Emissari del buit (i XIII)

Anterior

XIII

Una hora més tard eren a la superfície del planeta, en un antic edifici que recordava l'arquitectura imperial. L'oficina en la qual es trobaven havia estat oberta a l'aire per dos costats i estava decorada amb testos i plantes penjants, i mobles de vímet no dissenyats per a cossos humanoides, però les línies dures i industrials de l'estructura encara podien distingir-se.

-És impossible -estava dient en Xeshen Kra, fent espetegar els tres dits d'una mà i tocant l'espatlla de l'Uldir amb una altra. La seva pell havia passat del gris clar al malva des de l'arribada de l'Uldir, i encara recordava que això significava un canvi d'emocions, no tenia ni idea de quina emoció concreta significava el malva.

-Les nostres dades han estat robades directament dels yuuzhan vong -va assenyalar la Klin-Fa-. Planegen destruir el bacta, tot el bacta, i ho aconseguiran si no ens pren seriosament.

En Xeshen Kra no va parpellejar -no podia, ja que no hi havia parpelles en els seus bulbosos ulls negres-, però l'Uldir va obtenir aquesta impressió igualment.

-I com podrien dur a terme aquest pla? -va preguntar suaument en Kra-. Examinem acuradament als estrangers, i no crec que un yuuzhan vong pogués fer-se passar per un de nosaltres, per molt bo que fos la seva disfressa.

-És cert -va l'Uldir. El seu amfitrió era un vratix. El seu cos tenia forma de garfi, amb un cap insectoide col·locat sobre un llarg i fi coll a l'extrem llarg del garfi. Mirava a l'Uldir des d'una altura de gairebé dos metres. Les seves dues potes posteriors eren tremendament musculades i tenien dues articulacions que doblaven al contrari que la majoria de les espècies. Les espinoses extremitats davanteres també tenien dues articulacions-. Però la biotecnologia yuuzhan vong...

-Podria ser capaç de generar la nostra forma, encara que ho dubto molt. Però també ens comuniquem mitjançant el tacte i l'olfacte, i ment a ment. Podria ser duplicat tot això de forma convincent? Ho sabríem. La nostra producció de bacta no manca de precaucions de seguretat. Ja hem tingut sabotejadors anteriorment.

-Podrien estar utilitzant a un vratix -va assenyalar la Vega-. Podrien haver capturat i rentat el cervell a algú de la seva espècie.

-Seria encara menys probable que no haguéssim detectat tal cosa. Les seves intencions quedarien revelades en la connexió ment a ment.

-Però tenen empleats humanoides, oi? -va insistir l'Uldir.

-No molts. Des que vam expulsar als càrtels forans fa molts anys, hem contractat principalment gent de la nostra espècie.

-Això en realitat podria facilitar les coses -va indicar en Bey-. Té raó, gairebé amb tota seguretat l'agent yuuzhan vong estarà disfressat d'humanoide. Si no hi ha molts humanoides treballant en la producció de bacta, fa que el nostre treball d'examinar-los sigui molt més senzill.

El vratix va pensar en això per un instant, sense deixar de tocar el braç de l'Uldir.

-Molt bé -va dir per fi-. Encara que dubto d'aquesta amenaça, però no ens farà cap mal actuar com proposeu.

-Bé -va dir l'Uldir-. Per on hauríem de començar?

En Xeshen Kra es va tornar cap al seu assistent, que tenia una base de dades portàtil.

-Hauríem de comprovar els últims arribats -va dir la Vega-. Qualsevol que acabi de ser contractat o que hagi tornat recentment de fora del planeta.

L'assistent va consultar la tauleta un instant i després va aixecar la mirada.

-Els camps d'alazhi de Vrelnid són a prop. Són extensos, i hi ha diversos tècnics humanoides allà. Dos van començar a treballar-hi la setmana passada.

El vratix va deixar anar el braç de l'Uldir.

-Podem agafar el meu volador -va afegir.

***

Durant el vol, l'Uldir va observar amb aire absent l'alternança entre selva i praderies.

La Vega es va acostar a prop seu.

