Estrella a Estrella 1(X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Hi havia al voltant d'un centenar de llotges senatorials buides en suport del boicot ithorià. Els wookiees llançaven parts de les seves consoles de conferències a l'estrada de l'orador, on un holograma del senador thyferrà oferia un pla de nou punts per entaular negociacions de pau amb els yuuzhan vong. El personal consular de Talfaglio en ple recorria les passarel·les cridant, cridant de veritat, la seva petició que els Jedi es rendissin per salvar els ostatges. Balmorra oferia plataformes de turbolàser gratuïtes a qualsevol món que enviés una flota en la seva defensa, i els droides de seguretat brunzien per l'aire a banda i banda buscant en va un assassí de Dathomir que es rumorejava estava amagat a la sala.

No era així com a Borsk Fey'lya li hauria agradat reunir-se amb l'emissari d'en Tsavong Lah. Hauria preferit rebre'l a la Sala de Recepcions de l'Estat, mentre prenia una copa de fi licor endorià, elaborant amb tranquil·litat un guió acceptable per a la seva trobada pública. Però l'emissari havia rebutjat la invitació, suggerint en el seu lloc que el Cap d'Estat el rebés en desembarcar de la nau, un gest de deferència que havia dividit encara més al Senat i minat els ja decreixents suports d'en Borsk. Per tant, en no haver pogut arribar a un compromís, allí estaven, trobant-se per primera vegada a la Gran Sala de Convocatòries del Senat de la Nova República, amb tota la galàxia mirant i no sabent cap el que diria l'altre. Com diu aquesta frase feta, era un gran moment històric, d'aquells en els quals els imperis s'eleven o cauen pel que diu un polític i el favor de la posteritat es perd o es guanya en un segon. El Cap d'Estat Fey'lya se sentia a punt de vomitar.

El yuuzhan vong, recordant llunyanament a un Jedi presentant-se amb una capa amb caputxa sobre l'armadura escarlata de crancs vonduun, va fer esperar-lo mentre descendia tres-cents metres d'escales al pas d'un mandrós dels pantans de Dagobah. Anava sense guardaespatlles, donant la impressió que no necessitava més protecció que la de la seva armadura vivent i el llarg amfibastó que portava a la mà. No va prestar atenció als xiuxiuejos i esbroncades de molts dels senadors, i encara menys als bojos que se li acostaven per suggerir una trobada privada. L'únic moment en què va apartar la vista va ser quan els togorians li van llançar una andanada de tasses de cafè, i fins i tot llavors només va ser per mirar de forma ombrívola als droides de seguretat que van interceptar la descàrrega.

En Borsk va desitjar sobtadament haver demanat al sergent al càrrec que el desarmés. Havia pensat que enfrontar-se a un guerrer armat li faria semblar valent en l'HoloRed, però ja no estava tan segur. Encara que els droides de seguretat deixarien l'emissari sense sentit al primer senyal d'atac, en Borsk es coneixia prou bé com adonar-se que ni tan sols les holocàmeres podien dissimular la seva ansietat.

Quan el yuuzhan vong va arribar per fi al terra de la cambra, es va aturar a un costat de l'estrada de l'orador i va esperar. Com havien acordat els seus negociadors, en Borsk va baixar de la consola de Cap d'Estat per aturar-se davant ell. Li seguien dos membres del Consell Assessor, la Viqi Shesh de Kuat i en Fyor Rodan de Commenor. No van intercanviar salutacions o cortesies.

-Sóc en Borsk Fey'lya. Li he convidat aquí per parlar dels ostatges de Talfaglio.

-Què cal discutir? -l'emissari va alçar la mà i es va fer enrere la caputxa, mostrant l'habitual destrossa que era una cara yuuzhan vong-. Les paraules que li vaig dirigir a la Leia Solo van ser prou clares.

L'escàndol de la sala va disminuir donant pas a un brunzit elèctric mentre els ajudants consulars buscaven en els bancs de dades equivalències en rostre i veu. En Borsk no necessitava aquesta ajuda. Encara no s'havia enfrontat cara a cara amb molts invasors, més aviat amb cap, havia vist un centenar de vegades l'holograma de la reunió a Bilbringi. El retorçat rostre d'en Nom Anor li era gairebé tan familiar com el seu propi, fins i tot malgrat tenir un nou ull fals omplint el que a l'holo era una conca buida.

