17
La
foscor de la selva era tan espessa que la Jaina pràcticament podia
assaborir-la. Seguia l'àgil Chewbacca més gràcies al so que per qualsevol altre
sentit, i va descobrir que estava començant a confiar cada vegada més en la
Força per guiar les mans i els peus. L'aire estava més fred allà que sota el
dosser de vegetació. La Jaina es va estremir, encara que dubtava que això fos
totalment a causa del descens de la temperatura.
En
Chewie obria la marxa sense cap vacil·lació gràcies a la seva aguda vista de wookiee.
De tant en tant bordava un advertiment per prevenir-li de la presència d'una
branca menys sòlida del que era habitual o una extensió de molsa relliscosa.
Cap dels dos s'esforçava massa per no fer soroll: la seva única preocupació era
arribar fins als seus amics abans que fos massa tard.
Els
ulls de la Jaina es van anar acostumant a la foscor prou perquè pogués
distingir les borroses siluetes dels troncs dels arbres, masses negres que es retallaven
contra el gris del cel. Això no l'ajudava molt a l'hora d'avançar, però sempre
servia d'alguna cosa. En Chewbacca va emetre un esbufec ofegat
i va deixar anar un suau lladruc de triomf.
-
Van venir per aquesta direcció? -Va preguntar la Jaina,
El
wookiee va respondre amb un xiscle afirmatiu. Les seves olors hi eren. En
Chewbacca detectava quatre..., no, cinc rastres olfactius, així com una feble
olor de metall. La Jaina va decidir que devia estar captant l'olor de TM2. En Chewie
va deixar anar un grunyit gutural i va explicar que també estava percebent
altres olors: plastiacer, branques cremades i l'olor de tempesta de l'ozó
produït per les descàrregues desintegradores.
La
Jaina va sentir que el cor li feia un tomb.
-
No hi ha dubte que sembla com si les Germanes de la Nit haguessin portat
soldats de les tropes d'assalt aquí baix amb elles -va comentar.
En
Chewie va incrementar la velocitat i va començar a seguir aquell nou rastre. En
un moment donat, la Jaina va calcular malament el seu següent pas i va estar a
punt de caure entre un parell de branques que estaven més separades del que
havia pensat.
-Amb
prou feines puc veure-hi, Chewie -va dir.
El
wookiee es va aturar durant uns moments amb un esbufec de
comprensió, va furgar en la motxilla d'emergència que havia agafat a la fàbrica
i va treure d'ella un petit recipient fet amb una reixeta metàl·lica. La Jaina
va reconèixer un reclam per fomosques. El wookiee va trencar el segell.
Uns
moments després, com si els puntets lluminosos s'haguessin materialitzat
directament a partir de l'aire, la superfície del reclam estava coberta de
diminuts insectes fosforescents. En Chewbacca va penjar el reclam d'una tira de
cuir a la cintura de la Jaina. La «llum» projectava una claredat rosada que
ondulava davant d'ella com la cua d'un cometa amb cadascun dels moviments de la
jove.
En
Chewbacca va assenyalar cap avall, indicant una branca recent cremada i els
senyals foscos deixats pels trets. Els altres havien anat per allà.
-
Tens raó -va dir la Jaina -. Puc sentir la seva presència davant nostre i no
molt lluny.
El
wookiee la va ajudar a creuar la bretxa en la vegetació i va reprendre el seu
descens. La Jaina va anar baixant lentament darrere del wookiee, observant amb
més atenció els agafadors i llocs on es podien posar els peus gràcies a la
resplendor de les fomosques que il·luminaven el seu camí. Una vaga sensació d’inexplicable
temor va anar creixent al seu interior a mesura que anaven descendint un nivell
darrere l'altre. La Jaina podia sentir el pes opressiu i asfixiant de la jungla
que s'estenia per sobre dels seus caps.
Depredadors
invisibles avançaven a grans salts sobre les branques plenes de fulles en
persecució de les seves preses. Els crits de les víctimes caigudes en aquella
interminable cacera ressonaven pel laberint del brancatge. Criatures encara més
petites trinaven, brunzien i parlotejaven. A jutjar pels sons que produïen, la
Jaina va pensar que cap d'elles semblava amistosa.
La
Jaina sabia que els seus amics eren grans combatents, però també sabia que fins
i tot en Lowie, el més fort de tots ells, temia les jungles de Kashyyyk. Per si
sol això ja era un motiu de preocupació, però els joves Cavallers Jedi i la Sirra
tenien alguna cosa més que témer a part de les mortíferes plantes i animals que
habitaven en els nivells inferiors de la jungla.
La
Jaina va tenir el pressentiment que estava a punt de passar alguna cosa
terrible.
-
No hi ha temps per perdre! -Va dir amb veu urgent.
Va
prémer el pas. En Chewbacca va percebre la seva preocupació i la va imitar,
prenent-se el temps just per posar els peus en una branca abans de saltar a una
més baixa.
La
Jaina va sentir un crit llunyà, una veu humana que semblava estar plena de
terror i que es va confondre amb els sons de la selva. Quan es va aturar per
mirar en aquesta direcció, va veure centelleigs lluminosos i va sentir el
xiuxiueig guspirejant d'un rifle desintegrador.,
I
llavors la branca mig podrida sobre la qual havia posat els peus va cruixir i
va amenaçar amb partir-se. El seu apressament havia fet que la Jaina no es prengués
la molèstia d'inspeccionar la branca abans de pujar-hi. En Chewbacca va girar i
va allargar el braç per posar-la fora de perill sobre una branca més gruixuda
que es trobava més a prop del tronc. La Jaina es va debatre frenèticament en un
desesperat intent de recobrar l'equilibri.
Però
tot aquell costat de l'arbre wroshyr devia haver quedat debilitat per la
podridura o alguna malaltia, ja que la branca sobre la qual es trobava el
corpulent wookiee també va cedir en aquell mateix instant. La fusta es va
partir amb un sorollós espetec i va deixar de sostenir el seu pes.
Amb
la boca oberta en un esgarip silenciós, la Jaina va veure com en Chewbacca
queia en el buit, precipitant-se sorollosament cap a la foscor inferior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada