Enganyats (XII)

Anterior

Part 3

Capítol 12

El cel llampegava a l'est. En Zeerid comprovà el seu crono. Gairebé l'alba. La nit gairebé hi havia desaparegut. Estava massa endollat ​​per sentir fatiga. Va lluitar contra els nervis per fer la seva pregunta a l'Aryn:

-Què faràs? -Va preguntar ell.

Ella no el va mirar, i ell s'ho va prendre com un mal senyal.

-Vaig a portar-te a l'espaiport i tu vas a volar de tornada amb la teva filla.

Assumint que podia esquivar els creuers Imperials en el seu camí de tornada, cosa que no semblava possible.

-Això no és al que em refereixo, Aryn, i ho saps. Què faràs amb ella?

L'Aryn no va contestar, però la posició de la seva mandíbula li deia a Zeerid tot el que necessitava saber. Es penedia d'haver-li esmentat això de la twi'lek a l'Aryn. La seva honestedat li costaria a l'Aryn la seva ànima. Caçar al Sith que havia assassinat al seu Mestre era una cosa. Matar la twi'lek només per ferir-lo era una altra cosa. Mentre conduïa, es va trobar a si mateix desitjant que la twi'lek hagués abandonat l'espaiport.

Davant, el port va sorgir a la vista. Ell va escanejar el cel, no va veure res. La torre de control encara estava fosca. L'Imperi havia fet un treball pobre assegurant el port -tenien massa pocs homes vigilant una localització amb tants punts d'entrada potencials- però en Zeerid va suposar que tenien tropes limitades i un planeta sencer a controlar. S'alegrava per això. Altrament, el seu pla no hauria tingut ocasió de tenir èxit.

-Faré un ampli cercle i pujarem amunt. La clau d'això és la velocitat.

-No ens albiraran en els escàners?

-La torre està fosca i no veig cap maquinària al voltant. Si tenen vigilància orbital al port, bé...

Ell va arronsar les espatlles. Si l'Imperi tenia vigilància orbital o droides de vigilància d'altura vigilant l'espaiport, ell i l'Aryn tindrien problemes.

-La velocitat és la clau -Va dir ell-. Fins i tot si ens veuen, si podem pujar i anar-nos prou ràpid, encara podrem emportar-nos-la.

L'Aryn es va apartar els cabells de la cara.

-On la vas veure? La twi'lek?

-Allà -Va dir ell, assenyalant a les grans finestres de transpariacer que s'obrien cap a la plataforma d'aterratge de navilis petits on havia vist les llançadores, la nau de lliuraments, i la twi'lek. Sense tenir els seus macrobinoculars a mà, tot el que podia veure a través de les finestres eren formes grises indiscriminades, presumiblement llançadores. L'Aryn mirà per les finestres per un moment, llavors va assentir per a si mateixa.

-Anem -Va dir ella.

Ell va apagar els llums encesos de l'speeder i el va portar a cinc-cents metres, just per sobre de la part superior de l'estructura central principal de l'espaiport. Pressionant els propulsors tan fortament com podia, va accelerar cap a ella.

El seu cor s'accelerava, no per por que fossin agafats, sinó per preocupació que l'Aryn trobés a la twi'lek.

Ell va virar al voltant d'un dels braços d'aterratge de navilis grans conforme hi arribava. Ell es va encorbar darrere dels controls, anticipant el foc en qualsevol moment. Però no va arribar.

Sota ells potser a cent metres, podia veure les portes de la teulada de diverses plataformes d'aterratge de navilis petits. L'Aryn es va deslligar, es va girar i va obrir a T7. El droide bipejà.

En Zeerid frenà l'speeder però no es va aturar. Si algú els havia vist aproximar-se, volia que pensessin que l'speeder ​​simplement seguia en marxa.

-Preparada? -Va preguntar ell, i va posar al poc sofisticat pilot automàtic de l'speeder a volar durant deu klicks abans de descendir.

-Preparada.

Va deixar anar la palanca, i ell i l'Aryn ràpidament van maniobrar cap a la part del darrere de l'speeder prop de T7. El vent tirava d'ells. Ell va tenir problemes d'equilibri però l'Aryn va agafar-lo pel braç i el va equilibrar. Ells van pressionar al droide entre ells, van compartir una mirada.

-Anem -Va dir ell.

Ella va assentir i van baixar de la part posterior de l'speeder.

T7 trinà mentre queien. La massa del droide no els hi permetia controlar el seu descens; estaven donant voltes sobre si mateixos de cop i volta. El camp de visió d'en Zeerid virava ràpidament, salvatgement, entre el cel estrellat i la part superior de l'espaiport de sota. El seu estómac grimpava per la seva gola i ell va serrar les dents per mantenir avall la barra de proteïnes que havia menjat.

