Emissari del buit (VI)

Anterior

VI

Capítol IV: Relíquia de Ruïnes

La Vega Sepen va albirar l'ombra de la mort a l'escàner de llarg abast. Per a l'ull inexpert, no era gran cosa, només un punt oblong de color verd pàl·lid. Per al seu ull experimentat, era una fragata yuuzhan vong.

Hi havia adquirit la seva experiència pel camí difícil. La primera vegada que els seus ulls es van posar en les naus vivents dels yuuzhan vong era una oficial tàctica sota el comandament d'Urias Xhaxin a la nau pirata Autarca. En aquell temps, la raça extragalàctica era poc més que un rumor. L'aguerrida tripulació de l'Autarca va perdre l'escaramussa en segons, escapant només per a realitzar un salt a cegues a l'hiperespai.

Des de llavors, els yuuzhan vong havien conquerit la meitat de la galàxia.

La Vega Sepen no era cap idealista. Als dotze anys s'havia quedat sense llar i sense amics als carrers d'Eriadu quan els seus pares corellians van morir en una fusió de reactor. Va escapar d'aquella vida als quinze anys colant-se de polissó en la nau d'un contrabandista. Van estar a punt de llançar-la a l'espai, però va desafiar al segon de bord a un duel amb vibrodagues. Li van donar una oportunitat perquè la tripulació va pensar que seria divertit veure què podia fer un Nikto adult amb una noia humana de cabell platejat que amb prou feines mesurava 1,3 metres d'altura.

L'oficial era dur, i era ràpid -La Vega encara tenia una cicatriu a la galta que li ho recordava-, però no va ser prou ràpid.

Va canviar sovint de nau en els deu anys següents, acabant finalment amb Xhaxin, el que semblava un bon lloc en el qual estar.

Fins que van arribar els yuuzhan vong.

No, no era el tipus de persona que volgués salvar la galàxia, però amb els vong faria una excepció. Llevat que se'ls detingués, sens dubte matarien a tots els éssers racionals de la galàxia que no es convertissin en els seus esclaus.

Hi havia tractat de formar part de l'exèrcit, però encara que les seves habilitats eren adequades, la seva actitud era incompatible.

Així que va acabar en el cos de rescat, i, finalment, amb l'Uldir Lochett i el seu equip d'extracció i transport de Jedi, i ara aquí, mirant al que molt probablement podria ser la seva mort.

Es va gratar l'aixella i va badallar, i després va activar el comunicador.

-Vosaltres dos us ho esteu prenent amb calma -va dir-. La fragata encara no ens ha vist, però és només una qüestió d'una hora o així. Quan ens vegi, ens convertirà en pols.

-Estem treballant tan ràpid com podem -va grunyir en Leaft-. Aquest equip té més d'un segle d'antiguitat.

-I probablement no funcioni -va afegir en Vook, amb desànim.

-Actitud equivocada -va dir la Vega als dos-. És gràcies a la sort del cap que vam poder trobar tan sols aquesta baluerna, i ell compta amb nosaltres. Així que aconseguireu que funcioni, i us donareu pressa.

Va apagar el comunicador i va contemplar la superfície àrida, picada de verola de l'asteroide sense nom sobre el qual la Sort Innecessària descansava ara. No era gran cosa com asteroide, una roca de vuit quilòmetres de diàmetre i massa llisa per oferir bons amagatalls, que era el que havien anat a buscar els punts Troians del sistema Wayland. Van trobar una cosa millor: l'abonyegat casc naufragat del que havia estat un creuer de batalla. Pel seu aspecte, la nau era pre-Imperial, i una part curiosa de la Vega es va preguntar com havia anat a parar allà, en un sistema tan lluny de tot que el difunt Emperador, la mort del qual ningú lamentava, l'havia usat com a base secreta. Es va preguntar també què l'havia enderrocat, però estava agraïda que, fos el que fos el que havia provocat la seva caiguda, havia deixat tres dels seus motivadors d'hiperimpuls intactes, perquè si ella i els seus companys encara tenien alguna possibilitat de sortir amb vida del sistema, aquesta es basava en restaurar la seva pròpia capacitat d'hipervelocitat danyada.

Ara tenien les peces, que era més del que podien somiar un parell d'hores abans. Tot el que havien de fer era encaixar-les en la seva pròpia nau danyada, volar de tornada al planeta Wayland infestat de yuuzhan vong, trobar al seu capità -si estava encara amb vida- treure'l de qualsevol dificultat en que estigués, aguantar de nou el que els caigués a sobre, i esperar que no hi hagués cap interdictor en el sistema.

