit, es va posar la Klin-Fa sobre les espatlles i es va dirigir al que semblava una mena de ràfec.

La seva sort seguia acompanyant-lo; es tractava efectivament d'una petita cova al costat del canó. S'endinsava prou per estar seca. Esperava que també fos prou profunda perquè no propagués el cop dels llamps, i prou elevada perquè la inundació no l'omplís, perquè ja no li quedava ni un àtom de força. Es va tendir a la foscor, tractant de no flaquejar davant el diluvi que queia fora, prometent-se a si mateix que la propera vegada que una noia vessés la seva beguda es limitaria a demanar-ne una altra.

A l'exterior, semblava que el planeta estava cremant, i el tro va arribar a ser com el so d'un motor de fusió bufant a l'atmosfera. Va tancar els ulls davant la resplendor i va esperar que passés.

Finalment ho va fer, i una calma fantasmal es va apoderar de tot quan l'ull va passar sobre ells. Després l'Uldir va ser obsequiat amb un altre desplegament de focs artificials, cortesia del control climàtic de Bonadan.

Quan els llampecs van remetre finalment, va començar a adonar-se que tenia fred. Era hivern? Bonadan tenia hivern? No podia recordar-ho. Potser quan un nou equip de rescat els trobés, només trobaria un parell de cadàvers congelats.

A la llum d'una vara lluminosa que tenia en una de les seves moltes butxaques, va examinar la Klin-Fa amb el petit medipac que sempre portava amb ell. Una desagradable inflor al cap indicava la causa de la seva contínua inconsciència, però d'altra banda semblava estar en bon estat; no va trobar indicis d'ossos trencats o hemorràgia interna.

Li va administrar un antiinflamatori i un antibiòtic d'ampli espectre, la va posar tan còmoda com va poder, i després va tornar als seus limitats recursos.

Aquests es limitaven bàsicament al seu comunicador. Va sostenir pensativament per un instant el petit cilindre, considerant les seves opcions. Havia estat equipat amb un codificador de rastres; encara que qualsevol sensor en els voltants sabria que estava transmetent, caldria una descodificació de seguretat per permetre'ls triangular el senyal. L'ASC probablement tindria tecnologia bastant decent en aquesta zona, però probablement podria transmetre durant uns trenta segons abans que tinguessin suficients dades com per desxifrar el missatge o ubicar la seva posició.

Cada vegada feia més fred. Valia la pena arriscar-se. El va activar.

Va rugir el so de l'estàtica, probablement a causa de la tempesta propera. No obstant això, després d'uns instants, va obtenir una versió distorsionada de la veu de la Vega Sepen.

-Ei, Capitost -va dir-. Realment hauries de seguir el meu consell de tant en tant.

-Escolta, Vega -va dir ell-. Resulta que la noia era una Jedi. De moment hem esquivat als nostres perseguidors, però ens hem estavellat a l'interior, a uns quinze clics al sud-est de la ciutat.

-Això no són unes indicacions molt precises.

-Limita't a cercar on hi hagi voladors de la policia disparant -va dir.

-Amb què? La nau encara és al taller.

-Confio en tu, Vega. Pensaràs en alguna cosa. He de tallar, abans que localitzin el senyal.

-D'acord. Bona sort, Capitost.

-Odio quan em dius així.

-Ja ho sé.

El senyal crepità i l'Uldir apagà el comunicador. Probablement encara estava fora de perill, però la propera vegada que el fes servir trobarien la seva ubicació en segons.

La Klin-Fa va tremolar i va emetre un gemec. Ell li va tocar el front i el va trobar fred. Ell mateix també havia començat a tremolar, per la mullada i per la temperatura en descens. Amb un sospir, es va treure la jaqueta. Es va tombar al costat de la jove Jedi, arraulint-se al seu costat i cobrint-los a tots dos amb la jaqueta. Va trigar una bona estona fins que comencés a sentir una mica de calor pel contacte.

***

Es va despertar amb uns ulls foscos a escassos centímetres dels seus.

-Has gaudit? -va preguntar la Klin-Fa.

-Eh?

-Arrupint-te contra mi. És aquesta la teva idea de passar-s'ho bé?

-Ei, només tractava de mantenir-nos en calor. De mantenir-te en calor.

Ella gairebé va somriure.

-Tranquil·litza't, cervell de coet -va dir-. Sé el que estaves fent, i gràcies. Però que això no et doni cap idea equivocada.

L'Uldir es va adonar que els seus cossos encara s'estaven tocant, i es va sentir sobtadament i totalment incòmode.

-Què? No, clar que no.

Ella li va copejar al front amb l'índex.

-Molt bé. No crec que hi hagi molt perill que d'aquí surti cap idea, però mai se sap.

-Ei, aquesta última nit vaig estar pensant molt més que tu.

-M'hi jugo a què sí.

-Això no és el que vaig voler dir. -Va sentir que el seu rostre es posava vermell.

Ella es va asseure. Un penetrant llum de color blanc groguenc brillava a l'entrada de la cova.

-On som?

-En algun lloc de les terres ermes al sud de la ciutat. Potser recordis que el nostre volador es va estavellar.

-Recordo que el vas conduir cap a una tempesta escombradora.

-Ei, com havia de saber-ho? I ja posats, com ho sabies tu?

-Sóc d'aquí -va grunyir ella.

-De Bonadan?

-No, d'aquesta cova. Sí, de Bonadan. Vaig créixer en aquest forat miserable.

-Ei, tothom ha de créixer en algun lloc.

-Sí, però no tenen per què tornar. Jo ho vaig fer, per a la meva desgràcia.

-Per què?

-Tu i les teves preguntes. Ets pilot o reporter?

-Pilot -va dir l'Uldir.

-I on és la teva nau?

-Jo... Eh... no ho sé.

-No ets gran cosa com a pilot, llavors, oi? Sembla que em toca a mi treure'ns d'aquí.

-Bé, és el teu planeta.

-No m'ho recordis. -Va començar a caminar cap a l'entrada, i llavors es va aturar en sec.

-Què?

-Vine aquí -xiuxiuejà-. En silenci.

Va arribar al costat d'ella per fer una ullada per l'entrada de la cova. A l'altra banda hi havia el barranc en què tots dos gairebé es van ofegar la nit anterior. Ara estava sec, cobert per material al·luvial recent dipositat, i podien veure el que hi havia fins a prop de mig clic de distància. Prop del revolt, pujant cap on el volador havia caigut, va poder veure vuit figures a peu, descendint pel canó en la seva direcció.

-Un grup de recerca -va dir.

-Sí -va respondre ella-. Veus al tercer des de l'esquerra?

-No estic cec.

-Jo sí, en el que a ell fa -va replicar la Klin-Fa-. No puc sentir-lo en la Força. Això només pot significar una cosa.

L'Uldir va assentir.

-Yuuzhan Vong -va dir-. Les coses acaben de complicar-se en gran manera.

I com per subratllar el seu comentari, va escoltar el gemec de voladors sobre els seus caps, de diversos d'ells.

Següent