Estrella a Estrella 1(XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

-Què podia pensar jo quan l'Ulaha va atacar? -Va preguntar en Jacen. Malgrat la seva frustració, parlava en veu baixa per no molestar-la a ella o qualsevol dels altres sumits en un tràngol curatiu en els bancs niu dels yuuzhan vong-. Va semblar com si l'Ànakin l'hi hagués ordenat, i no vaig ser l'únic que ho va pensar.

-És un fet -va admetre la Tenel Ka. Estava asseguda al seu costat en un banc niu, fregant la seva espatlla amb la seva d'una manera que era una cosa més una postura còmode. Tenien els sabres làser a mà; no pensaven córrer cap risc amb un voxyn encara lliure pels conductes del sistema-. Però tu ets el seu germà. El que en altres pot semblar una equivocació, en tu és un judici. I les teves objeccions al consell d'en Lando no ajuden.

-Els jugadors i els espies es poden permetre prescindir de la moral -va replicar en Jacen-. Però un Jedi no. El nostre poder ens facilita massa el prendre un camí fosc, i de succeir això no seríem els únics a patir-lo.

-És cert. Però, recordes el meu primer sabre làser?

-Com podria oblidar-ho? -va preguntar en Jacen, preguntant on volia anar a parar. La Tenel Ka havia comès l'error de construir amb presses el seu primer sabre làser, i el vidre defectuós va fer que fallés durant un entrenament amb Jacen. La fulla d'ell li havia llescat el braç esquerre, en la que va ser primera lliçó sobre la càrrega que representa tenir un gran poder-. Em vaig sentir responsable de l'accident durant molt de temps. De fet, segueixo sentint-me així, en part. Però no veig què té a veure això amb l'Ànakin i amb mi.

-Ningú va tenir la culpa de l'accident excepte jo -La Tenel Ka li va donar un copet al pit amb la seva única mà per emfatitzar la seva argumentació-. El que jo vaig prendre per confiança en les meves habilitats de lluitadora era arrogància. Per això vaig construir un sabre làser defectuós.

-Arrogància -Va repetir en Jacen. Per molt que ho intentés seguia sense veure en què s'assemblava el seu error al de la Tenel Ka-. I?

-Creus que ets l'únic Jedi d'entre nosaltres que comprèn el perill que suposa el Costat Fosc?

-És clar que no. La majoria de nosaltres vam tenir problemes amb l'Acadèmia de les Ombres, i fins i tot en Zekk es va tornar... -En Jacen va deixar sense acabar la frase, comprenent per fi l'argument de la Tenel Ka. L'Ànakin coneixia el perill que suposava el Costat Fosc tan bé com qualsevol. Creure que era capaç d'ordenar el boig atac de l'Ulaha era dubtar d'una cosa més que de la seva opinió, era dubtar del seu mateix caràcter. En Jacen va negar amb el cap, sentint-se culpable-. Va ser un error. Un error molt greu.

-És un fet -La Tenel Ka xocà la seva espatlla amb la d'ell-. Però no hi ha necessitat d'emmurriar-se. A mi sempre em cauràs bé.

En Jacen va sentir l'estómac buit.

-Tan furiós creus que està?

La Tenel Ka va posar els ulls en blanc, llavors va agafar un contenidor de loció de bacta i va saltar del banc niu per atendre els seus insensibilitzats amics.

-Era un acudit, Jacen.

-Ah! -En Jacen va agafar el seu sabre làser i la va seguir de prop-. Ja. Has d'aprendre a fer-los millor.

Ella el va mirar de dalt a baix.

-Doncs a mi m'ha semblat molt bo -es va acostar a l'Ulaha, que seguia respirant amb irregularitat fins i tot en el seu tràngol curatiu, i li va apartar el llençol. -Veuràs com et perdona, Jacen, i llavors les coses tornaran a la normalitat.

Va posar una nova capa de loció sobre les ferides de l'Ulaha. No era tan efectiva com la immersió en un tanc, però era millor que qualsevol altra cosa que poguessin fer per ella.

