Enganyats (X)

Anterior

Part 2

Capítol 10

Un esquadró de sis caces imperials, interceptors d'ales doblegades, passaven brunzint per sobre, el brunzit dels seus motors ofegant-se i ofegant el riure d'en Zeerid i l'Aryn. Els panells doblegats de les ales dels caces formaven parèntesis al voltant del fuselatge central.

-Això no em sembla bé -Va dir en Zeerid-. Naus Imperials sobre Coruscant.

-No -Va dir l'Aryn-. No ho sembla.

En Zeerid mirà més alt en el cel, intentant albirar algun signe de la seva nau destruïda. No va veure res. El Gras li havia servit bé i gairebé els havia fet escapar del creuer.

Ell va somriure, pensant que els addictes a la ingespècia de tot Coruscant aviat estarien en abstinència. Però després d'aquells pocs dies de tortura, s'haurien alliberat, si ells ho triaven.

En Zeerid va sentir un sentiment peculiar de llibertat, també. No hi havia lliurat l'espècia. Això li plaïa. En certa manera, l'Imperi li havia alliberat de la seva roda, l'havia destruït en una flamarada de foc de plasma.

Per descomptat, L'Intercanvi tractaria de matar-lo. Ell hauria de lluitar amb això.

-En què estàs pensant? -Va dir l'Aryn.

-Estic pensant en l'Arra -Va contestar, mentre el pes de la seva situació sobrecremava l'alleujament que sentia per sobreviure a una caiguda de cinquanta klicks.

L'home que hi havia dempeus al costat del Lord Sith al pont del creuer era el mateix que en Zeerid havia vist abans al Parc Karson en Vulta, el mateix home que va liderar l'emboscada sobre ell i l'Aryn a l'espaiport.

Vrath Xízor, l'havia anomenat l'Oren.

En Vrath sabia sobre l'Arra i la Nat.

I si en Vrath decidia per algun motiu compartir informació amb L'Intercanvi, l'Oren enviaria quelcom més que només la notícia de la mort d'en Zeerid. Faria un exemple d'ell i la seva família.

Es va asseure amb un grunyit.

-He de tornar a Vulta. Ara.

L'Aryn es va asseure al seu costat. Havia d'haver sentit la por en ell.

-Per l'home del creuer?

En Zeerid va assentir.

-Ell sap sobre l'Arra.

-No entenc per què...

-Ningú en el meu... treball sap que tinc una filla, Aryn. L'usarien en contra meva si ho sabessin. La feririen. Però ara ell ho sap. Em va veure al parc amb ella. Vaig parlar amb ell. -Ell es va posar les seves mans a la cara.

L'Aryn va posar-li una mà a l'esquena.

-Zeerid...

Ell s'ho va treure del cap i es va posar dempeus.

-He de tornar.

-Com?

Ell va moure el seu cap.

-No ho sé, però haig d'anar-me'n. T'agraeixo que em salvessis. No ho oblidaré, però...

Ella va alçar una mà.

-Espera. Només espera. Pensa-ho bé, Zeerid. Ells no deixaran que se'n vagi, aquest home que sap sobre la teva filla. Ningú ha sortit de Coruscant des de l'atac. I ningú ho farà fins que les negociacions de pau concloguin i la disposició del planeta sigui decidida. Ells el mantindran en el creuer o el faran aterrar al planeta. Ell no anirà enlloc.

En Zeerid va considerar les paraules. Tenien sentit. El seu cor li continuava fent mal, però més lentament.

-Ell és aquí, creus.

-Possiblement. Potser és el més segur. Però no tornarà a Vulta, almenys no encara.

En Zeerid sabia que en Vrath ja podia haver-li dit a algú alguna cosa sobre l'Arra, però va pensar que era improbable. Ningú donava així l'avantatge. Era com anar regalant crèdits. No, en Vrath s'ho havia guardat per a si mateix. Potser per vendre-ho a L'Intercanvi, potser per usar-lo després. Però ell no ho havia fet servir encara. Hi havia hagut d'arribar a Coruscant des de Vulta massa ràpid. Havia d'haver sortit immediatament després de l'emboscada.

-Per què no utilitzar a l'Arra contra tu abans a Vulta? -Va preguntar l'Aryn-. Podia haver-te forçat a abandonar el carregament.

En Zeerid no ho sabia.

-Potser ho hauria fet. Potser era ell el que estava a les escales del complex d'apartaments ahir. Potser el vam espantar. O potser no va tenir temps. Havia de seguir-nos per assegurar-se que podia localitzar l'espècia. Si hagués agafat a l'Arra, podia haver-me perdut, o jo podria haver volat amb l'espècia sense si més no saber que ell la tenia.

L'Aryn no va dir res mentre en Zeerid va deixar que els seus pensaments deambulessin en el camí espinós del submón criminal.

-Potser ell no faria mal a una nena -Va dir l'Aryn.

-Potser -Va dir en Zeerid, però no ho creia. No s'havia creuat amb molts criminals que operessin amb cap tipus de codi ètic.

-Escolta -Va dir l'Aryn-. T'ajudaré a sortir del planeta o trobar-lo aquí. Però primer necessito arribar al Temple.

-Vas venir aquí a matar algú, Aryn. No puc malgastar aquest tipus de temps.

La seva cara es va posar vermella i ell va veure algun tipus de batalla interna en marxa darrere dels seus ulls.

-Puc només identificar-lo. -Va dir ella com si es tractés de convèncer a si mateixa-. Puc trobar-lo en un altre moment. Però he de tenir el seu nom. Aquesta és potser la meva única oportunitat. -Ella va bufar un sospir profund.

-Agrairia la teva ajuda.

-No sóc molt útil realment -Va dir ell.

-Em vas portar aquí.

-Vaig fer que ens fessin volar en l'espai.

-I tot i així aquí estem.

-I aquí estem.

-Deixa'm aconseguir un nom i llavors t'ajudaré a sortir del planeta. D'acord?

Ell va recompondre la seva ment, va assentir.

-Està bé, vaig amb tu, però hem de fer això ràpid.

En Malgus va esperar que l'Eleena s'aixequés, la seva ment movent-se a través de les possibilitats, encara tractant de quadrar un cercle. Estava començant a pensar que no podia fer-se.

L'Eleena va emergir de l'habitació de la seva cabina, tot just coberta amb una samarreta lleugera i la seva roba interior. Com sempre, la seva bellesa li va enlluernar, la gràcia del seu moviment. Ella va somriure.

-Quant temps he dormit?

-No gaire -Va dir ell.

Ella va servir te per a tots dos i es va asseure a terra prop dels seus peus.

-Tinc una cosa que necessito que facis -Va dir ell.

-Digues.

-Agafaràs diverses llançadores cap a Coruscant. Deu membres del meu equip de seguretat, soldats Imperials, t'acompanyaran.

En el seu cap, ja havia escollit els homes -l'esquadró d'en Kerse- homes amb una discreció que sabia que podia confiar-hi. Ell va continuar:

-Et donaré una llista.

Ella va xarrupar el seu te, inclinà el seu cap contra el seu panxell.

-Què hi haurà en aquesta llista?

-Noms i localitzacions, principalment. Alguna tecnologia i la seva localització.

Ell ho havia tret tot de la base de dades Imperial mentre ella havia estat dormint.

-Què vols que faci?

-Troba'ls a tots i tot el que puguis d'aquesta llista i porta-m'ho en aquesta nau.

Ella es va asseure recta, mirant-lo. La pregunta era a les piscines dels seus ulls.

-La gent són per fer presoners -Va dir ell-. La tecnologia confiscada com a botí de guerra.

La pregunta no abandonava els seus ulls. Ella li va donar veu.

-Per què jo, estimat? Per què no els teus Sith?

Ell va recórrer la seva mà sobre el seu lekku esquerra, i ella va tancar els ulls de plaer.

-Perquè sé que puc confiar en tu -Va dir ell-. Però no estic del tot segur en qui més puc confiar. No fins que les coses progressin una mica més.

Ella va obrir els ulls i es va allunyar d'ell. La preocupació li arrufava el front.

-Progressin més? Estàs en perill?

-Res amb el que no pugui lluitar. Però et necessito per fer això.

Ella es va inclinar enrere cap a ell, el seu braç sobre les seves cames.

-Llavors ho faré.

L'olor d'ella ennuvolava els seus pensaments i va lluitar per aclarir-se.

-No li diguis a ningú més sobre això. Informa només com una transferència de carregament rutinària.

-Ho faré. Però... per què estàs fent tot això?

-Estic simplement prenent precaucions. Vés, Eleena.

-Ara?

-Ara.

Ella es va alçar, es va inclinar, i va besar-li primer la seva galta esquerra, després la seva dreta.

-Et veuré aviat. Què faràs mentre estic fora?

Ell anava a desobeir les ordres de l'Angral una altra vegada i tornar a Coruscant.

-Aniré de caça.

L'olor de fum i plastoide fos persistia fort en l'aire. L'Aryn i en Zeerid van agafar el seu camí a peu a través dels carrers i cintes transportadores de Coruscant. L'Aryn era conscient del fet que nivell rere nivell del paisatge urbà s'estenia cap a les profunditats sota ella. Ella es va adonar que no havia posat una bota en terra ferma a Coruscant. No realment. En el seu lloc ella, com tants altres, simplement transiten per la xarxa de camins i carrers de duracret del nivell de la superfície, sense adonar-se de la majoria que anaven pels nivells inferiors. Havia viscut al planeta per dècades però no el coneixia bé.

El sol va sortir cap al cel, lentament, com si no volgués revelar la ruïna. El seu ull va caure en un gratacel distant, aïllat que s'inclinava precipitadament sobre un costat, l'atac havia danyat els seus fonaments. Ell, com tot en Coruscant, com la totalitat de la República, havia estat colpejat del seu alineament.

En la distància, els punts negres d'uns pocs cotxes aeris i speeders poblaven el cel del matí. Sirenes sonaven amb estrèpit en algun lloc, equips de rescat encara buscant en les restes, traient als vius i els morts de les ruïnes.

Coruscant estava tornant a la vida un altre dia més, el dia després que tot hagués canviat.

Mentre viatjaven, van trobar munts d'enderrocs, carrers inundats per canonades trencades d'aigua, vàlvules destrossades alliberant gas o combustible. Era com veure les vísceres sagnants, els interiors del planeta.

Unes poques cares els miraven des de darrere de les finestres o des de balcons a la part alta, la incertesa i la por en els seus ulls era la seqüela esperada d'una guerra inesperada, però van veure molta menys gent de la que l'Aryn hagués imaginat. Es preguntava si molts havien fugit als nivells inferiors. Potser el dany era menys sever allà. Si era així, els nivells inferiors havien d'estar abarrotats.

Mentre el matí s'apropava, un nombre en augment de vehicles va omplir el cel. Naus mèdiques i de rescat cridaven passant. Swoops i speeders, portant a un o dos conductors a qui sap on, sortien disparats sobre ells.

A causa del seu sentit empàtic, l'Aryn va sentir el terror en l'aire com una cosa tangible, un humor ombrívol que sobrevolava el planeta sencer. Li exasperava, l'afligia. Les torres de duracret i transpariacer semblaven preparades per caure sobre ella. Ella se sentia encorbada, tensa en anticipació a una explosió. El terror era omnipresent, un planeta sencer de bilions de persones projectant emoció crua en l'aire.

Ella no podia posar una barrera per a ells. No volia posar una barrera. Els Jedi els havien fallat. Mereixia sentir el que ells sentien.

-Aryn, m'has escoltat? Aryn?

Ella va tornar en si mateixa per veure'l dempeus al costat d'un speeder Armin descapotable. Estava només assegut aquí al mig del carrer. La seva cara es va torçar amb preocupació quan va veure la seva expressió. La seva barba desordenada i ulls ben oberts li feien semblar un fanàtic religiós.

-Estàs bé? -Va preguntar ell-. Què passa?

-Res, estic bé. És només... la por és a tot arreu. L'aire és ple d'ella.

En Zeerid va assentir, els seus llavis es van pressionar junts i formant una suau línia de simpatia.

-Em sap greu que hagis de sentir-ho, Aryn. Tots a Coruscant saben el que l'Imperi li ha fet a alguns mons conquistats. Però si anessin a fer-ho aquí, crec que ho haurien fet ja.

-Només ha passat un dia -Va dir l'Aryn, però tot i així esperava que ell tingués raó.

Un esquadró de caces Imperials va volar alt sobre ells, l'inconfusible brunzit dels seus motors tallant a través del silenci del matí.

En Zeerid va pujar a l'speeder, va despullar el seu compartiment d'emmagatzematge de quatre barres de proteïnes, un parell de macrobinoculars, i dues ampolles d'aigua. Ell va llançar una barra i una ampolla a l'Aryn.

-Menja. Beu -Va dir ell, i es va ajupir sota el tauler de control.

-Què estàs fent? -li va preguntar l'Aryn. Ella va engolir l'aigua per treure's la sorra de la seva gola, llavors va retirar l'embolcall de la barra i va menjar.

El motor de l'speeder va brunzir a la vida i en Zeerid es va tornar a aixecar de sota de la instrumentació.

-Me'n vaig a emportar aquest speeder. No podem caminar tot el camí fins al Temple Jedi. Puja. -Ell va haver d'haver llegit la mirada a la seva cara-. No és robar, Aryn. Està abandonat. Vinga.

Ella va pujar i es va lligar al seient. En Zeerid llançà  l'Armin cap al cel.

Van progressar ràpid. Hi havia poc trànsit. En Zeerid va volar a una alçada de mig quilòmetre. Per un temps, l'Aryn mirà cap a baix a Coruscant, però els edificis en ruïnes, focs ardents, i forats negres en el paisatge urbà l'enfonsaven fins que tot començava a semblar el mateix. Quan es va adonar que s'havia acostumat a veure la destrucció, es va asseure enrere en el seu seient i va mirar pel parabrisa cap al cel ple de fum.