Al final van girar, T7 xiulant amb alarma, fins que l'Aryn els va subjectar amb el seu poder, va acabar el gir, i va frenar el seu descens. El metall i el duracret del sostre de l'espaiport s'aproximava a la trobada. Havia passat només un segon, dos. L'Aryn grunyia, els va frenar encara més, més, fins que van tocar lleument el sostre.

-Molt millor que l'última vegada -Va dir en Zeerid, somrient, el seu cor accelerat. -Podria viure tota la meva vida sense una altra caiguda i sentiria que em perdo alguna cosa.

L'Aryn no va somriure tant.

En Zeerid es va recompondre, va agafar un blàster a cada mà, i va escanejar la teulada. Va albirar un panell de conductes d'accés.

-Aquí.

Ells van córrer cap a aquest i ell va disparar a la coberta de metall amb el seu blàster, exposant un niu d'escurçons de cables. Normalment una coberta trencada hauria fet sonar l'alarma a la torre de control, però la torre de control estava fosca, desocupada.

-Fes-Ho, T7.

Un panell a l'abdomen del droide es va obrir i diversos braços fins, mecànics, van sortir. Tots acabaven en algun tipus o altre d'eina. T7 va enganxar els braços als cables i va començar a treballar. En Zeerid, encara preocupat per si havien estat vistos, va escanejar el cel. No va veure res.

T7 brunzia mentre treballava.

-Vinga, vinga -Va dir en Zeerid al droide. A l'Aryn, li va dir-: Estàs bé?

Ella semblava estranyament en calma, o preocupada.

-Estic bé -Va dir ella.

El droide va donar una sèrie de xiulets i trinats d'excitació.

-Està en el sistema de seguretat i repressió d'incendis -Va dir l'Aryn.

-Activa'l amb deu segons de retard -Va dir en Zeerid al droide.

El droide bipejà en consentiment.

En Malgus saltà a la llançadora mentre aquesta descendia prop del Temple.

-A l'espaiport Liston -li va dir al pilot-. Ràpid.

-Sí, senyor.

Va tractar de nou contactar amb l'Eleena amb el comunicador però no va tenir resposta. A cada moment que passava la seva preocupació creixia. Va reconèixer que les seves emocions el dirigien, el controlaven, sabia també de la debilitat que evidenciava, però no podia deixar que fos danyada, no per un Jedi.

L'advertència de l'Angral saltava pel seu cervell: Les passions poden portar a errors.

La veu del pilot sobre el comunicador va interrompre el fil dels seus pensaments.

-Ha escoltat les notícies d'Alderaan, senyor meu?

-Quines notícies? -Va dir en Malgus. Els seus músculs es van contraure, com en anticipació d'un cop, o combat.

El cop va arribar i li va colpejar fort.

-Hi ha rumors que s'ha arribat a un acord i que un tractat de pau serà signat a final del dia. A canvi de la conversió de certs sistemes perifèrics al control Imperial, Coruscant li serà retornada a la República.

Les paraules del pilot van empènyer les paraules de l'Angral fora del cervell d'en Malgus i van rebotar al voltant del seu cap com trets de blàster.

Sistemes perifèrics.

Coruscant retornat a la República.

Pau.

Les paraules van proporcionar calor a les emocions ja bullents d'en Malgus. Va pensar en l'Angral i l'Adraas asseguts en algun lloc junts, bevent vi i pensant que havien aconseguit alguna cosa forçant a la República a retre alguns sistemes insignificants, quan de fet havien enverinat el cos de l'Imperi amb el verí de la pau.

-Pau!

Va caminar d'un costat a un altre del compartiment, punys premuts, un animal salvatge esgotat a la seva gàbia. Els seus pensaments viraven entre l'Eleena d'una banda, l'Angral i l'Adraas per una altra.

-Pau!

Ell va aixafar el seu puny contra la mampara, va agrair el dolor.

Van pensar que podien domar-lo, l'Angral i l'Adraas, van pensar que podien usar l'Eleena per domesticar-lo. I no era això el que volia ella, també? Ella, que buscava ser la seva consciència. Ella, que li demanava que anteposés l'amor davant el seu deure a l'Imperi.

La ràbia fermentant d'en Malgus va bullir cap a la ira. Va colpejar els seus punys a la taula de treball, fent-la malbé. Va agafar una cadira i la va llançar contra la mampara, va dirigir els seus punys a través de la petita videopantalla construïda dins la paret.

-Va tot bé, Darth Malgus? -Va cridar el pilot pel comunicador.

-Tot va bé -Va dir en Malgus, encara que res hi anava.

-Arribant a l'espaiport ara, senyor meu -Va dir el pilot.

En Zeerid mirava treballar a T7 ansiós. El seu rellotge intern estava en marxa. Necessitaven seguir en moviment.

Havent-se colat en el sistema de seguretat i repressió d'incendis, T7 anava a enviar un senyal fals a la xarxa, enganyant als sensors per detectar una fuita de combustible gasós al moll d'aterratge on les llançadores Imperials havien aterrat. Una alarma indicant la fugida d'un gas combustible altament explosiu iniciaria una evacuació i procediments de ventilació.

O això esperava en Zeerid.

Els braços de metall del droide feien la seva màgia. T7 tallà un cable aquí, soldava allà, reunia diversos cables aquí, llavors els connectava a la interfície que havia tornat a cablejar. Els seus baixos xiulets i refilets li deien a Zeerid que s'estava comunicant amb la xarxa de l'espaiport. Després d'un curt temps, el droide va retreure els seus braços metàl·lics al cilindre del seu cos.

-Fet? -Va preguntar en Zeerid.

T7 bipejà un afirmatiu.

En Zeerid li va donar un copet al cap i el droide va protestar amb un bip baix.

-Llavors anem -Va dir en Zeerid.

Ell i l'Aryn van esprintar per la teulada cap a les portes de llançament, amb T7 rodant darrere d'ells. En Zeerid va comptar enrere des de deu al seu cap. Just mentre arribaven a les portes de llançament, just quan va acabar el seu compte enrere, les sirenes van començar a gemegar, audibles fins i tot des de la teulada. Una veu mecànica parlava sobre els altaveus de les instal·lacions.

-Un alliberament d'una substància nociva ha passat al moll d'aterratge setze-B. Hi ha un perill significant. Si us plau moguin-se ràpidament cap a la sortida més propera. Un alliberament d'una substància nociva ha passat al moll d'aterratge setze-B...

-Si T7 ha fet la seva feina -Va dir en Zeerid, i el droide bipejà indignat-, el sistema detectarà la fuita de gas combustible a la plataforma just a sota de nosaltres. Quan ho faci, hauria d'obrir les portes de llançament automàticament per ventilar el gas...

El sostre va vibrar conforme les portes de llançament se separaven i començaven lentament a lliscar per obrir-se.

-Ben fet -Va dir en Zeerid al droide.

Davant, en Malgus va veure el petit espaiport que l'Imperi comandava. Semblava com una aranya panxa enlaire amb massa cames, amb uns grans braços d'aterratge de navilis grans enganxats al cos inflat i elevat cap al cel. Les portes de llançament sobre les diverses plataformes d'aterratge de navilis petits puntejaven el cos de l'aranya. Totes estaven tancades excepte una. La llum es veuria sobre el cel a través de les portes obertes.

-Hi ha una multitud prop de l'entrada del port -Va dir el pilot.

En Malgus va apartar la mirada de les portes de llançament obertes per veure dotzenes de persones sortint d'una de les entrades de l'espaiport i arremolinant-se. La majoria eren treballadors del port en micos, ciutadans de Coruscant als quals l'Imperi havia pressionat per fer servei en les tasques domèstiques del port, però comptava amb potser vint soldats Imperials, una dotzena de marines de l'exèrcit, i un grapat d'altres soldats en armadura mitjana.

Va pressionar la seva cara contra la finestra per mirar més de prop els soldats. Va veure al Capità Kerse, un dels que havia escollit per acompanyar l'Eleena.

Però no va veure-la a ella.

-Descendeix a prop de les portes -Va dir ell-. Ràpid.

La llançadora va tocar terra amb un cop sec pesat i en Malgus es va afanyar. Quant el van veure, els soldats Imperials van trencar a la seva atenció i li van oferir una salutació. Els treballadors retrocedien, por en els seus ulls. Potser havien escoltat el que havia fet a l'hospital.

En Malgus caminà cap al Capità Kerse, un home poderosament robust a qui el cap calb li asseia com una llosa sobre el seu gruix coll. En Malgus es va inclinar sobre ell.

-Darth Malgus, hi ha una fuita de gas combustible en l'àrea d'aterratge de navilis petits. Evacuem mentre el sistema de seguretat...

-On és l'Eleena? -Va preguntar en Malgus.

-Ella està... -En Kerse mirà al voltant de la multitud. La seva pell es va tornar tacada. A un dels seus home, li va dir-: On és la twi'lek?

-La vaig veure prop de l'altra llançadora, senyor -Va contestar un altre dels soldats-. Vaig assumir que ens seguia.

En Malgus va agafar a Kerse per la seva pitrera de plastiacer i va tirar d'ell nas a nas.

-Estava amb tu abans de la fuita de gas?

El cap d'en Kerse es balancejava sobre el seu coll.

-Sí. Ella...

-Porta'm.

-El gas combustible, senyor meu.

-No hi ha cap gas combustible! És un estratagema per arribar fins a l'Eleena.

Per arribar-hi.

-Què? -Va dir en Kerse.

En Malgus el llançà a terra i va caminar darrere seu cap a les portes del port. Darrere d'ell, va escoltar a Kerse cridar els altres soldats perquè el seguissin. Mentre que les portes lliscaven per obrir-se davant d'en Malgus, tenia a sis soldats d'elit amb rifles blàster en òrbita al seu voltant.