A la coberta inferior, un cervell localitzador d'objectius yuuzhan vong estava obert en una taula de la sala d'oficials, i el seu bany de nutrients omplia la sala amb una olor d'algues podrides. L'òrgan era una barreja d'axons i dendrons units per una massa gelatinosa de raïms de neurones, tot això dins d'una closca amb forma de nou. Encara que la Jaina trobava l'estructura de l'ordinador biòtic irremeiablement desconcertant, en Lowbacca estava concentrat disseccionant-lo amb un petit conjunt d'eines d'esteriacer amb què tallava aquí i desplaçava allà, grunyint de satisfacció cada vegada que les fibres es reconnectaven en nous llocs. Al final, va fondre un fil curt d'axon entre dos trams de dendron, i va riure satisfet quan el peduncle d'un ull que penjava a la part davantera de la closca es va aixecar per mirar-la a ella.

En Lowbacca va grunyir una petició, que M-TD, recentment recuperat de la càpsula d'equipament, va traduir com «L'amo Lowbacca pregunta si seria tan amable com per circumnavegar la taula».

La Jaina va fer el que li demanava, tot i conèixer el wookiee prou bé com per saber que en Lowbacca havia formulat la petició de forma lleugerament menys eloqüent. L'ull va seguir els seus progressos, usant una tija de control de la part posterior de la closca per fer girar el cervell.

-Busca ajuda, Lowie -es va riure Jaina-. Això és d'allò més Sith.

En Lowbacca va grunyir una rialla, va estabilitzar la closca amb una manassa i ficà a dins un tallafibres molt fi. La Jaina es va apartar del cervell localitzador d'objectius per trobar-se amb Zekk, que esperava amb un cep de fotons del sistema de sensors de la càpsula d'equipament.

-No hi ha pel·lícules detectores de recanvi en el kit del droide -va dir-. Igual podem treure una d'això i encaixar-lo.

-Val la pena intentar-ho.

La Jaina va creuar la primera la sala d'oficials fins on era 2-1S, regenerant en silenci la seva armadura de laminànium i executant diagnòstics interns. Des que van despertar dels seus tràngols curatius, Jaina, Zekk i Lowbacca havien treballat sense descans ajudant al droide bèl·lic a autoreparar-se, però 2-1S seguia tenint pinta d'haver agafat un turbolàser pel costat que no devia. Havien substituït els fotoreceptors amb recanvis del kit que en Lando havia inclòs en la càpsula d'equipament, però diversos insectes atordidors havien penetrat dins del crani, destrossant plaques de circuits i sistemes detectors més enllà de qualsevol reparació possible. Per fortuna, en Zekk havia passat gran part de la seva vida com a drapaire als perillosos barris baixos de Coruscant i tenia un talent especial en la Força per trobar coses. De moment havia aconseguit trobar substituts per als sensors infrarojos i els ultrasònics, i, ara potser també per als analitzadors gamma.

La Jaina va agafar la fina fulla de pel·lícula detectora del cep de fotons i la hi va mostrar a 2-1S.

-Què et sembla això per al teu sistema gamma?

CYV 2-1S examinà la fulla amb els fotoreceptors abans de contestar amb veu trencada.

-Afirmatiu -La seva veu era el fantasma de la d'en Lando, plena d'estàtica, però aquesta era la menor de les seves preocupacions-. Té el doble de gruix.

-Un altre èxit d'en Zekk -va dir la Jaina. Es va tornar i se'l va trobar mirant-la, aquells ulls amb dos tons de verd, i la forma en què sostenien la seva mirada reflectia un sentiment més profund que el de l'amistat. La Jaina va esperar un moment a què mirés a un altre costat i quan no ho va fer li va lliurar la pel·lícula detectora-. Aguanta això mentre vaig a pel tallador.

Encara que la Jaina no era cega a la decepció que va enfosquir el rostre d'en Zekk, es va cuidar molt de mantenir una expressió neutra mentre agafava el tallador làser. No és que no sentís res per en Zekk, de fet uns anys abans li costava no pensar-hi; però els seus sentiments havien anat canviant amb el temps, passant d'un enamorament a alguna cosa molt semblant al que sentia pels seus germans. Era amor, sí, però no físic, i sense l'espurna que havia sentit al Badia de Tafanda, quan en Jag Fel ignorà a tot el gabinet d'en Borsk Fey'lya per presentar-se davant ella.

Això havia fet que sentís alguna cosa especial a la boca de l'estómac... però estava sent una ximple. No tenia ni idea d'on estava en Jag Fel, probablement no en la galàxia coneguda, i era encara menys probable que tornessin a trobar-se. Si seguia esperant sentir una altra descàrrega així, tindria l'edat de la Mara abans que...

-Jaina? -En Zekk sacsejà la pel·lícula detectora davant la seva cara-. Vas a tallar o no?

-És clar, però hem de prendre les mesures -La Jaina va apartar la cara per ocultar el seu enrojolament-. On vaig posar l'hidrocalculador?

En Tesar Sebatyne estava a pocs metres de distància d'allà, arrossegant-se sobre el ventre per la negra brutícia del principal conducte d'eliminació del Mort Exquisida, quan va sentir el xiuxiueig d'una criatura de grans dimensions al moment de contenir l'alè. Va alçar l'improvisat escut de duracer i va usar la Força per empènyer conducte avall. Es va sentir un rot apagat i un sonor xiuxiueig quan va brollar l'àcid, seguits d'un so metàl·lic quan l'escut va xocar contra el voxyn.

En Tesar xiuxiuejà de riure i va emprar la Força per empènyer al voxyn i l'escut conducte baix. Quan la criatura va bordar i va intentar ficar el morro pels forats que havia fet l'àcid al duracer, el barabel va treure la pistola i va fer un únic tret. El morro de la criatura va esclatar en un raig de sang negra, omplint el conducte de vapors tòxics. En Tesar xiuxiuejà en la seva màscara respiradora i va tornar a disparar.

El voxyn va rugir, es va treure l'improvisat escut del morro i va desaparèixer pel conducte. El barabel es va imaginar a la bèstia en la seva ment i va buscar a les seves companyes de niu per transmetre'ls una impressió de moviment i de la criatura fent-se més gran.

Un moment després, la Bela li responia amb una imatge de la lluentor corporal de la criatura. Com la majoria dels barabels, podia veure l'espectre infraroig i molt sovint localitzava les seves preses per la calor corporal. Li va transmetre una sensació de perill imminent i en Tesar va saber que havia de donar-se pressa. Va retrocedir dos metres i es va ficar per un conducte lateral.

Va comptar tres lents batecs reptilians abans que una sèrie de panteixos reverberés en el corall Yorik. El conducte es va il·luminar amb el brillant esclat dels minicanons de les seves companyes de niu, situades a la següent intersecció en angle recte l'una de l'altra i va haver de tancar els ulls. L'agut xiscle del voxyn va traspassar l'aire estancat com un sabre làser, per després reduir el to i començar a ondular.

Haurien fallat?, es va preguntar en Tesar. Com era possible?

La irritació de les seves companyes de niu li va convèncer que no havien fallat. El micròfon de la seva oïda va detectar una variació sobtada al xiscle del voxyn i es van desconnectar, aïllant les orelles de l'impacte desorientador d'una ona de compressió.

Va sentir una vibració profunda i dolorosa a la boca de l'estómac però la va compartir amb l'excitació de les seves companyes de niu mentre seguien disparant a la seva presa. Per la seva sang freda, com li agradava anar de caça amb les seves companyes de niu!

Els minicanons van acabar callant i els seus micròfons van tornar a obrir-se. Va treure la llengua dins de la màscara respiradora i olorà a ozó filtrat i a coral Yorik socarrimat, i a una olor rogenca i antisèptica que va reconèixer com a sang de voxyn desintoxicada.

Va enviar a les seves germanes una pregunta-sensació i només va rebre una impressió d'inseguretat. Encara que en Tesar no podia sentir exactament els actes de les seves companyes de niu, havia viscut amb elles tota la vida i sabia intuïtivament que activarien un pal de llum per complementar la seva visió d'infrarojos. A la seva ment va acudir una imatge d'escates fumejants i la d'una pota de voxyn cremada per un làser.

Llavors li va arribar la veu de l'Ànakin pel comunicador.

-Tesar! Què és el que passa allà?

A la volta de la cantonada es va sentir el clic clic d'unes urpes, i en Tesar pensà «Uh-oh». Es va ficar una mà sota l'armilla per arribar al comunicador del coll, alhora que retrocedia reptant pel conducte. Anava a poc a poc perquè el conducte d'alimentació era només lleugerament més gran que el propi Tesar, i s'arrossegava contra la direcció de les seves escates. Les aspres parets seguien xocant amb les puntes, fins i tot a través del gruix mico, i frenant dolorosament els seus progressos.

El cap del voxyn va aparèixer a la cantonada, una silueta al vermell a només dos metres d'ell.

-Tesar? Què és el que passa allà?

En Tesar va disparar contra el voxyn i va veure rebotar el seu tret. Tant de bo ell tingués escates així! La criatura va encongir el cap, però les nubècules roses d'alè van continuar sortint per la cantonada.

Per fi va arribar al comunicador.

-Ens vas dir que busquéssim al voxyn.

-I?

-I que demanéssim ajuda si... -les nubècules roses van desaparèixer, i en Tesar va sentir que alguna cosa prenia aire-. Er, segueix parlant.

Es va arrencar el comunicador i el va llançar conducte baix. La distant veu de l'Ànakin va seguir demanant una explicació, però en Tesar es va allunyar tot el de pressa que va poder. Un morro mutilat va treure el cap per la cantonada i va enterrar el cridaner instrument sota un feble regalim d'àcid. En Tesar va deixar de moure's i va usar la Força per projectar la veu conducte baix, cridant tot el fort que podia.

Va sentir l'aprovació de la Krasov i, a través d'ella, el pànic de l'Ànakin. Havia d'estar davant el comunicador, cridant a Tesar que contestés. La Bela ho trobava graciós; Tesar podia sentir els seus xiuxiuejos. Va saber sense mirar que ara estaria reptant pel conducte principal per situar-se darrere del voxyn, sabre làser en mà. La Krasov la seguia amb un gran rifle làser de repetició T-21 apuntant per sobre l'espatlla de la seva germana. El voxyn es va arrossegar per girar la cantonada, enfonsant les urpes en les parets de corall Yorik per propulsar-se cap endavant. En Tesar no podia veure les seves ferides en l'infraroig, però la criatura es movia més a poc a poc i amb molta cura. Es va aturar davant el petit forat que havia obert el seu àcid a terra, i, després, en no trobar l'esperat cos, va alçar el cap i va mirar al conducte lateral.

En Tesar va reprendre la seva retirada, disparant contra el cap de la criatura. Molts trets van rebotar en ella, però molts es van obrir pas per les escates blindades sense aconseguir matar-lo. El voxyn no va perdre temps amb un altre dels seus xiscles i el va perseguir pel conducte, empenyent-se amb les seves gruixudes potes més de pressa del que podia retrocedir el barabel. Per primera vegada, la por va estarrufar les escates d'en Tesar; la bèstia aprenia dels seus errors. «Estic en problemes», va pensar.

Va sentir l'alarma de les seves companyes de niu i les va sentir esquitxar i colpejar el conducte principal intentant atreure l'atenció de voxyn. La criatura era massa llesta per caure en aquests trucs i es va propulsar fins a un metre de distància d'en Tesar i va començar a rotar, però o s'havia quedat sense àcid o se li havia cremat el conducte dels efluvis, perquè no va sortir res. En Tesar va disparar a boca de canó i olorà a carn cremada.

El voxyn va seguir avançant, i va tancar la boca al voltant del canó del rifle Merr-Sonn. En Tesar va prémer el gallet, i va bordar de dolor quan els circuits de seguretat de l'arma sentint un bloqueig en el morro de l'emissor i van tancar el mòdul activador. En Tesar deixà l'arma a la boca del voxyn i va seguir retrocedint, estrenyent l'esquena contra el sostre del conducte en el que estava segur que seria un intent fútil d'alliberar el sabre làser.

La fulla blanca de la Bela va cobrar vida amb un xiuxiueig, en alguna paret darrere del voxyn, però la criatura omplia tan completament el conducte que amb prou feines aconseguia passar algun raig de llum. La bèstia es va propulsar cap endavant; En Tesar salvà la seva màscara respiradora apartant-se, i reaccionà allargant les mans i enfonsant les seves esmolades urpes al morro ferit de la cosa.

El voxyn va continuar propulsant-se cap endavant, intentant mossegar la mà que se li clavava al morro. En Tesar va empènyer el seu cap contra la paret.

En Tesar traspuà triomf cap a les seves companyes de niu. Una pota es va llançar cap a ell enxampant-li el colze, i les seves urpes amarades amb malalties van esgarrapar el folre de molytex del seu mico estand gairebé a punt de traspassar-lo. Va afegir urgència al seu sentiment de triomf.

El brunzit de la fulla de la Bela es va fer més fort, i va desaparèixer sota l'esclat d'una explosió de detonita. Un pes inesperat va caure sobre l'esquena d'en Tesar, i el conducte es va veure de sobte inundat per la suau llum verda dels líquens bioluminescents de les parets del Mort Exquisida. En Tesar va poder veure la barreja d'ullals trencats i carn socarrimada que era el morro mutilat del voxyn, i es va sentir elevant-se a través del sostre del conducte quan algú el va levitar fins a la cabina de dalt.

El castigat voxyn es va moure sota d'ell, faltant-li trossos sencers del cos, arrossegant els monyons de les seves inútils quatre potes del darrere.

-Cap de bantha! S'ha ezcapat! -En Tesar mirà al seu voltant i es va trobar davant els ulls blaus d'en Ganner Rhysode, un dels Jedi humans més alts i, almenys a jutjar per la seva actitud, més guapos-. Ara matar-lo serà el doble de difícil!

-S'ha acabat la temporada de caça, el meu escamós amic -En Ganner baixà a Tesar fins al terra del passadís i va cridar al forat-. Sortiu d'aquí, noies. L'Ànakin ens vol al pont.

En Raynar Thul va despertar del seu tràngol curatiu a la cabina dormitori contigu per trobar mirant l'esquena nua de l'Eryl mentre aquesta s'asseia i s'estirava a l'altre costat d'una estreta passarel·la. Tenia la pell lletosa i plena de pigues, amb tot just una lleugera insinuació de les cicatrius de l'àcid i els talls de les urpes que tan bé havia arribat a conèixer ell durant la primera guàrdia voxyn. L'Eryl i ell s'havien passat una bona estona parlant i fregant-se loció bacta a les ferides de l'altre, mentre els altres estaven adormits en tràngols curatius o ocupats aprenent a pilotar la nau. Tenia un vague record d'un llarg petó just abans de desplomar-se en els seus bancs niu, però ho recordava tan borrós que bé podia haver estat només un somni.

L'Eryl va abaixar els braços i va mirar de dalt a baix per sorprendre'l mirant-la. En comptes de cobrir-se, va somriure.

-Com estic?

Les dents d'en Raynar van espetegar en tancar la mandíbula de cop.

-Bé -Va tartamudejar. Potser al final allò del petó no hagués estat un somni-. Molt bé, la veritat.

L'Eryl va arrufar les celles i doblegà el coll per mirar-se l'esquena, rient a continuació i seguir sense tapar-se.

-Em referia a les meves cicatrius, jovenet. Estan curades?

-Oh, sí -En Raynar va voler tornar a caure en el seu banc niu i sumir-se en un tràngol curatiu-. A això em referia.

L'Eryl semblava dubitativa.

-És clar -Va agafar el seu mico-. Però no passa res. No crec que ningú d'aquest grup d'assalt tingui secrets amb tant fregar-se bacta.

-No, suposo que no.

Tot i això, quan en Raynar agafar el seu mico no va intentar dissimular la seva decepció. Potser l'Eryl només fos un o dos anys més gran que ell, però que li cridés jovenet li havia tret qualsevol falsa impressió que pogués tenir sobre la seva relació.

La Tekli va aparèixer uns bancs més avall, amb el pèl marró regirat i els ulls grisos brillants mentre es posava l'arnés del seu equip.

-Heu dormit bé?

-Sí, molt -va respondre en Raynar-. I tu?

-Bé -Els hi va dirigir un somriure tens i va alçar les celles quan la nau es va estremir lleugerament-. Hem d'estar sortint de l'hiperespai.

Tant Raynar com la Tekli van mirar a l'Eryl, que va tancar els ulls verds i buscà en la Força. Quan els va obrir un moment després, va semblar una mica més jove i innocent que abans

-Hauria de veure algunes estrelles per estar segura, però em sembla que sí -va dir-. Hem arribat a Myrkr.

 Següent