Si aconseguien fer tot això, i si el cap havia tingut èxit en la seva missió, llavors la seva única preocupació seria com mantenir captiva a una Jedi fosca el temps suficient per portar-la fins el Mestre Skywalker.

-La vida es torna més interessant cada dia -va murmurar la Vega.

Va veure l'ombra de la mort canviar el seu rumb de nou.

-Uuve? -va dir.

Encara estic redirigint els escuts, va ser la resposta que l'astromecànic UV002 va mostrar desplaçant-se per la pantalla. Eficiència completa estimada dins de 6,8 minuts estàndard.

-Això és genial -va respondre la Vega-. Però la fragata acaba de canviar el rumb de nou. Pots executar una anàlisi del seu nou patró de cerca?

És clar que sí, va respondre alegrement el droide.

Hi va haver una breu pausa.

Càlcul vint minuts estàndard abans que la quadrícula de cerca reveli la nostra ubicació, va oferir finalment el droide.

-Ei, hurra! -va grunyir la Vega. La seva hora acabava de quedar-se a la meitat.

Així que va ser una agradable sorpresa quan la veu d'en Vook va arribar pel comunicador només uns moments més tard, sonant un punt menys que desesperançat, el que venint d'en Vook bé podria haver estat un crit de goig.

-La instal·lació està acabada -va dir el duro.

-Uuve?

Escuts a màxima eficiència.

-Fantàstic -va dir la Vega-. Anem a volar.

-No tenim combustible -va dir en Vook-. El dipòsit tenia una fractura per les tensions. El que no cremem en venir aquí, s'ha perdut per la fuga. S'ha reparat el dany, però necessitem més suc.

-Què hi ha de la nau antiga? Queda una mica de combustible restant en els seus dipòsits?

-Ja hi havia pensat en això -va grunyir en Leaft. La seva veu sonava com si estigués dins d'una caixa de metall.

-Leaft, on ets? -va preguntar la Vega amb suspicàcia.

-On creus? -va respondre el dug lleugerament irritat-. Estic connectant una mànega de proveïment de combustible en aquest tros d'escombraries. Sembla que allà dins queda suficient com per posar-nos en marxa.

-Has sortit fora sense permís?

-Escolta, no vagis a pensar que ets el cap, Sepen -va dir en Leaft-. Ja he de rebre ordres d'un humà. No penso rebre'n de dos.

-De debò? -La veu de la Vega va sonar freda, fins i tot per a ella-. Potser hàgim de tenir una xerrada sobre la cadena de comandament un d'aquests dies.

Potser amb bastons atordidors.

-Quan vulguis, dolçor -va respondre en Leaft-. Ja està. Enganxat.

Podia veure a prop de les restes de la nau, una figura desmanegada en el seu vestit de buit. Va respirar profundament per calmar-se. Després de tot, el dug només estava fent el que havia de fer. Hi hauria d'haver consultat amb ella abans, però... millor deixar-ho passar. L'últim que necessitaven en aquell moment era barallar-se entre ells.

S'alegraria quan tinguessin el capità de tornada. Tot i que no podia imaginar com, d'alguna manera se les arreglava per mantenir a ratlla en aquesta ridícula tripulació.

Van passar uns moments de silenci, i durant cinc minuts més o menys, les coses van anar sorprenentment sense problemes. La Vega va observar com els indicadors de combustible pujaven més enllà de la meitat del recorregut.

I llavors va ser el moment quan en Leaft va dir:

-Ups.

-Què? Què passa? -va preguntar la Vega.

Però en aquell moment, alguna cosa centellejà a l'exterior, brillant com un sol, i l'asteroide es va bressolar sota els seus peus.

Des de la seva estació d'amarratge, Uuve va emetre un xiscle electrònic.

***

L'Uldir Lochett apuntà amb el seu blàster als guerrers yuuzhan vong que se li acostaven, però no va disparar.

Encara no estaven dins del seu abast, així que no volia desaprofitar cap tret. Tampoc és que fos a aconseguir gran cosa quan estiguessin a l'abast. La Klin-Fa Gi podria matar a mitja dotzena d'ells amb el seu sabre de llum si lluitava tan bé com, per exemple, els llegendaris Corran Horn o Ànakin Skywalker. No podria fer-ho, perquè no era tan bona; ja havia tingut prou problemes per eliminar un sol guerrer yuuzhan vong, allà a Bonadan. I ara estava ferida, i cansada.

Si la seva pròpia sort es mantenia fidel al seu estil -i en general era molt bona sort- ell podria eliminar-ne a tres o quatre amb el blàster abans de convertir-se en adob per al jardí en el qual es trobava.

Això deixava a la bigarrada barreja d'éssers racionals que es feien anomenar el Poble Lliure. Estaven armats amb arcs i ganivets de pedra. Contra amfibastons i armadures yuuzhan vong, va calcular que tenien, com a molt, la possibilitat d'acabar amb un enemic cada un.

Això era ser molt optimista, però bé, per què no? El total que calculava en el millor dels casos ascendia aproximadament a vint vong morts. S'enfrontaven almenys al doble d'aquesta quantitat. Tampoc podien sortir fugint, perquè els vessants rocosos darrere d'ells estaven a diversos centenars de graus centígrads, per cortesia del vapor de roca sobreescalfat que acabava de ser ruixat des de dalt en un perímetre al voltant del campament Vong. Els enormes tubs amb aspecte de cuc que havien vomitat el plasma encara s'arquejaven per sobre d'ells, sense retirar-se encara cap l'enorme cilindre que els havia enviat com altres tants tentacles d'alimentació.

-Què has dit? -va preguntar la Klin-Fa Gi.

-No he dit res -va dir l'Uldir, evitant mirar-la. La jove Jedi tenia el cabell fosc i els ulls negres. Molt bonica. I absolutament indigna de confiança.

-Encara tinc moltes coses que dir-te, creu-me -va aclarir.

-Estaves movent els llavis. -Després les seves celles es van arquejar-. Oh. Estaves comptant els nostres enemics. Mous els llavis quan comptes?

-Només quan compto les raons per les quals hauria d'haver-te llançat a l'espai quan vaig tenir l'oportunitat. -Ell la va mirar, de mala gana-. Bonic vestit, per cert.

-És l'última moda -va dir.

L'última vegada que l'havia vist, la jove Jedi portava una faldilla i mitges pròpies d'una jugadora de Bonadan. Ara estava vestida amb una cenyida peça negra de biofactura yuuzhan vong.

Els guerrers estaven ara a uns seixanta metres de distància, encara massa lluny per a un tir net.

Va disparar de totes maneres. Va fallar, però va colpejar a una roca que va explotar amb gran bellesa. Un dels vong es va dur les mans a la cara; era evident que un resquill de pedra li havia donat a l'ull.

-Quina sort tens -va comentar la Klin-Fa.

-Sí -va l'Uldir-, una mena increïble. No només vaig a morir, sinó que a més vaig a morir al teu costat. -Va somriure amb ferocitat-. Almenys no tindràs l'oportunitat d'utilitzar aquesta joguina del costat fosc que has tret del magatzem de l'Emperador, sigui el que sigui.

Va disparar de nou. Aquesta vegada va encertar a un guerrer, però el tret va rebotar en l'armadura de cranc vonduun que portava.

-En el nom dels Sith, de què estàs parlant?

-Això és, Sith, tros de...

Tot d'una es va adonar que el brillant humanoide de sis extremitats que liderava al Poble Lliure estava fent alguna cosa peculiar aproximadament a un metre de distància d'ell.

-Txer, què estàs fent? -va preguntar l'Uldir. Fos el que fos, semblava implicar un rotllo de corda. El myneyrshi anava a intentar capturar un Yuuzhan Vong amb un llaç?

-Estrangers Lliures de lluitar contra Gent Mutilada -va respondre en Txer-. Lluitar com voler amb armes de vergonya. Poble Lliure lluitar en un altre moment.

Dit això, va llançar a l'aire l'extrem de la corda que formava un llaç. L'Uldir es va adonar que la resta del Poble Lliure semblava estar fent el mateix.

Crits de batalla yuuzhan vong van ressonar quan l'Uldir va entendre el que estaven fent en Txer i la seva banda. L'aire es va omplir de brunzits quan alguns dels yuuzhan vong els van llançar alguna cosa.

Insectes atordidors, va pensar feblement l'Uldir. Eren una espècie d'escarabat modificat que els yuuzhan vong utilitzaven com a armes a distància. Va disparar amb la vaga esperança d'aconseguir encertar almenys a un dels molts que probablement anaven dirigits cap a ell.

Llavors la Klin-Fa Gi es va col·locar sobtadament davant d'ell, creant un doble infinit de llum amb el seu sabre làser. Insectes atordidors fumejants sortien rebotats en tangents improbables. L'Uldir va disparar al voltant d'ella, tractant de colpejar a les articulacions de l'armadura dels guerrers, però sense resultats a la vista.

Mentrestant, els seus antics aliats, el Poble Lliure, ascendien per les seves cordes el més ràpid que podien. S'havien adonat d'alguna cosa en el que l'Uldir no havia reparat; que l'exterior dels tubs de vapor per sobre d'ells estava cobert de protuberàncies nuoses. En Txer i el seu grup havien llançat els llaços de les seves cordes al voltant d'aquestes i estaven ascendint, allunyant-se del conflicte. Els insectes atordidors van matar-ne a dos, i dos més van caure per no haver aconseguit una subjecció prou ferma, però la resta semblava estar escapant.

Algú va agafar a l'Uldir des del darrere. Es va donar la volta per trobar el psadan que havia rescatat de l'infern només moments abans.

-Trepa -va grunyir el psadan, oferint l'extrem d'una corda penjant.

-Vés tu -va dir l'Uldir-. Jo et seguiré.

Cosa que no faria, per descomptat, perquè no hi havia temps. Els udolants guerrers estaven sobre ells.

El psadan va passar al costat de l'Uldir i es va llançar contra els yuuzhan vong rodant com l'espècie d'esfera que era. Tenia una destral de pedra a cada mà, i mentre l'Uldir l'observava colpejar a un guerrer vong a la gola i a un altre al front. Tots dos van colpejar al psadan amb els seus amfibastons, és clar, però les armes van rebotar en l'armadura natural del nadiu.

-Anem -va exclamar la Klin-Fa. Ella ja havia començat a ascendir la corda que els havien ofert.

-Vés-hi tu -va dir l'Uldir. Els vong se separaven envoltant l'enfurismat psadan com un corrent al voltant de les roques. L'Uldir va disparar dos gairebé a boca de canó. Tots dos van caure cap enrere, però semblava que probablement tornarien a aixecar-se.

-No siguis ximple. T'ha donat un regal. No el perdis.

L'Uldir va sentir un nus a la gola. Ella tenia raó. Malgrat la seva armadura, el psadan no tenia cap possibilitat, i l'Uldir tampoc. Podia morir ajudant al nadiu de Wayland, o podia viure per lluitar un altre dia.

I, de passada, fer alguna cosa amb la Jedi fosca que s'escapava davant dels seus nassos. O sobre ells, en aquest cas.

Va disparar frenèticament i va agafar la corda, però ell havia vacil·lat molt de temps. El blàster només els retindria per uns instants; mai tindria temps de grimpar, fins i tot si pogués usar ambdues mans, cosa que no podia.

I llavors alguna cosa va tractar de tirar del seu braç, i l'aire va xiular al seu costat, i els yuuzhan vong van ser cares per sota d'ell, cridant.

Gemegant, l'Uldir va deixar caure el seu blàster i es va agafar a la corda amb les dues mans, lluitant contra la força d'acceleració que estava tractant d'atreure'l de nou cap a la superfície de Wayland.

Els tubs de vapor s'estaven retraient finalment, tornant sobre els seus llargs arcs a través del cel i tirant de la Klin-Fa, el Poble Lliure, i l'Uldir Lochett cap al cuc miner en forma de barril gegant.

Tirant ràpidament d'ells.

Això farà mal, va pensar l'Uldir.

Per sobre d'ell, la Klin-Fa seguia grimpant, i arribava al tub pròpiament dit. La va sentir exclamar quan el va tocar.

Mirant cap avall, va veure punts que els seguien. Més insectes atordidors. Va veure com anaven creixent en grandària, desitjant tenir encara el blàster, sabent que mai podria utilitzar-lo encara que el tingués; sentia un dolor agònic en el seu braç esquerre, i necessitava el dret per agafar-se. Va començar a enfilar-se el millor que va poder, que no era molt bé. La superfície de la lluna selvàtica es va convertir a un mosaic verd i marró emmarcat en un gran arc negre mentre els letals insectes s'acostaven més i més, fins que van estar prou a prop per poder distingir els detalls de les seves formes quitinoses. Després, a uns metres de distància, van començar a perdre la carrera. Es van convertir en punts i van desaparèixer just quan l'Uldir aconseguia agafar l'ejector de vapor.

Amb una ganyota, va descobrir el motiu del crit de la Klin-Fa. El tub estava encara calent després d'expulsar efluvi plasmàtic. Es va estremir, i el seu pes va oscil·lar al seu braç dolent, que seguia agafat a la corda.

Una petita mà li va atrapar el canell i va tirar d'ell amb una força sorprenent.

-No, no vas a caure -va dir la Klin-Fa.