-Per aquí, senyor -Va dir en Kerse, prenent posició al seu costat.

-Velocitat i precisió -va dir en Zeerid, tant com a recordatori per a si mateix com per a l'Aryn-. Velocitat i precisió.

Ells van veure les portes de llançament retreure's per ventilar el gas combustible inexistent. Les portes obertes revelaven la plataforma d'aterratge de sota. En Zeerid va veure les dues llançadores Imperials, la nau de lliuraments de classe Espiadimonis. Les sirenes continuaven cridant. La veu automatitzada en els altaveus continuava mussitant.

En Zeerid hauria interceptat la nau de lliuraments. Hauria d'esquivar els caces Imperials i els creuers en el seu camí fora de l'espai de Coruscant. Les llançadores volarien com l'atuell quadrat que eren, i seria enderrocat tan aviat com aconseguís arribar a l'atmosfera. La nau de lliuraments, almenys, li donaria una oportunitat decent de sortir netament.

Va agafar a l'Aryn pel bíceps.

-Encara pots venir amb mi, Aryn.

Ella li va mirar a la cara i ell va veure una vegada més, per primera vegada des que l'havia tornat a veure, la comprensió profunda que vivia en els seus ulls.

-No puc -Va dir ella.

-Pots -Va dir ell-. Has honrat el record del teu Mestre.

-Hora d'anar-se'n -Va dir ella-. Velocitat i precisió, vas dir.

Ell va reprimir la seva resposta i una vegada més van atrapar a T7 en la seva adherència compartida i van saltar al buit. De nou el poder de l'Aryn els va frenar en el seu descens i va estovar el seu aterratge.

Van colpejar el sòl de metall i duracret de la plataforma, assaltats per tot arreu pel gemec de les sirenes i la veu implacable dels altaveus. En Zeerid va prendre ràpidament el control de la situació.

No va veure ningú en l'àrea d'aterratge i l'única sortida -un parell de portes dobles que portaven a un gran passadís més enllà- estava oberta. Tots havien d'haver evacuat.

Les dues llançadores Imperials tenien les seves rampes d'aterratge baixades. La nau de lliuraments no la tenia i la coberta de la seva cabina de comandament estava atenuada, tan opaca com l'aigua bruta.

-T7. Necessito que facis saltar el pany per obrir aquest Espiadimonis. Ara mateix.

El droide bipejà afirmativament i va rodar cap a la porta del darrere de la nau de lliuraments. En Zeerid mirà a l'Aryn i li va donar una altra oportunitat.

-Reconsidera-ho, Aryn. -Ell es va aixecar directament davant seu, forçant-la a mirar-lo, a escoltar-lo-. Vine amb mi. Si us plau. -Ell va somriure, tractant d'alleugerir l'assumpte-. Crearem una granja a Dantooine, com vaig dir.

Ella va somriure, aparentment entretinguda pel pensament, i ell estava encantat de veure-ho.

-No puc Zeerid. Seràs un bon granger, tot i així. Vaig a trobar a la twi'lek i...

Ella es va aturar a mitja frase, els seus ulls fixos en alguna cosa sobre l'espatlla d'en Zeerid.

Ell es va girar per veure la twi'lek baixar de la rampa d'aterratge de la llançadora propera, una motxilla sobre la seva espatlla. Dos soldats Imperials amb pitreres de plastiacer la flanquejaven a cada costat. Cada un tenia un rifle blàster recolzat sobre la seva espatlla. Els tres portaven màscares per respirar. No havien abandonat la seva nau quan l'alarma va sonar, en el seu lloc simplement s'havien posat màscares. Potser hi havia alguna cosa en la llançadora que no estaven disposats a deixar desprotegida. Tothom es va quedar petrificat, i per un moment ningú es va moure.

Llavors tots alhora es van moure.

La twi'lek va deixar anar la seva motxilla, els seus ulls ben oberts rere de les lents de la seva màscara, i va anar a pels seus blàsters. Els soldats van maleir en to esmorteït, van despenjar els seus rifles, i van tractar de posar-los en ús.

L'Aryn va encendre el seu sabre de llum.

En Zeerid, un dels seus blàsters encara en mà, va disparar al soldat de la dreta. Dos trets van impactar al pit del soldat. L'armadura es va extirpar en un núvol de fum i la força de l'impacte va colpejar l'home fora de la rampa, va girar-li la seva màscara a un costat de la cara. Va colpejar la coberta i es va quedar allà, escapolint-se per trobar cobertura. En Zeerid va disparar de nou, i un cop a la part mitjana de l'home el va fer quedar tranquil.

La twi'lek va treure a la llum els seus blàsters i disparà dos, quatre, sis trets a Zeerid. L'Aryn va lliscar davant ell i la seva espasa va reflectir tots els trets, dos d'ells al darrere, cap a l'altre soldat, que li va obrir petits forats en la seva màscara. Ell va caure d'esquena cap a la rampa, mort.