-Passa alguna cosa? -va preguntar.

-No ho sé. Una cosa en tot això em resulta estrany.

-A què et refereixes?

-Si el nostre hipotètic sabotejador ja hi és, el seu treball ja està fet: el bacta està infectat.

-És veritat, però potser no tot. Poden cremar els camps infectats.

-És cert. És tan sols... -Va arronsar les espatlles-. Tan sols un pressentiment.

Els camps de Vrelnid eren realment extensos, encara que l'Uldir no els hauria anomenat realment camps, només una espècie de jungla d'escassa alçada, estenent-se per la base d'una petita serralada. La planta de processament era modesta, uns pocs edificis a l'exterior d'un poble vratix amb muralles en forma d'anell. Va veure que els treballadors humanoides ja estaven reunits prop de la plataforma d'aterratge.

-Aquesta bioarma -va preguntar en Xeshen Kra, mentre iniciaven el descens-, sabeu com la van a desplegar?

-La forma inicial, no -va dir la Klin-Fa-. Podria ser algun tipus de recipient en aerosol. Un cop introduïda, les pròpies plantes començarien a produir-la en forma d'espores. Les espores no només es transmeten per l'aire, sinó que actuen pel seu compte. Buscaran la signatura química de les plantes alazhi.

-Llavors, s'estendria molt ràpid? -va preguntar el vratix.

-Molt -va dir en Bey-. Per això necessitem atrapar a l'agent abans que pugui començar la introducció.

El volador va aterrar i la seva rampa d'aterratge es va desplegar. Els quatre humans i dos vratix van descendir a la terra marró comprimida. Tres humans, una twi'lek i un neimoidià els van observar acostar-se amb expressions d'estranyesa.

-Què és tot això? -va preguntar un dels humans, una dona petita de cabell ros.

-Sí -va dir el neimoidià-. Per què ens fan perdre el temps?

-I per què les tropes de seguretat? -va dir un segon humà, un home de cabell castany clar com la sorra-. No som criminals.

-Lamentem per les molèsties -va dir l'Uldir-, però és necessari. I no prendrà molt de temps. Klin-Fa? Bey?

Els dos Jedi van assentir i van fer un pas endavant.

-De debò? -va dir el neimoidià-. Ni tan sols ens mereixem una explicació?

En Xeshen Kra va agitar les mans.

-Aquests Jedi creuen que el bacta està amenaçat. Tot serà explicat en el moment oportú.

-Ell no està aquí -va dir la Klin-Fa, assenyalant l'home que acabava de parlar.

Abans que les paraules acabessin de sortir de la seva boca, l'home ja estava en moviment, saltant directament a la gola de l'Uldir, cridant alguna cosa en el tristament familiar idioma yuuzhan vong.

Era ràpid. La Vega va ser més ràpida. El seu rifle blàster va aparèixer i va llançar un tret. L'atacant de l'Uldir va gemegar i va trontollar en rebre un impacte a l'estèrnum, però no es va aturar. L'Uldir va aixecar les mans per defensar-se i va tractar de retrocedir, però va xocar contra en Xeshen Kra. Un cop de puny va xocar contra els seus braços i va passar més enllà, colpejant amb força al lateral de la mandíbula. Llavors les mans van estar sobre el seu cap, i sentia com el seu coll es retorçava. Vagament va poder escoltar el xiuxiueig d'un sabre de llum encenent-se, i va quedar sobtadament lliure quan les mans -i els braços als que estaven units- van caure a terra. La Klin-Fa hi era dempeus, en guàrdia amb el sabre de llum a la mà. L'home -el yuuzhan vong, més aviat- va caure de genolls, mirant panteixant els monyons dels seus braços.

-Infidels -grallà-. Arribeu massa tard. Les portes d'aquesta fortalesa ja s'han debilitat. La nostra flota l'arrasarà com les flames d'un incendi.

-Flota? -va dir l'Uldir-. La flota que vam veure a Yag'Dhul? S'està preparant per a un atac a Thyferra? -Va mirar la Klin-Fa amb les celles arrufades-. Llavors per què enviarien algú per enverinar el bacta?

-La Plaga del bacta és una iniciativa dels modeladors -va dir la Klin-Fa-. Potser no coneixien la invasió militar; són els guerrers que l'hauran planejat. O potser és un pla de reforç, en el cas que la flota fos derrotada a Yag'Dhul.

El yuuzhan vong agenollat ​​es va ensorrar, superat finalment per les seves ferides.

-Espera -va dir l'Uldir-. Això significa que aquest tipus no és...

-On s'ha ficat en Bey? -va preguntar la Vega.

-Què? -L'Uldir mirà a un costat i a un altre, buscant-lo.

-Oh, no. -va dir la Klin-Fa-. Oh, no.

-Per tots els Moffs -va dir l'Uldir. És en Bey, oi? Ell és l'agent.

-Jo... Els vong deuen haver-li fet alguna cosa.

-Sospitaves que anava a passar això? -va exclamar la Vega.

-No... Vull dir, sabia que li passava alguna cosa estranya. Es tancava a mi. Però de vegades sentia...

-Alguna cosa fosca -va acabar l'Uldir-. Era ell, no tu.

Ella va tancar els ulls.

-Ha de ser cert.

-Se'm permet una pregunta? -va preguntar la Vega-. Per què seguim parlant d'això?

-Tens raó. Hem de trobar-lo, i ràpid.

-Els camps -va dir la Klin-Fa-. No hi pot haver anat molt lluny.

-Separem-nos -va ordenar l'Uldir.

La Klin-Fa ja havia començat a córrer a tota velocitat. L'Uldir va triar una altra direcció, però la Vega li va tirar de la màniga.

-Encara confies en ella? -preguntà-. Què passa si acaba d'anar a ajudar-lo?

-Llavors estem en problemes molt greus -va respondre l'Uldir-. Ara vés. I vés amb compte. Si ell és el que crec que és...

-Ja.

La Vega va sortir corrent al seu torn.

***

En Leaft es va despertar de mal humor. Li feia mal el cap, li picava el nas... ah, i tenia les extremitats enganxades a una paret amb alguna espècie de moc.

Gelatina bloorash, va suposar, perquè això era el que els yuuzhan vong usaven per retenir els captius, i clarament seguia en la nau yuuzhan vong.

Què havia passat amb el Cap i els altres? Els havien capturat? L'havien deixat abandonat aquí? Va tractar de trencar la gelatina fins que les seves extremitats van començar a patir espasmes, i llavors va tractar de tranquil·litzar-se. No era fàcil, però havia de pensar.

Estava en un coralita. Estava caient en un forat negre, i llavors quelcom va atrapar al coralita, una força que contrarestava l'arrossegament i tirava d'ell... i després res.

Però tampoc creia que aquest fos el transport d'esclaus. Era una altra nau; potser la mateixa contra la qual en Vook havia estat lluitant.

-On esteu, covards? -va cridar amb tota la força dels seus pulmons-. On esteu, valents yuuzhan vong? He matat un miler de vosaltres i mai he vist encara el rostre de cap... -va fer una pausa per agafar aire -... perquè sempre esteu fugint en direcció contrària!

I llavors va forcejar una mica més amb la gelatina.

A la poca estona, algú va entrar a la sala. Era un yuuzhan vong, és clar. Un tatuatge negre en forma de teranyina li cobria la cara, centrat en els dos orificis que feien les vegades de nas. Tenia les orelles tallades formant tres lòbuls, i tenia tres forats a cada galta. Era alt i prim, gairebé massa prim per a ser yuuzhan vong.

-Prega -va creure entendre'l, en bàsic.

-No sóc molt creient -li va informar en Leaft-. Però hauries de seguir el teu propi consell i demanar als teus miserables i covards déus que tinguin pietat de tu, perquè quan aconsegueixi alliberar-me d'aquesta cosa...

El yuuzhan vong va somriure i va aixecar una mena de bastó. La cosa va escopir als canells i genolls d'en Leaft, i el material que li subjectava es va dissoldre de sobte. Amb un udol, en Leaft saltà cap al yuuzhan vong, preparant-se per llançar una poderosa puntada de peu.

Però quan les seves mans i peus van arribar al seu objectiu, l'enemic ja no hi era. S'havia apartat, encegadorament ràpid. O, no, no hi era en absolut. En Leaft mirà a banda i banda, esbufegant furiós.

Llavors la paret li va colpejar al cap amb una força que per un instant va creure que els seus ulls arribaven a tocar-se. Va trontollar, i el yuuzhan vong tornava a ser-hi, agitant el bastó, i li va picar al diafragma dorsal deixant sense aire els pulmons. Una última puntada de peu li va enviar xocant contra el mur, on tota mena de coses van semblar trencar-se. Panteixant, en Leaft va tractar feblement d'aixecar-se.

-Presa, no prega[1], infidel -va dir el yuuzhan vong-. Ets la meva presa, i res més. T'he honrat donant-te l'oportunitat d'atacar. Clarament era major honor del que mereixies.

En Leaft va tractar de replicar, però encara tenia problemes per respirar.

-Sóc Tsaa Qalu, un caçador -va continuar el yuuzhan vong-. Comprens? T'he seguit el rastre des de Wayland. Encara segueixo rastrejant a la resta del teu grup.

-Per què?

-Aixeca't. T'ho mostraré.

-No puc. M'has trencat un braç.

-Ah. De debò? -Es va acostar un pas i senyalà-. Aquest?

-Sí.

Li va donar una potent puntada. En Leaft cridà amb el que va creure que era un volum adequadament alt. No li va resultar massa difícil, ja que realment estava trencat.

-Abraça el dolor, infidel, perquè ja mai aconseguiràs respirar sense ell.

-Vés a menjar merda de mynock -va suggerir en Leaft.

-Vine.

El yuuzhan vong li va agafar del braç bo i tirà d'ell com si estigués fet de brins de pfith. El va treure de la cel·la i el va conduir per un passadís, passant davant d'un parell de molls de coralites, a través d'una membrana retràctil a una altra sala. Van passar una altra porta més i van entrar en el que en Leaft va reconèixer com el pont. Hi havia un altre yuuzhan vong assegut amb una caputxa cognitiva al cap.

A través d'una transparència, en Leaft podia veure la corba d'un gran planeta verd-blavós.

-Els teus companys de niu hi són allà baix -va dir en Tsaa Qalu-. Entre ells hi ha algú que ha vist la saviesa i la veritat del nostre camí.

-Un traïdor? La noia?

El yuuzhan vong rebutjà la pregunta colpejant el rostre d'en Leaft amb el dors de la mà. Li va doldre, però no era res comparat amb els seus altres dolors.

-Estic parlant jo, infidel. Ell ha abraçat la Veritat. Els modeladors el van enviar allà per fer una cosa, una cosa que accelerarà la nostra victòria. No sé què. No m'importa -va grunyir, agafant-se les mans a l'esquena-. Els modeladors no s'han molestat a informar-me en què consisteix. Dos de vosaltres vau envair el nostre territori a Wayland. Jo us vaig seguir, sentint una bona caça. Només quan tenia la vostra nau en les meves urpes van decidir els modeladors explicar-me el seu pla, conscients que l'arruïnaria si us matava a tots. -Va fer una ganyota-. Modeladors. No saben res sobre l'honor. Haurien d'haver-me encarregat a mi fer aquesta tasca, però prefereixen treballar en secret, amagar les coses a la resta de castes i fins i tot a altres modeladors per no haver de repartir-se les despulles de la batalla. Fins i tot molts d'ells són heretges. -Va arronsar les espatlles-. Però no importa, la caça ha començat. Simplement he canviat el moment en què assestaré el cop letal. Havia d'impedir que llancéssiu la nau d'esclaus a la singularitat perquè l'agent dels modeladors no morís.

-De què estàs parlant? -va murmurar en Leaft-. Vaig ser jo qui va salvar el transport. -El braç li feia realment força mal. Estava començant a pensar que podia arribar a desmaiar-se.

-Gairebé va ser un miracle -va dir en Tsaa Qalu-. Jo us vaig donar el coneixement. L'agent dels modeladors té un petit víllip implantat en el crani. A través d'ell, li vaig dir el que havia de fer. I tot i així, gairebé fracasses.

Sota ells, el planeta semblava fer-se més gran.

-I ara què? -va preguntar en Leaft amb cautela.

-La tasca de l'agent està completa -va dir en Tsaa Qalu-. Però ha estat descobert. Així doncs, ara mataré a tothom que coneix el pla dels modeladors. D'acord amb l'agent, la major part d'ells estan tots en un lloc. No hauria de ser difícil rastrejar als que queden. Estarem allà en pocs instants.

-Ja. Tu i aquest tipus aneu a vèncer al Cap? No ho crec.

-No m'enfrontaré a ells cos a cos, encara que això seria gloriós. No, he de ser efectiu i precís. Tinc armes que poden neutralitzar fàcilment a qualsevol ésser racional de la zona. No suposarà cap problema.

-T'oblides d'una cosa -va dir en Leaft.

-De què?

-Que hauràs de matar-me a mi primer.

I, ignorant el dolor, en Leaft usà les tres extremitats que encara li funcionaven per saltar amb totes les seves forces.

***

L'Uldir va sentir alguna cosa en la Força: Una ombra, però una ombra familiar. Estava segur que era la mateixa presència fosca que ja havia sentit anteriorment altres vegades. Va imaginar que si tingués autèntic potencial Jedi, no seria tan intangible, sinó com un cartell làser gegant indicant el camí. Però havia de conformar-se amb el que tenia, que només era una vaga idea de la direcció a seguir. En Bey podia estar a un metre de distància, ocult en els matolls, o mig quilòmetre de distància.

Era en Bey el que sentia? El Jedi no havia estat a Bonadan, oi? Bé, potser sí estigués. Quant de temps feia que els yuuzhan vong l'havien trencat?

Però l'únic Jedi que sabia del cert que havia estat a Bonadan era la Klin-Fa. I si la Vega tenia raó? I si tots dos s'havien passat al costat fosc? Això tenia una mica de sentit; si els yuuzhan vong podien fer fallida a un d'ells, podrien haver-los trencat a tots dos.

Va escoltar una cosa davant d'ell i va avançar encara amb més cautela. Però ara el so havia desaparegut. Igual que la seva sensació de la presència fosca.

Llavors va escoltar el brunzit d'un sabre de llum activant-se, només a unes passes de distància. Es va girar i va veure la Klin-Fa, amb una expressió ombrívola a la cara. La seva fulla es va llançar cap a ell. Amb un crit, es va tirar a terra i va rodar. Ella va passar de llarg i la seva fulla va travessar els matolls. L'Uldir es va incorporar sobre un genoll, va treure el seu blàster per apuntar...

... I va veure el veritable objectiu de la Klin-Fa quan la seva fulla ambre xocà contra la carmesina d'en Bey amb una pluja d'espurnes. En Bey devia haver estat ocult a menys d'un braç de distància de l'Uldir.

Va agafar el comunicador amb una mà mentre intentava apuntar el seu blàster amb l'altra.

-Vega, l'he trobat. Dóna't pressa!

La Klin-Fa era un remolí. Fragments de planta alazhi volaven per tot arreu, i la seva fulla era una taca dansaire. En Bey no semblava estar preocupat, bloquejant els seus cops amb facilitat i colpejant al seu torn en atacs que la Klin-Fa només esquivava per mil·lèsimes. Va estar a l'abast un instant, i l'Uldir va disparar. El Jedi el va detenir sense mirar si més no cap a ell, desviant el tret que es va perdre entre els matolls, cremant les seves fulles.

-Ja és massa tard -els va informar en Bey-. Ja està fet. Les espores estan en mi. S'alliberen pels meus porus. Ara ens envolten a tots.

La Klin-Fa va retrocedir, posant-se en guàrdia. L'Uldir va poder veure llàgrimes relliscant per la seva cara.

-Què és el que et van fer, Bey? Com et van transformar en... això?

El Jedi pèl-roig va riure.

-Creus que van ser els yuuzhan vong que em van fer això?

-Vas ser el seu presoner...

Ell va somriure amb una ganyota malvada.

-Mai vaig ser el seu presoner. Tu si.

-Què vols dir? Vam escapar, i llavors...

-Tot era part del pla -va dir-. Tot el que ha passat fins ara ha estat planejat.

-No ho entenc.

-Bé, jo no us entenia a tu i a Yabeley. Què veies en ell? Jo era més fort, més llest. Ell no et mereixia.

-Jo l'estimava.

-I a mi no. I en tota la meva vida, això és tot el que he volgut realment. I mai ho tindré, oi? Així que vaig a arreglar les coses. Vaig a arreglar les coses ajudant als yuuzhan vong a cremar tot això, i després potser també els mati a ells. O potser els governi.

-Vaja -va dir l'Uldir-. Tens una imatge mental de tu mateix d'allò més sorprenent. Llàstima que no tingui res a veure amb la realitat.

-No ets més que un insecte -va dir en Bey amb un sospir. Va moure la mà amb aire casual, i un dolor penetrant es va clavar entre els ulls de l'Uldir.

-No! -va sentir cridar la Klin-Fa. Ella va saltar cap al Bey, llançant un tall cap avall. A través de la boira del seu dolor, l'Uldir va veure com en Bey bloquejava el cop, i llavors d'alguna manera l'arma de la Klin-Fa va sortir acomiadada donant voltes per l'aire. Ella panteixava amb dolor i s'agafava la mà dreta, a la qual semblaven faltar diversos dits. En Bey tenia l'arma preparada per donar el cop final. La Klin-Fa relaxà les espatlles i li va mirar als ulls.

-Hi va haver un temps en què t'admirava, Bey -va dir-. Creia que eres el millor de nosaltres.

-Sóc el millor de vosaltres -es va burlar ell-. Adéu, Klin-Fa.

L'Uldir va tractar d'agafar el seu blàster, però no estava a prop de la seva mà.

La fulla va traçar un arc, i l'Uldir va reprimir un crit de frustració, però la fulla vermella es va alçar en un bloqueig, no en un atac, i diversos trets de blàster van sortir rebotats en angles estranys.

Vega.

Aprofitant aquesta distracció, la Klin-Fa va llançar una puntada giratòria cap a Bey. Va impactar en ell, i ell va trontollar, va girar, i va colpejar la Klin-Fa a la templa amb el mànec del seu sabre. Ella va caure. L'Uldir va grunyir i es va aixecar, buscant el seu blàster, però no podia veure'l per cap costat.

Però a pocs metres de distància s'alçava un fi fil de fum.

El sabre de llum de la Klin-Fa. Va córrer cap a ell.

El prengué i es va girar a temps de veure com la Vega queia sota una pluja de pedres i branques impulsades per la Força. Els arbustos estaven en flames, i va respirar una alenada de fum que li va atordir lleugerament, però va veure que en Bey estava aixecant una vegada més la seva arma sobre la caiguda Klin-Fa.

Mai arribaria a temps. Va fer l'únic que podia fer: llançar el sabre de llum.

Va observar com girava sobre si mateix en direcció a Bey. En Bey va aixecar una mà i de sobte el sabre va canviar dràsticament de trajectòria, girant cap a dalt a la dreta. En Bey va començar a llançar el seu cop.

-No! -va cridar l'Uldir.

El mànec del sabre de llum va xocar contra un arbre, va rebotar de forma estranya, i la fulla va travessar el cos d'en Bey des de l'espatlla fins al maluc. Es va tornar, completament incrèdul, per mirar per un instant a l'Uldir, abans que el seu cos caigués en dos trossos.

L'Uldir es va quedar dret, immòbil, durant vint segons, intentant assimilar el que acabava de passar. Després va córrer per veure la gravetat de les ferides de la Klin-Fa i la Vega.