Estava cremant, però una vegada que passava la sorpresa inicial, no era insuportable. Amb l'ajuda de la Jedi, se les hi va arreglar per enfilar-se sobre el tub.

Ja havien passat l'apogeu, i conforme el conducte s'anava retirant dins del cuc miner, anava posant-se cada vegada més al vertical respecte al terra. I el que era pitjor; llevat que l'orifici del qual havia sortit aquesta cosa fos molt més gran que el tub, ell i la Jedi quedarien aixafats quan es retirés totalment.

-Hem d'arribar a l'extrem buit -va dir la Klin-Fa.

-Sí -rebufà l'Uldir-. Ja me n'he adonat.

Ignorant el millor que van poder el vertigen de la superfície que canviava ràpidament d'orientació, els dos van aconseguir ficar-se en l'extrem de la canonada. L'Uldir va entrar primer, recolzant-se contra la paret amb l'esquena i els peus, i va descendir per l'interior uns dos metres. La Klin-Fa va prendre una postura similar per sobre d'ell.

Van arribar just a temps, perquè a través de l'obertura ara només podien veure el cel.

-Bé -va dir la Klin-Fa-. Almenys hem sortit d'aquesta.

Mentre ho estava dient, una sobtada sacsejada de desacceleració va fer que la Jedi perdés la seva adherència i la va enviar estavellant-se contra l'Uldir, i tots dos van caure pel cilindre, ara vertical.

***

-Sí, ha dolgut -va dir l'Uldir.

Ell i la jove Jedi eren un dolorós embolic d'extremitats en la concavitat en forma d'U on el tub es tornava breument horitzontal abans de continuar la seva caiguda cap a l'interior del ventre de la bèstia minera. L'espatlla dislocada de l'Uldir li feia més mal que mai, però almenys ara tenia molta companyia; el seu adolorit cap, les cames magolades, i una o dues costelles trencades.

-Ei, no et queixis -va dir Klin-Fa-. Almenys seguim amb vida.

La seva veu li va sobresaltar, perquè en la gairebé total foscor no s'havia adonat que ella tenia els llavis just al costat de la seva orella. Va sentir el seu alè i de sobte es va adonar que un dels braços de la jove jeia sobre el seu pit, i el seu cap estava recolzat sobre la seva espatlla. Podia sentir els batecs del seu cor.

Podia sentir també els seus propis batecs, canviant sobtadament de tempo.

Jedi Fosca, es va recordar. Molt dolenta. He vingut aquí per aturar-la.

-Pots moure't? -va preguntar.

-És clar -va dir ella, en veu baixa-. Com si volguessis que ho fes.

-Què se suposa que vol dir això?

-Ei, la Força és un poderós aliat.

-No facis això! Estigues fora del meu cap.

Ella va parlar amb veu més seriosa.

-Ei, Lochett! No reconeixes una broma quan l'escoltes? Ja saps, treure ferro a una situació difícil i tot això.

Oh.

-És clar. T'estava seguint el corrent. Vinga, sortim d'aquí amb corredisses.

Ella es va apartar d'ell, i es va asseure.

-Serà millor que arreglem això abans -va dir ella, agafant-li del braç.

-No, escolta, espera...

Però llavors ella va retorçar i va empènyer, i fulles de foc nebular van brillar davant els ulls de l'Uldir.

-Ai! -va dir amb veu entretallada. Però el seu braç tornava a estar encaixat en el seu lloc-. Això podria haver esperat -va murmurar.

-De cap manera. No penso carregar amb tu per pujar per aquí. Has de grimpar tu mateix. -Va fer una pausa, pensativa-. On és la teva nau, de totes maneres?

-Tant de bo ho sabés -va dir l'Uldir-. Té sort d'estar en qualsevol part després del que li vas fer.

Esperava una resposta agra, però en el seu lloc va obtenir una pausa.

-Mira -va dir ella finalment-, lamento allò. És només... que no entens l'important que era que jo vingués aquí. Cada ésser racional lliure de l'univers depèn de mi. I...

-I què? -li va etzibar l'Uldir-. I vas suposar que la meva tripulació i jo érem prescindibles? D'acord, però si anaves a deixar-nos morir, almenys podries haver-nos donat una pista sobre per què estàvem morint. Encara que crec que ho he descobert.

-... I jo no volia involucrar-vos -va continuar-. Després que acabés aquí planejava tornar-vos el vostre ala-A i ajudar-vos a tornar a la civilització.

Sonava convincent, i per un instant l'Uldir la va creure.