-Surt d'aquí, Zeerid -Va dir l'Aryn sobre la seva espatlla. Ella va començar a caminar cap a la llançadora, cap a la twi'lek.

-Aryn -Va cridar en Zeerid, però ella no l'escoltava. Ell va imaginar que ara només escoltava la veu del seu Mestre mort.

En Zeerid es va adonar que ja no era la seva lluita. Va sostenir el seu blàster i va observar. Ja no hi havia res més que pogués fer.

L'Aryn va caminar cap a la llançadora mentre la twi'lek retrocedia cap a la rampa d'aterratge, apuntant. Abans que la twi'lek pogués disparar, l'Aryn va fer un gest amb la mà esquerra, i tots dos blàsters van sortir volant de les mans de la twi'lek i van aterrar als peus de l'Aryn. La twi'lek va articular una cosa que es va perdre en l'amortiment de la seva màscara. L'Aryn va caminar per sobre i passant els blàsters.

La twi'lek, amb els ulls ben oberts, es va girar per fugir al compartiment de la llançadora. De nou, l'Aryn va fer un gest i una explosió de poder va anar cap endavant d'ella, va colpejar cap enrere a la twi'lek, i la va portar fortament contra la maçoneria. Ella es va col·lapsar dins del compartiment de la llançadora, només els seus peus sortint prou fora perquè en Zeerid els pogués veure.

L'Aryn va desactivar la seva espasa. Es va aturar per un moment i va baixar el cap, pensant.

En Zeerid es va permetre tenir esperança, gairebé va cridar el seu nom de nou.

Però llavors ella va alçar el cap i va caminar cap a la rampa d'aterratge, caminant sobre els cossos dels soldats.

En Zeerid inclinà el seu cap per un moment, entristit. Era la seva decisió, la seva lluita. Ell es va recompondre a si mateix, es va girar, i va cridar a T7.

-Obre aquest Espiadimonis, T7. És hora de marxar.

En Vrath es va despertar amb el soroll d'un tret de blàster, el gemec agut de les sirenes, i la veu en el sistema d'altaveus del port dient alguna cosa sobre una fuita de combustible. Hi havia pres un somnífer per evadir-se i li va prendre uns moments per aclarir el seu cap. S'havia adormit a la cabina de comandaments. Va comprovar el seu crono. Gairebé l'alba, o just després. Havia estat fora de joc gran part de la nit.

Una cosa va colpejar el casc de la Navalla, un tret de blàster.

-Què dim...

Va aclarir la coberta de transpariacer de la cabina de comandament i va mirar a fora, a la plataforma d'aterratge. L'angle de la Navalla li oferia molt poc camp de visió així que podia veure poc, merament una part d'una de les llançadores Imperials atracada a prop seu. Estranyament, no va veure treballadors, ni soldats Imperials, ni droides.

Va escoltar uns quants trets de blàster més des de darrere de la nau. No tenia ni idea de què estava passant i no desitjava esbrinar-ho. Encara no tenia permís per deixar Coruscant, però no abandonaria la seva nau al moll enmig d'una batalla de foc o el que fos que estigués passant allà fora. Va imaginar que portaria a la Navalla a l'aire i romandria en l'atmosfera. Va posar el monòton i insípid anunci automàtic de l'espaiport en el seu comunicador de la nau.

-Un alliberament d'una substància nociva ha passat al moll d'aterratge setze-B. Hi ha un perill significant. Si us plau moguin-se ràpidament cap a la sortida més propera. Un alliberament d'una substància nociva...

A la paret prop d'ell, escrit en grans lletres negres, hi havia les paraules: MOLL D'ATERRATGE 16-B.

Va comprovar dues vegades per assegurar-se que la Navalla encara estava ben segellada. No ho estava. La porta del darrere estava oberta. Ell va maleir. Va jurar que l'havia tancat. Va colpejar el botó per tancar-la però encara parpellejava com oberta. Una cosa la mantenia oberta, o hi havia un error en el circuit.

Hauria de tancar-la amb l'interruptor de la part posterior o el carregament es cauria mentre volava. Va iniciar la seqüència d'auto-llançament de la Navalla, es va alçar, i es va dirigir a la part posterior de la nau. A mig camí, es va adonar que havia deixat els seus blàsters i ganivets a la cabina de comandaments. Se'ls havia tret quan va agafar el son.

No hi havia problema. No els necessitaria.

L'Aryn se sentia delirant mentre caminava per la rampa d'aterratge de la llançadora. Mantenia l'empunyadura del seu sabre de llum a la mà, mantenia la ràbia en el seu cor.

Es va frenar quan la twi'lek es va regirar, gemegant, i es va girar per veure-la apropar-se.

L'Aryn va alçar la seva mà lliure i gairebé va dir, no et faré mal, però va frenar les seves paraules abans que escapessin de la seva boca.