Sobre ells va sonar un tro, i va mirar cap amunt. Era una nau de guerra Yuuzhan Vong, descendint com un meteorit.

***

En Leaft hauria udolat de satisfacció si no hagués estat udolant de dolor. En Tsaa Qalu es va preparar per rebre l'atac, gairebé amb aire casual, sabent quin seria el resultat. Però en Leaft també ho sabia. Tothom pensava que els dugs eren estúpids, cabuts, emocionals... incapaços d'aprendre.

Però aprenien bastant ràpid. El seu salt no anava dirigit cap al caçador yuuzhan vong, sinó cap al pilot, i amb una única i brutal estirada li va arrencar la caputxa cognitiva del cap i després va sortir corrent sense més, per la porta per la qual havien entrat. En Tsaa Qalu estava just darrere seu, és clar, i li guanyava terreny, quan de sobte la nau es va posar cap per avall. El yuuzhan vong, amb el seu centre de gravetat grotescament alt i les seves estúpides extremitats superiors, va aterrar de mala manera. En Leaft, fins i tot amb un membre trencat, encara va ser capaç d'aterrar millor. Per descomptat, li va doldre, i gairebé es desmaia de nou, però va aconseguir posar-se dret abans que en Qalu, i mentre la nau continuava donant sacsejades sense control, la postura quadrúpeda i baixa d'en Leaft li va fer guanyar encara més terreny.

Prou per arribar a un dels coralites, tancar-lo amb una ordre en la caputxa cognitiva, i veure com en Tsaa Qalu colpejava el casc amb una frustració espantosa i patètica. Cosa que no hauria d'haver fet. Si en Tsaa Qalu hagués emprat aquest temps a arribar a l'altre coralita, sens dubte hauria pogut controlar fàcilment un sistema que -després de tot- estava creat per la seva química i la seva fisiologia, no per la d'un dug.

Però abans que en Qalu pogués pensar-hi, el coralita que en Leaft havia pres prestat va sortir de la seva càpsula d'atracament amb una sacsejada. Aquesta vegada havia llançat el coralita a propòsit.

El dug va perdre poc temps tractant de prendre el control del Llescador de Goles mentre dirigia la seva nau lluny de la nau major.

Una imatge mental del paisatge, apropant-se ràpidament des del punt de vista del Llescador de Goles, es va formar a l'ull de la seva ment, i el dug es va permetre un somriure victoriós. Va observar des de la seva posició privilegiada a uns centenars de metres de distància com la nau d'en Qalu deixava una bonica cicatriu vermella a la vessant d'una muntanya.

***

-És agradable tornar a sentir la seva veu, Mestre Skywalker -va dir l'Uldir-. Felicitats pel naixement del seu fill.

-Gràcies, Uldir -va respondre el Mestre Skywalker-. Com van les coses per aquí?

-Els vratix poden moure's realment ràpid quan ho necessiten. Han cremat el camp i estan usant voladors per ruixar la zona circumdant. Encara estan en això, encara que en el pitjor dels casos el virus només s'haurà estès mig quilòmetre en aquest temps. Tenen una mostra de la plaga per poder fer proves, i sembla que el perill està contingut.

-Bé. Ha estat una bona feina, Uldir. Estic orgullós de tu i del teu equip. Realment has anat molt més enllà del que reclamava el deure. I la Força t'ha acompanyat.

-Mestre, a propòsit de la Força. Sé que el meu entrenament va ser un fracàs...

-La Força està amb tu, Uldir -va dir l'Skywalker-. Només que tens una relació peculiar amb ella. No vaig saber veure-ho quan vas estar a l'acadèmia, encara que crec que el Mestre Ikrit sí que ho va entendre. Recents... debats en el si dels Jedi, i el que em acabes d'explicar, m'han obligat a reconsiderar les coses.

-No ho entenc.

-No controles la força, no. No la fas servir com una eina. D'alguna manera, no ho estàs fet d'aquesta manera. Però ets part de la Força viva d'una manera que pocs Jedi mai aconsegueixen.