-El Temple està davant -Va dir en Zeerid, arribant a prop d'allà-. Aquí.

Quan ella ho va veure, el seu cor va fer un tomb. Un forat es va obrir en el seu estómac i ella es va sentir com si estigués caient. Va estendre una mà cap a la barra de seguretat i la va agafar fort, per evitar caure.

-Ho sento molt, Aryn -Va dir en Zeerid.

L'Aryn no tenia paraules. El Temple, el santuari Jedi que havia romàs dempeus durant mil·lennis havia estat reduït a una muntanya de pedra fumejant i acer. La destrucció portada pels Sith a Coruscant en general l'havia deixat adolorida. La destrucció del Temple la va deixar destrossada. Havia de recordar respirar. No podia apartar la vista d'ell.

En Zeerid va arribar-s'hi sobre l'speeder i va agafar les seves mans. Ella va tancar els seus dits sobre els d'ell i els va sostenir com si ella s'estigués enfonsant i ell fos un salvavides.

-No crec que hàgim de baixar, Aryn. Cap targeta de dades sobreviuria a això.

-Vola més a prop, Zeerid.

-Estàs segura?

Ella va assentir, i ell va portar l'speeder cap a una millor visibilitat. El fum s'escampava d'entre les pedres ennegrides. Les restes de les torres estaven tombades en trossos sobre les ruïnes del Temple principal, com si s'haguessin plegat sobre ell.

Columnes trencades sobresortien de les ruïnes com ossos trencats. L'Aryn es va preparar per als cossos, però afortunadament no en va veure cap. En el seu lloc, va veure trossos trencats de l'estatuari aquí i allà, les restes excel·lents dels cadàvers de pedra dels Mestres Jedi antics.

Milers d'anys d'història honorable reduïts en un dia a pols i cendres i ruïnes per les bombes Imperials. Els focs cremarien durant dies, profunds a la pila. La pèrdua la banyava, però estava massa seca per vessar llàgrimes.

Que meravellós i terrible, va pensar ella, era la capacitat de la ment d'absorbir el dolor.

En Zeerid no havia deixat anar la seva mà, ni ella tampoc la seva.

-Si el teu Mestre va estar aquí quan les bombes van colpejar, llavors ell... va morir en l'explosió. I va ser només algun pilot Imperial anònim, Aryn. No hi ha ningú perquè trobis, ningú perquè li donis caça.

Ella estava agitant el seu cap abans que ell acabés de parlar.

-Ell no va morir en una explosió.

-Aryn...

Ella va tirar de la seva mà, i una mica del dolor i ràbia que sentia va aguditzar el seu to.

-Ho vaig sentir, Zeerid! El vaig sentir morir! I no va ser l'explosió d'una bomba. Va ser un sabre de llum. Just aquí.

Ella va tocar el seu abdomen, i el record del dolor que havia sentit quan el Mestre Zallow va morir li va fer doblegar del dolor.

El braç i mà d'en Zeerid encara s'estiraven pel seient cap a l'Aryn, però ell no la va tocar.

-Et crec. Ho faig.

Ell va envoltar les ruïnes en silenci.

-Llavors, ara què?

-Necessito baixar.

-Aquesta nNo és una bona idea, Aryn.

Ell probablement tenia raó, però ella volia tocar-lo, estar dempeus enmig de les ruïnes. Va lluitar contra l'impuls i va tractar de reprimir les seves emocions amb pensament, raó.

-No, no hi vagis a baix. Hi ha un altre camí cap a dins.

-No queda res dempeus.

-El Temple s'estén sota terra. Una de les habitacions on s'emmagatzemen les reserves de supervivència està molt profunda. Hi ha d'haver sobreviscut a l'explosió.

En Zeerid la mirà com si volgués protestar però no ho va fer. L'Aryn li estava agraïda per això.

-On és l'altra entrada?

-A través dels Treballs. -Va contestar l'Aryn.

La llançadora privada d'en Malgus el va portar cap a la superfície de Coruscant. L'Eleena i el seu equip havien deixat Valor en un comboi de tres llançadores una hora abans. Ells ja estarien en la seva missió.

Ell es va asseure sol, el grinyol regular del seu respirador era l'únic so del compartiment. Mirant el seu reflex a la finestra de transpariacer de la llançadora, va tractar de buscar en els seus pensaments.

Idees salvatges saltaven sobre el seu cervell, pensaments que no s'atrevia a agafar per por a on el portarien.

Ell només sabia una cosa amb seguretat: Angral estava equivocat. El Consell Fosc estava equivocat. Potser fins i tot l'Emperador estava equivocat. La pau era un error. La pau faria que l'Imperi derivés en decadència, com ho feia la República. La pau faria que els Sith es tornessin febles en el seu enteniment de la Força, com ho havien fet els Jedi. El saqueig de Coruscant era una evidència d'aquesta decadència, d'aquesta debilitat.

No, la pau era una atròfia. Només a través del conflicte el potencial podia ser descobert.

En Malgus entenia que el paper de la República i els Jedi era merament servir com la pedra d'esmolar contra la qual l'Imperi i els Sith s'esmolarien a si mateixos, es farien més mortífers.

La pau, de venir, els faria maldestres.

Però, mentre en Malgus sabia que l'Imperi necessitava la guerra, encara havia de determinar com atreure-la.

-Entrant a l'atmosfera, senyor meu -Va dir el seu pilot.

Va veure el foc de l'entrada atmosfèrica embeinar la nau, i va ponderar una cosa que va recordar del seu temps a l'Acadèmia Sith a Dromund Kaas.

Es deia que els antics Sith de Korriban purgaven els seus cossos amb foc, aprenien la força a través del dolor, avivaven el creixement a través de la destrucció.

Hi havia saviesa en això, en Malgus va pensar. A vegades una cosa no podia ser arreglada. En el seu lloc havia de ser destruïda i reconstruïda.

-Reconstruïda -Va dir ell, la seva veu dura a través del respirador-. Destruïda i reconstruïda.

-Darth Malgus. -Va dir el pilot pel comunicador-. On he de portar-lo? No tinc un pla de vol.

El foc de la reentrada s'havia esvaït. L'ardor d'en Malgus creixia en flames. La presència inesperada de l'Aryn Leneer li havia fet iniciar un camí que havia d'haver caminat fa molt de temps. Ell li estava agraït per això.

A baix, el paisatge de la ciutat de Coruscant, marcat i fumejant aquí i allà per les bombes Imperials, va sorgir a la vista.

-Al Temple Jedi -Va dir ell-. Dóna una volta a cent metres.

Si res més passava, aviat tindria la seva pròpia guerra personal. L'Aryn Leneer havia vingut a Coruscant buscant-lo. I ell hi havia respost buscant-la-hi.

Ells es trobarien al cementiri en ruïnes de l'Orde Jedi.

L'Aryn va assenyalar sobre el parabrisa a un enorme edifici de duracret i acer que podia haver albergat deu estadis atlètics. El pic de la cúpula arribava diversos centenars de metres amunt, i les incomptables torres de ventilació i xemeneies que s'alçaven en la seva superfície semblaven com un matoll d'agulles. Ni una sola finestra marcava la façana de metall i duracret.

-Els Treballs -Va dir l'Aryn-. O almenys un dels centres. Descendeix aquí.

Mentre en Zeerid pilotava l'speeder cap a baix, l'Aryn mirà enrere cap al paisatge urbà, orientant-se sobre la posició relativa del Temple Jedi. Ella no podia veure les ruïnes reals des de la seva localització -el terreny intermedi les bloquejaven- però podia veure les columnes de fum.

La imatge del temple en ruïnes encara encantava els seus records.

En Zeerid va fer descendir l'speeder al cim d'una estructura d'aparcament propera. Altres pocs vehicles compartien l'estructura. Un sol speeder i dos swoops -tots dos tombats sobre els seus costats- era tot el que l'Aryn va veure.

-On està tot el món? -Va preguntar en Zeerid.

-Amagant-se en els nivells inferiors, potser. Quedant-se a casa.

Tot i que semblava tota una vida abans, l'atac havia ocorregut només un dia abans. La població encara estava en xoc, amagant-se potser, recollint els trossos que podien.

Van agafar un ascensor i una cinta transportadora al centre dels Treballs. Una gran porta i una estació de seguretat proveïen l'entrada a través dels murs de duracret de deu metres. Mentre que la porta romania tancada, l'estació de seguretat romania buida. Normalment hauria estat ben protegida. L'Aryn i en Zeerid van grimpar per sobre i van creuar sense cap desafiament.

L'estructura descomunal del centre, més gran fins i tot que un creuer de la República, s'alçava davant seu.

En Zeerid va desenfundar un blàster de les seves pistoleres, llavors va treure una altra d'una petita pistolera oculta en la seva esquena i la hi va oferir a l'Aryn. Ella la va declinar.

-Vaig pensar que et preguntaria -Va dir en Zeerid-. Aquest sabre de llum no t'és de molta utilitat a vint metres.

-Et sorprendries -Va dir ella.

Les dobles portes arquejades que oferia l'entrada semblaven com una cosa d'un castell antic Alderaanià construït per titans. Eren enormes. El caça Corb de l'Aryn podia haver volat a través d'elles.

-L'energia està encara encesa i els controls segueixen amb vida -Va dir en Zeerid, examinant la consola a les portes.

L'Aryn va teclejar un codi que havia après anys abans a la consola.

Motors invisibles giraven en algun lloc, els engranatges de gegants, i les portes van començar a obrir-se.

Les portes es van obrir i ells van entrar, caminant per passadissos buits que feien olor de greix i lleugerament de cremat. El sòl de metall vibrava sota els seus peus, els roncs d'algunes enormes bèsties mecàniques, invisibles. L'agitació va augmentar conforme es movien més profundament en el complex. En algun lloc, el metall grinyolava contra el metall.

Ells van tallar des de l'ampli passadís principal a través del qual van entrar i es van moure a través d'una xarxa de sales i oficines que no estaven fetes per a vehicles sinó per pensants.

-Mai he vist l'interior d'un centre -Va dir en Zeerid-. No hi ha molt a veure. On són tots els mecanismes?

L'Aryn el va portar a través d'una sèrie de punts de control de seguretat deserts fins que van aconseguir arribar a un conjunt de portes insonoritzades que s'obrien a la càmera central sota la cúpula.

ORELLERES I CASCOS SÓN REQUERITS A PARTIR D'AQUEST PUNT PER A TOTS ELS NO-DROIDES, deia un senyal a la porta.

Ella va empènyer per obrir les portes i el so es va convertir en un enrenou: el so rítmic del metall fregant el metall, el xiuxiueig de l'aire i el gas ventilant, el brunzit discordant de centenars d'enormes motors i bombes, els bips i xiulets dels droides de manteniment.

Els braços d'en Zeerid van caure als seus costats. La seva boca ben oberta.

Els Treballs eren difícils d'assimilar d'una vegada. La càmera central en si mateixa era de diversos quilòmetres de diàmetre i centenars de metres d'alt. El sòl estratificat i amb una xarxa d'escales i cabines d'ascensors feien que tot semblés que un artista industrial boig havia pres un niu d'insectes. L'Aryn sempre se sentia minúscula quan el veia. Semblava fet per una raça alien de deu vegades la mida dels humans: motors tan grans com caces, canonades prou àmplies per volar en el seu interior amb un speeder, mecanismes individuals que arribaven des del sòl fins al sostre, cadenes i cinturons de centenars de metres de llarg. Centenars de droides corrien, rodaven, i caminaven sobre els Treballs, comprovant calibres, lectures, mantenint l'equip, greixant mecanismes. El so era aclaparador, una cacofonia industrial eixordadora.

Comparat amb la tecnologia avançada aparent en qualsevol altra part de Coruscant -amb les seves línies brillants, dissenys compactes, i elegància purament dels Treballs semblaven primitius, estrident en la seva enormitat, com un retorn als temps antics quan el vapor i la combustió energitzaven la indústria. Però l'Aryn sabia que era una il·lusió.

Els Treballs s'allargaven sota l'escorça de Coruscant de pol a pol, generalment accessibles només a través dels centres. Les seves canonades, línies, mànegues, i conductes formaven el sistema circulatori del planeta, a través del qual l'aigua, calor, electricitat i qualsevol nombre d'altres necessitats fluïen. Representava la cimera de la tecnologia de la República.

-Segueix-me! -Va cridar ella sobre el soroll, i en Zeerid va assentir.

Seguint els senyals i invocant la seva memòria, l'Aryn el portà a través del laberint del sòl elevat, ascensors i escales automàtiques. Els droides es movien a través d'ells, inconscients, ja que l'Aryn se li va ocórrer que els droides en els Treballs probablement haurien seguit fent la seva feina fins i tot si tot el món en Coruscant estigués mort. El pensament li va pegar com una cosa grotesc.

En Zeerid es girava en cercles mentre caminaven, tractant d'assimilar-ho tot.

-Això és increïble -Li va dir -. Tant de bo tingués una holoenregistradora.

Ella va assentir i es va afanyar.

Ells aviat van sortir darrere del tumult mecànic del centre en si. A mesura que el so s'esvaïa darrere d'ells, els passadissos s'encongien i s'enfosquien, i els llums ancorats a la paret es tornaven menys freqüents. Canonades i conductes serpentejaven sobre i a través del sostre, el sòl, les entranyes dels serveis de la mida de la planta. En Zeerid va treure una quimillum d'una de les seves butxaques dels pantalons de vol, la va partir per la meitat, i la va sostenir en alt mentre avançaven. Tots dos estaven suant en l'aire estancat dels túnels.

-Hi ha droides de seguretat en aquests túnels -Va dir ella-. No tenim un passi apropiat. Tractaran d'aturar-nos.

-Genial -Va dir en Zeerid. Llavors-. Estàs segura que saps on vas?

Ella va assentir, encara que estava començant a sentir-se perduda.

Des d'endavant ella va escoltar el brunzit de servos, la repicadissa del metall. Un droide.

Ella va tirar d'en Zeerid perquè s'aturés i va activar el seu sabre de llum, tement un droide de seguretat. La pols ballava a la llum verda de la seva brillantor. En Zeerid va treure el seu blàster, va sostenir la quimillum més amunt.

-Què és? -Va murmurar ell.

Una forma es movia en les ombres, petita, cilíndrica, un droide. No un droide de seguretat sinó un astromecànic. Va emergir a la llum i ella va veure la cap pla, circular i la coloració bruna d'un T7. Esgarrapades marcaven la superfície del droide, i cables solts penjaven d'una de les juntes de la seva espatlla. Però ella coneixia el seu color i sentia com si estigués veient un fantasma, un espectre del seu passat encantant els túnels foscos dels Treballs. Desactivant la seva espasa, ella va dir:

-T7?

La seva veu trencada en les paraules.

Quan ell bipejà una salutació en l'idioma droide, ella va saber que era ell, la seva veu mecànica rememorant d'alguna manera els molts goigs humans, triomfs, i dolor, el so del seu temps en el Temple, de la seva vida amb el Mestre Zallow. Les llàgrimes banyaven els seus ulls mentre T7 rodava cap a ells.

-Coneixes en aquest astromecànic? -Va preguntar en Zeerid.

-Era el droide del Mestre Zallow -Va dir ella.

Ella es va agenollar davant T7, fregant la terra del seu cap com ho faria amb un nen petit. Ell va xiuxiuejar amb plaer.

-Com vas arribar aquí? -Va preguntar ella-. Com... vas sobreviure a l'atac?

Ella va lluitar per seguir el seu idioma droide, tan ràpidament escopia els seus bips, xiulets, i trinats. Al final, ella va determinar que una força Sith havia atacat el Temple, que el Mestre Zallow havia enviat lluny a T7 durant la batalla, i que T7 s'havia colat en el camp de batalla després que tot s'hagués calmat. Després, els Sith van tornar, presumiblement per col·locar explosius, i T7 havia fugit als nivells inferiors.

-Sé això del Mestre Zallow, T7 -Va dir ella.

Ell va gemegar un fluix xiulet de desesperació.

-Vas veure la seva...? Ho vas veure quan va passar?

El droide va xiular una negativa.

-Per què vas anar-te'n després de la batalla? -Va preguntar en Zeerid al droide.

Un llarg xiulet, llavors un compartiment en el cos de T7 va lliscar per obrir-se i T7 va estendre un braç de metall des de l'interior.

El braç portava el sabre de llum del Mestre Zallow.

L'Aryn va retrocedir, el va mirar per un llarg moment, records aclaparant-la, caient com pluja.

-Vas tornar per agafar això? Només per agafar això?

Un altre xiulet negatiu. Un altre llarg monòleg, difícil de seguir en idioma droide.

T7 havia tornat per veure si algú havia sobreviscut però només havia trobat el sabre de llum.

Un cop més, l'Aryn portava el determinisme a la cara. La Força l'havia portat cap a Zeerid en el moment exacte en què en Zeerid anava a fer un viatge a Coruscant. I ara la Força havia fet que T7 trobés el sabre de llum del Mestre Zallow perquè el droide pogués donar-li-ho a ella.

L'Aryn va decidir que no podia ser coincidència. Era la Força mostrant que el camí que ella perseguia era el correcte, almenys per a ella.

Ella va agafar el fred metall de l'empunyadura del sabre a la mà, va comprovar el seu pes. L'empunyadura era més gran que la seva, lleugerament més pesada, tot i així se sentia familiar a la mà. Ella recordava les moltes vegades que l'havia vist a les mans del Mestre Zallow mentre ell l'entrenava en el combat amb el sabre de llum. El va activar i l'espasa verda saltà a la vida. Ella la va mirar, pensant en el seu mestre, llavors la va apagar.

Se la va lligar al seu cinturó, al costat del seu i li va donar un copet a T7 al cap.

-Gràcies, T7. Això significa més per a mi del que creus. Vas ser molt valent tornant allà.

El droide bipejà amb plaer i simpatia.

-Has vist algun altre supervivent? -Va preguntar en Zeerid, i l'Aryn es va sentir avergonyida per no preguntar-ho ella mateixa.

T7 xiulà una negativa ombrívola.

En Zeerid va enfundar el seu blàster.

-Què hi ha dels droides de seguretat?

Una altra negativa.

-Necessito anar a l'estació de suport de vigilància -Va dir l'Aryn-. Encara està dempeus? Podries indicar-nos el camí?

T7 trinà amb entusiasme, va girar el seu cap al voltant, i es va dirigir cap a baix pel passadís, cables encara penjant de la seva junta de l'espatlla. L'Aryn i en Zeerid van anar darrere d'ell. L'Aryn va sentir el pes del sabre de llum extra en el seu cinturó, pesat amb els records que albergava.

T7 els va portar a través dels passadissos laberíntics dels Treballs, evitant passadissos col·lapsats o bloquejats, girant cap enrere quan calia, descendint fins i tot més profund en el rusc de canonades, motors, i maquinària. L'Aryn es va perdre aviat. Si no haguessin trobat a T7, haurien estat vagant durant dies abans de trobar el camí.

En el seu moment, van aconseguir arribar a una àrea familiar per a l'Aryn.

-Estem a prop ara -Va dir a Zeerid.

Endavant, ella va veure el turboascensor que els portaria a dalt, cap als nivells inferiors del Temple. T7 es va endollar al panell de control i el mecanisme de l'ascensor va començar a brunzir. A mesura que les portes lliscaven per obrir-se, l'Aryn es va reforçar per si havia de veure alguna cosa horrible, però no hi havia res darrere d'ells excepte la caixa buida del compartiment de passatgers.

Els tres van entrar, les portes es van tancar, i l'ascensor va començar a elevar-se. L'Aryn podia sentir la preocupació d'en Zeerid per ella. Ell la mirava de reüll, pensant que ella no se n'adonava. Però ho feia, i la seva preocupació la tocava.

-M'alegro que estiguis amb mi -li va dir ella.

Ell es va posar vermell de vergonya.

-Sí, bé. Jo, també.

Les portes es van obrir per revelar un passadís llarg. Els llums d'emergència a la part alta parpellejaven i brunzien. T7 va sortir davant seu, i l'Aryn i en Zeerid el seguien.

L'Aryn havia caminat pel passadís abans, feia temps, encara que per a ella tot se sentia diferent. Ja no se sentia com el Temple Jedi. En el seu lloc, se sentia com una tomba. L'atac Sith havia destruït més que merament l'estructura del Temple. Quelcom més havia mort quan l'estructura va caure. Havia estat un símbol de justícia durant milers d'anys. I ara se n'havia anat.

Hi havia un simbolisme en això, va suposar l'Aryn.

Ella volia sortir tan aviat com pogués, però primer havia de veure si hi havia alguna gravació de l'atac.

Els servos de T7, i els passos de l'Aryn i en Zeerid, sonaven fort en el silenci. Les habitacions fora del passadís principal semblaven completament normals. Cadires, escriptoris, ordinadors, tot en ordre. L'atac havia destruït l'estructura de la superfície però havia deixat el nucli intacte.

Potser hi havia un simbolisme en això també, va pensar l'Aryn, i es va permetre l'esperança.

Quan van arribar a la habitació de vigilància secundària, la van trobar, també, enterament intacta. Les cinc estacions de monitorització, cadascuna tenien una cadira, escriptori, i un ordinador, amb una gran videopantalla suspesa des del mur per sobre. Totes les pantalles estaven fosques.

-Pots aconseguir una mica d'energia aquí, T7? -Va preguntar l'Aryn.

El droide bipejà un afirmatiu, va rodar sobre un endoll, i es va endollar. En uns moments, l'habitació va tornar a la vida. Els llums a la part alta brillaven. Els ordinadors i els monitors brunzien despertant.

-Vull veure el que sigui que tinguem de l'atac. Pots trobar-lo?

De nou el droide bipejà un afirmatiu.

En Zeerid va fer rodar una cadira cap a l'Aryn. Ella es va asseure, el seu cor accelerat, la seva respiració arribant ràpid. En Zeerid va posar una mà sobre la seva espatlla, només per un moment, després va tirar d'una altra cadira i es va asseure al seu costat. Ells van mirar al monitor de seguretat fosc, esperant que T7 els mostrés l'horror.

El droide va deixar sortir una sèrie de xiulets d'excitació. Hi havia localitzat el metratge. L'Aryn va estrènyer els braços de la cadira.

-Reprodueix-lo -Va dir ella.

Una única línia brillant es va formar en el monitor i es va expandir amunt i avall fins que va omplir la pantalla. Les imatges es formaven en ella. La càmera principal de seguretat tenia una vista contra les portes principals del Temple, així que podia gravar a aquells que venien o s'anaven.

La boca de l'Aryn estava seca. Tenia por de parpellejar per por de perdre's alguna cosa, encara que era ridícul ja que T7 podia congelar, repetir, i fins i tot ampliar qualsevol imatge a la pantalla.

Ells van mirar mentre una figura amb capa i una dona twi'lek armada amb blàsters caminaven a través de les enormes portes del Temple.

-Té el Temple guàrdies assignats? -Va preguntar en Zeerid.

L'Aryn va assentir.

Cap d'ells necessitava dir el que els devia haver passat als guàrdies.

Mentre el parell caminava descaradament pel vestíbul d'entrada, la càmera mostrava a la gent reunint-se en els balcons de dalt, mirant a baix.

-Ells no saben què fer amb ell -Va dir en Zeerid.

L'Aryn va assentir.

-És gran -Va dir en Zeerid.

-Congela la cara i àmplia -Va dir l'Aryn a T7.

La imatge es va congelar, es va centrar a la cara encaputxada de l'home, i es va ampliar. Ella no podia esbrinar res en les profunditats enfosquides de la seva caputxa excepte el que semblava ser el fons d'una màscara d'algun tipus.

-Això és una màscara? -Va preguntar en Zeerid.

-No ho sé. La twi'lek, T7 -Va dir ella, i T7 va tirar enrere de la imatge, recentrà a la twi'lek, i va fer el mateix.

La cara de la twi'lek omplia la pantalla.

-El color de pell és inusual -Va dir en Zeerid. Ell es va inclinar endavant en la seva cadira, mirant atentament.

Era preciosa, es va permetre pensar l'Aryn.

I era una assassina. O almenys estava associada amb un.

-Mira la cicatriu -Va dir en Zeerid. Ell es va aixecar i va assenyalar amb un dit la pantalla, a la gola de la twi'lek. -Aquí, una cicatriu escarpada tallava un camí irregular al llarg del seu coll. Entre això i la seva pell, potser puguem identificar-la?

-Potser -Va dir l'Aryn, i va tractar d'empassar. Ella estava menys interessada en la twi'lek del que ho estava en la figura encaputxada-. Contínua, T7.

Ells van mirar mentre els dos caminaven a mig camí de la sala. L'alè de l'Aryn se li va escapar quan va veure al Mestre Zallow emergir de fora de cambra per confrontar al Sith i la twi'lek. Sis Cavallers Jedi l'acompanyaven.

-Congela, T7.

El fotograma es va aturar, i l'Aryn va estudiar la cara del Mestre Zallow. Ell es veia com sempre: sever, centrat. Veure'l d'alguna manera la va alliberar de la seva aflicció amb alguna cosa més que amb llàgrimes. Ella va recordar algunes de les seves sessions d'entrenament, com ell havia insistit en primer lloc que ella lluités amb el seu estil, però després s'havia retractat i li va permetre trobar el seu propi camí. El record li va fer somriure, i plorar.

-Estàs bé? -Va preguntar en Zeerid.

Ella va assentir, es va assecar les llàgrimes amb la tela de la seva túnica.

-T7, deixa'm veure les cares dels altres Jedi.

T7 va saltar a través d'una varietat de metratge de gravadores en diferents angles fins que finalment va capturar les cares dels altres Jedi. L'Aryn va reconèixer a cada un d'ells, encara que no els coneixia bé. Tot i això, ella va recitar els seus noms. Imaginava que els hi devia almenys això.

-Bynin, Ceres, Okean, Draerd, Kursil Kalla.

-Amics? -Va preguntar en Zeerid, la seva veu suau.

-No -Va dir l'Aryn-. Però eren Jedi.

-No és possible que aquest Sith i la twi'lek derrotessin en aquests Jedi i al Temple sols -Va dir en Zeerid, encara que sonava insegur-. No és així?

L'Aryn no ho sabia.

-Continua, T7.

El metratge va començar de nou. El Mestre Zallow va ser cara a cara amb el Sith. Els altres Jedi van encendre les seves espases. LAryn mirà al Mestre Zallow i al guerrer Sith, veient si intercanviaven paraules, gestos, qualsevol cosa. Ells no ho van fer, almenys pel que fa al que ella podia veure.

-Stang -Va sospirar en Zeerid.

-Què? -Va dir l'Aryn-. Congela-ho, T7. Què és?

La imatge es va congelar. Ella no va veure res inusual passant entre el Mestre Zallow i el Sith.

-Aquí -Va dir en Zeerid. Ell va saltar del seu seient de nou i va assenyalar alguna cosa sobre l'alta entrada del temple, alguna cosa en el cel. L'Aryn no ho veia.

-Què és això?

-Una nau -Va dir en Zeerid-. Aquí. La veus?

L'Aryn es va aixecar i va aclucar els ulls cap a la pantalla. Ella la va veure, encara que era difícil de distingir contra el cel a través de l'esquerda de les portes obertes del terra al sostre del Temple.

-Mira la silueta -Va dir en Zeerid-. Aquest és un saltador de fondalades NR-2, una nau de la República. Com la que jo solia utilitzar. Ho veus?

L'Aryn ho feia, però no entenia el significat.

-Àmplia, T7 -Va dir en Zeerid, i el droide va complir. La nau va sorgir a la vista amb claredat.

-Sense marques -Va dir en Zeerid-. Però mira el seu morro, la seva trajectòria. Està baixant, just cap al Temple.

-Estàs segur?

-No sembla danyada -Va dir en Zeerid pensatiu-. Torna a l'amplificació normal i reprodueix, T7.

Ells van mirar en un silenci terrorífic mentre el saltador de fondalades xocava a través de l'entrada del Temple, s'esquinçava a través de la sala, col·lapsant columnes conforme hi anava, una massa rodant de metall i flames, fins que es va aturar just darrere del Sith encarant al Mestre Zallow.

Ni el Sith ni el Mestre Zallow s'havien mogut.

-La secció mitjana està encara intacta -Va dir en Zeerid-. Hi ha d'haver estat reforçada. -Ell va mirar l'Aryn-. Hi ha alguna cosa en ella. Una bomba, potser.

-No una bomba -Va dir l'Aryn, començant a entendre.

Ells van veure una gran escotilla en el compartiment central de l'NR-2 explotar cap a fora i dotzenes de guerrers Sith van sortir, espases vermelles brillants en mà.

En Zeerid es va tornar a asseure a la seva cadira.

-Pitjor que una bomba.

El Mestre Zallow va encendre la seva espasa, i molts més Jedi van córrer a tota velocitat des de fora de cambra per recolzar-lo. L'Aryn ho va veure tot, els seus ulls fixos en el Sith. A mesura que la batalla començava, ell es va desfer de la seva capa, mostrant la seva cara al cap.

-Congela-ho -Va dir ella, i T7 ho va fer. La seva veu era freda-. Amplia la seva cara.

La imatge es va centrar i va créixer per mostrar al Sith. Un cap calb delineat amb venes blaves, la cara cicatritzada, els ulls intensos, i no era una màscara si no un respirador.

-Aquest és el mateix home del creuer! -Va dir en Zeerid.

-Darth Malgus -Va dir l'Aryn, la tensió sobtada formant-se en la base del seu crani. Darth Malgus va liderar l'atac. -Ella va mirar als ulls foscos d'en Malgus durant un temps, es va preparar a si mateixa per al que sabia que vindria-. Continua, T7.

Ella va veure desenvolupar-se la batalla, tractant de mantenir a ratlla les seves passions. Ella va imaginar que podia sentir les emocions dels combatents filtrant-se a través del vídeo. El seu cos sencer estava tens, a l'aguait, mentre mirava.

El flux de la batalla va separar al Mestre Zallow i a Malgus del principi. Tots dos lluitaven pel seu camí a través d'enemics, òbviament buscant-se l'un a l'altre.

-Aquesta és una Mandaloriana -Va dir en Zeerid.

L'Aryn va assentir. Una Mandaloriana en una armadura completa de combat va aparèixer al mig de la batalla, llança-flames escopint foc.

-Això està més calent que alguna de les zones de guerra en què he estat -Va dir en Zeerid.

Ho estava. Les flames cremaven per tot arreu, piles de runa contaminaven la sala, el foc de blàster entrecreuava el camp de batalla, i per tot arreu els Jedi lluitaven contra els Sith. Es va tornar difícil rastrejar qualsevol acció individual. Tot sagnava en l'anònim caos de la batalla. Ella va mantenir els seus ulls centrats en el Mestre Zallow mentre ell es movia cap a Malgus, i conforme en Malgus es movia cap a ell.

D'acord ells es van acostar l'un a l'altre, ella va veure a Malgus salvar la dona twi'lek de l'atac d'un Padawan, va veure respondre amb fins i tot més ràbia quan ella va ser colpejada amb un tret de blàster.

-No sabia que els Sith es preocupessin per res -Va dir en Zeerid.

Ella, també, va trobar la resposta d'en Malgus sorprenent, però tenia poc temps per considerar perquè en Malgus i el Mestre Zallow per fi es van trobar en la batalla.

Ella es va alçar de la cadira mentre el duel va començar a desenvolupar-se, donant un pas més a prop del monitor. Ella els va veure intercanviar ràfegues, cadascun comprovant l'habilitat de l'altre. Ella va veure a Malgus llançar el seu sabre de llum, va veure el Mestre Zallow saltar sobre ell, va veure en Malgus colpejar des de l'aire enmig del seu salt i seguir amb un salt de càrrega que el Mestre Zallow va evitar en l'últim minut.

El seu cor li feia mal. Ella seguia esperant que alguna cosa intervingués, que canviés el resultat que sabia que no podia ser canviat. Excepte això, esperava veure una fallada del Mestre Zallow, o alguna traïció d'en Malgus, que pogués explicar el que esperava en uns moments... la caiguda del Mestre Zallow davant Malgus.

Ells es van unir al lateral allunyat de la sala, el Mestre Zallow alliberant un torrent d'esclats. En Malgus caient enrere sota la massacre, però l'Aryn va veure que estava atraient al Mestre Zallow.

I llavors va passar.

El Mestre Zallow va colpejar amb l'empunyadura del seu sabre de llum al lateral de la cara d'en Malgus, portant-li un pas enrere. Ell es va moure per seguir-lo però en Malgus es va anticipar, va girar, i va portar el seu sabre de llum a través de l'abdomen del Mestre Zallow.

-És suficient, T7 -Va dir en Zeerid-. Hem vist prou.

-No ho hem fet -Va dir l'Aryn-. Reprodueix de nou, T7.

El droide ho va fer.

-Una altra vegada.

-Una altra vegada. Ell diu alguna cosa al final. Acosta't a la seva boca.

T7 va fer el que li demanava. El cop del Mestre Zallow a la cara d'en Malgus havia apartat de banda el seu respirador i l'Aryn podia veure-li els llavis cicatritzats, deformes del Sith. Ell articulava paraules al Mestre Zallow mentre el Mestre Zallow moria. L'Aryn va llegir els seus llavis, va xiuxiuejar les paraules.

-Tot cremarà.

Ella es va adonar que estava sostenint el seu costat conforme ho veia, com si fos ella la que hauria estat empalada per l'espasa Sith. Ella va reviure el dolor que havia sentit a Alderaan quan hi havia sentit morir al Mestre Zallow. I sobretot això: ràbia.

I ara tenia un focus per a aquesta ràbia: Darth Malgus.

-Una altra vegada, T7.

-Aryn -Va dir en Zeerid.

-Una altra vegada.

-Una altra vegada no, T7. -En Zeerid es va girar de manera que estaven encarant-se l'un a l'altre-. Què estàs fent? Què més necessites veure?

-No ho estic veient. Ho estic sentint. Deixa'm sola, Zeerid.

Ell ho va entendre, perquè la va deixar i ella es va girar de nou al monitor.

-Amplia la cara del Mestre Zallow i reprodueix de nou, T7.

Ella va veure la seva expressió mentre moria una vegada i una altra. Els seus ulls l'embruixaven, però ella no podia apartar la mirada. Cada vegada, abans que la llum es fora d'ells, ella veia en els seus ulls el que estava pensant en el moment en què va morir.

He fallat.

I llavors les paraules d'en Malgus.

-Tot cremarà.

Fossin els que fossin els murs que havia construït al voltant del seu dolor es van col·lapsar tan a consciència com el Temple. Els seus ulls es van entelar i les llàgrimes queien lliurement per la seva cara. Tot i així ella mirava. Ella volia recordar el dolor del seu Mestre, guardar-lo i contenir-lo dins d'ella, una llavor fosca per produir un fruit fosc quan finalment s'enfrontés a Malgus.

Abans que matés a Malgus, ella volia desesperadament que ell sentís el mateix tipus de dolor que el Mestre Zallow havia sentit.

Un subtil toc a l'espatlla -Zeerid- la va portar als seus voltants. La pantalla del monitor estava en blanc. Quant de temps havia estat asseguda allà, mirant una pantalla en blanc, imaginant la mort i la venjança i el dolor?

-Hora de marxar, Aryn -Va dir en Zeerid, i la va ajudar a conduint-la fora de l'habitació.

T7 xiulà amb simpatia.

-Estàs bé? -Va preguntar en Zeerid.

Ella sabia com havia de veure's. Usant la tela de la seva túnica, es va netejar les llàgrimes de la seva cara.

-Estic bé -Va dir ella.

Ell mirava com si volgués abraçar-la, però ella sabia que ell no es prendria la llibertat sense que ella li donés un senyal que tot estava bé.

Ella no li va donar aquest senyal. No volia alleujar la seva aflicció, el seu dolor. Ella simplement volia passar-li-ho a Malgus d'alguna manera.

-Guarda una còpia d'aquest metratge, T7 -Va dir ella-. Porta'l amb tu.

El droide bipejà un afirmatiu.

Ells van caminar de tornada a través dels Treballs i cap a la superfície en silenci. Al moment en què van tornar al seu speeder, l'Aryn havia reconstruït els murs al voltant de les seves emocions. Ella va dirigir la seva aflicció, va suportar el dolor, però el va posar a l'abast, perquè pogués cridar-lo quan el necessités.

Ella i en Zeerid van elevar a T7 fins a la muntura de droide a la part posterior de l'speeder.

-Necessito pujar en aquest creuer -Va dir ella.

En Zeerid va activar la grapa magnètica per mantenir T7 al seu lloc.

-No pots atacar un creuer, Aryn.

-No vull atacar-lo. Només vull pujar a bord.

-I enfrontar-te a ell. Darth Malgus.

-I enfrontar-me a ell -Va afirmar ella amb un assentiment.

-I com creus que això té lloc si puges a bord? Simplement caminaràs a través de totes aquestes tropes Imperials? Creus que ell simplement et deixarà passar i es trobarà amb tu en un combat honorable?

A ella no li agradava el to d'en Zeerid.

-Abatré el creuer. Amb ell en ell.

-I tu en ell.

Ella va fer sobresortir el seu mentó.

-Si és el que es requereix.

Ell va colpejar una mà de frustració en el cos de T7. El droide bipejà irritat.

-Aryn, has estat veient l'HoloRed massa. No funciona així. Seràs capturada, torturada, assassinada. Ell és un Sith. Ells van volar una nau dins del Temple, van matar a dotzenes de Jedi, van bombardejar Coruscant. Vinga. Pensa!

-Ho faig. I he de fer això.

Ell va haver de veure la decisió en els seus ulls. Ell va empassar, va mirar enrere, com si reunís els seus pensaments, llavors de nou a ella.

-Vas dir que m'ajudaries a sortir del planeta.

-Ja ho sé -Va dir ella.

-No puc seguir-te al creuer. Tinc una filla, Aryn. Només vull sortir del planeta i tornar amb ella abans que L'Intercanvi o qualsevol altre arribi fins a ella.

La calor va sortir d'ella en una explosió.

-Has fet més que suficient, Zeerid. No et permetria venir encara t'haguessis ofert.

Tots dos es van mirar l'un a l'altre durant molt de temps, una cosa sense dir penjant en l'aire entre ells. El cap de T7 rotava des d'en Zeerid fins a l'Aryn i de nou a Zeerid.

-No necessites enfrontar-te'n -li va dir ell.

La brutícia dels Treballs tacava la jaqueta i pantalons d'en Zeerid. La manca de son havia pintat cercles sota els seus ulls marrons. No s'havia afaitat en dies i una barba incipient negra cobria les seves galtes. La seva aparença una vegada més li va semblar a l'Aryn com la d'un profeta boig, encara que semblava que ella era la que estava actuant com una boja.

-Sí, ho necessito -Va dir ella.

Ella li va agafar una mà i li va treure una mica de terra de la seva galta. En un primer moment ell semblava sorprès del seu toc, llavors va mirar com si volgués dir alguna cosa, però no ho va fer.

-Aquí se separa el nostre camí, Zeta -Va dir ella. Ella va percebre la seva alarma al pensament-. Tu et quedes l'speeder i a T7. Jo ja trobaré alguna cosa. Adéu, Zeerid.

T7 va pronunciar un trist xiulet mentre ella s'allunyava caminant. Les paraules d'en Zeerid li feien retrocedir, tant com les d'ella li van fer retrocedir a ell abans d'aquest dia.

-Deixa'm ajudar-te, Aryn. No aniré a aquest creuer, però puc ajudar-te a pujar a bord.

-Com?

-No ho sé. Potser viatjant de polissó en un transport Imperial que vagi cap a ell. -Ell va assenyalar a una forma negra distant movent-se a través del cel de la tarda-. Ells vénen i van amb regularitat i sempre al mateix espaiport. I conec aquest espaiport. Jo mateix he aparcat al Gras allà unes quantes vegades. Trobaré una forma de pujar-te a bord d'un transport mentre trobo una nau que em tregui del planeta. Així que res d'adéu encara. Encara necessito la teva ajuda i tu encara necessites la meva. Suficientment bé?

L'Aryn no s'ho va haver de pensar molt. Ella podia usar l'ajuda d'en Zeerid, i ella volia mantenir la seva companyia tant com fos possible.

-Suficientment bé -Va dir ella.

-I qui sap? -Va dir ell mentre ella pujava a l'speeder-. Potser recobris el sentit mentrestant.

Següent