Emissari del buit (IV)

Anterior

IV

Capítol 3: La guerra a Wayland

L'espai estava a punt de matar l'Uldir Lochett i el seu equip d'una manera d'allò més desagradable. Encara que no era ni de lluny la primera vegada que el buit havia tractat de empassar-se'l, l'Uldir encara tenia un munt d'objeccions.

-Estem perdent atmosfera ràpidament -va murmurar, fent ballar els seus dits sobre els interruptors i indicadors al timó del seu transport, la Sort Innecessària. Però, on?

La seva veu ja sonava anormalment tènue, i sentia que els seus timpans estaven a punt d'explotar. Quant de temps quedava abans que la seva sang comencés a bullir?

Deixa de pensar en això. Això no ajuda.

-On creus? -va preguntar la Vega Sepen, el seu primer oficial, amb els seus ulls brillant com gemmes corusca sota del seu serrell platí-. No és complicat. La teva xicota ha obert la badia de caces i l'ha deixat encallada així.

-Bé, llavors segella-la! -li va dir, tornant la mirada a la corelliana-. I no li diguis la meva xicota!

-Què susceptible -va dir la Vega-. No hauries de permetre que una petita disputa faci malbé una cosa tan bonica. Al cap i a la fi, només ha sabotejat la nostra hipervelocitat, ens ha robat l'únic caça estel·lar capaç de saltar a l'hiperespai, i ens ha deixat perdent aire.

-Sí? A mi em sembla que estàs gelosa, Sepen -li va etzibar.

-Au, sí, és clar -va dir la Vega, estudiant els indicadors del sistema-. Estic totalment enamorada de tu, és cert. Vaig a declarar-me tan aviat com deixis d'utilitzar bolquers.

La seva veu sonava estranya. La pressió descendent, probablement.

-Cap... -va continuar la Vega, en un to més normal.

-Què?

-No puc segellar-la.

-Monstre Sith! -va alçar la veu, intentant projectar a través de l'aire cada vegada menys dens-. Als vestits de buit, tothom, ara! -Es va posar dret i va trobar que les seves cames trontollaven. Va reprimir una rialleta davant com de divertida que li va semblar de sobte la situació. La Vega Sepen, més dura que el corindó, gelosa de la Jedi renegada? La Vega era com una germana gran; mai hi havia hagut res entre ells.

I tampoc hi havia res entre ell i la Klin-Fa Gi. Ella havia estat un mynock irritant en el seu casc des del segon en què es van conèixer, i això havia estat abans que ella tractés de matar-lo a ell i la seva tripulació.

Una altra cosa curiosa, aquesta vegada realment hilarant. Estava bastant segur que no tenia temps d'arribar a les taquilles abans de desmaiar-se. Per què no havia pensat abans en els vestits de buit? On era el seu cervell?

Ah, és clar. Mig mort per falta d'oxigen.

No va poder evitar-ho. Aquesta vegada va esclatar en rialles. La galàxia era el millor bromista que hagués existit mai.

Encara estava rient quan va ensopegar amb Leaft. El dug s'havia esfondrat en un munt, amb les seves extremitats sobresortint en angles estranys. El seu rostre normalment ferotge gairebé semblava valent sense una fosca consciència per animar-lo. I havia portat algunes mantes per arraulir-se sobre elles, o era roba bruta?

No, idiota, són els vestits de buit, va grunyir alguna part obstinadament racional de l'Uldir. Tu et vas oblidar. En Leaft no.

La seva visió estava borrosa. No tenia molt de temps. Es va posar primer el casc i va girar la vàlvula d'alimentació, i després va començar a lliscar en el vestit. L'aire fresc feia bona olor, però els seus pulmons no podien aconseguir-ne molt; no hi havia prou pressió, sense un segell entre el vestit i el casc.

Un munt de forats negres va aparèixer de sobte en la mampara. Buits yuuzhan vong? Estaven sota atac, ara, a més de tota la resta?

-Això s'acaba -va murmurar-. Em dono per vençut.

I això va ser el que va fer quan els forats negres van devorar la nau, la llum, i finalment l'Uldir Lochett.

***

Es va despertar amb el xiulet de l'aire en el seu casc. La cara plana d'un duro el mirava amb preocupació. El duro portava un vestit de buit. Va trigar un confús moment d'entendre que es tractava d'en Vook, el quart membre de la seva tripulació. Al cap de només un altre instant va recuperar els seus últims records.

-Leaft, Vega! Hem de...

-Ja està fet, capitost. -La veu de la Vega sonava metàl·lica pel transceptor del seu casc-. Estem tots bé. En Leaft està una mica dèbil...

-Estic bé -va grunyir el dug. Sonava més atordit que convincent.

-Bon treball, Leaft, en anar a buscar els vestits -va dir l'Uldir-. La propera vegada, recorda posar-te primer el teu. Sempre.

-Hrrm. Formació bàsica. Tot i que no estava pensant amb claredat. -En Leaft sonava disgustat, el que era una raresa-. Pensava com un ésser humà -va afegir. Això ja era més propi d'en Leaft. L'Uldir es va sentir alleujat.

-Almenys, Vook pensava amb claredat -va dir la Vega.

Vook semblava avergonyit, però no va dir res.

-Està bé -va dir l'Uldir, trontollant per posar-se dempeus-. Anem a veure què està malament i a arreglar-ho.

-I després? -va grunyir en Leaft.

-Després recuperarem el nostre caça i farem que certa Jedi experimenti molt de remordiment.

***

L'Uldir estava amb Vook al passadís del motor, reflexionant sobre el difunt hipermotor, quan la Vega va treure el cap des de dalt.

-Tenim les portes exteriors tancades -va dir.

-I les interiors?

-Bé, hi ha una notícia bona i una altra de dolenta -va concedir la Vega-. La mala notícia és que es va obrir pas per les portes interiors tallant-les amb el seu sabre de llum, de manera que haurem d'arreglar-les. En Leaft s'està ocupant d'això. La bona notícia... suposo que és una bona notícia... és que no va encallar les portes exteriors a propòsit. Va colpejar el mecanisme amb l'Ala-A en el moment d'enlairar.

-Llavors no pretenia matar-nos -va reflexionar l'Uldir.

-Tu creus? Llavors dedueixes que no s'ha passat al costat fosc?

-Si realment s'hagués convertit en una renegada, amb prou feines hauria tingut objeccions a matar-nos. De fet, podria haver-nos torpedinat, per assegurar-se'n.

-Crec que encara estàs marejat -va dir la Vega-. Ens ha deixat encallats a l'espai vong sense hipervelocitat, a vint anys llum de distància de qualsevol lloc. També ha tallat l'antena hiperona, així que no podem demanar ajuda. Això és una sentència de mort en si mateix. Una molt lenta i cruel. Molt del costat fosc.

-Potser va pensar que podríem arreglar una cosa o una altra.

-Ella sabia que ja estaven en mal estat, que necessitàvem subministraments per efectuar les reparacions. -La Vega decantà el cap-. No ho oblidis, està de camí a Wayland. Deu estar darrera de la pista d'algun de les velles joguines de l'Emperador. Encara que no hagi cedit davant el costat fosc, ha d'estar just a la zona de risc.

-Sí -va assentir l'Uldir-. Vaig a concedir-te això. Però hem d'esperar que encara no s'hagi convertit. Almenys els Jedi encara tenen uns quants amics. Un Jedi Fosc podria fer que perdessin el poc suport que tenen. Seria tot el que necessita la línia més dura del Senat per legalitzar la política de lliurar els Jedi als yuuzhan vong.

-Això podria ser el de menys, si troba alguna de les armes de l'Emperador -va dir la Vega-. Sabem per experiència el dany pot fer un sol Jedi Fosc.

-Sí -va dir en Vook en veu baixa-, però si aquest dany és dirigit cap als yuuzhan vong, no em faria res.

-Vook... -L'Uldir va ofegar la seva rèplica immediata. El duro havia perdut el seu planeta natal a les mans dels vong. Estava comprensiblement molest.

-No puc imaginar-me com has de sentir-te, Vook -va dir l'Uldir-. Però el costat fosc mai pot ser la resposta. No vaig aprendre molt a l'Acadèmia Jedi, però sí que vaig aprendre això.

En Vook va parpellejar lentament i es va quedar en silenci per un moment.

-Puc reparar la hipervelocitat -va dir, tractant aparentment d'esquivar qualsevol debat.

-Pots?

-Sí. Ella va tallar un dels enllaços entre el motivador i el motor. Això és fàcil de reparar. No obstant això, quan sortim de l'hiperespai, la sobretensió resultant es va estendre per la resta del sistema i va deixar fregits els motivadors restants. Puc realinear allò bo per controlar els motors, però només per a dos, potser tres salts. Després es cremarà també.

-Genial -va dir la Vega-. Podem arribar a Mon Calamari?

-Sí.

-No -va dir l'Uldir-. Anem a Wayland.

La Vega el va mirar amb ulls freds com l'acer.

-I com marxarem, una vegada que arribem allà? No t'oblidis que els yuuzhan vong també tenen un lloc a Wayland.

-Ens encarregarem d'això quan arribi el moment -va respondre l'Uldir-. De moment, les últimes instruccions que em va donar el Mestre Skywalker van ser dur-la perquè l'interroguin. Això és el que farem.

-No estàs pensant amb el cap, cap -va dir la Vega.

-I ja n'hi ha prou amb això -va dir l'Uldir-. Ja no és graciós. -Es va girar cap Vook-. Quant de temps trigaràs a fer-ho?

-Tres hores, potser quatre.

-Bé. Posa't en això. Vega, vas a ajudar-me a preparar-nos el màxim possible per al combat. -Va alçar la veu-. Leaft, com van les reparacions de les portes interiors?

-Anirien més ràpid si em deixessis treballar en pau -va respondre la veu del dug per l'intercomunicador.

La Vega el seguia mirant fixament. Pels ulls i la postura, l'Uldir va endevinar que no estava contenta amb la seva decisió. No li agradava haver de recórrer a tirar de rang, si podia evitar-ho. Sempre era millor quan el teu equip estava d'acord amb tu. Però en aquest cas no anava a perdre temps discutint el tema. Ell no estava disposat a ser responsable de donar a un Jedi Fosc ni la més mínima oportunitat de ressuscitar alguna de les velles joguines de l'Emperador, no podia permetre-ho. Ni tan sols si això els matava a tots.

***

La Sort Innecessària va sortir de l'hiperespai amb un cop sec que els hi va sacsejar els ossos. Els compensadors inercials van gemegar i la força de la gravetat va tractar de succionar el cervell de l'Uldir a través de la seva orella dreta. Un gran món verd va omplir la major part de la seva visió, massa a prop.

-Bon salt, cap -va dir la Vega.

-Què ha passat? -va preguntar l'Uldir, sense dirigir-se a ningú en particular-. Tenim sort de no haver acabat com a farratge estel·lar, sortint així de prop d'una singularitat.

En Vook va respondre.

-El motivador ha fallat durant el salt -va dir-. Ja no tenim capacitat d'hipervelocitat.

-Bé, almenys ens has portat fins aquí. Bon treball, Vook.

-Sí, senyor -va murmurar en Vook, i va afegir-: Ara estem condemnats, senyor.

-No, no ho estem -va respondre l'Uldir-. Vull que comencis a explorar opcions. Mira a veure si pots canibalitzar parts suficients per aconseguir un salt, a qualsevol part. Escaneja el sistema a la recerca de cascos dels que puguem recuperar peces. El que sigui. Només dóna'm un salt més, Vook.

L'expressió del duro va quedar il·legible, però ell va arronsar les espatlles.

-Està bé -va dir.

-Cap -va dir la Vega-, tinc tres objectes que es dirigeixen cap a nosaltres.

-Perfecte -va dir l'Uldir-. Què són?

-Coralites.

L'Uldir va activar l'intercomunicador.

-Leaft, has sentit això?

-Sí -va grunyir el dug-. Ja estic a la torreta.

L'Uldir passà als escàners de llarg abast. Allà hi havia els coralites, en efecte. Com tota la tecnologia yuuzhan vong, els coralites eren criatures vives, modificades per biotecnologia avançada en letals naus assassines. L'Uldir havia tractat amb prou d'aquestes petites fúries per saber que una sola ja era un problema; tres auguraven un dia realment dolent.

-Podria ser pitjor -va sospirar.

-Tinc un anàleg de corbeta apropant-se des de l'altre costat de l'horitzó planetari -va dir la Vega-. Estimo que haurem d'enfrontar-nos als coralites uns vuit minuts abans d'haver d'enfrontar-nos també a aquesta altra nau.

-Ah -va dir l'Uldir-. Així que és pitjor. Recorda que no torni a dir això.

-I de què serviria? -va preguntar la Vega-. Últimament no sembla que estiguis seguint massa bé els consells, ni tan sols els teus propis.

-I tu estàs traçant ràpidament un rumb cap a la insubordinació -li va etzibar l'Uldir, dirigint la nau a una sèrie de maniobres evasives-. Vook, encara tenim plena capacitat de maniobra?

-En sublumínic, si.

-Bé.

-Permís per parlar, senyor -va dir la Vega rígidament.

-Vega... -sospirà-. Què?

-No em necessites aquí; tens a Vook en control d'incendis i fent reparacions, i a Leaft a la torreta. Deixa que agafi un caça estel·lar. Per igualar una mica les probabilitats.

-Aquesta és una bona idea.

-Genial. -Va posar una mà a les sivelles del seu arnès de seguretat.

-Dos minuts per a màxim abast -va dir en Vook.

-Espera -va dir l'Uldir-. Volia dir que treure una caça estel·lar és una bona idea. Però seré jo qui el piloti. Tu assumiràs el comandament de la Sort Innecessària.

-Cap, això és...

-Escolta'm. No podem enfrontar-nos a cada coralita que hi hagi en el sistema. Tracta de cobrir la meva sortida amb una descàrrega làser; aboca una mica d'escombraries, també, i jo sortiré en silenci sense cridar l'atenció. Després vull que et posis en marxa; amaga't en algun lloc, al planeta, orbitant en silenci... el que sigui. Un cop hagi aconseguit allunyar-me de la lluita, trobaré la Klin-Fa Gi, l'atraparé, i la portaré de tornada.

-És clar. Atrapar un Jedi Fosc.

-Jo sóc l'únic entre nosaltres amb una mica de sentit de la Força -va dir l'Uldir-. Així que sóc l'únic té tan sols possibilitats ni que sigui de trobar-la. -Va fer una pausa. De totes maneres, vaig ser jo qui la va portar a bord. Va ser la meva decisió venir darrera d'ella. Jo assumiré les conseqüències.

Per la cara que va posar la Vega, semblava que un insecte repugnant li havia picat dins la boca.

-No m'agrada -va dir.

-No té per què agradar-te. Jo us trobaré, no et preocupis.

-Un minut -va dir en Vook.

-Prepara el caça número dos -va dir l'Uldir. Dit això, va deixar el timó i es va afanyar cap a la badia de caces.

***

Un projectil globular de plasma saludà l'Uldir quan el seu ala-A va sortir de la badia de caces. Amb un acte reflex, va tirar de la palanca -oblidant que tenia els motors apagats-, però encara estava dins dels escuts de la Sort, així que l'explosió es va propagar a través d'ells amb una fluorescència irisada. Prement les dents, va deixar que la petita nau flotés en el núvol de les escombraries soltes. Va veure com una salva de torpedes de protons disparats des de la Sort es convertien silenciosament en petites estrelles de foc, acompanyats d'una descàrrega de raigs d'energia des de la posició d'en Leaft a la torreta. El seu dit cremava sobre l'interruptor d'encesa. Els coralites havien vist sortir la seva nau i disparaven específicament contra ell, o el tret que li havia passat fregant era només mera coincidència? Ho sabria en pocs segons. Ja havia passat més enllà dels escuts, i encara que l'Ala-A tenia moltes modificacions que no eren de fàbrica, els seus escuts no estaven millorats. Un sol impacte directe i no només quedaria fora de combat, sinó que estaria mort.

Però els coralites estaven massa ocupats per fixar-se en ell, gràcies a la seva tripulació. Un ja portava una ferida lívida on un dels làsers d'en Leaft havia socarrimat el corall Yorik, escalfant-lo fins a la incandescència. Mentre observava, un altre va rebre l'ona expansiva d'un torpede de protons. Per un moment, va pensar que la lluita aviat hauria acabat.

No hi va haver tal sort. Va observar, a la deriva i sentint-se impotent, com els coralites s'acostaven al seu rang més efectiu i les tornes van canviar. En Leaft encara els cosia amb el seu làser amb una precisió mortal, però els trets s'aturaven a l'espai a metres de distància dels caces orgànics. Les naus yuuzhan vong no tenien escuts com a tal; en canvi, els mateixos dovin basal que proporcionaven el seu impuls gravitacional obrien petites singularitats que s'empassaven tot el que tocaven: míssils de commoció, torpedes... fins i tot la llum coherent i les partícules d'un tret làser s'esvaïen en elles sense deixar rastre. Tenien els seus límits, és clar, i els pilots de la República havien après un parell de trucs per esmunyir algun tret ocasional a través d'aquestes defenses gravitacionals, però no era tasca fàcil. Mentrestant, els coralites bombardejaven a la Sort Innecessària amb projectils de plasma sobrecarregat, disparats des del que només es podia descriure com volcans en miniatura ubicats a la rugosa superfície dels coralites. Ara evitaven l'abast de la torreta, apropant-se ràpidament. La Vega no podia disparar amb eficàcia míssils en aquesta distància, no només perquè era probable que fallés, sinó perquè a més la commoció resultant podria danyar també al transport.

-Marxa, Vega, ves! -va murmurar-. A què estàs esperant?

Però llavors el motor de la Sort es va activar i un raig d'ions calents va embolicar un dels coralites, el pilot clarament havia oblidat que un motor iònic resultava ser una arma eficaç, encara que de curt abast, en si mateix. Els buits no es podien empassar tot això. El coralita es va encendre en flamarades taronges, grogues, blaves... i va desaparèixer.

-Això és! -va murmurar l'Uldir, veient com la Sort Innecessària minvava amb una velocitat sorprenent. Els coralites restants van anar rere de la nau, per descomptat, tot i que tenien poques possibilitats de capturar el transport si aquest no els ho permetia. Llevat que els caces vong tinguessin capacitat de saltar a l'hiperespai, cosa que no creia que tinguessin.

L'anàleg de corbeta probablement sí pogués fer-ho, però no podria anar més ràpid que la llum fins que estigués una mica més lluny del planeta. Però si el veien...

Va seguir contenint la respiració mentre la nau més gran passava a només vuit quilòmetres del seu estribord inferior. Si s'havia fixat en ell, no va donar cap senyal d'això.

Una nova llum va cridar la seva atenció, quan part de les escombraries expulsades amb ell va colpejar l'atmosfera exterior de Wayland i va començar a cremar. Amb un ull encara en el creuer que passava, va agafar la palanca. No li serviria de res colpejar l'atmosfera de forma equivocada. Un angle massa poc pronunciat i saltaria rebotat cap a l'espai. Massa pronunciat i quedaria incinerat. Era el moment d'una lleugera correcció de rumb.

No va activar tota la potència de la nau, sinó que va disparar propulsors de maniobra a partir de fonts d'energia independents. Això li va col·locar en un angle més pronunciat. Va allargar la mà cap a la palanca... i va quedar sorprès pel que va veure en els seus sensors.

Tres petits punts, llançats des del creuer, dirigint-se directament cap a ell.

Així que havien estat observant les escombraries rebutjades, i ell s'havia revelat a si mateix.

No serveix de res maleir al buit, solia dir la seva àvia. Al final t'acabarà atrapant, i més val que estiguis en bons termes amb ell. Va donar plena potència a la nau, va deixar caure el morro i es va llançar cap al planeta. Els coralites van accelerar darrere seu.

-Això és, amiguets -va grunyir l'Uldir-. Que aquestes roques voladores es fiquin al mal pas amb mi.

Va xocar contra núvols de cristalls de gel a gran altitud que convertien la llum del sol primari de Wayland en una diamantina brillantor d'arc de Sant Martí. Va anivellar una mica el seu descens, observant que els coralites, menys aerodinàmics, es retardaven respecte a la seva nau més ràpida. Les seves armes, prou eficaces a l'espai, perdien abast a l'atmosfera. Probablement podria fugir d'ells amb força facilitat.

Va girar en un revolt tancat. No es podia permetre córrer aquest risc; mentre, podria deixar enrere als coralites, però aquests podrien mantenir el contacte visual fins que naus més aptes per a l'atmosfera es dirigissin cap a ell. L'Uldir havia vist uns quants dels seus voladors, i alguns eren bastant desagradables. Si no volia haver d'estar-se enfrontant als vong tot el temps mentre buscava la Klin-Fa Gi, seria millor que fes alguna cosa ara.

Va dirigir la seva proa cap als coralites mentre ells picaven la turbulència que ell acabava de travessar. Va obrir foc amb els seus canons làser, sense pretendre realment fer molt de mal en aquesta distància, però esperant que la breu obertura i tancament dels seus buits esquincés l'aire al seu voltant i els minvés les seves reserves d'energia. Quan va estar en rang, els va enviar el regal que havia estat planejant; un míssil d'impacte. L'arma comptava amb una modificació pròpia; estava equipat amb un sensor gravimètric. Tan aviat com detectés un buit, esclataria.

Va esclatar a uns deu metres del coralita al capdavant. En aquesta curta distància, en una atmosfera, un míssil d'impacte tenia una autoritat considerable, expandint l'aire en una esfera supersònica que va colpejar al coralita en cap i el va enviar de tornada per on havia vingut. Els altres dos havien començat a retirar-se, però no prou, i tots dos se'n van anar donant tombs. L'Uldir es va preparar per a la sacsejada, més lleu, quan l'ona de xoc li va arribar, i va començar a usar els seus canons làser de debò, agullonant a un dels coralites que queia. Des de la seva visió perifèrica, va advertir al coralita líder caient sobre el planeta, després d'haver perdut aparentment el control de la seva unitat gravitatòria. Ja no podia veure el tercer coralita, però l'instint li deia que tenia un parell de segons abans que es posés a la seva cua.

Llengües grogues de corall vaporitzant-se feien que el coralita que es trobava davant d'ell se sacsegés cap a tots costats, el que feia que encertar-li fos més difícil, però no semblava estar usant els seus buits en absolut. Gairebé el tenia fix en el seu objectiu, però llavors l'advertència al seu cap es va esvair; s'acabava el temps. Va tirar de la palanca cap amunt i a babord... i va sentir com la sang li pujava al cap. Havia estat en la veritat: serpentines de plasma van passar cremant just per on ell es trobava moments abans. Va convertir el seu gir tancat en una pirueta. Tots dos coralites estaven ara sota d'ell. Va notar amb satisfacció que el tret de qui estava darrere d'ell havia colpejat en un costat al seu germà, i aquest estava cremant.

Gairebé lacònicament, l'Uldir va perforar al coralita restant i després es va llançar cap al bosc, molt per sota d'ell.

Següent