-No crec que jo tingui res tan especial -va dir l'Uldir.

-Això pensaves el primer cop que et vaig conèixer -va dir l'Skywalker-. Tenies una visió de l'univers centrada en tu mateix, només en tu mateix. Però vas canviar. -Va somriure-. I llavors va ser quan va començar la teva sort, no és cert? Quan et vas deixar anar. Quan vas abandonar els teus desitjos i trobar el teu veritable camí.

-Suposo. El Mestre Ikrit va dir una cosa semblant, just abans que marxés de l'acadèmia.

-Era savi -va dir l'Skywalker-. Vés a descansar amb la teva tripulació, d'acord? Encara queden alguns mons lliures on podeu relaxar-vos.

-Ho faré.

-Que la Força t'acompanyi, Uldir.

-I a vostè, Mestre.

Va apagar el transmissor d'hiperona i va tornar a la sala comuna, on esperaven els altres.

Va somriure de veure en Leaft amb el braç aparatosament encanyat.

El dug va aclucar els ulls.

-No aniràs a besar-me de nou, oi?

-Hauria. No només segueixes viu, sinó que ens has salvat a tots.

-Aquesta vegada vomitaré -li va advertir en Leaft-. Necessito explicar-te el que acabo de menjar?

-No. -Es va girar cap a la Vega-. Estableix un rumb cap a algun lloc relaxant. Ordres del Mestre Skywalker.

-D'acord, Capitost.

En Vook es va aclarir la gola.

-La plataforma de llançament Hxil abandonada al sistema Sluis Van podria estar bé. Té les torres acceleradores pre-republicanes més belles...

-Una peça de ferralla espacial sense aire? -va grunyir en Leaft-. Quina classe de vacances són aquestes? Jo dic que anem als casinos de Ciutat Núvol. Això sí que és divertit.

-Capitost? -va preguntar la Vega.

-Tu decideixes, Vega -va dir-. Estàs temporalment al comandament.

-Cap...

-Ho sento, Vega. Jo també necessito un descans.

Va trobar la Klin-Fa asseguda a la torreta artillera, amb la mirada perduda a l'espai. La seva mà embenada reposava en els seus genolls.

-No va ser culpa teva -va dir l'Uldir.

-Ho va ser, no ho va ser... -va dir ella-. Sé que he de passar pàgina. Però eren els meus amics. Els dos. I ara...

-Ja ho sé. -Li va posar la mà al braç. Per a la seva sorpresa, ella la va agafar.

-El que estava tractant de dir-te abans... -va dir-. Abans que sabés que en Bey s'havia passat al costat fosc...

-Sé que senties alguna cosa per ell -va dir l'Uldir.

-Sí. Amistat. Però sabia que els meus sentiments cap a Yabeley li havien fet mal. No sabia fins a quin punt, però ho sabia. No volia tornar a fer-li mal tan aviat.

-A què et refereixes?

Ella es va aixecar i li va mirar als ulls.

-Realment ets tan ximple, Uldir Lochett?

-Bé...

-Calla.

Li va tapar la boca amb la mà, i després amb els seus llavis. Es van quedar així durant una bona estona.

FI

---

[1] En anglès, es juga amb la similitud entre pray (prega o resa si no és a Déu) i prey (presa). Si la intenció original era fer un joc de paraules, tan sols he aconseguit trobar en català les paraules (prega i presa) com a millor referència. Si la intenció era donar a entendre que el yuuzhan vong s'equivoca en pronunciar una llengua que no és la seva, òbviament la similitud fonètica és molt més gran en anglès. No obstant això, no deixa d'existir certa similitud entre presa i prega (la "pr", les vocals, tan sols el so "g" i "s" no s'assemblen gaire com per confondre's...) que pot justificar la confusió entre les dues paraules, ja sigui per part del yuuzhan vong en parlar, o per part d'en Leaft a entendre'l. Per això, per donar més sentit a l'escena, al parlament anterior del yuuzhan vong m'he pres la llicència de substituir he said (dir) per un ambigu creure entendre'l. (N. del T.)