No volia mentir-li.

La dona furgava cap enrere lateralment, els ulls sense cap por, portant a l'Aryn cap a dins, fins que ella va topar amb la maçoneria. Ella va lliscar cap amunt per la paret de manera que es va posar dreta. L'Aryn es va detenir a dues passes d'ella. Elles es van mirar l'una a l'altra al llarg del golf sense límits de les seves respectives enteses.

A fora, les sirenes udolaven. L'Aryn ja no podia veure a Zeerid. Més important, ell ja no podia veure-la a ella.

Els ulls de la twi'lek van caure a l'empunyadura del sabre de llum de l'Aryn. L'Aryn no va sentir cap por radiant de la dona, només una tristesa suau, profunda.

-Has vingut a matar-me.

L'Aryn no ho va negar. La seva boca estava seca. Va posar en el seu cinturó el seu sabre de llum, va treure el del Mestre Zallow.

-Veig la teva ràbia -Va dir la twi'lek.

L'Aryn va pensar en el Mestre Zallow i va enfortir la seva decisió.

-No em coneixes, dona. No pretenguis que ho fas.

Ella va encendre el sabre de llum del Mestre Zallow. Els ulls de la twi'lek es van obrir i una espurna de por va esquerdar la seva façana en calma.

-No ho faig -Va admetre la twi'lek-. Però reconec la ràbia quan la veig. La conec prou bé.

Un somriure trist li va il·luminar la cara, sobreposant-se a la por en la seva expressió. Estava pensant en una altra cosa o en una altra persona a part de l'Aryn i la tristesa que radiava es va incrementar, es va aguditzar.

-La ràbia només és un altre nom per al dolor -Va dir ella-. Això ho sé bé, també. I de vegades... el dolor ens porta massa profund. El dolor et domina, no?

L'Aryn havia esperat resistència, una lluita, una protesta, alguna cosa. En el seu lloc, la twi'lek semblava... resignada.

-Em mataràs, Jedi? Per Darth Malgus? Per alguna cosa que ha fet?

Escoltar el nom d'en Malgus va avivar la calor de la ràbia de l'Aryn.

-va ferir a algú a qui estimava.

La twi'lek va assentir, va fer una única sacsejada curta, que va haver d'haver estat un riure adolorit.

-Ell fereix fins i tot a aquells als qui estima. -Ella va somriure, i la seva suau veu sonava com la pluja.

-Aquests homes i les seves guerres. El seu nom és Veradun, Jedi. I em mataria si sabés que t'ho he dit. Però els noms són importants.

L'Aryn havia de treballar per mantenir la seva ràbia. La twi'lek semblava tan... fràgil, tan ferida.

-No m'importa quin és el seu nom. Estaves amb ell. En l'atac al Temple. El vaig veure.

-El Temple. Ah. -Ella va assentir-. Sí, hi era amb ell. L'estimo. Lluito al seu costat. Tu faries el mateix.

L'Aryn no ho podia negar. Hi hauria fet el mateix... havia fet el mateix.

La ràbia que carregava des que va sentir la mort del Mestre Zallow va començar a reduir-se, a drenar d'ella davant la cara de dolor i tristesa de la twi'lek, adonant-se que el seu propi dolor no era el centre moral de l'univers. La pèrdua de la seva ràbia la va sorprendre. Des de la seva mort, no havia estat res si no ràbia. Sense ella, se sentia buida.

Dolor amb un altre nom, havia dit la twi'lek. Cert.

-Si us plau que sigui ràpid -Va dir la twi'lek-. Una mort neta, sí?

Les paraules no sonaven tant com un desafiament sinó com una petició.

-Com et dius? -Va preguntar l'Aryn.

-Eleena -va dir la twi'lek.

L'Aryn caminà cap a ella. Els ulls de l'Eleena van anar a l'espasa de l'Aryn però ella no va arronsar-se quan l'Aryn es va aproximar. Mirà als ulls de l'Aryn i l'Aryn als seus, cadascuna mesurant el dolor de l'altre, la pèrdua de l'altra.

-Els noms són importants -Va dir l'Aryn. Ella va deixar anar l'adherència en el sabre de llum del seu Mestre mort, va desactivar l'espasa, i va colpejar el pom contra la templa de l'Eleena. La twi'lek es va col·lapsar sense un so.

-I no et mataré, Eleena.

En diversos sentits, l'Eleena ja estava morta. L'Aryn es va compadir d'ella.

Encara se sentia obligada a venjar al Mestre Zallow, però no podia assassinar a l'Eleena per fer patir en Malgus. El Mestre Zallow mai ho hauria permès. L'Aryn no podia venjar-lo traint pel que ell lluitava. Potser ell havia fallat. Potser l'Orde havia fallat. Però tots dos havien fallat noblement. Hi havia alguna cosa en això.

Ella va recordar el somni que havia tingut del Mestre Zallow, d'ell dret sobre les ruïnes del Temple en silenci articulant paraules que no podia entendre llavors.