-La Leia Solo ja no és una representant d'aquest govern -va dir en Borsk amb to desdenyós, encara que tenia el pèl de punta-. Si tenen alguna cosa a dir a la Nova República, haurà de dir-m'ho a mi.

L'emissari va mirar a Borsk pel seu únic ull bo, clarament sorprès pel seu desvergonyiment.

-No coneix les nostres condicions?

Un murmuri d'indignació va créixer a la cambra a mesura que els ajudants consulars informaven als seus senyors de la identitat de l'enviat, i en Borsk va saber que havia d'actuar amb rapidesa. Estava molt documentat el paper que havia tingut en Nom Anor en el conflicte Rhommamul-Osarian i en la caiguda de Duro, i que l'haguessin triat com a emissari era un insult clar.

-Sé que ha amenaçat amb matar milions de ciutadans de la Nova República -va dir en Borsk-. L'he fet venir perquè ens doni una explicació.

El murmuri de la sala va augmentar fins a ser gairebé un clam, i els wookiees van bordar la seva aprovació. En Borsk no va fer res per fer callar el soroll, cosa que els de Talfaglio van interpretar correctament com un gest d'ànim i van intentar contrarestar-lo encoratjant als seus aliats a fer callar els wookiees. Això va provocar un contrarrugit ensordidor per part dels defensors dels Jedi, i en Borsk es va adonar que potser havia trobat la manera de guanyar-se el seu suport. Va creuar la seva mirada amb la d'en Nom Anor i va permetre que el tumult continués, fins que la Viqi Shesh va tornar a l'estrada del Consell Assessor i va usar la megafonia per demanar silenci. A Borsk li va preocupar menys la traïció de la seva patrocinada que la rapidesa amb què van ser recompensats els seus esforços.

El cor d'esbroncades no havia estat tan sonor com li hauria agradat a Borsk, i per un moment va preocupar-li estar cometent un error. Encara que molts dels sistemes que donaven suport als Jedi eren gairebé fanàtics en la seva lleialtat, aquests solien ser els ja conquerits o aïllats de la resta de la Nova República per la ruta d'invasió. En canvi, els mons que preferien apaivagar amb recursos vitals per a l'esforç de guerra i bases de poder polític eren crítics perquè en Borsk pogués continuar en el seu lloc de Cap d'Estat. Els yuuzhan vong sabien tot això, motiu pel qual havien enviat a un conegut espia per representar-los. Volien dividir al Senat entre els que podien intimidar i els que no, i en Borsk portava en política el temps suficient com per saber el que li passava als que eren fàcilment intimidats.

Va esperar mentre la mirada d'en Nom Anor recorria les llotges, passant de llarg amb un somriure confiat davant els que es burlaven d'ell i demorant-se davant els quals guardaven silenci, fins que aquests se sentien molestos i apartaven els ulls. En Borsk va admirar la tècnica de l'emissari. Era una maniobra clàssica d'intimidació, que resultava encara més efectiva pel fet que els yuuzhan vong havien demostrat una vegada i una altra que no dubtarien a fer realitat fins i tot l'amenaça més improbable. Per sort per a la Nova República, aquí s'enfrontaven a un veritable mestre, o almenys aquesta era la humil opinió del seu Cap d'Estat.

Quan la mirada d'en Nom Anor va tornar a fixar-se en la tribuna de l'orador, en Borsk va fer un pas per posar-se a una mà de distància del pit del yuuzhan vong. Va tirar enrere el cap per mirar a la part inferior de la barbeta partida de l'altre, ressaltant així a propòsit la seva figura grassoneta contra la més massissa del seu adversari.

-Als yuuzhan vong els hi han de preocupar molt els nostres Jedi, per creure que un grapat d'ells val tantes vides.

En Borsk va parlar en veu tan baixa que el droide de so va haver de desplaçar-se surant fins a ells per poder captar les seves paraules i, tal com havia planejat, en Nom Anor va haver de retrocedir un pas per poder-lo mirar.

Les vostres vides no signifiquen res per a nosaltres.

-De veritat? -En Borsk mirà les llotges més altes buscant al senador pacifista de Thyferra-. Ja em semblava a mi.