Però, pensant-ho bé, algú poderós en la Força podria fer-t'ho creure, no?

-Sortim d'aquí -va dir-. Si sobrevivim, la qual cosa tampoc és massa probable, podem parlar d'això després.

***

-Leaft! -va exclamar la Vega-. Què està passant allà fora?

-Hufgeb Hsicl merht -va maleir el dug-. Com vaig a saber-ho? -va dir després, en bàsic.

En Vook va aparèixer al costat del colze de la Vega.

-Aquí -va dir, senyalant-. Hem despertat alguna cosa.

Sistemes d'energia activats, configuració desconeguda, va confirmar Uuve. Detectat sistema de punteria d'armament.

Una cosa més o menys esfèrica s'aixecava d'entre les restes. Era fosc, amb franges latitudinals de llum que bategaven encenent-se i apagant-se. La seva ombra va caure sobre en Leaft.

-Leaft, surt d'aquí!

-No cal que m'ho diguis! -va respondre en Leaft. Podia veure la seva silueta, amb el vestit de buit, corrent ja de quatre grapes cap a la nau.

Una llança de llum groga va aparèixer, aixecant un núvol de l'asteroide vaporitzat a mig metre del dug. Ell va udolar i el va esquivar.

-Vés a la torreta, Vook -va exclamar la Vega-. Ja.

Ella va començar prémer interruptors, encenent els sistemes.

-Uuve, en l'odiós nom de l'Emperador, què és aquesta cosa? És yuuzhan vong?

Negatiu. Sistemes no biòtics. Possiblement pilotat per intel·ligència sintètica o droide.

A l'exterior, en Leaft va esquivar un altre raig, encara més proper que l'anterior.

-La seva punteria està millorant -va murmurar la Vega. Va activar els escuts quan Leaft va desaparèixer al voltant de la corba de la nau, llançant-se cap a l'escotilla de càrrega. Ella esperava que ell aconseguís arribar dins del perímetre dels escuts d'energia abans que la cosa tornés a disparar.

-Anem a intentar una distracció -va dir la Vega, apuntant els canons de proa i llançant una salva.

Els seus raigs van donar de ple, però la nau -o el que fos- va resultar estar protegida amb els seus propis escuts. A part de la feble resplendor de les partícules estenent-se contra una barrera invisible, els seus trets no van obtenir resultat.

O més bé, no es va traduir en danys. Sens dubte havia captat la seva atenció. Aquesta vegada dos trets van creuar l'aire, un presumiblement dirigit cap al Leaft i un altre que la va colpejar directament a ella. Els escuts el van absorbir, però els seus indicadors van saltar fora d'escala.

-Leaft?

-Estic dins, Sepen -va dir la veu del dug pel comunicador-. Suggereixo que sortim traient espurnes d'aquí.

-Per una vegada estem d'acord -va respondre la Vega. Va encendre els elevadors de repulsió, va desacoblar la mànega de combustible amb els perns d'emergència, i va activar el motor iònic. La Sort Innecessària va saltar lliure de la insignificant gravetat de l'asteroide cap a l'espai lliure.

L'estranya nau va sortir darrera d'ells.

-Sembla un dron de batalla de les Guerres Clon -va dir en Vook, abstret-. Encara que no puc reconèixer el model específic, de manera que podria estar equivocat.

-És hora que algú li digui que les Guerres Clon van acabar fa temps -va dir la Vega.

-Bé, digues-li tu -li va etzibar en Leaft, traient el cap per la cabina-. Tu tens el comunicador.

-Sí -va dir la Vega-. Estava lleugerament massa ocupada salvant la teva pell polsegosa com per entaular una conversa. -Ara estic intentant pilotar. Truca'l tu.

-Jo? Deixa que sigui en Vook qui ho faci. Vaig a ocupar el seu lloc a la torreta. Tot just dispara una mica millor que un humà.

-No hi ha temps per a substitucions -va dir-. Veus això? -va indicar amb la mà els sensors de llarg abast-. Els yuuzhan vong ja ens han descobert.

La nau va trontollar i els compensadors inercials van gemegar.

-Míssil d'impacte! -va grunyir en Leaft-. Esperem que no tingui torpedes de protons.

-Truca'l!

-Grr -va grunyir en Leaft, però va activar el comunicador-. Aquí la Sort Innecessària trucant a l'estúpida i molesta nau que ens està disparant. Alto el foc, idiotes.

-Molt diplomàtic -va dir la Vega-. Estic segura que s'aturaran en qualsevol moment.