Les va entendre ara.

-Sigues fidel a tu mateixa. -Li havia dit ell.

No havia estat en Zeerid intentant dir-li el mateix tot el temps?

-Ho sento, senyor -Va dir en Kerse mentre s'afanyaven a través de l'espaiport-. Vaig assumir que havien evacuat, i no vam tenir una oportunitat de fer recompte...

-Estalvia't les excuses, Kerse -Va dir en Malgus i va resistir la urgència de tallar l'home en dos.

El llarg passadís principal del port semblava de quilòmetres de llarg. Taulells s'alineaven en ell, negocis, fins i tot carrets de venedors, tots abandonats. Videopantalles s'assentaven fosques en els murs dels salons i clubs.

Petits passadissos es ramificaven del principal, duent a plataformes de passatgers comercials, a ascensors que portaven a les grans àrees de muntatge de navilis, i a plataformes de navilis petits.

-Moveu-vos -Els va dir en Malgus, i ells ho van fer. A Kerse, li va dir-: Mostreu-me on l'has vist per última vegada.

En Kerse va assenyalar a un passadís lateral lluny cap endavant, prop del final del passadís principal.

-És aquí, senyor meu. Plataforma 16-B. A l'esquerra.

En Malgus va pensar que la 16-B estava a prop de les portes de llançament que havia vist obertes arribant a l'espaiport. Va augmentar la seva velocitat amb la Força i va anar a tota velocitat per la sala, deixant enrere als soldats. Els murs, senyals, i el terra eren una taca per a ell mentre accelerava cap a la plataforma d'aterratge, cap a l'Eleena.

T7 havia obert l'escotilla posterior de l'Espiadimonis i encara estava connectat al panell de control. En Zeerid va trigar un llarg moment en girar el seu cap de l'Espiadimonis a la llançadora Imperial on l'Aryn havia desaparegut amb la twi'lek, llavors es va girar de nou. Finalment va començar a mirar l'Espiadimonis, però la veu de l'Aryn tirar d'ell.

-Zeerid!

Es va girar per veure-la sortir de la llançadora, portant el cos tranquil de la Twi'lek en els seus braços. En Zeerid no podia dir si la twi'lek estava morta o viva. Va caminar cap a l'Aryn lentament, els seus ulls no en la twi'lek si no en l'Aryn.

-Vull saber-ho?

Temia la resposta.

-No l'he matat, Zeerid. Era important per a mi que ho sabessis.

En Zeerid es va permetre respirar.

-Me n'alegro, Aryn. Llavors vindràs amb mi, ara? -Ell va sacsejar el polze sobre la seva espatlla.

-T7 ha obert l'Espiadimonis.

-No puc, Zeerid, però estic... bé ara. Ho entens?

-No ho entenc, no.

L'Aryn va obrir la boca per parlar, es va aturar, i va inclinar el seu cap, com si hagués escoltat una cosa de lluny.

-Està venint -Va dir ella.

Els pèls del clatell d'en Zeerid es van eriçar.

-Qui està venint? Malgus?

L'Aryn es va agenollar i va deixar a la twi'lek a terra tan suaument com ho faria amb un nadó.

Les sirenes de sobte van deixar de gemegar, el so es va tallar com amb una navalla. El silenci inesperat se sentia ominós. En Zeerid mirà a les portes dobles obertes de la plataforma d'aterratge. Un passadís fosc s'estirava darrere d'elles.

L'Aryn es va alçar, va tancar els ulls, va inhalar.

-Vés, Zeerid -Va dir ella.

-No me n'aniré -Va dir en Zeerid, i va treure el seu altre blàster. Va passar la seva llengua pels seus llavis secs.

Ella va obrir els seus ulls i el va agafar amb la mirada.

-Te n'aniràs i te n'aniràs ara, Zeta. Pensa en la teva filla. Vés ara mateix. Vés... sigues un granger.

Ella va somriure i li va donar una empenta. Ell la va mirar a la cara, sabent que tenia raó.

Ell no podia deixar òrfena a l'Arra, ni tan sols per l'Aryn. Tot i això, no estava disposat a deixar-la. Va caminar prop d'ella, i la seva expressió es va suavitzar. Ella s'hi va acostar i li tocar la seva cara.

-Vés.

Portat per res més que un impuls, ell la va agafar per les espatlles i la va besar a la boca. Ella no es va resistir, fins i tot l'hi va tornar. Ell la va apartar amb els braços.

-Estàs boja, Aryn Leneer -Va dir ell.

-Potser.

Ell es va girar i es va dirigir cap a l'Espiadimonis. El sentiment dels seus llavis units als d'ell, un fantasma de suavitat que esperava que no li embruixés per sempre. Només desitjava haver-la besat més temps.

Va imaginar els seus ulls en ell i no es va atrevir a mirar enrere per por de perdre la voluntat de marxar. El pensament de l'holo de l'Arra que solia guardar al Gras, el seu somriure, el seu riure, malgrat la seva promesa a la Nat que no prendria riscos innecessaris.

Tan dur com era, va mantenir la seva esquena cap a l'Aryn Leneer.

-Puja a bord, T7 -Va dir ell mentre pujava per la rampa d'aterratge.

T7 bipejà una trista negativa.

-No véns?

De nou, una trista negativa.

En Zeerid va donar un copet al cap del droide.

-Ets un valent. Gràcies per la teva ajuda. Tingues cura de l'Aryn.

T7 xiulà un afirmatiu, seguit d'un comiat ombrívol, i va rodar lluny de l'Espiadimonis.

Els motors de la nau ja estaven en marxa. T7 havia d'haver iniciat la seqüència de llançament.

En Vrath va agafar el seu camí a través dels passadissos estrets de la Navalla fins que va aconseguir arribar al compartiment posterior, el qual s'havia convertit d'un vaixell de càrrega de tropes en un celler de càrrega. Caixes apilades magnèticament segellades a la coberta puntejaven el celler, formant un laberint de rates. Es va afanyar a través d'ell a la porta del darrere. La lluita de foc a l'exterior semblava haver-se abatut, així que es va permetre relaxar-se.

En Zeerid va observar allunyar-se a T7. Va colpejar el tauler de control per tancar la porta del darrere, i va començar a elevar-se. Va esperar fins que els panys es segellessin. Encara pensant en l'Aryn, va posar la seva mà en el fred metall de la porta.

L'Espiadimonis es va sacsejar mentre emergia dels seus propulsors. Necessitava arribar a la cabina de comandaments. No podia deixar que el pilot automàtic volés la nau quan els Imperials comencessin a disparar.

Es va afanyar a través del moll de càrrega, convertit en un laberint per les moltes caixes d'emmagatzematge que el puntejaven. Girant una cantonada, gairebé es xoca amb un altre home.

Li va portar un moment perquè el reconeixement li il·luminés... la constitució petita, els cabells foscos netament pentinats, les profundes bosses en els seus ulls morts, la fina boca.

Era l'home del Parc Karson.

Era l'home que havia traït a Zeerid i l'Aryn davant dels Sith.

Era l'home que sabia de l'Arra i la Nat.

-Tu! -Va dir en Vrath Xízor.

-Jo -Va afirmar en Zeerid.

L'Aryn va veure enlairar-se L'Espiadimonis, trobant ja a faltar en Zeerid. Va tractar d'invocar la ràbia que li havia portat a Coruscant per enfrontar-se a Malgus, però ja no sentia la mateixa calor. Va buscar a la seva butxaca, va trobar el compte del braçalet nautolà, el va sostenir entre l'índex i el polze.

S'enfrontaria a Malgus. Havia de fer-ho. Però s'enfrontaria a ell com el seu Mestre hauria desitjat, amb calma en el seu cor.

Es va aixecar sobre el cos de l'Eleena i va esperar. La presència d'en Malgus pressionava contra ella conforme s'aproximava. La seva ràbia anava davant seu com una tempesta.

En Malgus va córrer a través de les grans portes dobles i cap al moll d'aterratge. La nau d'en Vrath Xízor, Navalla, es va alçar en els seus propulsors cap a les portes obertes del sostre. Dues llançadores Imperials s'assentaven en repòs a la plataforma d'aterratge.

-Eleena! -Va cridar, odiant-se a si mateix per la seva vulnerabilitat però incapaç de contenir el crit.

Va aconseguir la Força conforme la Navalla continuava el seu ascens, va tractar de agafar-la amb la seva adherència mental. El seu ascens es va frenar. Va mantenir cap endavant tots dos braços, va fer de les seves mans urpes, i va cridar amb frustració mentre buscava retreure el poder dels propulsors de la nau.

Va sentir una estretor en la seva ment, la corda del seu poder sent tibada, estirant-se, estirant-se. No alliberaria la nau. Els seus propulsors van començar a cridar. Ell la va mantenir, dents serrades, la suor amarant el seu cos, la seva respiració una repicadissa seca a través del seu respirador.

I llavors la corda se li va escapar i la nau va volar lliure, elevant-se aconseguint les portes del sostre.

Va rugir amb la seva ràbia conforme els motors de la nau s'encenien i es dirigia cap al cel. Furiós, va activar el seu crono de canell.

-Jard, la nau de lliuraments del traficant d'espècia acaba d'abandonar l'espaiport Liston. L'Eleena pot estar a bord. Assegura-la amb un raig tractor i detingues a qualsevol a bord...

El brunzit d'un sabre de llum activant-se va tallar les seves paraules. Un altre el va seguir. Mirant a través de la plataforma d'aterratge i va veure l'Aryn Leneer, un sabre de llum a cada mà, en peu sobre el cos de l'Eleena.

Següent