El silenci va regnar a la sala i, quan el bothan va sentir la remor d'un miler de culs senatorials removent-se en el seu seient, va saber que ho havia aconseguit. Tenia a l'audiència en el seu poder; això no era el que esperaven sentir i amb prou feines s'atrevien a respirar per por a perdre's el que passaria a continuació.

Llavors la Viqi Shesh va fer un pas per situar-se al seu costat i en Borsk gairebé va poder sentir com l'excitació s'esvaïa de la sala.

-El que el Cap d'Estat vol dir, ambaixador, és que potser els yuuzhan vong no entenguin la relació de la Nova República amb els Jedi. No tenim control sobre ells.

-No -En Borsk va dirigir a la Shesh una mirada que hauria fos el duracer-. Això no és el que vol dir el Cap d'Estat.

La Shesh va empal·lidir, però es va negar a fer marxa enrere.

-Li prego em perdoni.

-La Senadora de Kuat és benvinguda a expressar la seva opinió en els fòrums adequats, però no hauria de presumir de parlar pel Cap d'Estat -En Borsk la va mirar fixament fins que va retrocedir, i després es va tornar cap a Nom Anor. -El que vol dir el Cap d'Estat és que els yuuzhan vong són covards i assassins. Si tinguessin el valor del més inferior dels seus esclaus, deixarien d'amagar-se darrere de refugiats indefensos i anirien a enfrontar-se als Jedi.

-No ens amaguem! -va replicar en Nom Anor. -Són els Jedi els que s'amaguen!

-De veritat? -va respondre en Borsk amb to de sarcasme-. Llavors els hi suggereixo que mirin en el Sector Corellià. Tinc entès que fa poc se'ls ha vist per Froz.

Gran part de la sala va esclatar en riallades. La "irresponsable emboscada Jedi" de Froz havia dominat la programació de l'HoloRed en els últims dies. Era massa aviat per saber si el comentari d'en Borsk canviaria el biaix amb què es donava la notícia, però per descomptat mantindria l'incident, i al Cap d'Estat, present en els noticiaris de dies vinents.

L'ull fals d'en Nom Anor girà per mirar a Borsk, i al bothan li va donar una bolcada l'estómac. Havia llegit els informes sobre el fals ull confiscat a Bilbringi i estava al corrent de la desagradable mort que sobrevindria a qualsevol amb la desgràcia que li buidessin el seu verí a la cara. Però es va negar a retrocedir. Ja sentia créixer el suport dels partidaris dels Jedi i sabia que mostrar por seria llençar per la borda tot el que acabava d'aconseguir.

Llavors, en una fogonada d'inspiració, va saber el que havia de dir, com cristal·litzar el seu suport.

-I potser hagin de buscar-los a espai bothan. Sé de bona tinta que els Jedi són allà molt estimats.

Això va provocar una riallada encara més gran que el de Froz, ja que en Borsk i els Jedi no tenien bones relacions des de, bé, des de sempre. Era un punt feble en el pla que estava traçant amb rapidesa, i esperava poder-lo solucionar demanant obertament al seu sistema natal que donés suport als Jedi. Va alçar la mirada cap a la llotja bothana, i va veure allà al senador Mak Sezala, dirigint-li una mirada assassina. En Borsk aplanà les orelles en senyal d'advertència i en Sezala es va aixecar obedient per suggerir altres planetes on podien buscar-los els yuuzhan vong. Cap d'aquests mons estava habitat, però n'hi va haver prou perquè els senadors d'un centenar de sistemes es posessin drets per fer suggeriments similars.

Els ulls d'en Nom Anor es van estrènyer. En Borsk va pensar que potser havia anat massa lluny, però el yuuzhan vong va fer un pas enrere.

-Transmetré els seus suggeriments -es va tornar cap a l'escala i va mirar a les llotges-. Totes elles.

-Molt bé, però ho farà per víllip -va dir en Borsk. En Nom Anor el mirà de dalt a baix.

-Què?

-Podrà transmetre els seus suggeriments per víllip -En Borsk no va voler perdre l'oportunitat de burlar-se del conegut espia-. Li vaig fer venir perquè expliqués per què han agafat un milió d'ostatges. No se n'anirà fins que ho expliqui.

La rèplica d'en Nom Anor es va perdre en un tumult de rugits wookiee. A Borsk li van encantar les ovacions. No podria tornar a trepitjar espai bothan, però li van encantar les ovacions.

Següent