-No veig cap indicació que ens hagin escoltat tan sols -va replicar en Leaft-. Li podria haver demanat la recepta del Flup en huttès i no hauria suposat cap diferència.

El tamborineig de la torreta va continuar mentre darrere d'ells el desconegut guanyava terreny i per davant els yuuzhan vong s'acostaven.

***

-Què vas voler dir allà abans? -va preguntar la Klin-Fa Gi-. Sobre una arma del costat fosc?

Seguint al Poble Lliure, se les havien arreglat per eludir les patrulles yuuzhan vong i tornar a entrar a la selva.

-Oh, no ho sé -va respondre l'Uldir, posant-se tens-. Què portes a l'esquena?

Va indicar el paquet en forma d'aranya que s'aferrava a les espatlles del seu vestit vivent.

Ella va arquejar els llavis en un petit somriure.

-El que havia vingut a trobar. Però si creus que és una cosa que va construir l'emperador, estàs traçant un curs sense coordenades d'origen ni destí, enmig del no-res.

-Bé, què és, llavors?

-Espera. -Es va detenir a escoltar-. Haurien d'haver enviat un equip a perseguir-nos. On són?

-Esperem que molt lluny darrere de nosaltres. Hauríem de ser capaços d'arribar als caces abans que ens arribin.

-Potser

Una cosa va cruixir entre la mala herba, i va tractar d'agafar el seu sabre de llum. No hi era.

L'Uldir també va mirar cap al soroll, va veure que era un dels psadan, i es va relaxar.

-Què...? -va panteixar la Klin-Fa, acusant encara la manca de la seva arma. Després els seus ulls es van estrènyer, centrant-se en l'Uldir.

-Bé -va dir, sostenint la seva arma Jedi on ella podia veure-la-. Te la vaig treure abans, quan estàvem completament enredats.

Ella es va treure el pèl fosc de la cara.

-Impossible. Me n'hauria adonat.

-L'orgull no és l'estil dels Jedi, no? -va preguntar l'Uldir-. Potser no tingui molta capacitat de la Força, però és suficient per amagar les meves intencions si hi ha prou distracció... i si el meu oponent sent tal menyspreu cap a mi que no es molesta a prestar atenció.

-I ara què?

-Ara em dius el que està passant, o pots intentar recuperar això. Klin-Fa Gi, ens has posat en perill a la meva tripulació i a mi per última vegada. Dius que estàs en una missió per al Mestre Skywalker, però el que es diu és que estàs morta, i ell no sap res sobre una missió. Dius que no ets una Jedi fosca, però com vaig a creure't ara, després de tantes mentides?

Ella es va quedar en silenci durant una bona estona mentre avançaven ràpidament a través de la selva. Van sortir de la zona cremada que envoltava el complex yuuzhan vong, i refilades estranyes van omplir l'aire quan van molestar a alguns animals voladors locals.

-He de dir-t'ho de totes maneres -va dir per fi-, perquè encara necessito la teva ajuda.

-Llavors assegura't de no oblidar-te de res.

-No ho faré. No aquesta vegada. -Ella va reduir lleugerament la marxa, passant a unes ràpides gambades i va parlar sense mirar-lo, escodrinyant la mala herba amb la mirada.

-Odio no poder sentir als yuuzhan vong a la Força -va dir ella-. Em fa sentir estúpida.

-No obstant, te les vas arreglar per entrar al seu campament i sortir amb vida.

-Oh, primer penses que sóc un Jedi fosc, i ara penses que sóc un vong?

-És sospitós, això és tot. I a més, fixa't com estàs vestida.

-Sí, bé, sé molt sobre els yuuzhan vong, d'acord? I sobre aquest camp. Fa gairebé un any estàndard vaig ser capturada per ells.

-Capturada?

-Sí. Jo i un altre Jedi, Bey Gandan. Estàvem seguint l'exemple d'en Wurth Skidder, fent-nos passar per captius amb l'esperança d'enfrontar-nos a ells des de dins. Vam acabar sent col·locats com esclaus en una nau modeladora. Ni tan sols sabíem de l'existència dels modeladors; només havíem vist guerrers fins llavors. Els modeladors són els que fabriquen tota la biotecnologia yuuzhan vong...

-Conec als modeladors -va dir secament l'Uldir.

-Bé. Això m'estalvia una mica de temps, llavors. En qualsevol cas, ens van posar a treballar atenent un qahsa, un sistema vivent d'emmagatzematge d'informació. Fa uns mesos, ens van portar aquí, a Wayland.

-Què estan fent aquí?

-Els Yuuzhan vong estan intensament interessats en els Jedi. No existeixen en la Força, i cap d'ells pot sentir-la; però, poden veure que hi és a causa del que nosaltres fem amb ella. Ens tenen por... així que segons he pogut determinar, diverses sectes diferents de modeladors s'han posat a treballar en el "problema" Jedi. Van arribar a saber de l'Emperador, del costat fosc, i de Wayland, i van venir aquí a la recerca de pistes. Pistes sobre la manera de destruir als Jedi.

-I creus que han trobat alguna cosa.

-Han trobat alguna cosa, si. No és el que estaven buscant, però alguna cosa letal... no només per als Jedi, sinó per a tots nosaltres.

-Què van trobar exactament?

-Això no ho sé. Però era important, i estaven convençuts que assestaria un cop decisiu, potser definitiu, contra de la Nova República. Van codificar el que havien trobat en un qahsa portàtil i el van posar en una nau amb destinació a la nau d'en Tsavong Lah. En Bey i jo vam fer el nostre moviment; vam aconseguir pujar a bord i vam sabotejar els dovin basal. La nau va perdre el rumb salvatgement i es va estavellar en el Sector Corporatiu. En Bey i jo vam aconseguir escapar i... eh... vàrem prendre prestada una nau. Vam arribar a Bonadan i ens vam ocultar, vàrem construir noves espases de llum, i vam tractar de posar-nos en contacte amb la Nova República.

"Però vam descobrir que els executius s'estaven aliant amb els yuuzhan vong. També vam descobrir que el qahsa que havíem robat era inútil.

-I això per què?

-Estava codificat... genèticament. Imagina't que estava tancat, i només podia ser obert per una clau bioquímica increïblement complexa. Teníem el secret, però no el secret necessari per llegir el secret. -Va arronsar les espatlles-. Així que vaig haver de tornar aquí.

-Espera un minut. Què passa amb aquest tal Bey? I amb el qahsa?

A l'Uldir no li resultava agradable pronunciar el nom de l'altre Jedi. Alguna cosa en la forma en què ella ho deia li molestava.

-Vam decidir separar-nos. Tots dos sabíem que les probabilitats de tornar a Wayland i escapar de nou eren escasses. Vam pensar que, fins i tot sense la clau genètica, els científics de la Nova República podrien ser capaços de desxifrar el codi. Així que en Bey va volar cap a Coruscant, i jo vaig fer plans per tornar a Wayland. Les forces de l'ordre locals em van localitzar abans que aconseguís marxar, i llavors vas arribar tu.

-Ja veig. I no podries haver-me explicat això fa molt de temps?

-Quina raó tenia jo per confiar en tu? Els yuuzhan vong tenen aliats a tot arreu.

L'Uldir va arronsar les espatlles. No podia negar això.

-I ara? -va preguntar.

-Ara no tinc una altra opció.

-Espera un moment -va dir l'Uldir-. Hi ha un serrell que no m'agrada en aquesta història. Has dit que el teu soci va portar la qahsa a la Nova República, així que ell hauria d'haver explicat aquesta mateixa història, en última instància, als Jedi. Però el Mestre Skywalker no és conscient de res d'això. Ell encara pensa que estàs morta.

Ella va abaixar la mirada.

-Això és perquè en Bey mai va arribar a Coruscant. Aquesta era l'altra cosa que vaig descobrir quan era al complex modelador; ha estat capturat. Va estar aquí fins fa uns dies, per ser interrogat. Ara està sent transferit a un comboi d'esclaus.

-I encara té el missatge codificat.

-Hauria. És petit, s'oculta fàcilment... i no hi ha cap indicació en els registres dels modeladors que l'hagin trobat.

-I aquesta cosa en la teva esquena és la clau.

-Correcte.

-Així que, deixa'm endevinar; vols que et porti a aquest comboi d'esclaus. Basant-me en una història d'algú que sé que és una mentidera; una història que, fins i tot si decideixo creure, no em dóna cap garantia que l'amenaça per a la galàxia sigui tan greu com tu pretens fer-me creure.

La Klin-Fa Gi es va aturar i va clavar els seus ulls foscos directament en ell.

-Sé que t'he donat totes les raons per desconfiar de mi. Sé que no et caic bé, però el que estic dient és cert. Sigui el que sigui el que estan planejant els modeladors, és important. Van calcular el nombre de morts en milions o fins i tot milers de milions. Això sí vaig poder escoltar-lo.

La serietat amb què va dir això va enviar una tremolor al llarg de la columna vertebral de l'Uldir.

Següent